SlideShare a Scribd company logo
1 of 27
Download to read offline
Catalunya
 Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Setembre 2009 • número 109 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat   www.cgtcatalunya.cat




                                       Glorioses
                                       jornades
                                        de juliol
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA




                                                                                      Editorial
    > ON ENS TROBEM?...
    SECRETARIAT PERMANENT DEL
    COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
    DE CATALUNYA
    Via Laietana, 18, 9è
    08003 Barcelona - spccc@cgt.es
    Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10


    FEDERACIONS SECTORIALS
    • Federació Metal·lúrgica de Catalunya
      (FEMEC)                                          Cent anys després,
                                                       manca d’organització
    • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
      Entitats de Crèdit de Catalunya
    • Federació Catalana d’Indústries
      Químiques (FECIQ)
    • Federació de Sanitat de Catalunya
    • Federació d’Ensenyament de Catalunya
      (FEC)
    • Federació d’Administració Pública de



                                                       E
      Catalunya (FAPC)                                         ns podem trencar el cap i
    Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona                     rellegir, remirar, redebatre i
    Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
                                                               repensar els mil i un condi-
                                                       cionants que van portar a la mal
    FEDERACIONS COMARCALS                              anomenada Setmana Tràgica i a
    Anoia                                              fer que una revolta antimilitarista i
    Rambla Sant Isidre, 15, 1r                         obrera acabés convertida en una
    08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85
    cgtanoia@yahoo.es                                  bullanga ciutadana i esdevingués
    Baix Camp/Priorat                                  la festa major de la crema d’edificis
    Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus             religiosos. És evident que l’Esglé-
    baixc-p@cgtcatalunya.cat
    Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41                sia, com ara mateix, tenia un poder
    Baix Llobregat                                     desproporcionat i era el blanc més
    Cra. Esplugues, 46                                 fàcil per atacar però és també evi-
    08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
    Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51
                                                       dent que una revolució, un canvi
                                                       total d’estructures de la societat on
    Comerç, 5. 08840 Viladecans                        es desenvolupa, no pot fer-se
    cgt.viladecans@yahoo.es
    Tel./fax 93 659 08 14                              només cremant convents, esglé-
                                                       sies i edificis religiosos. Les caser-
    Baix Penedès
    Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell                 nes, les comissaries, les bancs, les
    Tel. i fax 977 66 09 32                            fàbriques, les cases dels rics… van
    cgt.baix.penedes@gmail.com
                                                       quedar fora del foc i dels objectius
    Barcelonès Nord
    Alfons XII, 109. 08912 Badalona                    dels revoltats del juliol de 1909. I
    cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03           això no va ser casualitat, no podem
    Garraf-Penedès                                     ser tan ingenus de pensar que es            Per això és important remirar el                 ble una revolta que esdevingués                  en els diners i en les jerarquies.
    Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú -
    cgtvng@cgtcatalunya.cat
                                                       va cremar el primer que es va tro-          passat, per veure com la manca de                revolució i fes avançar la classe                Ara bé, per fer-ho ens cal organit-
    Tel. i fax 93 893 42 61                            bar davant i menys que aquests              capacitat per part de l’organització             obrera en drets i en llibertats.                 zació i organitzacions. Col·laborar
    Maresme                                            primers i únics objectius anul·lessin       obrera (on Solidaritat Obrera era                No n’hi ha prou amb la gana o les                els uns amb les altres, tenir con-
    Plaça Cuba, 18, 2n
    08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.com
                                                       els altres, els que podien fer tom-         forta com a Gràcia la cosa va anar               opressions diverses que puguem                   fiances que ara no tenim, ser com
    Tel. i fax 93 790 90 34                            bar el moviment cap a quelcom               d’una altra manera) i la manipula-               patir com a classe o com a indivi-               un puny per colpejar però alhora
    Vallès Oriental                                    més seriós, cap a quelcom de més            ció de les masses per part dels que              dus per fer el pas que ens apropi a              no tallar-nos cap dit per fer-ho. I si
    Francesc Macià, 51
    08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com
                                                       pes, cap a quelcom que fos verita-          més cridaven i més insultaven (els               la seva substitució per unes rela-               s’escau, saber i poder acaronar
    Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73                blement revolucionari.                      radicals de Lerroux) va fer impossi-             cions humanes no basades només                   quan no calgui pegar.

    FEDERACIONS INTERCOMARCALS                                                                                                                     Agurrelj
    Girona
    Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a
    17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat
    Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19
    Ponent
    Av. Catalunya, 2, 8è
    25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat
    Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

    Camp de Tarragona
    Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona
    cgttarragona@cgtcatalunya.cat
    Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28


    FEDERACIONS LOCALS
    Barcelona
    Via Laietana, 18, 9è
    08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org
    Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80
    Manresa
    Circumval·lació, 77, 2n
    08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat
    Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59
    Rubí                                                 “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:                                   Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dilmecres 19
    Colom, 3-5                                                                                                                                                              d’agost de 2009.
                                                         Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, Mireia
    08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com
    Tel. i fax 93 588 17 96                              Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals i Jordi Martí. Col·laboradors:                        “Ha arribat l'hora de parlar clar
    Sabadell                                                                                                                                                                           sense pèls a la llengua,
    Unió, 59                                             Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume
    08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com                                                                                                                                         sense que ens tremoli la veu
    Tel. i fax 93 745 01 97                              Fortuño, Carlus Jové i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 10.000 exemplars.                                  ni amaguem la mirada.
    Terrassa                                             Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201                                     N'estam farts i no podem més"
    Ramon Llull, 130-136
    08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com             Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat                                          Joan Alfons Marí i Torres,
    Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04
                                                         No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.                                              dins "La Terra encesa"
    Castellar del Vallès
    Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès                            Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
    cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21                          Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
                                                                             - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
    Sallent                                                                  - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
    Clos, 5, 08650 Sallent                                                   - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
    sallent@cgtcatalunya.cat                                                     Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-
    Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61                                      teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
                                                                                 Més informació a http://cat.creativecommons.org/

2                                                                                                                                                                                                           Catalunya. Setembre de 2009
REPORTATGE                                                                                                      Va ser l’anomenada
                                         Tot el moviment republicà, anarquista                                                                           Setmana Tràgica
                                         i part del catalanista era radicalment                                                                          una revolta
                                         antimilitarista                                                                                                 contra l’Església?



    GLORIOSES
JORNADES DE JULIOL
   Cent anys d’una revolta antimilitarista
         Jordi Martí Font

         uè va passar a Barcelona

Q        ara fa cent anys? Què va
         abocar les masses de gent a
cremar escoles religioses, esglésies
i convents? Va ser l’anomenada
Setmana Tràgica una revolta contra
l’església? Una revolució? Una
crema de convents per part de bar-
celonins embogits? Els “multitudi-
naris assassinats de capellans” van
ser la causa d’aquest adjectiu apli-
cat a aquella setmana de juliol? Què
va fer Ferrer i Guàrdia per merèixer
la mort?

De la vaga general a la
revolta popular

9 de juliol
Un atac dels resistents marroquins
contra el ferrocarril de la Sociedad
Norteafricana va ocasionar la mort
de diversos treballadors. La repres-
sió posterior va encendre el foc
d’una veritable guerra al nord d’À-      camí) eren radicalment antimilita-      que había de conducirlos a Meli-         tos de curas y de frailes que, ade-       pessetes de l’època. Si es pagaven,
frica per a la qual l’exèrcit espanyol   ristes. En aquest cas, però, també      lla”.                                    más de estar directamente interesa-       una altra persona ocupava la plaça
no estava prou preparat ni ho arri-      cal tenir en compte l’actitud dels                                               dos en el éxito de la religión católi-    del soldat cridat a quintes,. Les
baria a estar mai.                       socialistes del PSOE que s’oposa-       La nit del 18 al 19 de                   ca, no tienen familia, ni hogar, ni       1.500 pessetes suposaven un salari
                                         ven al colonialisme espanyol i per      juliol                                   son de utilidad alguna al país”.          complet d’un obrer de l’època, pel
11 de juliol                             tant a la guerra al Marroc sense                                                                                           que anar a morir a la guerra esdeve-
                                         posar en dubte l’exèrcit que l’havia    Els rifenys van produir noves bai-       22 de juliol                              nia una qüestió de classe.
El govern de Maura va anunciar la        de portar a terme.                      xes a l’Exèrcit d’ocupació. La re-
mobilització de 20.000 reservistes                                               volta ja no era només això sinó que      El governador civil de Barcelona,         24 de juliol
per a un servei obligatori i actiu al    Diumenge 18 de juliol                   havia esdevingut una autèntica gue-      Ángel Ossorio y Gallardo prohi-
Marroc. Tothom sabia ben clar què                                                rra oberta. Les notícies sobre prop      beix les manifestacions i incomuni-       Es crea el comitè de vaga, format
volia dir allò per a les classes popu-   Enmig d’aquest clima de “No a la        de tres-centes baixes van arribar a      ca Barcelona amb Madrid. El mi-           pel socialista reusenc Antoni Fabra
lars. El mateix dia 11, començaren       guerra”, un batalló de reservistes va   la península el dimarts dia 20 i com     nistre de Governació, Juan de la          i Ribas, pel sindicalista Miquel Vi-
les protestes i augmentaren d’inten-     recórrer Barcelona camí del port        a conseqüència a Madrid es van           Cierva, prohibeix els mítings i les       llalobos Moreno i per l’anarquista
sitat a mesura que arribaven notí-       per embarcar cap a Àfrica. Una          produir violents xocs entre mani-        manifestacions, alhora que ordena         Francesc Miranda. Solidaritat
cies i rumors sobre les derrotes que     multitud s’havia congregat al Port i    festants i policia.                      que es detingui tot aquell que pro-       Obrera decideix no anar a la vaga
patia l’exèrcit espanyol en la cam-      allí unes dames de l’aristocràcia                                                testi públicament.                        sola, el que farà que l’organització
panya colonial.                          van fer la seva bona obra del dia re-   Dimecres dia 21                                                                    obrera tampoc s’atreveixi a posar-
La premsa republicana, tant el cata-     partint entre els soldats medalles,                                              23 de juliol                              se davant de la protesta quan aques-
lanista d’esquerres d’“El Poble Ca-      escapularis i tabac. La burla que       A Terrassa sis mil obrers es van reu-                                              ta es radicalitza i que el comitè de
talà” que dirigia Antoni Rovira i        aquesta imatge suposava va escal-       nir en un míting-assemblea contra        Solidaritat Obrera anuncia que de-        vaga no sigui mai un ens dirigent i
Virgili com la lerrouxista d’“El         far els ànims dels congregats i es      la guerra organitzat per socialistes i   clararà la vaga general contra la         ni tan sols coordinador. La migra-
Progreso” feia dies que s’havien         van produir els primers aldarulls.      anarquistes i en el qual ja es barre-    guerra el dilluns 26 de juliol. Mal-      desa de la força de l’organització
pronunciat clarament en contra de        Josep Comaposada explica a l’o-         java l’antimilitarisme amb l’anti-       grat l’anunci, la central obrera i lli-   obrera –que es trobava a les seves
noves aventures colonials i en con-      puscle “La Revolución de Barcelo-       clericalisme. Els obrers que hi van      bertària no assumirà la direcció del      beceroles ja que s’havia creat el 3
tra de l’enviament de tropes al Ma-      na” la indignació dels soldats, en      prendre la paraula es van pronun-        moviment.                                 d’agost de 1907- i la força creixent
rroc. No era estranya la seva posi-      veure les “empingorotadas señoras       ciar “contra el envío a la guerra de     Cal tenir en compte que en aquell         del Partit Radical de Lerroux sem-
ció ja que tot el moviment               que repartían escapularios y otras      ciudadanos útiles a la producción,       moment, a partir d’una llei aprova-       bla que en van ser les causes.
republicà, anarquista i part del cata-   baratijas a los muchachos, no pocos     en general, indiferentes al triunfo      da el 1855, es podia estar exempt         Alejandro Lerroux havia basat la
lanista (cal recordar que la Lliga       de los cuales los echaron al agua       de la cruz sobre la media luna,          del servei militar a partir del paga-     seva popularitat entre les classes
Regionalista no segueix aquest           desde la cubierta del mismo vapor       cuando se podían formar regimien-        ment d’una indemnització de 1.500         populars en un discurs radical alho-
Catalunya. Setembre de 2009                                                                                                                                                                          3
REPORTATGE
                                                                                                                              celonins com Poble Nou, Sants,           ció. És un sentiment general el que
                                                                                                                              Gràcia, les Corts o Drassanes, on es     ha mogut tothom a la protesta. Els
                                                                                                                              produeixen els enfrontaments més         que van pels carrers decidits a tot
                                                                                                                              violents i continuats. Al migdia, el     són les dones, els reclutes i els de
                                                                                                                              govern declara l’estat de guerra         les primeres reserves. Aquesta gent
                                                                                                                              amb l’oposició del governador civil      no tem ni la mort. Perquè, entre
                                                                                                                              Ossorio y Gallardo i aquest presen-      morir a Melilla i morir aquí, prefe-
                                                                                                                              ta la seva dimissió.                     reixen morir a la vora de casa. A
                                                                                                                              Ràpidament, els vaguistes passen a       l’anar a dormir he vist soldats de
                                                                                                                              atacar els edificis religiosos, que      cavall per la Gran Via, que enraona-
                                                                                                                              era on menys resistència podien          ven amigablement amb els pai-
                                                                                                                              trobar i que alhora representaven el     sans”.
                                                                                                                              Poder que volien combatre i que
                                                                                                                              igual que els demanava submissió         Dimarts 27 de juliol
                                                                                                                              els enviava a morir escorxats a l’À-
                                                                                                                              frica per uns interessos purament        La revolta de Barcelona va prendre
                                                                                                                              econòmics d’una elit econòmica           el caire més clarament anticlerical a
                                                                                                                              que tenia llaços de tot tipus amb        partir de la nit amb la crema d’edifi-
                                                                                                                              l’Església.                              cis religiosos de tot tipus (esglésies,
                                                                                                                              Tot i que la crema de convents i es-     escoles, convents, etc.) i perd el po-
                                                                                                                              glésies es generalitza i es produei-     tencial revolucionari en no fer front
ra que demagògic, dirigit contra           si bé formalment va començar com         Comença la vaga general contra la         xen escenes macabres que esdeve-         directament al Poder i quedar-se en
l’església i el catalanisme. Durant        a una vaga general no es van desen-      guerra. La vaga estava convocada          nen símbol dels esdeveniments,           un dels seus representants. A Dras-
les jornades de juliol, Lerroux no         volupar com a tal. La Unió Local         per 24 hores, però la presència al        com l’exposició a la porta dels con-     sanes, s’ataca la comissaria i només
era a Barcelona i, per tant, no            de Societats Obreres de Barcelona-       carrer de grups de gent que recorria      vents de mòmies de monges (atri-         a indrets com Gràcia, on l’organit-
podem saber si la seva retòrica s’-        Solidaritat Obrera s’havia creat el      la ciutat amunt i avall sense parar       buïbles als rumors populars que          zació obrera és prou potent, la lluita
hagués concretat en res o hagués           1907. Aquell any, el 25 de juliol,       va fer que no s’acabés en un dia i el     parlaven de tortures a què eren sot-     es desenvolupa directament contra
quedat només en retòrica. Una de           s’havia publicat un manifest signat      governador militar de Barcelona, el       meses les dones que vivien als con-      l’Exèrcit, la policia i la Guardia
les aproximacions al personatge            per 36 societats obreres i dirigit a     capità general De Santiago, decla-        vents), en tots els dies de revolta      Civil, un dels cossos militars més
que més m’agrada és la que inclou          tots els treballadors; la seva consti-   rés l’estat de guerra i tragués l’exèr-   només seran assassinats tres reli-       directament implicats en la repres-
l’historiador Joaquim Ferrer a “Lai-       tució formal s’esdevingué el 3 d’a-      cit al carrer contra els manifestants.    giosos. Aquesta dada em sembla           sió d’aquells dies i que va veure
ret (1880-1920)” i que cita Dolors         gost del mateix 1907. Dos mesos          Tot i que al matí tot s’havia desen-      significativa, ja que és a partir d’e-   com les seves casernes també eren
Marín a la seva “La Semana Trági-          després, va començar a publicar un       volupat sense violència sembla ser        lla que podem afirmar que si bé la       atacades pels insurgents.
ca” quan diu “El catalanismo en las        periòdic amb el mateix nom. Un           que la presència dels tramvies al ca-     violència de la revolta va dirigida      Segons la historiadora Joan Con-
elecciones de 1889 consiguió todos         any després, el setembre de 1908,        rrer, com a conseqüència de la            contra l’Església com a institució,      nelly Ullman, en el seu estudi ja
los puestos. A partir de aquí corrió       es va transformar en Federació Re-       nul·la organització sindical dels tre-    els seus membres com a individus         clàssic sobre els fets “La Semana
la alarma del gobierno de Madrid.          gional de Catalunya. L’organització      balladors del sector, havia escalfat      reben una minúscula part de la vio-      Trágica”, el fet de calar foc als edi-
Quien se inquieta principalmente es        era sindicalisme pur i estava orga-      els ànims de grups de manifestants        lència desfermada, un fet radical-       ficis religiosos va ser una sortida
Segismundo Moret, figura decisiva          nitzada al voltant de demandes im-       que havien descarregat la seva ira        ment diferent a la Revolució de          buscada pels lerrouxistes i triada
en esta cuestión (...) La idea ma-         mediates i els convenis col·lectius.     sobre els mateixos tramvies. És           1936.                                    per enganyar els obrers més radi-
quiavélica de Moret fue la de enviar       En un principi, el sindicat es decla-    destacable la presència de dones i        S’arriben a aixecar fins a 250 barri-    cals i evitar que hom intentés de dur
a estas masas –las de Barcelona- un        rava lliure de cap ascendència polí-     infants en els incidents. Elles, en la    cades, s’assalten les armeries i en      a terme una veritable revolució so-
líder de singulares dotes políticas,       tica i també de marxisme i anar-         majoria dels casos, amb un llacet         algunes topades els soldats es ne-       cial.
un líder que naturalmente no podía         quisme. Ben aviat, però, la              blanc com a símbol de la seva opo-        guen a disparar, cosa que sí fan els     Coromines diu que “Aquella fou la
ser monárquico, sino un republica-         Solidaritat Obrera va estar sota un      sició a la guerra.                        guàrdies de seguretat. Els catorze       crema de convents. Segons diuen,
no que levantara en Barcelona, de          control anarquista, seguint el model     S’aixequen barricades, hi ha vio-         mil soldats de la guarnició de Bar-      els incendiaris eren petits grups de
la manera que fuera, una bandera           del sindicalisme revolucionari que       lents enfrontament entre obrers i         celona són mobilitzats.                  8 a 10 persones, que es reunien al
españolista: Lerroux. A la objeción        hi havia a la CGT francesa. El dia       militars, sobretot Guardia Civil, i la    Pere Coromines, l’intel·lectual          so de pitos i campanes” i “En gene-
de los otros políticos, de que aque-       13 de juny de 1909, el congrés de la     vaga s’estén a altres localitats com      d’esquerres i catalanista, simpatit-     ral, el públic aplaudia la crema i els
llo aumentaba el poder de los repu-        Federació Obrera havia votat unà-        Sabadell, Montblanc, Sant Feliu de        zant de les idees anarquistes durant     veïns feien recular els bomberos,
blicanos, Moret respondía que esta         nimement per la tàctica de la vaga       Llobregat, Igualada, Alcoi, Valèn-        bona part de la seva joventut i pare     quan volien apagar els focs”.
prevención resultará fundamentada          general “depenent de les circums-        cia, Valls, Palafrugell, Terrassa,        del filòleg Joan Coromines, descriu
sólo en Cataluña, pero no en el            tàncies”.                                Reus, Badalona, Granollers, Vila-         en els seus “Diaris i records” com       Dimecres 28 de juliol
resto del país, con lo cual como má-                                                nova i la Geltrú, Mataró, Sitges...,      va viure les jornades. Del dia 26, en
ximo sólo aumentaría en veinte di-         26 de juliol                             tot i que són alguns dels barris bar-     diu que “jo no crec en l’organitza-      S’assalta la caserna de Veterans i
putados la representación republi-
cana en el Parlamento, pero a
cambio de conseguía salvar a Cata-
luña para España. En efecto, factu-
rado por Moret, Lerroux llegó a
Barcelona con un maletín, solo con
el traje que llevaba y una muda de
camisa. Todos los meses recibía del
fondo de reptiles del Ministerio de
la Gobernación 5.000 pesetas y en
ocasiones extraordinarias hasta
20.000, cumpliendo religiosamente
el compromiso con todos los go-
biernos de la época”.

Diumenge 25 de juliol
Segons explica Josep Benet, va ser
un dia de preparatius. Es transmete-
ren missatges arreu i es van fer reu-
nions amb els delegats obrers arri-
bats d’arreu a la recerca de
consignes i notícies.
Un dels protagonismes més comen-
tats i discutits, per la seva inexistèn-
cia, és el que hauria pogut tenir la
Solidaritat Obrera davant un fet que
 4                                                                                                                                                                             Catalunya. Setembre de 2009
REPORTATGE




s’aconsegueixen armes però la re-         vent de les Dominiques, a Horta.           nar a fer net en els moviments so-        que va tenir un cert èxit. El mateix        Pel que fa a edificis cremats, aques-
volta continua atacants edificis reli-    El darrer dia de revolta, que no de        cials que posaven en qüestió el           Manuel Buenacasa, a “El movi-               ta van ser 27 escoles regentades per
giosos enlloc de bans, fàbriques i        revolució, Pere Coromines explica          Poder del moment.                         miento obrero español”, en fa una           ordres religioses, 3 escoles parro-
casernes. El tinent general publica       que algunes de les històries que la        Coromines, que ja havia patit la re-      valoració en aquest sentit tot i que        quials, 14 esglésies, 6 convents de
un ban prohibint cridar cap consig-       gent conta i que ell ha presenciat         pressió que va envoltar el Procés de      precisant-la quan diu que “si las           monges, 2 centres de patronats
na.                                       són pures invencions perquè ell en         Montjuïc, recorda en els seus diaris      otras regiones de España no secun-          obrers, 6 residències d’ordres reli-
Coromines explica com, amb un             sap la veritat, pel que no s’acaba de      que “No tinc de penedir-me de res.        daron el movimiento de Cataluña             giosos masculins i 9 convents d’or-
grup de mòmies desenterrades, “es         creure molts dels relats que la gent       No he fet cap acte del qual m’hagi        fue ante todo por su desconoci-             dres religiosos dedicats a la benefi-
va formar una processó. Una d’e-          li fa de coses que no pot constatar.       d’avergonyir. Algun diari ha parlat       miento real de lo que en ésta ocu-          cència.
lles la duien en la caixa pròpia, al-     Coromines conclou que “Tots                de que volien agafar-me, un perio-        rría. El Gobierno de Maura tuvo             Pel que fa al moviment obrer, Josep
tres sobre fustes, alguna sencera a       aquests dies m’he pogut fer una            dista m’ha dit que estava a la llista     buen cuidado y empeño en ilustrar           Prat ha dit que abans dels fets de ju-
la mà o sobre un llençol”. La revola      idea de com la por i la vanaglòria         dels deportats”. En una carta dirigi-     a su manera al pueblo español, ha-          liol, Solidaritat Obrera tenia 15.000
canvia d’intencions i Coromines           activen la invenció de l’home. Un          da a Amadeu Vives, Coromines li           ciéndole creer que lo ocurrido en           afiliats a Catalunya i després de la
diu que “Casi bé ja no es parla de        urbano em deia l’altra matinada            resumeix les jornades dient que “El       Catalunya era una movimiento se-            repressió es va quedar amb 4.418
Melilla ni dels reclutes: la revolució    que a la Rambla els soldats marxa-         dilluns es va començar per una pro-       paratista y criminal. No dejaremos          afiliats, el que representa una dava-
pren un aire francament radical. Ni       ven per sota els balcons apuntant          testa contra la guerra, cridant ‘viva     de manifestar también que los tra-          llada importantíssima per a una or-
el socialisme ni l’anarquisme tenen       enlaire i jo, que vaig passar-hi al        els soldats’. Però la nit mateixa es      bajadores del resto de España -mu-          ganització de masses com aquesta.
res que veure amb el moviment,            cap de pocs minuts, no hi vaig             va girar la cosa cap a la crema de        chos enterados de la verdadera rea-         Però potser cal mirar-ne també les
que només va contra els convents i        veure ni un soldat ni un guàrdia           convents” i “El poble, quasi per          lidad- no tenían los arrestos, el           conseqüències potser no tan numè-
les esglésies”.                           civil”.(..) Es veu que d’aquí una set-     unanimitat, va trobar bé la protesta      empuje y el influjo de sus herma-           riques i sí més transcendentals. A
                                          mana les llegendes més fantàsti-           el primer dia. Després, la crema          nos catalanes”.                             partir de la Setmana Tràgica i com a
Dijous 29 de juliol                       ques seran contades amb el mateix          dels edificis religiosos va separar       A l’àmbit dels Països Catalans, el          conseqüència de l’arrenglerament
                                          aplom que si fossin veritat”.              de la protesta els carlins i els con-     lloc on més importància va tenir la         de les diverses tendències del cata-
Es mantenen els enfrontaments a                                                      servadors”. “No creguis lo que            revolta fou a Sabadell, on l’Ajunta-        lanisme amb els revoltats contra la
bona part de la ciutat i l’Exèrcit rep    Dissabte 31 de juliol                      diuen de robos, violacions i assassi-     ment fou assaltat i s’hi proclamà la        guerra o amb els repressors, la Soli-
reforços de València, Saragossa,                                                     nats dels revolucionaris. Als maris-      República.                                  daritat Catalana rebia el seu tret de
Pamplona i Burgos. L’Exèrcit              Més de 10.000 soldats prenen la            tes de Sant Martí els van atacar per-                                                 gràcia que la faria per sempre im-
ocupa el Poble Nou i aconsegueix          ciutat i tornen a funcionar el telèfon     què tiraven. A tot arreu les persones     Balanç i repressió                          possible. D’altra banda, la classe
el control de Drassanes. Tercera nit      i el telègraf. Comença la neteja dels      han sigut respectades, i fins tracta-                                                 obrera iniciaria un procés de pèrdua
d’incendis provocats.                     carrers i el desmantellament de les        des amb consideració. Els robos els       El balanç final de les jornades de          progressiva de confiança en els ra-
Coromines comenta els rumors que          barricades, que estaven abandona-          han fet els granujas i el veïnat, però    juliol resulta molt aclaridor alhora        dicals, el líder dels quals no es tro-
corren entre la gent quan diu que         des des del dia anterior. Malgrat la       no els revolucionaris. Les violèn-        que sorprenent si ens referim als tò-       bava aquells dies a Barcelona però
“La fantasia popular diu que són els      tranquil·litat general, encara hi ha       cies són històries per adormir-s’hi       pics estesos per les valoracions po-        que l’únic que van fer va ser des-
capellans, els frares i els carlins els   trets, tot i que ja no grans enfronta-     dret. En canvi la repressió ha sigut      pulars que se n’han fet, de forma           viar les masses dels objectius veri-
que tiren. Amb una lògica que co-         ments. La nit anterior ja va ser de        horrible”.                                completament interessada. Segons            tablement revolucionaris. Malgrat
mença a fer por se’ls acusa d’exci-       gairebé total tranquil·litat i tot i que                                             Josep Termes, el balanç de víctimes         això, en les següents eleccions mu-
tar la ràbia a les tropes perquè          encara no hi hagué premsa sí que es        Dilluns 2 d’agost                         mortals fou de 2 guàrdies civils (i         nicipals guanyaria encara el Partit
aquestes accentuïn la repressió con-      restabliren els transports i s’obriren                                               39 ferits), 3 militars (i 27 ferits) i 82   Radical. Els obrers tendirien a l’au-
tra els revolucionaris”.                  els edificis municipals.                   Tothom tornà a la feina i els burge-      civils (amb 126 ferits). Hi hagué           toorganització de la classe en una
                                                                                     sos pagaren la setmanada a tothom.        més de 200 desterrats, la majoria           organització que si bé a priori en
Divendres 30 de juliol                    Diumenge 1 d’agost                         El PSOE, que havia anunciat una           anarquistes i republicans (entre ells,      sortiria tocada, en un any esdevin-
                                                                                     vaga general a tot l’Estat, no la va      Anselmo Lorenzo o Teresa Clara-             dria la Confederació Nacional del
Arriben més tropes des de Tortosa i       Es restableix el funcionament dels         convocar i les primeres notícies re-      munt) i cinc afusellats. El 17 d’a-         Treball, la CNT, l’instrument de
València. Es comencen a veure els         tramvies i es publica un ban de l’al-      ferents a la revolta en la premsa es-     gost es va afusellar el republicà           lluita més útil que mai no han tingut
primers símptomes del final de la         calde anunciant que dilluns reobrirà       panyola parlaven d’una revolta se-        Josep Miquel i Baró i més endavant          els obrers organitzats als Països Ca-
revolta: es restableix la circulació      el comerç. Apareix un primer ba-           paratista,       una        estratègia    ho van ser Antoni Malet, Eugenio            talans. A nivell estatal, Antoni
pel centre de la ciutat i s’encén l’en-   lanç de víctimes i se celebren mis-        convenientment apamada per tal            del Hoyo i Ramon Clemente. El 9             Maura hauria de dimitir per la crisi
llumenat públic en algunes zones.         ses a les esglésies que no han estat       que el proletariat de la resta de l’Es-   d’octubre, un consell de guerra             derivada de la Setmana Tràgica, el
Moltes de les barricades construï-        cremades. L’anomenada Setmana              tat no donés suport als revoltats de      condemnava a mort Francesc Ferre            mateix que Coll i Pujol, l’alcalde de
des són abandonades. A la nit, enca-      Tràgica s’acaba i comença una re-          Barcelona. Aquesta era una estratè-       i Guàrdia, que va ser afusellat el 13       Barcelona. Res ja no seria igual
ra és destruït per les flames el con-     pressió que serà aprofitada per tor-       gia del ministre Juan de la Cierva        d’octubre.                                  després d’aquella setmana.
Catalunya. Setembre de 2009                                                                                                                                                                                   5
TREBALL-ECONOMIA                                                                                                            Assistim a
                                                                                                                                                                     l’enfonsament de les
                                         Es tracta d’ocultar la reestructuració salvatge
                                         de tots els sectors econòmics que                                                                                           rendes salarials i del
                                         l’empresariat porta a efecte sense límits                                                                                   poder adquisitiu


CGT acusa les
multinacionals
de l’automòbil
                                                  Els miratges de les xifres
de lucrar-se
amb l’atur
                                                    de l’atur. La crueltat
    Comunicat de la FESIM-CGT                        de la realitat social
L    a CGT acusa les multinacio-
     nals de l’auto de lucrar-se amb
l’atur, sobredimensionant la crisi, i
exigeix la reducció de jornada
sense reducció de salari. El Secre-
tariat Permanent de la Federació de
Sindicats de la Indústria Metalúrgi-
ca, denúncia les multinacionals de
demanar ERO per sobre del neces-
sari per a rebaixar l’estoc i així lu-
crar-se amb l’atur.
La CGT proposa la reducció de jor-
nada immediata a les 35 hores set-
manals. La Federació del Metall de
la CGT assenyala els casos de
SEAT i Ford com exemples clars
d’utilització dels ERO per a fabri-
car milers de cotxes menys dels
que realment vendran aquest any.
Amb això denunciem que utilitzen
els ERO per a rebaixar el seu estoc,
disminuir despeses i rebre de l’estat
més ajudes indirectes per mitjà de
l’atur.
També denunciem que tant aques-
tes empreses com la resta de multi-
nacionals del sector i de les auxi-
liars utilitzen aquesta crisi per a
augmentar la productivitat i la pres-
sió sobre els treballadors. En aquest
sentit rebutgen el xantatge al que
s’està duent a la plantilla de Opel,
amb la col·laboració dels responsa-
bles polítics dels Governs Central i
d’Aragó, exigint nous i greus sacri-        Secretariat Permanent de CGT           les fundacions partidistes, empre-       tipus. Va comportar molt greu-             nen centenars de milers de milions
ficis a la plantilla, com única sorti-                                             sarials i organismes internacionals.     ment, desregular les relacions labo-       d’euros de l’erari públic, sinó que,


                                           L
da davant una fallida creada per la                ’atur i el drama de mig milió   Es tracta, entre altres coses, d’ocul-   rals i introduir tots els elements de      deterioren el model sanitari en
voracitat dels empresaris, i oferint               de persones amb fam. El         tar la reestructuració salvatge de       flexibilitat per a acceptar la compe-      atenció, qualitat i satisfaccions de
diners públics a empreses especula-                poder de les empreses ener-     tots els sectors d’activitat que l’em-   titivitat com categoria sagrada. Va        necessitats socials, alhora que fan
dores que exigeixen milers d’aco-          gètiques, que imposen els seus be-      presariat està duent a efecte, sense     comportar la liberalització i priva-       negoci amb la medicina privada.
miadaments sense concretar pro-            neficis per sobre del clima, del        límits institucionals i sense resis-     tització dels serveis públics i sobre-     Les remuneracions dels treballa-
postes industrials de futur i amb          medi ambient i d’un planeta habi-       tència sindical, en aquest país.         tot l’essencial per a la vida: el          dors/es han perdut 2,7 punts en el
greu risc de deslocalització.              table. El nou fons de diners públics    Ja va succeir en altres moments de       transport, les comunicacions, l’e-         primer trimestre de 2009 i les ren-
La CGT, que està a l’espera d’una          per a la banca que sempre guanya.       la història d’aquest país en el segle    nergia i la salut. La realitat és tan      des de les famílies cauran per pri-
reunió amb els Ministeris d’Indús-         Els models de consum que ens ins-       XX. La modernització de l’econo-         odiosa que impedeix seguir els             mera vegada en 15 anys. El nou
tria i Treball per a expressar les         ten des del poder polític, alhora       mia “espanyola” i l’europeïtzació        seus indicadors reals:                     Fons de Reserva per a la Banca pot
seves alternatives, exigeix que els        que consenteixen i assenteixen,         “de la societat” en el 1986 amb el       Els ERO en el primer trimestre de          arribar fins a 90.000 milions d’eu-
accionistes de les empreses i multi-       amb la pèrdua de drets laborals, so-    PSOE, va comportar:                      2009 van destruïr més llocs de tre-        ros, perquè es fusionin, es concen-
nacionals paguin amb els beneficis         cials i civils de la immensa majoria    La destrucció del model d’econo-         ball que tot l’any 2008. Els aco-          trin o, simplement “netegin” les
dels últims anys, una crisi que han        social.                                 mia rural (camp i agricultura) i la      miadaments invisibles per termina-         seves “vergonyes”.
generat ells mateixos amb la sobre-        Els ajustaments estructurals del        possibilitat de tenir un projecte de     ció de contractes temporals o no           La realitat és així perquè des del
producció i sobreexplotació de les         mercat de treball per raons estacio-    sobirania alimentària per al país.       renovació, ha fet descendir la taxa        poder i institucions es fa política i
plantilles, tant en les empreses ma-       nals -temporada turística, pla E        Va comportar reestructurar tot el        de temporalitat en 7 punts, el que         es gestiona allò col·lectiu al servei
trius com en les subcontractades i         d’inversió local i ajudes directes al   sector industrial, acer, carbó, pes-     significa que més de 2,3 milions de        de la minoria de rics, empresaris,
auxiliars.                                 consum d’automòbils-, han mos-          quer, electrodomèstics, etc. i lliu-     persones han anat al carrer des            banquers…, abandonant el deure
Per a la CGT aquesta crisi l’han ge-       trat un miratge, l’augment de per-      rar-se’l a les multinacionals per a      d’octubre 2007 (data “oficial” de la       fonamental de garantir el bé comú
nerat les receptes capitalistes de         sones empleades i disminució en         ser competitius. Va comportar ad-        crisi). Més de 500.000 persones            per a tots i totes.
sempre: augment de productivitat i         55.250 persones parades en el mes       metre el paper que a l’estat espan-      passen fam (d’alimentació) i hàbi-         Els treballadors i treballadores, les
rebaix de salaris. Per això plante-        de juny de 2009.                        yol se li requeria per a entrar en       tat (casa) i són atesos per Caritas.       persones aturades, pensionistes,
gem que es reparteixi el treball, re-      El “discurs” que la “crisi” ha tocat    aquest club denominat Comunitat          L’estat espanyol destina a despesa         sectors precaris… hem d’exigir
duint la jornada a les 35 hores sense      fons i que ja existeixen indicadors     Europea i avui redenominat falsa-        social 74.000 milions menys del            responsabilitats i negar-nos a
reducció de salari, per a poder sortir     de reactivació, manca de rigor so-      ment Unió Europea, convertir-nos         que li correspondria pel seu nivell        “pagar” les seves formes de vida,
realment de la crisi, sense que            cial i més encara, d’ètica social. És   en una economia de serveis, on el        de desenvolupament. Les Empre-             les seves formes de produir, les
hàgin de pagar-lo en exclusiva els         “un discurs únic” al qual ens estan     maó presidís tot i, fora pastura         ses privades, conquisten el pastís         seves forms de consumir i les seves
treballadors.                              portant el Govern i les Institucions,   d’especuladors i inversors de tot        sanitari públic, i no només gestio-        formes d’ofegar la nostra llibertat.
6                                                                                                                                                                             Catalunya. Setembre de 2009
TREBALL-ECONOMIA

           Els salaris s’enfonsen.
     Autoritarisme i violència contra
    els drets de la classe treballadora
   Secretariat Permanent del             cial a aquesta cultura empresarial,
  Comitè Confederal de la CGT            sustentada en una estructura social
                                         "d’ordeno i mano”.


“L
             es persones que treba-      Sembla que només tindrem nou
             llen perden drets i sala-   “model” produint desocupats i des-
             ris mentre segueix aug-     ocupades, és a dir, exercitant una
mentant el cost laboral per              violència sobre les persones treba-
l’increment espectacular dels aco-       lladores amb absoluta falta de con-
miadaments”                              trol i límits democràtics, doncs no
Per a la CGT, l’Enquesta Trimestral      altra cosa suposa els centenars de
de Cost Laboral corresponent al          milers d’acomiadats amb contrac-
primer trimestre de 2009, publicada      tes “temporals” d’obra o servei de-
per l’INE, mostra algunes variables      terminat (van destruïts 2,3 milions
que denuncien aquesta “violència         d’ocupacions silencioses, inexis-
privada institucional” que l’empre-      tents, com són els contractes tem-
sariat espanyol, ve exercint des del     porals), com l’espectacular aug-
2008, des de la més absoluta impu-       ment dels ERO i Concursos
nitat, contra milions de persones as-    d’Empreses, que ja en el primer tri-
salariades.                              mestre de 2009 han destruït més
Les persones treballadores assistim      ocupació que en tot l’any 2008.
a l’enfonsament de les rendes sala-      El cost laboral total (salaris, cotitza-
rials i les pèrdues del nostre poder     cions socials, i altres) per treballa-
adquisitiu i a sobre hem de suportar     dor, es va incrementar en un 3,9%,
els discursos dels qui confonen in-      mentre que el cost salarial (salari
teressadament les seves situacions       base, complements salarials i paga-
de privilegi: empresaris i executius     ments per hores extres), va créixer
amb salaris mitjos anuals d’1 milió      un 2,8%. És en els altres costos,
d’euros, governs i institucions amb      com les indemnitzacions per aco-
salaris blindats, amb una societat       miadament, on l’augment va supo-
que repunta amb “brots verds”,           sar un 6,8%. És a dir, al empresariat
com si la fira, per a la majoria so-     li és molt rendible destruir llocs de
cial, no fos un món destrossat labo-     treball com, per exemple, en la
ral i socialment.                        construcció, típica activitat insoste-     dament es transfereixen a l’erari        quals passen a situar-se en 1.767,34     merç…) cada vegada tenen més pes
El model productiu espanyol, no          nible, on prop del 40% tenia con-          públic a través de les suspensions       €. L’explicació és molt fàcil, el càl-   per al còmput de la mitjana els tre-
només s’ha mostrat especulatiu, ex-      tractes per "obra o servei" i en un        temporals d’ocupació.                    cul de la mitjana es fa sobre les per-   balls amb salaris d’alta qualificació
plotador i insostenible mediam-          any ha destruït 700.000 ocupa-             L’altra conseqüència, perversa i an-     sones que treballen i com qui estan      i contractes fixos.
bientalment, sinó que, a més, en les     cions. Aquí és on ha crescut de            tisocial d’aquest model productiu        sent acomiadats són els contractats      Per a CGT, som els treballadors i
seves receptes de “regeneració”, es      forma espectacular els altres costos       que només prodeuïx desocupats i          en treballs de poca qualificació i       treballadores qui hem de forçar un
mostra amb la cara més autocràtica,      per acomiadaments, igual que en la         desocupades i contractes precaris,       barats (contracte d’obra i servei en     canvi de rumb real i la VAGA GE-
autoritària i violenta, consubstan-      indústria, on els costos per acomia-       és "l’augment mig dels salaris" els      la construcció, hostaleria, co-          NERAL és l’eina necessària.



La Generalitat autoritza l’ERO de Nissan que suposa 698 acomiadaments
            CGT Nissan                   128.000 unitats, amb una plantilla         perant el servei de seguretat i sal-     l’ERO, la CGT remarca que es trac-       * Assessorament jurídic individual
                                         estable de 2.800 persones.                 tant les valles i es van aturar mo-      ta de la darrera conseqüència del        de cada treballador.

L    a Generalitat va donar el 28 de
     juliol llum verda a l’extinció de
698 ocupacions a la planta de la
                                         L’empresa tenia cinc dies hàbils per
                                         a presentar la llista d’afectats i ho
                                         va fer la nit del dia 29 al 30, però
                                                                                    mentàniament les cadenes de pro-
                                                                                    ducció. Posteriorment, uns 150
                                                                                    treballadors es van concentrar da-
                                                                                                                             pla industrial firmat entre l’empresa
                                                                                                                             i els membres del comitè (CCOO,
                                                                                                                             UGT i USOC) el mes de febrer, en
                                                                                                                                                                      * Presentació de recurs contra l’a-
                                                                                                                                                                      provació de l’ERO.
                                                                                                                                                                      * Estudiar les possibles denúncies
Zona Franca de Nissan per causes         una part dels afectats no es va assa-      vant del departament de Treball i        el qual es recollia que hi hauria una    quant a la manipulació de l’afecta-
econòmiques, organitzatives i de         bentar que estaven inclosos en             van tallar durant una estona el tràn-    plantilla mínima de 2.800 empleats.      ció de l’ERO.
producció, dels 3.598 que té ara per     l’ERO fins el matí del dia 30 quan         sit al Paral·lel.                        CGT acusa a UGT i CC OO d’afa-           Dintre de la coordinadora d’afec-
ara l’empresa entre la Zona Franca i     no van poder entrar a la fàbrica. En       CGT ha denunciat que, com ha pas-        vorir l’ERO quan van signar el pla       tats, es concretarien noves dates per
Montcada i Reixac. L’Executiu ca-        el cas dels 150 empleats que po-           sat en altres empreses, el percentat-    que fixava fòrmules com les baixes       a l’aprovació d’un calendari de mo-
talà va decidir autoritzar 548 dels      drien tornar a l’empresa, s’obria un       ge de treballadors de CGT afectats       voluntàries per a reduir l’excedent      bilitzacions.
581 acomiadaments totals que             període d’inscripcions voluntàries.        és molt superior al d’altres sindicats   de personal.                             A nivell de sindicat emprendrem
plantejava el grup japonès, i les 150                                               i a la proporció d’afiliats del sindi-                                            les accions legals necessàries per a
extincions, fins a 698, corresponen      Mobilitzacions de                          cat existent a l’empresa. CGT és l’-     Assemblea                                mostrar la discriminació que els tre-
a empleats que perdran el seu lloc       protesta dels                              únic sindicat que no ha mostrat el       d’afectats/des                           balladors afiliats a aquest sindicat
de treball però que tindran prioritat                                               seu acord amb els plans de l’empre-                                               han tingut cap a la seva llibertat sin-
per a reincorporar-se a la fàbrica si
                                         treballadors                               sa i s’hi ha oposat clarament.           La secció sindical de CGT va con-        dical.
aquesta rep més càrrega de treball.      Uns 300 treballadors de la factoria        La secció sindical de CGT denun-         vocar el 31 de juliol a les 10 h. una    Una vegada acabada l’assemblea es
Els treballadors acomiadats perce-       de Nissan en Barcelona es van con-         ciava que els acomiadaments afec-        assemblea d’afectats per l’ERO           va realitzar una manifestació en Di-
bran una indemnització de 60 dies        centrar a la porta principal de l’em-      ten, sobretot, els afiliats d’aquest     (afiliats o no afiliats) al local de     recció al Departament de Treball,
per any treballat, amb un mínim de       presa a primera hora del matí del 30       sindicat i empleats que no estaven       CGT a Barcelona, per decidir què         on van mostrar el rebuig a l’aprova-
23.000 euros i un màxim de               de juliol per a protestar por la posa-     adscrits a cap associació de treba-      fer davant la situació existent.         ció de l’ERO i així ho van fer saber
120.000. Està previst, segons l’a-       da en marxa de l’ERO i per com s’-         lladors. Com a conseqüència d’a-         En aquesta assemblea es van tractar      al Director General de Relacions
cordat al febrer per l’empresa i els     havia comunicat als afectats. Es           quet nou ERO CGT perdrà un 80%           els següents punts:                      Laborals.
sindicats CCOO, UGT i USOC,              van viure moments de tensió, una           dels seus afiliats a l’empresa. Mal-     * Creació de la Coordinadora d’A-        Més info al bloc de CGT Nissan:
que l’any 2012 la fàbrica produeixi      part dels treballadors van acabar su-      grat responsabilitzar a l’empresa de     fectats de Nissan.                       cgtnissan.blogspot.com/
Catalunya. Setembre de 2009                                                                                                                                                                               7
TREBALL-ECONOMIA
L’ALTRA REALITAT
El llarg i
                                                  Via lliure a l’aplicació
tortuós camí
de l’Estatut                                    de la Directiva Bolkestein         descens de les contribucions a la
                                                  Col·lectiu Catalunya
          Pepe Berlanga                                                            Seguretat Social, l’empitjorament


                                          P
                                                  ortes obertes a la implanta-     de les condicions laborals i la limi-

E    n l'ampli període que va gover-
     nar la dreta convergent modifi-
car l’Estatut de 1979 no va ser un
                                                  ció de la Directiva de Ser-
                                                  veis del Mercat Intern de la
                                          Unió Europea, coneguda com la
                                                                                   tació als governs europeus de por-
                                                                                   tar a terme polítiques de foment i
                                                                                   subvenció de serveis essencials.
assumpte prioritari. Seria amb l'a-       “Directiva Bolkestein”. El 19 de         Després que Frederik Bolkestein
rribada al poder dels socialistes         juny el Congrés aprovava un pro-         dugués la seva proposta de llei el
quan es plantejaria amb claredat la       jecte de llei que fomenta la libera-     2006 al Parlament europeu, el grup
qüestió. No obstant això, els pro-        lització dels serveis bàsics i que       Verd i l’Esquerra Europea van pre-
blemes només acaben de començar.          afavoreix l’entrada de la Directiva      sentar una esmena a la totalitat que
El Consell Consultiu avançava que         europea, un projecte de llei que         va ser rebutjada per 486 vots en
19 articles podien considerar-se an-      modifica 47 lleis considerades com       contra i 153 a favor. Un text de
tiestatutaris i 39 de dubtosa legali-     a “obsoletes” i dóna via lliure a la     compromís posterior, amb esme-
tat. Però, aquest no era el major es-     liberalització de serveis com auto-      nes que excloïen de la directiva els
cull; resoldre el capítol sobre el        escoles, missatgeries, estacions         denominats Serveis Socials d’Inte-
finançament econòmic era una              d’autobús o empreses de subminis-        rès General, va ser aprovat amb
qüestió a dissipar i va requerir la in-   trament energètic que podran ser         391 vots a favor, 213 en contra i 34
tervenció directa del president Ma-       gestionades per transnacionals o         abstencions. Aquest marc no va sa-
ragall per a arrencar un compromís        empreses de qualsevol país de la         tisfer als grans capitals, que veien
resolutiu, el qual no aconseguiria        Unió sense inscriure’s en un regis-      limitat el seu accés a un sector que
canalitzar-se fins moments abans.         tre i substituint per declaracions de    absorbeix 140.000 milions a l’any.
Ara bé, encara que es va assolir el       responsabilitat les autoritzacions       Però en estats com l’espanyol,
suport dels grups que componen el         per a exercir l’activitat.               abans de l’aprovació de la Llei
tripartit més el dels convergents, la     Els efectes immediats de l’aplica-       Omnibus, altres lleis com la 15/97,
definició de Catalunya com una            ció de la Directiva Bolkestein po-       que permeten la participació de ca-
nació en el seu primer article va         drien anar des de la deslocalització     pital privat en els serveis com la
disparar les ires iracundes dels          massiva de les empreses cap als          sanitat, havien obert la porta a la li-
membres del Partit Popular.               països amb lleis més permissives         beralització total dels serveis bà-
En el posterior tràmit al parlament       fins a un augment del frau fiscal, el    sics.
espanyol el sempre sorprenent Al-
fonso Guerra assenyalava que el
sistema de finançament no s'ajusta-       OPINIÓ: La Llei Òmnibus
va a la Constitució. Va intervenir        Raúl Maïllo, advocat del Gabinet         sumptament limiten la competèn-           racions, ampliacions o transforma-       Quant als serveis industrials i de la
Rodríguez Zapatero per pactar amb           Jurídic Confederal de la CGT           cia en l'activitat de serveis.            cions d'importància. Igualment, es       construcció, es redueixen els con-
Convergència i Unió una “solució
global”. Els seus continguts es van
aprovar per tots els grups, excepte
                                          E    l passat dia 19 de Juny de
                                               2009, es rebutjaven al Parla-
                                          ment les esmenes a la totalitat
                                                                                   La referida Directiva i la pròpia llei
                                                                                   de trasposició, si bé van eliminar el
                                                                                   principi denominat de país d'ori-
                                                                                                                             redueixen els controls i exigències
                                                                                                                             establertes en matèria de prevenció
                                                                                                                             de riscos laborals.
                                                                                                                                                                      trols administratius, especialment,
                                                                                                                                                                      respecte de la instal·lació i mante-
                                                                                                                                                                      niment d'equips i en l'activitat de
el PP i ERC –uns per considerar           plantejades enfront del Projecte de      gen, no obstant això, afirmen els         Hem d'indicar, entre tals mesures,       les petites i mitjanes empreses.
que anaven massa lluny, els altres        Llei de modificació de diverses          principis de llibertat d'establiment i    la reforma de la intervenció dels        En matèria de serveis energètics
perquè es quedaven curts-.                lleis per a la seva adaptació a la       lliure prestació de serveis, principis    col·legis professionals en les pro-      s'eliminen els règims d'autorització
Ja solament quedava un últim pas,         Llei sobre el lliure accés a les acti-   que han demostrat la seva potència        fessions col·legiades (no havent         per a l'exercici de les activitats de
la seva aprovació en referèndum           vitats de serveis i el seu exercici      per a limitar el dret de vaga, els        d'obviar-se l'empara constitucional      comercialització en els sectors
per la ciutadania catalana. La cam-       (coneguda com a Llei Omnibus), i         drets dels treballadors i permetre,       que tenen els mateixos a l'Estat es-     elèctrics i d'hidrocarburs, així com,
panya generaria estranys companys         que pretenien retornar aquest pro-       sense necessitat d'acudir a la referi-    panyol), es redueixen les seves          controls en l'accés a aquestes acti-
de viatge, de nou PP i ERC es posi-       jecte de norma al Govern per a ree-      da Directiva, en determinades oca-        competències en diferents qües-          vitats i al seu exercici.
cionaven en contra, incorporant-se        laborar-lo amb altres continguts.        sions i davant determinats ele-           tions, fonamentalment en les qües-       En matèria dels serveis de trans-
a aquesta posició un insòlit grup de      La referida norma, que modifica          ments, l'aplicació en l'execució          tions relatives a exercici en diver-     port i comunicacions, s'eliminen
recent creació que responia al nom        47 normes estatals, té com finalitat,    d'un determinat treball, de les con-      sos territoris, a preus o honoraris      dos règims d'autorització del trans-
de Ciutadans. Els populars van pre-       incorporar la Directiva relativa als     dicions d'origen dels treballadors        professionals, o al principi general     port terrestre, les estacions i cen-
sentar un recurs d'inconstitucionali-     serveis en el mercat interior (cone-     que ho realitzen, amb independèn-         d'inexistència de visat en les pro-      tres de transport i l'exercici de l'ac-
tat per entendre que es tractava          guda com Directiva Bolkestein).          cia de la condicions aplicables en        fessions tècniques, tret que se          tivitat d'arrendament de vehicles.
“d'una constitució paral·lela que li-     Així, a dia d'avui, queda obert el       el lloc d'execució del referit treball.   sol·liciti pels clients o s'estableixi   En quant als serveis mediambien-
quida unilateralment el model d'Es-       termini per a la presentació d'esme-     En aquest sentit s'invoquen les ja        pel govern per Reial decret, sense       tals es continua amb l'eliminació
tat”; per això, impugnaven 114 dels       nes sobre qüestions concretes, fi-       conegudes sentencies Viking,              regular de cap manera el control de      dels règims d'autorització i requi-
223 articles i 12 de les 22 disposi-      nalitzant aquest termini el dia 7 de     Laval i Rüffert, dictades pel tribu-      qualitat dels mateixos. No obstant       sits de prohibicions per a l'exercici
cions..                                   setembre de 2009, data en la qual        nal de Justícia Europeu, de dates         això, quant a l'advocacia, no sem-       de la seva activitat. Finalment es
Per si no faltava suficient llenya        es continuarà amb el tràmit parla-       11.12.2007,         18.12.2007        i   bla vagi a tenir un abast important,     modifiquen altres serveis en el ma-
que avivés el foc, el Defensor del        mentari de la referida norma, fina-      3.04.2008.                                doncs si bé tindran prohibides les       teix sentit d'eliminació d'autoritza-
Poble també recorria l’Estatut            litzant el termini de trasposició de     Es produeix una substitució del           recomanacions sobre honoraris, no        cions administratives.
sobre la base de les “nombroses           la Directiva 2006/123/CE, al des-        règim d'autorització prèvia per a         obstant això, si podran elaborar-se      Queda per demostrar-se l'element
queixes que havia rebut” en la seva       embre de 2009. Les referides es-         l'exercici de nombroses activitats        criteris orientatius als únics efectes   central de la norma: que l'elimina-
oficina, així com en els informes         menes a la totalitat van ser plante-     per meres declaracions responsa-          de la taxació de costes i de la jura     ció de règims d'autorització o de
jurídics que havien identificat set       jades pels grups ERC-IU-ICV i            bles o comunicacions dels interes-        de comptes dels advocat, però que        controls administratius vagi a ge-
motius de notòria inconstitucionali-      BNG, sent derrotades pels vots en        sats, quedant els possibles controls      podran seguir tenint el mateix con-      nerar una economia amb una major
tat.                                      contra de PP, PSOE i CIU, i amb          a moments posteriors amb els              sens de preus mínims, si bé, no pot      inversió o més competitiva, o eli-
Certament la polèmica està servida        l'abstenció del PNB.                     obvis riscos, i igualment es genera-      donar-se com vàlid que el que un         minar costos per als consumidors.
i, malgrat els tres anys transcorre-      La finalitat suposada de la norma, i     litza l'ús del silenci administratiu.     servei no estigui regulat hagi de        Per contra, si que haurem de veure
guts, el Tribunal Constitucional no       com a tal ha estat venuda pel go-        Ha de destacar-se que en l'àmbit la-      generar un decreixement dels             l'eliminació dels controls i la pèr-
acaba de definir-se, a pesar de les       vern, és generar una suposada mi-        boral i de Seguretat Social se supri-     preus i una millora dels serveis         dua de protecció dels ciutadans en-
interessades filtracions sobre les        llora de la competència, eficiència i    meix el requisit de la prèvia auto-       producte de la competència, com          front de l'exercici d'activitats en els
seves raons, la tardança en la seva       productivitat, mitjançant l'elimina-     rització per a l'obertura d'un centre     s'ha pogut veure en diferents ser-       serveis, sense que es pugui augurar
resolució continua posant nervio-         ció de determinats controls públics      de treball, la reobertura o reprendre     veis pertanyent a sectors liberalit-     l'impacte sobre el referit sector
sos a tiris i troians.                    i determinades figures que pre-          els treballs després d'efectuar alte-     zats.                                    d'activitats de serveis.
8                                                                                                                                                                             Catalunya. Setembre de 2009
TREBALL-ECONOMIA

                        Seat pacta el tercer                                                                                                                        QUI PAGA MANA
                                                                                                                                                                   Majoria de
                        expedient temporal                                                                                                                         mileuristes i
                                                                                                                                                                   cap revolta: què

                          amb CCOO-UGT                                                                                                                             ens passa?
                                                                                                                                                                             Vicent Martínez

       Col·lectiu Catalunya

                                                                                                                                                                   D     arrerament han sortit dades


S
       eat va arribar el 9 de juliol a                                                                                                                                   que certifiquen que més d'un
       un acord amb els sindicats                                                                                                                                  50% dels treballadors catalans són
       majoritaris per aplicar un                                                                                                                                  mileuristes (13.400 euros bruts
altre expedient de regulació d’ocu-                                                                                                                                l'any, prop de 1100 euros per mes
pació (ERO) temporal, que ja serà                                                                                                                                  amb 14 pagues). Quan pitjors con-
el tercer, i acumularà tretze mesos                                                                                                                                dicions té la classe treballadora,
de suspensió temporal a les plantes                                                                                                                                més febles són els sindicats (majo-
de Martorell i, ara també, de la                                                                                                                                   ritaris) i més forts els empresaris.
Zona Franca. Amb aquest altre                                                                                                                                      La mitjana d’altres països occiden-
ERO, acceptat només per la UGT i                                                                                                                                   tals és molt superior.
CCOO, ja sumarà tretze mesos de                                                                                                                                    En aquest context, en el qual els
suspensió de feina.                                                                                                                                                empresaris declaren guanyar
La mesura va ser aprovada per la                                                                                                                                   menys que els treballadors, és en el
UGT i CCOO i rebutjada per la                                                                                                                                      qual la patronal demana majors fa-
CGT, que va presentar davant                                                                                                                                       cilitats en l'acomiadament (tot i que
l’inspector del Departament de                                                                                                                                     no els ha costat gaire acomiadar 1,4
Treball un escrit d’oposició per in-                                                                                                                               milions de persones en un any).
tentar minimitzar l’acceptació del                                                                                                                                 Diuen que el cost salarial és massa
pacte. L’expedient afectarà un                                                                                                                                     alt, que paguen massa impostos,
màxim de 7.789 treballadors de les                                                                                                                                 que no som competitius per costos,
dues plantes catalanes de Seat                                                                                                                                     etc. Vivim en un país en el qual els
entre el 31 d’agost i el 23 de des-                                                                                                                                empresaris volen competir amb al-
embre i els treballadors afectats (en                                                                                                                              tres països per costos laborals. Això
queden exclosos els majors de 53                                                                                                                                   mostra l’escassa sensibilitat social,
anys) rebran el salari íntegre sem-                                                                                                                                la poca valoració dels seus treballa-
pre que facin cursos de formació.                                                                                                                                  dors i, fins i tot, la reduïda capacitat
Seat té actiu un ERO temporal que        cretament, entre el 31 d’agost i el      a més, aturarà les tres línies de pro-   plantes catalanes, i el seu objectiu    de visió per competir dins del capi-
va iniciar al novembre i que acaba-      23 de desembre, segons va explicar       ducció. La línia número 1 (que fa        és tancar l’any amb una producció       talisme. En comptes de competir en
rà el 31 de juliol.                      un portaveu de Seat. Els treballa-       l’Ibiza) s’aturarà durant 21 dies; la    de 290.000 unitats.                     qualitat (de producte, de salaris, de
Des del novembre fins al desem-          dors afectats percebran el cent per      línia 2 (León i Altea), durant 21        La CGT va rebutjar l’expedient i        nivell de vida i de consum) prefe-
bre, és a dir, durant tretze mesos,      cent del sou i de l’antiguitat sempre    dies més, la qual cosa afectarà, res-    no el va signar. Per a la CGT Seat      reixen fer-ho empitjorant les condi-
Seat haurà encadenat tres expe-          que facin cursos de formació, i la       pectivament, 2.150 i 2.140 treba-        presenta un altre ERO eludint           cions laborals dels assalariats del
dients temporals de regulació d’o-       suspensió de feina es farà de mane-      lladors. La línia 3 (Exeo) es pararà     raons de producció i, justament, no     seu propi país: és una de les reivin-
cupació. A més, la llista no s’acaba     ra rotatòria, per tal que cap treba-     durant 14 dies, la qual cosa afecta-     va tenir en compte les vendes del       dicacions més importants de la nos-
aquí, perquè el grup automobilístic      llador estigui més de dos mesos a        rà 970 treballadors. En algun mo-        juny, que eren positives. Seat està     tra patronal, això i la privatització
ja va avisar que necessita mesures       l’atur. No s’hi inclouran els treba-     ment en què les tres línies de pro-      demanant més del que li fa falta, i a   dels serveis bàsics.
de flexibilitat fins que no arribi la    lladors majors de 53 anys per no         ducció estiguin aturades i s’hagi        més inclou la plantilla de la Zona      A tot això, ni els sindicats majorita-
producció de l’Audi Q3, l’any            perjudicar la seva cotització per a      enviat a casa 900 treballadors gai-      Franca, on, en els últims quatre        ris ofereixen una alternativa real i
2011.                                    la jubilació i, a més, no afectarà el    rebé les dues plantes de Martorell i     mesos, s’estava treballant molt         la majoria de mileuristes es confor-
Segons el document acordat,              període de vacances, que es res-         Zona Franca estaran totalment bui-       més que en els sis mesos prece-         men pensant que algun cop arribarà
aquest tercer expedient temporal         pectarà.                                 des.                                     dents. La CGT tem que Seat pre-         el dia en el qual cobren més per una
afectarà un màxim de 7.789 treba-        Seat enviarà a casa uns 500 treba-       Segons les estimacions de la direc-      senti un altre expedient ja en l’e-     mena de sort en un sistema econò-
lladors de les plantes de Martorell i    lladors entre el 31 d’agost i el 13 de   ció de Seat, amb aquest tercer ex-       xercici del 2010, fet més que           mic i polític que fomenta l'indivi-
la Zona Franca de Barcelona en l’-       setembre i 900 més entre el 14 de        pedient es reduirà en 66.833 el          probable i que podria avançar-se a      dualisme i les solucions personals, i
últim trimestre de l’any i, més con-     setembre i el 23 de desembre però,       nombre de cotxes fabricats a les         finals de l’exercici en curs.           la despreocupació de la situació
                                                                                                                                                                   col·lectiva i així ens va.
                                                                                                                                                                   Una pregunta que ens hauríem de
                                                                                                                                                                   fer en aquest context desolador i in-
Roca presenta dos ERO                                                                                                                                              dividualista és: perquè no arrelen
    Secció Sindical CGT Roca i           poral, actualment en vigor, amb un       grup; l’octubre de 2008 un nou           econòmiques sinó que els ERO            més els nostres missatges? Pot ser
       Col·lectiu Catalunya              any de durada i que afecta 1.990         ERO d’extinció de contractes per a       tenen la seva base en previsions.       el nostre missatge no arriba a to-
                                         treballadors/es de totes les plantes.    142 treballadors -52 a Gavà- de tot      La CGT sempre ha denunciat que          thom? No els resulta creïble? Par-

R    oca ha presentat dos nous
     ERO: un d’extinció de con-
tractes (acomiadaments) a 713 tre-
                                         La destrucció d’ocupació al grup
                                         Roca, és constant i continuada; des
                                         de finals de 2006 més de 1.400 tre-
                                                                                  el grup; el març del 2009 un ERO
                                                                                  temporal per a 1.990 treballadords
                                                                                  de tot el grup; el juliol de 2009 un
                                                                                                                           les pretensions de l’empresa són
                                                                                                                           precaritzar les condicions laborals
                                                                                                                           de les plantilles i alhora fomentar
                                                                                                                                                                   lem i teoritzem massa però duem
                                                                                                                                                                   poques coses a la pràctica? Que
                                                                                                                                                                   podem fer per combatre l'indivi-
balladors i l’altre, temporal i de 12    balladors han sortit de l’empresa,       d’extinció de 713 contractes i un        la fabricació en països del tercer      dualisme? Majoria de mileuristes i
mesos de durada, que s’aplicaria a       per aplicació d’ERO, per acomia-         altre de temporal per aplicar a 234      món on assoleixen majors benefi-        no hi ha hagut cap revolta i ni cap
partir de febrer de 2010 a 234 tre-      daments objectius i alguns pactant       treballadors a partir de febrer del      cis amb menors costos. Malgrat la       protesta. Els hi donen una mortera-
balladors.                               la seva baixa a l’empresa.               2010, quan s’acabi el qual actual-       recessió econòmica l’empresa s’es-      da de diners als bancs (un govern
Dels 713 acomiadaments, 341 se-          La cronologia dels ERO és la se-         ment està en vigor.                      tà expandint en diversos països         socialista) i no hi ha una protesta.
rien de Gavà. La plantilla actual és     güent: el juliol del 2007 s’aplica un    La CGT s’ha oposat als 7 ERO             (Xina, Índia, Tailàndia, etc.). Per     Bé, si les típiques queixes de café,
d’uns 3.000 treballadors/es -1.200       ERO temporal a Gavà per a 57 tre-        presentats per l’empresa des de          això la CGT proposar als treballa-      però res tots a ‘tragar’, què ens
a Gavà- repartits en 4 centres de        balladors durant un any; el gener        2007. L’empresa sempre diu que és        dors i treballadores oposar-se fron-    passa? Per què no ens organitzem?
treball (Gavà, Barcelona, Alcalá de      de 2008 un altre a Alcalá d’Hena-        un mal menor; mentrestant CCOO           talment a aquest nou ERO i elabo-       I això ho dic tant en referència a la
Guadaira i Alcalá de Henares).           res per a 128 treballadors durant un     i UGT han donat el vistiplau; a més      rar un pla de lluita contundent per     societat en general per no reaccio-
Tot just havien passat 4 mesos de la     any; el juliol de 2008, un ERO           s’ha prorrogat el conveni en lloc de     aconseguir la retirada d’aquesta        nar com als moviments alternatius
signatura i aprovació per l’empre-       d’extinció de contractes per a 125       negociar-ne un de nou. En cap oca-       nova destrucció d’ocupació.             per no tenir més repercussió de la
sa, CCOO i UGT d’un ERO tem-             treballadors -70 a Gavà- a tot el        sió l’empresa ha presentat pèrdues       Més info: www.cgt-roca.com/             que tenim actualment.
Catalunya. Setembre de 2009                                                                                                                                                                             9
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009

More Related Content

What's hot

Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgtRevista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgtRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Cgtmanresa Bages
 
Revista Catalunya 93 - gener 2008
Revista Catalunya  93 - gener 2008Revista Catalunya  93 - gener 2008
Revista Catalunya 93 - gener 2008Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 70 Desembre 2005
Revista Catalunya  70 Desembre 2005 Revista Catalunya  70 Desembre 2005
Revista Catalunya 70 Desembre 2005 Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 122 Novembre 2010
Revista Catalunya 122 Novembre 2010Revista Catalunya 122 Novembre 2010
Revista Catalunya 122 Novembre 2010Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008 Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya 94 -Febrer 2008 Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 102 Novembre 2008
Revista Catalunya 102 Novembre 2008Revista Catalunya 102 Novembre 2008
Revista Catalunya 102 Novembre 2008Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008Revista Catalunya
 
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 104 Gener 2009
Revista Catalunya 104  Gener 2009Revista Catalunya 104  Gener 2009
Revista Catalunya 104 Gener 2009Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007Revista Catalunya
 
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 73 Març 2006
Revista Catalunya 73 Març 2006 Revista Catalunya 73 Març 2006
Revista Catalunya 73 Març 2006 Revista Catalunya
 

What's hot (18)

Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgtRevista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt
 
Revista Catalunya 106
Revista Catalunya 106Revista Catalunya 106
Revista Catalunya 106
 
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
 
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
 
Revista Catalunya 93 - gener 2008
Revista Catalunya  93 - gener 2008Revista Catalunya  93 - gener 2008
Revista Catalunya 93 - gener 2008
 
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
 
Revista Catalunya 70 Desembre 2005
Revista Catalunya  70 Desembre 2005 Revista Catalunya  70 Desembre 2005
Revista Catalunya 70 Desembre 2005
 
Revista Catalunya 122 Novembre 2010
Revista Catalunya 122 Novembre 2010Revista Catalunya 122 Novembre 2010
Revista Catalunya 122 Novembre 2010
 
Revista Catalunya 94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008 Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya 94 -Febrer 2008
 
Revista Catalunya 102 Novembre 2008
Revista Catalunya 102 Novembre 2008Revista Catalunya 102 Novembre 2008
Revista Catalunya 102 Novembre 2008
 
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
 
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
 
Revista Catalunya 104 Gener 2009
Revista Catalunya 104  Gener 2009Revista Catalunya 104  Gener 2009
Revista Catalunya 104 Gener 2009
 
Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007
 
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
 
Revista Catalunya 73 Març 2006
Revista Catalunya 73 Març 2006 Revista Catalunya 73 Març 2006
Revista Catalunya 73 Març 2006
 
Catalunya- Papers-139
Catalunya- Papers-139Catalunya- Papers-139
Catalunya- Papers-139
 

Similar to Revista Catalunya 109 setembre 2009

Revista Catalunya Octubre 110 any 2009
Revista Catalunya Octubre 110 any 2009Revista Catalunya Octubre 110 any 2009
Revista Catalunya Octubre 110 any 2009Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya
 
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGTCatalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGTRevista Catalunya
 
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGTCatalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGTRevista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya  - Papers 114 Febrer 2010Revista Catalunya  - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya - Papers 114 Febrer 2010Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012Revista Catalunya
 
Revista Catalunya- Papers nº 138
Revista Catalunya- Papers nº 138Revista Catalunya- Papers nº 138
Revista Catalunya- Papers nº 138Revista Catalunya
 

Similar to Revista Catalunya 109 setembre 2009 (14)

Revista Catalunya Octubre 110 any 2009
Revista Catalunya Octubre 110 any 2009Revista Catalunya Octubre 110 any 2009
Revista Catalunya Octubre 110 any 2009
 
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
 
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
 
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
 
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGTCatalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
 
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGTCatalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
 
Revista Catalunya - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya  - Papers 114 Febrer 2010Revista Catalunya  - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya - Papers 114 Febrer 2010
 
Revista Catalunya 98
Revista Catalunya 98Revista Catalunya 98
Revista Catalunya 98
 
Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012
 
Revista Catalunya 99 j
Revista Catalunya 99  jRevista Catalunya 99  j
Revista Catalunya 99 j
 
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
 
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
 
Revista Catalunya- Papers nº 138
Revista Catalunya- Papers nº 138Revista Catalunya- Papers nº 138
Revista Catalunya- Papers nº 138
 

More from Revista Catalunya

Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT Revista Catalunya
 
Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016Revista Catalunya
 
Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016 Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016 Revista Catalunya
 
Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016Revista Catalunya
 
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012
Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012Revista Catalunya
 
Catalunya nº 150 Maig 2013
Catalunya nº 150 Maig 2013 Catalunya nº 150 Maig 2013
Catalunya nº 150 Maig 2013 Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010Revista Catalunya
 

More from Revista Catalunya (16)

Catalunya nº 187
Catalunya nº 187Catalunya nº 187
Catalunya nº 187
 
Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT
 
Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016
 
Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016 Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016
 
Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016
 
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012
Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012
 
Catalunya nº 150 Maig 2013
Catalunya nº 150 Maig 2013 Catalunya nº 150 Maig 2013
Catalunya nº 150 Maig 2013
 
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
 
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
 
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
 
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
 
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
 
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
 
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
 
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
 
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
 

Revista Catalunya 109 setembre 2009

  • 1. Catalunya  Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Setembre 2009 • número 109 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat Glorioses jornades de juliol
  • 2. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS • Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) Cent anys després, manca d’organització • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de E Catalunya (FAPC) ns podem trencar el cap i Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona rellegir, remirar, redebatre i Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 repensar els mil i un condi- cionants que van portar a la mal FEDERACIONS COMARCALS anomenada Setmana Tràgica i a Anoia fer que una revolta antimilitarista i Rambla Sant Isidre, 15, 1r obrera acabés convertida en una 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 cgtanoia@yahoo.es bullanga ciutadana i esdevingués Baix Camp/Priorat la festa major de la crema d’edificis Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus religiosos. És evident que l’Esglé- baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 sia, com ara mateix, tenia un poder Baix Llobregat desproporcionat i era el blanc més Cra. Esplugues, 46 fàcil per atacar però és també evi- 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 dent que una revolució, un canvi total d’estructures de la societat on Comerç, 5. 08840 Viladecans es desenvolupa, no pot fer-se cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 només cremant convents, esglé- sies i edificis religiosos. Les caser- Baix Penedès Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell nes, les comissaries, les bancs, les Tel. i fax 977 66 09 32 fàbriques, les cases dels rics… van cgt.baix.penedes@gmail.com quedar fora del foc i dels objectius Barcelonès Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona dels revoltats del juliol de 1909. I cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03 això no va ser casualitat, no podem Garraf-Penedès ser tan ingenus de pensar que es Per això és important remirar el ble una revolta que esdevingués en els diners i en les jerarquies. Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat va cremar el primer que es va tro- passat, per veure com la manca de revolució i fes avançar la classe Ara bé, per fer-ho ens cal organit- Tel. i fax 93 893 42 61 bar davant i menys que aquests capacitat per part de l’organització obrera en drets i en llibertats. zació i organitzacions. Col·laborar Maresme primers i únics objectius anul·lessin obrera (on Solidaritat Obrera era No n’hi ha prou amb la gana o les els uns amb les altres, tenir con- Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.com els altres, els que podien fer tom- forta com a Gràcia la cosa va anar opressions diverses que puguem fiances que ara no tenim, ser com Tel. i fax 93 790 90 34 bar el moviment cap a quelcom d’una altra manera) i la manipula- patir com a classe o com a indivi- un puny per colpejar però alhora Vallès Oriental més seriós, cap a quelcom de més ció de les masses per part dels que dus per fer el pas que ens apropi a no tallar-nos cap dit per fer-ho. I si Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com pes, cap a quelcom que fos verita- més cridaven i més insultaven (els la seva substitució per unes rela- s’escau, saber i poder acaronar Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 blement revolucionari. radicals de Lerroux) va fer impossi- cions humanes no basades només quan no calgui pegar. FEDERACIONS INTERCOMARCALS Agurrelj Girona Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 Ponent Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 FEDERACIONS LOCALS Barcelona Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 Manresa Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dilmecres 19 Colom, 3-5 d’agost de 2009. Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, Mireia 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals i Jordi Martí. Col·laboradors: “Ha arribat l'hora de parlar clar Sabadell sense pèls a la llengua, Unió, 59 Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com sense que ens tremoli la veu Tel. i fax 93 745 01 97 Fortuño, Carlus Jové i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 10.000 exemplars. ni amaguem la mirada. Terrassa Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 N'estam farts i no podem més" Ramon Llull, 130-136 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat Joan Alfons Marí i Torres, Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. dins "La Terra encesa" Castellar del Vallès Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. sallent@cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/ 2 Catalunya. Setembre de 2009
  • 3. REPORTATGE Va ser l’anomenada Tot el moviment republicà, anarquista Setmana Tràgica i part del catalanista era radicalment una revolta antimilitarista contra l’Església? GLORIOSES JORNADES DE JULIOL Cent anys d’una revolta antimilitarista Jordi Martí Font uè va passar a Barcelona Q ara fa cent anys? Què va abocar les masses de gent a cremar escoles religioses, esglésies i convents? Va ser l’anomenada Setmana Tràgica una revolta contra l’església? Una revolució? Una crema de convents per part de bar- celonins embogits? Els “multitudi- naris assassinats de capellans” van ser la causa d’aquest adjectiu apli- cat a aquella setmana de juliol? Què va fer Ferrer i Guàrdia per merèixer la mort? De la vaga general a la revolta popular 9 de juliol Un atac dels resistents marroquins contra el ferrocarril de la Sociedad Norteafricana va ocasionar la mort de diversos treballadors. La repres- sió posterior va encendre el foc d’una veritable guerra al nord d’À- camí) eren radicalment antimilita- que había de conducirlos a Meli- tos de curas y de frailes que, ade- pessetes de l’època. Si es pagaven, frica per a la qual l’exèrcit espanyol ristes. En aquest cas, però, també lla”. más de estar directamente interesa- una altra persona ocupava la plaça no estava prou preparat ni ho arri- cal tenir en compte l’actitud dels dos en el éxito de la religión católi- del soldat cridat a quintes,. Les baria a estar mai. socialistes del PSOE que s’oposa- La nit del 18 al 19 de ca, no tienen familia, ni hogar, ni 1.500 pessetes suposaven un salari ven al colonialisme espanyol i per juliol son de utilidad alguna al país”. complet d’un obrer de l’època, pel 11 de juliol tant a la guerra al Marroc sense que anar a morir a la guerra esdeve- posar en dubte l’exèrcit que l’havia Els rifenys van produir noves bai- 22 de juliol nia una qüestió de classe. El govern de Maura va anunciar la de portar a terme. xes a l’Exèrcit d’ocupació. La re- mobilització de 20.000 reservistes volta ja no era només això sinó que El governador civil de Barcelona, 24 de juliol per a un servei obligatori i actiu al Diumenge 18 de juliol havia esdevingut una autèntica gue- Ángel Ossorio y Gallardo prohi- Marroc. Tothom sabia ben clar què rra oberta. Les notícies sobre prop beix les manifestacions i incomuni- Es crea el comitè de vaga, format volia dir allò per a les classes popu- Enmig d’aquest clima de “No a la de tres-centes baixes van arribar a ca Barcelona amb Madrid. El mi- pel socialista reusenc Antoni Fabra lars. El mateix dia 11, començaren guerra”, un batalló de reservistes va la península el dimarts dia 20 i com nistre de Governació, Juan de la i Ribas, pel sindicalista Miquel Vi- les protestes i augmentaren d’inten- recórrer Barcelona camí del port a conseqüència a Madrid es van Cierva, prohibeix els mítings i les llalobos Moreno i per l’anarquista sitat a mesura que arribaven notí- per embarcar cap a Àfrica. Una produir violents xocs entre mani- manifestacions, alhora que ordena Francesc Miranda. Solidaritat cies i rumors sobre les derrotes que multitud s’havia congregat al Port i festants i policia. que es detingui tot aquell que pro- Obrera decideix no anar a la vaga patia l’exèrcit espanyol en la cam- allí unes dames de l’aristocràcia testi públicament. sola, el que farà que l’organització panya colonial. van fer la seva bona obra del dia re- Dimecres dia 21 obrera tampoc s’atreveixi a posar- La premsa republicana, tant el cata- partint entre els soldats medalles, 23 de juliol se davant de la protesta quan aques- lanista d’esquerres d’“El Poble Ca- escapularis i tabac. La burla que A Terrassa sis mil obrers es van reu- ta es radicalitza i que el comitè de talà” que dirigia Antoni Rovira i aquesta imatge suposava va escal- nir en un míting-assemblea contra Solidaritat Obrera anuncia que de- vaga no sigui mai un ens dirigent i Virgili com la lerrouxista d’“El far els ànims dels congregats i es la guerra organitzat per socialistes i clararà la vaga general contra la ni tan sols coordinador. La migra- Progreso” feia dies que s’havien van produir els primers aldarulls. anarquistes i en el qual ja es barre- guerra el dilluns 26 de juliol. Mal- desa de la força de l’organització pronunciat clarament en contra de Josep Comaposada explica a l’o- java l’antimilitarisme amb l’anti- grat l’anunci, la central obrera i lli- obrera –que es trobava a les seves noves aventures colonials i en con- puscle “La Revolución de Barcelo- clericalisme. Els obrers que hi van bertària no assumirà la direcció del beceroles ja que s’havia creat el 3 tra de l’enviament de tropes al Ma- na” la indignació dels soldats, en prendre la paraula es van pronun- moviment. d’agost de 1907- i la força creixent rroc. No era estranya la seva posi- veure les “empingorotadas señoras ciar “contra el envío a la guerra de Cal tenir en compte que en aquell del Partit Radical de Lerroux sem- ció ja que tot el moviment que repartían escapularios y otras ciudadanos útiles a la producción, moment, a partir d’una llei aprova- bla que en van ser les causes. republicà, anarquista i part del cata- baratijas a los muchachos, no pocos en general, indiferentes al triunfo da el 1855, es podia estar exempt Alejandro Lerroux havia basat la lanista (cal recordar que la Lliga de los cuales los echaron al agua de la cruz sobre la media luna, del servei militar a partir del paga- seva popularitat entre les classes Regionalista no segueix aquest desde la cubierta del mismo vapor cuando se podían formar regimien- ment d’una indemnització de 1.500 populars en un discurs radical alho- Catalunya. Setembre de 2009 3
  • 4. REPORTATGE celonins com Poble Nou, Sants, ció. És un sentiment general el que Gràcia, les Corts o Drassanes, on es ha mogut tothom a la protesta. Els produeixen els enfrontaments més que van pels carrers decidits a tot violents i continuats. Al migdia, el són les dones, els reclutes i els de govern declara l’estat de guerra les primeres reserves. Aquesta gent amb l’oposició del governador civil no tem ni la mort. Perquè, entre Ossorio y Gallardo i aquest presen- morir a Melilla i morir aquí, prefe- ta la seva dimissió. reixen morir a la vora de casa. A Ràpidament, els vaguistes passen a l’anar a dormir he vist soldats de atacar els edificis religiosos, que cavall per la Gran Via, que enraona- era on menys resistència podien ven amigablement amb els pai- trobar i que alhora representaven el sans”. Poder que volien combatre i que igual que els demanava submissió Dimarts 27 de juliol els enviava a morir escorxats a l’À- frica per uns interessos purament La revolta de Barcelona va prendre econòmics d’una elit econòmica el caire més clarament anticlerical a que tenia llaços de tot tipus amb partir de la nit amb la crema d’edifi- l’Església. cis religiosos de tot tipus (esglésies, Tot i que la crema de convents i es- escoles, convents, etc.) i perd el po- glésies es generalitza i es produei- tencial revolucionari en no fer front ra que demagògic, dirigit contra si bé formalment va començar com Comença la vaga general contra la xen escenes macabres que esdeve- directament al Poder i quedar-se en l’església i el catalanisme. Durant a una vaga general no es van desen- guerra. La vaga estava convocada nen símbol dels esdeveniments, un dels seus representants. A Dras- les jornades de juliol, Lerroux no volupar com a tal. La Unió Local per 24 hores, però la presència al com l’exposició a la porta dels con- sanes, s’ataca la comissaria i només era a Barcelona i, per tant, no de Societats Obreres de Barcelona- carrer de grups de gent que recorria vents de mòmies de monges (atri- a indrets com Gràcia, on l’organit- podem saber si la seva retòrica s’- Solidaritat Obrera s’havia creat el la ciutat amunt i avall sense parar buïbles als rumors populars que zació obrera és prou potent, la lluita hagués concretat en res o hagués 1907. Aquell any, el 25 de juliol, va fer que no s’acabés en un dia i el parlaven de tortures a què eren sot- es desenvolupa directament contra quedat només en retòrica. Una de s’havia publicat un manifest signat governador militar de Barcelona, el meses les dones que vivien als con- l’Exèrcit, la policia i la Guardia les aproximacions al personatge per 36 societats obreres i dirigit a capità general De Santiago, decla- vents), en tots els dies de revolta Civil, un dels cossos militars més que més m’agrada és la que inclou tots els treballadors; la seva consti- rés l’estat de guerra i tragués l’exèr- només seran assassinats tres reli- directament implicats en la repres- l’historiador Joaquim Ferrer a “Lai- tució formal s’esdevingué el 3 d’a- cit al carrer contra els manifestants. giosos. Aquesta dada em sembla sió d’aquells dies i que va veure ret (1880-1920)” i que cita Dolors gost del mateix 1907. Dos mesos Tot i que al matí tot s’havia desen- significativa, ja que és a partir d’e- com les seves casernes també eren Marín a la seva “La Semana Trági- després, va començar a publicar un volupat sense violència sembla ser lla que podem afirmar que si bé la atacades pels insurgents. ca” quan diu “El catalanismo en las periòdic amb el mateix nom. Un que la presència dels tramvies al ca- violència de la revolta va dirigida Segons la historiadora Joan Con- elecciones de 1889 consiguió todos any després, el setembre de 1908, rrer, com a conseqüència de la contra l’Església com a institució, nelly Ullman, en el seu estudi ja los puestos. A partir de aquí corrió es va transformar en Federació Re- nul·la organització sindical dels tre- els seus membres com a individus clàssic sobre els fets “La Semana la alarma del gobierno de Madrid. gional de Catalunya. L’organització balladors del sector, havia escalfat reben una minúscula part de la vio- Trágica”, el fet de calar foc als edi- Quien se inquieta principalmente es era sindicalisme pur i estava orga- els ànims de grups de manifestants lència desfermada, un fet radical- ficis religiosos va ser una sortida Segismundo Moret, figura decisiva nitzada al voltant de demandes im- que havien descarregat la seva ira ment diferent a la Revolució de buscada pels lerrouxistes i triada en esta cuestión (...) La idea ma- mediates i els convenis col·lectius. sobre els mateixos tramvies. És 1936. per enganyar els obrers més radi- quiavélica de Moret fue la de enviar En un principi, el sindicat es decla- destacable la presència de dones i S’arriben a aixecar fins a 250 barri- cals i evitar que hom intentés de dur a estas masas –las de Barcelona- un rava lliure de cap ascendència polí- infants en els incidents. Elles, en la cades, s’assalten les armeries i en a terme una veritable revolució so- líder de singulares dotes políticas, tica i també de marxisme i anar- majoria dels casos, amb un llacet algunes topades els soldats es ne- cial. un líder que naturalmente no podía quisme. Ben aviat, però, la blanc com a símbol de la seva opo- guen a disparar, cosa que sí fan els Coromines diu que “Aquella fou la ser monárquico, sino un republica- Solidaritat Obrera va estar sota un sició a la guerra. guàrdies de seguretat. Els catorze crema de convents. Segons diuen, no que levantara en Barcelona, de control anarquista, seguint el model S’aixequen barricades, hi ha vio- mil soldats de la guarnició de Bar- els incendiaris eren petits grups de la manera que fuera, una bandera del sindicalisme revolucionari que lents enfrontament entre obrers i celona són mobilitzats. 8 a 10 persones, que es reunien al españolista: Lerroux. A la objeción hi havia a la CGT francesa. El dia militars, sobretot Guardia Civil, i la Pere Coromines, l’intel·lectual so de pitos i campanes” i “En gene- de los otros políticos, de que aque- 13 de juny de 1909, el congrés de la vaga s’estén a altres localitats com d’esquerres i catalanista, simpatit- ral, el públic aplaudia la crema i els llo aumentaba el poder de los repu- Federació Obrera havia votat unà- Sabadell, Montblanc, Sant Feliu de zant de les idees anarquistes durant veïns feien recular els bomberos, blicanos, Moret respondía que esta nimement per la tàctica de la vaga Llobregat, Igualada, Alcoi, Valèn- bona part de la seva joventut i pare quan volien apagar els focs”. prevención resultará fundamentada general “depenent de les circums- cia, Valls, Palafrugell, Terrassa, del filòleg Joan Coromines, descriu sólo en Cataluña, pero no en el tàncies”. Reus, Badalona, Granollers, Vila- en els seus “Diaris i records” com Dimecres 28 de juliol resto del país, con lo cual como má- nova i la Geltrú, Mataró, Sitges..., va viure les jornades. Del dia 26, en ximo sólo aumentaría en veinte di- 26 de juliol tot i que són alguns dels barris bar- diu que “jo no crec en l’organitza- S’assalta la caserna de Veterans i putados la representación republi- cana en el Parlamento, pero a cambio de conseguía salvar a Cata- luña para España. En efecto, factu- rado por Moret, Lerroux llegó a Barcelona con un maletín, solo con el traje que llevaba y una muda de camisa. Todos los meses recibía del fondo de reptiles del Ministerio de la Gobernación 5.000 pesetas y en ocasiones extraordinarias hasta 20.000, cumpliendo religiosamente el compromiso con todos los go- biernos de la época”. Diumenge 25 de juliol Segons explica Josep Benet, va ser un dia de preparatius. Es transmete- ren missatges arreu i es van fer reu- nions amb els delegats obrers arri- bats d’arreu a la recerca de consignes i notícies. Un dels protagonismes més comen- tats i discutits, per la seva inexistèn- cia, és el que hauria pogut tenir la Solidaritat Obrera davant un fet que 4 Catalunya. Setembre de 2009
  • 5. REPORTATGE s’aconsegueixen armes però la re- vent de les Dominiques, a Horta. nar a fer net en els moviments so- que va tenir un cert èxit. El mateix Pel que fa a edificis cremats, aques- volta continua atacants edificis reli- El darrer dia de revolta, que no de cials que posaven en qüestió el Manuel Buenacasa, a “El movi- ta van ser 27 escoles regentades per giosos enlloc de bans, fàbriques i revolució, Pere Coromines explica Poder del moment. miento obrero español”, en fa una ordres religioses, 3 escoles parro- casernes. El tinent general publica que algunes de les històries que la Coromines, que ja havia patit la re- valoració en aquest sentit tot i que quials, 14 esglésies, 6 convents de un ban prohibint cridar cap consig- gent conta i que ell ha presenciat pressió que va envoltar el Procés de precisant-la quan diu que “si las monges, 2 centres de patronats na. són pures invencions perquè ell en Montjuïc, recorda en els seus diaris otras regiones de España no secun- obrers, 6 residències d’ordres reli- Coromines explica com, amb un sap la veritat, pel que no s’acaba de que “No tinc de penedir-me de res. daron el movimiento de Cataluña giosos masculins i 9 convents d’or- grup de mòmies desenterrades, “es creure molts dels relats que la gent No he fet cap acte del qual m’hagi fue ante todo por su desconoci- dres religiosos dedicats a la benefi- va formar una processó. Una d’e- li fa de coses que no pot constatar. d’avergonyir. Algun diari ha parlat miento real de lo que en ésta ocu- cència. lles la duien en la caixa pròpia, al- Coromines conclou que “Tots de que volien agafar-me, un perio- rría. El Gobierno de Maura tuvo Pel que fa al moviment obrer, Josep tres sobre fustes, alguna sencera a aquests dies m’he pogut fer una dista m’ha dit que estava a la llista buen cuidado y empeño en ilustrar Prat ha dit que abans dels fets de ju- la mà o sobre un llençol”. La revola idea de com la por i la vanaglòria dels deportats”. En una carta dirigi- a su manera al pueblo español, ha- liol, Solidaritat Obrera tenia 15.000 canvia d’intencions i Coromines activen la invenció de l’home. Un da a Amadeu Vives, Coromines li ciéndole creer que lo ocurrido en afiliats a Catalunya i després de la diu que “Casi bé ja no es parla de urbano em deia l’altra matinada resumeix les jornades dient que “El Catalunya era una movimiento se- repressió es va quedar amb 4.418 Melilla ni dels reclutes: la revolució que a la Rambla els soldats marxa- dilluns es va començar per una pro- paratista y criminal. No dejaremos afiliats, el que representa una dava- pren un aire francament radical. Ni ven per sota els balcons apuntant testa contra la guerra, cridant ‘viva de manifestar también que los tra- llada importantíssima per a una or- el socialisme ni l’anarquisme tenen enlaire i jo, que vaig passar-hi al els soldats’. Però la nit mateixa es bajadores del resto de España -mu- ganització de masses com aquesta. res que veure amb el moviment, cap de pocs minuts, no hi vaig va girar la cosa cap a la crema de chos enterados de la verdadera rea- Però potser cal mirar-ne també les que només va contra els convents i veure ni un soldat ni un guàrdia convents” i “El poble, quasi per lidad- no tenían los arrestos, el conseqüències potser no tan numè- les esglésies”. civil”.(..) Es veu que d’aquí una set- unanimitat, va trobar bé la protesta empuje y el influjo de sus herma- riques i sí més transcendentals. A mana les llegendes més fantàsti- el primer dia. Després, la crema nos catalanes”. partir de la Setmana Tràgica i com a Dijous 29 de juliol ques seran contades amb el mateix dels edificis religiosos va separar A l’àmbit dels Països Catalans, el conseqüència de l’arrenglerament aplom que si fossin veritat”. de la protesta els carlins i els con- lloc on més importància va tenir la de les diverses tendències del cata- Es mantenen els enfrontaments a servadors”. “No creguis lo que revolta fou a Sabadell, on l’Ajunta- lanisme amb els revoltats contra la bona part de la ciutat i l’Exèrcit rep Dissabte 31 de juliol diuen de robos, violacions i assassi- ment fou assaltat i s’hi proclamà la guerra o amb els repressors, la Soli- reforços de València, Saragossa, nats dels revolucionaris. Als maris- República. daritat Catalana rebia el seu tret de Pamplona i Burgos. L’Exèrcit Més de 10.000 soldats prenen la tes de Sant Martí els van atacar per- gràcia que la faria per sempre im- ocupa el Poble Nou i aconsegueix ciutat i tornen a funcionar el telèfon què tiraven. A tot arreu les persones Balanç i repressió possible. D’altra banda, la classe el control de Drassanes. Tercera nit i el telègraf. Comença la neteja dels han sigut respectades, i fins tracta- obrera iniciaria un procés de pèrdua d’incendis provocats. carrers i el desmantellament de les des amb consideració. Els robos els El balanç final de les jornades de progressiva de confiança en els ra- Coromines comenta els rumors que barricades, que estaven abandona- han fet els granujas i el veïnat, però juliol resulta molt aclaridor alhora dicals, el líder dels quals no es tro- corren entre la gent quan diu que des des del dia anterior. Malgrat la no els revolucionaris. Les violèn- que sorprenent si ens referim als tò- bava aquells dies a Barcelona però “La fantasia popular diu que són els tranquil·litat general, encara hi ha cies són històries per adormir-s’hi pics estesos per les valoracions po- que l’únic que van fer va ser des- capellans, els frares i els carlins els trets, tot i que ja no grans enfronta- dret. En canvi la repressió ha sigut pulars que se n’han fet, de forma viar les masses dels objectius veri- que tiren. Amb una lògica que co- ments. La nit anterior ja va ser de horrible”. completament interessada. Segons tablement revolucionaris. Malgrat mença a fer por se’ls acusa d’exci- gairebé total tranquil·litat i tot i que Josep Termes, el balanç de víctimes això, en les següents eleccions mu- tar la ràbia a les tropes perquè encara no hi hagué premsa sí que es Dilluns 2 d’agost mortals fou de 2 guàrdies civils (i nicipals guanyaria encara el Partit aquestes accentuïn la repressió con- restabliren els transports i s’obriren 39 ferits), 3 militars (i 27 ferits) i 82 Radical. Els obrers tendirien a l’au- tra els revolucionaris”. els edificis municipals. Tothom tornà a la feina i els burge- civils (amb 126 ferits). Hi hagué toorganització de la classe en una sos pagaren la setmanada a tothom. més de 200 desterrats, la majoria organització que si bé a priori en Divendres 30 de juliol Diumenge 1 d’agost El PSOE, que havia anunciat una anarquistes i republicans (entre ells, sortiria tocada, en un any esdevin- vaga general a tot l’Estat, no la va Anselmo Lorenzo o Teresa Clara- dria la Confederació Nacional del Arriben més tropes des de Tortosa i Es restableix el funcionament dels convocar i les primeres notícies re- munt) i cinc afusellats. El 17 d’a- Treball, la CNT, l’instrument de València. Es comencen a veure els tramvies i es publica un ban de l’al- ferents a la revolta en la premsa es- gost es va afusellar el republicà lluita més útil que mai no han tingut primers símptomes del final de la calde anunciant que dilluns reobrirà panyola parlaven d’una revolta se- Josep Miquel i Baró i més endavant els obrers organitzats als Països Ca- revolta: es restableix la circulació el comerç. Apareix un primer ba- paratista, una estratègia ho van ser Antoni Malet, Eugenio talans. A nivell estatal, Antoni pel centre de la ciutat i s’encén l’en- lanç de víctimes i se celebren mis- convenientment apamada per tal del Hoyo i Ramon Clemente. El 9 Maura hauria de dimitir per la crisi llumenat públic en algunes zones. ses a les esglésies que no han estat que el proletariat de la resta de l’Es- d’octubre, un consell de guerra derivada de la Setmana Tràgica, el Moltes de les barricades construï- cremades. L’anomenada Setmana tat no donés suport als revoltats de condemnava a mort Francesc Ferre mateix que Coll i Pujol, l’alcalde de des són abandonades. A la nit, enca- Tràgica s’acaba i comença una re- Barcelona. Aquesta era una estratè- i Guàrdia, que va ser afusellat el 13 Barcelona. Res ja no seria igual ra és destruït per les flames el con- pressió que serà aprofitada per tor- gia del ministre Juan de la Cierva d’octubre. després d’aquella setmana. Catalunya. Setembre de 2009 5
  • 6. TREBALL-ECONOMIA Assistim a l’enfonsament de les Es tracta d’ocultar la reestructuració salvatge de tots els sectors econòmics que rendes salarials i del l’empresariat porta a efecte sense límits poder adquisitiu CGT acusa les multinacionals de l’automòbil Els miratges de les xifres de lucrar-se amb l’atur de l’atur. La crueltat Comunicat de la FESIM-CGT de la realitat social L a CGT acusa les multinacio- nals de l’auto de lucrar-se amb l’atur, sobredimensionant la crisi, i exigeix la reducció de jornada sense reducció de salari. El Secre- tariat Permanent de la Federació de Sindicats de la Indústria Metalúrgi- ca, denúncia les multinacionals de demanar ERO per sobre del neces- sari per a rebaixar l’estoc i així lu- crar-se amb l’atur. La CGT proposa la reducció de jor- nada immediata a les 35 hores set- manals. La Federació del Metall de la CGT assenyala els casos de SEAT i Ford com exemples clars d’utilització dels ERO per a fabri- car milers de cotxes menys dels que realment vendran aquest any. Amb això denunciem que utilitzen els ERO per a rebaixar el seu estoc, disminuir despeses i rebre de l’estat més ajudes indirectes per mitjà de l’atur. També denunciem que tant aques- tes empreses com la resta de multi- nacionals del sector i de les auxi- liars utilitzen aquesta crisi per a augmentar la productivitat i la pres- sió sobre els treballadors. En aquest sentit rebutgen el xantatge al que s’està duent a la plantilla de Opel, amb la col·laboració dels responsa- bles polítics dels Governs Central i d’Aragó, exigint nous i greus sacri- Secretariat Permanent de CGT les fundacions partidistes, empre- tipus. Va comportar molt greu- nen centenars de milers de milions ficis a la plantilla, com única sorti- sarials i organismes internacionals. ment, desregular les relacions labo- d’euros de l’erari públic, sinó que, L da davant una fallida creada per la ’atur i el drama de mig milió Es tracta, entre altres coses, d’ocul- rals i introduir tots els elements de deterioren el model sanitari en voracitat dels empresaris, i oferint de persones amb fam. El tar la reestructuració salvatge de flexibilitat per a acceptar la compe- atenció, qualitat i satisfaccions de diners públics a empreses especula- poder de les empreses ener- tots els sectors d’activitat que l’em- titivitat com categoria sagrada. Va necessitats socials, alhora que fan dores que exigeixen milers d’aco- gètiques, que imposen els seus be- presariat està duent a efecte, sense comportar la liberalització i priva- negoci amb la medicina privada. miadaments sense concretar pro- neficis per sobre del clima, del límits institucionals i sense resis- tització dels serveis públics i sobre- Les remuneracions dels treballa- postes industrials de futur i amb medi ambient i d’un planeta habi- tència sindical, en aquest país. tot l’essencial per a la vida: el dors/es han perdut 2,7 punts en el greu risc de deslocalització. table. El nou fons de diners públics Ja va succeir en altres moments de transport, les comunicacions, l’e- primer trimestre de 2009 i les ren- La CGT, que està a l’espera d’una per a la banca que sempre guanya. la història d’aquest país en el segle nergia i la salut. La realitat és tan des de les famílies cauran per pri- reunió amb els Ministeris d’Indús- Els models de consum que ens ins- XX. La modernització de l’econo- odiosa que impedeix seguir els mera vegada en 15 anys. El nou tria i Treball per a expressar les ten des del poder polític, alhora mia “espanyola” i l’europeïtzació seus indicadors reals: Fons de Reserva per a la Banca pot seves alternatives, exigeix que els que consenteixen i assenteixen, “de la societat” en el 1986 amb el Els ERO en el primer trimestre de arribar fins a 90.000 milions d’eu- accionistes de les empreses i multi- amb la pèrdua de drets laborals, so- PSOE, va comportar: 2009 van destruïr més llocs de tre- ros, perquè es fusionin, es concen- nacionals paguin amb els beneficis cials i civils de la immensa majoria La destrucció del model d’econo- ball que tot l’any 2008. Els aco- trin o, simplement “netegin” les dels últims anys, una crisi que han social. mia rural (camp i agricultura) i la miadaments invisibles per termina- seves “vergonyes”. generat ells mateixos amb la sobre- Els ajustaments estructurals del possibilitat de tenir un projecte de ció de contractes temporals o no La realitat és així perquè des del producció i sobreexplotació de les mercat de treball per raons estacio- sobirania alimentària per al país. renovació, ha fet descendir la taxa poder i institucions es fa política i plantilles, tant en les empreses ma- nals -temporada turística, pla E Va comportar reestructurar tot el de temporalitat en 7 punts, el que es gestiona allò col·lectiu al servei trius com en les subcontractades i d’inversió local i ajudes directes al sector industrial, acer, carbó, pes- significa que més de 2,3 milions de de la minoria de rics, empresaris, auxiliars. consum d’automòbils-, han mos- quer, electrodomèstics, etc. i lliu- persones han anat al carrer des banquers…, abandonant el deure Per a la CGT aquesta crisi l’han ge- trat un miratge, l’augment de per- rar-se’l a les multinacionals per a d’octubre 2007 (data “oficial” de la fonamental de garantir el bé comú nerat les receptes capitalistes de sones empleades i disminució en ser competitius. Va comportar ad- crisi). Més de 500.000 persones per a tots i totes. sempre: augment de productivitat i 55.250 persones parades en el mes metre el paper que a l’estat espan- passen fam (d’alimentació) i hàbi- Els treballadors i treballadores, les rebaix de salaris. Per això plante- de juny de 2009. yol se li requeria per a entrar en tat (casa) i són atesos per Caritas. persones aturades, pensionistes, gem que es reparteixi el treball, re- El “discurs” que la “crisi” ha tocat aquest club denominat Comunitat L’estat espanyol destina a despesa sectors precaris… hem d’exigir duint la jornada a les 35 hores sense fons i que ja existeixen indicadors Europea i avui redenominat falsa- social 74.000 milions menys del responsabilitats i negar-nos a reducció de salari, per a poder sortir de reactivació, manca de rigor so- ment Unió Europea, convertir-nos que li correspondria pel seu nivell “pagar” les seves formes de vida, realment de la crisi, sense que cial i més encara, d’ètica social. És en una economia de serveis, on el de desenvolupament. Les Empre- les seves formes de produir, les hàgin de pagar-lo en exclusiva els “un discurs únic” al qual ens estan maó presidís tot i, fora pastura ses privades, conquisten el pastís seves forms de consumir i les seves treballadors. portant el Govern i les Institucions, d’especuladors i inversors de tot sanitari públic, i no només gestio- formes d’ofegar la nostra llibertat. 6 Catalunya. Setembre de 2009
  • 7. TREBALL-ECONOMIA Els salaris s’enfonsen. Autoritarisme i violència contra els drets de la classe treballadora Secretariat Permanent del cial a aquesta cultura empresarial, Comitè Confederal de la CGT sustentada en una estructura social "d’ordeno i mano”. “L es persones que treba- Sembla que només tindrem nou llen perden drets i sala- “model” produint desocupats i des- ris mentre segueix aug- ocupades, és a dir, exercitant una mentant el cost laboral per violència sobre les persones treba- l’increment espectacular dels aco- lladores amb absoluta falta de con- miadaments” trol i límits democràtics, doncs no Per a la CGT, l’Enquesta Trimestral altra cosa suposa els centenars de de Cost Laboral corresponent al milers d’acomiadats amb contrac- primer trimestre de 2009, publicada tes “temporals” d’obra o servei de- per l’INE, mostra algunes variables terminat (van destruïts 2,3 milions que denuncien aquesta “violència d’ocupacions silencioses, inexis- privada institucional” que l’empre- tents, com són els contractes tem- sariat espanyol, ve exercint des del porals), com l’espectacular aug- 2008, des de la més absoluta impu- ment dels ERO i Concursos nitat, contra milions de persones as- d’Empreses, que ja en el primer tri- salariades. mestre de 2009 han destruït més Les persones treballadores assistim ocupació que en tot l’any 2008. a l’enfonsament de les rendes sala- El cost laboral total (salaris, cotitza- rials i les pèrdues del nostre poder cions socials, i altres) per treballa- adquisitiu i a sobre hem de suportar dor, es va incrementar en un 3,9%, els discursos dels qui confonen in- mentre que el cost salarial (salari teressadament les seves situacions base, complements salarials i paga- de privilegi: empresaris i executius ments per hores extres), va créixer amb salaris mitjos anuals d’1 milió un 2,8%. És en els altres costos, d’euros, governs i institucions amb com les indemnitzacions per aco- salaris blindats, amb una societat miadament, on l’augment va supo- que repunta amb “brots verds”, sar un 6,8%. És a dir, al empresariat com si la fira, per a la majoria so- li és molt rendible destruir llocs de cial, no fos un món destrossat labo- treball com, per exemple, en la ral i socialment. construcció, típica activitat insoste- dament es transfereixen a l’erari quals passen a situar-se en 1.767,34 merç…) cada vegada tenen més pes El model productiu espanyol, no nible, on prop del 40% tenia con- públic a través de les suspensions €. L’explicació és molt fàcil, el càl- per al còmput de la mitjana els tre- només s’ha mostrat especulatiu, ex- tractes per "obra o servei" i en un temporals d’ocupació. cul de la mitjana es fa sobre les per- balls amb salaris d’alta qualificació plotador i insostenible mediam- any ha destruït 700.000 ocupa- L’altra conseqüència, perversa i an- sones que treballen i com qui estan i contractes fixos. bientalment, sinó que, a més, en les cions. Aquí és on ha crescut de tisocial d’aquest model productiu sent acomiadats són els contractats Per a CGT, som els treballadors i seves receptes de “regeneració”, es forma espectacular els altres costos que només prodeuïx desocupats i en treballs de poca qualificació i treballadores qui hem de forçar un mostra amb la cara més autocràtica, per acomiadaments, igual que en la desocupades i contractes precaris, barats (contracte d’obra i servei en canvi de rumb real i la VAGA GE- autoritària i violenta, consubstan- indústria, on els costos per acomia- és "l’augment mig dels salaris" els la construcció, hostaleria, co- NERAL és l’eina necessària. La Generalitat autoritza l’ERO de Nissan que suposa 698 acomiadaments CGT Nissan 128.000 unitats, amb una plantilla perant el servei de seguretat i sal- l’ERO, la CGT remarca que es trac- * Assessorament jurídic individual estable de 2.800 persones. tant les valles i es van aturar mo- ta de la darrera conseqüència del de cada treballador. L a Generalitat va donar el 28 de juliol llum verda a l’extinció de 698 ocupacions a la planta de la L’empresa tenia cinc dies hàbils per a presentar la llista d’afectats i ho va fer la nit del dia 29 al 30, però mentàniament les cadenes de pro- ducció. Posteriorment, uns 150 treballadors es van concentrar da- pla industrial firmat entre l’empresa i els membres del comitè (CCOO, UGT i USOC) el mes de febrer, en * Presentació de recurs contra l’a- provació de l’ERO. * Estudiar les possibles denúncies Zona Franca de Nissan per causes una part dels afectats no es va assa- vant del departament de Treball i el qual es recollia que hi hauria una quant a la manipulació de l’afecta- econòmiques, organitzatives i de bentar que estaven inclosos en van tallar durant una estona el tràn- plantilla mínima de 2.800 empleats. ció de l’ERO. producció, dels 3.598 que té ara per l’ERO fins el matí del dia 30 quan sit al Paral·lel. CGT acusa a UGT i CC OO d’afa- Dintre de la coordinadora d’afec- ara l’empresa entre la Zona Franca i no van poder entrar a la fàbrica. En CGT ha denunciat que, com ha pas- vorir l’ERO quan van signar el pla tats, es concretarien noves dates per Montcada i Reixac. L’Executiu ca- el cas dels 150 empleats que po- sat en altres empreses, el percentat- que fixava fòrmules com les baixes a l’aprovació d’un calendari de mo- talà va decidir autoritzar 548 dels drien tornar a l’empresa, s’obria un ge de treballadors de CGT afectats voluntàries per a reduir l’excedent bilitzacions. 581 acomiadaments totals que període d’inscripcions voluntàries. és molt superior al d’altres sindicats de personal. A nivell de sindicat emprendrem plantejava el grup japonès, i les 150 i a la proporció d’afiliats del sindi- les accions legals necessàries per a extincions, fins a 698, corresponen Mobilitzacions de cat existent a l’empresa. CGT és l’- Assemblea mostrar la discriminació que els tre- a empleats que perdran el seu lloc protesta dels únic sindicat que no ha mostrat el d’afectats/des balladors afiliats a aquest sindicat de treball però que tindran prioritat seu acord amb els plans de l’empre- han tingut cap a la seva llibertat sin- per a reincorporar-se a la fàbrica si treballadors sa i s’hi ha oposat clarament. La secció sindical de CGT va con- dical. aquesta rep més càrrega de treball. Uns 300 treballadors de la factoria La secció sindical de CGT denun- vocar el 31 de juliol a les 10 h. una Una vegada acabada l’assemblea es Els treballadors acomiadats perce- de Nissan en Barcelona es van con- ciava que els acomiadaments afec- assemblea d’afectats per l’ERO va realitzar una manifestació en Di- bran una indemnització de 60 dies centrar a la porta principal de l’em- ten, sobretot, els afiliats d’aquest (afiliats o no afiliats) al local de recció al Departament de Treball, per any treballat, amb un mínim de presa a primera hora del matí del 30 sindicat i empleats que no estaven CGT a Barcelona, per decidir què on van mostrar el rebuig a l’aprova- 23.000 euros i un màxim de de juliol per a protestar por la posa- adscrits a cap associació de treba- fer davant la situació existent. ció de l’ERO i així ho van fer saber 120.000. Està previst, segons l’a- da en marxa de l’ERO i per com s’- lladors. Com a conseqüència d’a- En aquesta assemblea es van tractar al Director General de Relacions cordat al febrer per l’empresa i els havia comunicat als afectats. Es quet nou ERO CGT perdrà un 80% els següents punts: Laborals. sindicats CCOO, UGT i USOC, van viure moments de tensió, una dels seus afiliats a l’empresa. Mal- * Creació de la Coordinadora d’A- Més info al bloc de CGT Nissan: que l’any 2012 la fàbrica produeixi part dels treballadors van acabar su- grat responsabilitzar a l’empresa de fectats de Nissan. cgtnissan.blogspot.com/ Catalunya. Setembre de 2009 7
  • 8. TREBALL-ECONOMIA L’ALTRA REALITAT El llarg i Via lliure a l’aplicació tortuós camí de l’Estatut de la Directiva Bolkestein descens de les contribucions a la Col·lectiu Catalunya Pepe Berlanga Seguretat Social, l’empitjorament P ortes obertes a la implanta- de les condicions laborals i la limi- E n l'ampli període que va gover- nar la dreta convergent modifi- car l’Estatut de 1979 no va ser un ció de la Directiva de Ser- veis del Mercat Intern de la Unió Europea, coneguda com la tació als governs europeus de por- tar a terme polítiques de foment i subvenció de serveis essencials. assumpte prioritari. Seria amb l'a- “Directiva Bolkestein”. El 19 de Després que Frederik Bolkestein rribada al poder dels socialistes juny el Congrés aprovava un pro- dugués la seva proposta de llei el quan es plantejaria amb claredat la jecte de llei que fomenta la libera- 2006 al Parlament europeu, el grup qüestió. No obstant això, els pro- lització dels serveis bàsics i que Verd i l’Esquerra Europea van pre- blemes només acaben de començar. afavoreix l’entrada de la Directiva sentar una esmena a la totalitat que El Consell Consultiu avançava que europea, un projecte de llei que va ser rebutjada per 486 vots en 19 articles podien considerar-se an- modifica 47 lleis considerades com contra i 153 a favor. Un text de tiestatutaris i 39 de dubtosa legali- a “obsoletes” i dóna via lliure a la compromís posterior, amb esme- tat. Però, aquest no era el major es- liberalització de serveis com auto- nes que excloïen de la directiva els cull; resoldre el capítol sobre el escoles, missatgeries, estacions denominats Serveis Socials d’Inte- finançament econòmic era una d’autobús o empreses de subminis- rès General, va ser aprovat amb qüestió a dissipar i va requerir la in- trament energètic que podran ser 391 vots a favor, 213 en contra i 34 tervenció directa del president Ma- gestionades per transnacionals o abstencions. Aquest marc no va sa- ragall per a arrencar un compromís empreses de qualsevol país de la tisfer als grans capitals, que veien resolutiu, el qual no aconseguiria Unió sense inscriure’s en un regis- limitat el seu accés a un sector que canalitzar-se fins moments abans. tre i substituint per declaracions de absorbeix 140.000 milions a l’any. Ara bé, encara que es va assolir el responsabilitat les autoritzacions Però en estats com l’espanyol, suport dels grups que componen el per a exercir l’activitat. abans de l’aprovació de la Llei tripartit més el dels convergents, la Els efectes immediats de l’aplica- Omnibus, altres lleis com la 15/97, definició de Catalunya com una ció de la Directiva Bolkestein po- que permeten la participació de ca- nació en el seu primer article va drien anar des de la deslocalització pital privat en els serveis com la disparar les ires iracundes dels massiva de les empreses cap als sanitat, havien obert la porta a la li- membres del Partit Popular. països amb lleis més permissives beralització total dels serveis bà- En el posterior tràmit al parlament fins a un augment del frau fiscal, el sics. espanyol el sempre sorprenent Al- fonso Guerra assenyalava que el sistema de finançament no s'ajusta- OPINIÓ: La Llei Òmnibus va a la Constitució. Va intervenir Raúl Maïllo, advocat del Gabinet sumptament limiten la competèn- racions, ampliacions o transforma- Quant als serveis industrials i de la Rodríguez Zapatero per pactar amb Jurídic Confederal de la CGT cia en l'activitat de serveis. cions d'importància. Igualment, es construcció, es redueixen els con- Convergència i Unió una “solució global”. Els seus continguts es van aprovar per tots els grups, excepte E l passat dia 19 de Juny de 2009, es rebutjaven al Parla- ment les esmenes a la totalitat La referida Directiva i la pròpia llei de trasposició, si bé van eliminar el principi denominat de país d'ori- redueixen els controls i exigències establertes en matèria de prevenció de riscos laborals. trols administratius, especialment, respecte de la instal·lació i mante- niment d'equips i en l'activitat de el PP i ERC –uns per considerar plantejades enfront del Projecte de gen, no obstant això, afirmen els Hem d'indicar, entre tals mesures, les petites i mitjanes empreses. que anaven massa lluny, els altres Llei de modificació de diverses principis de llibertat d'establiment i la reforma de la intervenció dels En matèria de serveis energètics perquè es quedaven curts-. lleis per a la seva adaptació a la lliure prestació de serveis, principis col·legis professionals en les pro- s'eliminen els règims d'autorització Ja solament quedava un últim pas, Llei sobre el lliure accés a les acti- que han demostrat la seva potència fessions col·legiades (no havent per a l'exercici de les activitats de la seva aprovació en referèndum vitats de serveis i el seu exercici per a limitar el dret de vaga, els d'obviar-se l'empara constitucional comercialització en els sectors per la ciutadania catalana. La cam- (coneguda com a Llei Omnibus), i drets dels treballadors i permetre, que tenen els mateixos a l'Estat es- elèctrics i d'hidrocarburs, així com, panya generaria estranys companys que pretenien retornar aquest pro- sense necessitat d'acudir a la referi- panyol), es redueixen les seves controls en l'accés a aquestes acti- de viatge, de nou PP i ERC es posi- jecte de norma al Govern per a ree- da Directiva, en determinades oca- competències en diferents qües- vitats i al seu exercici. cionaven en contra, incorporant-se laborar-lo amb altres continguts. sions i davant determinats ele- tions, fonamentalment en les qües- En matèria dels serveis de trans- a aquesta posició un insòlit grup de La referida norma, que modifica ments, l'aplicació en l'execució tions relatives a exercici en diver- port i comunicacions, s'eliminen recent creació que responia al nom 47 normes estatals, té com finalitat, d'un determinat treball, de les con- sos territoris, a preus o honoraris dos règims d'autorització del trans- de Ciutadans. Els populars van pre- incorporar la Directiva relativa als dicions d'origen dels treballadors professionals, o al principi general port terrestre, les estacions i cen- sentar un recurs d'inconstitucionali- serveis en el mercat interior (cone- que ho realitzen, amb independèn- d'inexistència de visat en les pro- tres de transport i l'exercici de l'ac- tat per entendre que es tractava guda com Directiva Bolkestein). cia de la condicions aplicables en fessions tècniques, tret que se tivitat d'arrendament de vehicles. “d'una constitució paral·lela que li- Així, a dia d'avui, queda obert el el lloc d'execució del referit treball. sol·liciti pels clients o s'estableixi En quant als serveis mediambien- quida unilateralment el model d'Es- termini per a la presentació d'esme- En aquest sentit s'invoquen les ja pel govern per Reial decret, sense tals es continua amb l'eliminació tat”; per això, impugnaven 114 dels nes sobre qüestions concretes, fi- conegudes sentencies Viking, regular de cap manera el control de dels règims d'autorització i requi- 223 articles i 12 de les 22 disposi- nalitzant aquest termini el dia 7 de Laval i Rüffert, dictades pel tribu- qualitat dels mateixos. No obstant sits de prohibicions per a l'exercici cions.. setembre de 2009, data en la qual nal de Justícia Europeu, de dates això, quant a l'advocacia, no sem- de la seva activitat. Finalment es Per si no faltava suficient llenya es continuarà amb el tràmit parla- 11.12.2007, 18.12.2007 i bla vagi a tenir un abast important, modifiquen altres serveis en el ma- que avivés el foc, el Defensor del mentari de la referida norma, fina- 3.04.2008. doncs si bé tindran prohibides les teix sentit d'eliminació d'autoritza- Poble també recorria l’Estatut litzant el termini de trasposició de Es produeix una substitució del recomanacions sobre honoraris, no cions administratives. sobre la base de les “nombroses la Directiva 2006/123/CE, al des- règim d'autorització prèvia per a obstant això, si podran elaborar-se Queda per demostrar-se l'element queixes que havia rebut” en la seva embre de 2009. Les referides es- l'exercici de nombroses activitats criteris orientatius als únics efectes central de la norma: que l'elimina- oficina, així com en els informes menes a la totalitat van ser plante- per meres declaracions responsa- de la taxació de costes i de la jura ció de règims d'autorització o de jurídics que havien identificat set jades pels grups ERC-IU-ICV i bles o comunicacions dels interes- de comptes dels advocat, però que controls administratius vagi a ge- motius de notòria inconstitucionali- BNG, sent derrotades pels vots en sats, quedant els possibles controls podran seguir tenint el mateix con- nerar una economia amb una major tat. contra de PP, PSOE i CIU, i amb a moments posteriors amb els sens de preus mínims, si bé, no pot inversió o més competitiva, o eli- Certament la polèmica està servida l'abstenció del PNB. obvis riscos, i igualment es genera- donar-se com vàlid que el que un minar costos per als consumidors. i, malgrat els tres anys transcorre- La finalitat suposada de la norma, i litza l'ús del silenci administratiu. servei no estigui regulat hagi de Per contra, si que haurem de veure guts, el Tribunal Constitucional no com a tal ha estat venuda pel go- Ha de destacar-se que en l'àmbit la- generar un decreixement dels l'eliminació dels controls i la pèr- acaba de definir-se, a pesar de les vern, és generar una suposada mi- boral i de Seguretat Social se supri- preus i una millora dels serveis dua de protecció dels ciutadans en- interessades filtracions sobre les llora de la competència, eficiència i meix el requisit de la prèvia auto- producte de la competència, com front de l'exercici d'activitats en els seves raons, la tardança en la seva productivitat, mitjançant l'elimina- rització per a l'obertura d'un centre s'ha pogut veure en diferents ser- serveis, sense que es pugui augurar resolució continua posant nervio- ció de determinats controls públics de treball, la reobertura o reprendre veis pertanyent a sectors liberalit- l'impacte sobre el referit sector sos a tiris i troians. i determinades figures que pre- els treballs després d'efectuar alte- zats. d'activitats de serveis. 8 Catalunya. Setembre de 2009
  • 9. TREBALL-ECONOMIA Seat pacta el tercer QUI PAGA MANA Majoria de expedient temporal mileuristes i cap revolta: què amb CCOO-UGT ens passa? Vicent Martínez Col·lectiu Catalunya D arrerament han sortit dades S eat va arribar el 9 de juliol a que certifiquen que més d'un un acord amb els sindicats 50% dels treballadors catalans són majoritaris per aplicar un mileuristes (13.400 euros bruts altre expedient de regulació d’ocu- l'any, prop de 1100 euros per mes pació (ERO) temporal, que ja serà amb 14 pagues). Quan pitjors con- el tercer, i acumularà tretze mesos dicions té la classe treballadora, de suspensió temporal a les plantes més febles són els sindicats (majo- de Martorell i, ara també, de la ritaris) i més forts els empresaris. Zona Franca. Amb aquest altre La mitjana d’altres països occiden- ERO, acceptat només per la UGT i tals és molt superior. CCOO, ja sumarà tretze mesos de En aquest context, en el qual els suspensió de feina. empresaris declaren guanyar La mesura va ser aprovada per la menys que els treballadors, és en el UGT i CCOO i rebutjada per la qual la patronal demana majors fa- CGT, que va presentar davant cilitats en l'acomiadament (tot i que l’inspector del Departament de no els ha costat gaire acomiadar 1,4 Treball un escrit d’oposició per in- milions de persones en un any). tentar minimitzar l’acceptació del Diuen que el cost salarial és massa pacte. L’expedient afectarà un alt, que paguen massa impostos, màxim de 7.789 treballadors de les que no som competitius per costos, dues plantes catalanes de Seat etc. Vivim en un país en el qual els entre el 31 d’agost i el 23 de des- empresaris volen competir amb al- embre i els treballadors afectats (en tres països per costos laborals. Això queden exclosos els majors de 53 mostra l’escassa sensibilitat social, anys) rebran el salari íntegre sem- la poca valoració dels seus treballa- pre que facin cursos de formació. dors i, fins i tot, la reduïda capacitat Seat té actiu un ERO temporal que cretament, entre el 31 d’agost i el a més, aturarà les tres línies de pro- plantes catalanes, i el seu objectiu de visió per competir dins del capi- va iniciar al novembre i que acaba- 23 de desembre, segons va explicar ducció. La línia número 1 (que fa és tancar l’any amb una producció talisme. En comptes de competir en rà el 31 de juliol. un portaveu de Seat. Els treballa- l’Ibiza) s’aturarà durant 21 dies; la de 290.000 unitats. qualitat (de producte, de salaris, de Des del novembre fins al desem- dors afectats percebran el cent per línia 2 (León i Altea), durant 21 La CGT va rebutjar l’expedient i nivell de vida i de consum) prefe- bre, és a dir, durant tretze mesos, cent del sou i de l’antiguitat sempre dies més, la qual cosa afectarà, res- no el va signar. Per a la CGT Seat reixen fer-ho empitjorant les condi- Seat haurà encadenat tres expe- que facin cursos de formació, i la pectivament, 2.150 i 2.140 treba- presenta un altre ERO eludint cions laborals dels assalariats del dients temporals de regulació d’o- suspensió de feina es farà de mane- lladors. La línia 3 (Exeo) es pararà raons de producció i, justament, no seu propi país: és una de les reivin- cupació. A més, la llista no s’acaba ra rotatòria, per tal que cap treba- durant 14 dies, la qual cosa afecta- va tenir en compte les vendes del dicacions més importants de la nos- aquí, perquè el grup automobilístic llador estigui més de dos mesos a rà 970 treballadors. En algun mo- juny, que eren positives. Seat està tra patronal, això i la privatització ja va avisar que necessita mesures l’atur. No s’hi inclouran els treba- ment en què les tres línies de pro- demanant més del que li fa falta, i a dels serveis bàsics. de flexibilitat fins que no arribi la lladors majors de 53 anys per no ducció estiguin aturades i s’hagi més inclou la plantilla de la Zona A tot això, ni els sindicats majorita- producció de l’Audi Q3, l’any perjudicar la seva cotització per a enviat a casa 900 treballadors gai- Franca, on, en els últims quatre ris ofereixen una alternativa real i 2011. la jubilació i, a més, no afectarà el rebé les dues plantes de Martorell i mesos, s’estava treballant molt la majoria de mileuristes es confor- Segons el document acordat, període de vacances, que es res- Zona Franca estaran totalment bui- més que en els sis mesos prece- men pensant que algun cop arribarà aquest tercer expedient temporal pectarà. des. dents. La CGT tem que Seat pre- el dia en el qual cobren més per una afectarà un màxim de 7.789 treba- Seat enviarà a casa uns 500 treba- Segons les estimacions de la direc- senti un altre expedient ja en l’e- mena de sort en un sistema econò- lladors de les plantes de Martorell i lladors entre el 31 d’agost i el 13 de ció de Seat, amb aquest tercer ex- xercici del 2010, fet més que mic i polític que fomenta l'indivi- la Zona Franca de Barcelona en l’- setembre i 900 més entre el 14 de pedient es reduirà en 66.833 el probable i que podria avançar-se a dualisme i les solucions personals, i últim trimestre de l’any i, més con- setembre i el 23 de desembre però, nombre de cotxes fabricats a les finals de l’exercici en curs. la despreocupació de la situació col·lectiva i així ens va. Una pregunta que ens hauríem de fer en aquest context desolador i in- Roca presenta dos ERO dividualista és: perquè no arrelen Secció Sindical CGT Roca i poral, actualment en vigor, amb un grup; l’octubre de 2008 un nou econòmiques sinó que els ERO més els nostres missatges? Pot ser Col·lectiu Catalunya any de durada i que afecta 1.990 ERO d’extinció de contractes per a tenen la seva base en previsions. el nostre missatge no arriba a to- treballadors/es de totes les plantes. 142 treballadors -52 a Gavà- de tot La CGT sempre ha denunciat que thom? No els resulta creïble? Par- R oca ha presentat dos nous ERO: un d’extinció de con- tractes (acomiadaments) a 713 tre- La destrucció d’ocupació al grup Roca, és constant i continuada; des de finals de 2006 més de 1.400 tre- el grup; el març del 2009 un ERO temporal per a 1.990 treballadords de tot el grup; el juliol de 2009 un les pretensions de l’empresa són precaritzar les condicions laborals de les plantilles i alhora fomentar lem i teoritzem massa però duem poques coses a la pràctica? Que podem fer per combatre l'indivi- balladors i l’altre, temporal i de 12 balladors han sortit de l’empresa, d’extinció de 713 contractes i un la fabricació en països del tercer dualisme? Majoria de mileuristes i mesos de durada, que s’aplicaria a per aplicació d’ERO, per acomia- altre de temporal per aplicar a 234 món on assoleixen majors benefi- no hi ha hagut cap revolta i ni cap partir de febrer de 2010 a 234 tre- daments objectius i alguns pactant treballadors a partir de febrer del cis amb menors costos. Malgrat la protesta. Els hi donen una mortera- balladors. la seva baixa a l’empresa. 2010, quan s’acabi el qual actual- recessió econòmica l’empresa s’es- da de diners als bancs (un govern Dels 713 acomiadaments, 341 se- La cronologia dels ERO és la se- ment està en vigor. tà expandint en diversos països socialista) i no hi ha una protesta. rien de Gavà. La plantilla actual és güent: el juliol del 2007 s’aplica un La CGT s’ha oposat als 7 ERO (Xina, Índia, Tailàndia, etc.). Per Bé, si les típiques queixes de café, d’uns 3.000 treballadors/es -1.200 ERO temporal a Gavà per a 57 tre- presentats per l’empresa des de això la CGT proposar als treballa- però res tots a ‘tragar’, què ens a Gavà- repartits en 4 centres de balladors durant un any; el gener 2007. L’empresa sempre diu que és dors i treballadores oposar-se fron- passa? Per què no ens organitzem? treball (Gavà, Barcelona, Alcalá de de 2008 un altre a Alcalá d’Hena- un mal menor; mentrestant CCOO talment a aquest nou ERO i elabo- I això ho dic tant en referència a la Guadaira i Alcalá de Henares). res per a 128 treballadors durant un i UGT han donat el vistiplau; a més rar un pla de lluita contundent per societat en general per no reaccio- Tot just havien passat 4 mesos de la any; el juliol de 2008, un ERO s’ha prorrogat el conveni en lloc de aconseguir la retirada d’aquesta nar com als moviments alternatius signatura i aprovació per l’empre- d’extinció de contractes per a 125 negociar-ne un de nou. En cap oca- nova destrucció d’ocupació. per no tenir més repercussió de la sa, CCOO i UGT d’un ERO tem- treballadors -70 a Gavà- a tot el sió l’empresa ha presentat pèrdues Més info: www.cgt-roca.com/ que tenim actualment. Catalunya. Setembre de 2009 9