dones

1. 8 de març. Dia internacional de la Dona.
VIU EN IGUALTAT. VIU EN LLIBERTAT. VIU SENSE VIOLÈNCIA.
Com cada 8 de març, a les dones ens invaeix un sentiment agridolç. Ens
agradaria poder celebrar esta jornada internacional mostrant tots els avanços
que s´han fet en la direcció d´una societat més igualitària i més lliure per a tots
els éssers humans, ja sigan dones o hòmens. Malhauradament, no ha arribat
encara el moment per a celebracions.
En este 8 de març de 2009 hem de constatar i denunciar, una vegada més, que
les situacions de discriminació per raó de gènere continuen fermament
instal.lades en la nostra societat.
Les estadístiques mostren tossudament com les dones continuen ocupant el
treball més precari i pitjor remunerat; continuen patint discriminació salarial en
molts sectors laborals; continuen tenint menor consideració social i, per tant,
més dificultats per a trobar possibilitats de promoció professional; continuen
sent les que assumeixen la major part de les responsabilitats de la vida familiar
–tasques domèstiques, cura dels xiquets, de les persones grans o dependents-
malgrat la seua incorporació massiva al món laboral…; continuen sent objecte
de tractament masclista en la major part de mitjans de comunicació…
Esta situació ens mostra que els avanços a nivell social són mínims i que
queda molt de camí per fer.
No obstant, també és cert que els missatges reiterats a favor de la igualtat de
gèneres han anat calant en un sector important de la societat, i que cada
vegada són més les dones que s´atreveixen a fer opcions de vida lliures i
personals, més enllà dels estereotips socials. Ens agradaria poder celebrar
almenys esta situació…
Però aleshores ens trobem amb la més terrorífica de les estadístiques: 148
dones assassinades a l´estat espanyol, des de març de l´any passat, a mans
dels seus marits o companys. En una majoria abrumadora de casos estes

2. morts han estat degudes a una NO acceptació, per part dels hòomes, de l
´opció vital elegida per la dona.
150 vides que s'han acabat de forma tràgica, només pel fet de ser dona en una
societat patriarcal, on -no ens enganyem- encara es segueixen justificant estos
feminicidis per un sector de la societat. A estes 150 dones mortes hem d´afegir
el gran número de dones que han sobreviscut als intents d´assasssinat però
que viuran la resta de la seua vida amb greus lesions físiques –i psicològiques-
moltes vegades irreversibles.
No és molt el que podem fer ja per aquestes dones mortes o lesionades. Però
si aconseguim que la societat s´indigne, que homes i dones ens mobilitzem per
construir un món més civilitzat i igualitari, tindrem més força cada vegada per
aturar este terrorisme masclista.
Cal un canvi social important i profund, una educació per la igualtat i per la
llibertat, que ha de començar en l´escola. Hem de canviar estereotips i rols
adquirits. Hem de saber que esta lluita ens correspon fer-la a homes i dones
per igual. Perquè les dones som la meitat dels éssers humans, la societat no
pot sinò concebre la igualtat de dones i homes, en totes les relacions, com la
única manera d´escriure la història.
Treballem per viure en igualtat, treballem per viure en llibertat,
treballem per viure sense violència.
Repartir l´energia, compartir el món
repartir el descans, compartir l´alegria
repartir les criatures, compartir el futur
repartir la gent gran, compartir l´experiència
repartir la cuina, compartir l´alimentació
repartir la neteja, compartir la higiene
repartir la llar, compartir la comoditat
repartir el benestar, compartir la salut
repartir el temps, compartir la llibertat
repartir l´oci, compartir la diversió
repartir la producció, compartir la riquesa
repartir la iniciativa, compartir la responsabilitat

3. repartir l´educació, compartir la cultura
repartir l´amor, compartir la felicitat…
IES RAMON MUNTANER
Xirivella
8 de març de 2009