Cuaderno de trabajo de la visita al Delta del Llobregat

1. EL
DELTA
DEL
LLOBREGAT
NOM:
CURS:

2. 1. INTRODUCCIÓ
Tot i que estem acostumats a pensar que els parcs naturals només es troben a la
muntanya avui us passejareu per una reserva natural una mica diferent: El Delta
del Llobregat.
Quines altres zones humides importants hi ha a Catalunya?
Es troba situat a la comarca del Baix Llobregat, molt a prop de Barcelona. Això fa
que rebi una pressió molt forta i que sigui un espai molt reduït. Hi trobem quatre
ambients ben diferenciats: platja i mar, conreus, pinedes i altres arbredes i les zones humides.
2. FORMACIÓ DEL DELTA I DE LES LLACUNES LITORALS
El Delta del Llobregat s’ha format per l’acumulació dels sediments que transporta el riu Llobregat en arribar a la Mar Mediterrània.
Creus que un riu que passés per un relleu pla formaria un delta?
Digues els dos factors principals necessaris perquè es formi un delta:
1
2
Com creieu que afectarà la construcció d’un embassament en el riu al Delta?
Si féssim un anàlisi de les aigües del riu en tots els seus trams, comprovaríem que en el tram baix és on hi ha més
contaminació, per què?
1

3. Les llacunes litorals i els aiguamolls són zones temporalment o permanent inundades. A més a més estan formades per aigües
salabroses. Per què s’anomenen així aquestes aigües?
Endreça les figures que expliquen el procés de la formació del delta.
3. FAUNA
El Delta del Llobregat destaca per la seva abundància en aus, però no hem d’oblidar que existeixen tota un sèrie d’espècies que també
són de vital importància per l’ecosistema. Relaciona el dibuix amb el nom i el grup al qual pertany.
Eriçó invertebrat
Ratolí d’aigua peix
Sargantana rèptil
Gambússies mamífer
Granota mamífer
Larva de mosquit amfibi
2

4. Adaptacions. Anem a fixar-nos en les adaptacions de les potes dels ocells.
Què ens diuen dels seus propietaris els següents tipus de potes?
Relaciona l’ocell amb la seva forma d’alimentar-se.
Polla d’aigua caminant per l’aigua menjant invertebrats
Cabusset per les vores caminant o nedant
Cames-llargues cabussant-se
Adaptacions. Els becs de les aus també estan relacionats amb la recerca de l’aliment: els bernats, martinets i cigonyes el tenen gros i
afilat per capturar preses grans. Els limnícoles (que s’alimenten del invertebrats que s¡amaguen al fang), prims i més o menys grans
segons la fondària a la qual capturen l’aliment, i el flamenc en forma de cullera per filtrar l’aigua,igual que algunes espècies d’ànecs.
Relaciona l’espècie d’au, el bec que té i el tipus d’aliment.
Agró Roig
Fotja menja vegetals
Flamenc mengen invertebrats al fang
Ànec cullerot pesca peixos
Cames-llargues filtra l’aigua menjant invertebrats
Migracions.Les aus que trobem a les zones humides van canviant amb les estacions de l’any. Hi ha moltes més espècies d’aus que d’altres
vertebrats. Això es deu al fet que les aus poden canviar de lloc fàcilment volant, aprofitant les èpoques en què maresmes i estanys són
favorables, ja que quan no ho són, marxen.
3

5. De totes les aus que visiten el Delta del Llobregat, algunes només les trobem a l’hivern (hivernants), unes altres a la primavera o estiu
(estivals) i un grup d’elles únicament mentre descansen durant les seves migracions d’Europa a l’Àfrica o al revés, i aquestes últimes les
veiem a la primavera i la tardor. Poques són les que viuen al Delta tot l’any (sedentàries). Quin creus que és el motiu de les migracions?
Per què és el Delta tant important per les migracions de les aus aquàtiques? Tingues en compte la seva situació dins de
Catalunya
L’aeroport. Com bé has pogut sentir ens trobem molt a prop de l’aeroport de Barcelona. Creus que a les aus que viuen al Delta els hi
pot molestar tan trànsit aeri?
En quina estació de l’any creus que els hi pot molestar més? Per què?
4. VEGETACIÓ
Igual com passa amb els animals, les plantes també estan adaptades a la diferent salinitat de l’aigua.
Per exemple el canyís i la canya, t’has fixat on es trobaven? Quin tipus d’aigua deuen necessitar per viure?
I la salicòrnia? On es troba? Com s’hi adapta?
El bosc que acompanya el riu s’anomena Bosc de Ribera. Però si intentem buscar-ne al curs baix del riu Llobregat no en
trobem. Perquè creus que ha desaparegut?
4

6. 5.- LES PINEDES
Observa el pi pinyoner (Pinus pinea) i Aquestes pinedes que veiem no són naturals ja que van ser plantades
digues quines són les tres fa molts anys. Perquè creus que les van plantar els agricultors?
característiques principals que el
distingeixen d’altres pins. Per què hi ha tant conreu al Delta del Llobregat? Existeixen tres
1. motius principals, cita’ls breument.
2. 1.
3. 2.
3.
Per què ha disminuït al llarg del temps el % de sòl conreable?
6.- FORMACIÓ DE LES DUNES
Les dunes estan formades per l’acumulació dels grans de sorra. Qui creus que els transporta?
La vegetació és el principal factor de retenció de la sorra per què ho creus?
Les dunes són ecosistemes molt fràgils. No fa molts anys les trobàvem al llarg de tot el litoral català. Existeixen tres factors principals
que les destrueixen. Enumera’ls.
1.-
2.-
3.-
5

7. 7. FAUNA I FLORA DUNAR
Fauna. Les sargantanes o les serps són animals de sang freda i s’escalfen amb la calor del sol. Què creus que fa la sargantana amb la
panxa tocant a terra?
Segons les temperatures que s’assoleixen a la superfície de la platja, quines adaptacions creus que pot adoptar un rèptil
per no cremar-se? Posa una creu a les que creguis correctes:
- viure sota la sorra de tant en tant - velocitat de desplaçament més gran - mida petita
- tenir dits més llargs per recolzar-se menys - presentar colors més clars - col·locar-se a l’ombra de les plantes
sobre el terra
Flora. Per què no hi ha gaires espècies de plantes a la platja?
Per què les arrels de les plantes de la platja són tan llargues?
De les característiques que a continuació et diem senyala quines creus que són pròpies de les plantes de platja i quines no:
- Punxents - Tamany gran - Flors de colors molt vius - Pil.loses - Arrels llargues - Fulles grans - Fulles petites - Arrels curtes
D’aquestes espècies quines són pròpies de la platja? Fixa’t amb llurs característiques.
6

8. Assenyala les aus que has vist.
CABUSSET
ÀNEC CULLEROT
FREDELUGA ÀNEC DE COLLVERD ARPELLA
FOTJA CORB MARÍ CAMES LLARGUES BERNAT PESCAIRE
AGRÓ ROIG
MARTINET BLANC
XARXET
7
POLLA D’AIGUA

9. 8