Breu presentació sobre els moviments artístics d'avantguarda del S.XX. Hi trobareu imatges sobre el Fauvisme, Expressionime Alemà, Cubisme, Surrealisme i Dadaisme.

1. ELS MOVIMENTS
D’AVANTGUARDA

2. • Art desenvolupat a Europa a
principis del segle XX.
• AVANTGARDE = terme francès que
militarment denominava els que
anaven més endavant del batalló.
• Les Avantguardes van molt lligades
als fets socials del segleXX,
principalment les Guerres Mundials.

3. Aglutina totes aquelles tendències artístiques innovadores
en oposició als sistemes establerts
RUPTURA TRENCAMENT CANVI
L’artista busca i reinvindica la seva llibertat creativa
manifestos
textos
accions
...etc

4. • No és un moviment ÚNIC i UNIFORME
• Adopta diferents FORMES i CONCEPTES
• Es desenvolupa en diferents països europeus a la mateixa
vegada
• Són expressions artístiques BREUS però INTENSES
• Pretén representar no tan realitats físiques com:
Els SENTIMENTS
El SUBCONCIENT
Els CONFLICTES
SOCIALS
L’ESSÈNCIA DEL
LLENGUATGE PLÀSTIC

5. PRINCIPALS MOVIMENTS
• FAUVISME (1905)
• EXPRESSIONISME ALEMÀ
1905/1930)
• FUTURISME (1909)
• CUBISME (1907/1914)
• DADAISME (1915)
• SURREALISME (1920/1950)

6. FAUVISME (1905)
• Agrupa els expressionistes francesos:
Henry Matisse i André Derain
• Estil primitiu, colorista i vital.
• “Fauve”= fera, salvatge
• La pintura fauvista es caracteritza per una
pinzellada solta i colors vius i lluminosos.
• El color no respecta el límit de la forma,
aquestes no estàn tancades.

7. Andre Derain. Autoretrat.1906

8. Henry Matisse. Autoretrat.1905

9. Andre Derain. Retrat de Matisse. 1907

10. Andre Derain. Ballarina. 1906

11. Henry Matisse. L’algeriana.1905

12. Henry Matisse. La música. 1907

13. Raoul Dufy. Cartells Trouville. 1905

14. Andre Derain. Colliure. 1905

15. Andre Derain. L’estany, tres arbres. 1906

16. Andre Derain. Pont de Weinsminster. 1906

17. Franz Marc. Cavall blau. 1911

18. Othon Friesz. Diumenge a Honfleur. 1907

19. Henry Matisse. Alegria de viure. 1905-1906

20. Henry Matisse. La dança. 1910

21. Joan Miró. NordSud. 1917

22. Joan Miró. Siurana. 1917

23. EXPRESSIONISME ALEMÀ (1905-1930)
• Es desenvolupa principalment a Alemanya i al nord d’Europa.
• Eduard MUNCH n’és el precursor seguit de: Ernst Ludwig
KIRCHNER, Emil NOLDE, James ENSOR, Vasily KANDINSKY,
Franz MARC, Otto DIX, George GROSZ, Max BECKMANN, etc...
• En l’art expressionista domina el sentiment per sobre del
pensament.
• Utilitza les formes i els colors en total llibertat, sense cap norma i
d’una manera directa i espontània.
• Al igual que els fauvistes francesos, els expressionistes també són
força primitius.
• Manifesten un rebuig cap al militarisme i la industrialització dotant
les seves obres d’un alt sentit dramàtic i de crítica social.
• 3moments/3estils/3grups: DIE BRÜCKE
NOVA OBJECTIVITAT
DER BLAUE REITER

24. DIE BRÜCKE (El Pont)-1905
· Comunitat d’artistes reunits a la ciutat de
Dresde.
· L’artista comença de zero.
· Està al mateix nivell que una altra persona
de la societat.
· La tècnica no existeix però si, l’acció.
· L’art està lligat a la cultura treballadora i no
a la especulació comercial.

25. E.L.Kirchner. Manifest Die Brücke. 1906

26. Eduard Munch. Quatre noies. 1905

27. E.L.Kirchner. Marcela. 1909

28. E.L.Kirchner. Cinc dones. 1912

29. E.L.Kirchner. Artistes. 1907

30. E.L.Kirchner. Nu de dona. 1907 E.L.Kirchner. Ballarina. 1912

31. Emile Nolde. La llegenda de Santa Maria. 1912

32. Emil Nolde. Roig i groc. 1907

33. Neue Sachlichkeit (Nova Objectivitat) -1920
• Grup d’artistes encapçalats per Max Beckmann,
Otto DIX i George Grosz.
• Es distancien de Die Brücke perquè pretenen
donar una imatge molt més real del que passa
al seu entorn.
• Mostren un art cru, satíric i monstruós, amb un
gran sentit de crítica social.

34. M.Beckmann. La nit. 1919

35. G.Grosz. Funcionari. 1921

36. Otto Dix. Les trinxeres. 1934

37. DerBLAUE REITER(El jenet Blau)-
1912
• Es desenvolupa a Munic a partir de 1912 pels artistes Vasily
Kandinsky, Franz Marc i Paul Klee principalment.
• És un moviment molt breu degut a l’esclat el 1914 de la I Guerra
Mundial.
• És un expressionisme intuïtiu i primitiu.
• Utilitzaven formes abstractes a la manera de l’art infantil.
• És un art espiritual, que deixa de banda els temes figuratius i es
desenvolupa entre la simbologia del color i les harmonies lineals.
• Té molta inspiració en la música.
• Serà punt de referència de mols altres moviments artístics:
Futurisme, Constructivisme, Bauhaus,...

38. Kandinsky. Portada revista Der Blaue Reiter. 1911

39. Kandinsky. El jenet blau. 1903

40. Kandinsky. Pintura amb cases. 1909

41. Kandinsky. Moscou. 1919

42. Kandinsky. Muntanya. 1909

43. Kandinsky. Aquarel·la abstracte. 1910

44. F.Marc. Shephers. 1911

45. F.Marc. Nu amb gat. 1910

46. F.Marc. La cascada. 1912

47. Paul Klee. Nu femení. 1910

48. Paul Klee. 1914. 1914

49. Paul Klee. Dona despertant. 1920

50. Paul Klee. Embadaliment. 1919

51. EL CUBISME (1907-1914)
• Moviment pictòric influit per les teories de CEZANNE
sobre la reducció del les figures en formes geomètriques
com el cilindre, l’esfera, el con i el cub.
• Moviment totalment innovador, amb la idea clara de
trencar amb la tradició impressionista.
• Principals pintors cubistes: Pablo PICASSO, George
BRAQUE, Juan GRIS, Fernand LÈGER i Robert
DELAUNAY.
• El moviment cubista té diferents tendències i moments
bastant definits: Cubisme Experimental, Cubisme
Analític i Cubisme Sintètic.

52. Cubisme EXPERIMENTAL (1907)
• Picasso i Braque són els que comencen a
buscar noves formes d’expressió i de canvi.
• Influenciats per l’art primitiu i les idees de
Cezanne treballen en la destrucció de les
normes tradicionals de la cultura figurativa.
• Comencen a desestructurar les formes en una
reducció a la geometria.
• El color passarà a un segon pla i treballaran els
tons negres, grisos, ocres i verds apagats.

53. Pablo Picasso. Les senyoretes d’Avinyó. 1907

54. Pablo Picasso. La fàbrica d’Horta. 1909

55. Pablo Picasso. Horta d’Ebre. 1909

56. Pablo Picasso. Fernande. 1909

57. George Braque. Bol de fruita. 1909

58. Cubisme ANALÍTIC (1909)
• El color queda reduït a la monocromia.
• El pla es trenca continuament, com si d’un paper
arrugat es tractés.
• L’objecte desapareix i tan sols s’insinua.
• Hi ha múltiples punts de llum.
• És una pintura totalment mental i sobretot lliure.
• ANALÍTIC= analitza la forma de l’objecte desde
un punt de vista geomètric i després la va
disseccionant.

59. George Braque. Botella, got i oliva. 1910

60. George Braque. Dona amb mandolina. 1910

61. Pablo Picasso. Retrato de Ambroise Vollard. 1910

62. Pablo Picasso. Cap d’home. 1910

63. Pablo Picasso. Retrat de Sabartés. 1911

64. Pablo Picasso. El poeta. 1911

65. Robert Delaunay. Torre Eiffel. 1911

66. Robert Delaunay. La torre vermella. 1912

67. Cubisme SINTÈTIC (1910)
• Sintetitza la forma de l’objecte a una forma essencial,
sense normes a la imitació.
• Es volen representar els objectes desde diferents punts
de vista alhora.
• Neix d’una motivació per la geometria, les matemàtiques
i el pensament.
• Pinten desde la idea i així tenen total llibertat.
• Utilitzen més colors vius a la amanera dels fauvistes.
• Introdueixen la tècnica del collage, enganxant als
quadres petits trossos de diari, teles, fustes i altres
elements de la vida quotidiana.
• Introdueixen també text o paraules.

68. Pablo Picasso. Au Bon Marche. 1913

69. Pablo Picasso. El violí. 1913

70. Pablo Picasso. Ampolla Vieux Marc. 1914

71. Juan Gris. Ampolla, aigua i fruiter. 1915

72. Juan Gris. Botella i fruiter. 1919

73. Juan Gris. Berre et damier. 1916

74. Juan Gris. L’home de Tours. 1919

75. Juan Gris. Paissatge de Ceret. 1916

76. George Braque. Bodegó amb taula. 1914

77. George Braque. Bodegó del clarinet. 1926

78. Ljudow Popova. Bildnis. 1915

79. A. Gleizes. Broadway. 1915

80. Fernand Léger. Bodegó. 1930

81. DADAISME (1915)
• La Iª Guerra Mundial genera que un grup d’intel·lectuals renegui de totes les formes
tradicionals de la cultura europea ja que aquesta els ha portat la destrucció i a la
mort.
• El Dadaisme neix a l’entorn del cabaret VOLTAIRE a Zuric.
• Els artistes dadaistes no es proposen crear una estètica nova. Busquen alliberar
l’instint, desconcertar i escandalitzar.
• Creació de nous mitjans d’expressió i comunicació:
Ready-made=treure un objecte simple i quotidià del seu lloc i col·locar-lo en una
galeria d’art.
Fotomuntatge
Poesia fonètica
Performance
Revista
• DADA és: ANTI art
ANTI literatura
ANTI cultura
· Principals artistes: Tristan TZARA, Hans ARP, Marcel DUCHAMP, Man RAY, Francis
PICABIA, Raoul HAUSMANN

82. Cartell Exposició “Salon Dada”

83. Hans Arp. Retrat. 1928

84. Revista 291. 1915 Revista 391. 1917

85. Marcel Duchamp. La font.1917

86. Marcel Duchamp. Nu baixant per una escala. 1913

87. Marcel Duchamp. El gran vidre. 1915-1923

89. Raoul Hausmann. El crític d’art. 1919

90. Raoul Hausmann: Dada-Messe. 1919

91. Hannah Hoch. Pretty maiden. 1920

92. Hannah Hoch. Tallat amb el ganivet de cuina durant la primera Cultura cervesera de
Weimar. 1919

93. George Grosz. Victima de la societat. 1919

94. Francis Picabia. Loeil cacodylatte. 1921

95. Kurt Schwiters. The Cherry 1921

96. Taeuber Arp. Marioneta. 1920

97. Man Ray. El violí d’Ingres. 1918

98. Johannes Baader. Plasto-Dio-Dada-Drama. 1920

99. Hugo Ball al Cabaret Voltaire al 1916

100. EL SURREALISME
• Té els seus orígens en el moviment DADA
• El surrealisme es desenvolupa a París, a l’entorn del poeta André
Breton i té com a inici l’aparició del manifest surrealista de 1924
escrit pel mateix Breton.
• Al voltant de Breton apareixen artistes i escriptors com Paul Eluard,
Salvador Dalí, Max Ernst, Joan Miró, Giorgo de Chirico, René
Magritte, Andre Masson o Meret Oppenheim
• El surrealisme no es defineix com un estil, més aviat una manera
d’entendre la creació artística. Cada artista té el seu propi estil.
• Les creacions parteixen de dos fonts bàsiques:
-Els automatismes (eliminació de la raó)
-Imatges oníriques (el somni)

101. La bellesa serà
convulsiva o no
serà

103. Francis Picabia. Barcelona. 1927

104. Salvador Dalí. La ballarina. 1932

105. Giorgio De Chirico. Les muses. 1918

106. Max Ernst. Celebes. 1928

107. Max Ernst. Ull del silenci. 1937

108. Max Ernst. Europa després de la pluja.1940-44

109. Yves Tanguy. Sol i arca. 1936

110. René Magritte. Doble secret. 1928

111. René Magritte. Els amants. 1928

112. René Magritte. El fals mirall. 1928

113. Rene Magritte. La tentativa de l’impossible. 1928

114. Rene Magritte. La condició humana. 1936

115. Salvador Dalí. Venus amb caixons. 1943

116. Joan Miró. El carnaval de l’Arlequí. 1924

117. Joan Ponç. Collagat. 1949

118. Salvador Dalí. L’últim sopar. 1955

119. Salvador Dalí. La crucifixió. 1954

120. Pablo Picasso. La crucifixió. 1934