1. L'aprenentatge

2. ÍNDEX
3. La conducta instintiva
4. L'aprenentatge
5. Tipus d'aprenentatge
• Condicionament Clàssic
• Condicionament operant
• Aprenentatge Vicari
• Factors que influïxen en l'aprenentatge

3. 1. La conducta instintiva
* És quan una conducta és la mateixa
per a tots els individus de la mateixa
espècie
* És una conducta innata
* És estereotipada: S'executa tota en bloc,
sense adaptació
Té l'home eixa conducta instintiva?
PRENSIó SUCCIó

4. 2. L’aprenentatge
* És individual
* És adquirida, a través d'uns hàbits
* L'aprenentatge és important per l'adaptació en
la vida dels individus.
La capacitat d'aprendre augmenta a mesura que
augmenta l'escala zoològica i guarda relació amb el
desenvolupament del sistema nerviós.

5. 3. Tipus d’aprenentatge
ConductismE
Behaviour
Per a les Teories Conductistes, allò rellevant en l'aprenentatge és el
canvi en la conducta observable d'un subjecte, com este actua davant
d'una situació particular. La consciència, que no es veu, és considerada
com "caixa negra". En la relació d'aprenentatge subjecte - objecte,
centren l'atenció en l'experiència com a objecte, i en instàncies
purament psicològiques com la percepció, l'associació i l'hàbit com a
generadors de respostes del subjecte. No estan interessats
particularment en els processos interns del subjecte pel fet que
postulen la “objectivitat”, en el sentit que només és possible fer
estudis de l'observable.

6. 3.1. Condicionament clàsic
El condicionament clàssic, va ser demostrat per primera vegada per Ivan Pavlov. Aristòtil ja
havia proposat quelcom semblant quan va dir que "Quan dos coses solen ocórrer juntes,
l'aparició d'una portarà l'altra a la ment".
La teoria del condicionament clàssic, diferix ja que posa especial èmfasi en no fer cap al·lusió a
conceptes com "ment".
Açò li va valdre un premi Nòbel en 1904.
En el procés, va dissenyar l'esquema del condicionament clàssic a partir de les seues
observacions:
EI -------> RI
EC -------> RC
La primera línia de l'esquema mostra una relació natural, entre un estímul (EI = Estímul
incondicionat) i una resposta (RI = Resposta incondicionada).
P.e. Els gossos saliven (RI) naturalment davant de la presència de menjar (EI).
No obstant això, en virtut de la contigüitat temporal, és possible que un altre estímul passe a
evocar també la RI, encara que abans no ho fera.
Per exemple, la presència del so d'un diapasó uns segons abans de la presentació del menjar:
després d'alguns pocs assajos, el soroll del diapasó evocaria per si sol la resposta de salivació.
Es completa així la segona línia, i la campana es convertix en un estímul condicionat que produïx
una resposta condicionada.

8. Condicionament Clàsic
• Multitud de fòbies es deuen a això.
– Una fòbia és un por desproporcionada davant d'objectes o
situacions concretes com, per exemple, als insectes
(entomofobia) o als llocs tancats (claustrofòbia). També se sol
catalogar com a fòbia un sentiment d'odi o rebuig cap a quelcom
que genera molts problemes emocionals, socials i polítics
(xenofòbia)
• Deuen el seu origen a l'associació d'idees
• La desaparició d'una associació s'anomena Extinció
– L'extinció pot produir-se també per teràpies
com la tècnica de "immersió" o les teràpies graduades
d'exposició

9. 3.2. Condicionament Operant
• El condicionament operant és una forma d'aprenentatge en què la
conseqüència (l'estímul reforçador) és deguda a la resposta que
prèviament ha emés el subjecte. El condicionament operant
implica l'execució de conductes que operen sobre l'ambient. Per
tant, és fruit de l'associació d'una certa conducta amb l'obtenció de
resultats positius o negatius
• El condicionament operant és un tipus d'aprenentatge associatiu al
desenrotllament de noves conductes en funció de les seues
conseqüències, i no amb l'associació entre estímuls i conductes
reflexes existents com ocorre en el condicionament clàssic.
• Els principis del condicionament operant van ser desenrotllats per
B.F. Skinner qui li va donar el nom, encara que hui es preferix el de
condicionament instrumental
• En el condicionament operant les conductes s'emeten
espontàniament i les seues conseqüències determinen
l'aprenentatge. Així, les conseqüències agradables tendixen a
enfortir una conducta. En canvi, les conseqüències desagradables
tendixen a debilitar una conducta

10. Tipus de Condicionament operant
1. Reforçament. Qualsevol addició (per a augmentar la freqüència del comportament) o
retir (per a disminuir la freqüència del comportament) d'algun estímul com a
conseqüència de qualsevol conducta.
• Reforç positiu: Quan la introducció d'una conseqüència positiva augmenta la
freqüència de la conducta .
• Reforç negatiu: Quan es retira un estímul aversivo i fa que augmente la freqüència
de la conducta.
2. Castic. Comportament usat per a extingir o anul·lar algun comportament
• Castic positiu perquè l'addició de quelcom negatiu disminuïx la freqüència de la
conducta
Este tipus de castic no és recomanable en l'ensinistrament perquè té conseqüències
adverses que impliquen dany físic i/o emocional de l'organisme.
• Castic negatiu, perquè el retir d'un estímul positiu disminuïx la freqüència de la
conducta
3. Extinció. És la disminució de la freqüència d'una conducta apresa, que ocorre quan
aquesta conducta no té conseqüències. És a dir que deixen d'existir les
conseqüències que abans reforçaven la conducta.
4. Discriminació i control per l'estímul. És l'augment de la freqüència d'una conducta
en presència d'un estímul, però no en presència d'altres.
• També influïx l'interés, desitjos i aspiracions.
• Són més eficaços els reforços que els castics

12. Estrategies de modificació de
conducta operant
Hi ha una varietat d'estratègies desenvolupades per a modificar, establir i esvair la
conducta
Per exemple:
• Emmotlament: la conducta es descompon en les seues parts més simples i
s‘escalona el seu aprenentatge, prenent en un primer lloc les més elementals i
avançant cap a les més complexes. Així, es va reforçant una a una, primer les
elementals i progressivament, les més complicades, recolzades en les anteriors.
Reforçar consistentment conductes semblants a la conducta que pretenem que el
subjecte adquirisca
• Encadenament: Suposa descompondre una conducta complexa en conductes
senzilles, de manera que cada una d'elles supose un anella de la cadena.
L'adquisició de la conducta es produïx per mitjà del reforçament de les “anelles”,
• Sacietat Amb este procediment utilitzarem el reforçador, que manté la conducta,
d'una manera contínua fins que este perda el seu valor.
• Cost de resposta definixen el cost de resposta com la pèrdua d'un reforçador positiu
disponible amb l'objecte d'eliminar una conducta desadaptativa
• Temps fora: el temps fora consistix a retirar al subjecte de la situació en què realitza
la conducta que es desitja eliminar.
• Altres: Contractes de contingència, economia de fitxes, entrenament d'omissió

13. 3.3. Aprenentatge Vicari
L'Aprenentatge Vicari o Social és una forma d'adquisició de conductes noves
per mitjà de l'observació. S'anomena també modelatge
L'aprenentatge vicari també és un paradigma d'aprenentatge desenrotllat de
manera formal pel psicòleg Albert Bandura
• En l'aprenentatge vicari, el reforç es basa en processos imitatius del
subjecte que aprén amb el model. En els primers anys, els pares i
educadors seran els models bàsics a imitar.
• Un dels conceptes més interessants exposats per Albert Bandura és el
d'aprenentatge actiu (aquells coneixements que s'adquirixen al fer les
coses), el qual contrasta amb el d'aprenentatge vicari, que és aprendre
observant als altres. Pel sol fet de veure el que altres fan i les
conseqüències que tenen pel seu comportament, s'aprén a repetir o evitar
eixa conducta. El que proposa és que no tot l'aprenentatge s'aconseguix
experimentant personalment les accions.
• Bandura també diu que al veure les conseqüències positives o negatives de
les accions d'altres persones, les portem com si foren la nostra pròpia
experiència en altres circumstàncies.
• Així s'aprenen els valors i les normes socials

14. Aprenentatge Vicari
• Influïx molt l'observació i la motivació
• Es diferencia perquè l'aprenentatge no
s'obté per assaig-error sinó per
observació.
• Coincidix en el paper que juga el reforç.
• Fases: Adquisició: Observació
Retenció: Recordar-ho
Execució: Fer-ho
Reforçament: Reforç

15. Zona de Desenvolupament potencial
• Vigotsky és un dels més destacats teòrics de la psicologia del
desenrotllament
• La zona de desenrotllament pròxim (ZDP) es referix a la diferència
entre les habilitats que ja posseïx el xiquet i el que pot arribar a
aprendre a través de la guia o suport que li pot proporcionar un adult
o un igual més competent.
• El concepte de la ZDP es basa en la relació entre habilitats actuals
del xiquet i el seu potencial.
• Un primer nivell, l'exercici actual del xiquet, consistix a treballar i
resoldre tasques o problemes sense l'ajuda d'un altre, amb el nom
de nivell de Desenrotllament Real.
• El nivell de desenrotllament potencial és el nivell de competència
que un xiquet pot aconseguir quan és guiat i recolzat per una altra
persona. La diferència entre eixos dos nivells de competència
és el que s'anomena ZDP.

16. 4. FACTORS QUE INFLUÏXEN EN
L'APRENENTATGE
– Individuals: Com l'edat, la capacitat
intel·lectual, la motivació, l'aprenentatge previ,
l'ansietat.
– De mètode: Distribució de l'aprenentatge
(Amb descansos)
– Coneixement de resultats (Ajuda o
autocorrecció)
– Aprenentatge total o parcial.