1. EL Joc i els Infants

2. Qué és el Joc per un Infant?
 Activitat lliure
 Plaer i satisfacció emocional
 Ésser
 Expressió de sentiments. (Pair les vivències)
 Autoconeixement i Autoestima
 Interiorització de pautes de comportament social
 Compartir espai amb iguals

3. JO C
Naturalesa
pròpia
Experiència
Cultural
Activitat
Lliure
Principi de
Descobriment
CreatiuEspai
imaginari
Fictici
Zona
Privilegiada
Gratuïta
Temps
Incert

4. Tradicionalment
 Dues explicacions sobre l’origen del
coneixement:
I. L’ Empirista.
II. L’Apriorista o Innatista.
Segons Piaget
I: “Gènesi sense estructura”
II: “Estructures sense gènesi”

5. TEORIES DEL JOC AL SEGLE XIX
 Schiller (1795): Disminueix l’energia superflua.
 H Spencer(1855): Limitació energia segons
espècies.
 H. Lazarus (1883): Relaxació i recuperació
d’energia
 S. Hall: 1r- Teoria de la recapitulació.2n Estímul pel
desenvolupament.
 K. Gross(1901): Teoria de l’Exercici Preparatori

6. TEORIES DEL JOC AL SEGLE XX
 Buytendijk(1933) i Buhler(1933): Moviments i
Emocions basats en la immaduresa del nen.
 Claperéde: No solament moviments sinò ficció
 Freud(1920):Realització de desitjos insatisfets. I
oportunitat d’expressió de la sexualitat infantil
(sexualidad infantil perversa polimorfa)
 Vigotsky (1933): Símbol lúdic està impregnat
d’elements socioculturals que l’infant fa seus.
 PIAGET(1940): Teoria Cognitiva

7. TEORIES DEL JOC AL SEGLE XX
 Brunner (1960): Format d’activitat comunicativa
entre iguals. Accepta els adults.
 Winnicott (1979): Segueix SF. Elecció dels jocs a
partir de l’adhesió a l’objecte on projecta
mentalment símbols íntims i emocionals.

8. Jean William Fritz Piaget
Neuchâtel, 9 d’agost de 1896 – Ginebra 16 de setembre de
1980

9. Qui és Piaget?
 Psicòleg experimental,filòsof, biòleg suïs creador
de l’epistemologia genètica,
 Va ser famós per les seves aportacions al camp
de la psicologia evolutiva , esl estudis sobre la
Infància i la Teoria del Desenvolupament Cognitiu
i la Teoria del Constructivisme de l’aprenentatge.
 El 17 de setembre de cada any se commemora el
Dia del psicopedagog.

10. Teoria Cognitiva. Teoria Genètica del
Desenvolupament. Piaget
El joc forma part de la funció cognitiva general del
subjecte.
Dues grans aportacions teòriques al tema:
 1ª) 1932 – Relaciona els jocs infantils amb el
desenvolupament que els nens tindran de la
societat i en la societat.
 2ª) 1946- Jocs com a processos cognitius relaxats
i personals.

11. La Psicologia Genètica
 La noció de
psicologia genètica
no es circunscribeix
exclusivament a
l’estudi de la conducta
infantil i els canvis
que experimenta
durant el seu
desenvolupament.
 Aquesta teoria centra
l’atenció en els
processos
psicològics, el seu
desenvolupament i
les seves
diferències, és a dir
atèn la seva
dimensió genètica i
la diferenciació
evolutiva.

12. L’Aprenentatge com una Adaptació a
l’Entorn
Construcci
ó del
Coneixeme
nt
EINI
Acomoda
ció als
canvis
ambientals
Assimilaci
ó dels
canvis de
l’ambient

13. ASSIMILACIÓ + ACOMODACIÓ =
EQUILIBRI
•U N B E B È U T I L I T Z A U N O B J E C T E P E R P O R TAR -
L O A L A B O C A I X U PAR - L O .
•S I AQ U E S T O B J E C T E E R A D I F Í C I L D E
AP R E H E N D R E H AU R À D E M O D I F I C AR E L S
S E U S E S Q U E M E S P E R P O D E R - L O AG AFAR .
Equilibri Homeostàsic

15. PERÍODE EDAT ESTADI DEL
DESENVOLUPAMENT
TIPUS DE JOC
Etapa
Sensorio-motriu
Conducta del
nen
essencialment
Motriu.
No hi ha
representació
Interna
dels
esdeveniments
externs
0 – 1 m
1-4 m
4-8 m
8-12 m
12-14m
14-18m
Estadi dels mecanismes
reflexes congènits.
Estadi de les reaccions
circulars primàries
Estadi de les reaccions
circulars secundàries.
Estadi de
la coordinació dels
esquemes de conducta
previs.
Estadi dels nous
descobriments pels nous
descobrimients per
experimentació.
JOC FUNCIONAL: esboços
de joc que s’expressen amb
el moviment de les
extremitats.
Descobreix parts del seu cos u objectes al
voltant i contínua jugant-hi, com si
practiqués
En l’execució es descobreix
el plaer funcional. Continua
en les etapes posteriors
amb major complexitat.

16. PERÍODE EDAT ESTADI DEL
DESENVOLUPAMENT
TIPUS DE JOC
Etapa
Preoperacional
Pensament i la del
Llenguatge, que
gradua la seva
capacitat de
pensar
simbòlicament,
imita els objectes
de
Conducta.
Jocs simbòlics,
dibuixos,
2 -4anys
4-7 anys
a. Estadi
preconceptual.
JOC SIMBÒLIC:
Implica la capacitat
de representar
mentalment un
objecte o una
situació absent

17. Joc en el 2n Estadi
sensoriomotòric
•JOC S AMB EL SEU PR OPI C OS R C P
•JOCS AMB EL SEU PROPI COS I AMB ELS
OB JEC TES R C S
•JOC S AMB EL SEU C OS, AMB OB JEC TES I
AMB ELS ALTR ES R C T.
• IMITA SISTEMÀTICAMENT I EXPLORA . NEIX
EL JOC R EAL .
•TRANSICIÓ DEL JOC MOTOR AL SIMBÒLIC
 Durant aquest temps les activitats lúdiques variades
ajudaran a adquirir la capacitat viso-motòrica
(coordinació viso-manual) i un control precís dels
seus músculs.

18. L’ACCIÓ SOBRE ELS
OBJECTES ES TORNEN UNA
FONT DE PLAER
3r estadi 4-8m

19. 4t Estadi 8-12m
Coordinació d’Esquemes
Secundaris
APLICACIÓ
D’ESQUEMES
CONEGUTS EN NOVES
SITUACIONS.
E X : T I R A L A P I L O TA
P E R Q U È U N A L’ ALT R E L A
H I D O N I .

20. E S TAD I D E L’ E X P E R I È NC I A, D E
L A I M I TAC I Ó S I S T E M À T I C A I
E X P L O R AC I O N S D E N O U S
J O C S Q U E E S C O N V E R T E I X E N
E N N O U S R I T U AL S L Ú D I C S .
J A S Ó N R E AL M E N T J O C S .
M O LT M É S S I M B Ò L I C S ,
E N C AR A Q U E N O E X I S T E I X I
L A C O N C I È N C I A D E
S I M B O L I S M E .
5è Estadi
Reaccions Circulars
Terciaries
12-18m

21. •APAR I C I Ó D E L A R E P R E S E N TAC I Ó : L E S
PAR AU L E S S Ó N U T I L I T Z AD E S C O M A S Í M B O L S .
•R E C O R D E N O B J E C T E S Q U AN AQ U E S T S N O H I
S Ó N P R E S E N T S .
•S AB E N C L AS S I F I C AR - L O S P E R C L AS S E S .
•P E R F E C C I O N AM E N T D E L J O C I M AG I N AT I U .
•C O M E N C E N A R E C O R D AR E L S S O M N I S .
•T E N E C APAC I TAT S P E R A R E P R E S E N TAR I
S I M B O L I T Z AR P E R Ò E N C AR A N O E S TAB L E I X E N
R E L AC I O N S E N T R E E L S S Í M B O L S .
6è Estadi
Inserció de nous mitjans 18-
24mesos PERÍODE PREOPERACIONAL (IMITACIÓ
RETARDADA D’UN SUCCÉS)

22. Període Sensoriomotriu
( fins els 24 mesos )
Període de la intel·ligència
anterior al llenguatge i al
pensament.
 L’infant treballa a base
de reflexes, íntimament
units a tendències
instintives.
Si una acció li dóna
satisfacció la repetirà
constantment. Reacció
circular

23. Període de Pensament Preoperacional
(dels 2 als 7 anys)
Es consolida el llenguatge i hi ha
progrés en el comportament
emocional i social.
 Egocentrisme intel.lectual.
 Apareix el Joc Simbòlic.
Comença a comprendre que
mitjançant el llenguatge pot expressar
els seus desitjos

24. Jocs en aquesta etapa
P E R C E P CI Ó : N O B AI X – N O AM U N T
C O N C E P T E S P O L AR S : M O LT L L U N Y- M O LT A
P R O P
AN I M I S M E : “ L A P E D R A É S D O L E N TA”
R E AL I S M E : ” S O M N I S I R E AL I TAT C O N F O S O S ”
AR T I F I C I AL I S M E : ” E L F U M D E L C I G AR F O R M A
E L S N Ú V O L S ”

25. •E L J O C S I M B Ò L I C S ’ I M P R E G N A
D E L A I M AG I N AC I Ó : APAR E I X E N
E L S É S S E R S I M AG I N AR I S .
•C O M B I N AC I O N S
C O M P E N S AT Ò R I E S : L’ I N FAN T
D U U A T E R M E F I C T I C I AM E N T
AL L Ò Q U E É S
Apogeu del joc simbòlic: 2
años

26. C O M B I N AC I O N S L I Q U I D AT Ò R I E S : N O
S O L AM E N T C O M P E N S A S I T U AC I O N S
D E S AG R AD AB L E S , TAM B É E L S AS S I M I L A I
E L S S U P E R A. AC C E P TA L E S S I T U AC I O N S
Q U E L I P R O V Q U E N P O R ( J O C S D E
M E T G E S , J O C S D E D R AC S ) .
C O M B I N AC I O N S AN T I C I PAT Ò R I E S :
S ’ AN T I C I PA AL R E S U LTAT.
Apogeu del joc simbòlic: 2
años

27. Declinación del juego
simbólico: 4-7 años
•EL NEN S’APROPA MÉS A LA
REALITAT.
•LES CONSTRUCCIONS LÚDIQUES
SERAN COHERENTS I AJUSTADES
A LA REALITAT.
•COMENÇA EL SIMBOLISME
COL·LECTIU.

28. Joc en l’Estadi Intuïtiu
Anys Evolució del Joc
3 a. Creixent interés pel joc amb altri. Persisteixen els jocs en solitari o en
paral·lel.
b. Cooperació fragmentària.
c. Entén l’espera de torn, li agrada fer-ho.
d. Pot compartir les joguines.
4 a. Equilibri entre independència i sociabilitat.
b. Riquesa en contactes socials. Relacions perllongades al grup.
c. Suggereix els torns.
d. Comparteix el material.
e. Prefereix els grups de 2 o 3 integrants.
5 i 6 a. Representa papers dramàtics amb gràcia i soltura.
b. Compren i encaixa el seu rol. Percebeix i elabora situcions de picardia al
joc.
c. Comparteix, cuida i ordena el material.
d. Els companys i les companyes l’atreuen i gaudeix de les empreses en
conjunt.
e. . No li interessa guanyar o perdre: ell sempre guanya.

29. Joc en l’Estadi Intuïtiu
Anys
Evolució del Joc
3 a. Apilar, Juntar, Encaixos, Fer rodar amb un gran interès per aquestes
activitats.
b. Jocs d’equilibriamb la carreta i el tricicle, jocs amb la pilota, jocs de
còrrer, jocs de donar volteretes.
c. Comença a pintar amb un caràcter clarament lúdic.
4 a. Milloren en el saltar i brincar.
b. Juguen a caminar per diferents superfícies.
c. Comencen jocs organitzats senzills de pilota.
d. Activitats en grup, on es desenvolupen primerencament els jocs
d’imitació.
5 i 6 a. Perfecciona l’encaix de les peces i puzzles.
b. El motiven molt totes les activitats de clavar, atornillar, unir, muntar, etc..
c. Apareixen els primers jocs amb regles arbitràries (5-7 anys): “fer dues
passes i una palmada,...”

30. EDAT EVOLUCIÓ DEL JOC
7, 8 i 9
anys
a. Intenta organitzar-se en el joc col·lectiu, però encara depèn
d’un adult.
b. Els jocs han de limitar-se a unes poques regles, les
suficients per a posar-los en marxa i protegir els jugadors.
c. Creix l’interès competitiu. S’interessa per saber qui ha
guanyat i qui ha perdut.
d. Segons Piaget, respòn a la regle coercitiva de l’adult i
l’accepta sense crítica.
Jocs en l’Estadi de les Operacions Concretes

31. PERÍODE DE LES
OPERACIONS CONCRETES
(Entre 7 i 12 anys)
Solament abasten la realitat susceptible
de ser manipulada.
S’inicia una nova forma de relacions
amb els altres nens
És capaç de considerar uns
altres punts de vista, coordinar-los i
extreure’n les conseqüències.

32. Període de les
Operacions Formals
(adolescència – al llarg de la vida adulta)
Apareix el pensament formal.Pot
formular hipòtesis. Té en compte el món
del “possible”.
Interès pel sexe oposat.
 Canvi de pensament i inserció a l’edat
adulta.

33. • Ab s t r a c c i ó s o b r e e l s c o n e i x e m e n t s c o n c r e t s
o b s e r va t s q u e l i p e r m e t e n e m p r a r e l r a o n a m e n t l ò g i c :
i n d u c t i u i d e d u c t i u .
• D e s e n vo l u p a s e n t i m e n t s i d e a l i s t e s i a r r i b a a l a
f o r m a c i ó c o n t i n u a d a d e l a p e r s o n a l i t a t .
• E s d ó n a u n m a j o r d e s e n vo l u p a m e n t d e l s c o n c e p t e s
m o r a l s .
ETAPA DE LES OPERACIONS
FORMALS:Adolescència

34. •FORMA PART DE TOTES LES
CULTURES
•AJUDA A TRENCAR PONTS DE
COMUNICACIÓ
•ENS PERMET ATENDRE A LA
DIVERSITAT?
El Joc com a eina d’intervenció
socioeducativa i d’inclusió social

35. •V I G O T S K Y, 1 9 8 4 : E L J O C C O M A FAC TO R
D ’ AP R E N E N TAT G E D E L’ AD AP TAC O I Ó S O C I AL .
•E L N E N S E M P R E O C U PA E L S E U L L O C A L A
C O R B A E S TAD Í S T I C A D ’ E D AT S , P E R Ò AP R O P
D ’ AL G Ú M É S G R AN O AVAN Ç AT P E R A P O D E R
D E S E N V O L U PAR - S E . ZDP
El Joc com a eina d’intervenció
socioeducativa i d’inclusió social

36. •EL NEN JUGA A LA INTEGRACIÓ SOCIAL:
LA SIMULA.
•PER AIXÒ ES NECESSITA UNES
CONDICIONS FONAMENTALS:
•UN TEMPS
•UN ESPAI
•UN MARC O ENTORN DE SEGURETAT
•COMPLICITAT DE L’ADULT:
PRESÈNCIA/ABSÈNCIA
El Joc com a eina d’intervenció
socioeducativa i d’inclusió social

37. DIVERSITAT: ECOSISTEMES DE
PERSONES QUE ES POSEN EN
RELACIÓ.
ÉS UN PARÀMETRE ECOLÒGIC.
BARREJA DE MIRADES
DIFERENTS.
Atenció a la diversitat a través
del joc

38. ELS JOCS ENS INTRODUEIXEN
EN UNA CULTURA?
•DESCOBRIM ELS ELEMENTS QUE ES
DESPRENEN DE CADA JOC?
S I M B O L I S M E , AP O S TA, G È N E R E , E S TAC I Ó D E
L’ AN Y, E C O N O M I A, R I T U S . . . .
El joc canvia la nostra mirada
del món?

39. •EXISTEIXEN MÚLTIPLES
APRENENTATGES EN EL JOC?.
•SOM CONSCIENTS DE QUÈ I COM
APRENEM COSES NOVES?.
•QUE POSO EN MARXA QUAN ESTIC
JUGANT?.
•QUÈ ÉS EL QUE M’APORTA CADA
TIPUS DE JOC?
Jugar és aprendre?

40. DONEM EINES PERQUÈ E L JOC
LLIURES SIGUI EL MÉS RIC
POSSIBLE?.
HEM D’OFERIR EINES PER:
•PODER DESCOBRIR-SE A SI
MATEIXOS I ALS ALTRES.
•PODER RESOLDRE CONFLICTES
•DESCOBRIR LES PRÒPIES
CAPACITATS
•TROBAR EL JOC DE LA SEVA
VIDA
Per què els educadors
ensenyen jocs?