Tema ii.1.3 1a part

II.1.3. Organització i control de la sessióII.1.3. Organització i control de la sessió
Com sabem si una sessió està controlada?
 Si s’assoleixen els objectius
Existeixen un seguit de factors que incideixen en
què una classe funcioni per si sola:

II.1.3. Organització i control de la sessióII.1.3. Organització i control de la sessió
A. Relatius als alumnes
B. Relatius al professor
C. Relatius al temps de pràctica
D. Relatius a les regles de comportament
E. Relatius a la posició del professor
F. Relatius a la gestió de la disciplina
G. Relatius a la motivació
H. Relatius a l’ús de recursos i materials didàctics

II.1.3. Organització i control de laII.1.3. Organització i control de la
sessiósessió
A. Relatius als alumnes.
 Característiques diferencials dels
alumnes.
Cada persona és única i complexa.
Cal evitar catalogar
Avaluació inicial important

 Característiques individuals dels alumnes:
 El nivell de desenvolupament motor
Canvis biològics i psicològics
que afecten el rendiment motor
 Experiència prèvia
 Motivació

Diferències individuals a dos nivells:
• Nivell de desenvolupament de l’habilitat motriu
• Nivell de desenvolupament de la condició física
Això pot comporta l’existència d’un
alumnat molt heterogeni

B. Relatius al professor
Factors condicionants:
• Actitud cap a la professió
• Actitud respectuosa per les persones i els seus interessos
• Aptituds relacionades amb l’especialitat
• Aptitud comunicativa
• Imatge del professor
• Credibilitat i sinceritat
• Saber motivar
• Altres: edat, sexe, alçada, corpulència, to de veu…

C. Relatius al temps de pràctica
+ temps d’activitat - comportaments inadequats
Possibles períodes d’inactivitat:
 Quan P col·loca material
 En files d’espera
 En jocs d’eliminació
 En treballs en grup, quan un alumne “ja ha fet prou”
 Quan P s’absenta de classe
 Explicacions molt llargues
 Quan P corretgeix a un altre A

C. Relatius al temps de pràctica.
Exemple d’accions per temps d’activitat:
Acció: Intentar que tothom estigui treballant:
joc reduït, estacions, dues activitats paral·leles
(En les files d’espera)(En les files d’espera)
Acció: col·locar el material abans de l’activitat
(Mentre el professor està col·locant el material)(Mentre el professor està col·locant el material)

 Important evitar les files quilomètriques.

Acció: Delegar a algú la feina a realitzar
Deixar responsables de grup
(Quan el P ha d’absentar-se)(Quan el P ha d’absentar-se)
Acció: Cercar estratègies per no eliminar
Eliminacions temporals
(En jocs d’eliminació)(En jocs d’eliminació)

Acció: Assegurar-nos que tothom té feina i treballa
Batudes visuals
(Quan el P fa un feedback de correcció individual)(Quan el P fa un feedback de correcció individual)
Acció: Evitar informació reduntant
Introduir la informació progressivament
(Explicacions llargues)(Explicacions llargues)

Altres possibles accions:
 Mantenir l’atenció de l’A quan s’explica
Un cop tot entès i iniciada la pràctica correctament,
feedbacks o altres qüestions
 Estimular amb FEEDBACKS
 Controlar proporció alumnat en acció
Batudes visuals per tenir una visió de treball del grup.
Si pocs A treballant diferents opcions:
 Comentari sobre l’organització
 Feedbacks individual a la persona que no treballa
 El·lusions directes
 Acabar les tasques a temps

D. Relatius a les regles de comportament.
 És important establir una sèrie de regles.
 Faran referència a comportaments en el
vestuari, utilització del material, temps per
a diferents activitats (puntualitat, vestuari,
dutxa...).

D. Relatius a les regles de comportament.
A l’hora d’establir regles és aconsellable:
 Explicar i justificar les regles:
 Els A les respectaran més si les comprenen i accepten
 Establir les justes (no masses)
 Presentar-les de forma positiva
 En determinades situacions, es pot pactar la regla,
modificant-la en el cas que els A aportin alternatives
vàlides
 Aconsellable per millorar el control establir un sistema de
senyals clara.
 Ex: toc de xiulet o cridar STOP per parar l’activitat

 El professor ha de ser conscient de la seva
posició durant la sessió.
 Fora del grupFora del grup
El P es col·loca en una posició des de la qual
controla a tothom. Ex:
informació inicial (tot A davant)
 demostració
 batudes visuals
 Dins del grupDins del grup
Situació no tan favorable pel control de grup. Ex:
Feedback individuals
Quan fem de dinamitzadors per motivar el grup

 Quan es vol donar informació inicial:
Formació Semi-Circular.

F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina
 F.1. Causes de les conductes desviades o no previstesF.1. Causes de les conductes desviades o no previstes
InternesInternes
 produïdesproduïdes per la interacció a la classe.
 P pot intervenir per solucionar-les.
ExternesExternes
 causa de la conducta no té a veure amb la dinàmica de la classe.
 solució per sobre de les possibilitats del P
 cal un treball en equip per a solucionar-los (companys, pares,
directiva...)

Possibles causes de tals conductes:
InternesInternes
 Falta d’adequació de l’ensenyament
 Falta de motivació dels alumnes
 Conflictes interns amb els alumnes
 Inseguretat del docent

ExternesExternes
 Per l’ambient social on es mou l’alumne.
 Per diferències físiques o psíquiques
 Per problemes afectius
 Per tenir grups massa nombrosos (ratio).

F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina.
F.2. Conductes no desitjadesF.2. Conductes no desitjades
En els apartats anteriors hem vist algunes de les formes
d’evitar conductes no desitjades:
• Augmentar el temps de pràctica
• Regles de comportament a classe
• Batudes constants amb la mirada
• Activitats motivants
• Crear un bon clima a la classe
• No deixar els alumnes sols

Conductes no desitjades habituals:
 Parlar quan parla el professor
 No realitzar la tasca encomanada pel professor
 No respectar el material o les instal·lacions
 No respectar els companys
 Posar en perill la pròpia seguretat
 Posar en perill la seguretat dels companys
 No respectar els horaris

F.3. Proposta d’actuacions davant conductes no desitjadesF.3. Proposta d’actuacions davant conductes no desitjades
LleusLleus
 IgnorarIgnorar el comportament inapropiat si no és important
 TallarTallar el comportament sense pertorbar l’activitat
(mirada, gest, proximitat física, ...)

GreusGreus
Cal unaCal una intervenció directaintervenció directa
 Cridar a l’A pel seu nom i cognoms, corregint el
comportament i demanant-li que pari
 Recordar als A les regles de comportament
 Tenir una entrevista personal en la qual farem
raonar a l’A sobre el seu comportament

Intervencions no aconsellablesIntervencions no aconsellables
 Amenaçar
 Llençar un atac personal contra l’A
 Ridiculitzar l’A

Accions més dures:Accions més dures:
El CàstigEl Càstig
 És aconsellable no abusar-ne
 Augmenta el nivell de tensió
 Cal utilitzar-lo en comportaments inapropiats repetits i
com a penúltim recurs
 Cal castigar quan l’A no intenta millorar el seu
comportament

És aconsellable:
 Advertir prèviament del càstig (advertir de la conducta no
desitjada i de la conseqüència)
 Intentar no improvisar-lo
 Castigar el comportament, no la persona
 Readmetre el castigat partint de zero
 És interessant suprimir algun privilegi o quelcom
agradable per l’alumne. Ex: no deixar que jugui al joc
final.

És aconsellable:
 Intentar relacionar el càstig amb la falta
Ex: maltractar el material – recollir i endreçar-lo tot
 Que el càstig sigui proporcional a la falta
 No castigar amb accions que ja tenen sentit per elles
mateixes. Ex: fer flexions, carrera contínua)
 No perjudicar a tot un col·lectiu per castigar a un sol A.

Expulsió de classeExpulsió de classe
 Adoptar-la en casos extrems
 Quan el P és incapaç de trobar una solució

Consideracions finalsConsideracions finals
 Cap de les actuacions plantejades serveix per
aprendre. Serveixen per eliminar les conductes
no desitjades
 Només s’aprèn amb el reforç positiu
(reconeixement, premi, nota positiva,
palmoteràpia)

Consideracions finalsConsideracions finals
 És important reforçar qualsevol aproximació a la
conducta desitjada
 Actuacions i reforços positius, cal proporcionar-
los immediatament després de la conducta,
perquè l’A associï els dos elements
 Sol·lucionar conflictes quan tothom està calmat

Article sobre gestió de la disciplina
Daryl Siedentop (1999)
1. ESTRATÈGIES PER AUGMENTAR COMPORTAMENTS APROPIATS
INTRODUCCIÓ
Un professor ha de ser precís i sistemàticprecís i sistemàtic, també en la gestió de la disciplina.
Cal evitar reaccionar de manera negativa o excessivament correctiva amb els alumnes i reconèixer
també el bon comportament i reforçar-lo.
És aconsellable fer un bon disseny de sessions, la qual cosa ajuda a mantenir la motivació,
dissuadint els comportament inapropiats i creant un clima de treball el més agradable possible.
L’abús del càstig i l’amenaça de càstig no afavoreixen al manteniment d’un bon clima de treball.
No obstant, ensenyar bé no és garantia d’evitar totalment els comportaments inadequats.
L’autor proposa algunes tècniques per produir bona disciplina, altes proporcions de temps de
compromís motor i un clima d’aprenentatge agradable.

 Molts alumnes no es comporten adequadament per falta de maduresa.
 PRINCIPI DE LA MENOR INTERVENCIÓ: Cal fer el mínim possible per aconseguir que es realitzi
el treball (Si ni ha prou amb reforç positiu, no cal més)
TÈCNIQUES GENERALS PROPOSADES
 REGLES I DIRECTRIUS CLARES I PRECISES
 EXPECTATIVES ELEVADES PERÒ REALISTES
 REFORÇOS FREQÜENTS I APROPIATS:
 Felicitació sincera, entusiasta, immediata, precisa, remarca la importància, no compara
amb altres, es valora l’èxit de l’esforç i l’habilitat en qüestió, inclou expectatives d’èxit i
millora.
 INTERACCIONS NO VERBALS EFICACES I POSITIVES
 COMUNICACIONS PÚBLIQUES O PRIVADES

2. ESTRATÈGIES PER REDUIR ELS COMPORTAMENTS INAPROPIATS2. ESTRATÈGIES PER REDUIR ELS COMPORTAMENTS INAPROPIATS
Calen recursos i estratègies clares per reorientar la conducta inapropiada combinats amb el reforç
positiu.
ESTRATÈGIES PROPOSADES
ÚS DE TOCS D’ATENCIÓ DIRECTES I EFICAÇOS: Han de ser clares, contundents i aplicades al
moment exacte. (evitar severitat desmesurada)
 Verbal: Cal esmentar què està mal fet.
 No verbal: contacte visual o proximitat física
ELIMINAR ELS COMPORTAMENTS QUE BUSQUEN CRIDAR L’ATENCIÓ. Cal ignorar-los,
allunyar-se de l’A i fer reforç positiu a comportaments adequats.
SER CONSTANT AL IGNORAR UN COMPORTAMENT TOLERABLE. El límit entre allò tolerable i
allò que no ho és cal que sigui sempre el mateix

ESTRATÈGIES PER REDUIR ELS COMPORTAMENTS INAPROPIATSESTRATÈGIES PER REDUIR ELS COMPORTAMENTS INAPROPIATS
ÚS D’ESTRATÈGIES DE CÀSTIG ESPECÍFIQUES I EFECTIVES
El càstig ha de ser proporcional al mal comportament.
 REFORÇ PER OMISSIONS. Reforçar l’omissió d’una conducta inapropiada (donar
gràcies, punts, privilegi quan s’acumulen punts).
 PRÀCTICA POSITIVA. Comportament apropiat un determinat número de vegades.
 MANTENIR APARTAT L’ALUMNE. Exclusió temporal (ha d’agradar l’activitat física)
Temporitzades
 PÈRDUA DE LA RECOMPENSA: temps de pràctica, punts, privilegis. (comparació amb
les multes de trànsit)
SUBSTITUIR PUNICIÓ PER ALTRES MITJANS CONSTRUCTIUS.
 Reforçar un comportament alternatiu a l’inadequat
 Reforçar un índex menor d’infraccions
 Reforç per omissions

3. FORMALITZAR ESTRATÈGIES DE MODIFICACIÓ DEL COMPORTAMENT3. FORMALITZAR ESTRATÈGIES DE MODIFICACIÓ DEL COMPORTAMENT
Cal aplicar estratègies més dràstiques quan el grup no està sota control. EXEMPLES:
PROCLAMACIONS DE BON COMPORTAMENT. Hi ha de constar el comportament a assolir i la
recompensa a guanyar.
CONTRACTES DE BON COMPORTAMENT. Busquen l’autocontrol de l’A.
JOCS DE BON COMPORTAMENT Protocol: 4 grups, marcar objectius mínims i forma de puntuació,
posar CD on hi ha senyals sonors i valorar en el moment que marca, totalitzar els punts, penjar els
resultats. Si un equip perd dos punts consecutius, discuteixen si prenen mesures sobre persones
concretes. Variants: Aplicar-ho a tot el grup classe. Exemple: guanyar: un dia d’esport lliure.
Progressió: reduir la freqüència de controls o endurir els criteris de puntuació.
SISTEMA DE FITXES: Premiar els comportaments adequats amb fitxes. Fer un barem de número de
fitxes i recompensa. Recompenses en EF: reconeixement públic, elecció d’activitats, temps extra
d’educació física, sortides o privilegis.

4. OBJECTIU ÚLTIM DE L’ESTRATÈGIA DE DISCIPLINA4. OBJECTIU ÚLTIM DE L’ESTRATÈGIA DE DISCIPLINA
Cal cercar l’assoliment d’objectius sobretot a LLARG TERMINI i aplicables a la vida en
SOCIETAT actual, com és el fet d’ESTABLIR UNA RELACIÓ MADURA amb els
companys, la matèria i l’escola en general.
Això precisa temps, paciència i instrucció acurada (adquirir bons hàbits de
comportament no és fàcil en alguns casos)
Els A han de rebre un traspàs de responsabilitats a més de llibertat (treball autònom) a
mesura que es van fent grans i responsables
Per reduir els comportaments inapropiats cal aplicar els principis d’especificitat,
consistència i canvi gradual.
És recomanable potenciar el comportament cooperatiu per obtenir un millor ambient de
treball.

G. Relatius a la importància de la motivació
Què és laQuè és la motivaciómotivació??
 Allò que ens mou a actuar
 Allò que ens empenta a l’acció

 La direcciódirecció i la intensitatintensitat amb la que realitzem
una acció
 DireccióDirecció
es refereix a l’atracció que un individu sent
envers per certes situacions o objectius a assolir.
 IntensitatIntensitat
es refereix a la quantitat d’energia o d’implicació
que una persona utilitza per assolir els objectius
proposats en una situació determinada.

Exemple 1Exemple 1
 Direcció
Un jove del Bages està motivat per matricular-
se i aprendre molt en el CGFS d’animació
d’activitats físiques i esportives

El mateix jove assisteix al curs (s’aproxima a una
situació) però sense invertir gaire esforç (està
dormint a la cadira de l’última fila a la classe de
metodologia).
Aquest jove no té una motivació òptima per
aconseguir el seu objectiu: aprendre

G. Relatius a la importància de la motivació.
Exemple 2Exemple 2
 Direcció
Un nen del Bages està motivat per
aprendre a jugar a bàsquet en un
campus recreatiu d’estiu.

El mateix nen participa activament durant
totes la sessions del campus.
Aquest jove té una motivació òptima per assolir
el seu objectiu: aprendre a jugar a bàsquet.

Què és estar motivatestar motivat??
Estar motivat suposa el desigdesig d’assolir
certs objectiusobjectius, esforçant-se al màximmàxim
perquè així sigui.

Quan els A estan motivats:
 Arriben puntuals
 Participen activament en les tasques proposades amb la
voluntat de progressar
 Respecten les normes
 Expressen satisfacció al final de la sessió
 Pregunten què es farà a la classe següent
 Escolten les explicacions
 Parlen del què es fa fora de classe

Piràmide de Maslow (1943)

Piràmide de Maslow (1943)
- Teoria psicològica presentada a l’obra Una teoria sobre la
motivació humana.
- Segons aquesta, s’estableix una relació de jerarquia entre els
diferents nivells de necessitats.
- Les necessitats no satisfetes influeixen en el comportament de la
persona.
- Només les necessitats fisiològiques són innates. Les altres
sorgeixen amb el temps.

Necessitats fisiològiquesNecessitats fisiològiques
Busquen mantenir l’homeostasi (referent a la salut)
- Necessitat de respirar, hidratar-se i alimentar-se
- Necessitat de mantenir l’equilibri de PH i temperatura
corporal
- Necessitat de dormir, descansar.
- Necessitat d’evitar el dolor.
- Necessitat d’estimar i ser estimat.

Necessitats de seguretat i proteccióNecessitats de seguretat i protecció
Necessitat de:
- Seguretat física i de salut.
- Seguretat en estabilitat laboral, ingressos i
recursos.
- Seguretat moral, familiar i de propietat privada.

Necessitats d’afiliació i efecteNecessitats d’afiliació i efecte
Relació amb el desenvolupament afectiu de la persona
- Associació (ser part d’una comunitat, família, grup
d’amics, organització social,...)
- Participació
- Acceptació

Necessitats d’estimaNecessitats d’estima
Distingim entre dos tipus:
- Estima alta: respecte a un mateix.
Sentiments de autoconfiança, competència, fites personals,
independència i llibertat
- Estima baixa: respecte dels altres.
Necessitat d’atenció, apreci, reconeixement, reputació,
estatus, dignitat, fama, glòria, domini...

Necessitats d’autorealitzacióNecessitats d’autorealització
 Necessitats més elevades que permeten trobar un
sentit a la vida mitjançant el desenvolupament
potencial d’una activitat.
 Personatges històrics autorealitzats:
Thomas Jefferson, Mahatma Gandhi, Albert Einstein,
Eleanor Roosevelt, entre altres.

Maslow (1964) “Si dónes allò que la gent necessita, la
gent et dóna allò que necessites tu.”
Quines són les motivacions o necessitatsmotivacions o necessitats dels A?
 Necessitats biogenètiques
 Necessitats de valoració social
 Necessitats de realització personal
 Necessitats de relació social

Necessitats biogenètiquesNecessitats biogenètiques
 Necessitat de moviment, de relax, de riure, de
jugar
 Necessitat de sentir-se segur i confiat amb
l’entorn
 Necessitat de curiositat, de novetat

Necessitats de relació socialNecessitats de relació social
Necessitat de comunicar-se
Necessitat de cooperar amb els altres
Necessitat d’assumir responsabilitats
Necessitat de ser solidari amb un grup

Necessitats de valoració socialNecessitats de valoració social
 Necessitat de ser percebut, reconegut i
valorat com a persona
 Necessitat d’imitar, d’identificar-se amb
altres
 Necessitat de comparar-se, confrontar-se i
superar als altres

Necessitats de realització personalNecessitats de realització personal
 Necessitat de superar la por, d’assolir fites, de
superar obstacles
 Necessitat de conèixer, comprendre i rebre
informació
 Necessitat d’experimentar, trobar per si mateix i
produir alguna cosa personal

Tipus de motivacióTipus de motivació
 Motivació Intrínseca
 Motivació Extrínseca

Motivació interna o intrínsecaMotivació interna o intrínseca
 Quan les finalitats/objectius d’un A estan
lligades a l’aprenentatgelligades a l’aprenentatge i es mou per
necessitats de realització personal
 La motivació neix del propi individu.
Exemple: Un jove practica handbol perquè es diverteix, sent plaer
pel fet de jugar i aprendre’n.

Motivació externa o extrínseca
 Quan les finalitats/objectius d’un alumne són
exteriors a l’aprenentatge i es mou per necessitats
de valorització social
 Hi ha alguna cosa externa que mou l’individu a
realitzar una determinada activitat
Exemples: Un jove que practica handbol degut a la pressió que li fan
els seus pares
Una noia que participa en una cursa perquè vol
guanyar un premi en metàl·lic.

Un dels nostres objectius com a
dinamitzadors esportius serà
ajudar a cada A
a trobar motivacions per a la
pràctica continuada d’AF

ComCom podem motivar?podem motivar?
 VVariarariar allò que faig per assolir els objectiusallò que faig per assolir els objectius
 IImplicarmplicar als A en la presa de decisions, en el procésals A en la presa de decisions, en el procés
d’ensenyament aprenentatge, ...d’ensenyament aprenentatge, ...
 PPremiarremiar reforçarreforçar
 Considerar i atendre lesConsiderar i atendre les Necessitats dels ANecessitats dels A
V.I.P + necessitats dels alumnesV.I.P + necessitats dels alumnes

 En qualsevol àmbit de treball esportiuEn qualsevol àmbit de treball esportiu
(educatiu, de rendiment, de salut o recreatiu)(educatiu, de rendiment, de salut o recreatiu)
hem de buscar estratègies per motivar als nostres
practicants: alumnes, jugadors, clients...
 En l’àmbit educatiuEn l’àmbit educatiu
Jacques Florence (1986) ens proposa:
“Treballar en el punt de comunicació entre
les motivacions dels A i els objectius
educatius del P”

Cal considerar les finalitats que ajuden aCal considerar les finalitats que ajuden a
motivar als Amotivar als A
 Finalitats immediatesFinalitats immediates (dins la mateixa sessió)(dins la mateixa sessió)
Cal presentar les tasques de manera queCal presentar les tasques de manera que
l’A les percebi no com una obligació sinól’A les percebi no com una obligació sinó
com uncom un repterepte o habilitats necessàries pero habilitats necessàries per
seguir aprenent.seguir aprenent.

 Finalitats en la continuïtat de l’aprenentatgeFinalitats en la continuïtat de l’aprenentatge
(fora de la sessió)(fora de la sessió)
Caldria plantejar les tasques de manera que l’ACaldria plantejar les tasques de manera que l’A
 senti plaer en repetir-les en un altre momentsenti plaer en repetir-les en un altre moment
 les valori com una millora de les sevesles valori com una millora de les seves
qualitats motriusqualitats motrius
 trobi una utilitat pels estudis o l’ofici quetrobi una utilitat pels estudis o l’ofici que
pretén realitzarpretén realitzar

 Finalitats exteriors a l’aprenentatgeFinalitats exteriors a l’aprenentatge
L’A actua per raons externes a les tasques en si.L’A actua per raons externes a les tasques en si.
Ex:Ex:
 perquè el P li demana o el pressionaperquè el P li demana o el pressiona
 perquè vol millorar la seva classificacióperquè vol millorar la seva classificació
 perquè espera un premiperquè espera un premi
 per complaure al P o pares i aconseguir laper complaure al P o pares i aconseguir la
seva aprovacióseva aprovació

Considerant les necessitats i finalitats que mou a l’A a actuar,
parlem de...
Motivació intrínsecaMotivació intrínseca
 Finalitats lligades amb l’aprenentatgeFinalitats lligades amb l’aprenentatge
 Necessitats de realització personalNecessitats de realització personal
Motivació extrínsecaMotivació extrínseca
 Finalitats externes a l’aprenentatgeFinalitats externes a l’aprenentatge
 Necessitats de valoració socialNecessitats de valoració social

Aplicacions didàctiquesAplicacions didàctiques
 Cal adaptar la dificultat de les activitats segons les
característiques dels practicants per evitar la frustració i
l’avorriment.
 Cal cercar objectius ambiciosos però realistes en funció
dels practicants).
 Modificar les regles dels jocs i esports per augmentar
l’acció i la participació dels practicants

 Ser conscient de quines activitats agraden als practicants
i proposar-les freqüentment.
 Canviar d’activitat o proposar variants quan s’identifiqui
una pèrdua d’interès per part dels practicants.
 Utilitzar un reforç positiu per corregir errors:

1. Recordar a l’A quelcom
que hagi fet bé.
2. Donar informació per
corregir l’error
3. Donar-li ànims perquè
ho torni a intentar.
Entrepà positiu
““Entrepà positiu” després d’un errorEntrepà positiu” després d’un error

 Valorar també l’esforç i no només els resultats
 Limitar la intervenció negativa de l’entorn proper (pares)
 Ser entusiastes: escolta, somriu, interactua amb els A.
Això ajuda a crear un bon ambient de treball

I qui motiva al P?I qui motiva al P?

Marqueu-vos l’objectiu de ser uns bons/esMarqueu-vos l’objectiu de ser uns bons/es
professionals. Ho començareu a ser en elprofessionals. Ho començareu a ser en el
moment que us ho proposeu.moment que us ho proposeu.
No espereu a que ningú us doni permís perNo espereu a que ningú us doni permís per
brillar, només vosaltres us podeu concedirbrillar, només vosaltres us podeu concedir
aquest permísaquest permís
Si vosaltres sou bons/es, aconseguireu queSi vosaltres sou bons/es, aconseguireu que
també ho sigui qui us envoltatambé ho sigui qui us envolta

Tema ii.1.3 1a part

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Ähnlich wie Tema ii.1.3 1a part

Ähnlich wie Tema ii.1.3 1a part (20)

Tema ii.1.3 1a part