1. 34
aratu DIMARTS, 25 DE GENER DEL 2011 ara
PALEONTOLOGIA I DIVULGACIÓ CIENTÍFICA
Els mamuts campen per Barcelona
Un museu a la ciutat mostra exemplars únics a Europa de l’avantpassat prehistòric dels elefants
a nivell de carrer–, fet que d’entra- més valor científic dels dedicats a
Un museu de mamuts en plena
Ciutat Vella és, com a mínim, pe-
da es fa estrany com a seu per a l’època daurada dels mamuts, el Els animals més
col·locar-hi restes d’enormes ma- pleistocè (entre 2,4 milions i
culiar. Peces provinents de l’Edat mífers extingits. La mostra, però, 10.000 anys enrere). Xidlovski és el populars de
de Gel mostren als visitants com
vivia un dels animals prehistòrics
s’adapta a la perfecció a l’entorn, i és director d’aquest museu que va la Prehistòria
impressionant: vestigis de l’Edat del obrir les portes el 2004 i compta
que desperten més curiositat. Gel provinents de la col·lecció més Descoberta amb 2.500 peces.
important d’Europa, entre els quals El 2008 es G Manfred (Manny per als amics)
MARTA BAUSELLS Mamuts a Viladecans
hi ha esquelets sencers de mamuts i van descobrir El mamut afable i fidel de la
BARCELONA. A prop del Museu Pi- rinoceronts llanuts, dents, pèls o Però, què hi fa una filial a Barcelona, pel·lícula Ice Age sol posar pau
casso, en un edifici gòtic fàcil de una fidel reproducció d’un mamut ossos d’aquest especialment quan no n’hi havia cap entre una tropa d’animals
confondre amb el dedicat al pintor llanut que rep els visitants tot just animal, altre a l’Estat ni a Europa? La res- prehistòrics una pèl eixelebrats.
–excepte per les cues–, fa uns mesos accedir al vestíbul, mentre encara érem terra de posta és que Catalunya era terra de
que hi habiten restes de mamuts. no han tingut temps de digerir la mamuts mamuts, com tot el continent. I, G Estàtua a la Ciutadella
Els passejants del carrer Montcada música trepidant que hi sona. més concretament, perquè el 2008 El monument aixecat el 1906 al
l’observen encuriosits, sorpresos de L’home que apareix en una pan- es van descobrir a Viladecans ossos Parc de la Ciutadella havia de ser
topar amb un espai dedicat a talla en plena expedició és Fiódor d’aquest mamífer. part d’una col·lecció d’animals
aquests animals prehistòrics en ple Xidlovski, el cervell principal El jaciment de Can Guardiola va prehistòrics, però el creador del
centre de Barcelona. Alguns passen d’aquest projecte juntament amb el aparèixer a 20 metres de profundi- projecte va morir prematurament.
de llarg, i molts hi entren a donar un seu col·lega Serguei Slesarev. Aquest tat quan s’estava excavant la zona
cop d’ull. El Museu del Mamut va prestigiós paleontòleg rus ha dedi- per a les obres d’una bassa de lami- G Mamut de Viladecans
obrir les portes al gener i ja l’han vi- cat els últims 30 anys a buscar restes nació, i s’esperava trobar-hi restes L’Ajuntament ha construït un ma-
sitat unes 60.000 persones. de mamuts i altres animals prehistò- de ceràmica ibèrica. En lloc d’això, mut com a mascota del municipi,
Ben al contrari dels grans mu- rics, i la seva fundació és la propietà- van aparèixer un total de 550 peces per tenir un símbol nou que també
seus d’història natural amb sales ge- ria de la col·lecció que aquí s’exposa. òssies, la majoria de mamut i en un ho sigui per als nouvinguts. El tre-
gantines, es tracta d’un local petit, De fet, el Museu del Mamut de Bar- bon estat molt poc freqüent. Entre uen per la festa major i en ocasions
de sostres baixos amb arcades del celona és una filial del Museu de elles hi havia un crani amb molars especials, i volen que sigui un ins-
segle XIV –les úniques de la ciutat l’Edat del Gel de Moscou, el que té i una trentena de defenses o ullals trument de cohesió social.
EFECTE EMBADALIDOR
El públic infantil abunda al
museu, sobretot en dies
laborables. Les visites
d’escoles de tot el territori són
habituals. PERE TORDERA

2. ara DIMARTS, 25 DE GENER DEL 2011
aratu 35
–alguns, de tres metres de longi- l’aigua va guanyant terreny a costa
tud–. Podria ser, a més, que fossin
restes dels últims mamuts del Me-
del gel, les restes hagin anat quedant
al descobert. Les troballes han aug-
Serguei Slesarev
diterrani, i el Grup de Recerca del mentatiSibèrias’haconvertitenuna DIRECTOR I FUNDADOR DEL MUSEU DEL MAMUT
Quaternari de la Universitat de Bar- veritable mina d’ossos i ullals.
celona, n’extraurà dades que poden Això, a més, ha canviat el panora- Paleontòleg Va conèixer a l’exèrcit rus el que ara és
ajudar a entendre la desaparició Inèdites ma de la venda d’ivori: les figures i un gran col·lector d’ossos, Fiódor Xidlovski.
d’aquestes espècies al sud d’Europa. Les restes joies fetes d’aquest mineral, abans
Tot això va cridar l’atenció de provenen de molt mal vistes per les matances Pilotaven avions d’expedicions a Sibèria i van desco-
Xidlovski i Slesarev, que feien expo- la col·lecció d’elefants que hi anaven íntima-
sicions temporals pels Estats Units, ment relacionades, ara tornen a brir junts la seva la passió per la paleontologia.
el Japó, Canadà i Europa –una de les d’un rus que vendre’s obertament –malgrat que
és la més gran
quals al Museu del Juràssic d’Astú-
ries– i ja tenien la idea d’instal·lar
un satèl·lit del seu museu en algu-
d’aquest tema
hi segueix havent tràfic i falsifica-
cions–. El mateix Museu del Mamut
de Barcelona es dedica a vendre pe-
“Els mamuts
na ciutat.
Passió per l’ivori
ces de col·leccionisme, joies i ivori
en brut. Aquest negoci paral·lel en
auge és, de fet, la principal font d’in-
els va matar l’home”
És inaudit que a Catalunya s’hi tro- gressos per al científic, i li permet
bin ossos en bon estat, perquè la mantenir el seu museu i finançar les
M.B.
majoria de restes ben conservades seves expedicions.
són a Sibèria. Les temperatures fre- Per què Barcelona?
des fan que una part del territori es- De què fa olor una banya? Els paleontòlegs aquí són molt qua-
tigui permanentment congelada, i “Tots els esquelets tenen quatre po- lificats i la gent té molt d’interès per
per tant els ossos s’hi conservin no tes de cinc dits”, diu orgullós el guia la paleontologia. A més, no hi havia
fossilitzats, amb una qualitat òpti- i director comercial, Francesc cap museu de mamuts...
ma. D’entre les gairebé 500 tones Munárriz. Tenen tres esquelets
que n’ha trobat Xidlovski, la majo- complets de mamuts (un d’ells de El descobriment de Viladecans
ria eren a les ribes dels mars àrtics 60.000 anys, que val entre 2 i 3 mi- també hi devia influir, no?
i els rius siberians. lions d’euros) i un d’un rinoceront Sí, va ser el primer que ens va cridar
Les últimes dècades, el canvi cli- llanut, i insisteix que en cap cas bar- l’atenció. Era tan extraordinari que
màtic ha accelerat el desglaç de la ca- regen ossos de mamuts diferents. El fins i tot Fiódor Xidlovski, el meu so-
pa de permagel (nom que rep el ter- museu aposta perquè totes les peces ci, feia broma dient: “Segur que no
reny superficial congelat perma- exposades siguin naturals. Hi ha has posat tu els ossos allà?” Ens ha-
nentment) i això ha fet que, a mesu- una excepció: el mamut de l’entra- vien convidat al museu juràssic de
ra que augmenta la temperatura i da està reproduït amb pèl de iac, Muja, a Astúries, i quan vam sentir
perquè el cabell de mamut es con- això de Viladecans se’ns va acudir
serva amb textura de rasta. instal·lar aquí el museu. Slesarev ve sovint al seu museu
Una altra peça particular és la cò- des de Rússia. MANOLO GARCÍA
pia exacta d’una cèlebre cria de ma- Catalunya era terra de mamuts?
mut que es va descobrir el 2007 a Si- Sí, a tot l’Estat se n’han trobat mol- da, a Sibèria, vam començar amb la
bèria en un estat perfecte de conser- tes restes, és famós per als paleontò- paleontologia com un hobby i ens va
vació. Batejada oficialment com a legs. N’hi havia per tot Europa, real- anar atrapant cada vegada més.
Iuri (i extraoficialment com Bebè ment, però escollien on viure i
del Gel per revistes com el National aquesta zona era molt bona. Van Com va ser la primera descoberta?
Geographic), la cria es considera la viure-hi fa uns 500.000 anys. Tinc Tots dos érem pilots militars. Érem
troballa més important d’aquest ti- una anècdota bona: vaig ser a un po- dels pocs que acompanyaven pale-
pus feta al món, ja que el seu estudi ble del nord de Catalunya on teni- ontòlegs en avió a les expedicions.
pot contribuir a conèixer més de- en ossos de mamuts i deien que eren Fèiem molts viatges, perquè és molt
talls de l’última glaciació. L’original de Guifré el Pilós! difícil pilotar en les condicions que
VOLUNTAT DIVULGATIVA
descansa a Sant Petersburg en una hi ha allà dalt. A poc a poc, en ajudar-
L’objectiu és explicar els cambra frigorífica a menys de zero Per què van desaparèixer? los, vam anar descobrint que nosal-
mamuts a la gent. PERE TORDERA graus i amb nitrogen, i la còpia, fe- El mamut acompanyava els homes. tres també ho volíem fer. Vam aca-
ta amb làsers i una resina especial, Els humans van començar a caçar- bar a la universitat junts, buscant
és al carrer Montcada. ne –era més fàcil: era un animal material plegats i, quan en teníem
El gran tret diferencial del museu gran, alimentava durant temps i era molt, vam obrir el museu a Moscou.
és que tot es pot tocar. Els guies in- herbívor i pacífic–, i jo crec que l’ho-
sisteixen que els visitants agafin els me va ser la causa de la seva extinció. Com és la feina diària d’un paleon-
ossos i dents, i toquin els ullals i la tòleg en expedició?
llana. “De què creus que fa olor?” És la teoria oficial? Trobar un os de mamut és una sort,
Munárriz es refereix a la banya de No. La més acceptada diu que es van no hi ha cap instrument que et pugui
queratina del rinoceront llanut, un extingir pel canvi climàtic que va ensenyar on són. Anem amb heli-
peça estrella que conserva l’olor acabar amb l’Edat de Gel (i que in- còpters i vaixells –es fa a l’estiu,
“d’animal” gràcies a les fibres que la clou la desaparició de les herbes que quan el gel es desfà i hi ha rius–, i te-
formen. Efectivament, la banya de estaven acostumats a menjar, subs- nim submarinistes. A més, el perma-
fa 15.000 anys fa una olor intensa i tituïdes per boscos). Una altra diu frost s’ha de trencar amb una màqui-
NI UNA PEÇA FALSA
que recorda aromes del zoològic. que una malaltia els va fer morir a na especial que utilitza aigua calen-
Els ossos de l’esquelet són La implicació dels treballadors, tots de cop i una tercera diu que la ta. Els habitants dels pobles dels vol-
d’un sol mamut. PERE TORDERA un grup petit i molt involucrat en el culpable va ser la caça. Jo crec en tants a vegades també troben restes
projecte, és curiosa. Són ells els que l’última. De fet, podien seguir exis- i ens les donen o ens les venen.
ES MIRA I ES TOCA
de seguida agafen un os, el posen a tint en les condicions climàtiques
La majoria de peces es les mans del visitant, li fan pregun- posteriors a l’Edat de Gel. Quina quantitat d’ossos recolliu i
poden remenar. PERE TORDERA tes o li expliquen com d’única és la quants sou a l’equip?
peça. Cap d’ells dubta a explicar-ne, Aquí els feu sobreviure. Iakútia (Sibèria) en pot donar unes
orgullós, les meravelles, com els Sí, ho veiem com una tornada dels 20 tones a l’any; nosaltres en col·lec-
projectes que tenen engegats amb la mamuts a aquesta terra. En aquest cionem entre 10 i 15. A les expedici-
Diputació de Barcelona, l’ONCE i sentit, el museu vol donar un mis- ons hi anem entre 6 i 8 persones, i als
universitats. satge de recordatori que la culpa és museus hi treballem 20 persones a
Enelfuturvolentraslladar-seaun dels humans, sobretot en un mo- Moscou i 5 aquí.
altre local, segurament amb menys ment de canvi climàtic. S’ha de cui-
encant però amb instal·lacions molt dar el clima i la natura, perquè, si no, I aquesta febre per l’ivori?
més grans. Mentrestant, a Sibèria se no només desapareixeran els ani- En trobem força, i sobretot ens el
segueix excavant a bon ritme i, se- mals sinó també les persones. compren xinesos i japonesos. L’ivo-
gons asseguren, a Moscou ja esperen ri de mamut també ajuda l’elefant,
tot d’ossos per venir quan hi hagi es- D’on et ve la passió pels mamuts? i és l’únic que es pot vendre tran-
pai. De moment, n’hi ha per omplir Quan, fa 30 anys, en Fiódor i jo vam quil·lament, perquè no va connectat
4.000 metres quadrats.e trobar-ne restes per primera vega- amb la mort de cap animal.e