Desembre 2008

1. Catalunya
w Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Desembre 2008 • número 103 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat
No ens
fareu creure!!!
Foto: Ferran Reyes

2. Editorial
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> ON ENS TROBEM?...
SECRETARIAT PERMANENT DEL
COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
DE CATALUNYA
Contra els efectes de la seva
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - spccc@cgt.es
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
crisi: ni capitalisme ni autoritat
FEDERACIONS SECTORIALS
• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya
(FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC)
• Federació d’Administració Pública de
Catalunya (FAPC)
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS COMARCALS
Anoia
Rambla Sant Isidre, 15, 1r
08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85
cgtanoia@yahoo.es
Baix Camp/Priorat
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41
Baix Llobregat
Cra. Esplugues, 46
08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51
Comerç, 5. 08840 Viladecans
cgt.viladecans@yahoo.es
Tel./fax 93 659 08 14
Baix Penedès
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
Tel. i fax 977 66 09 32
cgt.baix.penedes@gmail.com
Barcelonès Nord
Alfons XII, 109. 08912 Badalona
A
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03
Garraf-Penedès
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú -
cgtvng@cgtcatalunya.cat
Tel. i fax 93 893 42 61 bocats a l’atur i a la precarie - negatives. De fet, saben que aques- paços de no veure que les oficines breixin tot i que fa anys i panys
Maresme tat, entrampats en mil i un ta crisi del sistema no se soluciona de l’atur no són res més que una que podrien estar cobertes per a
Plaça Cuba, 18, 2n
08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.com
crèdits o en un d’aquells de injectant diners públics en les em- part més d’aquest sistema-presó tots els habitants del planeta
Tel. i fax 93 790 90 34 cadena perpètua, la crisi actual que preses privades que més han gua- que ens obliga a fer jornades es- No ens els creiem i no adme-
Vallès Oriental nosaltres no hem provocat i que no nyat en els darrers anys i que aixpo gotadores per arribar a un sou trem cap rebaixa social més en
Francesc Macià, 51
08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com
ens creiem però que ens afecta com no admet un altre nom que robatori. digne, del mateix sistema que mal- nom de la crisi.
Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 a cap altre, ens colpeja dia sí i dia Saben que les solucions no són met el nostre entorn en aquesta Ni rebaixes ni acomiadaments.
també. Utilitzant-la com a excusa, possibles dins d’aquest sistema que cursa desenfrenada cap a enlloc, Ni acomiadaments ni precarietat.
FEDERACIONS INTERCOMARCALS les multinacionals de tot tipus ens ells no s’atreveixen a canviar perquè del mateix sistema que deixa que Ni precarietat ni capitalisme. Ni ca-
amenacen fer-nos fora del nostre tenen por de qualsevol canvi que els les necessitats bàsiques no es co- pitalisme ni autoritat.
Girona
Còmic - Águrrelj
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a lloc de treball. allunyi dels privilegis que ara tenen.
17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat Ens amenacen i ens fan fora. Les Els polítics ens animen a consu-
Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19
Ponent xifres de treballadores i treballadors mir més i a no deixar de comprar. És
Av. Catalunya, 2, 8è aturats no paren de créixer i els ma- el que hem fet en les darreres dèca-
25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30
teixos polítics que ademeten ERO, des i ja veieu a on ens han portat. El
acomiadaments encoberts en preju- planeta és a punt de petar mentre
Camp de Tarragona
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona bilacions, acomiadaments directes i les multinacionals del Nord compren
cgttarragona@cgtcatalunya.cat rescissions de contractes sense cap terres al Sud per preparar la propera
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28
altra alternativa que fer cua a l’atur, crisi després del seu proper gran ne-
intenten desinflar les xifres que as- goci: en aquest cas han apostat per
FEDERACIONS LOCALS senyalen el desastre col·lectiu fent l’alimentació tal com en els darrers
Barcelona propostes rocambolesques com la decennis han apostat per la cons-
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org de desapuntar de l’atur les persones truccio i l’especulació sobre els hab -
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 prejubilades. No volen buscar solu- tatges i el territori. Serem capaços
Manresa cions sinó només corregir les xifres de tornar a creure’ns-els? Serem ca -
Circumval·lació, 77, 2n
08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59
Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dijous 20 de
novembre del 2008.
Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, Mireia
08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com
Tel. i fax 93 588 17 96
Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras.
Sabadell
Col·laboren en aquest número: Àngel Bosqued, Platafoma Aturem la Guerra, Rebeca Tomás, “L’art també és transgressió,
Unió, 59 Seminari d’Economia Crítica Taifa, Emigdi Subirats, Manel Aisa, Baladre, Mariona Parra, REDI, ruptura, ironia, paròdia,
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com
Tel. i fax 93 745 01 97
Ecologistes en Acció, Mumia Abu-Jamal, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: usurpació, confrontació,
Terrassa
Ferran Reyes (foto portada). Il·lustracions: Agurrelj. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: investigació, exploració,
Ramon Llull, 130-136 Germán Mozzer’.
‘ Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dime- interrogació, contestació.”
08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04
cres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat Daniel G. Andújar dins del projecte
Castellar del Vallès
No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Herramientas del arte”
“
Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
sallent@cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Catalunya. Desembre de 2008

3. REPORTATGE Qui ens ha posat dins
del forat no ens en
treurà. Acabem amb el
Els ‘economistes’ del règim ja saben com
capitalisme d’un cop ja!
guariir el malalt: arruïnar-nos a totes i a
tots. Els deixarem fer un altre cop?
ÉS L’ECONOMIA,
XIMPLES!!!
Milers de persones es manifesten arreu conta el
capitalisme mentre vint el ‘refundaven’
15 de novembre: La crisi que la
paguin els bancs i els rics!
vam sortir al carrer per un habitatge
E
Col·lectiu Catalunya
digne i ja vam advertir del perill de
l dissabte 15 de novembre, es la bombolla immobiliària. Ara que
reunia el G-20, els principals ha esclatat, la pagarem nosaltres?
governants mundials, per preparar Durant anys, s’han folrat i ara
un nou pla contra la crisi que ells ens anuncien acomiadaments, reta-
mateixos han generat. En resposta a llades salarials, tancament d’em -
aquesta nova fantasmada dels po- preses, “aparcar” el protocol de
derosos del planeta, que entre àpat i Kioto (que el protocol, ja de per sí
àpat, prenen acords que condicio- és ridícul).
nen i afecten negativament les nos-
tres vides, al mateix temps que in-
Està clar que els grans partits go-
vernen per a la banca i que els Això no rutlla
crementen el seu poder i riquesa, va grans sindicats no protestaran, si
tenir lloc una jornada internacional fins i tot els han felicitat els bancs i
de mobilització anticapitalista con- empresaris! Només la gent del ca- Taifa, Seminari d’Economia poc és segur ni eficaç. D’on sortiran els prop de dos bi -
tra la crisi econòmica i els seus rrer podem denunciar-ho. Crítica (www.seminaritaifa.org) On és la mà invisible” (auto -
“ lions d’euros amb els quals els es -
principals responsables: bancs, go- Privatitzen els beneficis i socia- rregulació del mercat per mitjà de tats de la UE pensen apuntalar el
T
verns, multinacionals,... litzen les pèrdues, es creuen que l’oferta i la demanda) ara? S’ha fet sistema financer?
En el marc d'aquesta jornada es som estúpids? Ho permetrem? Es othom ho veia a venir. Era invisible i missing’ del tot. I ara
‘ Òbviament, s’han de treure els
van realitzar concentracions a di- clar que no! evident que el sistema petaria es demana als governs que resol- diners d’algun lloc. Es treuran del
verses ciutats de Catalunya: Barce- El dissabte 15 de novembre, vam pel seu graó més feble en aquest guin les errades del propi sistema i sector públic (administracions
lona, Lleida, Girona, Reus, Tarra- sortir al carrer però tenim clar que moment: el sector financer immo- evitin la fallida encadenada d’enti - central, autonòmica i local). I di-
gona, Mataró, Vilanova, Manresa, amb un dia de mobilització no hi ha biliari també conegut per banks -
“ tats financeres, a base d’utilitzar guin el que diguin, el que perilla
Tortosa, Sabadell, Figueres,... i a prou. El 29 de novembre, hi havia ter” (banquers gàngsters). diner públic. A això se li diu na- és el manteniment del poc que va
nombroses ciutats de tot l'Estat es- convocada una nova jornada de És ben sabut de tots que estem cionalitzar, tot i que sembli dife- quedant del nostre estat del benes-
panyol. Cal destacar les 5.000 per- lluita, en la qual destacava la mani- immersos en una crisi econòmica rent si ho fa un govern d’un país tar.
sones que van participar a la con- festació convocada a Barcelona d’abast mundial. Però no és de l’OCDE (EUA, Regne Unit, Les treballadores i els treballa-
centració-assemblea-manifestació sota el lema "Que la crisi la paguin només una crisi financera provo- França, Alemanya, Holanda,…) o dors no hem de pagar els plats
de Barcelona, les 150 de Reus, les els rics". cada per una bombolla immobilià- d’un altre que s’enfronta, més o trencats d’una crisi estructural de
100 de girona, les 50 de Tarrago- Contra la crisi, cal que s’escolti ria. És la demostració tangible que menys, a les normes imposades la qual en som les víctimes. Cal
na,... la nostra veu. Perquè les nostres aquest sistema econòmic anome- internacionalment, com ara Vene- que estem alerta i actius per defen-
Salvar de la crisi als bancs d’Es - vides valen més que els seus diners. nat capitalisme no funciona. Ens çuela o Bolívia. Potser la diferèn- sar i no renunciar a una sanitat i
tats Units ha costat 700.000 milions volien fer creure que és un sistema cia és que aquests últims socialit- educació públiques, gratuïtes i de
de dòlars!!! Cinc vegades més del capaç de crear riquesa, encara que zen guanys i els de l’OCDE qualitat. No podem permetre re-
que va aprovar la ONU per arribar Mireu també els webs: la distribueixi molt desigualment només les pèrdues. I mentrestant talls en les cobertures socials
als Objectius del Mil·leni! I les aju- www.kaosenlared.net/especial/no- entre tota la població (60.000 als directius de les entitats finan- (pensions, atur, ajuts,…) ni incre -
des europees són encara majors, és alas65horas morts de fam diaris al món; a l’Es - ceres en fallida els premiem el bé ments en la desregularització del
una vergonya!! www.moviments.net/xarxacontra- tat espanyol, 80.000 famílies, el que ho han fet pagant-los una mi- mercat laboral.
A l’Estat espanyol, el govern ha tancaments/ 0’7% del total, té la meitat de tota lionada (Ex. Forbis: 5.000.000 ) € Properament una nova publica-
donat 100.000 milions d’euros als www.cgtcatalunya.cat/spip.php?art la riquesa, segons les declaracions Els seus contractes blindats” ho
“ ció:
mateixos bancs que estan desno- icle2373 d’IRPF del 2003). estipulen així. En lloc de castigar- Senzillament… Breus reflexions
nant moltes famílies per no poder www.cgtcatalunya.cat/spip.php?art Ara podem constatar de nou los pel malament que ho han fet, per estimular l’estudi i el debat.
pagar la hipoteca. icle2378 (com en el passat) que no només els agraïm” la seva incompetèn -
“ senzillament.seminaritaifa.org/se
Fa mesos, milers de persones www.17-s.info és un sistema injust sinó que tam- cia. nzillament-01-aixo-no-rutlla/
Catalunya. Desembre de 2008 3

4. REPORTATGE
Reclamem el final de l’actual
model polític, econòmic i social
D
Comitè Confederal CGT respecte per la naturalesa i la terra,
quedin garantits i una vida social
bona, sigui possible per a tots.
es de la CGT, davant del Els poders públics i econòmics
treball, l’atur, la crisi finan - han de garantir rendes suficients i
cera, econòmica i política, exigir, de qui s’apropia indeguda -
exigim a institucions i als organis- ment i no contribueix a l’interès ge -
mes públics que es deixi d’estafar i neral, responsabilitats. Exigir que
enganyar la majoria social, els tre- els seus salaris, les seves rendes, si-
balladors autòctons i immigrats, els guin limitades. Que els seus impos-
pensionistes, els joves i s’acabi tos siguin més grans i que aportin
amb un model polític-social basat els seus beneficis privats per a una
en l’esgotament dels recursos natu - economia sostenible i viable per a
rals que cada vegada fa més invia- la societat en general.
ble la manera de vida al planeta. Des de la CGT no solament ens
El 24 d’octubre, l’Enquesta de oposem als txiringuitos” especula -
“
Població Activa (EPA) ens torna a dors i els seus altíssims beneficis,
mostrar la realitat social i quotidia- d’alta qualificació, els quals perce - suma 26.900 aturats. també denunciar i oposar-nos amb sinó que també exigim un canvi so-
na de la població de l'Estat espan- ben salaris/rendes que se situen en Les persones que porten sense la força de la raó i de la justícia so- cial radical contra les "lleis inexora-
yol que té més de 16 anys i poden els 450.000 euros mensuals. ocupació des de fa més d’un any as - cial que es financi els beneficis pri- bles del mercat capitalista", és a dir
treballar: 38.270.700 persones. -Les 2.598.800 persones aturades cendeixen a 609.500 i el nombre de vats d’aquesta ínfima minoria so - la legalització de les seves maqui-
-De les persones considerades perceben prestacions de desocupa- llars amb tots els seus membres ac- cial que percep de mitjana mensual nacions i barbàries per alterar el
actives, es troben treballant ció mitges, inferiors als 800 euros tius a l’atur, han crescut en els úl - 450.000 euros per persona. preu de les coses (habitatges, ali-
20.346.300 i sense feina, és a dir mensuals. tims 12 mesos en 258.800 perso- Aquests 100.000 milions "rega- ments, matèries primeres, etc.) i
aturades, 2.598.800. -Les persones que han estat ex- nes. lats" al sistema financer surten de l’anteposició dels beneficis privats
-De les persones considerades in- pulsades dels seus llocs de treballs Les 10 grans entitats bancàries, 8 les arques públiques i ni als treba- a la vida i les seves necessitats.
actives, prop de 8.700.000 són pen- en l’últim trimestre del 2008 han bancs i 2 caixes, van obtenir uns be- lladors, als pensionistes, als aturats Els treballadors, assalariats i les
sionistes, els ingressos mitjans del estat 217.200 i que han perdut el neficis nets de 100.000 Milions o als joves, no ens han preguntat classes mitjanes hem d’exigir dels
qual ascendeix en l’últim trimestre seu lloc de treball en els últims d’euros des del 2000 al 2007. El sobre aquesta decisió. poders econòmics, els estats i els
a 806 euros mensuals. dotze mesos, han estat 806.900. Parlament espanyol va aprovar fi- Els 100.000 milions cal utilitzar- seus organismes de control dels di-
-Les persones assalariades són L’acomiadament i la seva conse - nançar el sistema financer-bancari los per garantir rendes suficients als ners públics (bancs centrals, reser-
16.746.200, de les quals qüència, l’atur, ha augmentat a tots amb una partida de 50.000 milions 2.600.000 aturats actuals, dedicar- ves federals), que distribueixin la
11.000.000 perceben un salari men- els sectors en l’últim trimestre: la d’euros, ampliable fins als 100.000 los a pujar les pensions i injectar- riquesa, i els mitjans entre aquells
sual de 980 euros. construcció perd 57.600 aturats milions, per tornar la confiança al
“ los per acabar amb la pobresa rela- que sí que aportem la nostra feina i
-En l’altre extrem es troba una ín - més i ja en sumen 354.000 en els mercat i que tinguin diners per fi- tiva que pateixen prop de 9.000.000 futur a la sostenibilitat de la hisenda
fima minoria de privilegiats que últims 12 mesos. Els serveis aug- nançar l’economia real. de persones en l’Estat espanyol. pública i perquè les nostres necessi-
són els membres dels consells d’ad - menten les persones aturades en Des de la CGT, volem no només Cal actuar i rebel·lar-se fins a tor- tats socials siguin cobertes amb cri-
ministració de les empreses, els 47.700, la indústria 27.200 perso- repudiar aquesta "gran estafa so- nar a una situació on els drets so- teris de suficiència, repartiment so-
executius, els directors, els tècnics nes aturades més i l’agricultura cial", aprovada pel Parlament, sinó cials i laborals de les persones i el lidari i equitat.
En la cimera del G-20 realitzada el 15 de novembre a Washington
La classe treballadora, exclosa un cop més
Secretariat Permanent Comitè desplumat als pobres representats líder”, el Sr. Zapatero, que capda -
“
Confederal CGT (ara dues vegades empobrits) per a vanter dels pobres, de l’aliança de
A
donar-lo als rics (ara dues vegades civilitzacions, etc, al contrari, s’ha
ixí comença el document lladres i rics), i il·luminats” acaben
“ oblidat de parlar de l’augment ex -
aprovat en la recent cimera ce- dictaminant que el mercat lliure ponencial de l’atur i de la falta de
lebrada a Washington. Això és una gaudeix de bona salut. Perquè la re- sortides que es planteja al Tercer
clara demostració d’intencions cepta sempre és la mateixa: priva- Món, ara definitivament postergat a
sobre el paper que ells s’atorguen. titzar els beneficis i socialitzar les l’haver-se transferit bona part dels
Res podíem esperar de la reunió de pèrdues, un estat mínim i fràgil per recursos dels contribuents a les but-
caps de les nacions més riques del al social i màxim i contundent a ni- xaques dels que han provocat la
món (incloent als països emergents, vell policial. crisi. On va deixar les fulles del seu
com ells els denominen). És a dir, La cimera ha buscat posar pegats discurs en el qual es tractava de la
el G-20 ha estat la reunió dels que a la punxada de la roda del capita- lluita contra la fam, el canvi climà-
es reparteixen el pastís. Per això, lisme. Parlen de tancar les portes al tic i els objectius del Mil·lenni, com És a dir, que aquest conclave de en aquesta obstinació de crear teixit
ens causava ja riure la idea que llan- proteccionisme estatal quan acaben havia anunciat? Al contrari, el Go- savis- capdavanters” que ens ana -
“ i moviment obrer, està la CGT. En
çava Sarkozy de refundació del ca- de dilapidar bilions d’euros en tot el vern de Zapatero dóna suport i de- ven a descobrir la pócima màgica”
“ convocar a la classe treballadora al
pitalisme. Més aviat podríem parlar món per a sanejar el seu sistema fi- fensa la indignant Directiva de re- no ha servit de res o si. Almenys carrer, a denunciar les situacions
d’una reafirmació del neoliberalis - nancer, mantenen l’irresponsable torn d’immigrants, el seu govern se’ls ha caigut la careta que sabem fictícies que ens estan plantejant en
me. Hi haurà més Fons Monetari creixement econòmic sense apuntar està aprovant tots els ERO així com més tard o més d’hora es treurien els ERO i a defensar els serveis pú-
Internacional (FMI), més Banc al desastre mediambiental que pro- el pacte social de la patronal, UGT i per a ensenyar-nos les seves mesu- blics com essència d’una societat
Mundial (BM), rellançaran l’Orga - voca i aposten per la necessitat d’a - CCOO, ja està planificant la nova res més amargues. Però que tinguin lliure i solidària. No ens enganyen,
nització Mundial del Comerç cudir a un cert keynesianisme mit- agenda del Pacte de Toledo per a en compte aquests defensors del ca- sabem quins són els seus jocs i se-
(OMC). Complerta ja l’operació jançant inversions públiques sense abaratir els costos laborals”, reduir
“ pitalisme que el poble i la classe guim treballant per la mobilització
Robin Hood al revés, mitjançant la explicar com arribar a això. les prestacions socials, abaratir l’a - treballadora sempre seguirà aquí, social i la convocatòria d’una vaga
qual els governs representatius han I què podem dir del nostre comiadament i la jubilació… en peus en defensa dels seus drets. I general.
4 Catalunya. Desembre de 2008

5. REPORTATGE
Tresballadores i treballadors del sistema financer parlen dels amos PGE 2009:
militaristes,
Que la crisi la paguin els desiguals,
‘desarrollistes’ i
especuladors
capitalistes
CGT, Baladre i Ecologistes en
C
Acció
ontra el que diu el Govern del
PSOE, Baladre, CGT i Ecolo-
gistes en Acció pensem que els
PGE per al 2009 són uns pressu-
Secretariat Permanent de la postos gens solidaris, gens socials i
FESIBAC-CGT
gens sostenibles. Vegem-ho:
D
1.- Dèficit públic per subvencio-
avant la caiguda del sistema nar els rics. L'estat recapta menys
financer capitalista, les elites diners de qui més té, via exemp-
del poder, que mitjançant pràcti- cions fiscals a les rendes més altes i
ques corruptes i especulatives han a les indústries militars, o reducció
acumulat enormes beneficis, prete- del 30% de l'impost de societats de
nen que els ciutadans i els treballa- les grans empreses: encara que els
dors paguem la crisi que ells ma- salaris suposen només el 46% del
teixos han provocat. Primer, PIB, les persones treballadores
mitjançant el saqueig de fons pú- aporten el 80% del recaptat via
blics que, durant aquests dies, s’a - IRPF.
fanyen per perpetrar els governs, a 2.- Prestacions socials a la baixa.
un costat i altre de l’Oceà Atlàntic. Encara que es dediquen més diners
I també a través de l’agreujament a l'atur perquè aquest augmenta, no
de les condicions de vida, i viola- es garanteixen prou prestacions,
ció dels drets de les persones, aug- s'endureixen les condicions per a la
mentant ràpidament les borses d’a - seva percepció, augmenta el temps
tur i la pobresa en els països de treball necessari per tenir-les i
desenvolupats, i l’empitjorament creixen les mesures dissuasòries
dramàtic de les ja de per si infrahu- perquè es rebin durant el menor
manes condicions de milions de temps possible. L'Estat només co-
persones en els països empobrits. breix el 12% de les necessitats de
Davant aquesta situació, és im- cures en famílies, persones depe-
portant que els treballadors i treba- nents i diverses funcionals. Les
lladores del sector financer pren- pensions mínimes només augmen-
guem consciència de la veis públics (ensenyament, sanitat, l’externalització de serveis. Dema - seguir la supressió dels conceptes ten entre un 5 i un 6,5%.
importància del moment. El sector transports, infraestructures, etc.) de nem la repressió de conductes anti- voluntaris, amb el repartiment 3.- L'habitatge continua sense ser
de producció en el qual treballem qualitat i universals i, d’igual ma - socials, que provoquin la pèrdua equitatiu de la massa salarial, a un dret. Tant les ajudes als propie-
es revela estratègic quant a la gene- nera, considerem que el crèdit i les premeditada de llocs de treball, més de la reducció de la jornada la- taris per fomentar el lloguer com
ració i sortides de la crisi i, davant assegurances també han de tenir així com de les polítiques que pro- boral i la supressió de les prolonga- l'anomenada Renda Bàsica d'E-
potencials perills sobre els nostres una funció social. Per això reivin- voquin discriminació, entre treba- cions irregulars de la mateixa, així mancipació per a joves (210
llocs de treball i els nostres drets, diquem la Banca de titularitat pú- lladors que realitzin les mateixes com de les hores extraordinàries. euros/mes), estan provocant ja un
hem de preparar-nos per a defen- blica. Reivindiquem la participació funcions. Com alternativa davant A FESIBAC-CGT ens manifestem encariment dels preus dels llo-
sar-los amb eficàcia. Per altra de les plantilles en la gestió de les el tancament d’empreses, dema - solidaris amb les lluites obreres. guers. Les deduccions fiscals per a
banda, la crisi actual ha posat de institucions financeres, començant nem l’autogestió de les mateixes Juntament amb tota la Confedera- propietaris i a empreses promoto-
manifest el perillós que resulta la pels òrgans de govern i consells per part dels treballadors. ció de la CGT participem en el res, aposten més per intentar mini-
gestió dels serveis financers com d’administració. Els beneficis de la Davant possibles fusions, absor- compromís de combatre el sistema mitzar l'aturada immobiliària que
negoci privat. Amb la banca total- gestió financera han de revertir en cions o desaparició d’empreses del capitalista, en la construcció de la per garantir el dret a l'habitatge.
ment privatitzada, la congelació el conjunt de la societat, especial- sector financer, per efectes de la societat igualitària, de llibertats i 4.- ‘Desarrollisme’ contra el
del crèdit, als particulars i a les em- ment en forma d’abaratament i ac - crisi, és necessària la defensa de drets; pel just repartiment del tre- medi ambient. Es dóna suport a la
preses, obeeïx, una vegada més, a cessibilitat del crèdit. tots els llocs de treball, la radical ball i de la riquesa, i per la preser- Indústria Turística, una de les més
interessos especulatius, i està pro- En el mateix sentit, ens oposem oposició als acomiadaments, ja si- vació del futur del planeta. Volem insostenibles, i a la construcció de
vocant la pèrdua diària de milers als projectes de privatització de les guin per causes objectives”, o a
“ construir una Europa de drets so- nou habitatge (en total més de
de llocs de treball, situant les xifres Caixes d’Estalvi, i als intents en través de ERO. Reivindiquem la cials, motor del canvi a nivell mun- 1.600 milions d'euros)
d’atur en nivells fa temps oblidats. forma de quotes participatives”,
“ supressió de la contractació tempo- dial, i per això ens oposem ferma- 5.- Militarisme per tots costats.
Per això, des de la FESIBAC- iniciades en institucions com la ral no justificada, i la seva conver- ment a les directives europees, Malgrat reduir els diners dedicats
CGT volem exposar: CAM. Demanem la regulació i el sió en contractes indefinits. Exigim com la Directiva de les 65 hores”
“ al Ministeri de Defensa (un 2,98%
La nostra oposició a injeccions funcionament transparent de les la dotació suficient de personal en setmanals de treball, la Directiva menys), els 634 milions d'euros, i
de fons públics perquè el sistema companyies asseguradores, de ve- els centres de treball, la formació de la Vergonya” (d’expulsió dels
“ una possible ampliació de 35 mi-
financer segueixi generant divi- gades segones marques de les adequada i el respecte a les normes treballadors immigrants), la Bol- lions, per a actuacions de les For-
dends cap a les butxaques priva- grans corporacions, i font d’explo - de prevenció de riscos laborals fí- kestein (privatització i deslocalit- ces Armades a l'exterior, més el
des. Aquests fons públics han de tació i precarietat laboral. D’igual sics i psicològics, així com en rela- zació de serveis públics) o el propi que rep el Ministeri d'Indústria per
ser aprofitats, i orientar-se, cap a manera, reivindiquem les condi- ció als atracaments. Tractat de Lisboa. prefinançar programes especials
l’atenció social de les necessitats cions legals i justes de tot l’univers Hem d’insistir en la defensa Fem una crida a tots els treballa- d'armament (1.157 milions) dóna
de les persones, tant les que estan dels treballadors d’Oficines i Des - col·lectiva dels drets, contra la in- dors i treballadores de Bancs, Cai- com a resultat que el pressupost
perdent el seu lloc de treball per patxos, actualment víctimes de la dividualizació de les condicions, xes, Asseguradores i Oficines i militar de l’Estat espanyol puja a
culpa de la crisi, com totes les que dispersió d’empreses, de la degra - per la recuperació de la negociació Despatxos perquè lluitin pels seus més de 1.800 milions, en total un
manquen dels mitjans bàsics per a dació de les seves condicions labo- col·lectiva com eix vertebrador drets i, amb la seva participació, 21%.
viure dignament. No s’ha d’espo - rals i indefensió contra els abusos. dels drets de totes i tots, contra la tornin a recuperar el sentir i utilitat 6.- I austeritat per a la majoria. El
liar l’erari públic per a seguir en - Exigim la supressió immediata imposició de ritmes de treball i ob- del sindicalisme assembleari, prac- govern reclama paciència i conten-
greixant l’especulació privada, dels paradisos fiscals, de la pràcti- jectius comercials irracionals. Tre- ticat a la CGT, on tots i totes con- ció, el pressupost per al president
mentre es mantenen, a més, escan- ca fraudulenta de tancaments i des- ballem per l’enfortiment de la ca - tem. puja a 49,3 milions d'euros, gairebé
dalosos salaris i contractes blindats localitzacions d’empreses, del joc pacitat adquisitiva dels salaris, per dos més que en el 2008, el de la
als seus principals directius. pervers de contractes i subcontra- la unificació dels mateixos segons Si ningú treballa per tu, que casa real augmenta un 4,5% i el fi-
Des de la CGT defensem els ser- tes, de la utilització de les ETT i de categories i funcions. Volem acon- ningú decideixi per tu. nançament als partits un 24,5%.
Catalunya. Desembre de 2008 5

6. TREBALL-ECONOMIA Amb la crisi ens
roben els diners i
els injecten a bancs
El darrer ERO de Seat és impropi d’una
i multinacionals
empresa que s’autoproclama empresa model
d’eficàcia i satisfacció laboral
Les darreres
mobilitzacions Montilla es doblega
davant Volkswagen
contra la LEC
del 13-N
Federació d'Ensenyament CGT
E
L
Catalunya
Seccions Sindicals de CGT tema relacionat amb l’aplicació
l passat 13 de novembre, els del Grup SEAT d’un ERO del que hi ha hagut una
sindicats de professors i pro- defensa conjunta. Amb aquest
fessores USTEC-STEs, ASPEPC- a Conselleria de Treball de acord els treballadors segueixen
SPS i CGT i les organitzacions la Generalitat de Catalunya incrementant el seu deute. A al-
d’estudiants Sindicat d’Estudiants, va dictar finalment a pri- guns/es se’ls pot arribar a aplicar
Sindicat d’Estudiants del Països mers de novembre una resolució fins a 19 dies més de bossa el que
Catalans, Estudiants en Acció, As- per la qual aprovava parcialment significarà carregar-los més en ne-
sociació d’Estudiants Progressistes l’ERO temporal sol·licitat per Seat gatiu i pujar la mitjana de la planti-
i les Assemblees de les Facultats de entre novembre de 2008 i juliol de lla. La solució passa pel que tots
Mundet i Raval de la Universitat de 2009. Segons el Departament, la han defensant aquest temps: assig-
Barcelona vam convocar vaga a suspensió de contractes s’autoritza nar-los feina en una altra línia i
l’ensenyament públic de Catalu- en quatre trams. El primer afectarà donar-los formació (curs bàsic de
nya. La vaga no havia estat convo- 750 treballadors durant 50 dies presentació Social, que demostra- Tanmateix, si l’administració ha - salut laboral, del producte, conei-
cada per CCOO i UGT. entre novembre i desembre de ven l’innecessari d’aquest expe - gués acceptat la compensació soli- xement de càrregues, nòmines,
Aquest vaga tenia com a objectiu 2008. En aquest mateix període, de dient, el Govern Tripartit ha donat dària de tota la bossa de hores, la etc.). Mentre hi hagi treballadors
fonamental rebutjar i exigir la reti- novembre a desembre, la Generali- via lliure a la multinacional per desafectació podria haver estat afectats per l’ERO no es pot accep -
rada del projecte de Llei d’Educa - tat autoritza suspendre els contrac- ficar mà a les arques públiques. El molt superior. Les nostres dades tar que es realitzi la formació fora
ció de Catalunya, que iniciava els tes de 1.969 treballadors durant 5 contrainforme de la CGT és a: apunten a què almenys 2500 dels de l’horari laboral.
tràmits parlamentaris, i que suposa- dies, i de 1.783 treballadors durant www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar 4595 afectats no haurien anat a l’a - Tampoc no s'entén que es realit-
rà un trencament del model d’esco - 19 dies. Finalment, l’autoritat la - ticle2315 tur. Ens endinsarem en l’estudi de zin feines addicionals en cap de
la pública, la seva subordinació als boral catalana aprova la suspensió Està clar que la tan cloquejada l’aplicació d’aquest ERO per setmana i per evitar que es convo-
centres privats concertats, la manca dels contractes de 750 treballadors crisi que ha creat el capital, i ha poder treure les conclusions per quin es manté la vaga en cap de
de mesures concretes en suport de Seat durant 212 dies entre gener difós massivament, està servint portar al recurs d’alçada que esta - setmana en el centre de Martorell,
d’un ensenyament públic de quali - i juliol de 2009. d’escut per robar els diners de tots i bleix la llei. on la CGT i CCOO van decidir
tat, la privatització de molts trams Segons la resolució de la Gene- injectar-lo en els bancs i en multi- L’aplicació de l’ERO està gene - convocar jornades de vaga els caps
de l’ensenyament, la introducció ralitat per aprovar l'ERO, les con- nacionals com Volkswagen. Men- rant situacions fora de mare: vo- de setmana, des del 18 d'octubre
de mètodes i models de gestió pri- dicions que haurà de complir la tre, hem de veure com la multina- luntaris/as que no han estat inclo- fins al 14 de desembre, que estan
vada en els centres públics, la des- Seat impliquen que cap treballador cional, no respecta els sos, treballadors inscrits en L1 que tenint un seguiment majoritari .En
regulació de les condicions labo- pugui ser inclòs en l’expedient compromisos anteriors de plans in- han estat afectat per la L2, curses a el centre de Zona Franca, s’estava
rals del professorat… També sense abans esgotar la seva borsa dustrials per a SEAT i a més, po- última hora amb cartes per a uns i valorant adoptar la mateixa postura
contra l’aplicació del Pla de Bolon - d’hores, que les suspensions tem - drien produir models com el Còr- no per a d’altres, treballadors que si la direcció d’aquest centre se -
ya en els estudis universitaris que porals es duguin a terme amb tre- dova a Llatinoamèrica posant-li la no estaven inclosos en l’ERO i que gueix convocant a treballar els dis-
provoca la degradació de les titula- balladors que s'hi apuntin voluntà- VW de Volkswagen. El viscut no- se’ls ordenava simplement que se sabtes i els diumenges per realitzar
cions ordinàries i l’encariment de riament, complementar la vament en aquest ERO és impropi n’anessin a casa sense saber com produccions que no es poden rea-
doctorats, graus, màsters… amb la prestació d’atur que rebran els tre - d’una empresa que s'autoproclama se’ls aplicaria aquells dies… litzar entre setmana per falta de
consegüent exclusió d'estudiants balladors fins a arribar a un 80% en la seva propaganda com a em- En aquest sentit, la postura de la personal.
de les classes populars. del seu sou, evitar suspendre els presa model a seguir quant a efi- CGT és clara: o se’ls dóna feina o Els afectats en la primera tanda
contractes dels majors de 53 anys ciència i satisfacció laboral. permís retribuït. En tot cas, exigim de l’ERO el novembre i desembre
Valoració de la jornada per no perjudicar les seves expec- La denúncia de la CGT, coinci- que els canvis siguin per escrit, que han marxat a casa sense conèixer
tatives de pensió de jubilació, que dent amb els altres sindicats, en les paraules se les emporta el vent. el dia en què s’han de reincorporar
quedin exclosos de l’expedient els matèria de còmput de bossa d’ho - Arran de la situació, es va reunir, al gener, ja que el calendari de
de lluita
Les organitzacions convocants de treballadors que duguin menys res ha estat fonamental perquè separadament, la Comissió del 2009 s’ha d’acordar abans que fi -
la vaga i manifestacions del 13 de d’un any en l’empresa per evitar l’administració impedeixi la para - Compte d’Hores i va acordar que nalitzi novembre. Es manté la pro-
novembre a favor de l’educació pú - que es quedin sense el subsidi d'a- doxa d’enviar persones a l’ERO te - el personal exclòs de l’ERO que no posada per la CGT de què l’any
blica i en contra de la LEC tur i que existeixi un sistema de ro- nint dies per divertir-se. Les dades se li pugui donar activitat es quedi que ve la fàbrica només ha d’estar
(USTEC·STEs, ASPEPC-SPS, tació perquè el màxim període que d’aquesta condició que consta en a casa seva a compte de la seva oberta 214 dies, així se saturaran
CGT), valoren molt positivament pugui romandre a casa un treballa- la resolució de l’ERO han signifi - Jornada Industrial o de la bossa d’ - les produccions de dilluns a diven-
el seguiment de la convocatòria, dor siguin dos mesos. cat que 187 companys/as seran hores. dres, es necessitaran més treballa-
que va aplegar en les diverses ma- Malgrat tots els arguments mos- desafectats totalment de l’ERO i Per a la CGT, sembla poc ètic dors i es reduiran els afectats per
nifestacions 50.000 persones a trats als contrainformes de la Re- 266 seran desafectats parcialment. portar a la Comissió d'Hores un l’ERO. Això sí que és solidaritat.
Barcelona, 4.000 a Tarragona,
1.000 a Girona i 500 a Lleida.
Així mateix, segons les pròpies 7000 alumnes en la llista d’espera a les escoles d’adults
estimacions més d’un 50 % del Mesa de l’Educació Pública de Aquesta realitat dels centres pú- cord signat l’11 de maig del 2006 La Mesa de l’Educació Pública
professorat va seguir la convocatò- Persones Adultes blics d’educació de persones adul - pel qual la Generalitat es compro- de Persones Adultes reclama a
L
ria de vaga i en els IES l’activitat tes contrasta amb la campanya que metia a augments del 20% de les l’administració mesures concretes
acadèmica va quedar pràcticament a Mesa de l’Educació Pública fa la Generalitat davant la crisi persones adultes anuals ateses pels -recursos i professorat- per reduir
paralitzada, ja que s'hi va sumar la de Persones Adultes (consti- darrera de cada porta una oportu -
“ centres públics. El nivell de parti- les llistes i atendre i garantir el dret
vaga dels/les estudiants. tuïda per representants del profes- nitat” per incentivar que treballa - cipació en els centres de FPA del a l’educació. En el marc de la nos -
Amb aquesta jornada queda clar sorat i els sindicats USTEC-STEs, dors/es en atur es formin. Per això Departament d’Educació no arriba tra campanya vam convocar una
que la majoria del professorat i la CCOO i CGT) denuncia la manca el lema de la nostra campanya de ni a l’1% de la població i només un concentració a Barcelona el 5 de
comunicat educativa està en contra de respecte del govern cap el dret a denúncia és: “Darrera de cada 3% de la població adulta catalana novembre a la plaça Sant Jaume de
d’aquest projecte de LEC i s'espera l’educació de les persones adultes. porta, una llista d’espera”. fa algun tipus de formació, molt Barcelona, contra les llistes d’es -
que, tant el conseller, com el go- Les dades d’un estudi fet escola a Amb la decisió del Departament lluny encara de la mitjana de la pera no ateses a l’educació pública
vern i el Parlament en prenguin escola constaten que com a mínim d’Educació de congelar els grups i Unió Europea, que se situa en un de persones adultes per culpa de la
nota i aturin la tramitació del pro- 7.500 alumnes s’han quedat sense les plantilles aquest curs, s’incom - 10%, i del 5’1% de la resta de l’es - congelació de plantilla d’aquest
jecte. plaça aquest curs. pleix per tercer any consecutiu l’a - tat. curs.
6 Catalunya. Desembre de 2008

7. TREBALL-ECONOMIA
Jornada d'acció sindical de LA MIRADA
la CGT en els mitjans de
INDISCRETA
Els pobres
comunicació audiovisual
també plorem
i ens afecta la
crisi més que
Federació Estatal d'Arts de la relació laboral. ta situació han de ser similars en a ningú
E
Gràfiques, Paper,
Mitjans de Comunicació i
2) Flexibilització de les plantilles. tot el sector i per tant, es va valorar
Espectacles de la CGT 3) Polivalència entre les categories la necessitat d'establir una coordi- Emili Cortavitarte Carral
tant horitzontal com vertical. nació forta i estable per a afrontar
l passat 23 d'octubre es va 4) Externalització de la producció una situació caracteritzada per la No sé si recordeu que fa anys hi
realitzar a Madrid una as- en el cas de les televisions públi- similitud de les receptes que estan havia una sèrie televisiva anome-
semblea de seccions sindi- ques i subcontractació de la pro- aplicant la patronal/direccions ge- nada Els rics també ploren”. No,
“
cals de mitjans audiovisuals de ducció en el cas de les privades. nerals de les diferents televisions. no vull explicar l’argument ni de -
CGT a la qual van assistir com- 5) Desregulació del sector a nivells En aquest sentit es va veure neces- manar la seva reposició, encara que
panys de mitjans audiovisuals de alarmants. Els convenis són inefi- sari impulsar la mobilització i l'ac- al pas que anem no seria estrany
tot l'Estat espanyol: TVIB3 (Bale- caços. No hi ha cap televisió públi- ció sindical, tal com han fet els que ens ataquin amb una sèrie sem-
ars) – SALOM (Balears) – RTVM ca o privada, ni una productora que companys de TM3 en la blant.
(Madrid) – TV3 (Catalunya) – apliqui el conveni existent per al lluita/campanya Salvem Telema- En el moment que escric aquest
RTVV (País Valencià) – RTVA sector pel raquític del seu contin- drid, posant l'accent en la regularit- article encara ressonen les lloances
(Andalusia) – RTVE (Madrid) – gut. zació i el respecte a les normes pú- a la refundació del capitalisme del
CINEMATEXT (Madrid) – Tele5 6) La preocupació creixent per la bliques d'accés com un mitjà que G-vint-i-escaig, les reunions del
(Madrid) – ATLAS (Madrid) – forta tendència (sobretot TM3 i permeti a qualsevol ciutadà/na president del govern o dels minis-
TSA (Madrid). Canal 9) a la privatització dels go- tenir les mateixes oportunitats per experiències d'algunes empreses tres del ram amb els banquers i els
Es van abordar els temes més im- verns d'aquestes Comunitats Autò- poder ser contractat pels ens pú- demostren que aquesta regulació, directius de les empreses d’auto -
portants que afecten en aquest mo- nomes, preocupació agreujada en blics. en el cas de la contractació, ha estat moció o el interessantíssim debat
ment al sector entre els quals aquests moments per la crisi eco- Igualment, és important introduir possible i ha donat bons resultat sobre si una empresa russa pot
podem destacar: nòmica i pels vents que corren per en la negociació col·lectiva dels pel que fa a l'estabilitat en l'ocupa- comprar una part de les accions de
1) L'incompliment generalitzat a la reducció de les plantilles com ens públics, elements que obliguin ció. Repsol. Escric interessantíssim no
dels acords dels convenis tant en ja ha fet RTVE. a donar treball de manera efectiva Així mateix la CGT sol·licitarà una pel debat en si, sinó per la capacitat
empreses com en ens. En aquest 7) Finalment, un altre tema tractat a totes les persones de les planti- entrevista amb el Ministeri d'In- de transmutació que tenen alguns
cas, els incompliments en la cober- va ser la crisi econòmica i les con- lles. La falta d'informació i trans- dústria, Turisme i Comerç per trac- polítics fins fa no gaire ferms de-
tura de vacants (tal com està regu- seqüències que ja està tenint en la parència de les Direccions dels tar la possible modificació del la fensors del mercat i la globalització
lada en la llei de creació dels ter- societat i com plantar-li cara. mitjans en aquest aspecte, impe- Llei del Tercer Canal, la reconver- ara convertits en nacionalistes pro-
cers canals de titularitat pública), En les conclusions es va posar de deix saber quin tant per cent de la sió tecnològica digital i la implan- teccionistes.
està provocant una judicialització manifest que les respostes a aques- producció s'ha externalitzat. Les tació generalitzada de la TDT. De vegades, si la manifestació és
massiva o les mobilitzacions supo-
sen molèsties, apareix alguna res-
OPINIÓ: Més sobre l'acomiadament a Cecrops SA de Santa Perpetua senya sobre les conseqüències de la
crisi per a les classes populars.
de Mogoda Un recent estudi en els jutjats so-
cials de Barcelona evidencia la
Jordi, afiliat a la CGT de CCOO que hi ha a l'empresa, nal ha se ser dels delegats als treba- magnitud de la tragèdia. A dos
i acomiadat usant un silenci encobridor en el lladors, fins i tot en cas d'acomia- mesos de tancar l’any, les deman -
L
moment del lliurament de la carta dament. des per acomiadament han pujat
a setmana del 20 d'octubre di- d'acomiadament; oferint-se com a També recordar que en l'últim any, gairebé un 25% respecte de l’any
verses pàgines web van reco- testimonis al negar-se el company enfront d'aquest "suport incondi- anterior. Una majoria substancial
llir la notícia del meu acomiada- a signar la carta d'acomiadat; no cional" que es pretén, en l'empresa d’aquests acomiadaments han estat
ment. El meu agraïment a totes les convocant l'assemblea que recla- hem tingut divergències per la declarats improcedents i per tant
persones i organitzacions que han men diversos treballadors; culpabi- vaga de gener 2007, denúncies de (segons estableix la peculiar legis-
decidit aquesta difusió. Algun litzant el treballador acomiadat per treballadors al comitè de vaga du- lació laboral espanyola) al carrer
efecte deu estar fent, ja que els dos la seva actitud "radical"; utilitzant rant la vaga de maig - juny de amb una indemnització. Indemnit-
delegats col·laboracionistes amb la por de que sobren 4 o 5 treballa- 2007, responsabilitzar els dos dele- zació que, emparant-se en la crisi,
l'empresa han mogut fitxa. dors més (tancament secció LM)". gats a un company d'una dermatitis el representat de l’empresari nego -
El dilluns 20 van interrogar com- Això sí, l'escrit signat fa esment a (llevant tota responsabilitat a l'en- cia a la baixa o bé presenten un
panys de la CGT i a l'altre delegat la trajectòria durant anys d'aquests carregat), no donar els delegats els concurs d’acreedors per suspensió
de CCOO. Pretenien esbrinar qui delegats, qualificant-la d'inqüestio- comptes sol·licitats per un treballa- de pagaments (i s’ha de competir
era el responsable actual de la sec- nable i d'estar al servei de tots els dor sobre endarreriments, no con- amb els altres acreedors) o bé l’em -
ció sindical, si tenien coneixement treballadors. Solament dir que per vocatòria d'assemblees sol·licita- presa desapareix. A més, hauríem
d'aquesta informació i si estaven sort hem estat vàries les persones des… estat penjat en el tauler d'anuncis d’afegir els milers de persones que
d'acord amb el seu contingut. Tot què ens hem dedicat a la millora de La pressió i els rumors d'acomia- de l'empresa. Amb el que l'empre- no cobren cap tipus d’indemnitza -
al més fidel estil de temps passats. les condicions de treball a Cecrops, daments han estat els ingredients sa ja pot iniciar el marcat de noves ció, bé perquè el seu contracte no
En dies posteriors, mitjançant co- i que recórrer al passat per tapar el que han amanit la recollida de sig- víctimes. els hi dóna dret o bé perquè ni tan
municació individual amb cada un present és una estratègia pròpia de natures. Un pobre favor es fa al No sé si serà una pèrdua de temps, sols hi havia relació contractual.
dels treballadors, recullen signatu- models autoritaris. sindicalisme si convertim l'empre- però m'atreveixo a sol·licitar als Hi ha més modalitats, com que
res per a remetre un escrit a L'escrit finalitza amb un "nostre sa més combativa del sector en les sindicats de CCOO que investi- l’empresa no doni per extingit el
CCOO, on qualifiquen la informa- suport incondicional als delegats lluites del 2007, en un desig majo- guin el que està passant a Cecrops. contracte laboral i no pagui els sa-
ció sobre l'acomiadament de "cam- de CCOO". Als tres delegats, o so- ritari de causar una bona impressió Que cridin als tres delegats de la laris (el que podríem anomenar un
panya de difamació contra els de- lament a vosaltres dos?, ja que a a l'empresa per no ser acomiadat. seva organització i veuran que la ERO a la brava”) d’aquesta mane -
“
legats de CCOO". El curiós és que l'altre delegat (també de CCOO) Qui serà el pròxim de la llista a realitat és entesa de diferent mane- ra els treballadors no reben ni sala-
en l'escrit per res s'esmenta l'acusa- pateix una situació de marginació donar-li l'esquena? Però la cosa és ra. Que cridin també als desafiliats ri ni subsidi de desocupació.
ció de còmplices amb l'acomiada -
“ creada entre l'empresa i vosaltres, i més greu. El que anava a ser una de CCOO i els preguntin el perquè. Totes aquestes milers de tristes i
ment d'un treballador”. així està denunciat a Inspecció de recollida de signatures per a ús in- dures històries quotidianes passen
Transcric part del primer comuni- Treball. La pròpia fórmula "suport tern en CCOO (rentat de cara d'a- Més informació al bloc de la cada dia al nostre voltant, però la
cat: "És sorprenent trobar com a incondicional als delegats" és sos- quests dos delegats), al no ser sig- secció sindical de CGT Cecrops: realitat desinformativa és el Citi-
còmplices dos delegats de personal pitosa, ja que el suport incondicio- nat per la totalitat de la plantilla, ha www.cgtcecrops.blogspot.com/ group o l’Ibex 35.
Catalunya. Desembre de 2008 7

8. TREBALL-ECONOMIA
L’ALTRA REALITAT
Mobilitzacions
contra l’ERO d’ONO
Barraquisme
Pepe Berlanga
L
E
a ciutat de Barcelona explica Secció Sindical CGT ONO cats excepte la CGT, contenia un
que va ser una ciutat moderna, acord pel qual l’empresa es com -
acollidora, innovadora i fins i tot de ls treballadors d’ONO i la prometia a no sol·licitar davant la
metròpoli avançada al seu temps, totalitat de sindicats pre- Direcció General de Treball un
no obstant això, no sempre ha gau- sents en l’empresa es van nou ERO fins que no haguessin
dit d'aquestes característiques, arri- manifestar el dilluns 10 de novem- transcorregut 2 anys des de la fina-
bant a ocultar vergonyosament un bre per la Defensa i manteniment
“ lització del procés d’acomiada -
passat gens tranquil·litzador que, de l’ocupació” i per la Retirada de
“ ments, és a dir, fins al 3 d’octubre
des del començament del segle l’Expedient de Regulació d’Ocu - de 2009. Aquesta és una de les
XX, va ser una imatge característi- pació”. Així, 15 ciutats (València, raons esgrimides pels sindicats
ca d'aquesta i sense la qual no s'en- Sevilla, Màlaga, Murcia, Madrid, perquè Treball rebutgi l’ERO.
tendria el que estava passant i el Albacete, Valladolid, Pamplona, Finalment, la CGT manifesta el
com s'estava construint la ciutat. Logroño, Barcelona, Zaragoza, seu total rebuig a la proposta de les
Muntanya de Montjuïc, front Palma de Mallorca, Santander, Las empreses de capital risc en l’últim
marítim, perifèria de l’Eixample i Palmas i Tenerife) van ser testimo- Consell d’Administració d’impul -
turons que formen part del nucli ni de l’oposició dels empleats a l’a - sar un model de gestió més agres-
urbà van acollir unes construccions comiadament de 1.300 treballa- siu en el grup. Des del sindicat no
que no serien eradicades fins pocs dors, un 30% de la plantilla. entenem com no aprenen de la si-
anys abans a l'esdeveniment olím- Aquest expedient de regulació d’o - panyia amb nombrosos beneficis: grimeixin la crisi internacional per tuació actual de l’economia i llan -
pic. Aquella Barcelona industrialit- cupació és el tercer presentat per la 600 milions d'euros durant l’últim justificar una mesura injustificable cem la següent pregunta: Realment
zada atrauria ingents onades de tre- companyia en 10 anys: el primer exercici. i contrària als interessos generals. acomiadar gent perquè els accio-
balladors, principalment durant el va ser l’any 2002 i es va saldar En aquest sentit, la Confederació La màxima d’augmentar els bene - nistes s’omplin les butxaques és un
primer terç del segle passat. Indub- amb 450 acomiadaments i el segon General del Treball posa l’accent ficis tot el que puguin és un corró model de gestió encomiable, soste-
tablement, l'habitatge no era una el 2006 va suposar la pèrdua del en el sense sentit, despropòsit i destructiu que apliquen sense limi- nible i responsable?
qüestió prioritària i les administra- lloc de treball per a 785 persones. irresponsabilitat que suposa deixar tació.
cions no hi destinaven grans recur- La tercera proposta d’ERO es pro - al carrer un miler de persones per Convé destacar el fet que l’ERO Més informació:
sos, en aquest context la xifra de dueix, com és norma, en una com- pura avarícia. Dol, a més, que es- del 2006, signat per tots els sindi- cgt-ono.blogspot.com/
barraques es triplicaria durant
aquest període, arribant a ser de
3.600 el 1922, amb l'amarga seqüe- La CGT no signa l'ERO de Telefònica
la que, després de la inauguració de
l'Exposició Internacional de 1929, Sindicat Federal CGT Telefónica 2008, malgrat la crisi” financera,
“ tancar el 31 de desembre de 2007. plantilla, no estaria ara justificada
L
s'arribés a la impressionant xifra de no pot, en opinió de CGT, destruir D'altra banda, Telefònica fixa es la contractació de nou personal,
6.000 barraques a la ciutat de Bar- 'Expedient de Regulació d'O- 700 ocupacions fixes utilitzant per troba en l’actualitat immersa en un tret que el que es persegueixi no
celona. cupació que afectarà 700 em- a això els diners de tots els contri- procés de contractació de personal sigui altra cosa que destruir ocupa-
Somorrostre, Carmel, Mont- pleats de Telefónica (Móviles i So- buents, en un dels pitjors ERO sig- que arribarà fins a les 500 perso- ció amb condicions dignes i realit-
juïc… són noms units inexorable - luciones) tindrà un cost aproximat nats en tot el grup. nes, si bé a causa del nou conveni zar noves contractacions amb uns
ment a la nostra memòria i que ens per les arques de l'estat de 30 mi- El sindicat llibertari considera col·lectiu aquestes noves contrac- salaris més baixos.
tornen a moments que desitjaríem lions d'euros (5000 milions de les que l'excusa utilitzada per l'empre- tacions cobraran menys de la mei- Primer s'han d'unir les dues em-
poder oblidar, però que van lligats antigues pessetes) en concepte de sa per justificar davant el Ministeri tat del salari que un altre treballa- preses, reconèixer a la seva planti-
a moments de dures condicions de prestacions per atur en els pròxims de Treball la reducció de la planti- dor que faci el mateix treball, lla les condicions laborals a l'alça i
vida per als seus veïns, falta d'in- anys. lla, és a dir, la convergència entre motiu entre altres pel qual la CGT després analitzar, si és necessari o
fraestructures, injustícia social, di- Telefónica, després d'obtenir la telefonia fixa i la mòbil, és falsa. no va signar el conveni. no, un possible ajustament de plan-
verses famílies convivint en mí- uns beneficis record en 2007 En primer lloc, en els últims anys i Per tant. l'ajustament de la plan- tilla.
nims espais de pocs metres… (8.906 milions, un 42% més que en també amb un ERO s'han destruït a tilla ja s'ha realitzat en els últims
Amb tot, la postguerra no només 2006) i previsió d'incrementar els Telefónica fixa més de 30.000 anys i si fos cert que a causa de la Més informació:
no serviria per solucionar el proble- ja alts ingressos un 8% més per al ocupacions. L'últim ERO es va convergència mòbil-fix sobrés www.cgt.es/telecomunicaciones/
ma sinó que el va agreujar encara
més.
Misèria i repressió en el món
rural provocarien desplaçaments
Ceràmiques del Foix vol acomiadar setanta-dos treballadors
cap a la gran urbs, aconseguint que Secció Sindical CGT
Ceràmiques del Foix
mentat en els últims mesos una so- capitalisme salvatge és el nostre Inspecció de Treball, i estan molt
a principis de la dècada dels sei- breproducció destinada exclusiva- veí de tota la vida, el trobaràs en la lluny d'uns mínims dignes i són
xanta es comptés amb prop de L'Expedient de Regulació d'Ocu- ment a saturar el magatzem, fent cambra de bany. mostra del cinisme negociador
20.000 barraques. Són aquests pació presentat el 17 d'octubre i créixer deliberadament l'estoc per Una quarantena de treballadors desplegat per la Direcció de Cerà-
anys que la construcció d'un parc sense previ avís per Ceràmiques justificar l'ERO. L'empresa no ha de Ceràmiques del Foix i del grup miques del Foix-Roca.
d'atraccions i la ubicació dels estu- del Foix (grup Roca) és un exem- escoltat als representants dels tre- Roca, convocats per la CGT, van La Secció Sindical de la CGT
dis de TVE a Montjuïc accelerarien ple de l'explotació al màxim de les balladors que, conscients de la si- rebre el 7 de novembre el president manté la seva postura d'exigir la
el procés de trasllat dels seus habi- possibilitats comercials (Roca va tuació, han ofert el seu suport per de la Generalitat José Montilla a la retirada completa de l'ERO. Men-
tants a nous nuclis que alguns estu- obtenir rècords de beneficis els solucionar els problemes. Ceràmi- seva arribada al recinte Neápolis tre, cada dia, aprofitant els canvis
diosos identificarien com a barra- anys 2006 i 2007 arribant fins a ob- ques del Foix ha preferit la via de Vilanova i la Geltrú amb crits, de torn, les treballadores i treballa-
ques verticals. tenir més de 1700 milions d'euros) traumàtica a conciliar amb els tre- botzines i pancartes contra l'ERO. dors de Ceràmiques del Foix es
Era l’any 1982 i ja només es per a després, una vegada col·lap- balladors les mesures necessàries. Consumides tres setmanes del pe- concentren davant la porta de la
comptabilitzaven 1.108 barraques sat el mercat, solucionar els pro- Roca és una empresa de rància tra- ríode de consulta, l'empresa no s'ha factoria en senyal de protesta i
i, al juliol de 1989, un mes abans de blemes a força d'acomiadaments, dició i actitud paternalista en la mogut de les seves postures ini- aprofiten per mostrar "l'estima"
l'inici de les Olimpíades, l'Ajunta- traslladant els costos a l'erari pú- qual només funciona "l'ordeno i cials: oferien un treballador menys que senten cap als membres de la
ment de Barcelona declarava ofi- blic. L'ERO afectarà a 78 persones mano". Ara ordena la destrucció de acomiadat, 71 en lloc de 72, ja que Direcció. La CGT demana amb ur-
cialment eradicat el barraquisme a d'una plantilla de 259 treballadors i 72 llocs de treball, oblidant que da- s'ha produït una baixa voluntària i gència mobilitzacions més contun-
la ciutat. els motius al·legats són acumula- rrere hi ha 72 treballadors i les 25 dies per any treballat fins a un dents.
PD. Fins al 22 de febrer de 2009, ció d'estoc degut a la crisi del sec- seves famílies. Mentre, continua la màxim de 12 mesos, cinc dies per El 16 de novembre es va fer una
al Museu d'Història de Barcelona tor de la construcció i del mercat seva política de deslocalització, in- sobre del que contempla la llei. manifestació a Santa Margarida i
es pot visitar una interessant expo- immobiliari, un argument que con- vertint en països amb mà d'obra Aquestes “generoses ofertes” de els Monjos, localitat on es troba la
sició sobre el barraquisme a Barce- siderem insostenible. més barata que l'Estat espanyol i l'empresa només tenen funció de- factoria, en la que van participar
lona. Ceràmiques del Foix ha experi- amb menys garanties sindicals. El corativa i justificativa davant la unes 500 persones.
8 Catalunya. Desembre de 2008