Novembre 2008 nº 102

1. Catalunya
w Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Novembre 2008 • número 102 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat
Refundació de
l’anticapitalisme

2. Editorial
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> ON ENS TROBEM?...
SECRETARIAT PERMANENT DEL
COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è
Rics i banca aprofiten la seva
08003 Barcelona - spccc@cgt.es
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS SECTORIALS
crisi per robar-nos encara més
• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya
(FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC)
• Federació d’Administració Pública de
L
Catalunya (FAPC) a fotografia que acompanya-
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona questes lletres ha estat repro-
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
duïda en multitud de blocs,
FEDERACIONS COMARCALS
apunts a notícies d’Internet i pàgi-
nes web. Acostuma a anar acom-
Anoia panyada d’un text que vol mostrar la
Rambla Sant Isidre, 15, 1r incredulitat davant d’aquesta rees-
08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85
cgtanoia@yahoo.es tructuració del sistema capitalista
Baix Camp/Priorat que ens volen fer passar per crisi
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus social..., i ens l’esten fent passar. La
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 foto va acompanyada de diversos
Baix Llobregat textos (el folklore ja sabem que
Cra. Esplugues, 46 sempre dóna més d’una versió com
08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51
a conseqüència dels seus propis
mètodes de transmissió) que més o
Comerç, 5. 08840 Viladecans menys diuen que es tracta d’una
cgt.viladecans@yahoo.es
Tel./fax 93 659 08 14 manifestació de rics i de banquers
Baix Penedès
que protesten perquè encara volen
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell guanyar més amb la “crisi”.
Tel. i fax 977 66 09 32 Que l’actual conjuntura econòmi-
cgt.baix.penedes@gmail.com
ca ens serà desfavorable com a
Barcelonès Nord
Alfons XII, 109. 08912 Badalona classe i farà que moltíssims treba- l’ha creat i el treball continua sent
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03 lladors i treballadores fem cap al l’únic capital que tenim, tal com deia
Garraf-Penedès carrer, sense feina i amb hipote- aquell encertat cartell del PSUC du-
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú -
cgtvng@cgtcatalunya.cat ques que ens posen en serioses di- rant els anys setanta, les treballado-
Tel. i fax 93 893 42 61 ficultats econòmiques i ens empre- res i els treballadors. Algú dirà que
Maresme nyen a la misèria, no hi ha ja cap en aquests anys tots hem acabat ju-
Plaça Cuba, 18, 2n
08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.com
mena de dubte. Els temps que gant a borsa, fent invesions i espe-
Tel. i fax 93 790 90 34 vénen són de negres tempestes per culant amb la compra d’habitatges.
Vallès Oriental als qui vivim del nostre salari. Però Tots, no. I qui ho ha fet és ben evi-
Francesc Macià, 51
08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com
això no treu que no hi hagi res a dir dent que no ho ha fet en la mateixa
Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 o a fer. mesura que els rics que, un cop afo-
No tenim cap mena de dubte que nat el seu sistema, el veuen reflotar
FEDERACIONS INTERCOMARCALS les “mesures anticrisi” que els es- amb diners de totes i tots. No ens
Girona
tats del món han tirat endavant fins deixem enredar. L’economia capita-
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a ara no serveixen a ningú més que lista que volen “refundar” aquest 15
17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat als rics i banquers que continuen ju- de novembre no pot fugir de la crisi
Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19
Ponent gant a la borsa i jugant, així, amb perquè ella mateixa és una crisi
Av. Catalunya, 2, 8è les nostres vides. Són ells qui eren constant, perquè ella mateixa ens
25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30
rics abans i són ells qui es mante- aboca, a les dones i els homes que
Camp de Tarragona
nen rics ara. Per a nosaltres, perdre treballem, a la crisi constant per
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona la feina pot voler dir perdre moltes mantenir el seu sistema de guerra,
cgttarragona@cgtcatalunya.cat de les comoditats que els diners del un sistema que es basa en la des-
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28
nostre treball ens aportava fins ara. igualtat, la misèria i l’opressió d’àm-
FEDERACIONS LOCALS
És trist però és així, la majoria de plies zones del planeta, i dins de
capital que acumulen els rics no cada una d’aquestes zones, en una
Barcelona existeix, però no només no existeix constant negació de drets bàsics.
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org perquè l’economia sigui especulati- Els rics i els banquers encara no fan
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 va sinó que no existeix -i això és cua a l’atur. Fem-los front i refun-
Manresa molt més greu- perquè cap treball dem l’anticapitalisme.
Circumval·lació, 77, 2n
08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59
Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dilluns 20 d’octubre
Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, Mireia del 2008.
08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras.
Tel. i fax 93 588 17 96
Col·laboren en aquest número: Àlex Tismizetsky, Enfocant, Negres Tempestes, Txema Bofill,
Sabadell Per què tot el que sé de cert ,
Roberto Blanco, Coordinadora Estatal d’Organitzacions Feministes, Dones de Negre, Àrea
Unió, 59
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com d’Immigració de CGT, Pep Juárez, Laura Rosich, Pelai Pagès, XGAE, federacions i seccions sindicals de veritable i necessari, em ve
Tel. i fax 93 745 01 97 de CGT. Fotografies: Ana Briñas (foto portada, retocada per Jordi Martí) Àngel Bosqued i Dídac d’experiències fetes fora de
Terrassa Salau. Il·lustracions: Az. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció qualsevol tipus d’escola?
Ramon Llull, 130-136 i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·labo-
08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 racions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat Biel Mesquida dins “L’adolescent de sal”
Castellar del Vallès
No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.
Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
sallent@cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Catalunya. Novembre de 2008

3. REPORTATGE Ocupacions de
Les classes populars s’autoorganitzen i fàbriques, menjadors
fan front a la crisi endèmica que els fan populars, autogestió...
patir els rics, amb imaginació i sense por el model és obert
ARGENTINA
El ‘banc de proves’ de l’FMI diu
prou i construeix alternatives
Àlex Tisminetzky, Buenos Aires
A
rgentina és un país de con-
trastos, com totes les venes
d’Amèrica llatina. Molts
havien anunciat als anys 1990 la
definitiva derrota de l’esquerra ar-
gentina, país que havia acollit du-
rant dècades treballadors catalans,
russos, polonesos, italians o ga-
llecs, que en les seves maletes ha-
vien portat tots els colors de la
rebel·lia europea, les múltiples
combinacions de l’anarquisme i el
marxisme, que en el país de la
pampa van acabar de barrejar-se
amb els discursos autòctons, dels
“criollos”, dels Tupac Amaru, o de
l’ambigu i polèmic peronisme.
La legislatura de Menem sem-
blava el final definitiu de qualsevol
intent de transformació social. Els dels exemples de la nova realitat
militars havien fet ja la seva feina a
la dècada dels 1970, liquidant físi-
del moviment popular argentí, que
creix a més en un continent marcat
Tupac Amaru a Jujuy Amaru alimenta diàriament a 45.000 nens.
Les creadores i impulsores d’aquest potent movi-
cament qualsevol oposició al per l’extensió de les lluites popu- El passat 28 d’agost una riuada de milers de perso- ment barrial són les dones, moltes d’elles mares sol-
model neoliberal, fent “desaparèi- lars a Bolívia, Veneçuela o Brasil. I nes es van manifestar demanant salut, treball i edu- teres, que s´organitzaren per lluitar contra la pobre-
xer” 30.000 militants d’esquerres, i és així com un moviment popular cació per tothom pels carrers de Jujuy, la capital de sa, l´exclusió i la fam amb una gran arma, el forn.
portant a l’exili centenars de milers al que havien aniquilat, i al que do- província argentina més al nord, a pocs quilometres La xarxa associativa dels Tupac Amaru pocs anys
d’argentins compromesos social- naven per mort, ha tornat a renéixer de Bolívia. És una nova demostració de força del po- després de la seva creació és espectacular: 29.000
ment. I als anys noranta era l’hora amb més força encara. Els treballa- tent moviment veïnal Tupac Amaru, integrat en el associats, 1.400 habitatges cooperatius construïts,
del Fons Monetari Internacional i dors de les fàbriques “sense patró”, sindicat CTA, que aplega quasi 30.000 desocupats, 1.800 llocs de treball en cooperatives de construc-
del neoliberalimse més feroç: sense els militants veïnals de les “villes indígenes i treballadors “en negre”, i que del no res ció, tèxtil, metal·lúrgica, i de material per a la cons-
quasi cap resistència, l’Argentina misèries” i de l’interior i els sindi- ha construït una xarxa d’escoles, centres comunita- trucció, diversos centres educatius, 42 metges que
va viure la darrera dècada del segle calistes combatius de base tenen ris i de salut, i fins i tot poliesportius i centres d’oci donen serveis gratuïts en centres de salut distribuïts
XX retallades salarials i socials, molt en comú: s’han vist obligats a populars. per la província, una ambulància que passeja la imat-
privatitzacions salvatges de les organitzar-se per poder garantir-se La província de Jujuy és una de les més pobres de ge del Che i Tupac Amaru i múltiples camps de fut-
principals empreses estatals (el a ells i als seus el que el neolibera- l’Argentina. Fronterera amb Bolívia, comparteix amb bol, piscines i parcs "okupats" i recuperats pel tre-
metro, els transports ferroviaris, lisme els havia negat: salut, pa, tre- el país veí el color de la pell dels seus habitants, una ball comunitari.
Aerolínies argentines, la telefonia, ball i habitatge. Els acomiadats, els cultura i resistència mil·lenària, i endèmics proble- A qui vulgui escoltar-los, els orgullosos Tupac
etc.), desmantellament de la sanitat “bolitas”, els “negres” i els “ville- mes d’atur massiu, pobresa i marginació. Les políti- Amaru expliquen que organitzant-se els exclosos,
o l’educació, i fins i tot privatitza- ros” han decidit que ni l’estat capi- ques neoliberals de les dècades dels 1980 i 1990, i la els "negres", han pogut crear el que l’Estat, amb els
cions de part de la seguretat social i talista ni els patrons poden garantir- crisi econòmica argentina del "corralito" de l’any seus múltiples recursos, mai ha volgut fer. Però als
les jubilacions. los cap futur, i han decidit 2001 va acabar d’estendre per tota la província la despatxos oficials no els volen rebre, i els acusen
Però el desembre de 2001 l’Ar- organitzar-se des de la base, en as- desnutrició, sobretot infantil, l’analfabetisme i greus des dels mitjans de comunicació de "piqueteros", de
gentina va esclatar. Al crit de “que semblees, en constant debat mancances de salut. tallar carreteres per reivindicar, i de tenir la costum
se’n vagin tots” centenars de milers col·lectiu. Aquestes experiències, L’origen d’aquest moviment són les anomenades de manifestar-se quasi setmanalment.
de persones van sortir al carrer con- sorgides de la necessitat i la ràbia, "copes de llet". Per lluitar contra la fam, CTA va Poques hores abans de la manifestació, els dipu-
tra les polítiques neoliberals de la estan en constant evolució, i tenen apostar a partir del 2000 per confeccionar als barris tats provincials van aprovar una resolució que exi-
fam. I d’aquell esclat van renéixer mil matisos i contradiccions. Però més necessitats un cens de nens que no complien gien als líders veïnals que els tractessin "d’il·lustres
múltiples expressions populars de és evident que en el país que va ser els àpats mínims diaris, organitzant entre els veïns senyors". Davant de milers de desocupats i exclo-
resistència: potents sindicats de triat pel Fons Monetari Internacio- el repartiment de gots de llet. La iniciativa en poc sos, una jove indígena va respondre que el respecte
base i combatius, empreses auto- nal com a “camp de proves” de les temps es van transformar en olles i horts populars, i del poble encara no se l’havien guanyat.
gestionades pels propis treballa- seves polítiques més neoliberals la finalment en centres comunitaris estables, cons-
dors, o moviments veïnals que por- gent ha dit prou, i busca col·lectiva- truïts i gestionats pels propis veïns. Actualment, i Més informació:
ten l’autogestió al terreny de la ment noves formes d’organització davant la deixadesa estatal, el moviment Tupac www.tupacamaru.org.ar
salut o l’alimentació són alguns social.
Catalunya. Novembre de 2008 3

4. REPORTATGE
Creada en ple govern ultraliberal de Menen com a alternativa a la governamental CGT
CTA: sindicalisme que combat el
capital com a moviment social
Àlex Tisminetzky, Buenos Aires com a “sindicat”, fet que li ocasiona
grans dificultats dins la peculiar le-
L
a Central de Trabajadores gislació sindical argentina.
Argentinos (CTA) és de ben En aquest país ja des del govern
segur la principal central de Peron, s’ha aplicat l’anomenat
sindical argentina “alternativa” al model de “monopoli sindical”, en
sindicalisme oficial peronista de la el que existeix un únic sindicat per
CGT (Confederació General del activitat o branca productiva, al que
Trabajo). Creada al 1992, en ple go- se li reconeix el monopoli de la
vern ultraliberal de Menem, va néi- “personeria gremial”. Aquest gremi
xer de la coordinació d’una seixan- únic, que en quasi tots els casos
tena de sindicats, gremis i pertany a la històrica central pero-
moviments socials, i basa la seva nista CGT, és l’únic que pot desig-
actuació en la unió en una mateixa nar delegats protegits contra l’aco-
organització de la lluita sindical miadament, tenir representació a
dels treballadors actius, més la dels les negociacions o convocar vagues
desocupats, els anomenats “nens legals. La resta d’organitzacions
del carrer” o la del moviment veï- sindicals poden actuar dins l’em-
nal, entre molts d’altres. presa, però no se’ls reconeix com a
Dins la variada configuració de sindicat, ni gaudeixen de cap pro-
moviments de tot tipus que confor- tecció o capacitat reconeguda per
men aquest curiosa central, el sindi- part de les lleis o l’empresa.
cat amb més afiliació és l’Associa- Aquest fet comporta que l’Asso-
ció de Treballadors Estatals (ATE), ciació de Treballadors Estatals
àmpliament majoritària al sector, (CTA) sigui majoritària en el sector,
però dins la mateixa estructura de la però hagi estat reiteradament mar-
CTA es coordinen, entre molts d’al- ginada del les negociacions de con-
tres, el Movimiento Nacional de los venis, a pesar de que ha encapçalat
Chicos del Pueblo, que agrupa els la majoria de conflictes gremials,
nens que viuen al carrer sense cap (barris marginals de la perifèria de través de les múltiples associacions sobretot en el sector de la salut.
recurs, moviments indigenistes Buenos Aires), cooperatives de tre- Marginació oficial que l’integren, però a pesar de la
com el de la Província del Chaco, ball i associacions barrials, com la La CTA compta actualment amb seva evident força, els diferents go- Més informació:
Federacions de “villas miserias” Tupac Amaru de Jujuy. 850.000 afiliats, directament o a verns encara no l’han reconegut http://www.cta.org.ar
El metro, contra la precarietat i la privatització
Àlex Tisminetzky, Buenos Aires sindicat, i poden ser expulsats en gremi UTA, no van poder fer front
qualsevol moment. Les bases han a aquesta ofensiva, i en pocs dies
E ls treballadors del “subte”
(metro) de Buenos Aires s’han
convertit en les darreres dècades en
amenaçat amb vagues immediates
si els delegats de base són expulsats
del gremi.
molts van perdre la feina, altres van
ser externalitzats, i els que es van
quedar van veure com empitjoraven
un referent del moviment obrer ar- les condicions laborals i augmenta-
gentí. Però la combativitat i refe- La privatització ven els ritmes de treball.
rencialitat d’aquest sector neix
d’una gran derrota, la privatització El 3 de gener de 1994 va ser un dia Comença a organitzar-
del metro l’any 1994, que va supo- llargament recordat pel subte, ja se la resistència
sar l’acomiadament de milers de que es va viure l’agressió més gran
treballadors, la externalització de que han patit els seus treballadors. Però de la més sonada de les derro-
serveis i quasi el desmantellament Aquell matí el govern de Menem va tes va néixer poc a poc la resposta.
de la xarxa sindical. 25 anys des- privatitzar tot el metro de Buenos Cap a l’any 1996 van començar a
prés, les lluites, vagues i manifesta- Aires, concedint el servei a l’em- organitzar-se petits grups clandes- metro va ser la reivindicació de les disciplinats” a 21 dels 25 delegats
cions dels treballadors ha aconse- presa Metrovias SA. Pocs dies des- tins, que funcionaven fora del sindi- 6 hores, que va costar llargues va- del metro, que compten amb una
guit millores salarials i de prés, la plantilla va saber que cat del gremi, controlat per màfies i gues i ocupacions de les instal·la- amplíssima majoria dels vots direc-
condicions laborals, com les ja fa- només 1.100 treballadors d’un total burocràcies sindicals, i que havia cions de l’empresa. Finalment, la tes dels treballadors, fet que ha estat
moses 6 hores, i una envejable i po- de 3.643 continuarien a la nova em- tingut un paper actiu en la privatit- darrera de les lluites va aconseguir respost amb un anunci de vaga de
tent organització de base. presa privada, és a dir, menys del zació. que les empreses externalitzades es les bases.
La força d’aquest sector es basa 33%. Poc a poc, els treballadors, molts reincorporessin al 2002. Actualment la situació està enca-
en els delegats de base, escollits per De pas, la política ultraliberal de d’ells nous i contractats posterior- llada i en calma tensa, ja que el go-
votació directa dels seus companys, Menem va deixar sense efecte l’an- ment a la privatització, van confor- La UTA contraataca vern, per por a afectacions del ser-
i que no segueixen les directius del tic Conveni Col·lectiu, augmentant mar una sòlida organització de vei, ha obligat al gremi a aplaçar els
sindicat únic del gremi, la UTA la jornada diària de 6 a 8 hores, a base, que va tenir les primeres vic- Però en els darrers mesos el model expedients sancionadors dels dele-
(Unión de Tranviarios Automotor), més d’externalitzar els serveis de tòries sindicals en diverses aturades sindical del subte està en perill. El gats.
que compta amb un llarg historial neteja i seguretat en terceres empre- contra acomiadaments i en defensa gremi únic UTA, que ja havia pro-
de col·laboració amb l’empresa i de ses, fet que va suposar una dràstica de millores de condicions de vida i tagonitzat diverses agressions físi- Més info:
pràctiques mafioses. En les darreres reducció salarial. seguretat a l’empresa. ques a representants dels treballa- http://www.metrodelegados.com.ar
setmanes, 21 dels 25 delegats del Els treballadors del metro, poc Però la batalla que va acabar de dors, va anunciar el passat setembre http://www.elregresodelostopos.blo
metro han estat expedientats pel organitzat, i pitjor representats pel conformar el mapa sindical del la seva voluntat d’expulsar per “in- gspot.com
4 Catalunya. Novembre de 2008

5. REPORTATGE
Entrevista a Marcelo Ruarte i Maria del Valle, treballadors de l´Hotel recuperat Bauen
‘Som treballadors sense patró’
Àlex Tisminetzky, Buenos Aires el Premi Nobel Adolfo Pérez Es-
quivel o l’economista Claudio Lo-
zano.
L
a crisi del “corralito” que va La jutgessa ens ha proposat que
patir l’Argentina el desem- acceptem la propietat de l’immoble
bre de 2001 va multiplicar de l’empresari a canvi de que ell
les taxes d’atur, el tancament d’em- ens respecti els llocs de treball, però
preses i va provocar que milers de això és irreal. Nosaltres hem aixe-
persones restessin sense cap protec- cat el que aquest corrupte i especu-
ció social. La societat argentina lador va portar a la ruïna, i ara fun-
gaudia als anys 1970 d’una distri- cionem en assemblees on tothom
bució de la riquesa equiparable a decideix: ni el propietari ens vol-
molts estats europeus, i la diferèn- dria, ni nosaltres podem tornar a ac-
cia entre els estrats socials més po- ceptar les seves ordres.
bres i els més rics era de 12 vega-
des. L’any 2003 la diferència entre -Quin tipus d’activitats s’han dut
els rics i els pobres era 50 vegades al Bauen a més del projecte de co-
major. operativa de treball?
D’aquest trauma col·lectiu han -Les empreses recuperades argenti-
nascut múltiples iniciatives popu- nes són el caldo de cultiu per a al-
lars, entre les quals destaquen les tres experiències i projectes socials
empreses "recuperades" o "sense i comunitaris, en molts centres de
patró", on els treballadors van pren- treball sense patró s’han organitzat
dre el poder i la gestió de les empre- construint aquest projecte a base de olles populars, escoles per a nens i
ses abandonades pel capital. Set debatre i discutir-nos molt, apre- adults o centres culturals i socials
anys després de l’explosió de movi- nent a solucionar els conflictes que per a la comunitat, i el Bauen no en
ments i iniciatives populars del han anat apareixent. som una excepció. A més de ser un
2001, i a pesar de la relativa recupe- Hi hem dedicat moltes hores, espai de reunió de múltiples entitats
ració econòmica, les empreses re- però tenim clar que treballem per a socials i sindicals, s’hi realitzen di-
cuperades han sabut sobreviure i que les noves generacions, els nos- versos actes, com el que fa poc
fer-se dia a dia més fortes, consti- tres fills i nets, no visquin recollint vam organitzar pel “dia del nen”,
tuint una alternativa real de vida per cartons o al carrer, com ens imposa compartint el nostre projecte, pas-
importants sectors socials. el model neoliberal. Aquí estem po- sant una estona entranyable i fent
Actualment més de 15.000 famí- sant el nostre gra de sorra a una so- arribar uns regals als menors amb
lies participen directament del Mo- cietat millor, i també és una forma menys possibilitats econòmiques.
viment Nacional d’Empreses Recu- de recordar i donar vigència als En cada un dels actes, sobretot amb
perades (MNER), sempre sota el 30.000 companys detinguts desapa- els nens, els expliquem que estan a
perill del desallotjament, però que reguts, que van ser morts precisa- la “casa dels treballadors”, on no hi
s’ha estès per gairebé tots els sector ment per imposar-nos la injustícia i ha cap patró, i que per tant és la
productius, fàbriques de ceràmica, el capitalisme salvatge. casa de tots.
tèxtils o gràfiques, hotels i restau- de l’hotel al 2001, deixant 100 tre- nent consciència de que ara érem En tot cas, creiem que el Bauen
rants, com la pionera Zanon de balladors al carrer. nosaltres mateixos els nostres pa- -Quina relació teniu amb el go- no és només una feina, és un pro-
Neuquen, la tèxtil Brukman de La pràctica totalitat dels com- trons. vern dels Kirtschner? jecte per a tota la societat. Estem
Buenos Aires o l’imprempta Chila- panys no vam poder tornar a trobar Més enllà del nostre treball, la -És una relació del que hem anome- creant els treballadors i les persones
vert, fins a un total de casi 200 cen- feina a causa de la crisis que patia el posada en marxa va ser possible, en nat el "ni". Ni ens han atacat fron- que qualsevol societat hauria de
tres de treball. país, i molts vam sobreviure gràcies gran part, gràcies a l’ambaixada de talment, com es podia esperar dels voler per a si mateixa, i és que ens
El Bauen és un històric edifici, al mercat del troc. Aquest fet ens va Veneçuela, que ens va donar suport governs anteriors, ni hi ha un suport omple d’orgull poder sortir al carrer
un veritable monstre de 20 plantes, fer decidir a vint de nosaltres, l’any i ens allotjava tots els seus convi- decidit al moviment d’empreses re- a la manifestacions i cridar "aquí
situat al ben mig de Buenos Aires, 2003, a tornar a entrar al Bauen per dats, com diplomàtics o artistes, do- cuperades, no hi ha voluntat políti- estan, aquests són els treballadors
entre Corrientes i Callao. Hem recuperar-lo, amb el suport del tant-nos d’uns ingressos per anar ca de recolzar-nos. Alguns càrrecs sense patró".
pogut comprovar l’hospitalitat dels MNER. Ens vam trobar que l’em- comprant tots els estris necessaris. del govern han vingut a passar al-
treballadors que participen en el presari ho havia venut tot: vaixelles, guna nit al hotel, però no s’atrevei- -Quin missatge voldríeu enviar
projecte, en la mateixa sala on llits o instal·lacions elèctriques... -Com us organitzeu? xen a establir lleis que donin cabu- als lectors dels Països Catalans?
abans els patrons gestionaven l’ho- Però hi estàvem decidits a resistir i -Ara, i poc a poc, el Bauen el for- da a aquesta nova realitat social. No -Per fer realitat el nostre projecte, i
tel, i que ara és despatx de la comis- ens vam posar a treballar. mem 150 treballadors, tots coope- ens entra al cap que un govern que per tot el conjunt del Moviment Na-
sió de premsa, presidida per les rativistes, del primer a l’últim. Fun- es diu progressista torni la propietat cional d’Empreses Recuperades és
imatges del Che Guevara, Evo Mo- -Com van ser els principis? cionem per assemblees i de les empreses recuperades als molt important els suports socials
rales, Fidel Castro, Hugo Chávez i -En entrar el primer que ens va comissions, (alimentació i begu- empresaris que les van abandonar, tant de l’Argentina com d’altres
múltiples cartells de convocatòries venir el cap és que ens enviarien la des, bugaderia, recepció,...) i cada oblidant que els que les han fet pro- països. En els propers mesos enge-
dels moviments socials. policia, que no ens permetrien recu- nou company que entra és directa- duir han estat els treballadors. garem una campanya a nivell euro-
perar un espai tan cèntric de la ciu- ment un més de la cooperativa, Ara hem presentat el projecte de peu de recolzament a l’expropiació
-Com us vau plantejar recuperar tat, i fins i tot molts dels nostres forma part dels obrers de base que llei d´expropiació del Bauen i tenim del Bauen, en el que tenim previst
un hotel com el Bauen? companys que actualment estan tre- són els que tenen la darrera paraula confiança que, amb el suport dels realitzar xerrades i actes de difusió
-El Bauen es va construir el 1978, ballant aquí ens van dir que està- a través de les assemblees. moviments socials, el govern es de la nostra realitat arreu les ciutats
pel mundial de futbol, en plena dic- vem bojos, que no ho aconsegui- S’ha de tenir en compte que som vegi obligat a aprovar-la. Cal tenir europees.
tadura i en convivència dels seus rem. Però la veritat és que no persones que hem après a la pràcti- en compte que la darrera vegada
propietaris, la família Iurovich, teníem gaires més alternatives, no ca i en el dia a dia a defensar els que la jutgessa va voler desallotjar-
amb la junta militar. Durant dèca- vam creure en la mala sort, i vam nostres drets, i així ens hem politit- nos vam marxar amb un miler de Més informació:
des l’estat va permetre que els pro- tenir confiança en el suport social i zat, i és que pocs de nosaltres tenen persones més fins als tribunals, per http://www.bauenhotel.com.ar
pietaris no paguessin impostos, i les en nosaltres mateixos. Vam treba- una militància o agrupació anterior a dir-los que no estem sols, i ens http://www.revolutionvideo.org/ag
múltiples irregularitats de la gestió llar molt dur, reconstruint el que els al Bauen. Per tant, tot aquest procés van acompanyar, entre altres perso- oratv/programas/empresas_recupe-
finalment van portar al tancament empresaris s’havien endut, i pre- ha estat un aprenentatge, i hem anat nes destacades, Hebe de Bonafini, radas/defensa_bauen_1.html
Catalunya. Novembre de 2008 5

6. TREBALL-ECONOMIA Amb la LEC es
La LEC pren l’escola concertada com a model condemna ara i
del sistema educatiu i trasllada el seu model per sempre
de gestió privada a l’escola pública l’escola pública
13 de novembre: lluita
contra la Llei d'Educació
Vaga indefinida Federació Ensenyament sigui pràcticament inassumible.
CGT Catalunya
als pàrquings • Ens deixen sense recursos
molts projectes d’innovació educa-
E
d’Eysa a l Govern de la Generalitat tiva engegats a molts centres amb
ha entrat al Parlament el il·lusió i esforç de tothom.
Mataró projecte de Llei d’Educació Cal millorar la qualitat del nostre
de Catalunya que d’aprovar-se sistema educatiu. Aconseguir-ho,
Federació Comarcal trencaria el model d’educació pú- com demostren els sistemes educa-
CGT Maresme blica que hem tingut fins ara, situa- tius capdavanters al món, no passa
ria la privada concertada com a per una gestió empresarial dels
E ls treballadors de l’empresa
EYSA, que gestiona els apar-
caments subterranis de Mataró, van
model i potenciaria les possibilitats
de privatització de l’ensenyament.
La CGT d’Ensenyament ha convo-
centres públics, ni per la municipa-
lització i el perill de privatització
que això suposa, ni per afavorir el
decidir convocar vaga indefinida cat una vaga del professorat i l’a- finançament públic de les escoles
degut a que l’empresa incompleix lumnat dels centres públics no uni- concertades (convertint en un gran
la Llei 31/1995 de Prevenció de versitaris pel 13 de novembre (amb negoci un dret reconegut de tot ciu-
Riscos Laborals fins al punt de USTEC-STEs, ASPEPC i el Sindi- tadà).
posar en risc la integritat física dels cat d’Estudiants). • Volem una escola pública de
treballadors. La companyia, filial Però el projecte de LEC no és un qualitat, amb un finançament com
de Fomentos Construcciones y tema que afecti només a aquest dos la mitjana de la resta de països eu-
Contratas, explota aparcaments sectors, també a les mares, pares, ropeus, proper al 6% del PIB i no
municipals de titularitat pública tutors/es i a qualsevol persona par- del 2’4 % (català) actual, que com-
arreu de l’Estat espanyol. La con- tidària d’una educació pública de porti una atenció més individualit-
cessionària subcontractada per qualitat per la qual cosa demanem zada dels infants, permeti millorar-
l’empresa municipal Gestió Inte- la col·laboració de les AMPAs, as- ne els aprenentatges i garanteixi la
gral de Trànsit (GINTRA) gestiona sociacions de veïns o qualsevol gratuïtat real de l’ensenyament pú-
els aparcaments públics de paga- altre espai de trobada. blic (material, llibres, colònies…).
ment de la ciutat (Parc Central i La CGT d’Ensenyament ha elabo- l’escola concertada a la pública, tionades per una empresa privada • Volem una escola encara més
Plaça de Tomás y Valiente). Aques- rat un full adreçat a la ciutadania marginant els elements amb els (això ha passat amb més d’un 25% transparent i engrescadora, volem
ta, al seu torn, depèn de Promo- que porta per títol: “Als pares i quals es van democratitzar els cen- de les llars d’infants municipals). aprofundir els instruments de de-
cions Urbanístiques de Mataró SA mares, a la comunitat: per què tres públics, com ara els de partici- Aquest privatització precaritza les mocratització i participació de pro-
(PUMSA), que s’encarrega de la estem en contra de la LEC?” i que pació de professorat (claustres) o condicions laborals dels treballa- fessorat, mares, pares i alumnes en
gestió del sòl públic municipal. diu el següent: de pares i alumnes a través d’AM- dors i redueix enormement la qua- un procés educatiu dels centres,
A requeriment de la Inspecció de - Ens adrecem a vosaltres per PAs i conselles escolars, prou mal- litat del servei que presten ja que entès com un treball en equip, per-
Treball pel seu compliment, l’em- fer-vos saber els motius principals mesos ja. l’objectiu primer és fer negoci, no què aquest és el missatge que cal
presa “passa” de la inspecció, dels que com a sindicat ens fan rebutjar - El projecte de LEC pren l’esco- educar. transmetre als nostres infants.
treballadors i del delegat de preven- la llei d’educació que el parlament la concertada com a referent del - El projecte de LEC parla en • Volem una escola integradora
ció de la CGT que està intentant de Catalunya prepara, i que defi- sistema educatiu i trasllada el seu cap moment de rebaixar el nombre (a diferència dels centres concer-
des de fa uns dos anys per la via del neix quin tipus d’escoles tindrem model de gestió d’empresa privada de nens per classe o d’un compro- tats que majoritàriament rebutgen
diàleg que l’empresa compleixi la al nostre país d’ara en endavant. a l’escola pública: jerarquitza tota mís d’augmentar el finançament l’alumnat amb més dificultats),
llei. Esperem el teu recolzament en la la capacitat de decisió en la figura públic de l’escola pública, mesures sense caure en el parany que una
Per una altra banda, l’empresa as- lluita contra aquest projecte de llei de la direcció de centre. Condicio- que si garantirien una millora qua- major competitivitat entre centres i
setja els afiliats de la CGT i un que condemna d’ara i per sempre na els recursos dels centres als re- litativa del sistema. Tampoc d’afa- entre els nostres fills i filles ens
d'ells va ser acomiadat injustament, l’escola pública. sultats, provocant la competència vorir la gratuïtat total i real del dret portarà a una millor educació.
quedant pendent de judici al Jutat - El projecte de Llei d’Educació per l’alumnat entre centres públics, a l’educació: ni una paraula d’aug- • Volem que pugin els nivells
del Social. de Catalunya (LEC) suposa la pri- i accentuant –en conseqüència- la mentar les dotacions als centres educatius, però per fer-ho cal un
Davant del silenci i el “passotisme” vatització dels serveis educatius, diferència de qualitat entre centres, per no haver de cobrar material ni compromís de l’administració amb
per part de l’empresa els treballa- aposta clarament per l’escola pri- que depèn en part dels recursos de la gratuïtat dels llibres de text. l’educació pública, amb l’escola
dors no han tingut més remei que vada concertada i relega l’escola amb els que compta per realitzar - El Projecte de LEC agreujarà la de tothom.
exercir el seu dret de vaga. Van se- pública a una mera funció subsi- una bona tasca educativa. Afavo- delicada situació que avui ja viu Per tot això es demana que el Go-
guir la convocatòria de vaga 4 dels diària de caràcter assistencial: a reix encara més, doncs, l’existèn- l’escola pública: vern de la Generalitat retiri el pro-
6 treballadors que té l'empresa, tot i l’augment de les aportacions eco- cia de centres públics de primera, • Assumim més del 85% dels jecte de Llei d’Educació de Cata-
les coaccions portades a terme per nòmiques a les escoles concertades de segona i centres-guetos. alumnes amb dificultats d’apre- lunya i promogui un debat entre
l'empresa per a fer-la fracassar. s’hi sumarà un finançament extra - El projecte de LEC obre la pos- nentatge. tots els sectors de l’ensenyament
El sindicat CGT va convocar con- (que no rebrà la pública) si volun- sibilitat que centres de primària i • Alguns grups comencen el curs públic sobre les necessitats que hi
centracions de suport als treballa- tàriament accepten fer-se càrrec de instituts públics passin a ser gestio- amb 28 i 30 nens (quan haurien de ha avui a Catalunya per millorar
dors en vaga davant els aparca- nens amb dificultats. Aquesta “vo- nats pels ajuntaments de cada mu- tenir 25, i aquest número ja és ex- l’escola pública de les nostres filles
ments de Mataró els dies 3 i 15 luntarietat” junt al control sobre la nicipi. Podem estar d’acord en la cessiu si tenim alumnes amb difi- i fills. Cridem a totes les mares i els
d'octubre. També es va portar a matriculació que exerciran els pro- necessitat de més implicació dels cultats a la mateixa classe). pares, associacions, partits polítics,
terme una campanya d'enviament pietaris de les escoles privades, municipis, però el cas de la muni- • Tenim centres-gueto, que l’ad- sindicats i AMPA’s a rebutjar
de faxos a l'empresa. S'intenta es- augmentarà la segregació escolar cipalització de les escoles de 0 a 3 ministració permet sense donar ni aquest projecte de llei i a donar su-
tendre el conflicte al màxim als en funció de l’extracció social de anys ens ensenya com funcionen solucions ni recursos per afrontar port a les mobilitzacions en defen-
centres de treball que l’empresa té l’alumnat. En definitiva: pagar alguns ajuntaments: proliferació de la situació. La desastrosa i asocial sa d’una educació pública de quali-
a Catalunya: Igualada, Rubí, Llei- amb diners de tothom l’escola la gestió indirecta –criticada pel planificació urbanística ha donat tat.
da, Granollers, Tarragona, Manresa d’uns pocs… una idea d’esque- Síndic de Greuges- en la qual es com a fruit l’aparició de ciutats-
i altres, així com a la seu central de rres? manté el rètol de Llar d’infants guetos, fet que ha afavorit que en Més informació:
Madrid. - Trasllada el model de gestió de municipal quan realment són ges- molts centres públics la realitat www.cgtcatalunya.cat/cgtense
6 Catalunya. Novembre de 2008

7. TREBALL-ECONOMIA
Rebuig als ERO presentats LA MIRADA
INDISCRETA
en el sector de l’automòbil Jo no he votat
Obama
FESIM-CGT
Emili Cortavitarte Carral
La Coordinadora del sector de l'au-
tomòbil, de la FESIM-CGT ha Si hi ha hagut un tema que ha unifi-
analitzat l'actuació tant de les em- cat els criteris de periodistes, tertu-
preses constructores com de les au- lians, experts, polítics professionals
xiliars amb la presentació d'ERO i gent del carrer era el desig que el
en les últimes setmanes. La CGT candidat demòcrata a la presidèn-
fem les següents valoracions i con- cia dels Estats Units fos el guanya-
clusions: dor de les eleccions i, una vegada
celebrades aquestes, la passió des-
-En la majoria de les empreses els fermada i els bons auguris.
plantejaments d'excedent no respo- Mai no havíem assistit a un des-
nen només a la caiguda de vendes, plegament mediàtic com aquest pel
si no a la voluntat d'aprofitar la psi- que fa a unes eleccions en un altre
cosi de crisi per a realitzar rees- estat: els enviats especials s’han
tructuracions, augments de pro- multiplicat, els conductors d’infor-
ductivitat i canvi de contractes matius o dels programes d’actuali-
fixos per eventuals. En efecte, les tat matinals també s’han desplaçat
reduccions de producció respecte a per fer-los des de Washington o des
2007 signifiquen generalment d’altres ciutats nord-americanes,
menys del 8% i no obstant això l'a- -Des de la Coordinadora de l'Auto benefici, a més de les aportacions augments de productivitat dels úl- els tertulians han tingut feina
plicació d'ERO es realitza en tants de la FESIM denunciem que una directes en compra de materials a tims anys. extra...
per cent molt més elevats. de les causes de l'actual situació de les cases matrius, valorades en Des del conjunt de seccions sin- Sí, sí; ja sé que hem assistit a una
-Les empreses estan sol·licitant l'a- crisi ha estat l'actuació de les mul- altra quantitat similar de benefici. dicals de la CGT al sector de l'au- sèrie d’esdeveniments històrics: el
tur per a les seves plantilles abans tinacionals de l'auto que han dut a -Per això exigim a les administra- tomòbil anem a desenvolupar en el primer president mestís (més que
de produir-se els efectes reals centenars de milers de treballadors cions públiques, estatals i autonò- concret de cada empresa, platafor- negre, no ho oblidem) dels EUA, la
sobre les produccions. Encara que a rebaixar els seus salaris i condi- miques, el rebuig dels Expedients mes reivindicatives en línia amb fi de la nefasta i cruel (Afganistan i
les dades de vendes a Espanya par- cions de vida per mitjà d'acords de de Regulació d'Ocupació a les em- aquestes propostes, convocant a les Iraq, per citar dos exemples) presi-
len de més d'un 20% de descens, dobles escales salarials, augments preses i l'exigència de solucions plantilles afectades a les mobilitza- dència de Bush fill, un suposat
les vendes a Europa i en la resta del de productivitat i flexibilitat, em- pactades amb els treballadors en cions que siguin necessàries per- canvi de cicle polític (Obama serà
món tot just arriben a un descens pobrint a la població i per tant aju- les quals siguin les empreses qui què siguin les empreses qui carre- el nou president i els demòcrates
del 2%. Tenint en compte que els dant a la tan airejada crisi. suportin el cost d'aquesta situació guin amb els costos d'aquesta tindran la majoria en el Senat i en
cotxes produïts a Espanya es desti- -Insistim i revindiquem que aques- per mitjà de la reducció de la jorna- situació i així impedir que de nou el Congrés) i de sensibilitat interna-
nen en un 70% a l'exportació, s'en- ta crisi ha d'anar a càrrec d'unes da, la reducció dels inhumans rit- la voracitat i avarícia de les empre- cional al front de la Casa Blanca
fonsen la majoria de les justifica- empreses que en els últims 10 anys mes actuals de producció, i la con- ses dugui als treballadors de l'auto (sembla que el nou president té una
cions de les empreses per a han tingut, en el conjunt del sector, donació dels deutes de borses a noves pèrdues de condicions de certa idea de per on paren els altres
demanar els ERO. més de 15.000 milions d’euros de d'hores acumulades, sobretot pels caiguda i treball. estats i proposa vies de respecte i
diàleg).
Però també han passat coses du-
OPINIÓ: La CGT davant la situació de ‘crisi’ en el sector de l’auto rant aquest període que no poden
obviar. El senador Barack Obama
va renunciar al finançament públic
Diego Rejon, secretari general els culpables d'aquesta situació; peculació financera i al repartiment Les polítiques industrials de les per a la seva campanya i s’ha basat
FEMEC-CGT
banquers, empresaris i multinacio- de dividends, generant-se una pèr- multinacionals, centrades en l'ob- només en el privat, superant totes
nals, tenen en lloc segur el botí dua de motor econòmic per al futur tenció de beneficis per mitjà de les quantitats fins ara conegudes.
En les últimes setmanes les empre- aconseguit en els últims anys i da- de les empreses i els seus empleats. l'estalvi i abaratament del cost de la Això li ha permès, entre d’altres
ses del sector de l'auto han comen- munt tenen el cinisme de demanar Ara, quan es constaten les con- mà d'obra, no han buscat tecnolo- coses, emetre en vuit de les cade-
çat a sol·licitar expedients de regu- que les seves malifetes les paguem seqüències de la política capitalista gies de futur amb un major valor nes televisives nord-americanes de
lació d'ocupació, tant d'extinció els altres. que han desenvolupat les empreses afegit. major audiència un vídeo promo-
com de suspensió, per la “baixada Les empreses de l'automoció multinacionals de l'automòbil com En aquest sentit, la capacitat de cional de mitja hora. No ens podem
de vendes” en el sector. L'evolució han aplicat en àmplies zones del màxims exponents d'aquest siste- mantenir en el futur una indústria ni arribar a imaginar el que es pot
de les vendes del sector de l'auto- planeta la política d'abaratament de ma, acudeixen a demanar ajuda als de l'automòbil, i tot el seu sector fer per la millora de les condicions
mòbil ve com a conseqüència de les condicions salarials i l'augment governs, i per tant a l'erari públic auxiliar passa per escometre la in- de vida dels més desafavorits als
les turbulències financeres viscu- de productivitat sense límit. pagat per tota la població, perquè vestigació i disseny de vehicles EUA amb el que ha costat aquest
des amb les hipoteques “subpri- Aquestes accions han significat paguem, amb atur, milers de treba- ecològics amb motoritzacions lliu- anunci.
me” d'EEUU que han suposat el augments de les capacitats produc- lladors i les seves respectives famí- res dels derivats del petroli, verita- Barack Obama no només té el
trencament de la confiança de les tives que han eliminat la necessitat lies. ble problema no només per a l'eco- suport de les estrelles de Hollywo-
entitats financeres col·lapsant el de contractació impedint que mi- Les ajudes oficials de les quals nomia general sinó per al conjunt od i dels intel·lectuals més progres-
sistema de crèdit i influint de ma- lers de persones tinguessin treball i s'han vist beneficiades les empre- de la indústria de l'auto i, per des- sistes també dels mateixos especu-
nera exponencial en el descens del salari. Qui han accedit a un d'a- ses de l'automòbil en els últims de- comptat, per al conjunt del planeta. ladors financers de Wall Street que
finançament i del consum. Una hi- quests llocs de treball ho ha fet cennis són públiques i notòries. En La Federació de Sindicats de la ens han abocat a aquesta crisi, avui
poteca subprime és aquella hipote- amb dobles escales salarials per totes aquestes ajudes no hi ha Indústria Metal·lúrgica (FESIM- per avui, de dimensions descone-
ca considerada de "risc" per aquell sota de 800 euros mensuals per als hagut mai una posició de control i CGT) hem presentat a les Admi- gudes. Qui millor que un polític re-
a qui es concedeix. acabats d'ingressar. de contrapartida per part de les ad- nistracions i a les empreses una lativament jove, atractiu a les cà-
Les cada vegada pitjors condi- D'aquesta manera l'acumulació ministracions tant central com au- proposta-exigència clara d'investi- meres, de discurs apassionat i
cions d'ocupació amb sous per sota de capitals en mans de les multina- tonòmiques. D'aquesta manera gació i desenvolupament immediat esperançador? Què millor que pro-
d'una renda acceptable en el mer- cionals ha arribat a uns números s'han desaprofitat ocasions magní- de tecnologies lliures de petroli. El postes tan vagues com: “ara tots els
cat actual, sumades a l'increment escandalosos. Aquests beneficis, fiques per a haver entrat a formar lamentable és que ni empreses ni americans hem d’oblidar les nos-
del euribor Europeu, han dut a lluny de ser invertits en millores part de l'accionariat de les empre- Administració ni els altres sindi- tres disputes per unir-nos”? Com
grans capes de la població o a l'atur productives que augmentessin la ses i així poder realitzar una lògica cats “majoritaris” hagin plantejat deia el personatge principal d’Il
o a retenir el consum, quan s'han capacitat estructural i un major labor de control en els moviments una decidida aposta política i in- Gattopardo de Tomasi di Lampe-
produït les primeres alarmes de valor afegit, tant en el producte industrials, especulatius i financers dustrial per a aconseguir aquest ob- dusa: que tot canviï perquè tot resti
crisi econòmica. No obstant això com en el procés, s'han dut a l'es- de les empreses. jectiu. igual.
Catalunya. Novembre de 2008 7

8. TREBALL-ECONOMIA
L’ALTRA REALITAT Seat, Esteban Ikeda, Estampacions Sabadell, Unilever, Visteon, Nissan…
L’efecte
papallona Onada d’acomiadaments i
L
Pepe Berlanga
’enciclopèdia Viquipèdia diu
que l’”efecte papallona" es ge-
tancaments a empreses
Col·lectiu Catalunya
nera quan es donen uns condicions
A
inicials en un determinat sistema mb l’excusa de la crisi, di-
natural, i que la més mínima varia- verses empreses presenten
ció pot provocar que el sistema Expedients de Regulació
evolucioni de forma totalment dife- d’Ocupació i tanquen factories.
rent. Una petita pertorbació inicial,
com a conseqüència d’un procés Esteban Ikeda
d’amplificació, podrà generar un
efecte considerablement gran. El Proveïdor de Nissan, pertany a la
qualificatiu prové d’un antic pro- multinacional Johnson Controls,
verbi xinès: "el moviment de les compta amb 300 empleats i fabrica
ales d’una papallona es pot sentir a els seients per al tot terreny Path-
l’altra banda del món". Canvis mi- finder, un model afectat per la reta-
núsculs que portin a resultats com- llada de producció de Nissan.
pletament divergents. Vol presentar un ERO per aco-
Em refereixo a aquesta definició miadar 95 empleats al Prat de Llo-
en relació a “la que està caient” en bregat amb l'excusa del descens de
aquest món tan opac de l’economia la producció del principal client, la
en relació al sistema financer. Els fàbrica de Nissan de la Zona Fran-
mitjans d’opinió sense diferències ca. Aquests acomiadaments es su-
ens informin de les immenses aju- marien a un pla aplicat a final del
des que els estats destinen a calmar 2007 de 56 baixes incentivades i
els desproposits a què ens hem vist 16 contractes temporals no reno-
abocats; sobre la necessitat de re- vats.
fundar el sistema capitalista tal Els sindicats consideren que els
com va sorgir dels enderrocs de la acomiadaments són injustificats te-
II Guerra Mundial; del compromís nint en compte les previsions ac-
de garantir els nostres escassos es- tuals de producció del grup auto-
talvis;… Un compendi de mesures mobilístic.
que causen l’enrojolament dels
més llecs. Mentrestant, gairebé tots Estampacions Sabadell quals cal sumar els 3.950 que final- els treballadors poden deixar de Nissan ho justifica en una situa-
“informen” que és culpa d'uns des- ment la filial de Volkswagen envia- treballar fins a 35 dies a l’any per ció econòmica complicada, el des-
aprensius que han inundat el mer- Fabrica carrosseries d’automòbil. rà a casa durant cinc i quinze dies caigudes en la producció, i la com- cens del nombre de vendes, l’in-
cat d'uns productes coneguts com a Serveix a la línia de producció dels també abans de final d’any. En panyia els segueix pagant el sou. A crement dels costos de producció i
hipoteques “subprime” encara que, tot terrenys que es fabriquen en la total, si es té en compte els ERO i canvi, els treballadors retornen les dificultats dels particulars a l’-
ni els més guerrers van ser capaços planta de Nissan a la Zona Franca i les aturades productives, la mesura aquestes hores en puntes d’activi- hora d’aconseguir préstecs per al
d'apreciar les nefastes conseqüèn- també és proveïdora de la marca a pot afectar uns 4.700 empleats de tat, sense cobrar més. consum i en el fet que han canviat
cies que una estafa d’aquestes ca- Àvila, on Nissan fabrica camions Martorell i la Zona Franca, ja que els gustos dels consumidors, que
racterístiques generaria. Sense ex- lleugers. alguns poden formar part de les Visteon en lloc de 4x4 i grans furgonetes
cepció, criden a l'auxili d'entitats Va presentar un expedient de dues accions. Pel que fa a les dues demanen vehicles més petits, més
que sense ell es troben abocades a suspensió d’ocupació temporal de aturades de cinc i quinze dies que Visteon fabrica quadres de coman- eficients, amb menors consums i
la desaparició, evidentment sense 30 dies que afectarà a uns 226 tre- preveu portar a terme Seat, això dament pels tot terreny de Nissan. més respectuosos amb el medi am-
recuperar els ingents capitals dipo- balladors (gairebé la meitat de la afectaria d’una banda, 1.980 em- Ha anunciat l’enviament a casa bient.
sitats en elles. plantilla), amb l’argumentació que pleats de la línia 1 –encarregada de 30 persones durant 13 dies. És un dels ajustaments de perso-
Pel camí s'obliden, interessada- la mesura respon a la situació pro- del nou Ibiza– durant tres dies de nal més bèsties dels últims anys.
ment que els “gestors” han estat re- ductiva de Nissan, un dels seus novembre i dos de desembre, i Unilever Espanya Comportarà un conflicte social
bent honoraris vergo-nyants, tant principals clients. L’expedient pre- d’una altra, 1.969 persones més de greu, perquè arrosssega les planti-
en concepte de salari fix com sobre veu deu dies d’aturada productiva la línia 2 –la que produeix els mo- Multinacional propietària de mar- lles de les empreses auxiliars que
participació en beneficis, ‘stock en les línies que treballen per al fa- dels Altea i León– durant quinze ques com Calvé, Knorr, Ligeresa, els subministren peces i afectarà
options’,… inclús fins a l'últim mo- bricant japonès a Barcelona durant jornades dels mateixos mesos. Maicena, Mimosín, Rexona, Skip, unes 4.000 famílies. Els sindicats
ment que es va anar a salvar-les o els mesos de novembre, desembre i Tot i que la companyia no s’ha Signal, Tulipan, etc. consideren que l’ERO és injustifi-
quan es van veure forçats al seu gener. plantejat acomiadaments, els sindi- Ha decidit tancar la planta de ge- cat perquè l’empresa s’aprofita
abandonament, cinc minuts abans Els sindicats consideren que la cats temen l’inici d’un allau d’ex- lats del barri barceloní del Poble- d’una situació conjuntural i perquè
que els tiressin. mesura és exagerada, que l'expe- pedients similars per part de les nou, comercialitzats sota la marca la multinacional japonesa acumula
Novament es desaprofita l'ocasió dient està sobredimensionat i que empreses proveïdores. CGT i Frigo, i acomiadar els 268 emple- quatre anys de beneficis.
per cimentar un sistema econòmic afectarà treballadors que no tenen CCOO decideixen convocar jorna- ats de la plantilla. Els treballadors de Nissan van
que corregeixi les desigualtats. Es res a veure amb la producció a Nis- des de vaga els caps de setmana, La companyia, que ja ha presen- començar les mobilitzacions en
perd l’oportunitat de fer que les san. des del dissabte 18 d'octubre fins al tat l’ERO al departament de Tre- contra de l’ERO el dijous 16 d’oc-
empreses que reben ajudes per al 14 de desembre, entenent que és ball, declara que la decisió s’em- tubre al matí amb una concentració
seu reflotamient, hi hagi un acord Seat contradictori que l'empresa presen- marca en un pla de reestructuració d'uns 3000 treballadors a Plaça Ca-
per tal que els seus treballadors for- ti un ERO i al mateix temps man- engegat en el sector de la produc- talunya de Barcelona per a dirigir-
min part dels consells d'administra- Un dels gegants històrics del sector tingui gent treballant els caps de ció de gelats. se després als concessionaris de
ció, en proporció a les ajudes rebu- de l’automòbil. setmana en tasques d’acabat de ve- Nissan i Renault a decorar els apa-
des, com qualsevol altre accionista Seat va anunciar un ajustament hicles i en l’inici de la línia del nou Nissan radors i repartir pamflets per tal
que exigeix la seva “cadira” en els de la seva producció a Catalunya Ibiza, a més de deure 800.000 d’informar els clients d’on van a
òrgans de plena decisió empresa- que consisteix d'entrada en la pre- hores de la borsa d'hores a la plan- Una altra de les grans empreses de parar els seus diners. El matí del
rial. sentació d’un ERO temporal per a tilla. Només tornant-les, els sindi- l’automòbil. dia 17 uns 3000 treballadors es van
Això sí que no estan disposats a 1.250 treballadors –750, entre no- cats calculen es podrien reduir un Decideix persentar un ERO per concentrar a les portes de les fàbri-
acceptar-ho, seria “massa revolu- vembre i desembre, i 500, entre 20% els afectats per l'ERO. La acomiadar en un any 1.680 treba- ques, i el 23 d’octubre a la tarda
cionari” per als seus ponderats gener i juliol del 2009– (després borsa d'hores és un sistema de fle- lladors de les factories de la Zona van convocar una manifestació pel
punts de vista i/o raciocini. Seat el volia ampliar a 1.500), als xibilitat de Seat que estableix que Franca i de Montcada i Reixac. centre de Barcelona.
8 Catalunya. Novembre de 2008