1. Tema 15
Espanya i Catalunya en el
context mundial i europeu
(Geografia. Ed. Vicens Vives)
INSTITUT INFANTA ISABEL D’ARAGÓ
Alumnes de Geografia de 2n de batxillerat (curs 2011-2012)
Professor: Rafael Palomero Caro
1

2. 1. Espanya a escala mundial
1.1. Posició relativa d'Espanya al món
Per analitzar la situació d' Espanya en el conjunt mundial cal tenir en compte
diverses variables:
L'extensió
La població
La riquesa
El desenvolupament
2

3. Ranking (PIB, 2011; milions de dòlars)
1° EEUU: U$ 15.227.074 11° India: U$ 1.704.063
2° China: U$ 6.515.861 12° España: U$ 1.484.708
3° Japón: U$ 5.821.945 13° Australia: U$ 1.448.154
4° Alemania: U$ 3.518.592 14° Mexico: U$ 1.167.124
5° Francia: U$ 2.750.708 15° Corea del Sur: U$ 1.126.499
6° Reino Unido: U$ 2.471.883 16° Holanda: U$ 832.160
7° Brasil: U$ 2.421.637 17° Indonesia: U$ 822.631
8° Italia: U$ 2.181.362 18° Turquia: U$ 797.605
9° Rusia: U$ 1.894.473 19° Suiza: U$ 594.223
10° Canada: U$ 1.737.268 20° Arabia Saudita: U$ 578.566
3

4. 1.2. Projecció cultural d’Espanya al
món
• L’idioma és l’expressió més directa de la
cultura. Espanya és un país multilingüe =
riquesa cultural.
• El castellà és una llengua amb molta
presència arreu del món.
• Segona llengua parlada dels Estats Units
• Llengua oficial de l ‘ONU i cooficial en la
Unió Europea.
4

5. 5

6. 1.3.Espanya en els orgamismes
internacionals
• Espanya va viure aïllada de l’àmbit
internacional entre els anys 1939 i 1959.
• La posició que ocupa al mar Mediterrani
va interessar als Estats Units, que es va
aliar amb Franco.
• Des dels anys 60, Espanya ha conegut un
gran desenvolupament econòmic i social i
des del 1986 figura com a membre de la
Unió Europea. 6

7. Organitzacions defensives per a la
seguretat internacional
Organització del Tractat de
l’Atlàntic Nord (OTAN)
Unió Europea Occidental (UEO)
Organització per a la Seguretat i la Cooperació Europea (OSCE)
7

8. Organitzacions econòmiques
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic
(OCDE)
Fons Monetari Internacional (FMI)
Organització Mundial del Comerç (OMC)
8

10. • Extensió 505.990 km2
• Població 46 milions d’habitants.
10

11. • Està en una situació intermèdia entre els països de la UE. 11

12. • Les diferències en les densitats de la població i
en les formes d’ocupació del territori fan que
les problemàtiques d’una zona siguin diferents
de les d’una altra
• Per evitar desigualtats econòmiques, desequilibris
territorials i injustícies socials, els governs han
d’assegurar la existència i el manteniment arreu
de:
– serveis públics
– infraestructures
– equipaments de qualitat i nivells similars.
12

13. • Del 2000 al 2007, Espanya va mantenir un
augment demogràfic dels més elevats
d’Europa a causa de dos factors:
– Taxa de creixement vegetatiu, alta (3,4‰ el 2009),
a causa d’una taxa de natalitat considerable
(12,2‰) i una llarga esperança de vida.
– Saldo migratori positiu (5 milions d’immigrants).
• Des de l’inici de la crisi, el 2007, el
creixement ha disminuït, a causa d’una taxa de
natalitat més baixa i d’un saldo migratori que
ha arribat a ser negatiu. 13

14. Fluxos
migratoris
a la UE
durant el
període
2003-2007
14

15. 2.2.
Activitat econòmica
15

16. 2.3 El producte interior brut (PIB)
•PIB És la suma de la riquesa
produïda per un país en un any.
•Al 1997, Espanya se situava sota la
mitjana de la UE,però amb l’entrada
dels països de l’Est a la UE, es va
superar la mitjana europea.

18. 2.4 Taxa d’activitat: població activa i atur
•Població activa Nombre de persones
adultes que treballen, o que voldrien
treballar però estan a l’atur.
•El 2012 a Espanya era del 60%, per sota
de la mitjana europea (63%).
Posteriorment ha baixat.
• L'índex d’atur de la UE es del 9.0%. A
Espanya està per sobre del 26 % (2013)

19. 2.5. Educació
19

20. 2.6. L’índex de desenvolupament humà (IHD)
• IHD Reuneix i resumeix un conjunt de
variables com l’esperança de vida en
néixer, l’alfabetització dels adults,
l’escolarització, el PIB per habitant i la
posició del país en la relació mundial
segons el PIB.
Video: espana_cae_dos_puestos_IDH_01_15m
• Espanya a nivell mundial ocupa el tretzè
lloc i a Europa el sisè. 20

21. 21

22. 2.7 Partidaris o escèptics?
El suport de la opinió pública de la UE varia segons els
països.

23. 3.
Balanç de l’adhesió d’Espanya
a la Unió Europea

24. 3.1. La integració espanyola a la UE
-Abandonament definitiu del aïllament
econòmic i polític tradicional.
-Importants ajuts rebuts de la UE.
-Augment espectacular de la renda (1986:
menys del 68 % de la mitjana europea)

25. 3.2. La utilització de fons europeus
- Finançament d’infraestructures.
- FSE ( Fons Social Europeu): ajuts a
l’ocupació i formació
- Àmbit sanitari: targeta sanitària europea
- Àmbit cultural: finançament de nombrosos
projectes (Liceu…)

26. 3.3. Iniciatives comunitàries
• Creades l’any 1988, són un seguit de
programes que la Comisió Europea proposa
als estats membres que són:
• - INTERREG: cooperació transfronterera
• - LEADER: desenvolupament rural
• - EQUAL: combatre discriminacions laborals
• - URBAN: regenerar barris en crisi 26

27. 4. Presència de
Catalunya en el context
europeu

28. 4.1 Catalunya a la Unió Europea
• Catalunya disposa de tres vies de
participació a la UE:
– La política comunitària de l’Estat
espanyol.
– El Comitè de les Regions.
– El moviment regional europeu.
28

29. El Comitè de les Regions
• Òrgan representatiu de
les entitats regionals i
locals a la UE.
• Aquest òrgan va entrar
en funcionament al
1994 Tractat
de Maastricht.
Video: comite_de_las_regiones_03_36m 29

30. El moviment regional europeu
• Conjunt d’associacions i moviments que
tenen com a objectiu fomentar la integració
europea.
• Esta constituït per:
-L’Assemblea de Regions d’Europa.
-La Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP).
-Els Quatre Motors per a Europa.
-L’Euroregió Pirineus-Mediterrània.
30

31. L’Assemblea de Regions d’Europa
Objectius:
• Reforçar la representació política de les regions.
• Promoure la regionalització d’Europa.
• Promoure la cooperació entre les regions.
31

32. La Comunitat de Treball dels Pirineus
(CTP)
• Organisme interregional de cooperació
transfronterera.
– Va ser formada al 1983.
– Finalitat: tractar els problemes que es
deriven de la condició pirinenca.
32

33. Els quatre motors per a
Europa
Associació
formada
per
quatre
regions
33

34. L’Euroregió Pirineus-Mediterrània
- Col·laboració
política
entre els governs
compresos
en aquestes
regions.
- És molt poc
operativa 34

35. 4.2 Polítiques regionals i fons de la UE
OBJECTIUS:
-coordinar les polítiques regionals dels estats
membres
-reduir les diferències entre elles.
VIDEO: Fondos FEDER (5:34 m)
http://www.youtube.com/watch?v=XhM7ERYpx8Y&feature=related

36. Fons dels què Catalunya s’ha
beneficiat
• Fons estructurals
• Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)
• Fons Social Europeu (FSE)
• Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural
(FEADER)
• Fons Europeu de Pesca (FEP) i Fons de Cohesió
Video: fons_europeus_catalunya_fins_2013_01_20m
(http://www.youtube.com/watch?v=9eD976weYx8)
36

37. 5.
Situació de Catalunya en
el context espanyol

38. 5.1 Catalunya en el context espanyol
Potencialitats  Península Ibèrica / Europa
Situada a la cruïlla dels dos principals
corredors d'activitat econòmica d'Espanya:
- l’arc mediterrani
- La vall de l’Ebre
38

39. A més s’hi localitzen:
39

40. Als darrers 30 anys l’economia catalana ha sofert una
transformació estructural radical a l’ocupació
industrial:
1977 2004
40,3%  24,3%
Mentre que els serveis augmentaven:
41,6%  62,1%
40

41. Catalunya es la primera destinació turística d’Espanya
(25% dels arribats a Espanya)
Video campanya de turisme de Catalunya 2007 (0_50m):
http://www.youtube.com/watch?v=FyZn964NRyQ 41

42. La modernització i la terciarització de
l’economia han afavorit un creixement
constant de la renda.
Els 7 milions de catalans suposen el 16% de la
població espanyola.
PIB català  19 % del total d’Espanya
exportacions  26 % del total d’Espanya
42

43. - La regió metropolitana de Barcelona (5 milions
d’hab.), juntament amb Madrid, encapçala el
sistema urbà espanyol.
- És, per població, la sisena regió metropolitana
d’Europa.
- Barcelona comparteix la conurbació central
amb:
- Mataró - Terrassa
- Granollers - Vilanova i la Geltrú
- Sabadell - Vilafranca del Penedès
Cadascuna d’aquestes poblacions supera
els 100.000 habitants 43

44. 5.2. Vers el reequilibri territorial
• Per a Espanya, la implantació de l’Estat de
les autonomies i l’entrada a la UE, han
comportat una série de plans i polítiques de
desenvolupament regional.
44

45. • Catalunya ha estat sempre una contribuïdora
neta al Fons de Compensació Interterritorial
espanyol.
45

46. • Per a les comunitats més pobres, aquests fons
han suposat un gran nombre d’inversions
• Per aquestes comunitats, han suposat un
increment en el seu nivell de vida i millora de
les seves infraestructures.
• En canvi, les zones més desenvolupades, com
Catalunya, han experimentat una expansió més
lenta i limitada.
46