Catalunya 86 Maig 2007

1. Catalunya
w Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Maig 2007 • número 86 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat

2. Editorial
EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> ON ENS TROBEM?...
SECRETARIAT PERMANENT DEL
COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
DE CATALUNYA
Per l’abolició de l’exèrcit
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - spccc@cgt.es
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS SECTORIALS
i el capitalisme mundial
• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya
(FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC)
• Federació d’Administració Pública de
Catalunya (FAPC)
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona aquesta tendència cada cop més
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
clara de militaritzar la policia i con-
FEDERACIONS COMARCALS
vertir en policies els militars.
En el terreny de les mobilitza-
Anoia cions específiques contra el capita-
Rambla Sant Isidre, 15, 1r
08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 lisme i les seves institucions,
cgtanoia@yahoo.es aquest cas es veurà, un cop més
Baix Camp/Priorat en al reunió del G8 que tindrà lloc a
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.net
Alemanya del 6 al 8 de juny. S’hi
Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 trobaran els caps d'estat i de go-
Baix Llobregat vern dels set països més rics del
Cra. Esplugues, 46 planeta: Alemanya, Canadà, Estats
08940 Cornellà - cgtbaixll@cgt.es
Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 Units, França, Itàlia, Japó i el
Regne Unit, més Rússia.
Jacint Verdaguer, 23,
08640 Olesa de Montserrat S’ha fet una crida a la mobilitza-
Tel. 93 778 04 93 ció internacional contra la cimera i
Baix Penedès tingueu ben clar que qui tindrà el
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
Tel. i fax 977 66 09 32 monopoli de la violència contra els
cgt.baix.penedes@gmail.com opositors que vulguin mostrar la
Barcelonès Nord seva oposició, al costat de la poli-
Alfons XII, 109. 08912 Badalona
cgt_bn@wanadoo.es cia, serà un cop més l’exèrcit. Un
Tel. i fax 93 383 18 03 cop més, units en aquesta guerra
Garraf-Penedès total contra la humanitat que és el
Lepant, 23, baixos
08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org
capitalisme.
Tel. i fax 93 893 42 61
Maresme
Plaça Cuba, 18, 2n
08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es La CGT de Catalunya va aprovar pressat de mil maneres diferents a Còmic - Ácido Crítico
Tel. i fax 93 790 90 34 en el seu darrer congrés a Sant l’estament militar. És per això que
Vallès Oriental Joan Despí la proposta de no fer en aquest “Catalunya”, en col·labo-
Francesc Macià, 51
08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com cap declaració de renda als seus ració amb l’Assemblea d’Objecció
Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 locals que no inclogués l’objecció Fiscal de Catalunya, incloem un re-
fiscal. Era un pas més, només, en portatge sobre el tema i indicacions
FEDERACIONS INTERCOMARCALS aquest objectiu que els nostres es- de com es fa. A més, hi teniu els
Girona
tatuts apunten en el Títol I, Article projectes alternatius a què es
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a segon, e), quan diuen que “la CGT poden dedicar els diners si decidiu
17005 Girona - cgt_gir@cgt.es
Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19
de Catalunya es proposa la promo- fer l’objecció.
Ponent ció i organització d’activitats enca- Algú deia que el capitalisme és
Av. Catalunya, 82è minades a potenciar nous models l’estat de guerra permanent... i és
25002 Lleida - lleida@cgt.es
Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 socials antimilitaristes que possibi- així. Per això el rebuig contra l’exèr-
Camp de Tarragona
litin l’abolició de l’Exèrcit”. Un pas cit s’ha expressat sempre des de
Rambla Nova, 97, 2n 1a més, només, en el rebuig històric i les posicions llibertàries i anarquis-
43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28
constant que la classe obrera i els tes, alhora qe se’n rebutjava el ca-
sectors populars catalans han ex- ràcter d’institució piramidal, verti-
FEDERACIONS LOCALS
pressat a l’exèrcit al llarg dels se- cal, masclista, autoritària i
gles XIX, XX i XXI. Des del rebuig a assassina, una institució que l´’unic
Barcelona
Via Laietana, 18, 9è
les quintes fins a la mal anomena- que busca és asseurar el domini
08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org da Setmana Tràgica, de la deserció d’una classe sobre l’altra i d’uns es-
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80
a l’objecció de consciència, la in- tats sobre els altres, alhora que
Manresa
Circumval·lació, 77, 2n
submissió i el rebuig divers i ex- possibilita el control social en
08240 Manresa - manre@cgt.es
Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59
Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el divendres 20 d’abril
Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Patrícia Carles, Jose Cabrejas, Mireia del 2007.
08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras.
Tel. i fax 93 588 17 96 Col·laboren en aquest número: Josep M. Yago, Mariona Parra, Miquel-Dídac Piñero, Ràdio
Sabadell Bronca, Pep Juárez, Andreu Barnils, Antifa Hospitalet, Laura Vicente, Mireia Gaza, Estatotfatal, Soles
“Nosaltres, joves nascuts en la
Unió, 59 no Podem, Plataforma en Defensa de la Barceloneta, Comissió Conf. Chiapas, Les Dones Compten, democràcia de l’amnèsia,
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com CGT la Safor, Vicent Martínez, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: educats amb Heidi i abocats a
Tel. i fax 93 745 01 97 Dídac Salau, Tarragona Patrimoni de la Pau, Lídia Peso, Antonio Aranda i Gabriel Villanueva. Il·lus- les ETT, fa més de deu anys que
Terrassa tracions: (portada) Cinta Fosch. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. ho intentem. Això d’intentar
Ramon Llull, 130-136 Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 canviar el món”
08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia)
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 cronocata@cgtcatalunya.cat David Fernández, dins “Cròniques del 6”
Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.
Pedrissos, 9 bis
Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
08211 Castellar del Vallès
Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
cgt.castellar@terra.es - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
Tel. i fax 93 714 21 21 - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-
Clos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es
teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Catalunya. Maig de 2007

3. REPORTATGE Ni un euro per a la
L’objecció fiscal a la despesa militar és un guerra, ni un cèntim per
acte de desobediència que pren tot el seu a l’exèrcit. Perquè no
sentit en un món ple d’exèrcits i de guerres en volem ser còmplices
OBJECCIÓ FISCAL
Una nova campanya de Renda, una
nova campanya d’objecció fiscal
Text: Josep M. Yago Suau; foto: a un segment molt concret de la po-
Tarragona Patrimoini de la Pau blació (homes, entre 18 i 35 anys,
abans d'anar a la mili, no classifi-
cats com a inútils); d'altra banda, en
Què és? una definició tan genèrica, hi caben
molts plantejaments diferents (i a
L'Objecció de Consciència a les vegades tan contradictoris com el
Despeses Militars o Objecció Fis- dels qui realment no volen que hi
cal és un acte de desobediència hagi exèrcits i el dels qui tant se'ls
civil, és la no-disposició a col·labo- en dóna, sempre que no els obliguin
rar amb l'Estat en la preparació de a anar-hi, o el d'aquells altres que el
guerres i el manteniment de l'es- que volen és un altre exèrcit i una
tructura militar, desobeint activa- altra bandera), arguments vàlids,
ment en el moment de realitzar la però difícils d'agrupar ideològica-
declaració de renda. Consisteix, ment, i la reunió dels quals consti-
tècnicament, a desviar una part d'a- tueix una limitació de contingut.
quests impostos a un projecte que Afortunadament, aquesta constric-
treballi en la defensa d'un progrés ció l'estan superant un nombre de
social i solidari. persones cada cop més gran, que
El finalitat de l'objecció fiscal és veuen en l'exèrcit una veritable
la total eliminació dels exèrcits i el amenaça, independentment que s'-
seu entorn militar industrial mitjan- hagi d'anar o no a servir-hi física-
çant una reducció progressiva de la ment.
despesa militar. Fent objecció fiscal
mostrem el rebuig social que tenen Un exèrcit adequat als
la despesa militar en particular i el nous temps?
militarisme en general, al mateix
temps que ens solidaritzem amb tot A l'exèrcit, actualment i de cara a la
tipus de lluita pel progrés social que obligatori. Pot ser que a la Suècia són, com va dir Einstein, els precur- Aquesta visió reduccionista de societat, se li està atribuint una fun-
es dóna en la nostra societat, com d'aquell moment això fos suficient, sors d'un món sense guerres, i no l’objecció de consciència limita la ció humanitària desinteressada -
han sigut l'objecció de consciència i però els objectors i les objectores n'hi ha prou de no anar a la mili. possibilitat pràctica de ser objector aquest és el cas dels "cascos blaus"
la insubmissió. com a forces de protecció civil en
Amb els diners desviats per l'ob-
jecció fiscal es promou el treball
OPINIÓ: Alguns arguments per tenir en compte diversos conflictes arreu del món,
ajuda en catàstrofes naturals, etc.-,
per la pau, la justícia social, la coo- a favor de l'objecció de consciència fiscal però en realitat continua responent
peració al desenvolupament, els a interessos polítics i econòmics
drets humans, etc., i es fomenta que SIOF, Justícia i Pau plantejar-se la posició de cada ho està fent des de l'any 1984, i dels països desenvolupats, que ac-
aquests diners siguin per ells matei- persona sobre les despeses mili- aquest any ho tornarà a repetir, tuen com a àrbitres i policies del
xos una altra forma d'antimilitaris- Aquest any, altre cop, l'Estat ha tars. malauradament: les guerres con- nou ordre mundial.
me. Amb els diners es fan realitat elaborat uns pressupostos una Hi ha dues possibilitats: col·la- tinuen a tot el planeta, n'acaben I no és que no se’ls reconeguin
projectes que no reben subven- part substancial dels quals es de- borar-hi o no col·laborar-hi. L'Es- unes i en comencen d'altres; la els comportaments que hi ha hagut i
cions, projectes que permeten con- dica a despeses militars (mireu tat no ho voldrà acceptar. Intenta- investigació militar no s'atura, ja els riscos soferts, però és evident
tinuar treballant per una societat les dades de la pàgina 5). Els di- rà sotmetre'ns i s'ha de que tots desitgen tenir l'arma que la preparació militar no és la
més justa i equitativa. ners d'aquests pressupostos els reconèixer que és poderós, a la més poderosa amb afany de més adequada per fer feines de pro-
hem de posar totes i tots els ciu- seva manera, però igualment s'ha poder -a la vegada que el seu co- tecció civil, sense comptar la valo-
Àmplia l’objecció de tadans. de ser conscient que quan el món merç augmenta, sobretot en paï- ració de parcialitat i el tractament
consciència Una part important ja ens l'han està a punt de ser destruït només sos subdesenvolupats- per a una desigual segons els interessos en
treta mitjançant els impostos in- per culpa de l'armament emma- submissió i un control millors de joc que s'havien de protegir (Somà-
Va ser al començament del segle directes (IVA, essencialment), gatzemat, quan els militars van la població civil. lia, Israel, Iraq, Bòsnia...).
XX, a Suècia, quan es va conèixer d'altres els obtenen mitjançant adquirint cada vegada més pes Sota aquestes realitats fem Aquest i altres arguments són els
per primera vegada el dret a l'objec- l'anomenat "deute públic", però econòmic dintre del sistema nostre el desig de treballar pel que defensen les organitzacions que
ció de consciència. Les lleis (i l'es- una altra part és la que nosaltres mentre diuen que cedeixen pes Desarmament, la Justícia i la Soli- defensen l’objecció fiscal a les des-
panyola n'és una bona prova) conti- posem directament en els comp- polític, hem d'assumir la nostra daritat Internacional, amb un peses miitars per continuar dema-
nuen dient que reconèixer tes d'Hisenda a través de l'impost responsabilitat individual per tal compromís ferm de continuar en- nat que marquen la casella que co-
l'objecció de consciència es redueix sobre la renda. d'aconseguir que això canviï. davant malgrat tots els obstacles rrespongui per tal que els nostres
a acceptar que un home, en algunes Aquest és un bon moment per Un nombre important de gent que intentin posar-nos. diners no vagin destinats als exèr-
condicions, no vagi al servei militar cits.
Catalunya. Maig de 2007 3

4. REPORTATGE
Les inversions per a Defensa en els pressupostos de l’Estat espanyol representen
el 32 per cent del total de les inversions de l’Estat (3.195 milions d’euros)
Una anàlisi sobre la despesa
militar de l'exercici 2007
Pere Ortega (Materials de tigi, aconsellen la inclusió de les nades al desenvolupament de nous
Treball núm. 30, gener 2007) despeses militars repartides per al- equips d'armaments, bona part en el
tres ministeris en la despesa militar marc de col·laboració amb altres
E
l Projecte de pressupostos de total. països europeus: l'avió de combat
l'Estat espanyol per al prò- La despesa militar total, englo- Eurofigther, l'helicòpter de combat
xim any 2007 ha estat apro- bant les partides esmentades repar- Tigre, els míssils Iris i Taurus, l'avió
vat en el Congrés de Diputats. Un tides per la resta de ministeris, aug- de transport militar A400-M, i al-
any més hem escoltat paraules en- mentarà un 5,1% respecte a l'any guns de nous que sorgeixen, com el
ceses en boca dels parlamentaris 2006 i representa un 5,5% sobre el gegantí Obús de 155 mm o els vai-
que els han dut des de l'abstenció al total del pressupost de l'Estat. Un xells de projecció estratègica, des-
vot negatiu als pressupostos. Els increment per sobre del 3,2% pre- embarcament i proveïment BAC i
mitjans de comunicació també han vist de creixement del PIB per al BAM per projectar intervencions
recollit aquest debat, per al qual no 2007, percentatge sobre el qual es militars a l'exterior, que units a la
han faltat opinions crítiques. Però, basarà l'augment dels salaris dels resta d'armaments representen una
com és costum, ningú, absoluta- treballadors. Aquesta realitat con- sagnia per a l'economia del país
ment ningú, ha esmentat les desor- tradiu els raonaments del ministre (Taula 3).
bitades despeses militars dintre dels d'economia, el Sr. Solbes, quan afir- Aquesta qüestió de les inversions
pressupostos, que en el seu conjunt ma que són uns pressupostos amb militars és el principal desgavell
representen l'astronòmica xifra de una forta dedicació a aspectes so- polític de l'actual govern del PSOE,
17.977.230.000 d’euros, 49,25 mi- cials, amb assignacions que aug- i és una mostra evident de la deriva
lions d'euros diaris (8.194 milions menten respecte a anys anteriors en militarista en què es troba immers
de pessetes), cosa que equival a 423 seguretat social, habitatge, educa- l’Estat. De les inversions la princi-
euros l'any per habitant de l'Estat ció i sanitat. Certament, les assigna- pal partida és la dedicada a R+D
(vegeu Taula 1). cions d'aquestes partides augmen- militar, que es comptabilitza en el
L'anàlisi que realitzem cada any ten, però si observem un dels capítol VI d’inversions dels pressu-
s'ajusta al criteri d'incloure aquelles aspectes que tenen la comesa d'im- postos i representa una cinquena
partides militars que es troben re- pulsar el desenvolupament del país, part (20%) del total de la R+D de
partides per altres ministeris, com les inversions en infraestructures l'Estat (Taula 4), destinada a les
són: les classes passives militars, per a transport, habitatge i urbanis- noves armes que es fabriquen a Es-
els militars que han passat a la re- me, llavors cal desmentir el minis- panya, la qual continua sorgint, de
serva o són pensionistes; les quotes tre Solbes, ja que les inversions per manera inexplicable, del Ministeri
socials dels militars de l'Institut So- a Defensa representen el 32% del d'Indústria, Comerç i Turisme, i el
cial de les Forces Armades; la R+D total de les inversions de l'Estat. Un seu destí és proveir d'ajudes les in-
militar que es comptabilitza en el percentatge escandalós. Les inver- dústries que les desenvolupen. Ho
Ministeri d'Indústria; la contribució part proporcional dels interessos de ri de Defensa és una pràctica comu- sions militars reals del pressupost denunciem any rere any, és una ma-
a l’OTAN del Ministeri d'Exteriors; l'endeutament de l'estat en Defensa. na a la majoria dels estats. Els ma- per a l’any 2007 sumen la quantitat nera encoberta de subvencionar
el cos paramilitar de la Guàrdia Això no tindria justificació per la teixos Estats Units no inclouen les de 3.195 milions d'euros, una terce- mitjançant recursos públics les em-
Civil, a càrrec del Ministeri de l'In- despesa ordinària de manteniment despeses de les seves forces militars ra part del total de les inversions de preses privades. I llança seriosos
terior. Aquestes partides, la mateixa dels exèrcits, però sí que la té, com a l'Iraq i a l'exterior en el pressupost l'Estat. Si s'observa la Taula 2, s'a- dubtes des d'un punt de vista econò-
Aliança Atlàntica les assumeix com després veurem, a causa de l’alt del Pentàgon. És per aquest motiu precia l'enorme pes dels aspectes mic, perquè investigar per produir
a militars i recomana la seva inclu- percentatge dedicat a les inversions que tant l’OTAN com el SIPRI militars sobre el total d'inversions armament resulta de dubtosa efi-
sió com a despesa de les forces ar- militars. Que la despesa militar d'Estocolm, un dels instituts d'in- del Pressupost de l'Estat espanyol. ciència, per molt que ho afirmin els
mades. Nosaltres, a més, afegim la sigui molt superior a la del Ministe- vestigació per a la pau de més pres- Inversions que cada any van desti- defensors del militarisme, a causa
T A U L E S
Taula 1. La despesa militar inicial a l’Estat espanyol la Policia Nacional, la quantitat ressenyada respon a l’increment pre- Inversions Defensa 3.300,02 3.195,48
vist respecte al 2006. Ministeri de Foment 4.909,00 5.238,07
(anys 2006-2007) (en milions d’euros corrents) Resta de ministeris 1.129,21 1.556,61
DADES 2007
Conceptes Any 2006 Any 2007 Increment Defensa respecte a l’any 2006: 8,12% Total inversions Estat 9.338,23 9.990,16
Increment del total de despesa militar respecte a l’any 2006: 5,10%
Ministeri de Defensa 7.416,53 8.052,76 % del total de la despesa militar respecte al pressupost total: 5,53% Inversions 2007 en Defensa representa el 32% total Estat i el 61%
Org. autònoms del Ministeri de Defensa 1.232,15 1.282,19 % de la despesa militar respecte del PIB 2007: 1,73% respecte de Foment
Centre Nacional d’Intel·ligència 208,57 241,57 Despesa militar&dia: 49,25 milions de € (8.194 milions de pessetes)
Total Defensa 8.857,25 9.576,52 Despesa militar per càpita/any: 423 € (70.381 pessetes)
Classes passives militars 2.993,18 3.102,21
ISFAS (Altres Ministeris) 587,80 563,62
% I+D militar respecte al total I+D: 19,80% Taula 4. R+D Militar 2006-2007
% inversions militars respecte al total inversions: 32%
Guàrdia Civil (Ministeri d’Interior) 2.364,38 2.657,51(1) (en milions d’euros corrents)
R+D militar (Ministeri d’Indústria) 1.358,01 1.225,06
OTAN i UEO (Ministeri d’Afers Exteriors) 8,83 7,79 Taula 2. Inversions 2006-2007 ANYS 2006 2007
Total Defensa criteri OTAN 16.169,45 17.132.71 (en milions d’euros corrents)
Interessos del Deute Públic 954,98 844,52 Ministeri de Defensa i OO.AA. 325,88 361,04
TOTAL DESPESA MILITAR 17.124,43 17.977,23 Ministeri Any 2006 Any 2007 Ministeri d’Indústria 1.358,00 1.225,06
(1) El pressupost de la Guàrdia Civil per a l’any 2007 s’ha unificat al de TOTAL 1.683,88 1.586,10
Aquest article és del Centre d'Estudis per la Pau J. M. Delàs · http://www.justiciaipau.org/centredelas/
4 Catalunya. Maig de 2007

5. REPORTATGE
del molt discutible transvasament militar. Ho justifiquem pel fet que en un sol comandament els cossos què es troba immers l'Estat espan-
de la tecnologia militar per a l'ús aquest cos té un clar caràcter para- de la policia i la guàrdia civil, i els yol a causa dels compromisos deri-
Projectes als
civil. I moralment reprovable des
del punt de vista social, ja que
militar, té encomanades missions
de seguretat nacional considerades
seus pressupostos també s'han uni-
ficat.
vats d'estar associat a l'Aliança
Atlàntica i a l'incipient pol militar
quals destinar
aquesta mateixa investigació dedi- estratègiques, com vigilància de Si en el futur es produeix la bona que s'està creant a l'interior de la els diners de
cada a usos civils aportaria més be- fronteres i costes. I, a més, els seus notícia de l'abandó del caràcter i de Unió Europea, que disparen la des-
neficis. D'aquí la nostra crítica a la integrants es regeixen per l'orde- les missions militars del cos, no pesa militar dels països membres
l’objecció
ineficiència econòmica dels pro-
ductes que s'investiguen, perquè no
desenvolupen beneficis d'econo-
nança i la disciplina militars. Però
també és cert que, entre les mis-
sions que tenen assignades, n’hi ha
dubtarem a restar la despesa de la
Guàrdia Civil com a militar, ja que
seria una bona notícia anunciar que
en ambdues estructures militars i
que, amb els Estats Units d’Amèri-
ca al capdavant, empenyen la des-
E l projecte comú de l’Assem-
blea per l’Objecció Fiscal de
Catalunya, enguany coincidint amb
mia d'escala i és dubtós que pro- una bona part que no són militars Espanya gaudeix d'una despesa pesa militar mundial a les xifres el del Moviment d’Objecció de
dueixin un transvasament de tec- relacionades amb la seguretat ciu- militar inferior. del final de Guerra Freda Consciència a nivell de tot l’Estat,
nologia a la indústria civil. Malgrat tadana, com el tràfic de carreteres o La despesa militar a Espanya és, (1.150.000.000.000 de dòlars és el suport a:
això, es continua ajudant les indús- la lluita i prevenció de la delin- any rere any, un enorme pou negre anuals el 2005).
tries de guerra mitjançant uns re- qüència criminal. on es dipositen recursos sense raó Una bogeria que només benefi- L‘objecció a diferents
cursos que, de retorn, es comptabi- Cal afegir que és una important aparent que ho justifiqui. Quins cia les butxaques de l’anomenat estats d’Amèrica
litzen com un ingrés i amaguen un reivindicació del personal del cos són els perills i amenaces que re- "complex militar industrial", con-
dèficit més gran del pressupost pú- l'abandonament del caràcter mili- cauen sobre el territori espanyol glomerat on es barregen els inte-
Llatina
blic. tar. Aquest any hem assistit a un per justificar aquestes milionàries ressos i corrupteles dels accionis- L'objecció de consciència i la in-
Mereix un comentari la inclusió primer símptoma en aquest sentit: xifres? Aquesta situació més aviat tes de les indústries de guerra i submissió al servei militar obliga-
de la Guàrdia Civil com a despesa per primera vegada s'han unificat obeeix a la inèrcia i dinàmica en d'alguns militars i polítics. tori són campanyes polítiques joves
i emergents a nombrosos estats
d’Amèrica Llatina.
Paraguai, Equador, Guatemala,
Bolívia... i, sobretot, Colòmbia i
Com fer objecció fiscal Xile (estats, els darrers, en els quals
es centrarà principalment, la cam-
panya) estan vivint processos de
signe antimilitarista i noviolent de
a les despeses militars gran interès, que es desenvolupen i
creixen, en molts casos, malgrat
circumstàncies ambientals força
desfavorables. Oferir suport solidà-
Com fer la nostra declaració de que únicament volen els papers de riament a aquestes iniciatives és
renda amb Objecció Fiscal la declaració i cap altre. És llavors una aposta de força utilitat en el
quan cal explicar que ja ho sabem, context llatinoamericà, alhora que
1) El primer pas és omplir la decla- però que com que nosaltres estem una excel·lent oportunitat per en-
ració de renta. Per fer-ho, es pot fer fent objecció fiscal (i podem apro- fortir lligams d'unió entre antimili-
a mà o bé amb el programa fitar per explicar a la persona que taristes dels dos costats de l’Atlàn-
PADRE. Els altres mètodes (con- ens atén en què consisteix) i que tic. Compte: 2013 0427 28
firmar la declaració per telèfon o per tant, volem posar al sobre de la 0200758022
per internet) no permeten incloure declaració els tres documents: la D’altra banda, des de la Secreta-
l'objecció fiscal. declaració, la carta d'objectors i el ria d’Acció Social de la CGT
-Declaració feta a mà (impresos de comprovant bancari. Recordeu que també s’ha sonat la possibilitat de
la declaració) un dels principals objectius és el destinar els diners a dos projectes
Una vegada feta la declaració de ressò públic per la qual cosa cal de solidaritat i resistència:
renda fins la quota líquida es posen contemplar lliuraments col·lectius
les retencions de l’IRPF i dels de la declaració amb OF. Suport als treballadors
bancs i a continuació la quantitat d’Iberia al Prat
de objecció fiscal, -fixa (normal- 5) Finalment, us preguem d'omplir
ment 84,00 euros)- o percentual el cens d'objector/a fiscal que es Tres afiliats de CGT, treballadors
(5,5%, veure a continuació com es troba a la mateixa pàgina web de del handling de l’aeroport del Prat
calcula)- i es col·loca a qualsevol l'objecció. També podeu demanar a Barcelona han estat sancionats
de les caselles que queden lliures que us el facilitin en paper. Aquest por l’ocupació de les pistes el 28 de
–de la 743 a la 749-. A continuació cens és purament estadístic i ser- Juliol del 2006. Un total de 59 tre-
acabem la declaració calculant la veix per veure l'evolució de l'ob- balladors han estat els sancionats, i
quota resultant. jecció fiscal a casa nostra. la distribució ha estat la següent: a
-Declaració amb el programa 9 treballadors 60 dies, a 25 treballa-
Padre: s'imprimeix des del mateix progra- cificar en el concepte de l'ingrés: 6) Si necessiteu suport i/o assesso- dors 45 dies i a 25 treballadors
Els passos que s'expliquen a ma PADRE. Aleshores, es va a la Ingrés provinent de l'objecció fis- rament per omplir la declaració, més, 16 dies. No els podem deixar
continuació són per fer la declara- casella del Pla Prever, on hi hem cal 2006 i cal guardar el compro- per qualsevol dubte i/o per incidèn- sols a uns treballadors que van ac-
ció amb objecció fiscal des del anotat el valor de la nostra objec- vant que l'entitat bancària ens faci- cies posteriors podeu contactar tuar amb dignitat. Número de
programa PADRE. ció, i es ratlla el text explicatiu de lita. amb el SIOF (www.objecciofis- compte: 2100-0547-53-
La manera d'aplicar-los és indife- la casella i damunt s'hi anota: Per cal.org) Rivadeneyra, 6, 10è 08002 0200211290. Poseu qui fa l’ingrés.
rent del mètode que s'hagi utilitzar objecció fiscal a les despeses mili- 3) A continuació ja només queda Barcelona, tel. 933 17 61 77, fax
per omplir la declaració: directa- tars. Cal tenir en compte que s'ha omplir la carta d'objector/a fiscal 934 12 53 84, obfical@pangea.org Supor al Centre Social
ment al programa o bé baixant les de fer el mateix procediment en les adreçada al ministre d'Hisenda que o amb els grups de la vostra locali- Ocupat Can Vies
dades d'internet. dues còpies de la declaració que s'adjuntarà a la declaració junt amb tat i/o voltants:
I. Un cop omplerta la teva declara- imprimeix el programa PADRE el comprovant de l'ingrés a l'entitat. -Barcelona, Assemblea d’Insubmi- El Centre Social Autogestionat Can
ció amb les dades corresponents, (una còpia per a l'administració i Aquest imprès pots descarregar-los sos, 699 04 99 62 Vies va ser okupat el 10 de maig de
cal anar fins a la casella del Pla l'altra per a l'interessat). de la pàgina de l'objecció fiscal: -Girona, OFiscal de Girona 1997 per joves del barri de Sants en
Prever (747). Cal clicar sobre http://www.objecciofiscal.org o bé CEDRE, 972 21 99 16 resposta a la manca d’espais on
aquesta casella i s'obrirà una altra 2) Acabada la declaració cal in- adreçar-te als punts d'informació -Tarragona, Tarragona Patrimoni poder realitzar activitats tant de
finestra. En la primera casella cal gressar la quantitat de l'objecció sobre objecció que figuren a la pà- de la Pau, caire lúdic com polític, entre elles
posar-hi el valor de l'objecció (per fiscal (en el cas de l'exemple, els gina web. http://usuaris.tinet.org/tgnapau, l’antimilitarisme. Ara, el centre
exemple, 84 ) Automàticament el
€ 84 ) al compte corrent d'alguna
€ 977 22 14 58 esta en perill de desallotjament, di-
programa PADRE haurà compta- entitat de caràcter social, solidària, 4) El següent pas és anar a lliurar la -Sant Cugat del Vallès, CASC verses organitzacions i col·lectius
bilitzat aquesta deducció i en el re- pacifista, benèfica, de promoció declaració a qualsevol delegació casc@nodo50.org com la CGT de Catalunya i d’altres
sultat de la teva declaració ja hi dels drets humans, etc., però asse- d'Hisenda o bé a qualsevol oficina -Manresa, bagesof@lamalla.net del barri de Sants s’han personat
haurà aplicada l'objecció fiscal. gurant-te que està legalment regis- bancària. En fer-ho, tant a l'un lloc -Tàrrega, oftarrega@hotmail.com, com a part implicada en aquesta
II. Un cop acabada la declaració, trada i disposa de NIF. S'ha d'espe- com a l'altre, segurament et diran 659 43 86 71 causa. Número de compte: 3025-
0001-13-1433357885.
Catalunya. Maig de 2007 5

6. TREBALL-ECONOMIA El sector de l’auto
La lluita a SAS és i ha estat exemplar, amb posa el moviment
una plantilla que ha deixat clar que ningú obrer entre l’espasa
no pot xafar les treballadores i treballadors i la paret
Millores socials i crítiques a Pagans perquè “està al costat dels rics”
L’acord a Clece atura la
Nou secretariat
a la Federació
vaga de neteja a Girona
Text: Col·lectiu Catalunya: foto:
Comarcal del Carlus Jové
vindicacions i també perquè tin-
guem més personal, perquè així
Baix Llobregat millori la neteja de la ciutat i hi sur-
L
es treballadores de l'empre- tin guanyant els ciutadans», va
E l passat 14 d’abril, la Federació
Omarcal de la CGT del Baix
Llobregat va elegir el seu nou Se-
sa de neteja Clece (amb una
plantilla de 160 persones) i
els responsables de la companyia
destacar una de les treballadores
més actives durant les protestes.
De totes formes, hi ha un ele-
cretariat Permaent, que està format van arribar el 10 d'abril a un princi- ment negatiu en el resultat final de
per les següents persones: secretari pi d'acord i van posar punt final a la la vaga: Les treballadores no han
general: Enrique Fernández; secre- vaga que feia cinc setmanes que aconseguit l'objectiu que pretenien
tari d’Organització: Manuel Muri- afectava centres mèdics, centres amb aquesta vaga, que era tenir un
llo; secretari d’Acció Sindical: An- educatius, instal·lacions esportives augment de 300 euros perquè el
tonio Casado: secretari d’Acció i centres cívics de Girona. Després seu salari base és de 719 euros.
Social: Juanjo Álvarez; secretari de de 14 hores de reunió, Treball va Enrere queda un conflicte que ha
Finances: Manuel Martín Andon: anunciar l'acord, que els treballa- marcat l'actualitat de Girona durant
secretari de Comunicació: Antonio dors i les treballadores havien d'a- 36 dies, un conflicte en el qual la
Aranda; secretari de Formació: provar posteriorment en assem- CGT s'ha implicat a fons, especial-
Bruno Valtueña; i secretari de Jurí- blea. ment des del Sindicat de Neteja, en
dica: Vicens Costa. Després de 36 dies de vaga la el qual la plantilla en lluita ha orga-
mediació del Departament de Tre- nitzat tot un seguit d'assemblees,
V Congrés de la ball va donar els seus fruits i des-
prés d'una reunió maratoniana, tant -Negociacions per centre: esta- l'empresa Clece, realitzada al local
accions i mobilitzacions, malgrat
la postura de l'Ajuntament encap-
CGT de Balears l'empresa com el Comitè de Vaga blir un calendari de negociacions de la CGT, va aprovar el dia 11 per çalat per l'alcaldesa del PSC Anna
van acceptar signar la proposta que amb els representants de cada un majoria desconvocar la vaga –90 Pagans, que sempre ha estat al cos-
E nguany farà quatre anys des de
la celebració del IV Congrés
de la CGT de les Balears, que va
el govern català els havia presentar
la setmana anterior.
L'acord inclou diverses mesures
dels centres, amb la finalitat de ne-
gociar condicions de treball més
bones i en especial l'increment de
persones hi van votar a favor i 15
en contra. Les treballadores i les
representants del Comitè van avi-
tat de l'empresa i no de les treballa-
dores, i malgrat l'actitud tancada de
l'empresa, la seva postura repressi-
tenir lloc els dies 21 i 22 de novem- socials: plantilla fixa en funció de les ne- sar que "La lluita continua perquè va i la seva vulneració del dret de
bre d’aquell any. Així doncs, en -Ocupació estable: transforma- cessitats de cada centre. volem fer caure la Pagans, farem vaga en contractar esquirols per su-
compliment del que recull l’article ció de contractes temporals a inde- -També s'ha assolit un permís de una campanya contra Anna Pagans plir les vaguistes.
48 dels Estatuts de la CGT de Bale- finits abans del 15 d'abril. Incre- 90 dies sense sou per als treballa- perquè no torni a sortir escollida En pocs dies, la protesta es va
ars, enguany correspon la celebra- ment de la plantilla als hospitals i dors i treballadores que ho dema- alcaldessa, una alcaldessa que està anar consolidant i es va fer efectiva
ció d’un nou Congrés Ordinari. dependències municipals de mane- nin, un permís de quinze dies per al costat dels rics". tant als matins davant l'ajuntament
D’altra banda, les conclusions ex- ra progressiva i negociada amb els als matrimonis de parelles de fet, i Les treballadores i la CGT van com als vespres amb actes pel cen-
tretes de les trobades dels dies 15 representants sindicals de cada que l'empresa aboni un 40% del sa- valorar: «Hem guanyat aquesta tre de Girona. Precisament, la se-
de febrer (reunió conjunta dels SP) centre. lari deixat de percebre pel personal lluita i estem igual o més forts en- gona setmana, les treballadores
i 15 del mateix mes (delegades, de- -Cobertura de vacants: donar que ha dut a terme la vaga. L'em- cara que el primer dia». La vaga va van tenir el suport de l'escola pú-
legats i membres de Comitès prioritat a les persones que tenen presa retirarà tots els expedients començar el 5 de març i després de blica Annexa en la seva plantada
d’Empresa), aconsellen l’avança- contractes a temps parcial. sancionadors i la demanda de con- les reiterades crítiques diàries con- davant el consistori. El pas següent
ment del Congrés Ordinari. Per -Borsa de treball: creació d'una flicte col·lectiu. tra l'Ajuntament i l'alcaldessa, amb van ser la manifestació del 21 de
això, el Secretariat Permanent de la borsa de treball a cada centre pac- les protestes davant del balcó del març pel centre de Girona i dues
CGT Balears ha acordat la convo- tant amb els representants sindicals Vaga desconvocada consistori, les treballadores encara nits d'acampada el 29 i 30 de març
catòria del V Congrés de la CGT de el criteri i l'ordre d'integració a la no en tenen prou amb l'acord: davant el consistori a la plaça del
Balears per als dies 1 i 2 de juny de plantilla. L'assemblea de treballadores de «Volem lluitar per les nostres rei- Vi.
2007, a Ca Ses Monges, de Son
Roca (Palma, Mallorca), amb el se-
güent ordre del dia (provisional):
1. Dia 1 (horabaixa, indicativa-
OPINIÓ: Les polítiques antisocials de les multinacionals de l’auto
ment en dues hores). Elecció dels Coordinadora Automòbil CGT plantilles d'aquestes empreses. que acordem amb les plantilles. manera sindical de parar els peus a
membres de la Mesa del Congrés. -L'exigència a les Administra- Les contínues reculades que aquesta situació absurda per la
Informe del Secretariat Permanent.
Salutació de les delegacions.
2. Dia 2 (dematí) Treball ponèn-
D avant les situacions de greu
conflicte que viuen actual-
ment els treballadors i treballado-
cions i Governs de la Junta d'An-
dalusia i de la Generalitat de Cata-
lunya, així com al Govern estatal,
vivim els treballadors i en concret
el sector de l'Automobil i amb aug-
ments constant de flexibilitat i me-
qual es pretén que assumim la
constant deterioració laboral i so-
cial, amb sous i condicions de mi-
cies, per comissions. Plenari. Apro- res de les empreses Delphi-Puerto perquè actuï a favor de les planti- sures per a la destrucció d'ocupació sèria.
vació, si cal, de les ponències. Real, SAS-Abrera i Copo Ferher, lles i garanteixi els llocs de treball (subcontractació, acomiada- Per això, CGT i aquesta Coordi-
Dinar. la Coordinadora de l'Automòbil de a persones que han sofert actua- ments...), així com les pèrdues de nadora de l'Automòbil, cridem a
3. Dia 2 (horabaixa) Elecció del la Federació Siderometalúrgica es- cions empresarials properes al de- condicions econòmiques i laborals, trencar aquesta resignació. Podem
nou Secretariat Permanent. Resolu- tatal de la CGT, manifesta: licte penal i per descomptat fora de està duent a una part de la població canviar aquesta situació. I ho
cions. -El nostre rebuig a les polítiques tota norma laboral i social. treballadora a pensar que aquesta podem fer deixant d'acceptar que
Cal destacar la importància d’a- antisocials que porten a terme les -La nostra solidaritat amb les situació no té remei i no es pot can- els salaris han de ser baixos perquè
quest Congrés, per la necessitat, multinacionals i especialment a les plantilles afectades, tant en Delphi, viar. Des de la CGT seguim cridant si no les empreses s'enfonsen o que
per una banda, de definir els objec- actuacions salvatges empreses per com en SAS i Copo Ferher. I la a la resistència i a la solidaritat hem de treballar més i en pitjors
tius i les línies d’actuació per Delphi, SAS i Copo Ferher, amb nostra disposició a col·laborar en entre treballadors i treballadores de condicions perquè si no es desloca-
aquest nou període. l'ajuda de Seat-VW, contra les aquelles accions i suport sindical les empreses en lluita com única litza el nostre lloc de treball.
6 Catalunya. Maig de 2007

7. TREBALL-ECONOMIA
E N T R E V I S T E S
LA MIRADA
Rubén Sánchez, Maria Mora i Núria Bars, companys de CGT a Copo Ferher INDISCRETA
Els Fets de
‘Els treballadors estem Maig
Emili Cortavitarte Carral
molt dolguts’ A ra fa setanta dels fets de maig
de 1937, de l’assalt de les for-
ces d’ordre republicanes a l’edifici
de la Telefònica de Barcelona con-
Josep Garganté és oposar-nos en tot moment al trolat per la CNT (símbols de l’he-
tancament, i de no poder ser així gemonia anarcosindicalista a Cata-
intentar sortir econòmicament tan lunya) i d’un conflicte que amplià
S
abem que a Copo Ferher bé com sigui possible. I una vega- el seu abast territorial i temporal
fa un temps es va fer una da acabi tot això, seguirem com a per convertir-se en una confronta-
regulació de plantilla. afiliats al sindicat ja que està llui- ció entre els defensors de l’ordre i
Podeu explicar per als companys tant molt per nosaltres i li estem la victòria militar (era possible?) i
i les companyes que no us cone- molt agraïts, i si tenim l'oportunitat els partidaris de guanyar la guerra
guin on es troba la vostra planta, en una altra empresa de representar (era possible? i avançar en els pro-
que produïu, com es va donar la els treballadors i les treballadores cessos revolucionaris a nivell social
regulació de plantilla i quants seria un plaer ja que tindrien un i econòmic, iniciats pel poble i les
treballadors té a dia d'avui l'em- gran suport d’un gran sindicat. seves organitzacions.
presa? -Una vegada es redueix tant la S’han editat nous llibres, potser
-Copo Ferher està situada al po- plantilla i desapareix el Comitè cap defensarà l’actuació de la
lígon de Vilanova del Camí, just al d'Empresa com a tal, quines són NKVD soviètica i d’una part de la
costat de subministraments Bisbal. la planta. Expliqueu-nos com provocació per a arribar on hem les relacions amb els altres sindi- direcció del PSUC en l’assassinat
Fabriquem seients i respatllers de han anat les coses aquest últim arribat). cats? d’Andreu Nin i altres marxistes he-
poliuretè, per als automòbils, bàsi- mes i mig. -Com estan els ànims dels treba- -Sempre ens han posat moltes tra- terodoxes i en la persecució i des-
cament per a Seat com a principal -Des del mes de novembre, que es lladors i les treballadores? Quin ves els representants de CCOO i crèdit del POUM. Pocs recordaran
client. També per a Opel, Citroen, va arribar a l'acord d'acomiadar els és el plantejament de futur que UGT, en la revocació de Comitè i entre els llibertaris morts a Camilo
Toyota i una mica a Nisan. 127 treballadors, s'ha treballat en teniu com a delegats de CGT? després d'ella, ja que ells sempre Berneri. I probablement es conti-
Ens assabentem de l'Expedient circumstàncies molt penoses i la- -Els treballadors i es treballadores han estat donant suport a l'empresa nuaran fent càbales sobre si tots els
de Regulació i sol·licitud de tanca- mentables, sense cap higiene en estem molt dolguts ja que se'ns ha i per aquest motiu hem acabat així. morts (500) i ferits (1.000) d’aque-
ment de la planta a través dels mit- tota la planta, ni gestió i adminis- enganyat des d'un principi, perquè Es va haver de denunciar el presi- lla primera setmana de maig s’han
jans de comunicació, tal com ens tració, el que ocasionava rebuig del es va arribar a un acord en l'ante- dent sortint del Comitè ja que va de comptabilitzar a un enfronta-
va succeir en l'anterior ERO en el client dia rere dia, fins al punt que rior ERO a canvi d'una continuïtat arreglar la seva indemnització amb ment entre sectors d’ERC, PSUC i
qual finalment es van acomiadar a el rebuig era tan gran que Seat es de l'empresa, i tot això ha estat una l'empresa dos dies abans de l’ERO, UGT d’una banda i militants de
127 treballadors. Actualment en va veure obligada a haver de parar estratègia per rebaixar les indem- no tenint bastant amb això sinó que CNT, FAI i POUM de l’altra.
quedem 47. ja que els alts càrrecs de la nostra nitzacions de l'anterior ERO i als es va endur tot els diners del Comi- Les teories sobre la necessitat
-Igual que a SAS (Abrera) la di- empresa no tenien la capacitat de tres mesos tancar igualment. tè i no ens va fer lliurament de cap d’acabar amb la indisciplina en l’e-
recció de Copo Ferher vol tancar gestionar l'empresa (o era tot una El plantejament com a delegats document, llibre de comptes etc. xèrcit popular i el desgavell en la
reraguarda i dotar-se d’un executiu
republicà més compacte i fort tor-
ENTREVISTA: ‘La vaga ha acabat, la lluita continua’ naran a surar. Fins i tot, les de la
mútua desconfiança entres sectors
Text: Martiona Parra; balladores i, en canvi, ara que antifeixistes, que sens dubte serà
foto: Carlus Jové fèiem vaga se’ns exigia com a ser- aprofitada per algun historiador re-
vei mínim una neteja absoluta. A visionista.
P arlem amb Salvador Aranda de
la CGT, sobre la vaga que han
protagonitzat les treballadores de
més, des dels primers dies ja es van
contractar esquirols i fins i tot per
Setmana Santa es va netejar perquè
Maig del 37 marca el final d’una
etapa, més llarga que el curt estiu
de l’anarquisme (que escriví En-
la neteja de l’empresa CLECE per quan tornessin els alumnes esti- zensberger), encara que tampoc
exigir millores laborals. gués tot net. Hem de conscienciar- arribà a l’any (de setembre de 1936
-Quines són les reivindicacions nos que això té repercussions: avui a maig de 1937) i que identifico
principals que us van portar a ens coarten el dret a la vaga a no- amb la república de treballadors de
convocar una vaga que ha durat una actitud prepotent durant la aquest pas com a mínim ha de po- saltres però demà serà a qualsevol la Constitució.
fins a 37 dies i que ha tingut gran vaga. El seu argument per tal de no sicionar-se i dir si troba raonables de vosaltres. Es tracta del moment en què la
impacte per la ciutat? negociar amb nosaltres és que o no les condicions laborals de les -I finalment ha estat el Departa- força de les organitzacions obreres
-De fet, nosaltres portàvem quatre tenen molts assalariats de d’altres dones que treballen a Clece. És a ment de Treball de la Generalitat per detenir el cop d’Estat militar es
mesos intentant negociar millores ciutats que s’estan mirant la vaga i dir, un Ajuntament que està gover- qui ha mediat en el conflicte, fa palesa en la gestió de la societat.
salarials i laborals però l’empresa que tenen clar que si aconseguim nat per una socialista, Anna Pa- com veieu el seu posicionament? És el moment en què determinats
no estava disposada a cedir en res. les millores que reivindiquem al gans, està d’acord amb el fet que -El Departament de Treball de la sectors de la UGT, de la CNT, del
El que demanàvem era un augment darrera hi haurà més vagues. una treballadora que cobra 718€ Generalitat també està en la línia marxisme no estalinista i republi-
de salari (cal recordar que el sous -Durant la vaga hi ha hagut mol- reivindiqui millores salarials? (re- de l’empresa. Es pot dir que el seu cans es fan amb les regnes de la
de les treballadores de la neteja són tes crítiques per part de les tre- cordem que l’empresa de la qual paper durant el conflicte ha estat quotidianitat republicana. Té a
dels més baixos i que pràcticament balladores al paper que ha man- depèn Clece que presideix Floren- bàsicament de fer de portaveu de veure amb els governs de coalició
no augmenten des de 1997), un tingut l’Ajuntament de Girona. tino Pérez va tenir un benefici Clece en comptes de fer de media- de la Generalitat i la República,
augment de la plantilla que ente- Quin ha estat aquest paper? l’any passat de 1.250 milions d’eu- dors i de buscar una alternativa que amb les col·lectivitzacions agràries
nem que és una millora no només -El paper de l’Ajuntament de Giro- ros). satisfés tothom. i industrials, amb molts ajunta-
per a les treballadores sinó per a la na mereix un capítol a part. Des del Per altra banda, l’Ajuntament ha La vaga ja s’ha acabat però no- ments, amb les experiències peda-
ciutadania en general perquè ens principi han volgut vendre la imat- intentat constantment vulnerar el saltres tenim clar que la lluita con- gògiques o sanitàries...
permet oferir un servei de més qua- ge que el conflicte no tenia res a nostre dret a la vaga. Poso dos tinua. Continuarem lluitant per la I tot això s’acaba el maig del 37.
litat i cobrar el 100% del sou en cas veure amb ells. Però cal recordar exemples: molt sovint, per la millora de les nostres condicions Amb l’arribada a Barcelona de
de baixa. que encara que sigui un servei ges- manca de personal, hi ha pautes de laborals però també perquè l’alcal- 5.000 guàrdies d’assalt, amb la fi
-Quina ha estat la resposta de tionat per una empresa privada, neteja que no es compleixen i dessa no surti escollida en les pro- del govern Largo Caballero, amb la
l’empresa Clece davant la vaga? l’Ajuntament pot municipalitzar-lo ningú es qüestiona que faria falta peres eleccions ja que ens ha de- persecució del POUM, amb la sor-
-L’empresa Clece ha mantingut quan vulgui. I encara que no faci contractar més treballadors o tre- mostrat que està al tida de la CNT dels governs...
Catalunya. Maig de 2007 7