Breu biografia de Linus Torvalds

Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware
(C) Roger Casadejús Pérez | http://www.exabyteinformatica.com/tienda/
Breu biografia de Linus Torvalds
Linus Torvalds és el programador d’ordinadors més famós i el finlandès més famós també. És
el fundador i coordinador de Linux, el sistema operatiu basat en UNIX que està començant a
revolucionar la indústria de la informàtica i possiblement molt més. La seva és realment una de
les grans narracions de la història dels ordinadors.
Els seus primers anys
Linus Benedict Torvalds va néixer el 28 de desembre de 1969 a Helsinki, la capital i ciutat més
gran de Finlàndia. El seu nom, Linux, es va inspirar de Linus Pauling, el famós físic i químic i
Premi Nobel.
La família Torvalds pertany a la minoria de parla sueca a Finlàndia, que ascendeixen a uns
300.000 en una població total del voltant de cinc milions d'habitants.
Molts membres de la família eren periodistes. Els seus pares, Nils i Anna Torvalds, van ser
radicals a la Universitat d'Helsinki durant la dècada de 1960. El seu pare era un comunista que
va passar un any estudiant a Moscou a mitjana dècada de 1970 i més tard es va convertir en un
periodista de ràdio. La seva mare treballava per a un diari finlandès com a traductora i per a un
creador de gràfics de premsa. A més, el seu avi va ser l'editor en cap d'un diari finlandès, i el
seu oncle va treballar per a la televisió finlandesa.
Torvalds va tenir una infància bastant convencional i feliç malgrat el fet que els seus pares es
van divorciar quan era molt jove. Vivia amb la seva mare i també amb els seus avis. I,
coherentment amb la professió dels membres de la seva família, li va ser inculcat l'amor per la
lectura des d'una edat primerenca.
Va ser el seu avi matern, Leo Toerngvist, un professor d'estadística a la Universitat d'Helsinki,
que va tenir la major influència en la joventut de Linus. A mitjana dècada del 70, Toerngvist va
comprar un dels primers ordinadors personals, un Commodore Vic 20. Torvalds aviat es va
avorrir dels pocs programes que estaven disponibles per a ella, i així va ser com va començar a
crear altres nous, primer usant el llenguatge de programació BASIC per després usar un molt
difícil, el llenguatge Assembler, que també és més poderós.
La programació i les matemàtiques es van convertir en les passions de Torvalds. Tots els
esforços del seu pare que buscava interessar-ho en els esports, les noies i altres activitats
socials, van anar en va, fins i tot Torvalds no desmentia a admetre que tenia poc o gens de
talent per a aquestes activitats.
El naixement de Linux
Al 1987 Torvalds va invertir tots els seus estalvis en la compra del seu primer ordinador, un
Sinclair QL. Que fos un dels primers ordinadors 32-bit per a ús domèstic del món. Amb el seu
processador Motorola 68088 (la part de l'equip que realitza operacions lògiques i que també
es coneix com una unitat de processament central o CPU) funcionant a 7.5MHz (mega hertzos)

i 128 (quilo octets) de memòria RAM (memòria d'accés aleatori), això va ser un gran pas des de
l'ordinador del seu avi, el Commodore Vic 20. No obstant això, aviat es va convertir en
descontent, a causa que aquest ordinador no podia ser reprogramat atès que el sistema
operatiu resideix en la memòria ROM (memòria de només lectura).
Al 1988 Torvalds, seguint els passos dels seus pares, es va matricular a la Universitat d'Helsinki,
la primera institució d'educació superior a Finlàndia. En aquest moment ja era un programador
consumat, i, naturalment, es va especialitzar en ciències de la computació.
En 1990 va prendre la seva primera classe en el llenguatge de programació C, el llenguatge que
aviat s'utilitzaria per escriure el kernel de Linux (és a dir, el nucli del sistema operatiu).
A principis de 1991 es va comprar un ordinador personal IBM-compatible amb un processador
de 33 MHz d'Intel 386 i una gran capacitat de memòria (4 MB). Un processador que li atreia
molt, perquè representava una enorme millora sobre els anteriors processadors d'Intel.
Molt intrigat amb el maquinari, encara que Torvalds estava decebut amb el sistema operatiu
MS-DOS que venia amb ell. Aquest sistema operatiu no havia avançat prou com per començar
a poder prendre avantatge de les capacitats àmpliament millorades del xip 386, preferint, per
ser molt més potent i estable, al sistema operatiu UNIX que s'havia acostumat a usar en els
ordinadors de la universitat.
En conseqüència, Torvalds va intentar obtenir una versió d'UNIX per al seu nou equip.
Afortunadament (per al món), no va poder trobar un sistema bàsic per menys de 5.000 dòlars
nord-americans. Llavors va considerar a « Minix », un petit clon d'UNIX, que fos creat per
l'expert en sistemes operatius Andrew Tanenbaum a Holanda per ensenyar UNIX als estudiants
universitaris. Però, i encara que molt més potent que MS-DOS, i és dissenyat per ser executat
en processadors Intel x86, Minix seguia patint alguns seriosos desavantatges. Entre elles, el fet
que no tot el codi font va ser fet públic, mancava d'algunes de les característiques i
l'acompliment d'UNIX i va haver-hi una no menyspreable (encara que més barat que el de
molts altres sistemes operatius) Taxa de concessió de llicències.
El codi font és la versió de programari (per exemple, un sistema operatiu o un programa
d'aplicació) que aquesta originalment escrit (és a dir, escrit en un ordinador) per un ésser
humà, utilitzant un llenguatge de programació (tals com Assembler, BASIC, C o Java) i abans
que sigui compilat (és a dir, convertit per un compilador) en llenguatge de màquina, que el
processador (però no els éssers humans) pot entendre directament.
Era imperatiu, llavors, tenir el codi font necessari per estudiar o millorar el programari.
Programadors altament qualificats, com Torvalds, poden trobar avorrit i frustrant el fet que en
un programari el codi font no estigui disponible.
El que va decidir a Torvalds a crear un nou sistema operatiu des de zero que es basa tant en
MINIX com en UNIX. El que és poc probable, és que el fora plenament conscient de l'enorme
quantitat de treball que seria necessari, així com és molt menys probable que pogués haver
previst les conseqüències que la seva decisió tindria tant en la seva vida com en la resta del
món.

Però com l'educació universitària a Finlàndia és gratuïta i no hi havia molta pressió per
graduar-se en quatre anys, Torvalds va decidir prendre un descans i dedicar la seva plena
atenció al seu projecte.
El 25 d'agost de 1991, va anunciar la seva creació inicial en el MINIX comp.os.minix grup de
notícies amb el següent missatge:
“Què t'agradaria veure més en Minix? Resum: enquesta per al meu petit nou sistema operatiu
Hola a tots els que useu minix - Estic fent un sistema operatiu (lliure)(és només un hobby, no
serà gran i professional com GNU) per 386 (486) i els AT clons. Això s'ha estat preparant des
d'abril, i està començant a estar llest. M'agradaria algun comentari sobre coses que a la gent li
agrada/disgusta de Minix, com la meva US es li sembla una mica en la disposició física (el
mateix sistema d'arxius, per raons pràctiques) entre altres coses. He portat bash (1.08) i gcc
(1,40), i les coses semblen funcionar actualment. Això implica que aconseguiré alguna cosa
pràctic d'aquí a uns mesos, i m'agradaria saber quins són les característiques que la majoria de
la gent vol. Qualsevol suggeriments són benvinguts, però no prometo posar-los en pràctica :)”
El 17 de setembre del mateix any, després d'un període d'aïllament autoimposat i d'intensa
concentració, va realitzar una versió en cru (0.01) del seu nou sistema operatiu. Poc després, el
5 d'octubre, es va anunciar la versió 0.02, la primera versió oficial. Que comptava amb la
capacitat d'executar tant el shell bash (un programa que proporciona la tradicional linea de
comandos només en mode text de la interfície d'usuari dels sistemes operatius UNIX) i GCC (el
compilador de C de GNU), dues eines claus del sistema.
Aquest anunci, famós, va engegar el major projecte de col·laboració que el món hagi conegut.
I començava així:
“T'agradaria tornar a aquells bons temps del Minix-1.1, quan els homes eren homes i escrivien
els seus propis controladors de dispositius? Estàs sense un bon projecte i morint per començar
la carrera amb un sistema operatiu capaç de ser modificat a les teves necessitats? Estàs
buscant això quan tot treballa en Minix? No hi ha més noctàmbuls per obtenir un excel·lent
programa funcionat? Llavors aquest missatge pot ser just per a tu :) Com ja he esmentat fa un
mes (?) enrera, estic treballant en una versió lliure d'alguna cosa similar a Minix per a
ordinadors AT-386. Finalment ha arribat al punt en què és usable (encara que pugues no ser
depenent del que vulgui), i estic disposat a posar els fonts per a una distribució més àmplia. És
nomès la versió 0.02 (1 (molt petit) el pegat ja està), però puc executar correctament
bash/gcc/gnu-make/gnu-sigueu/compress, etc. Les fonts d'aquest projecte poden trobar-se. El
directori també conté algunes arxius README i un parell de binaris per treballar sota linux
(bash, gcc i actualització, què més es pot demanar? :). Vénen proporcionades les fonts del nucli
completes, ja que no ha estat utilitzat cap codi de Minix. Les fonts de la biblioteca són només
parcialment lliures, de manera que no pot ser distribuïda en l'actualitat. El sistema és capaç de
ser compilat "tal qual" i ha estat adaptat per al treball.”
Ari Lemmke, amic de Torvalds i l'administrador de ftp.funet.fi, un proveïdor de serveis de FTP
(file transfer protocol) a Finlàndia, el va animar a pujar el seu codi font a una xarxa pel que

seria fàcilment disponibles per a l'estudi i el perfeccionament per altres programadors, una
pràctica comuna llavors com és ara.
Torvalds, originalment, va lliurar al seu nou sistema operatiu, el nom de treball Linux (de Linus
MINIX). No obstant això, pensava que el nom era massa egoista i pensava cridar-ho "Freax"
(una combinació de freak lliure, i MINIX). No obstant això, Lemmke hi havia ja creat un
directori per a ell anomenat "linux" en el seu servidor FTP (File Transfer Protocol), per la qual
cosa Linux va acabar per convertir-se en el nom del sistema.
Torvalds avui admet que va ser una de les seves millors decisions, la d'haver col·locat la versió
de Linux sota la GPL (GNU General Public License) en lloc de fer-ho sota una llicència més
restrictiva, com tenia previst. Aquesta llicència, que fos desenvolupada per Richard Stallman,
un notable programador així com un destacat defensor del programari lliure, era la mes
popular de les llicències de programari lliure, doncs qualsevol pot estudiar, utilitzar, modificar,
ampliar i redistribuir el programari, sempre que el codi font es trobi disponible gratuïtament
en totes les versions modificades que es creen i després distribueixen.
I, és en gran part, l'entusiasme que generés la utilització d'aquesta llicència molt liberal, per la
qual molts programadors de tot el món, ràpida i entusiasmadament, unissin els seus esforços
per ajudar a Torvalds desenvolupar el seu sistema operatiu que encara era embrionari. Com a
resultat d'això, la millora en els resultats va començar a veure's a un ritme accelerat.
Els esforços de Torvalds es van centrar en el desenvolupament d'un kernel (o nucli), que és
només una part del que és necessari per aconseguir un sistema operatiu utilitzable.
Afortunadament, Stallman i el seu Free Programari Foundation (FSF) han vingut desenvolupant
una sèrie de programes d'ús lliure i en una versió gratuïta d'UNIX, és així que tals programes
(per exemple, bash, gcc i GNU binutils) van passar a convertir-se en els components principals
de gairebé totes les distribucions de Linux. Una distribució és un sistema operatiu complet
centrat al voltant d'un kernel (o nucli) i que també conté nombroses utilitats, controladors de
dispositius i programes d'aplicació.
Altres parts de les distribucions de Linux li van arribar des de la distribució UNIX de Berkeley
(BSD), una versió d'UNIX que es va desenvolupar a la Universitat de Califòrnia en Berkeley
(UCB), i que més tard es va convertir en els sistemes operatius BSD altament considerats. I el
sistema de finestres X, que és el sistema dominant per a la gestió de GUI (interfície gràfica
d'usuari) en Linux i altres sistemes operatius tipus UNIX, que procedeixen del Institut de
Tecnologia de Massachusetts (MIT).
Linux s’enlaira
El rendiment del nucli Linux i les distribucions de Linux continua millorant a mesura que més i
més desenvolupadors, inicialment de tipus individual i més tard les empreses, es van unir al
projecte i van contribuir amb el seu entusiasme, esforç i habilitats de programació. I això va ser
acompanyat per un creixement ràpid en el nombre d'usuaris.
Per exemple, al 1994, ja era usable ext2, un sistema d'arxius, (és a dir, un sistema per
organitzar les dades en discs d’ordinadors), que incloïa un gran augment en la velocitat
respecte al seu predecessor, el ext, va ser afegit al kernel. Així com la seva inicialment feble

capacitat de xarxa s'ha millorat substancialment. Ext va ser també l'any en el qual Torvalds va
començar a promoure la conservació de Linux per a processadors addicionals.
Una queixa, en els seus principis, sobre Linux, és que solament es podia executar en equips
amb processadors x86 (Intel compatibles). El primer dels nous processadors va ser el Alpha,
que es va utilitzar en les estacions de treball de (DEC) Digital Equipment Corporation. Això va
ser facilitat, en gran mesura, per la inversió de diners i talent en enginyeria, i que va anar aviat
seguida per transportar-lo als processadors SPARC i MIPS.
Com a resultat de les seves habilitats i fites, Torvalds va ser designat per al lloc de professor a
la Universitat d'Helsinki, una posició que li va permetre al mateix temps continuar amb el seu
desenvolupament de Linux.
La primera tasca per a una classe de computació introductòria que ell va ensenyar va ser en
1993 que cada estudiant li enviés un e-mail. Una dels alumnes, Tove Minni, campiona de
karate de Finlàndia, va complir enviant-li un e-mail demanant-li una cita. El va acceptar, i tres
anys més tard, va néixer la primera de les seves tres filles.
I encara que l'arribada de la seva primera filla coincidís amb les interrupcions de menor
importància en el desenvolupament del kernel de Linux, va ser capaç d'alliberar la versió 2.0 al
desembre de 1996. Una versió aquesta, que representa una fita important en la millora en el
rendiment a través de la incorporació de suport per a processadors addicionals i
multiprocessament simètric (SMP), que permet accedir a múltiples processadors i tancar
igualment totes les taules de posicionament de la memòria RAM.
L'ús de Linux segueix creixent amb rapidesa com a resultat d'aquests i molts altres avanços,
així com a causa de la seva fama de propagació.
Al 1997, les estimacions mes conservadores del món, estaven col·locant instal·lacions de Linux
en més de tres milions d'ordinadors.
Malgrat els èxits implacables de Linux i la gran popularitat de Torvalds, les seves activitats no
van escapar a la controvèrsia, fins i tot dins de la comunitat de programari lliure.
Per exemple, el professor Tanenbaum, el desenvolupador de Minix en el qual Linux es va basar
parcialment en els seus orígens, estava convençut que els micronuclis (un tipus minimalista de
kernel) eren l'ona del futur, i va expressar la seva forta oposició a l'enfocament monolític del
kernel de Linux en el seu ja famós 1992 de publicació de Usenet titulat LINUX és obsolet.
A més, Richard Stallman ha seguit insistint que el nom de Linux és inadequat i que el sistema
operatiu s'hauria d'anomenar «GNU/Linux» a causa de les nombroses utilitats GNU de
Stallman que s'utilitzen juntament amb el nucli Linux.
Es trasllada a Califòrnia
Després de passar gairebé una dècada com a estudiant, investigador i professor a la Universitat
d'Helsinki, Torvalds va decidir que era hora d'un canvi (i en gran), que incloïa un canvi
d'escenari i un treball de debò.

Val a dir que no hi havia escassetat d'oportunitats disponibles per a ell.
Així, al 1997 es va traslladar a l'assolellada Santa Clara en la llegendària Silicon Valley de
Califòrnia per acceptar un lloc en Transmeta Corporation. El seu treball allí era ajudar a
desenvolupar programari comercial per facilitar la comunicació entre els sistemes operatius i
microprocessadors de la companyia. Els devots de Linux inicialment es preocupen no només
pel seu trasllat a un negoci amb finalitats de lucre, sinó també sobre el fet que fos finançat, en
part, pel cofundador de Microsoft, Paul Allen.
Per Torvalds, no obstant això, la decisió va ser difícil. No només va ser una oportunitat per a un
canvi i d'experimentar un clima millor, i molt (si l'hi compara amb els hiverns finlandesos llargs,
freds i foscos), Silicon Valley va ser la destinació final de gairebé tots en el camp de la
computació, fins i tot el seu. A més, ara tenia una família creixent per mantenir.
La seva elecció de l'empresa també es va donar pel fet que Transmeta no estava involucrada
amb Linux, a causa que era poc inclinat a posar a Linux al servei d'una empresa. En l'acord de
Torvalds amb Transmeta se li va permetre dedicar part del seu temps a les seves activitats amb
Linux.
Aquesta va ser, de fet, una mesura de publicitat intel·ligent per part de Transmeta, que es va
beneficiar no només en rebre els serveis d'un gran talent i motivat enginyer, sinó també per
tenir a algú en el seu personal que els va atreure una excepcional atenció dels mitjans.
Torvalds va arribar a Silicon Valley quan Microsoft estava declarant a Netscape en la guerra
dels navegadors i quan molta gent en els EUA i en altres llocs estaven esperant un nou i més
robust, desafiament al monopoli de Microsoft.
Es van fer freqüents comparacions entre Torvalds i Bill Gates, però les principals similituds eren
que els dos eren fanàtics programadors d’ordinadors, tots dos feien servir ulleres i tots dos
eren de la mateixa altura.
Gates s'havia convertit en fabulosament ric, mentre que Torvalds feia gairebé gens del seu
programari lliure. Subsistia amb el salari mitjà d'un programador, i ell i la seva família vivien en
un dúplex modest en un barri normal. En realitat a Torvalds mai li va interessar l'acumulació de
riquesa i poder, i ha sostingut al llarg de tota la seva carrera que el mes important per a un
programador és l'alegria de la programació i ser creatiu. En les seves pròpies paraules, ho va
fer tot només per diversió. No obstant això, posteriorment, va ser recompensat amb la riquesa
i el poder, i no s'ha mostrat poc inclinat a admetre que els diners també té els seus avantatges.
La situació financera de Torvalds va canviar radicalment al 1999. Red Hat i VA Linux (ara VA
Programari), tant dels principals desenvolupadors de Linux basada en paquets de programari
per a grans empreses, li havia presentat les opcions sobre accions en gratitud per la seva
creació. Torvalds aviat es va convertir en milionari quan Red Hat es va fer pública, i el seu valor
net temporal es va elevar a aproximadament 20 milions de dòlars quan VA Linux es va fer
pública aquest mateix any.

Corporatiu d'acceptació de Linux
Linux té un altre gran impuls en la dècada dels 90 quan els competidors de Microsoft van
començar a prendre-s’ho de debò. Oracle, Intel, Netscape, Corel i uns altres van anunciar plans
per recolzar a Linux com una alternativa barata a Microsoft Windows. Les principals empreses
aviat es van adonar del potencial de Linux, i ràpidament la van adoptar per als seus servidors
d'Internet i xarxes. Contribuint a aquest augment de la popularitat va ser el fet que Apache, el
servidor web de gran èxit lliure (que ara alberga a més de 64 per cent dels llocs web de tot el
món) va ser escrit per Linux.
Però, tal vegada, la major força per a l'adopció de Linux al món empresarial, ha estat la
benedicció oficial d'IBM i el seu suport massiu. Això va incloure un anunci de 2001 d'un
compromís de mil milions de dòlars per a la recerca de Linux, el desenvolupament i promoció.
Suport d'IBM no va anar simplement un acte de caritat. La companyia s'enfrontava a la
creixent càrrega d'haver de mantenir a la seva pròpia col·lecció de dir, de propietat (propietat
d'un individu o una companyia), sistemes operatius, incloent AIX, US/2 i z/US, així com
Microsoft Windows i uns altres.
Es varen adonar que malgrat les deficiències evidents de Linux en aquest moment, com una
capacitat molt limitada per executar aplicacions de servidor de servei pesat i la falta de qualitat
de les aplicacions GUI, Linux tenia fortes bases tècniques i un gran potencial de millora.
Aquesta inversió massiva li ha reportat molt bé a IBM (i a uns altres), i els seus negocis
relacionats amb Linux, actualment, estan superant els dos milions de dòlars anuals, la qual
cosa fa d'IBM, i amb molt, el major proveïdor del món de productes Linux, productes i serveis.
L'ús de Linux ha crescut ràpidament, no només en termes del nombre total d'instal·lacions,
sinó també en termes de la diversitat dels sistemes en els quals l'hi va embarcar.
Particularment impressionant ha estat la seva creixent participació al mercat dels servidors, els
ordinadors centralitzats que gestionen xarxes corporatives i Internet. Molts experts de la
indústria estan convençuts que és només qüestió d'uns pocs anys abans que Linux UNIXs
substitueix al programari propietari com el sistema operatiu dominant en les empreses data-
center més grans del món.
Igualment impressionant ha estat el creixement en l'extrem oposat de l'espectre d'aplicacions,
és a dir, per a ús en sistemes embarcats. Es tracta de xips individuals (o circuits) que contenen
versions simplificades de Linux i que s'incorporen a tot, des de telèfons mòbils fins a robots
industrials. Entre els avantatges d'utilitzar Linux en sistemes embarcats estan la de la seva
portabilitat (és a dir, capacitat de funcionar en gairebé qualsevol tipus de processador),
flexibilitat (és a dir, la facilitat de la configuració), de baix cost (és a dir, sense drets de llicència)
i la disponibilitat d'eficients eines de desenvolupament de baix cost.
A més, Linux està aconseguint finalment el punt en què és adequat per al seu ús com una
alternativa de baix cost en l'escriptori i computadores portàtils de la gent comuna que tenen
molt poc coneixement o interès en els ordinadors, sinó que els necessiten per al seu treball i/o
activitats d'oci.

Aquest èxit aclaparant és, sens dubte, derivat en gran part per la brillantor de Torvalds i la seva
dedicació. També és important el fet que va saber prendre una sèrie de sàvies decisions
estratègiques, no només sobre els aspectes tècnics del sistema operatiu, sinó també sobre
com es va desenvolupar i amb quina llicència, inclosa la molt ràpida decisió de fer programari
lliure Linux.
A més, la seva personalitat ha estat ideal per al seu rol de líder espiritual del moviment Linux,
incloent aquesta combinació d'humor autocrític i mesura, i la seva filosofia única que diu “la
vida, simplement, és per tenir bons moments", alguna cosa que privilegia més que l'enorme
acumulació de riquesa.
Però, com a tantes vegades ha estat el cas de persones molt creatives i influents en la història,
l'èxit de Torvalds es va deure també al fet que ell era la persona adequada en el moment
adequat. Les condicions en la dècada del 90 eren propícies per al sorgiment d'un sistema lliure,
d'alt rendiment operatius com Linux, a saber: la creixent accessibilitat i potència dels
ordinadors personals, la falta d'un sistema operatiu veritablement estable i potent per a
ordinadors del tipus (i la considerable insatisfacció amb el llavors dominant de MS-DOS) i
l'arribada d’Internet per a la comunicació instantània i gratuïta entre els programadors
dispersos per tot el planeta. De fet, és molt poc probable que Linux hagués arribat a existir, i
molt menys amenaçar amb revolucionar la indústria de la informàtica, sense l'existència
d'aquestes tres condicions.
Linus Torvalds, avui
Torvalds es troba treballant en el kernel de Linux a temps complet per la Open Source
Development Lab (OSDL), que té la seva seu a Beaverton, Oregon. Fundada el 2000 i recolzat
per un consorci mundial d'empreses d'informàtica, com a IBM, OSDL descriu la seva missió
com la de « convertir-se en el centre de gravetat reconegut per Linux i el cos central dedicat a
accelerar l'ús de Linux per a la informàtica empresarial ».
Només al voltant d'un dos per cent del kernel actual de Linux ha estat realment escrit per
Torvalds, que és bastant comprensible donat la seva gran grandària i complexitat (per
exemple, el codi font complet per al nucli actual de 2,6 pesa 80 MB aproximadament). No
obstant això, ell pren les decisions definitives sobre quin de les moltes modificacions i
addicions proposades s'incorporaran a ell. Els seus criteris per afegir codi són que siguin de:
d'alta qualitat i neteja, fàcil de mantenir i beneficiosa per a una àmplia gamma d'usuaris en lloc
de nomès apuntar a un sol usuari corporatiu o de qualsevol altra reduïda ordre del dia.
Torvalds també és propietari de la marca Linux i supervisa el seu ús (i abús de tant en tant). Els
centenars d'altres programes que s'inclouen generalment en la distribució, juntament amb el
nucli (per exemple, GCC, Bash, l'editor de text vi, el sistema X Window i l'entorn d'escriptori
KDE) són desenvolupats i mantinguts per altres grups, però hi ha una considerable coordinació
amb Torvalds i altres desenvolupadors del kernel.
En contrast amb molts defensors capdavanters de programari de codi obert, Torvalds manté
un perfil baix i intenta evitar debats que no estan estretament relacionats amb el nucli Linux, i
en general evita comentaris sobre els productes de programari de la competència. De fet, la

seva postura pública és tan neutral que fins i tot ha estat criticat pels altres defensors del
programari lliure. No obstant això, de tant en tant, Torvalds reacciona amb fortes respostes a
les tàctiques anti-Linux (i anti-programari lliure) empleades per algunes empreses de
programari propietari (com el cas de Nvidia i els seus controladors per Linux).
Encara que Torvalds es va criar en un entorn altament polític, afirma que no tenen
absolutament cap interès en la política. Els seus punts de vista semblen ser bastant generals
per a Europa, si bé podrien ser considerats d'esquerra en els EUA Malgrat les idees de fons dels
seus pares, Torvalds no s'oposa al capitalisme. De fet, ja que Linux està llicenciat sota la GPL,
tothom queda automàticament autoritzat a vendre i obtenir un benefici, i fins i tot rics en fer-
ho.
Torvalds, originalment, va començar el seu treball amb la OSDL, que li quedava a mig camí en
el trajecte des de la seva casa en l'assolellat Silicon Valley. No obstant això, al juny de 2004, va
declarar que, es mudaria amb la seva família a Portland (dels quals Beaverton és un suburbi)
per supervisar la OSDL. Va declarar a un diari d'Oregón: « Volem estar en un lloc més tranquil i
més sa. Silicon Valley és una mica boig. ». Tal vegada hauria d'haver esmentat també que
Portland seria una mica més, com el seu Helsinki natal: és a dir, una ciutat molt agradable i
suportable, amb abundants parcs, i una xarxa de tramvies en creixement, i un que té menys sol
i els seus hiverns són una mica mes llargs, mes freds i foscos que els de Silicon Valley.
Independentment del temps que Torvalds residirà a Portland, probablement continuarà en les
seves funcions com a cap de desenvolupament del nucli Linux i el líder espiritual del moviment
Linux en els propers anys, ja que no ha mostrat signes de cansament de ser-ho ni que desitgi
prendre en la seva vida una nova adreça. Linux és encara jove i preparada per a un major
creixement, i encara ho necessita…

Breu biografia de Linus Torvalds

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (14)

Viewers also liked

Viewers also liked (10)

Similar to Breu biografia de Linus Torvalds

Similar to Breu biografia de Linus Torvalds (20)

More from Roger Casadejús Pérez

More from Roger Casadejús Pérez (20)

Breu biografia de Linus Torvalds