Continguts i competències (conceptes, procediments) i nivell cognitiu

5. L’aprenentatge de conceptes. 1. Coneixement l’alumnat recorda, identifica o reconeix una determinada informació, dades o principis en la forma en què van ser tractats 2. Comprensió l’alumnat incorpora el significat dels conceptes tractats a la seva estructura cognitiva (conjunt de conceptes, relacions entre conceptes i operacions i processos mentals dels que disposa una persona). 3. Aplicació ens referim a la capacitat d’utilitzar allò que s’ha après en situacions noves; estableix relacions entre el problema o situació que es presenta i allò que sap.

6. Perquè es nodreixen d’aquesta manera, el cos de la major part dels fongs està format per múltiples filaments ramificats anomenats hifes. Així s’aconsegueix augmentar la superfície a través de la qual s’expulsen les substàncies digestives i s’absorbeixen els nutrients. La nutrició dels fongs Els fongs obtenen l’aliment d’una manera ben singular, anomenada digestió externa. Aquest procés es basa en l’expulsió de substàncies digestives a l’exterior del cos, anomenades enzims. Aquestes substàncies actuen sobre l’aliment –normalment restes d’altres éssers vius–, per tal d’alliberar els nutrients . Tot seguit es produeix l’ absorció , a través de les parets del cos, que permetrà que els fongs aprofitin els nutrients . 1. En què es basa el procés de digestió externa? Què fan els enzims? 2. Què són les hifes? Quina és la seva utilitat?

7. De cantra, crascament, un brosqui pidrà les grasques i la miriola gromno nascré filonudament. Xen lligar-lo lligament, larretaren arretat, cop no el samarretaren tan plam. Piscaran pam pam iq quan el brosqui manijà, les grasques adrinaren priscament. c) Què succeix quan el brosqui manijà? a) Com nascré la miriola gromno? b) Qui pidrà? Com? Lectura comprensiva A partir de Conxita Màrquez i Montse Vila

8. De cantra, crascament, un brosqui pidrà les grasques i la miriola gromno nascré filonudament. Xen lligar-lo lligament, larretaren arretat, cop no el samarretaren tan plam. Piscaran pam pam iq quan el brosqui manijà, les grasques adrinaren priscament. c) Què succeix quan el brosqui manijà? a) Com nascré la miriola gromno? b) Qui pidrà? Com? Lectura comprensiva A partir de Conxita Màrquez i Montse Vila Filonudament Un brosqui pidrà crascament Les grasques adrinaren priscament

9. De cantra, crascament, un brosqui pidrà les grasques i la miriola gromno nascré filonudament. Xen lligar-lo lligament, larretaren arretat, cop no el samarretaren tan plam. Piscaran pam pam iq quan el brosqui manijà, les grasques adrinaren priscament. c) Què succeix quan el brosqui manijà? a) Com nascré la miriola gromno? b) Qui pidrà? Com? Lectura comprensiva EXCEL·LENT A partir de Conxita Màrquez i Montse Vila Filonudament Un brosqui pidrà crascament Les grasques adrinaren priscament

10. Plantejar bones preguntes Preguntes contextualitzades : aquelles que es formulen emmarcades en contextos reals o versemblants. Preguntes que donen pistes : situen l’alumnat en el marc de referència a partir del qual han d’elaborar la resposta. Preguntes creatives : aquelles que no demanen la repetició d’uns definició, sinó que requereixen l’elaboració d’uns resposta inèdita. Són preguntes que promouen l’establiment de relacions entre un problema o una situació i allò que es sap. A partir de Conxita Màrquez i Montse Vila

13. RECORDAR, COMPRENDRE ... Comprensió literal ...

14. COMPRENDRE, APLICAR i/o comprensió inferencial...

16. RECORDAR, COMPRENDRE ... COMPRENDRE, APLICAR Comprensió literal ... i/o comprensió inferencial...

18. 1. Quines són les característiques del clima mediterrani ? 2. Quina és la seva peculiaritat característica ? 3. Quines són les àrees geogràfiques que presenten clima mediterrani ? 4. Quin és el paper dels anticiclons subtropicals en l’existència del clima mediterrani. RECORDAR, COMPRENDRE ... COMPRENDRE, APLICAR i/o comprensió inferencial... Comprensió literal ...

19. 2. A partir de la informació del text interpreta els gràfics següents i relaciona’ls amb l’existència de clima mediterrani al nostre país. 3. Com pot ser que hi hagi clima mediterrani a Austràlia, o a Xile, tant lluny de la mediterrània ?

20. PAU BIOLOGIA

22. PAU BIOLOGIA

23. PAU BIOLOGIA

25. PAU GEOLOGIA

27. PAU GEOLOGIA

32. El dibuix representa el vessant d’una muntanya i la plana adjacent. S’ha exagerat la mida de les plantes en relació a l’escala vertical per tal d’entendre com es distribueixen per tot el vessant. 1. Assegureu-vos que enteneu la informació que proporciona el dibuix (Repasseu mentalment, quantes plantes estan representades?, com es distribueixen?, quins factors ambientals s’han inclòs? quina informació disposem d’ells?) 2. Feu una descripció del que es pot observar en aquesta representació del vessant. En la vostra descripció cal incloure: · les característiques de l’ambient que es representen, · la distribució al llarg del vessant de les diferents plantes representades. 3. Determineu les condicions apropiades per a la vida de cadascuna de les plantes. Expliqueu perquè no hi ha cap planta que visqui al llarg de tot el vessant.

33. El dibuix representa el vessant d’una muntanya i la plana adjacent. S’ha exagerat la mida de les plantes en relació a l’escala vertical per tal d’entendre com es distribueixen per tot el vessant. 4. Busqueu el concepte d’ hàbitat . Copieu-lo i després apliqueu-lo al cas que estem estudiant. 5. Les persones que estudien la distribució de les espècies usen els termes marges de tolerància i marges òptims de vida. Aquests conceptes es refereixen a les condicions ambientals que poden suportar les diferents espècies, però no signifiquen el mateix. Discutiu el significat que creieu que es dóna a cada concepte i després apliqueu-lo a qualsevol de les plantes representades.

34. 1. Observeu la figura i descriviu la informació que proporciona (què s’hi representa ?, quins elements es destaquen ? quines característiques comunes hi podem identificar ?). 2. Les localitats a les que corresponen els diagrames climàtics presenten clima mediterrani. Basant-vos en els diagrames expliqueu les característiques d’aquest clima (quines característiques es mostren als diagrames climàtics? com es distribueixen aquestes característiques al llarg de l’any en els diagrames? quines elements són comuns als diagrames? quins elements són diferents?). 3. Observeu la localització de les diferents localitats representades. Observeu alguna característica comuna ?

35. 4. Observeu els gràfics següents. Assegureu-vos que enteneu la informació que hi està representada (què representen els gràfics ?, a quin període correspon cada gràfic ? què s’observa en cada gràfic ? què signifiquen les lletres que s’hi representen ? què volen dir les fletxes ?) 5. Busqueu la influència que tenen els nuclis d’alta pressió i els de baixa pressió sobre el temps meteorològic. Un cop analitzada aquesta informació relacioneu-la amb la meteorologia pròpia de l’estiu i de l’hivern al nostre país.

36. 6. Determineu la relació que pot existir entre el clima mediterrani i els estats atmosfèrics propis de l’hivern i de l’estiu.

37. METODOLOGIA HIPOTÈTICO-DEDUCTIVA reformulació canvi de disseny canvi de tècnica

38. PROCEDIMENTS PREEXPERIMENTALS - Identificació del problema - Formulació del problema - Formulació d'hipòtesis - Disseny d'experiments · identificació de variables · determinació del control · selecció dels mètodes i aparells apropiats PROCEDIMENTS POSTEXPERIMENTALS - Comunicació de resultats i conclusions - Elaboració de conclusions - Extrapolació i generalització dels resultats - Anàlisi i interpretació de les dades - Processament, manipulació i organització de dades experimentals - Presentació de les dades de forma apropiada - Observació acurada d’objectes i fenòmens - Ús dels instruments de mesura apropiats - Mesura acurada - Descripció i presentació d’informes sobre les observacions en llenguatge apropiat: (i) qualitativament (ii) quantitativament - Seguretat en l’ús de l’equipament del laboratori PROCEDIMENTS EXPERIMENTALS

39. Es basen doncs en el resultat d’observacions a partir de les quals s’obtenen dades qualitatives o quantitatives -proporcionen dades numèriques-. Les tasques lligades a les situacions problemes requereixen del nois i noies la comprensió i/o aplicació de models teòrics per tal d’entendre o interpretar les observacions. Les situacions problema són una bona eina per reforçar la lectura comprensiva de textos i per fer ús dels conceptes que s’hi introdueixen. Permeten treballar determinades capacitats cognitives (descripció, explicació, interpretació, argumentació, avaluació, ...) de forma conjunta amb certes habilitats o procediments científics (capacitats intel·lectuals que usen les persones per tal de resoldre problemes en contextos científics). Les situacions problema presenten a l’alumnat diversos fets i fenòmens tal com apareixen al nostre entorn, de forma simulada o bé mostren dades obtingudes a partir d’observacions o de treball experimental.

41. Les potes de les aus La morfologia de la pota de les aus reflecteix les característiques del seus costums. Algunes potes tenen capacitat nedadora, altres permeten l’ocell la subjecció a les branques dels arbres. Lògicament les potes dels ocells de pressa són fortes i amb ungles esmolades, mentre que les aus corredores mostren potes robustes 1 Observa els diferents tipus de potes dibuixades. Quins elements comuns pots identificar en les potes ? 2 Anota també les diferències més importants que puguis observar. 3 Relaciona cadascun dels dibuixos amb els diferents costums pels que poden ser útils. Explica les teves decisions

42. La taula següent mostra la velocitat d’una mateixa reacció enzimàtica en 3 situacions diferents : - sense inhibidor, - amb inhibidor competitiu, - amb inhibidor no competitiu. 1 En un paper mil·limetrat fes una representació gràfica d’aquestes dades. Recorda col·locar la velocitat en l’abscissa i la concentració de substrat el l’ordenada. 2 Determina a quina situació correspon cada corba. Justifica-ho. 2,86 7,2 9 20 2,50 5,7 7,6 10 2 4 6,3 5 1,25 2,10 4 2 0,77 1,17 2,5 1 velocitat c) velocitat b) velocitat a) [S  (mM)

43. La taula següent mostra com varia el nivell d’activitat de l’enzim  -amilasa (referit al % d’activitat màxima). 1 Explica quines són, segons la taula, les condicions òptimes per a l’activitat de l’  -amilasa. 2 Justifica els resultats que mostra la taula. 3 Creus que el comportament de tots els enzims és semblant al de l’  -amilasa ? Explica-ho. 25 30 15 5 pH 9-11 80 95 70 30 pH 7-9 35 45 25 5 pH 5-7 0 1 0 0 pH 3-5 0 0 0 0 pH 1-3 41-43 ºC 37-40 ºC 34-36 ºC 31-33ºC

44. Com es fa el Iogurt ? La producció de iogurt depèn de l'acció sobre la llet de diversos tipus de bacteris, com a mínim, dues menes de bacteris actuen conjuntament perquè el iogurt es torni àcid i espès. L'acidesa apareix per la transformació del sucre de la llet (la lactosa) en un àcid (l'àcid làctic). Quan el nivell d'acidesa, gust i consistència és l'adequat, es refreda el iogurt. Així es disminueix l'activitat bacteriana tot i que no es maten els bacteris presents. La presència d'àcid làctic i el grau elevat d'acidesa prevenen de l'aparició d'altres espècies de bacteris. Dissenyar l’activitat de reforç Si les condicions ambientals són adequades (temperatura entre els 35 i 40ºC i disponibilitat de nutrients) els bacteris es multipliquen ràpidament. Això explica que la temperatura ideal per a la producció de iogurt es de 40ºC.. El procés de reproducció és molt senzill, en una població cada cèl·lula bacteriana es multiplica per divisió binària originant 2 bacteris idèntics. En condicions adequades aquest procés es produeix cada 20 minuts o cada mitja hora. El principal factor que limita la reproducció és la quantitat de nutrients disponibles en el medi on s'està produint el creixement bacterià.