1. VALENCI À
Li t er at ur a; l a r enai xenç a v al enc i ana
(Teodor Ll or ent e i c ons t at í Ll om bar t )
NOMBRE :
ELVI S AVI LA ZAPATA
RAÚL CASAS CALZA
4º ESO “C”

2. I NDEX
-PORTADA-
1.-LA RENAI XENÇA VALENCI ANA:
1.1.Or igen
1.2.Plenit ud de la r enaixença
1.3.Balanç de la r enaixença
2.-CONSTANTÍ LLOMBART (Biogr af ía)
2.1.Obr as
3.-TEODOR LLORENTE (Biogr af ía)
3.1.Obr as

3. La r enai xenç a V enc i ana
al
Teodor Llorente Constantí Llombart

4. 1.La Renai xenç a V enc i ana
al
La Renaixença és un moviment cultural valencià del segle XIX.
1.1. ORI GEN:
Els orígens sobre la Renaixença al País Valencià s'han centrat en la discussió de
considerar la Renaixença o bé com una filla o una conseqüència de la Renaixença a
Catalunya, o bé com un moviment nascut autòcton.
Joan Fuster el 1956 afirma que "La Renaixença valenciana serà un fillol de la
Renaixença del Principat, i no, com Ros i Galiana podien fer preveure, una
prolongació del moviment local setcentista innervat pels clàssics.
Sanchis Guarner per la seua banda, considera que l'origen de la Renaixença
valenciana està motivat en gran part per l'arribada de Marià Aguiló com a cap de
la biblioteca universitària, qui va engrescar dos joves estudiants de Dret: Teodor
Llorente i Vicent Wenceslau Querol a escriure versos en vernacle.
Estudis recents de Vicent Simbor Roig (professor de la Universitat de València)
confirmen que la Renaixença valenciana va ser un moviment nascut autònom, amb
una etapa inicial de 1833 a 1859, l'any de la incorporació i immediat cabdillatge de
Teodor Llorente, que enceta una nova etapa: l'etapa de la maduresa.

5. 1. La Renai xenç a V enc i ana
al
1. 2. PLENITUD DE LA RENAIXENÇA:
Seguint Vicent Simbor el 1859 se celebra el primer certamen poètic i el primer èxit
de Llorente, tothom coincideix a establir aquesta data com a inici de l'etapa de
plenitud de la Renaixença valenciana. Quant a la data de finalització hi ha
diversitat d'opinions. Així hom estableix el 1893, mort de Constantí Llombart. O
el 1902, any en què el Vicepresident de Lo Rat Penat pronuncia el discurs titulat
De Regionalisme i Valentinicultura que incita, per fi, a la implicació política dels
renaixencistes. O el 1904, fundació de l'entitat política València Nova que es
proposa forjar una Solidaritat Valenciana a l'estil de la catalana. O el 1909 any de
l'exposició regional i en què Llorente és coronat com a poeta oficial de València i
vitorejat als crits de “Visca la llengua valenciana!”, “Visca València Lliure!” que
foren contestats per la comitiva oficial al crit de “Viva Valencia española!”

6. 1. La Renai xenç a V enc i ana
al
1. 3. BALANÇ DE LA RENAIXENÇA:
De la Renaixença valenciana, Joan Fuster, destaca, el seu felibrisme, és a dir,
l'actitud merament literària sense l'aspiració d’aprofitar el moviment per a
reivindicar aspectes lingüístics i nacionals.
D'altra banda Fuster ens parla de la juxtaposició d'elements culturals castellans i
catalans, fins al punt de qualifiacar la cultura valenciana de “cultura satèl·lit”
respecte del castellà.

7. 2.Cons t ant í Ll ombar t
Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu pseudònim de
Constantí Llombart (València 1848-1893) fou un escriptor
valencià i activista valencianista.
Constantí Llombart fou un dels escriptors més representatius
en llengua catalana del segle XIX al País Valencià i
impulsor de la Renaixença valenciana. Va destacar per la
seua activitat política republicana, pel seu valencianisme i
per la varietat dels seus escrits, de caire filològic com la
reedició del Diccionari Escrig amb un assaig nou
d'ortografia, un compendi biobibliogràfic d'autors
valencians: Los fills de la morta viva; textos de caràcter
polític, traduccions al castellà de Jacint Verdaguer,
epigrames i publicacions periòdiques com Lo Rat Penat que
destaquen per l'humorisme i la sàtira, a més d'obres de
creació com poesia o teatre.
Llombart va ser un personatge molt actiu en la València de
finals de segle XIX, amb una dimensió social que cap altre
escriptor va poder assolir. Políticament fou republicà i
amic personal de Vicent Blasco Ibáñez, a qui va convèncer
perquè escrivís en valencià les primeres novel·les. A ell es
deu la creació de l'associació Lo Rat Penat, el primer
intent d'aplegar valencianistes de totes les classes
interessats pels problemes nacionals tot i defensant tant
la valencianitat com la unitat lingüística, seguint les
Normes del Castelló.

8. 2.1.Obr as
1875. Lo Rat Penat: Calendari llemosí corresponent al present any (...). Compost ab la
distinguida col·laboració dels més reputats escriptors de València, de Catalunya i
de les Illes Balears per En Constantí Llombart. València, 1874-1883, deu volums.
1879. Los Fills de la Morta Viva: apunts biobibliogràfichs per la història del
Renaiximent lliterari llemosí en València. València, 1879.
1884. Lo Rat Penat: Periòdich lliterari quincenal orgue oficial de la Societat
d'amadors de les glòries valencianes, redactat per escriptors valencians, catalans
y mallorquins, dirigit per Constantí Llombart. València, 1884-1885.
1887. Escrig y Martínez, Don José. Diccionario valenciano-castellano. Tercera edición
corregida y aumentada con un considerable caudal de voces, frases, locuciones,
modismos, adagios y refranes, de que las anteriores carecían, y precedida además
de un nuevo prólogo, la biografía de su autor, y un Ensayo de Ortografía lemosino-
valenciana por una sociedad de literatos bajo la dirección de D. Constantino
Llombart.
València, 1887. Imprenta de Pasqual Aguilar.

9. 3.Teodor Ll or ent e
Teodor Llorente Olivares fou un poeta nascut a València el 7
de gener de 1836 al si d'una família de juristes, escriptor
en llengua valenciana i castellana i mort en la mateixa
ciutat el 2 de juliol de 1911. És el poeta més important de
la Renaixença valenciana.
Seguí la carrera d'advocat i exercí la professió durant un
temps.
A la universitat valenciana va cursar els estudis de dret i
filosofia i lletres. En un principi, pels anys de 1853 a
1857, va escriure poesies en castellà. Però, havent llegit
El Gaiter del Llobregat de Rubio i Ors, va començar a
compondre rimes en valencià. La visita que va fer a
València Marià Aguiló acabà per guanyar-li a la causa
valencianista i catalanista, fins al punt de convertir-se a
la figura més preeminent de la Renaixença a terres
valencianes. Al mateix temps conreava el periodisme en
castellà. En 1861 dirigí el periòdic "La Opinión", que més
tard es transformà en "Las Provincias" en 1866, del qual
fou el director durant quaranta anys, quan el seu fill el
substituí. Aquest diari està d'acord amb la ideologia
conservadora del partit conservador, del qual Llorente
fou dues vegades cap, diputat a corts i senador.
Llorente va contribuir junt amb Vicente W. Querol a la
instauració dels jocs florals en els quals va obtenir el títol
de "Mestre en Gai Saber".
La seva actitud correspon a la de la burgesia conservadora, i,
més concretament, a la dels "ratpenatistes". A la seua
estància en "Lo Rat Penat" tractà de treure importància a
les institucions de la Renaixença de Mallorca i Catalunya,
ja que rebutjaven la literatura progressista, republicana i
anticlerical, com, per exemple, la de Constantí Llombart.
Teodor Llorente morí a València l'any 1911. Fou fill seu Teodor
Llorente Falcó.

10. 3.1.Obr as
-Premi als Jocs Florals: La nova era, Vint-i-cinc anys.
-Utilització del valencià vulgar amb finalitats humorístiques: Arròs amb fesols i naps.
-Evocació de la pàtria des de l'adversitat: Cartes de soldat.
-Expressió de l'emoció davant d'un paisatge i de l'horta valenciana: Vora el barranc
dels Algadins, En la muntanya, Els teuladins.
-Símbol de valencianitat: La barraca, una de les seues poesies més famoses.
-Última etapa; Cançoneta amorosa, Viatge nupcial, Íntima.
Recopilacions de poesia: Llibret de versos, Nou llibret de versos (per a Lo Rat Penat).
Llorente va ser també un bon traductor al castellà de Lord Byron, Goethe, Friedrich
von Schiller, Ullhand , Heine, Körner, etc.