Revista Catalunya 111 Novembre 2009

1. Catalunya
Z Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Novembre 2009 • número 111 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat
Disseny: adaptació del cartell de les jornades en defensa de l'espai públic de Sevilla

2. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Editorial
> ON ENS TROBEM?...
SECRETARIAT PERMANENT DEL
COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - spccc@cgt.es
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS SECTORIALS
• Federació Metal·lúrgica de Catalunya
(FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
S’han enriquit com mai i
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC)
• Federació d’Administració Pública de
volen que seguim pagant
els i les de sempre
Catalunya (FAPC)
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS COMARCALS questa crisi la véiem venir. La han estat copartíceps d’aquest re- condemnen a la invisibilitat i la falta universitats. Ens parlen de multi-
Anoia
Rambla Sant Isidre, 15, 1r
08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85
cgtanoia@yahoo.es
A classe política, els sectors fi-
nancers i patronals i els mit-
jans de comunicació semblen es-
trocés de les condicions de vida i
treball de la població. Tots ells són
responsables d’un model econò-
de drets. Convé saber que els tre-
balladors autòctons i els immi-
grants tenim una lluita conjunta
culturalitat i integració i ens volen
portar a una guerra de pobres con-
tra pobres.
Baix Camp/Priorat candalitzar-se davant l’actual crisi mic que ha precaritzat l’ocupació, contra els empresaris. És el moment de perdre la por i
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus socioeconòmica. Malgrat això, els que ha promogut l’endeutament La crisi obre pas a mesures d’e- lluitar pels postres drets. Quan el
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 treballadors i ciutadans patim en la desorbitat, que ha retallat les des- mergència. Els treballadors hem govern només defensa l’interés de
Baix Llobregat nostra carn aquesta crisi des de fa peses en política social, que des- après que quan la patronal i els banquers i empresaris, quan els
Cra. Esplugues, 46 anys en forma de contractes es- trueix el medi ambinent, que priva- membres del govern parlen de grans sindicats miren cap a un
08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51
combraria, estancament i caiguda titza els serveis públics i permet crisi ens hem de posar a tremolar: altre costat i segueixen pactant a
de salaris, augment del cost de la que els bancs i les grans empreses crisi és la paraula “màgica” que les nostres esquenes, quan els po-
Comerç, 5. 08840 Viladecans vida, impossibilitat d’accedir a una s’enriqueixin com mai. ells utilitzen per a justificar retalla- lítics es mostren incapaços de de-
cgt.viladecans@yahoo.es
Tel./fax 93 659 08 14 vivenda, atur, retallades de drets i No és gens un tema de races ni de des de drets i salaris, acomiada- fensar els nostres drets, hem de
un llarg etcétera. No és una crisi nacionalitats, és una quesito de ments i disminució de la despesa posar en marxa un procés de mo-
Baix Penedès
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell casual ni passatgera, és l’esgota- classe. Lluny de la propaganda social. Ens parlen de que no hi ha bilització conjunta entre treballa-
Tel. i fax 977 66 09 32 ment i el colapse del sistema capi- mediàtica i les declaracions irres- diners per a l’ocupació i la vivenda dors autòctons i immigrants, atu-
cgt.baix.penedes@gmail.com
talista. ponsables de la classe política, i injecten milions d’euros en els rats, afectats pel problema de la
Barcelonès Nord
Alfons XII, 109. 08912 Badalona Els responsables d’aquesta crisi sabem que els treballadors immi- comptes dels més rics. Ens parlen vivenda, estudiants i totes aquelles
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03 no cal buscar gaire lluny. Podem grants són una de les principals de cultura i innovació i ens crimina- persones que no estem disposa-
Garraf-Penedès rastrejar els seus noms en els go- víctimes d’aquesta crisi. La repres- litzen per compartir arxius a través des a aceptar aquesta situació in-
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú -
cgtvng@cgtcatalunya.cat verns dels últims 25 anys, en els sió policial, les lleis d’estrangeria, d’internet. Ens parlen d’educació i sostenible. Aquesta crisi no l’hem
Tel. i fax 93 893 42 61 membres de la CEOE i dels grans la Directiva de la Vergonya, els posen en marxa el Pla Bolonya de pagar nosaltres, l’han de pagar
Maresme bancs i empreses, i també en les centres d’internament i la falta que l’únic que fa és privatitzar i in- els que s’han enriquit a costa nos-
Plaça Cuba, 18, 2n
08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.com
direccions de CCOO i UGT que d’escrúpols dels empresaris els troduir la lògica empresarial a les tra.
Tel. i fax 93 790 90 34
Vallès Oriental Agurrelj
Francesc Macià, 51
08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com
Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73
FEDERACIONS INTERCOMARCALS
Girona
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a
17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19
Ponent
Av. Catalunya, 2, 8è
25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30
Camp de Tarragona
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona
cgttarragona@cgtcatalunya.cat
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28
FEDERACIONS LOCALS
Barcelona
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dillluns 16 d’octubre
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 de 2009.
Manresa Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, Mireia
Circumval·lació, 77, 2n
08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat
Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals i Jordi Martí. Col·laboradors: “No és tampoc molt sà el tracte o
Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume amistat amb gent de diners, amb
Rubí gent de fortuna material; ja que
Colom, 3-5 Fortuño, Carlus Jové, Agurrelj i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 10.000 exem- després un pensa més que en allò
08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com
Tel. i fax 93 588 17 96 plars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. necessari en allò superflu”
Sabadell 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat 'El revolucionari', dins "Fum de fàbrica",
Unió, 59
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. de Joan Salvat-Papasseit
Tel. i fax 93 745 01 97 Drets dels subscriptors:
D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són
Terrassa
incorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l'Agència de Protecció de Dades, el titular del qual és el Secretariat Permanent de la CGT i la seva única fi-
Ramon Llull, 130-136 nalitat és l'enviament d'aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat
08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a al Catalunya podrà exercir el seus drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició al tractament
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtcatalunya.cat o bé a Via Laieta-
na 18, 9è de Barcelona.
Castellar del Vallès
Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
sallent@cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Catalunya. Novembre de 2009

3. REPORTATGE Treballar en negre
La primera víctima de la significa viure en un
precarització profunda en les estat permanent
relacions laborals és l’immigrant d’inseguretat
La vida
en negre
En un any, un milió
de persones han passat
al mercat laboral informal
F. Javier Aguayo (*) migrant, perquè el que no té papers
es veu expulsat del seu lloc de tre-
A
mb la crisi econòmica, el ball i li resulta impossible aconse-
nombre de persones que es guir la residència legal per via de
troben el cercle viciós del l’arrelament social”, assenyala Fe-
treball en negre no deixa de créixer. derico Pacheco, membre del Sindi-
Joves precaris, dones dedicades a cato de Obreros del Campo (SOC-
les cures i "sense papers" són els SAT) d’Almería. Al temps, aquells
principals afectats. immigrants que han de renovar la
Si d’economia submergida es trac- seva residència requereixen treba-
ta, només Itàlia supera l’Estat es- llar almenys la meitat dels dos perí-
panyol entre els països que formen odes consecutius de dos anys exi-
part de l’OCDE. A l’Estat espanyol, gits per a quedar-se de forma
més d’un milió de persones s’han permanent en el país, i de no fer-lo
passat a l’economia informal en l’- tornarien a la irregularitat. “L’em-
últim any, segons les dades de l’En- presari no fa contracte, pel que es
questa de Població Activa i la Segu- genera una màfia d’empresaris,
retat Social. “Treballar en negre gestories i polítics locals que venen
significa viure en un estat perma- els contractes a preus altíssims”,
nent d’inseguretat, al albur del que conclou Pacheco. En un clima de
vulgui decidir l’empresari i, en de- repressió, i amb almenys mig milió
finitiva, és una forma més de des- d’immigrants en l’economia infor-
pullar de drets les classes treballa- mal, el fet de tenir una ordre d’ex-
dores i d’aprofondir en la pulsió fa impossible la legalització
precarietat ja existent”, afirma José per mitjà de l’arrelament, el camí
Luis Carretero, professor de For- més habitual utilitzat per les perso-
mació i Orientació Laboral. nes sense papers.
Multitud d’empreses han aprofitat Mentre alguns experts vaticinen
la situació de dificultat econòmica cotitzacions i es despulla de múlti- si solament el repunt de les rela- fins i tot haurà cada vegada més que a la fi de 2009 s’arribarà a la
actual per a fomentar aquest tipus ples drets laborals”, sentència Ca- cions laborals informals. L’Asso- gent que no arribi a cotitzar el xifra de cinc milions de desocupats,
de relació laboral de dubtosa legali- rretero al referir-se a un fenomen ciació de Treballadors Autònoms mínim de 15 anys”, afirma l’econo- els ecos de la ineficàcia dels insti-
tat. “Es genera una relació civil i, que sorgeix de la reforma de l’Esta- adverteix que un 60% del milió de mista Pedro Montes. En l’actualitat, tuts regionals d’ocupació no paren
com a tal, el treballador manca de la tut del Treballador Autònom de persones que treballen sense cap una persona amb una pensió no d’augmentar. “La idea de trobar
més mínima cobertura legal i perd 1999. tipus de contracte són assalariats contributiva, el que significa que ha una alternativa privada a l’INEM
tots els drets propis d’un empleat que han perdut la seva ocupació, cotitzat menys de 15 anys a la Se- circula per la UE des que l’any pas-
per compte aliè. Davant això, el tre- Pèrdua de drets mentre un 20% dels mateixos se- guretat Social, rep menys de 400 sat es va aprovar una directiva en la
ballador se sol trobar indefens, rien aquells que completen els seus euros al mes. Desgravaments fis- qual es donava de termini fins a
doncs encara que podria denunciar, Els 240.000 milions d’euros a que ingressos "legals" en l’economia cals per l’adquisició d’un habitatge, 2011 per a revisar les prohibicions
resulta molt complicat demostrar arriba a l’economia submergida en submergida. Viure en aquesta situa- ajudes al lloguer o beques d’estudi dels Estats membres a aquest tipus
que hi ha hagut una relació laboral l’Estat espanyol justifiquen per si ció suposa la pèrdua de drets labo- als fills menors són només algunes d’empreses, per a veure si són ra-
entre ambdues parts”, apunta Diego sols la massiva implantació del tre- rals, doncs impossibilita accedir a de les subvencions a les quals el tre- cionals des d’un punt de vista neoli-
de las Barreras, advocat laboralista ball informal. A més de centenars vacances remunerades, augments ballador que "no existeix" no pot beral”, apunta José Luis Carretero.
i membre del sindicat CGT. En un de milers de treballadors precaris salarials o baixes per malaltia, entre accedir. Segons aquest professor, es tracta-
any, moltes empreses han acomia- en negre, dones dedicades a treballs una llarga llista de problemes afe- ria de demostrar que els serveis pú-
dat a treballadors als quals, a fi d’e- de cures o immigrants "sense pa- gits per a la gent que es veu obliga- Sense contractes blics són poc eficients i de dinamit-
vitar pagar-los la cotització a la Se- pers", les activitats delictives com da a treballar en negre. zar el mercat de recerca d’ocupació
guretat Social, tornaven a el tràfic d’armes o drogues ocupen “S’està plantant una llavor molt No obstant això, determinats sec- per mitjà de les empreses de treball
contractar sota corda. “Fins i tot els un paper preponderant en el mercat fosca per al futur del treballador, els tors patiran amb més intensitat temporal.
contracten com falsos autònoms, informal, sobretot en el volum de joves ho tindran molt difícil accedir aquesta situació. “La primera vícti-
amb el que és el propi treballador el diners mobilitzats. a una pensió, doncs s’incorporen ma de la precarització més profun- (*) Articles extrets del núm. 104 de
que acaba pagant les seves pròpies Però el mercat negre no explica per cada vegada més tard al mercat i da en les relacions laborals és l’im- la revista “Diagonal”.
Catalunya. Novembre de 2009 3

4. REPORTATGE
Els problemes de cobra, i pot ser que mai no recuperi nera, en negre és gairebé impossi- Des de març de 2008 s’han multi- tinença en un delicte penal. Treballs
treballar en negre l’ocupació. A això s’uneix l’assetja- ble complir els requisits exigits pels plicat els controls d’identitat en ca- vinculats a la immigració com la
ment laboral, més freqüent encara propietaris per a llogar un pis. rrers, places, intercanviadors de venda de còpies pirata poden supo-
Seguretat en el treball en aquest camp. transport… L’obertura dels tràmits sar, amb l’actual Codi, penes de
Els qui es veuen obligats a acceptar I si damunt no tens d’expulsió suposen un obstacle més fins a dos anys de presó.
una relació en negre estan exposats Atur, Seguretat Social, Jubilació per a aconseguir els papers per arre-
a patir accidents laborals amb més Els treballadors d’aquest mercat no
papers...
lament i una font contínua de por Persecució de l’empadronament
freqüència que els qui tenen un tenen dret al subsidi d’atur i engros- Requisits per a la residència per als "sense papers". No tenir pa- solidari
contracte regulat. Les seves condi- seixen les llistes de beneficiaris de Per a justificar l’arrelament davant pers dificulta enormement la possi- SOS Racisme denuncia que “amb
cions de seguretat no superen l’es- la Seguretat Social. Si, al llarg de la l’autoritat, les persones immigrants bilitat d’accedir a un habitatge en la disculpa de perseguir a les mà-
tàndard mínim d’una inspecció de seva vida, una persona no cotitza han de treballar amb contracte sis lloguer. fies” s’ha creat l’article 53c de l’a-
treball. A més, la dificultat per a 15 anys en qualsevol règim de la mesos a l’any durant un mínim de vantprojecte de reforma de la Llei
justificar la relació fa gairebé im- Seguretat Social només té dret a quatre anys. Malgrat que en teoria Activitat penal equival a expulsió d’Estrangeria, que penalitza amb
possible la denúncia en cas d’acci- una pensió de 400 euros. l’accés a la salut i l’educació està Al no poder treballar en l’economia multes de fins a 10.000 euros a qui
dent. reconeguts per als "sense papers", formal, molts "sense papers" es afavoreixi la permanència de perso-
Accés a l’habitatge no són pocs els que eviten utilitzar veuen obligats a treure diners d’ac- nes immigrants mitjançant l’ano-
Baixes per malaltia Ajudes com la que va impulsar el aquests serveis per por de ser ex- tivitats il·legals, com el top manta o menat “empadronament solidari”
El model precari està implantat ab- Govern de Zapatero de 400 euros pulsats. la venda de drogues, que poden de "sense papers", una altra volta de
solutament en el mercat informal: si per al lloguer estan fora de l’abast comportar una ordre d’expulsió si rosca que dificulta el seu accés al
algú està malalt i no treballa, no d’aquest sector. De la mateixa ma- Controls d’identitat la quantitat de droga converteix la treball legal.
Joves precaris: l’Estat espanyol es converteix en el viver europeu de becaris
Treballant (en l’atur)
Joves -i no tan joves- precaris que treballen en l’hostaleria,
en la construcció, serveixen de becaris o de falsos autònoms…
La vida en negre allunya d’aquest sector de la població nombrosos drets
F. Javier Aguayo (*)
L a comparança entre els més de
20 milions de persones que, se-
gons l’Enquesta de Població Activa
(EPA), estaven ocupats a la fi de
2008, i els 19,11 milions que cotit-
zaven a temps complet a la Tresore-
ria Pública al desembre d’aquest
mateix any, suposa que gairebé un
milió de persones estan ocupades
en l’economia submergida. Més de
quatre milions de desocupats,
500.000 famílies amb tots els seus
membres en atur i sense rebre cap
mena de subsidi, i un 30% de con-
tractes temporals, el doble que en la
zona euro, són el brou de cultiu
ideal perquè els soterranis de l’eco-
nomia espanyola no parin de créi-
xer. “A molta gent que tenia un sou
acceptable, al caure en l’atur, en
una situació que cada vegada s’as-
sembla més a l’exclusió social, no
els ha quedat més remei que recó-
rrer al mercat negre del treball”,
afirma José Luis Carretero, profes- altre lloc, doncs se li exigeix exclu- l’associació de becaris investiga- d’autònoms. “L’última reforma de cances pagades i, al ser autònom, se
sor de Formació i Orientació Labo- sivitat amb salaris que oscil·len dors, D-Recerca, un sector en el l’Estatut del Treballador Autònom li contracta per a un servei concret,
ral. entre els 300 i 600 euros. A més, qual diverses associacions porten fa una diferenciació entre el treba- i quan s’acaba aquest treball, doncs
No obstant això, la crisi que estem encara que una vegada finalitzats més de cinc anys exigint que encara llador autònom i el treballador au- s’en va i no li indemnitzen. La pèr-
patint també ha servit per a reforçar els estudis universitaris la llei con- que es trobin en període de forma- tònom depenent, definint aquest dua de drets i el benefici per a l’em-
unes velles relacions laborals que, templa aquest tipus de contractació ció han de ser considerats com tre- últim com aquell que realitza més presa és evident”, continua expli-
en la frontera del legal, precaritzen per un màxim de quatre anys, és ha- balladors. d’un 75% del seu treball amb la cant el professor Carretero.
fins a l’extrem la situació de molts bitual deixar assignatures per a Segons l’Associació de Treballa- mateixa empresa”, confirma Carre- Aquestes formes de contractació en
treballadors que només així han allargar la vida de becari per perío- dors Autònoms, com a conseqüèn- tero. Aquest mètode suposa que el límit del legal posen en dubte què
pogut evitar passar-se al costat in- des encara majors. En sectors com cia de la crisi econòmica actual un aquest treballador, que en realitat és allò que realment pot ser consi-
formal de l’economia. En aquesta la premsa, algunes empreses comp- 8% de cotitzadors en règim d’autò- treballa per a un únic empleador, es derat economia submergida. “Hi ha
línia, l’Estat espanyol s’ha convertit ten amb plantilles amb un 70% de noms s’han passat a l’economia in- vegi privat d’una sèrie de drets pro- determinats sectors de l’economia,
en el gran mercat de becaris euro- becaris. “Si comparem aquesta si- formal al ser incapaços de plantar pis de l’empleat per compte aliè, a com la construcció o la neteja, on
peu, en un context en el qual s’ha tuació amb la d’altres països de la cara a les seves obligacions amb la pesar d’estar realitzant la mateixa els processos de descentralització
arribat a un 34% d’atur juvenil. UE, on tots els representants del Tresoreria Pública. No obstant labor que aquest. “El que passa és productiva, amb privatització i sub-
Amb unes jornades similars a les col·lectiu de becaris estan inclosos això, aquest fenomen no ha impedit que estem movent-nos en el que es contractació, impedeixen conèixer
dels seus companys contractats, el en els règims laborals, es fa palès que siguin molts els treballadors diu les zones grises del dret del tre- qui és el teu empresari i, en conse-
becari no cotitza a la Seguretat So- que a Espanya la figura del becari per compte aliè que, àdhuc treba- ball. Està clar que aquesta persona qüència, aboca a una pèrdua de
cial, no té dret a atur ni, en moltes està subjecta a la precarietat i ines- llant per a un únic empleador, s’han té una claríssima dependència d’a- drets laborals”, conclou José Luis
ocasions, pot estar treballant en tabilitat laboral”, afirmen des de vist obligats a cotitzar en règim questa empresa, però manca de va- Carretero.
4 Catalunya. Novembre de 2009

5. REPORTATGE
Dependència: la competència per treballs de cures deteriora els drets laborals
5,3 milions de dones
dedicades a les cures
El 9,05% de l’ocupació correspon a la cura informal
de persones depenents realitzat per dones
F. Javier Aguayo (*) al mercat laboral de la dona immi- Unitat d’Economia i Gènere de la excepte quan el 80% de l’activitat no hi ha temps d’oferir”, afirma
grant, el que ho ha convertit en un Universitat de València. Segons de l’empleat es fa amb una sola per- Carme Alemany, sociòloga i direc-
S
i hi ha un sector on la fronte- gran nínxol de treball en negre. Des aquesta professora, la realitat actual sona. En la pràctica, això només tora d’Investigació del Centre d’Es-
ra entre el treball formal i in- de 1997, s’ha produït un augment és que la dona immigrant ha vingut succeeïx quan es tracta de treballa- tudis Dona i Societat.
formal es manté en una nebu- anual del 30% en el nombre de per- a cobrir el buit deixat en la llar per dores internes o empleades de la La incorporació de la dona immi-
losa impossible de definir, aquest és sones que s’incorporaven a l’eco- la dona autòctona, a l’incorporar-se llar de les grans fortunes. Quan el grant ha agreujat encara més la pre-
el de la denominada economia de la nomia de les cures rebent algun aquesta al mercat laboral en l’últi- treball es realitza a través de l’Ad- carietat del sector. “Les dones im-
cura i el treball domèstic. Segons tipus de remuneració. “Els països ma dècada. No obstant això, la crisi ministració, la precarietat es multi- migrants cobren menys que les
l’estudi de l’Institut de la Dona mediterranis són un exemple de també ha arribat al sector domèstic, plica. “Fins a fa deu anys les perso- espanyoles, mai més de set euros
“Cures a persones depenents. Valo- com la immigració, particularment ja que en l’últim any el temps mig nes dedicades a les cures formaven l’hora, i ho fan sense Seguretat So-
ració econòmica”, aproximadament la femenina, "ajuda" a suplir les d’espera per a trobar treball ha pas- part de la plantilla dels Ajunta- cial. La inestabilitat és terrible,
5,3 milions de dones es dediquen a mancances. Les dones immigrants sat de tres a sis mesos. ments. Però a poc a poc s’han anat doncs en la neteja depens que demà
la cura informal prestat a persones proveïxen els serveis d’atenció que externalitzant aquests serveis, con- la senyora pugui dir-te que no tornis
depenents, el que suposa el 9,05% l’Estat no ofereix i a un preu infe- Doble precarietat tractant empreses privades i reduint més. I quan es tracta d’una persona
de l’ocupació en l’Estat espanyol i rior al de la provisió realitzada per al màxim aquestes despeses socials. major solen viure en la casa, sense
el 4,2% del producte interior brut, empreses privades, atès que gene- La legislació actual permet realitzar Això ha dut a carregar de treball a cap regulació, sense horari ni va-
sense que per això rebin cap tipus ralment es veuen obligades a accep- contractes verbals entre empleador les persones cuidadores i empitjorar cances, i depenent que aquesta per-
de remuneració. tar salaris baixos en condicions de i treballador, sense que el primer el servei que es dóna, especialment, sona es mori i s’acabi el treball d’un
No obstant això, aquest sector s’ha treball precàries i informals”, afir- hagi de fer-se càrrec de les cotitza- a persones majors, que necessiten dia per a un altre”, conclou Ale-
convertit també en porta d’entrada ma Isabel Pla Julián, directora de la cions d’aquest a la Seguretat Social, d’un gran suport psicològic que ara many.
Sense papers: la crisi llança mig milió de “sense papers” a la informalitat
8.000 euros per un contracte
“Li diuen al treballador immigrant: o et sotmets al que hi ha i acceptes treballar en negre o te’n vas al teu país”
F. Javier Aguayo (*) sentar la seva sol·licitud. En aques- molts van acabar en l’hospital”,
tes condicions es fa molt difícil que conclou Pacheco. En la mateixa
U n dels sectors més afectats per
l’augment del treball informal
derivat de la crisi econòmica és el
un treballador digui que no al seu
cap i molt fàcil que faci hores extra
sense cobrar. Els empresaris s’estan
línia s’expressa Ben Iznair: “La
gent viu en situació de terror per-
manent. Alguns tenen fins a dos or-
dels immigrants. La Llei d’Estran- aprofitant de la crisi per a guanyar dres d’expulsió, el que significa que
geria obliga els residents estrangers més. Amb dir que no hi ha treball i legalment ja no podran obtenir la
en situació legal a tenir un contracte cobren poc, cal fer el que ells vul- residència a Espanya. Es pot afir-
de treball almenys la meitat dels guin”, afirma Ben Iznair. mar que, literalment, el que no ha
primers cinc anys de residència estat caçat en un control policial és
legal, una barrera gairebé insalva- Campanya de la perquè no surt de casa”.
ble per a gran part d’ells en una si- intimidació Un dels grans nínxols de mà d’obra
tuació com l’actual. “Això ha donat immigrant en situació irregular és
lloc a l’aparició de màfies d’empre- Fins al moment, la resposta que ha el de l’agricultura intensiva, una
saris i gestors que venen contractes posat sobre la taula l’Administració cosa especialment cridanera en el
per 2.000, 3.000 i fins a 8.000 enfront de la crisi econòmica ha ponent andalús. “En aquests sectors
euros, perquè l’Administració no et estat reforçar els controls als immi- sempre hi ha hagut molt treball en
rebutgi la renovació per no haver grants en situació irregular. “El negre, era on acudien res més arri-
treballat l’exigit de manera legal”, missatge és molt clar, sobra gent bar els sense papers i, una vegada
afirma Yousef Ben Iznair, membre que cal llevar-se del mig. La policia els aconseguien per arrelament so-
de l’associació d’immigrants àrabs es posa un objectiu de tantes expul- cial, es marxaven a la construcció”,
Horizontes. sions en un període i, sobretot, es fa diu Federico Pacheco. No obstant
Es calcula que més de mig milió de d’una manera molt violenta i indis- això, el retorn de la població autòc-
treballadors immigrants s’han pas- criminada, fins i tot amb els que ja tona i els immigrants amb papers
sat a l’economia submergida des de tenen papers i estan treballant. La han generat tensions en el sector.
finals de 2008. Si l’Enquesta de Po- idea és dir-li al treballador immi- “Aquest fenomen de competència
blació Activa parla que hi ha grant "o bé et sotmets al que hi ha i ha estat potenciat per l’Administra-
1.057.600 estrangers desocupats i acceptes treballar en negre i en si- ció, parlant de tornada voluntària,
en l’Institut Nacional d’Ocupació tuació de precarietat o et vas al teu expulsió i deixant veure que l’im-
hi ha inscrits 500.017, això suposa país, perquè si no, no tindria sentit migrant sobra, quan en realitat és la
que aquest mig milió de diferència aquesta radicalització de la violèn- primera víctima de la precarització
està vivint del mercat negre. L’eco- cia”, afirma Federico Pacheco al més profunda en les relacions labo-
nomia submergida se situa actual- parlar de l’última redada policial a rals, mentre que al no tenir papers
ment en els mateixos nivells previs El Ejido, “centrada en la població es veu expulsat del seu lloc de tre-
a la regularització extraordinària de marroquina, que és la més fàcil ball i li és impossible aconseguir
l’any 2005, per a la qual més de d’expulsar per la proximitat amb el papers, pel tema de l’arrelament”,
700.000 persones van arribar a pre- seu país, després d’aquesta redada, conclou.
Catalunya. Novembre de 2009 5

6. TREBALL-ECONOMIA Oposició a l’augment
de ritmes de treball i a
Aquesta negociació s’ha basat a representar
un circ, per fer creure una lluita, falsa, per a vendre, per diners, la
fingir millorar les condicions d’aquest ERO salut dels treballadors
Continuen les
mobilitzacions
contra
Nissan tira endavant
l’Expedient de
Regulació
l’expedient temporal que
d’Ocupació de
Roca afecta 1948 llocs de treball
Col·lectiu Catalunya
E ls sindicats presents a Roca
(CGT, CCOO, UGT) seguei-
xen mobilitzant-se en contra de
l’expedient de regulació d’ocupa-
ció presentat per la companyia a
través del qual vol acomiadar 713
treballadors, dels quals 341 són de
la planta catalana de Gavà.
La CGT iniciava en solitari el 28 de
setembre un bloqueig de vehicles a
l’entrada de la factoria de Gavà. Per
la tarda es realitzava una concentra-
ció davant del Departament de Tre-
ball a Barcelona. Els Mossos d’Es-
quadra desallotjaven el bloqueig de
l’entrada de Roca al dia següent.
El 13 d’Octubre, es va realitzar una
concentració en l’accés a les reu-
nions amb l’empresa i el 14 d’octu-
bre una concentració a l’estació de
RENFE de Gavà, per anar a “visi-
tar” a membres de la família Roca.
Les Federacions d’Associacions de
Veins de Gavà i Viladecans, amb el
suport de CGT, UGT, CCOO i di-
versos partits polítics, van convo-
car el 15 d’octubre una manifesta-
ció contra l’ ERO presentat per
Roca. Centenars de persones es
manifesten des de l’Ajuntament de
Gavà fins l’entrada principal de
l’empresa. Col·lectiu Catalunya Informe de la Secció · Acordar un ERO temporal per a en base de reduir els costos sala-
i Secció sindical CGT Nissan
Manifestació, el 22 d’octubre des Sindical de CGT Nissan l’afectació de 53.596 jornades de rials de l’empresa a costa de l’atur
de la plaça Països Catalans de Bar- sobre la 4ª REUNIÓ DEL treball persones 428.768 (hores) dels afectats.
E
celona (estació de Sants) fins a la ls sindicats UGT i CCOO · Realitzar una formació per a un Fa un any que els treballadors de
Diagonal nº 513 (seu de Roca) amb van arribar a un acord el 30
PERÍODE DE CONSULTES mínim de 1.000 treballadors de no NISSAN, suportem un ERO des-
sortida prèvia des de l’estació de de setembre amb la direcció FINAL menys de 15.000 (hores) prés d’un altre, 3 temporals i 3 d’a-
Renfe de Gavà. El mateix dia es fa del grup automobilístic Nissan per El 30 de setembre va tenir lloc, la · Les condicions econòmiques comiadaments, amb una reducció
una convocatòria de vaga de 8 tirar endavant l’expedient de regu- 4ª reunió del període de consultes seran les mateixes que en els 2 de plantilla que més aviat sembla
hores per torn a tots els centres de lació d’ocupació (ERO) temporal de l’ERO de suspensió de contrac- ERO anteriors amb l’abonament una desmantellament que una
treball de l’Empresa: Gava-Vilade- que havia presentat la companyia i tes presentat per NISSAN, (expe- íntegre de les pròximes pagues ex- aposta de futur.
cans, Alcalá de Henares (Madrid), que afecta 1.948 treballadors de les dient 2375/09). Des de la primera traordinàries i borsa d’estiu. Aquest últim ERO no és més que
Alcalá de Guadaira (Sevilla) i a les plantes de Barcelona i Montcada i fins a l’última reunió des d’aquest També "s’acorda" convocar a la re- la permisibilitat a la Direcció de
Oficines Centrals de Barcelona. Reixac. Els sindicats USOC i CGT sindicat, hem reclamat arguments presentació dels treballadors per a tenir una nova mesura de flexibili-
Des de l’inici de la negociació de s’han oposat a aquest acord perquè sòlids, que demostressin la neces- tractar els temes de modificació tat, barata per a l’empresa i cara per
l’ERO d’extinció de contractes, no consideren que l’ERO sigui ne- sitat d’aplicar o no, dies de no pro- d’equilibrat (X-83) i hores extraor- als treballadors, que disposarà dels
s’han efectuat diverses reunions cessari ateses les càrregues de tre- ducció. Que en cap moment s’han dinàries. Màxim de 38 jornades de dies acordats per a no pagar el sala-
sense assolir avanços significatius ball futures. L’ERO serà efectiu de presentat. regulació per als treballadors de lí- ri dels seus empleats.
en la mateixa. A pesar de tots els in- l’1 d’octubre al 31 de març, i en En aquest període de consultes, en nies conjuntes i X-83 i 30 dies per Tenim un futur amb un ERO asse-
tents efectuats per la representació queden exclosos els treballadors cap moment per part dels sindicats als treballadors de les línies de X61 gurat, això si:
dels treballadors, presentant dife- més grans de 53 anys. signants d’aquest expedient i X11M. No es regularà als treba- · No s’han compromès a que no es
rents fòrmules que permetin des- Nissan complementarà el sou dels (CCOO i UGT), s’ha posat en lladors de 53 anys o més. S’infor- vagin a realitzar hores extraordinà-
bloquejar la negociació. A hores treballadors afectats fins al 90% i dubte la necessitat d’aquesta regu- marà prèviament al Comitè d’Em- ries.
d’ara la Direcció no ha realitzat fins al 100% en el cas de les dues lació. L’enfocament d’aquesta ne- presa de la programació setmanal i · No s’han compromès a realitzar
propostes que ajudin a donar una pagues extres pendents i el com- gociació s’ha basat únicament a re- a cada treballador per escrit de la formació a tota la plantilla.
solució no traumàtica de l’ERO, plement de l’estiu, segons fonts presentar un circ, per a fer creure seva afectació individual. · No s’han compromès a garantir
mantenint una posició d’intransi- sindicals. L’empresa s’ha compro- una lluita, falsa, per a fingir millo- És vergonyós, que des dels defen- que es gaudeixin els dies de des-
gència, dilatòria i de permanent mès també a realitzar una formació rar les condicions d’aquest ERO, sors dels treballadors existeixin, cans per productivitat i floting.
bloqueig, impedint amb aquesta mínima de 15.000 hores a un amb la simple intenció de justificar postures que en lloc de representar Ara es formarà la taula de segui-
postura la negociació de l’ERO. mínim de mil treballadors, però l’- la ratificació d’aquest expedient. i defensar als que els han triat, aca- ment del Pla Industrial per 3 sindi-
Més informació a: haurà de concretar abans del 10 Per aquest motiu han arribat a un tin les postures de la multinacional cats (CGT n’està exclosa). Quin
www.cgt-roca.com d’octubre. acord en els següents termes: i permetin una nova volta de rosca serà el seu objectiu?
6 Catalunya. Novembre de 2009

7. TREBALL-ECONOMIA
Noves convocatòries de vaga
SFF-CGT
a les estacions d’Adif cada una es quedava. tota fermesa per a continuar amb
Així, hi ha estacions en què Renfe les mobilitzacions.
D
avant la nul·la voluntat de O. presta aquests serveis amb el seu És la Direcció d’ADIF així com els
l’empresa a negociar una propi personal, com per exemple mal anomenats “sindicats” majori-
sortida a la problemàtica els de Rodalia, i en altres denomi- taris, els responsables del deteriora-
d’aquest conflicte iniciat el 26 nades “Estacions de Viatgers”, els ment del servici oferit als usuaris i
d’octubre del 2007, ens veiem en treballadors són d’Adif. Inclús sent de l’enquistament d’este conflicte
l’obligació de continuar convocant el canal de venda amb les seves cà- llarg en el temps.
aturades per a tot el personal d’in- rregues de treball i sistemes infor- Així les causes que motiven la con-
formació, venda i atenció al client màtics de Renfe Operadora. En vocatòria d’estes parades són les
de la Direcció Executiva d’Esta- moltes altres ja s’han privatitzat o següents:
cions d’ADIF, sent les últimes les externalitzat a empreses privades, 1. - Falta de personal i progressiva
realitzades els diumenges 13 i 27 de contractes i subcontractes. reducció i privatització de llocs de
Setembre i els divendres 9 i 30 En l’actualitat després d’assegurar- treball, que incideixen negativa-
d’octubre. Les properes estan pre- nos el President de l’ADIF, que el ment tant en la qualitat del servei a
vistes pels divendres 4 i 25 de des- debat sobre el destí dels treballa- l’usuari/a del ferrocarril com en les
embre. dors havia finalitzat, per a prendre condicions de treball del personal
En aquests temps de greu crisi, amb entre altres, els serveis de la venda causa pendent per la que ens tenen la decisió que continuaren prestant d’estacions. Exigim la contractació
més de 4,5 milions de treballadors a de bitllets de rodalia i mitja distàn- segrestat el 0,5% de la nostra massa els seus serveis en ADIF així com de personal suficient que garanteixi
l’atur, la Direcció Corporativa d’A- cia a Barcelona Passeig de Gràcia salarial. la internalització de càrregues de un servei de qualitat, per mitjà d’o-
dif en total connivència i complici- (import net 242.804,89€), Tarrago- Són més de 300 els llocs de treball treball veiem com contràriament ferta pública d’ocupació en ADIF, a
tat amb els directius de les empre- na (209.894,05€), mitja distància vacants només en la Direcció Exe- continuen renovant les licitacions més de la paralització de les priva-
ses CCOO i UGT, fan gala d’una en Lleida (238.022,40€) i venda de cutiva d’Estacions d’ADIF, realit- de les estacions privatitzades el titzacions i la recuperació per part
gestió nefasta deteriorant gradual- bitllets amb reserva de plaça en zant-se milers d’hores extres tots passat any. Que van afectar 190 d’ADIF de les càrregues de treball
ment els serveis públics. I a costa àmbit nacional o amb reserva o els anys en l’empresa (1.600.000 llocs de treball, que segons acord externalitzades.
de les arques públiques entreguen sense de plaça en àmbit internacio- Hores Extres en el 2008 equiva- UGT-CCOO i empresa serien 2. - Millora de les condicions ac-
quantitats milionàries a empreses nal a Barcelona estació de França lents a 900 llocs de treball. En el només pel període d’un any. Els tuals de treball, seguretat i salut
privades que es fan càrrec d’uns (153.774,72 €). L’import total és de 2009 es continuen fent igualment). fets ens mostren que tant ADIF, dels treballadors, valoració del tre-
serveis que prompte converteixen 844.496,06€, que sumat amb l’IVA No sols es neguen a traure les va- com RENFE OPERADORA, no ball a torns i del treball en diumen-
en negoci, sense importar-los el seu (135.119,37€) signifiquen un im- cants a concurs públic per mitjà tenen cap intenció de seguir fent-se ges i festius, a més de no estar regu-
deteriorament. Firmen i pacten aco- port en brut de 979.615,43 €, que d’Ofertes Públiques d’Ocupació, càrrec aquests serveis. lat el menyscapte de diners, la qual
miadaments col·lectius per mitjà se’n van a eliminar les nostres cà- sinó que continuen amb els seus Des de CGT continuem intentant cosa produeïx que els treballadors
d’ERO, el tancament d’estacions i rregues de treball en benefici de les plans i negociacions, per a desfer-se reobrir les negociacions per a una hagin de reposar el que falta en
dependències i el traspàs a empre- empreses privades. dels treballadors i serveis que enca- ràpida sortida del conflicte, però caixa de la seva butxaca baix ame-
ses privades dels treballs. Un dels efectes nocius d’aquestes ra queden. mentre no s’asseguri i aclareixi el naça d’expedients disciplinaris.
Es gastaran en un any de crisi 5.300 privatitzacions és la reducció del Seguim sense tindre clar quin serà futur del col·lectiu d’Estacions i A la CGT lamentem haver hagut
milions d’euros en licitacions. Les número de llocs de treball per a en- el futur professional d’aquest s’atenguin a les seves justes reivin- d’arribar a la necessitat de conti-
últimes publicades en BOE núm. riquiment d’aquestes empreses i col·lectiu, que després de la partició dicacions, mantindrem vives les nuar amb les aturades i demanem
137 de 30 de juny, corresponen a la bancs privats, que no s’amaguen a de l’antiga RENFE va quedar divi- mobilitzacions. Els treballadors de- comprensió i suport als usuaris del
renovació dels lots ja privatitzats a l’hora d’agafar les subvencions per dit a la meitat en les dos empreses manden fets i no més falses decla- ferrocarril, ja que un dels objectius
finals de l’any passat després de la prestació d’uns serveis que estan resultants ADIF I Renfe Operadora. racions i acords incomplerts per fonamentals d’estes mobilitzacions
l’acord entre UGT – CCOO i l’em- degradant, o negociar amb la priva- Amb l’únic objectiu d’equilibrar el part de la Direcció de l’Empresa, és aconseguir un servei públic fe-
presa, pel qual es van privatitzar, tització dels plans de pensions, número de treballadors amb els que com així ho han manifestat amb rroviari de qualitat.
El sector metal·lúrgic per una vaga general contra els empresaris i la dreta econòmica
FESIM-CGT sindicats majoritaris i rebutgem que com primer pas per a seguir con-
una vaga general es faci només quistant les reivindicacions cap al
E l Ple de sindicats de la FESIM
realitzat a Ruesta el 25 i 26 de
setembre va acordar iniciar mobilit-
contra els Governs.
Davant la demostració que aquesta
crisi és una conseqüència del siste-
repartiment real del treball i la ri-
quesa.
- Mentre el sistema capitalista, i els
zacions en tot el sector metalúrgic ma capitalista, la FESIM-CGT empresaris del metall en particular,
en el camí cap a la vaga general planteja una vaga general contra els no assegurin l’ocupació, exigim la
acordada per CGT a Màlaga el pas- empresaris i la dreta econòmica, prestació d’atur indefinida fins a
sat mes de juny. màxims responsables de l’especu- l’obtenció d’un lloc de treball en
Per a això es convocarà a tots els lació i acaparament de beneficis a condicions dignes.
sindicats en Plenària estatal per a costa de l’empobriment de les clas- Cridem als treballadors/es a orga-
acordar les mesures concretes de ses populars. Es planteja un marc nitzar-nos en la CGT per a treballar,
mobilització, després del correspo- reivindicatiu per al repartiment de al costat de tots els col·lectius i mo-
nent debat entre l’afiliació. En la riquesa amb mesures com: viments socials que lluiten diària-
aquest Ple ha estat triat un nou SP - Rebuig frontal als ERO per estar ment. També per a organitzar-nos
amb Javier Lengo, de Sevilla, com convertint-se en el lliurament de di- en les empreses, contra l’atur i con-
a Secretari General i s’ha aprofun- ners públics als empresaris, moltes tra l’exclusió social que provoca la
dit i millorat en l’organització inter- vegades per a pagar els acomiada- crisi.
na de la Federació, per reforçar el ments i la reconversió industrial. Davant la dimensió global que
treball cap a les mobilitzacions que - Oposició als augments de ritmes tenen les multinacionals en el sec-
es preveuen en els pròxims mesos. de treball i en particular a vendre, tor metal·lúrgic, ampliarem aquesta
Per a la FESIM, s’està donant una per diners, la salut dels treballa- solidaritat i suport mutu a nivell in-
reconversió industrial aprofitant dors/es. ternacional per a disputar la riquesa
una crisi, creada pels propis capita- - Plantegem l’autogestió de les em- conjuntament amb els milers de tre-
listes per mantenir els seus grans preses que tanquen, per a aconse- balladors d’altres països que s’opo-
beneficis a costa de rebaixar les guir el control obrer de les matei- sen que la crisi la paguem nosaltres.
condicions i drets dels treballadors. xes. Que la crisi la paguin els rics, que
Denunciem l’immobilisme dels - 35 hores, sense reducció de salari, han estat els que l’han provocat.
Catalunya. Novembre de 2009 7

8. TREBALL-ECONOMIA
Els treballadors
del transport
urbà de l’Estat
Tots els sindicats de la
espanyol fan
sentir la seva
UAB denuncien la direcció
veu a la
Trobada de la autoritària de la UAB
Patronal a Secció Sindical CGT UAB sions que afectin a les condicions
laborals del treballadors de la
Tarragona
T
ots els òrgans de representa- UAB, el compliment escrupolós
ció del personal d’adminis- dels acords pactats amb els ante-
Comitè de Conveni tració i serveis i personal riors equips mentre no siguin mo-
Autobusos TMB docent investigador, així com totes dificats de mutu acord i l’inici de
les seccions sindicals de la Univer- les negociacions laborals aturades
E l divendres 30 d’octubre uns
150 treballadors i treballadores
del sector del transport urbà es van
sitat Autònoma de Barcelona de-
nuncien en un comunicat conjunt
el caràcter autoritari de la política
en tots els àmbit amb un calendari
de temes pactats amb les juntes i
comitès.
concentrar a les portes del Palau laboral, d’obstaculització del drets Sabem que les veus discrepants
Firal de Tarragona per tal de “donar sindicals i a la participació -també amb les formes i continguts d’a-
la benvinguda” als diversos mem- envers l’estudiantat – de l’actual quest Equip arriben molt més lluny
bres de la patronal del sector ATUC Equip de Govern, liderat per l’An- dels representants sindicals i que
(Associació del Transport Urbà na Ripoll. els treballadors no podran aguantar
Col·lectiu) que celebraven el seu En un context de creixent malestar més temps aquesta situació d’atu-
congrés anual, una patronal que per les propostes d’hores extres per rada i retrocés en les seves condi-
agrupa les principals empreses pú- al professorat davant la manca de cions de treball. Fem una crida a
bliques i privades d’autobusos, recursos i l’adaptació ultrasònica a tota la comunitat universitària a
Metro, FFCC, i tramvies que ope- la LOU-EEES i per l’acomiada- implicar-s’hi activament en la de-
ren en el sector. ment sense precedents de sis treba- fensa d’un model de UAB partici-
Els treballadors arribats de pobla- lladores de la concessionària de re- patiu i democràtic. Esperem que
cions de tot l’Estat espanyol porta- prografia (OCE) amb el vist-i-plau l’Equip de Govern reflexioni i rec-
ven pancartes en les què s’hi podia de l’Equip de Govern liderat per versitat i nosaltres, com a represen- diants com la supressió de la festa tifiqui, però per assegurar-ho cal la
llegir eslògans com ara “menys di- l’Anna Ripoll el començament de tants dels treballadors i treballado- major sense cap diàleg que possibi- implicació de tothom.
rectius i més treballadors”. Allí ma- curs queda lluny de la pretesa nor- res, volem fer palès la necessitat de lités una decisió consensuada, en Portarem aquest aquest missatge a
teix van fer un passadís humà per malitat i excel·lència predicada canviar el rumb. un exemple mes de la negació a re- l’acte d’inauguració del nou curs i
on van haver d’accedir, un rere l’al- pels Deganats més afectats per les Les primeres actuacions d’aquest conèixer als estudiants el seu rol de reclamarem el nostre dret a fer-nos
tre i protegits pels mossos d’esqua- mobilitzacions del curs passat: la equip han estat estat marcades per interlocutors vàlids, eliminant es- presents i a llegir aquest comunicat
dra, els membres de la patronal que Facultat de Comunicació governa- una autentica ofensiva anti-sindi- pais de participació, donant passos davant de tothom que hi assisteixi.
van acudir al congrés. da per una gestora; el Deganat de cal. Fer callar les veus crítiques per transformar-los en clients en Fem recaure sobre l’Equip de Go-
Durant quasi dues hores, els treba- Lletres esborrant els darrers indicis com a element cabdal d’una insti- lloc d’agents de la vida università- vern qualsevol incidència que es
lladors/es, vigilats per un ampli d’un passat antimilitarista compro- tució democràtica i participativa, ria. pugui produir si s’intenta privar-
desplegament del mossos, van llan- més o el Deganat de Polítiques i ha estat l’objectiu de l’actuació Guanyar unes eleccions no dona nos de l’ús de la paraula.
çar potents petards a les instal·la- Sociologia, sota el comandament d’aquest equip. En una conjuntura dret a considerar les institucions Ben cordialment,
cions del Palau i van fer escoltar la del conciliador d’en Maese Car- de crisi econòmica on caldria més com un botí conquerit i l’autorita- Junta de Personal Docent i Investi-
seva veu contra la privatització del dús. que mai buscar consensos i com- risme no comporta més eficàcia, gador, Comitè d’Empresa del Per-
sector, contra els directius i polítics Cal recordar que molts dels efectes plicitats s’ha optat per tot el contra- sinó més crispació i enfrontament. sonal Docent i Investigador Labo-
que las patrocinen, en defensa del autoritaris d’aquest manifest ja ha- ri. No només no s’ha encetat cap Demanem a l’equip de govern la ral Junta de Personal
transport públic de qualitat a la ve- vien estat assenyalats des de feia negociació real sobre les condi- rectificació complerta i sense con- d’Administració i Serveis Funcio-
gada que reclamaven millores labo- messos per part del CAU, la CGT i cions laborals dels treballadors, ni dicions de totes les mesures de res- nari, Comitè d’Empresa del Perso-
rals pel sector: 35 hores, dos dies de les assemblees d’estudiants i que a PDI ni PAS, sinó que s’han negat a tricció dels drets dels representants nal d’Administració i Serveis La-
descans setmanal… les eleccions al rectorat, la Ripoll complir els acords fets amb ante- dels treballadors i treballadores, el boral. Seccions sindicals de CAU,
Una vegada que els treballadors/es va representar el continuisme res- riors equips, fins i tot alguns sig- respecte als àmbits de negociació CCOO, CGT i UGT de la Univer-
van donar per acabada la concen- pecte als darrers temps del tàndem nats per la actual Rectora quan era com a pas previ per a adoptar deci- sitat Autònoma de Barcelona
tració van acudir a la seu de la Coo- Ferrer-Grasa. vicerectora de professorat. Conti-
perativa Obrera de Tarragona on El manifest va ser llegit a la inau- nua la manca de compromisos
van celebrar el Primer encontre de guració oficial del curs acadèmic ferms per acabar amb la precarietat
treballadors/es del transport urbà. amb una pancarta “Prou autorita- a la UAB, tan pel que fa al PAS
Allí treballadors/es de les empreses risme”. A continuació reproduïm com al PDI; i per donar solucions
EMT-Tarragona, TMB-Barcelona, íntegrament el comunicat. Sobren viables a problemes com ara les
EMT-Madrid, EMT-Valencia, les paraules. substitucions de professorat o l’a-
EMT-Málaga, TUSAM-Sevilla, nàlisi de plantilla del PAS; al ma-
Portillo-Marbella, TCC -Pamplona, Construïm la UAB des teix temps que es mantenen pro-
SMAUB-Burgos ALSINA-Málaga de la participació i la postes com la de introduir les hores
i dels sindicats: CGT, CoBas, COG, extres per al PDI, a l’aplicació de
diferencia. Aturem
ATUB, ATTU, Corriente Sindical i mesures decidides unilateralment
PSAB, van debatre sobre els temes l’autoritarisme de pel personal de biblioteques.
relacionats amb el sector i van l’Equip de Govern Per impedir l’actuació dels repre-
prendre diferents acords relacionats sentants dels treballadors, se’ls ha
amb la defensa del sector públic, la A tota la comunitat universitària restringit el dret a la informació i a
solidaritat amb els que lluiten, les A l’opinió pública la comunicació, se’ls ha foragitat
millores laborals en el sector… Companyes i companys, de quasi totes les comissions del
Els assistents van acabar l’acte Fa 8 mesos que la Rectora va pren- Consell de Govern on participaven
aprovant celebrar un segon encon- dre possessió i ara encetem un nou des de feia 14 anys i s’ha fet servir
tre sempre coincidint amb el de la curs que pot ser decisiu per decidir aquest Consell com la drecera per a
Patronal. quin model d’universitat volem per que l’Equip de Govern imposi els
Per conèixer les resolucions i mani- la UAB. L’evolució d’aquests seus criteris sense cap negociació.
festos de la Trobada: www.cgtcata- mesos ha fet disparar les alarmes Aquesta línia fins i tot s’ha estès a
lunya.cat/spip.php?article3318 en molts sectors de la nostra uni- activitats fonamentals pels estu-
8 Catalunya. Novembre de 2009

9. TREBALL-ECONOMIA
Aturada i assemblea QUI PAGA MANA
Els exectius i la
massiva als autobusos seva utilitat
Vicent Martínez
de TMB el 7 d’octubre M olts cops ens podem pregun-
tar perquè serveixen els
exectius. No es tracta que no calgui
un lideratge o una coordinació de
Comitè de Conveni les tasques, o algú que se'n faça res-
Autobusos TMB
ponsable, però en moltes ocasions
E
l dimecres 7 d’octubre els els exectius són gent dedicada més
treballadors/es d’autobusos a controlar el que fas que una per-
de TMB van tornar a dir alt i sona que lidera o que vulga moti-
clar que no volen la imposició for- var. Els executius són els guardians
çada de la Direcció d’un conveni de l'empresari i els garants de l'ex-
col·lectiu que afecta als propis tre- plotació dels treballadors. No en
balladors/es. va, en les escoles d'adminitració
D’aquesta manera, el 85% dels tre- d'empresa no els ensenyen a gestio-
balladors/es van secundar la con- nar persones, sinó a entendre de nú-
vocatòri de vaga de 4 hores i uns meros i a demanar més i més als
1500 es van ajuntar a l’Assemblea treballadors. I cobren uns salaris
de Cotxeres de Sants. En aquesta exorbitats per a la seua responsabi-
assemblea es va decidir: litat. Si a la resta de països de la
- Demanar una auditoria pública Unió Europea (exeptuant els països
del nombre de directius i els seus de l'est) la proporció entre treballa-
sous que integren TMB. dors i executius sol ser 1 a 5, al nos-
- Continuar defensant la consecu- tre pot arribar a la relació d'1 a 10.
ció de 2 dies de descans setmanal Ni cal dir que això és així per què
sense perduda econòmica, ni aug- els salaris dels treballadors són ex-
ment de la jornada diària. No ac- tremedament baixos. Es pot arribar
ceptar la imposició del Art.41 que a entendre una diferència salarial
la Direcció vol tirar endavant. bé perquè es fa més feina, bé per-
- Començar una vaga indefinida a què es té més responsabilitat, però,
principis de gener si finalment la ha de ser aquesta diferència de fins
Direcció no accepta arribar un del conveni de manera unilateral i cances d’agost i encara es continua nuat amb l’obertura d’expedients a 10 cops més que la d'un assala-
acord entre les dues parts. sense arribar a cap acord amb cap sense reunir… sancionadors i les denúncies contra riat? Quines meravelles fa que jus-
Finalment, els treballadors/es es sindicat. Després de començar a negociar el treballadors/es, fins i tot penals. En tifica aquesta desproporció tan ele-
van manifestar per carretera de D’aquesta manera la Direcció se- proper conveni col·lectiu el passat tots els casos del Comitè de conve- vada? Doncs ser fidels servidors de
Sants fins a Plaça Espanya amb gueix dient de cara a la galeria que 6 de maig de 2008, les negocia- ni. l’empresari en contra dels treballa-
dues pancartes que assenyalaven la està per negociar i, mentrestant, cions són una pura farsa on la Di- D’aquesta manera, es cada dia més dors: aprentant-los per produir
situació del conflicte: "Ni imposi- envia 3.800 burofax als treballa- recció es nega a posar pressupost evident que mentre, en la teoria, més, etc. Només cal veure com ac-
cions, ni sancions, Volem un bon dors on els informa del que pensa per les millores laborals i quan la des de l’Ajuntament del PSC-ICV, tuen els directius de l'empresa
conveni" i "TMB va en una direc- imposar en matèria de condicions jugada no li surt anuncia que ho que s’anomenen d’esquerres, diuen TMB, per posar un exemple. Moti-
ció i la DEMOCRACIA va en la laborals. De la mateixa manera la imposarà els hi agradi o no als tre- que els treballadors/es no hem de ven als treballadors o en garantei-
direcció contraria" Direcció promociona la creació de balladors/es. La plantilla d’autobu- pagar la crisi, en la practica estan xen l'explotació? Com usen i abu-
Després de fer dues aturades (al 600 nous llocs de treball als mit- sos de TMB, front a la situació de tractant d’imposar a Autobusos de sen dels recursos de l'empresa per
desembre de 2008 i al juny de jans de comunicació i quan se li crisi, estima que amb la seva pro- TMB la congelació de les condi- fer agressives campanyes en contra
2009) i acordar seguir intentant ne- consulta a la taula de negociació de posta es crearien 500 nous llocs de cions laborals que els seus “amics” dels conductors d'autobusos va-
gociar amb la Direcció de TMB, conveni com seran aquests con- treball fixes i a jornada completa i, sindicals de la UGT han dut a guistes?
les coses encara estan pitjor que al tractes (temporals o fixos, a jorna- per tant, es podria posar un granet terme a la SEAT. No es tracta de negar la necessitat
principi. Calia doncs aquesta nova da completa o només per caps de de sorra per sortir d’aquest panora- de coordinació o de que algú lideri
aturada del 7 d’octubre. setmana) diu als representants dels ma de destrucció de feina. Més informació: les empreses, però: calen unes dife-
La Direcció de TMB ha mostrat la treballadors que ja contestarà més Per acabar de crispar més la situa- www.comitedescansos.blogspot.co rències salarials tan injustificades i
seva voluntat de imposar una part endavant. I com no, marxa de va- ció, la Direcció de TMB ha conti- m abismals (fins i tot comparat amb el
nostre entorn)? Sincerament, no
crec ni que s'hagués de doblar el sa-
Unipost presenta oficialment l’ERO i es reafirma en la renegociació lari d'un treballador mitjà. Cal la
de la pujada salarial per a 2010 formació que tenen? És a dir, no
poden rebre també formació de
Secció Sindical recció el passat 7 d’octubre. com gestionar equips humans i no
CGU Unipost La documentació aportada per només números? I tercera, molts
E l passat 16 d’octubre l’Empre-
sa va presentar tota la docu-
mentació al President del Comitè
l’Empresa, la CGT l’hem lliurat als
nostres serveis jurídics per al seu
estudi i valoració.
cops el capitalisme s'ha preguntat
com implicar al treballador emo-
cionalment perquè faci l'empresa
Intercentres, amb referència a la CGT va demanar la retirada de seva i es motive, no seria el coope-
presentació de l’ERO al Ministeri l’ERO per poder negociar des d’un rativisme una solució?Democratit-
de Treball, tràmit que l’Empresa altre marc altres possibilitats i al- za el món de l'empresa i, en segon,
també va realitzar el mateix dia. tres sortides als temes que l’Em- perquè permet que el treballador
Així mateix l’Empresa va tornar a presa planteja. L’Empresa es va faci l'empresa seva perque, efecti-
plantejar la renegociació de la pu- negar a retirar l’ERO. vament, és seva, i perque rebrien
jada salarial pactada per a 2010. Cal afegir que la secció sindical de també els beneficis de la seua feina
En la reunió, l’Empresa no va afe- CGT entrarà a negociar l’ERO i fins i tot podrien decidir com es
gir res nou al que ja havíem expli- només amb l’objectiu final de que governa l'empresa. Vivim en un
cat en les assemblees realitzades, i no hi hagi ni un sol acomiadament. moment de crisi del capitalisme per
a la informació que la secció sindi- Si la pretensió final d’Unipost és falta d'ètica dels executius, no seria
cal de CGT havia donat en l’escrit acomiadar un sol company la CGT millor destronar-los del seu poder
de la reunió mantinguda amb la Di- no signarem cap acord. absolut?
Catalunya. Novembre de 2009 9