SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 11
Downloaden Sie, um offline zu lesen
http://puntviladecans.blogspot.com
                                                                                                                     puntviladecans@telefonica.net
      Punt de trobada
                       Viladecans
                                                                                                       5 Any 1
                                                                                      15 de novembre
                       Publicació independent d’informació i opinió                           de 2007


                                                 Per què tanta por?
       El passat mes de desembre, la Plataforma Salvem Oliveretes, acollint-se al que hi ha previst en
       el Reglament de Participació Ciutadana, va demanar d’intervenir en el Ple municipal, i se’ls
       va denegar la intervenció mitjançant una interpretació restrictiva del Reglament, tal com ells
       mateixos explicaven a l’anterior número de Punt de Trobada. Ara, aquest octubre, el Grup Tres
       Torres va demanar igualment d’intervenir en el Ple, i també se’ls va denegar, tal com també
       expliquen en aquest número que esteu llegint.
       La sensació que fan aquestes reiterades denegacions és que el govern municipal té por de la ciu-
       tadania. Que prefereix retallar al màxim l’expressió d’opinions, perquè vol evitar com sigui que
       es qüestioni res del que fa. Que s’estima més impedir que aflori la riquesa d’idees i plantejaments
       que poden tenir els ciutadans i ciutadanes de Viladecans, abans que arriscar-se a haver de reco-
       nèixer algun error o algun incompliment, o haver d’acceptar que la gent té idees que mereixen
       ser acollides i tirades endavant encara que no hagin estat pensades des de l’ajuntament.
       Certament, no hi ha motiu per tanta por. El govern municipal té tota la legitimitat democràtica
       per dur a terme les actuacions que cregui oportunes, que per això ha estat elegit. Ningú no li
       qüestionarà aquest dret. Però alhora, el govern municipal ha de voler escoltar el que pensen
       els ciutadans, sobretot quan aquests ciutadans diuen que tenen ganes de dir coses. Això és la
       participació. Els governants, llavors, aprofitaran el que creguin oportú d’aquestes idees, i a ve-
       gades els faran cas i altres no. Però el que no té sentit és dir que es vol la participació ciutadana
       i després, quan la ciutadania demana d’expressar-se, no donar-li cap facilitat per fer-ho.
       Aquests dos episodis que comentem demostren que el Reglament de Participació Ciutadana és
       massa ambigu i que caldria canviar-lo, per evitar temptacions restrictives. Però demostra so-
       bretot que el nostre govern municipal hauria de deixar de tenir por de la participació ciutadana
       i començar a estimular-la realment. La qualitat democràtica de Viladecans hi guanyaria molt.


           Sumari                                                                     Equip de redacció
       2   Pujada a Sant Ramon. Joan Pedrero                                                     Anna Besora
                                                                                        M. Carmen Castellano
                                                                                                Maria Comas
       2   Salvem el nostre territori. Sergio Porrón                                       Encarnació Garcia
es-                                                                                            Josep Lligadas
       3   No ens han deixat parlar… Josep Lligadas                                          Asunción Polaina
                                                                                            Miguel de la Rubia
       4   La memòria històrica. Maria Comas                                                       Mercè Solé

 i     4   La rosa del desierto. Rosa Mercader
                                                                           La distribució d’aquest butlletí es fa
       5   El Pla de Ponent. Jaume Cullerés                                per correu electrònic. Si no desit-
                                                                           geu rebre’l només cal que ens ho
       6   Records, emocions i sensacions d’un viatge a                    comuniqueu. I si voleu que li envi-
                                                                           em a un amic o amiga vostres, feu-
           l’Índia. Montse Pastor                                          nos arribar la seva adreça. Gràcies.

bia    7   Elitismes. Mercè Solé                                           Si voleu enviar articles per publi-
                                                                           car, tingueu en compte que han
 o     8   La cara del llop a Viladecans. Ricard Caba i                    d’anar signats i no sobrepassar
                                                                           les 40 ratlles o les 600 paraules.
           Jordi Mazon
Ma-    9	 Una	fira	de	Frankfurt	amb	ketxup	i	una	gerreta		                        El nostre correu electrònic:
           sisplau! Jaume Lligadas.                                         puntviladecans@telefonica.net

       10 La vivenda, un dret segrestat. Miguel de la Rubia                                        El nostre bloc:
                                                                         http://puntviladecans.blogspot.com
       11 Ho confesso... Josep Ginjaume
Salvem el nostre territori
                                                          de Viladecans

                    A
                                quest escrit va dirigit a totes aquelles persones que durant més de 50 anys
                                han estat esperant a gaudir dels terrenys que Viladecans té al mar.
                                Moltes persones han estat esperant aquesta ansiada recuperació del litoral
                                viladecanenc on molts pares, nens i nenes de la ciutat esperaven que s’acabés la
                    concessió de 50 anys que tenien els càmpings de la nostra ciutat, per exemple els càmpings
                    Ballena Alegre i Toro Bravo.
                                      També recordar que per fi els abocadors de la ciutat estan tancant de mica
                                      en mica.
                                      El meu somni, com el de tants viladecanencs, s’està complint. Per fi gau-
                                      direm d’aquesta extensió de terreny oblidada per les especulacions urba-
                                      nístiques, municipals com d’altres.
                                      És l’hora que aquesta gent que ha estat esperant tant de temps, per poder
                                      passejar, córrer, anar amb bici, com anar a desconnectar en aquesta zona
                                      tan protegida i verge que tenim, participin i defensin aquesta zona.
                                      Perquè és ara i no demà que la tenim lliure d’especulacions, i la partici-
                                      pació ciutadana és clau per poder protegir per sempre aquesta zona per
                    la qual tanta gent ha lluitat i defensat per protegir-la, perquè és de tots.
                    Són molts els rumors que avancen un projecte antic en aquesta zona, que va tenir en contra
                    molta gent de Viladecas, que és el camp de golf.
                    És l´hora de fer memòria històrica i recordar que els viladecanencs van estar en contra
                    d’aquest projecte.
                                                                                                  Sergio Porrón




                                                       Pujada a Sant Ramon

  E
           l passat dia 30 de setembre, l’Associació de Veïns del Casc Antic de Viladecans vam
           organitzar una pujada a Sant Ramon. L’activitat era oberta a tothom, amb la intenció
           de difondre l’existència de la nostra associació i de fomentar l’interès en l’associaci-
           onisme, que tanta importància tè i que per desgràcia avui dia tan poca se n’hi dóna.
  Tot i ser la primera vegada que organitzàvem aquesta activitat la gent va respondre a la ini-
  ciativa molt millor del que esperàvem. En total es van inscriure per pujar-hi 157 persones.
                                                             L’activitat finalitzava baixant pel cos-
                                                             tat de la masia de Cal Menut i, gràcies
                                                             a la col·laboració del Grup Tres Torres,
                                                             vam gaudir una mica de la seva història.
                                                             Un temps esplèndid ens va acompa-
                                                             nyar durant tota la jornada, fins i tot
                                                             amb una mica de calor.
                                                             Només cal donar les gràcies a to-
                                                             tes les persones que hi van participar
                                                             i esperem que l’any vinent la puja-
                                                             da tingui encara més èxit i puguem
                                                                    comptar amb més gent engrescada.

                                                                                                Joan Pedrero

Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007
No ens han deixat parlar…

E
           n la clausura
           d’unes jornades
           sobre el patrimoni
           al Baix Llobregat
que van tenir lloc el no-
vembre de 2004, l’alcal-
de de Viladecans, Carles
Ruiz, que aleshores era ti-
nent d’alcalde i president
de l’àrea de cultura de la
Diputació de Barcelona,
deia: “Crec que cada ve-
gada més la percepció po-
lítica dels municipis veu
les possibilitats que té de
recuperació del patrimoni
no sols com a element de
recuperació i divulgació
                                                            ció del coneixement del nostre patrimoni històric i
de la memòria, sinó també com a element estruc-
                                                            cultural mitjançant plaques, plafons, opuscles, etc.
turador del territori, que genera al seu voltant tot
un conjunt d’activitats turístiques i econòmiques           El tema del catàleg està ja iniciat tot i que encara
que no són directes i que es produeixen a mitjà o           falta molt per fer, la dotació econòmica ja consta als
a llarg termini”. Així es llegeix en el llibre publi-       pressupostos, però en canvi del tercer punt no s’ha
cat pel Consell Comarcal que recull el material             fet res. I és precisament el punt que faria visible per
d’aquelles jornades.                                        a tota la ciutadania, tant la que està interessada en
                                                            el tema com la que no, la importància que té i ha de
Sens dubte que aquesta percepció política és impor-
                                                            tenir el nostre patrimoni. Certament que, per fer-ho,
tant. A Viladecans, per exemple, potenciar el nostre
                                                            calen diners. Però no gaires, comparat amb altres
centre històric, ressaltant els edificis que li donen
                                                            despeses que es duen a terme en el nostre municipi.
personalitat, els carrers que més mantenen el perfil
                                                            Cal, més aviat, convenciment. Creure que, com deia
de poble antic, el Jardí de l’Ajuntament amb la seva
                                                            l’alcalde, això és important i genera beneficis de tot
barreja d’estil romàntic i modernista i amb el pecu-
                                                            tipus i per a tots.
liar afegit de les restes a Ca n’Escuder… és important
per a la recuperació i divulgació de la memòria, i és       Al darrer ple municipal, el Grup Tres Torres va de-
també important com a inversió de cara a generar            manar d’intervenir per sol·licitar informació sobre
noves possibilitats turístiques i econòmiques bones         el perquè de l’incompliment d’aquest tercer punt, i
per a tots. Per a això, a més d’evitar que aquests          per demanar que s’activi la seva realització. I tam-
espais es degradin i es perdin (com lamentablement          bé volíem oferir la nostra col·laboració, si podia ser
està passant per exemple amb els racons més carac-          útil. Però no ens van deixar. En l’escrit de denega-
terístics del Jardí de l’Ajuntament, com és l’escala        ció, ens deien que les intervencions en el ple no són
i la zona de les antigues escoles), i de treballar per      per demanar informació, perquè la informació es
donar-los rellevància, cal fer tota una tasca de di-        demana a través de les àrees corresponents.
vulgació per fer-ho conèixer tant als viladecanencs         A mi em sap molt de greu, aquesta actitud. Segur
com als de fora. Amb plafons i plaques explicatives,        que la denegació no és incorrecta jurídicament, per-
amb fulletons d’itineraris, amb senyalitzacions a la        què, com tothom sap, no és difícil fer-li dir a un re-
carretera… En definitiva, cal creure’s seriosament          glament el que un vulgui. Però és llàstima que la
això que deia l’alcalde de Viladecans.                      nostra intervenció, que tenia com a objectiu empè-
De fet, l’abril de 2005, ja fa dos anys i mig, el ple mu-   nyer en la realització d’una cosa que, almenys teò-
nicipal va aprovar per unanimitat, a proposta del           ricament, tothom té clar que és important, no sigui
Grup Tres Torres, una moció sobre el patrimoni his-         vista com un suport a una tasca que ha de ser col.
tòric i cultural de Viladecans, en què s’assenyalaven       lectiva, sinó com una nosa empipadora que cal in-
tres actuacions a dur a terme: l’elaboració del catàleg     tentar evitar.
patrimonial de la ciutat, la dotació d’una partida                                         Josep Lligadas Vendrell
econòmica per a temes patrimonials, i la potencia-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007
La rosa del desierto

                             A
                                        minetu Haida, defensora saharaui de Derechos Humanos, y Cristina
                                        del Valle, recibieron el premio Silver Rose que entrega el Parlamento
                                        Europeo. Sabíamos sus historias de compromiso a través de medios
                                        y ONG que trabajan con la causa saharaui. Aminetu Haidar impre-
                             sionó con su rostro, lleno de serenidad y dulzura. Sus ojos lo contaban todo. A
                             los 20 años fue secuestrada y encerrada en una mazmorra, y durante los cuatro
                             años de cautiverio sus ojos estuvieron tapados por una tela que impedía la en-
                             trada de luz. Fue torturada, violentada, pero nada pudo con su fortaleza.
                             Volvió a ser encarcelada en 2005 y estuvo en huelga de hambre casi 60 días en
                             protesta por la ocupación marroquí. Al recoger el premio, los 500 asistentes aplau-
                             dieron en pie su valentía, dignidad y coherencia. Esperamos que el Parlamento Eu-
                             ropeo tome definitivamente un compromiso claro con el derecho a la autodetermi-
                             nación del pueblo saharaui. Acaps de Viladecans felicitamos a ambas por el premio
                             concedido, y apoyamos su lucha por la libertad del pueblo saharaui. Libertad!
                                                                                                 Rosa Mercader




   La memòria històrica de
               Viladecans

  A
              Viladecans hi viuen encara moltes persones de més de
              80 anys que ens podrien explicar coses del passat de
              la nostra ciutat. Una ciutat que, certament, per a elles
              serà sempre un poble.
  Des de Ca n’Amat ja s’han organitzat diverses xerrades sobre el
  passat de Viladecans, de com es vivia a les masies, o diverses visites
  als edificis més emblemàtics. Però penso que no n’hi ha prou. Cal-
  dria fer més coses per donar a conèixer el nostre passat. Per exem-
  ple, testimonis de la guerra civil que expliquessin com la van viure,
  com hi havia persones que en els bombardeigs es refugiaven a Cal
  Menut, una masia que encara existeix. O recordar aquell pa que es
  feia al forn de llenya, que malgrat les penúries donava sensació de
  confort. I moltes altres coses.
  Coneixent el passat d’un poble s’aprèn a estimar-lo més, per això
  tots hi hem de posar de la nostra part. Ens hem de treure d’una ve-
  gada el complex de ciutat dormitori. Viladecans ha de tenir la seva
  personalitat pròpia, enriquida amb les diferents cultures.
  Deixem que la nostra gent gran ens expliqui les seves vivències. Ho
  estan desitjant!
                                                              Maria Comas




Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007
El Pla de Ponent




E
                                                             caldria millorar. De fet no se sap encara les ajudes
         l passat 17 d’octubre es va fer una reunió
                                                             que donarà la Generalitat, i els projectes i pressu-
         convocada pel senyor José Luis Nicolás,
                                                             postos per a la col·locació dels ascensors encara no
         tinent d’alcalde de Planificació Territori-
                                                             estan acabats, de manera que no es pot donar una
         al, amb les entitats del sector de Ponent
                                                             opinió definitiva respecte a aquests projecte.
per exposar-nos el projecte d’aquest sector.
                                                             Tampoc no es pot opinar sobre la remodelació que
En realitat, segons el tècnic que donava les explica-
                                                             significa aquest Pla de Ponent, ja que el projecte en-
cions sobre aquestes obres, encara no estava del tot
                                                             cara no està ben definit. L’única cosa segura és que
ben definida la seva realització. Més que res se’ns
                                                             es faran 300 aparcaments. Això, en si, a mi no em
va informar dels diners que hi havia disponibles
                                                             preocupa, però en canvi el que sí que interessa sa-
per a aquesta remodelació que es realitzarà en qua-
                                                             ber és com quedarà la remodelació dels carrers. Si
tre anys, de manera que els veïns haurem de tenir
                                                             hem de fer cas dels rumors sobre com s’organitzarà
paciència, ja que aquestes obres són unes millores
                                                             el trànsit, cal dir que comportarà problemes, per-
per a aquest sector (almenys jo suposo que és així).
                                                             què desapareixerien molts aparcaments en super-
La quantitat total per a aquest projecte és de prop          fície i hi haurà molts veïns que econòmicament no
de 15 milions d’euros. Aquesta quantitat em fa pen-          podran accedir als nous aparcaments que es cons-
sar que el que es realitzarà en aquests barris serà de       truiran. Personalment crec que els responsables, si
qualitat i de més comoditat per als veïns. Pel que           això és així, ja deuen haver pensat que es donaran
vaig entendre del poc que ens van dir, es construi-          aquestes circumstàncies i que caldrà trobar-hi algu-
rà un centre cívic amb un pressupost de 4 milions            na solució. I si no, caldrà buscar-la, que parlant la
d’euros, també es va parlar d’una millora del col·legi       gent s’entén.
Doctor Fleming i de la instal·lació d’ascensors als
                                                             De fet, però, en no disposar del projecte no es pot
barris de la Hispanitat i Poblat Roca, una millora
                                                             opinar. Per això, el que dic en aquest escrit gairebé
que és molt necessària per a aquests habitatges. Les
                                                             tot són suposicions.
ajudes per part de l’ajuntament per a les 71 comuni-
tats de veïns que componen aquests dos barris són                                             Jaume Cullerés Rufat
de 1.242.000 euros, que segons el tècnic va insinuar



  Aquest cartell va aparèixer en un tren de rodalies un d’aquests dies. No sabem si
  és una crida a una nova religió presidida per la “guru Mandalena” amb el man-
  tra: “¡A por ellos, que son pocos y cobardes!”. En qualsevol cas, com que ja s’ha
  dit moltes coses sobre el transport públic i el culebrot Renfe, ens limitem a cons-
  tatar que el servei de la Mohn s’ha posat les piles i que ens agradaria molt que
  amb Renfe o sense sempre tingués aquesta qualitat. I malgrat les errades que hi
  pugui haver, ens alegrem que la Direcció General de Trànsit hagi donat priori-
  tat amb determinació al transport públic. Que és el que hauria de ser. Sempre.
                                                                           Mercè Solé


Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007
Records, emocions i sensacions
                                      d’un viatge a l’Índia
E
          nguany el viatge or-
          ganitzat per mossèn
          Joan ha estat a l’Índia.            treballada fins el detall ens feien
          El grup estava format               sentir immersos dins d’ un passat
per 31 persones vingudes de                   que ni l’home ni la natura havien
diferents localitats del Baix Llo-            pogut destruir.
bregat. Aquest impressionant
                                              Les explicacions del guia Sucil,
viatge que tant ens il·lusionava
                                              les seves bromes, ens introduïen
començà el 17 d àgost. Aques-
                                              en aquest món llunyà i sorpre-
tes il·lusions ja van començar
                                              nent per la riquesa de l’art i la po-
a les reunions prèvies on en
                                              bresa del poble. Així coneixíem
Ricard, representant de l’agèn-
                                              de primera mà les diferents re-
cia, ens donà totes les explica-
                                              ligions, introduint-nos a la seva
cions pertinents. El grup es va
                                              fe i cultura respectuosa amb les
anar configurant amb persones
                                              persones i la natura. Les riqueses,
diverses, avesades a triscar pel
                                              poder i diferències entre un Ma-
món i amb moltes ganes de pas-
                                              harana, Maharajà o un Rajà.
sar-ho bé. Començava l’aventu-
ra: Bombai, on vam poder veure                Les pregàries, les reflexions, tam-
de ben a prop l’Índia profunda                bé estones d’acudits i cançons ens
que es coneix poc, no és turís-               feien més curtes les tirades fortes
tica ni bonica, és molt dur veure             amb l’autocar.
famílies vivint a les voreres,                A tot el grup ens van colpir di-
sota ponts entremig de la bru-                ferents imatges, visions, sensa-
tícia i de tots els animals ima-              cions, i contrastos. En destacarem
ginables. Aquesta visió ens va                alguns: la pobresa i la riquesa,
frapar a tots, imatges que ja no              els seus rictus tan fervorosos, els
vàrem poder oblidar.                          enterraments de la gent humil i
En aquesta primera part del via-              els dels poderosos, l’ancorament
tge ens van sorprendre gratament              en el passat d’un poble que se’l
en visitar a Aurangabad les co-               menja la pobresa, la dignitat de
ves d’Ajanta i d’Ellora, temples              les dones que menyspreades són
budistes i hinduistes en una loca-            les que més treballen, les carones
lització extraordinària. Va seguir            dels nens pidolant pels carrers
l’experiència del tren, que segons            sempre contents.
el guia és l’AVE de l’Índia, la re-           Finalment l’apoteosi del recorre-
cordarem per les set hores que hi             gut, l’esperat Taj Mahal, sorpre-
passàrem envoltats de brutícia;               nent, impressionant, tots els qua-
això sí, a les estacions pujaven i            lificatius es queden curts.
baixaven un munt d’executius                  L’ultima parada del viatge era a
amb els seus ordinadors perso-                Benares. Què dir del recorregut
nals, i així continuàrem tot el tra-          pel Ganges i visita a la ciutat?
jecte adonant-nos ja dels grans               Doncs no ens quedaven parau-
contrastos del país.                          les i hi va haver molts silencis, la
Els dies que van seguir, farcits de           pobresa arribava al límit combi-
visites a temples, fortaleses, pa-            nada amb la brutícia i les flaires
                                              dels crematoris i de tots els ex-       filmat dins les nostres retines i
laus, cerimònies, passejades amb
                                              crements imaginables. Tot plegat        dels nostres cors, que guardaran
jeep, dromedari, elefant, ton/
                                              va fer que diguéssim: sí, ja ens ho     aquest tresor que ha representat
tons i bicicletes anaven desgra-
                                              havien dit, però s’ha de veure.         conèixer l’Índia de més a prop.
nant cada dia i millorant l’ante-
rior. Les construccions de pedra              Tot això i molt més ha quedat                      Montse Pastor i Pujadó

Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007
Elitismes
                                    1. No fa gaires setmanes, en el programa “El Club” de TV3 es parlava de
                                         la Rambla de Barcelona i d’allò que hi sobrava i que hi faltava. Un dels
                                         contertulians, Carles Flavià, corejat amb l’assentiment general de la resta,
                                         manifestava que de la Rambla li sobrava sobretot el teatre del Liceu, un
                                         teatre elitista segons ell que hagués hagut de reconstruir-se a qualsevol
                                         altre indret de la ciutat. Paral·lelament a això, els assistents a la tertúlia
                                         trobaven a faltar a la Rambla algun local de restauració que representés
                                         alguna de les grans figures de la cuina catalana actual.

                                    2. Fa pocs dies vaig assistir al recital d’una gran cantant anglesa (Felicity
                                         Lott), acompanyada d’un excel·lent pianista al Liceu. L’entrada em va cos-
                                         tar 6,75 € (comprada per Internet en costava 8). Certament era la butaca
                                         més barata i no tenia visibilitat, cosa que ja et feien saber quan la compra-
                                         ves. Tenia, però, una pantalla individual a través de la qual podia veure
                                         l’escenari per un sistema de televisió i seguir el subtitulat d’allò que es
                                         cantava en català, castellà o anglés. L’entrada per un espectacle operís-
                                         tic (amb cantants de primera fila, cor, orquestra, decorats, figurants, i de
                                         vegades ballet, a part de tots els tècnics corresponents) costa entre 129 i
                                         10 €. Preus que es redueixen a través dels abonaments. De fet el Liceu
                                         ha eixamplat considerablement el nombre de representacions, d’abona-
                                         ments, d’espais (es fan espectacles no només a la gran sala, sinó al Foyer),
                                         i d’introduccions a la música. Es fan representacions per a infants, s’obren
                                         alguns assajos generals al públic, es fan conferències gratuïtes d’introduc-
                                         ció a cada una de les representacions operístiques. Es programen concerts
                                         paral·lels a cada òpera programada per tal de donar a conèixer l’entorn
                                         musical de cada compositor. En fi, es fa una tasca de divulgació musical
                                         molt important i a un preu assequible. Naturalment, anar a platea és car,
                                         però servidora fa molts anys que va al Liceu i mai no ha tingut la necessi-
                                         tat de comprar-me una entrada de 129 €.

                                    3. No puc contrastar aquesta experiència amb la dels grans restaurants. És
                                         que al Bulli, que deu ser una cosa no gens elitista i a l’abast de tothom, mai
                                         no hi he anat.

                                    4. ¿Per què una televisió pública s’entesta a reproduir estèrils estereotips en
                                         lloc de valorar els esforços per difondre la cultura?
                                                                                                           Mercè Solé




Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007
La cara del llop a Viladecans

A
            la Plataforma Salvem Oliveretes se’ns            •   Executar l’al.legació nº. 9 al Pla de Llevant
            ha titllat de fer demagògia en assimi-               a Oliveretes de Viladecans, presentada pel
            lar el Pla de Llevant, que vol construir             Consell Municipal de Medi Ambient i Sos-
            un nou barri de 2.377 habitatges a la                tenibilitat en què es demana garantir que el
zona agrícola-forestal d’Oliveretes, amb la
destrucció de la muntanya de Sant Ramon.
Doncs bé, aquesta crida a la possible espe-
culació urbanística de la muntanya, com si
fos la crida a la vinguda del llop, tal i com
passa al conte, finalment podem dir que el
llop té cara, boca i ulls.
El llop es diu Josel S.L. (del Grup Núñez i
Navarro) i sobretot, Inversiones Europeas
(GIE) www.globalinversiones.es, que ronda
pel terme municipal de Viladecans de mar a
muntanya, tot aprofitant totes les inversions
públiques que s’estan fent. A muntanya amb
un estudi d’un planejament urbanístic “sec-
tor residencial Sant Ramon” (vegeu fotogra-
fia) per sobre la ronda de cornisa, tot i que
la ronda havia de marcar el límit de la ciutat
on començaria el parc forestal, segons l’equip de                sòl urbanitzable no programat que hi ha per
govern de l’ajuntament. I al mar amb la promoció                 sobre de l’àmbit d’actuació passi a ser Parc
urbanística de la zona deltaica.                                 Forestal No Urbanitzable.
Volem denunciar, tal i com sempre hem sabut, que             •   Estudiar la possibilitat de sol.licitar a la Di-
el projecte urbanístic “Pla de Llevant” a Oliveretes             recció General de Medi Natural de la Gene-
de Viladecans, és la porta d’entrada a que s’especu-             ralitat la declaració d’utilitat pública, a la
li muntanya amunt de l’emblemàtica muntanya de                   muntanya de Montbaig (Sant Ramon), com
Sant Ramon.                                                      ha fet el municipi de Sant Boi per pal·liar la
Els últims moviments que s’han realitzat daten de                pressió immobiliària que pateix la munta-
l’any 2003 i 2005, quan sobretot les dues immobili-              nya. Si la Generalitat de Catalunya conside-
àries esmentades, han comprat terrenys qualificats               ra que la muntanya de Sant Ramon ha de
segons el PGM com a 24 (rústic agrícola protegit),               convertir-se en un espai d’actuació priorità-
26, 27 i 28 (sòls no urbanitzables, lliures, conserva-           ria, en atenció a les seves potencialitats com
ció i repoblació), situats per sobre de la ronda de              a espai natural per a l’educació i l’esbarjo en
cornisa del ja aprovat projecte urbanístic “Pla de               l’entorn de l’àrea metropolitana de Barcelona,
Llevant” a Oliveretes de Viladecans.                             la Direcció General de Medi Natural ha
Aquestes empreses, com hem dit, són Josel S.L. (del              d’aprovar la Declaració d’Utilitat Pública, i
grup Núñez i Navarro) i Global Inversiones Eu-                   l’Ajuntament haurà de presentar en el ter-
ropeas (GIE), societat vinculada a la Confederació               mini d’un any un projecte d’ordenació o un
d’Empresaris del Baix Llobregat i dirigida per Paz               pla tècnic per a la correcta gestió dels ter-
Dorado, un promotor polèmic per una causa pen-                   renys. Un conveni entre ambdues adminis-
dent als tribunals per un suposat frau en ajuts a la             tracions establirà posteriorment les obliga-
formació, i que és l’actual propietari de la Masia de            cions de cada part.
Cal Menut, al peu de la muntanya de Sant Ramon,                  Aquesta sol.licitud portaria aparellada la pe-
per mitjà de l’empresa de l’engranatge de GIE, ano-              tició que Sant Ramon s’incorpori al Catàleg
menada Promocions Sant Ramon Viladecans S.L.                     de forests d’utilitat pública de Catalunya.
Davant tot això la Plataforma Salvem Olivere-            Accions de denúncia d’aquesta mena tenen grans
tes Proposa, iniciar una campanya per preservar          dificultats per accedir als grans mitjans. Per això us
la muntanya de Sant Ramon que començaria per             demanem que ajudeu a la seva difusió.
aquestes dues demandes:
                                                                        Ricard Caba Calbet i Jordi Mazon Bueso
Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007
Una fira de Frankfurt amb ketxup i una gerreta sisplau!
                   o el debat sobre la cultura catalana
                                                            literatura catalana d’Espriu i la castellana de Mar-
                                                            sé formen part de la literatura catalunyesa”, o bé
                                                            “el perpinyanès Joan-Lluís Lluís i el valencià Joan
                                                            Francesc Mira fan literatura catalana però no for-




L
          a fira de Frankfurt ja s’ha acabat, i amb         men part de la literatura catalunyesa”. D’aquesta
          ella s’ha apaivagat el debat sobre les de-        forma, al meu entrendre, gairebé tindríem la con-
          finicions de cultura i literatura. No obs-        trovèrsia resolta. També podríem concloure que
          tant, a mi em ve de gust dir-hi la meva.          “la Névoa, Miguel Poveda, Roger Mas, la cultura
                                                            aranesa, i també Juan Marsé i la feria de abril de
Començaré per la gastronomia que és un element
                                                            Catalunya, les sardanes i els castells, sense oblidar-
cultural que no genera controvèrsia, i per tant, senzill
                                                            nos de les activitats dels marroquins que viuen a
d’argumentar. El gazpacho, per exemple, tothom sap
                                                            Catalunya, tot plegat és cultura catalunyesa”, però
que és cuina andalusa, tot i que a Catalunya ens en
                                                            de tots ells només el Mas, les sardanes i els castells
fem tips de menjar-ne. També el pa amb tomàquet,
                                                            són cultura catalana, que igual que la llengua és la
que cada cop es més conegut i menjat arreu, no hi ha
                                                            pròpia de Catalunya juntament amb l’aranesa.
ningú que l’assimili a una cuina que no sigui la catala-
na. Fins aquí mes o menys tothom hi està d’acord.           Un cop dit això i veient el que es desprèn del con-
                                                            veni signat, l’octubre del
Ara analitzem la literatura. Tot i que encara hi ha
                                                            2005, entre l’Institut Ramon
gent que en discrepa, en general s’està d’acord en
                                                            Llull i la Fira Internacional
la definició de que literatura catalana és la que s’es-
                                                            del Llibre de Frankfurt, es
criu en català, s’escrigui on s’escrigui, i literatura
                                                            pot assegurar que la cultura
castellana o espanyola es la que s’escriu en castellà
                                                            convidada era la catalunye-
o espanyol.
                                                            sa, inclosos Marsé i Mendo-
La gran discrepància apareix en el moment en què            za, i al mateix temps oberta
s’ha de definir la cultura catalana. Mentre que uns         a tots els territoris de parla
mantenen que ho és tot, n’hi ha d’altres que defen-         catalana. Torno a dir, que
sen que és només una part. La meva opinió és que és         això és el que es desprèn
totes dues coses i que tothom te raó. M’explicaré.          del conveni signat el 2005.
Névoa es el nom artístic de la Núria Piferrer, una          Però com va dir el president
cantant catalana que es dedica al gènere del fado           Montilla, si la cultura catalana hi ha estat convida-
portuguès; Miguel Poveda és un cantant també                da, és precisament perquè, a Catalunya, es fa litera-
català, de Badalona, que es dedica al flamenc; Ro-          tura en català.
ger Mas també es un cantant català, que fa cançó            Com a conclusió final i degut al fet que l’IEC no
d’autor en català. Per tant, en tant que ciutadans de       ens permet utilitzar el terme catalunyès, jo proposo
Catalunya, tots tres fan cultura catalana. Ara bé, si       tendir a anomenar la cultura de caràcter territori-
agafem una gravació de tots tres i la presentem a           al, com a “cultura de Catalunya” (tots recordarem
algú que no els coneix, segurament ens dirà que la          l’expressió del president Tarradellas “ciutadans de
Névoa fa cultura portuguesa, el Poveda andalusa i           Catalunya”com a fórmula integradora) i la cultura
el Mas catalana, i no s’equivocarà.                         pròpia de Catalunya, la que s’ha desenvolupat a l’en-
El problema rau en el fet que a casa nostra, com a          torn de la llengua, anomenar-la “cultura catalana”.
molts altres països, coincideix l’adjectiu que defi-        Per cert, vàreu veure la interpretació que va fer la
neix el territori amb el de la llengua. Per il·lustrar      Maite Martín del “Paraules d’amor” a la inauguració
la situació contrària, a on no coincideixen els dos         de la fira de Frankfurt? Realment encantadora, a mi
adjectius, se m’acudeix l’exemple de Filipines. Allà        em va posar la pell de gallina i és que aquesta dona
es parla la llengua tagal, i per tant una cosa es la        té una veu magnífica, però sobretot és impresionant
cultura filipina (que inclou tot allò que es fa a les       el sentiment que li posa com només els andalusos ho
illes en tagal, anglès o en el que sigui), i una altra es   saben fer; bé, i ara també els catalans …vull dir els
la cultura tagal, que és la pròpia de les Filipines.        catalunyesos. No ho sé, és igual, el que si que sé és que
Tornant cap a casa, imaginem-nos ara que els ciu-           a mi la Maite Martín em va agradar molt.
tadans de Catalunya ens diguéssim catalunyesos.
Aleshores podríem fer afirmacions del tipus “la                                            Jaume Lligadas Vendrell

Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007
La vivenda, un dret segrestat
                                     ivenda,
                                                        PISO 40 m2 - 1 hab. – 177.900 €- 29.600.000 pts.




                                                       P
                                                                  ossiblement aquest pot ser el valor mínim, a
                                                                  Viladecans i a tota el àrea metropolitana, neces-
                                                                  sari per gaudir d’un dret reconegut en la Consti-
                                                                  tució Espanyola. No és un pis nou i és molt petit,
                                                       però encara així, per a molta gent és un somni difícil de
                                                       complir. Si vols escollir una altra manera d’accedir a la
                                                       vivenda i mires l’anunci del costat per escollir un pis de
                                                       lloguer, et posen una barrera si no tant alta, sí igual de
                                                       difícil ja que situen el valor mensual del lloguer a partir
                                                       dels 700 €. Amb la gran quantitat de persones que cobren
                                                       sous de menys de 1.000 €, i l’encariment progressiu de
                                                       les hipoteques, és impossible començar a pensar en tenir
                                                       algun dia un pis si no treballes vint hores al dia. Actual-
                                                       ment, l’article 47 de la Constitució no es compleix i po-
                                                       dríem parlar d’un dret segrestat.
                                                       Amb aquest escenari el nostre govern ha impulsat el “Pacte
                                                       per l’Habitatge” amb una sèrie de mesures per afavorir i
                                                       facilitar l’accés a una vivenda digna. El debat estava servit
                                                       i els grups de la dreta del nostre Parlament no han trigat a
                                                       demostrar per a qui governen. Han prioritzat el dret d’uns
                                                       pocs a mantenir vivendes tancades, afavorint l’especulació,
                                                       per sobre de l’intent de solucionar el problema de la gran
                                                       majoria de la gent.
                                                       Un dels grups polítics que més s’ha oposat a la llei ha estat
                                                       CiU, el grup que va governar durant 23 anys i que va fer
                                                       molt poc per assegurar el dret a la vivenda. Podem veure
                                                       quantes vivendes socials han fet a Viladecans en aquest pe-
                                                       ríode. A sobre critiquen un dels aspectes de la nova llei, el
                                                       lloguer forçós de les vivendes buides durant molt temps,
                                                       sense explicar per què ells van defensar i aprovar el 2002
                                                       l’ús de l’expropiació de solars si portaven més de dos anys
                                                       sense edificar.
                                                       Podríem parlar en el cas dels polítics de CiU, de contradicci-
                                                       ons, electoralisme o bé podríem parlar del veritable tarannà
                                                       i que utilitzen els vots per afavorir els que més tenen.
                                                                                                   Miguel de la Rubia



                                            Trastorns del son
           El dimecres d’aquesta propera setmana, dia 14, es realitzarà a les 18:00h una conferència
           sobre els trastorns del son a càrrec del personal del EAP Maria Bernades al Club Sant Jordi
           (Dos de Maig, 46).
           Aquesta conferència vol donar a coneixer a la població en general, hàbits i recursos per
           solucionar els problemes de son que puguin tenir.



Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007                                                                    10
Ho confesso...


S
        empre m’han agradat                   etaris o empleats, veure com es
        els locals antics. Ente-              relacionen amb els clients habi-
        nent com a tals esta-                 tuals i, en definitiva, el trànsit de
        bliments         comercials,          la gent. Com en un viatge en el
botigues, bars i cafès que res-               temps, entrar en aquesta mena
piren i viuen de temps passats.               d’establiments em fa recordar i
No n’hi ha gaires, almenys a                  també em provoca certa nostàl-
Viladecans, on he vingut a viu-               gia. Serà per aquells anys d’ado-
re fa poc. Quan viatjo pel país               lescència en què acompanyava
i en trobo perduts pels carrers               els avis a mercat i, de passada, a
majors o per les places, sempre               un parell o tres de botigues i bars
miro de ficar-hi el nas, compro               d’estil “antiquat”.
alguna cosa o em prenc algun                  Al cap i a la fi també formen un
glop i intento passar desaper-                patrimoni històric a preservar,
cebut. M’encanta convertir-me                 són part de la nostra memòria no
en espectador de la quotidiani-               escrita, d’uns temps que s’eva-
tat d’aquests espais. Perquè em               poraran quan els propietaris
relaxa, són espais que transpi-               tanquin o canviïn d’amos i remo-
ren tranquil·litat i remeten a un             delin la botiga per fer-hi un pub
passat gairebé oblidat per la fe-             d’ambient o obrir-hi una oficina
rocitat dels nostres dies.                    bancària. Petits illots enmig d’un
Penso en el Motoclub de Tarragona             mar de mediocritat.
(tot una institució a la capital amb
                                                                  Josep Ginjaume
en Jesús, amic per sempre des-
prés de tants esmorzars, darrera
la barra amb un somriure sota el
nas), en aquell bar-societat (com
li en deien en temps de guerra)
d’Horta de Sant Joan, a la Terra
Alta, amb cadires “preconstituci-
onals” i una colla d’homes jugant
a la botifarra que et repassen de
dalt a baix només d’entrar. O en
aquella granja prop de la plaça
del Pi de Barcelona on fan uns su-
ïssos divins! O en el bar de Falset,
al Priorat, amb hostal al damunt
i un restaurant d’estar per casa
on serveixen un dinar com el que
et prepararia l’àvia. O en aque-
lla botiga descoberta recentment
prop de casa, Cal Ginestar, on ve-
nen fruits secs, espècies i aliments
derivats: sembla que res no hagi
canviat en els darrers trenta anys!
Us invito a entrar-hi, per si no ho
heu fet encara.
M’agrada escoltar en silenci
el funcionar d’aquests locals, els
sorolls precisos dels seus propi-

Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007                                  11

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt? (10)

Número 13
Número 13Número 13
Número 13
 
Punt de Trobada 30
Punt de Trobada 30Punt de Trobada 30
Punt de Trobada 30
 
Pd t 35
Pd t 35Pd t 35
Pd t 35
 
Bondia.cat 25/02/2014
Bondia.cat 25/02/2014Bondia.cat 25/02/2014
Bondia.cat 25/02/2014
 
Número 09
Número 09Número 09
Número 09
 
Punt De Trobada 06
Punt De Trobada 06Punt De Trobada 06
Punt De Trobada 06
 
Nümero 17
Nümero 17Nümero 17
Nümero 17
 
NúMero 20
NúMero 20NúMero 20
NúMero 20
 
Pdt 34
Pdt 34Pdt 34
Pdt 34
 
Punt de Trobada número 08
Punt de Trobada número 08Punt de Trobada número 08
Punt de Trobada número 08
 

Andere mochten auch

Andere mochten auch (9)

Diapo
DiapoDiapo
Diapo
 
Para Ser Feliz
Para Ser FelizPara Ser Feliz
Para Ser Feliz
 
Universidad Nacional Pedro Ruiz Gallo
Universidad Nacional Pedro Ruiz GalloUniversidad Nacional Pedro Ruiz Gallo
Universidad Nacional Pedro Ruiz Gallo
 
Trabajo1
Trabajo1Trabajo1
Trabajo1
 
Present. Medi Ambient
Present. Medi AmbientPresent. Medi Ambient
Present. Medi Ambient
 
River Plate
River PlateRiver Plate
River Plate
 
Present. Patrimoni
Present. PatrimoniPresent. Patrimoni
Present. Patrimoni
 
Present. Cultura
Present. CulturaPresent. Cultura
Present. Cultura
 
Google Suite
Google SuiteGoogle Suite
Google Suite
 

Ähnlich wie Punt De Trobada 05 (20)

Pd t 22
Pd t 22Pd t 22
Pd t 22
 
Pd t 24
Pd t 24Pd t 24
Pd t 24
 
Número 06
Número 06Número 06
Número 06
 
Pd t 30
Pd t 30Pd t 30
Pd t 30
 
Número 20
Número 20Número 20
Número 20
 
Número 09
Número 09Número 09
Número 09
 
Número 02
Número 02Número 02
Número 02
 
Número 17
Número 17Número 17
Número 17
 
Número 14
Número 14Número 14
Número 14
 
Pd t 25
Pd t 25Pd t 25
Pd t 25
 
Pd T 25
Pd T 25Pd T 25
Pd T 25
 
Punt de Trobada 40
Punt de Trobada 40Punt de Trobada 40
Punt de Trobada 40
 
PdT 37 octubre 2010
PdT 37 octubre 2010PdT 37 octubre 2010
PdT 37 octubre 2010
 
Pd T 22
Pd T 22Pd T 22
Pd T 22
 
NúMero 18
NúMero 18NúMero 18
NúMero 18
 
Punt De Trobada 03
Punt De Trobada 03Punt De Trobada 03
Punt De Trobada 03
 
Punt De Trobada 03
Punt De Trobada 03Punt De Trobada 03
Punt De Trobada 03
 
Número 16
Número 16Número 16
Número 16
 
PdT 52 febrer 2012
PdT 52 febrer 2012PdT 52 febrer 2012
PdT 52 febrer 2012
 
NúMero 16
NúMero 16NúMero 16
NúMero 16
 

Mehr von puntviladecans (20)

Viladecans Punt de Trobada72
Viladecans Punt de Trobada72Viladecans Punt de Trobada72
Viladecans Punt de Trobada72
 
Punt de Trobada 71
Punt de Trobada 71Punt de Trobada 71
Punt de Trobada 71
 
Viladecans Punt de Trobada, número 70
Viladecans Punt de Trobada, número 70Viladecans Punt de Trobada, número 70
Viladecans Punt de Trobada, número 70
 
Pdt 69
Pdt 69Pdt 69
Pdt 69
 
Punt de Trobada 68
Punt de Trobada 68Punt de Trobada 68
Punt de Trobada 68
 
Punt de Trobada 67
Punt de Trobada 67Punt de Trobada 67
Punt de Trobada 67
 
Punt de Trobada 66
Punt de Trobada 66Punt de Trobada 66
Punt de Trobada 66
 
Pdt 65
Pdt 65Pdt 65
Pdt 65
 
Pd t 64
Pd t 64Pd t 64
Pd t 64
 
Pdt 63
Pdt 63Pdt 63
Pdt 63
 
Pd t 62
Pd t 62Pd t 62
Pd t 62
 
Pdt 62
Pdt 62Pdt 62
Pdt 62
 
Pdt 61
Pdt 61Pdt 61
Pdt 61
 
La parla del viladecans pagès
La parla del viladecans pagèsLa parla del viladecans pagès
La parla del viladecans pagès
 
PdT 60
PdT 60PdT 60
PdT 60
 
Pdt 59, octubre 2012
Pdt 59, octubre 2012Pdt 59, octubre 2012
Pdt 59, octubre 2012
 
PdT 57
PdT 57PdT 57
PdT 57
 
Recerca històrica
Recerca històricaRecerca històrica
Recerca històrica
 
Recerca històrica
Recerca històricaRecerca històrica
Recerca històrica
 
Memòria càritas 2011
Memòria càritas 2011Memòria càritas 2011
Memòria càritas 2011
 

Punt De Trobada 05

  • 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net Punt de trobada Viladecans 5 Any 1 15 de novembre Publicació independent d’informació i opinió de 2007 Per què tanta por? El passat mes de desembre, la Plataforma Salvem Oliveretes, acollint-se al que hi ha previst en el Reglament de Participació Ciutadana, va demanar d’intervenir en el Ple municipal, i se’ls va denegar la intervenció mitjançant una interpretació restrictiva del Reglament, tal com ells mateixos explicaven a l’anterior número de Punt de Trobada. Ara, aquest octubre, el Grup Tres Torres va demanar igualment d’intervenir en el Ple, i també se’ls va denegar, tal com també expliquen en aquest número que esteu llegint. La sensació que fan aquestes reiterades denegacions és que el govern municipal té por de la ciu- tadania. Que prefereix retallar al màxim l’expressió d’opinions, perquè vol evitar com sigui que es qüestioni res del que fa. Que s’estima més impedir que aflori la riquesa d’idees i plantejaments que poden tenir els ciutadans i ciutadanes de Viladecans, abans que arriscar-se a haver de reco- nèixer algun error o algun incompliment, o haver d’acceptar que la gent té idees que mereixen ser acollides i tirades endavant encara que no hagin estat pensades des de l’ajuntament. Certament, no hi ha motiu per tanta por. El govern municipal té tota la legitimitat democràtica per dur a terme les actuacions que cregui oportunes, que per això ha estat elegit. Ningú no li qüestionarà aquest dret. Però alhora, el govern municipal ha de voler escoltar el que pensen els ciutadans, sobretot quan aquests ciutadans diuen que tenen ganes de dir coses. Això és la participació. Els governants, llavors, aprofitaran el que creguin oportú d’aquestes idees, i a ve- gades els faran cas i altres no. Però el que no té sentit és dir que es vol la participació ciutadana i després, quan la ciutadania demana d’expressar-se, no donar-li cap facilitat per fer-ho. Aquests dos episodis que comentem demostren que el Reglament de Participació Ciutadana és massa ambigu i que caldria canviar-lo, per evitar temptacions restrictives. Però demostra so- bretot que el nostre govern municipal hauria de deixar de tenir por de la participació ciutadana i començar a estimular-la realment. La qualitat democràtica de Viladecans hi guanyaria molt. Sumari Equip de redacció 2 Pujada a Sant Ramon. Joan Pedrero Anna Besora M. Carmen Castellano Maria Comas 2 Salvem el nostre territori. Sergio Porrón Encarnació Garcia es- Josep Lligadas 3 No ens han deixat parlar… Josep Lligadas Asunción Polaina Miguel de la Rubia 4 La memòria històrica. Maria Comas Mercè Solé i 4 La rosa del desierto. Rosa Mercader La distribució d’aquest butlletí es fa 5 El Pla de Ponent. Jaume Cullerés per correu electrònic. Si no desit- geu rebre’l només cal que ens ho 6 Records, emocions i sensacions d’un viatge a comuniqueu. I si voleu que li envi- em a un amic o amiga vostres, feu- l’Índia. Montse Pastor nos arribar la seva adreça. Gràcies. bia 7 Elitismes. Mercè Solé Si voleu enviar articles per publi- car, tingueu en compte que han o 8 La cara del llop a Viladecans. Ricard Caba i d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. Jordi Mazon Ma- 9 Una fira de Frankfurt amb ketxup i una gerreta El nostre correu electrònic: sisplau! Jaume Lligadas. puntviladecans@telefonica.net 10 La vivenda, un dret segrestat. Miguel de la Rubia El nostre bloc: http://puntviladecans.blogspot.com 11 Ho confesso... Josep Ginjaume
  • 2. Salvem el nostre territori de Viladecans A quest escrit va dirigit a totes aquelles persones que durant més de 50 anys han estat esperant a gaudir dels terrenys que Viladecans té al mar. Moltes persones han estat esperant aquesta ansiada recuperació del litoral viladecanenc on molts pares, nens i nenes de la ciutat esperaven que s’acabés la concessió de 50 anys que tenien els càmpings de la nostra ciutat, per exemple els càmpings Ballena Alegre i Toro Bravo. També recordar que per fi els abocadors de la ciutat estan tancant de mica en mica. El meu somni, com el de tants viladecanencs, s’està complint. Per fi gau- direm d’aquesta extensió de terreny oblidada per les especulacions urba- nístiques, municipals com d’altres. És l’hora que aquesta gent que ha estat esperant tant de temps, per poder passejar, córrer, anar amb bici, com anar a desconnectar en aquesta zona tan protegida i verge que tenim, participin i defensin aquesta zona. Perquè és ara i no demà que la tenim lliure d’especulacions, i la partici- pació ciutadana és clau per poder protegir per sempre aquesta zona per la qual tanta gent ha lluitat i defensat per protegir-la, perquè és de tots. Són molts els rumors que avancen un projecte antic en aquesta zona, que va tenir en contra molta gent de Viladecas, que és el camp de golf. És l´hora de fer memòria històrica i recordar que els viladecanencs van estar en contra d’aquest projecte. Sergio Porrón Pujada a Sant Ramon E l passat dia 30 de setembre, l’Associació de Veïns del Casc Antic de Viladecans vam organitzar una pujada a Sant Ramon. L’activitat era oberta a tothom, amb la intenció de difondre l’existència de la nostra associació i de fomentar l’interès en l’associaci- onisme, que tanta importància tè i que per desgràcia avui dia tan poca se n’hi dóna. Tot i ser la primera vegada que organitzàvem aquesta activitat la gent va respondre a la ini- ciativa molt millor del que esperàvem. En total es van inscriure per pujar-hi 157 persones. L’activitat finalitzava baixant pel cos- tat de la masia de Cal Menut i, gràcies a la col·laboració del Grup Tres Torres, vam gaudir una mica de la seva història. Un temps esplèndid ens va acompa- nyar durant tota la jornada, fins i tot amb una mica de calor. Només cal donar les gràcies a to- tes les persones que hi van participar i esperem que l’any vinent la puja- da tingui encara més èxit i puguem comptar amb més gent engrescada. Joan Pedrero Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007
  • 3. No ens han deixat parlar… E n la clausura d’unes jornades sobre el patrimoni al Baix Llobregat que van tenir lloc el no- vembre de 2004, l’alcal- de de Viladecans, Carles Ruiz, que aleshores era ti- nent d’alcalde i president de l’àrea de cultura de la Diputació de Barcelona, deia: “Crec que cada ve- gada més la percepció po- lítica dels municipis veu les possibilitats que té de recuperació del patrimoni no sols com a element de recuperació i divulgació ció del coneixement del nostre patrimoni històric i de la memòria, sinó també com a element estruc- cultural mitjançant plaques, plafons, opuscles, etc. turador del territori, que genera al seu voltant tot un conjunt d’activitats turístiques i econòmiques El tema del catàleg està ja iniciat tot i que encara que no són directes i que es produeixen a mitjà o falta molt per fer, la dotació econòmica ja consta als a llarg termini”. Així es llegeix en el llibre publi- pressupostos, però en canvi del tercer punt no s’ha cat pel Consell Comarcal que recull el material fet res. I és precisament el punt que faria visible per d’aquelles jornades. a tota la ciutadania, tant la que està interessada en el tema com la que no, la importància que té i ha de Sens dubte que aquesta percepció política és impor- tenir el nostre patrimoni. Certament que, per fer-ho, tant. A Viladecans, per exemple, potenciar el nostre calen diners. Però no gaires, comparat amb altres centre històric, ressaltant els edificis que li donen despeses que es duen a terme en el nostre municipi. personalitat, els carrers que més mantenen el perfil Cal, més aviat, convenciment. Creure que, com deia de poble antic, el Jardí de l’Ajuntament amb la seva l’alcalde, això és important i genera beneficis de tot barreja d’estil romàntic i modernista i amb el pecu- tipus i per a tots. liar afegit de les restes a Ca n’Escuder… és important per a la recuperació i divulgació de la memòria, i és Al darrer ple municipal, el Grup Tres Torres va de- també important com a inversió de cara a generar manar d’intervenir per sol·licitar informació sobre noves possibilitats turístiques i econòmiques bones el perquè de l’incompliment d’aquest tercer punt, i per a tots. Per a això, a més d’evitar que aquests per demanar que s’activi la seva realització. I tam- espais es degradin i es perdin (com lamentablement bé volíem oferir la nostra col·laboració, si podia ser està passant per exemple amb els racons més carac- útil. Però no ens van deixar. En l’escrit de denega- terístics del Jardí de l’Ajuntament, com és l’escala ció, ens deien que les intervencions en el ple no són i la zona de les antigues escoles), i de treballar per per demanar informació, perquè la informació es donar-los rellevància, cal fer tota una tasca de di- demana a través de les àrees corresponents. vulgació per fer-ho conèixer tant als viladecanencs A mi em sap molt de greu, aquesta actitud. Segur com als de fora. Amb plafons i plaques explicatives, que la denegació no és incorrecta jurídicament, per- amb fulletons d’itineraris, amb senyalitzacions a la què, com tothom sap, no és difícil fer-li dir a un re- carretera… En definitiva, cal creure’s seriosament glament el que un vulgui. Però és llàstima que la això que deia l’alcalde de Viladecans. nostra intervenció, que tenia com a objectiu empè- De fet, l’abril de 2005, ja fa dos anys i mig, el ple mu- nyer en la realització d’una cosa que, almenys teò- nicipal va aprovar per unanimitat, a proposta del ricament, tothom té clar que és important, no sigui Grup Tres Torres, una moció sobre el patrimoni his- vista com un suport a una tasca que ha de ser col. tòric i cultural de Viladecans, en què s’assenyalaven lectiva, sinó com una nosa empipadora que cal in- tres actuacions a dur a terme: l’elaboració del catàleg tentar evitar. patrimonial de la ciutat, la dotació d’una partida Josep Lligadas Vendrell econòmica per a temes patrimonials, i la potencia- Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007
  • 4. La rosa del desierto A minetu Haida, defensora saharaui de Derechos Humanos, y Cristina del Valle, recibieron el premio Silver Rose que entrega el Parlamento Europeo. Sabíamos sus historias de compromiso a través de medios y ONG que trabajan con la causa saharaui. Aminetu Haidar impre- sionó con su rostro, lleno de serenidad y dulzura. Sus ojos lo contaban todo. A los 20 años fue secuestrada y encerrada en una mazmorra, y durante los cuatro años de cautiverio sus ojos estuvieron tapados por una tela que impedía la en- trada de luz. Fue torturada, violentada, pero nada pudo con su fortaleza. Volvió a ser encarcelada en 2005 y estuvo en huelga de hambre casi 60 días en protesta por la ocupación marroquí. Al recoger el premio, los 500 asistentes aplau- dieron en pie su valentía, dignidad y coherencia. Esperamos que el Parlamento Eu- ropeo tome definitivamente un compromiso claro con el derecho a la autodetermi- nación del pueblo saharaui. Acaps de Viladecans felicitamos a ambas por el premio concedido, y apoyamos su lucha por la libertad del pueblo saharaui. Libertad! Rosa Mercader La memòria històrica de Viladecans A Viladecans hi viuen encara moltes persones de més de 80 anys que ens podrien explicar coses del passat de la nostra ciutat. Una ciutat que, certament, per a elles serà sempre un poble. Des de Ca n’Amat ja s’han organitzat diverses xerrades sobre el passat de Viladecans, de com es vivia a les masies, o diverses visites als edificis més emblemàtics. Però penso que no n’hi ha prou. Cal- dria fer més coses per donar a conèixer el nostre passat. Per exem- ple, testimonis de la guerra civil que expliquessin com la van viure, com hi havia persones que en els bombardeigs es refugiaven a Cal Menut, una masia que encara existeix. O recordar aquell pa que es feia al forn de llenya, que malgrat les penúries donava sensació de confort. I moltes altres coses. Coneixent el passat d’un poble s’aprèn a estimar-lo més, per això tots hi hem de posar de la nostra part. Ens hem de treure d’una ve- gada el complex de ciutat dormitori. Viladecans ha de tenir la seva personalitat pròpia, enriquida amb les diferents cultures. Deixem que la nostra gent gran ens expliqui les seves vivències. Ho estan desitjant! Maria Comas Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007
  • 5. El Pla de Ponent E caldria millorar. De fet no se sap encara les ajudes l passat 17 d’octubre es va fer una reunió que donarà la Generalitat, i els projectes i pressu- convocada pel senyor José Luis Nicolás, postos per a la col·locació dels ascensors encara no tinent d’alcalde de Planificació Territori- estan acabats, de manera que no es pot donar una al, amb les entitats del sector de Ponent opinió definitiva respecte a aquests projecte. per exposar-nos el projecte d’aquest sector. Tampoc no es pot opinar sobre la remodelació que En realitat, segons el tècnic que donava les explica- significa aquest Pla de Ponent, ja que el projecte en- cions sobre aquestes obres, encara no estava del tot cara no està ben definit. L’única cosa segura és que ben definida la seva realització. Més que res se’ns es faran 300 aparcaments. Això, en si, a mi no em va informar dels diners que hi havia disponibles preocupa, però en canvi el que sí que interessa sa- per a aquesta remodelació que es realitzarà en qua- ber és com quedarà la remodelació dels carrers. Si tre anys, de manera que els veïns haurem de tenir hem de fer cas dels rumors sobre com s’organitzarà paciència, ja que aquestes obres són unes millores el trànsit, cal dir que comportarà problemes, per- per a aquest sector (almenys jo suposo que és així). què desapareixerien molts aparcaments en super- La quantitat total per a aquest projecte és de prop fície i hi haurà molts veïns que econòmicament no de 15 milions d’euros. Aquesta quantitat em fa pen- podran accedir als nous aparcaments que es cons- sar que el que es realitzarà en aquests barris serà de truiran. Personalment crec que els responsables, si qualitat i de més comoditat per als veïns. Pel que això és així, ja deuen haver pensat que es donaran vaig entendre del poc que ens van dir, es construi- aquestes circumstàncies i que caldrà trobar-hi algu- rà un centre cívic amb un pressupost de 4 milions na solució. I si no, caldrà buscar-la, que parlant la d’euros, també es va parlar d’una millora del col·legi gent s’entén. Doctor Fleming i de la instal·lació d’ascensors als De fet, però, en no disposar del projecte no es pot barris de la Hispanitat i Poblat Roca, una millora opinar. Per això, el que dic en aquest escrit gairebé que és molt necessària per a aquests habitatges. Les tot són suposicions. ajudes per part de l’ajuntament per a les 71 comuni- tats de veïns que componen aquests dos barris són Jaume Cullerés Rufat de 1.242.000 euros, que segons el tècnic va insinuar Aquest cartell va aparèixer en un tren de rodalies un d’aquests dies. No sabem si és una crida a una nova religió presidida per la “guru Mandalena” amb el man- tra: “¡A por ellos, que son pocos y cobardes!”. En qualsevol cas, com que ja s’ha dit moltes coses sobre el transport públic i el culebrot Renfe, ens limitem a cons- tatar que el servei de la Mohn s’ha posat les piles i que ens agradaria molt que amb Renfe o sense sempre tingués aquesta qualitat. I malgrat les errades que hi pugui haver, ens alegrem que la Direcció General de Trànsit hagi donat priori- tat amb determinació al transport públic. Que és el que hauria de ser. Sempre. Mercè Solé Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007
  • 6. Records, emocions i sensacions d’un viatge a l’Índia E nguany el viatge or- ganitzat per mossèn Joan ha estat a l’Índia. treballada fins el detall ens feien El grup estava format sentir immersos dins d’ un passat per 31 persones vingudes de que ni l’home ni la natura havien diferents localitats del Baix Llo- pogut destruir. bregat. Aquest impressionant Les explicacions del guia Sucil, viatge que tant ens il·lusionava les seves bromes, ens introduïen començà el 17 d àgost. Aques- en aquest món llunyà i sorpre- tes il·lusions ja van començar nent per la riquesa de l’art i la po- a les reunions prèvies on en bresa del poble. Així coneixíem Ricard, representant de l’agèn- de primera mà les diferents re- cia, ens donà totes les explica- ligions, introduint-nos a la seva cions pertinents. El grup es va fe i cultura respectuosa amb les anar configurant amb persones persones i la natura. Les riqueses, diverses, avesades a triscar pel poder i diferències entre un Ma- món i amb moltes ganes de pas- harana, Maharajà o un Rajà. sar-ho bé. Començava l’aventu- ra: Bombai, on vam poder veure Les pregàries, les reflexions, tam- de ben a prop l’Índia profunda bé estones d’acudits i cançons ens que es coneix poc, no és turís- feien més curtes les tirades fortes tica ni bonica, és molt dur veure amb l’autocar. famílies vivint a les voreres, A tot el grup ens van colpir di- sota ponts entremig de la bru- ferents imatges, visions, sensa- tícia i de tots els animals ima- cions, i contrastos. En destacarem ginables. Aquesta visió ens va alguns: la pobresa i la riquesa, frapar a tots, imatges que ja no els seus rictus tan fervorosos, els vàrem poder oblidar. enterraments de la gent humil i En aquesta primera part del via- els dels poderosos, l’ancorament tge ens van sorprendre gratament en el passat d’un poble que se’l en visitar a Aurangabad les co- menja la pobresa, la dignitat de ves d’Ajanta i d’Ellora, temples les dones que menyspreades són budistes i hinduistes en una loca- les que més treballen, les carones lització extraordinària. Va seguir dels nens pidolant pels carrers l’experiència del tren, que segons sempre contents. el guia és l’AVE de l’Índia, la re- Finalment l’apoteosi del recorre- cordarem per les set hores que hi gut, l’esperat Taj Mahal, sorpre- passàrem envoltats de brutícia; nent, impressionant, tots els qua- això sí, a les estacions pujaven i lificatius es queden curts. baixaven un munt d’executius L’ultima parada del viatge era a amb els seus ordinadors perso- Benares. Què dir del recorregut nals, i així continuàrem tot el tra- pel Ganges i visita a la ciutat? jecte adonant-nos ja dels grans Doncs no ens quedaven parau- contrastos del país. les i hi va haver molts silencis, la Els dies que van seguir, farcits de pobresa arribava al límit combi- visites a temples, fortaleses, pa- nada amb la brutícia i les flaires dels crematoris i de tots els ex- filmat dins les nostres retines i laus, cerimònies, passejades amb crements imaginables. Tot plegat dels nostres cors, que guardaran jeep, dromedari, elefant, ton/ va fer que diguéssim: sí, ja ens ho aquest tresor que ha representat tons i bicicletes anaven desgra- havien dit, però s’ha de veure. conèixer l’Índia de més a prop. nant cada dia i millorant l’ante- rior. Les construccions de pedra Tot això i molt més ha quedat Montse Pastor i Pujadó Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007
  • 7. Elitismes 1. No fa gaires setmanes, en el programa “El Club” de TV3 es parlava de la Rambla de Barcelona i d’allò que hi sobrava i que hi faltava. Un dels contertulians, Carles Flavià, corejat amb l’assentiment general de la resta, manifestava que de la Rambla li sobrava sobretot el teatre del Liceu, un teatre elitista segons ell que hagués hagut de reconstruir-se a qualsevol altre indret de la ciutat. Paral·lelament a això, els assistents a la tertúlia trobaven a faltar a la Rambla algun local de restauració que representés alguna de les grans figures de la cuina catalana actual. 2. Fa pocs dies vaig assistir al recital d’una gran cantant anglesa (Felicity Lott), acompanyada d’un excel·lent pianista al Liceu. L’entrada em va cos- tar 6,75 € (comprada per Internet en costava 8). Certament era la butaca més barata i no tenia visibilitat, cosa que ja et feien saber quan la compra- ves. Tenia, però, una pantalla individual a través de la qual podia veure l’escenari per un sistema de televisió i seguir el subtitulat d’allò que es cantava en català, castellà o anglés. L’entrada per un espectacle operís- tic (amb cantants de primera fila, cor, orquestra, decorats, figurants, i de vegades ballet, a part de tots els tècnics corresponents) costa entre 129 i 10 €. Preus que es redueixen a través dels abonaments. De fet el Liceu ha eixamplat considerablement el nombre de representacions, d’abona- ments, d’espais (es fan espectacles no només a la gran sala, sinó al Foyer), i d’introduccions a la música. Es fan representacions per a infants, s’obren alguns assajos generals al públic, es fan conferències gratuïtes d’introduc- ció a cada una de les representacions operístiques. Es programen concerts paral·lels a cada òpera programada per tal de donar a conèixer l’entorn musical de cada compositor. En fi, es fa una tasca de divulgació musical molt important i a un preu assequible. Naturalment, anar a platea és car, però servidora fa molts anys que va al Liceu i mai no ha tingut la necessi- tat de comprar-me una entrada de 129 €. 3. No puc contrastar aquesta experiència amb la dels grans restaurants. És que al Bulli, que deu ser una cosa no gens elitista i a l’abast de tothom, mai no hi he anat. 4. ¿Per què una televisió pública s’entesta a reproduir estèrils estereotips en lloc de valorar els esforços per difondre la cultura? Mercè Solé Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007
  • 8. La cara del llop a Viladecans A la Plataforma Salvem Oliveretes se’ns • Executar l’al.legació nº. 9 al Pla de Llevant ha titllat de fer demagògia en assimi- a Oliveretes de Viladecans, presentada pel lar el Pla de Llevant, que vol construir Consell Municipal de Medi Ambient i Sos- un nou barri de 2.377 habitatges a la tenibilitat en què es demana garantir que el zona agrícola-forestal d’Oliveretes, amb la destrucció de la muntanya de Sant Ramon. Doncs bé, aquesta crida a la possible espe- culació urbanística de la muntanya, com si fos la crida a la vinguda del llop, tal i com passa al conte, finalment podem dir que el llop té cara, boca i ulls. El llop es diu Josel S.L. (del Grup Núñez i Navarro) i sobretot, Inversiones Europeas (GIE) www.globalinversiones.es, que ronda pel terme municipal de Viladecans de mar a muntanya, tot aprofitant totes les inversions públiques que s’estan fent. A muntanya amb un estudi d’un planejament urbanístic “sec- tor residencial Sant Ramon” (vegeu fotogra- fia) per sobre la ronda de cornisa, tot i que la ronda havia de marcar el límit de la ciutat on començaria el parc forestal, segons l’equip de sòl urbanitzable no programat que hi ha per govern de l’ajuntament. I al mar amb la promoció sobre de l’àmbit d’actuació passi a ser Parc urbanística de la zona deltaica. Forestal No Urbanitzable. Volem denunciar, tal i com sempre hem sabut, que • Estudiar la possibilitat de sol.licitar a la Di- el projecte urbanístic “Pla de Llevant” a Oliveretes recció General de Medi Natural de la Gene- de Viladecans, és la porta d’entrada a que s’especu- ralitat la declaració d’utilitat pública, a la li muntanya amunt de l’emblemàtica muntanya de muntanya de Montbaig (Sant Ramon), com Sant Ramon. ha fet el municipi de Sant Boi per pal·liar la Els últims moviments que s’han realitzat daten de pressió immobiliària que pateix la munta- l’any 2003 i 2005, quan sobretot les dues immobili- nya. Si la Generalitat de Catalunya conside- àries esmentades, han comprat terrenys qualificats ra que la muntanya de Sant Ramon ha de segons el PGM com a 24 (rústic agrícola protegit), convertir-se en un espai d’actuació priorità- 26, 27 i 28 (sòls no urbanitzables, lliures, conserva- ria, en atenció a les seves potencialitats com ció i repoblació), situats per sobre de la ronda de a espai natural per a l’educació i l’esbarjo en cornisa del ja aprovat projecte urbanístic “Pla de l’entorn de l’àrea metropolitana de Barcelona, Llevant” a Oliveretes de Viladecans. la Direcció General de Medi Natural ha Aquestes empreses, com hem dit, són Josel S.L. (del d’aprovar la Declaració d’Utilitat Pública, i grup Núñez i Navarro) i Global Inversiones Eu- l’Ajuntament haurà de presentar en el ter- ropeas (GIE), societat vinculada a la Confederació mini d’un any un projecte d’ordenació o un d’Empresaris del Baix Llobregat i dirigida per Paz pla tècnic per a la correcta gestió dels ter- Dorado, un promotor polèmic per una causa pen- renys. Un conveni entre ambdues adminis- dent als tribunals per un suposat frau en ajuts a la tracions establirà posteriorment les obliga- formació, i que és l’actual propietari de la Masia de cions de cada part. Cal Menut, al peu de la muntanya de Sant Ramon, Aquesta sol.licitud portaria aparellada la pe- per mitjà de l’empresa de l’engranatge de GIE, ano- tició que Sant Ramon s’incorpori al Catàleg menada Promocions Sant Ramon Viladecans S.L. de forests d’utilitat pública de Catalunya. Davant tot això la Plataforma Salvem Olivere- Accions de denúncia d’aquesta mena tenen grans tes Proposa, iniciar una campanya per preservar dificultats per accedir als grans mitjans. Per això us la muntanya de Sant Ramon que començaria per demanem que ajudeu a la seva difusió. aquestes dues demandes: Ricard Caba Calbet i Jordi Mazon Bueso Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007
  • 9. Una fira de Frankfurt amb ketxup i una gerreta sisplau! o el debat sobre la cultura catalana literatura catalana d’Espriu i la castellana de Mar- sé formen part de la literatura catalunyesa”, o bé “el perpinyanès Joan-Lluís Lluís i el valencià Joan Francesc Mira fan literatura catalana però no for- L a fira de Frankfurt ja s’ha acabat, i amb men part de la literatura catalunyesa”. D’aquesta ella s’ha apaivagat el debat sobre les de- forma, al meu entrendre, gairebé tindríem la con- finicions de cultura i literatura. No obs- trovèrsia resolta. També podríem concloure que tant, a mi em ve de gust dir-hi la meva. “la Névoa, Miguel Poveda, Roger Mas, la cultura aranesa, i també Juan Marsé i la feria de abril de Començaré per la gastronomia que és un element Catalunya, les sardanes i els castells, sense oblidar- cultural que no genera controvèrsia, i per tant, senzill nos de les activitats dels marroquins que viuen a d’argumentar. El gazpacho, per exemple, tothom sap Catalunya, tot plegat és cultura catalunyesa”, però que és cuina andalusa, tot i que a Catalunya ens en de tots ells només el Mas, les sardanes i els castells fem tips de menjar-ne. També el pa amb tomàquet, són cultura catalana, que igual que la llengua és la que cada cop es més conegut i menjat arreu, no hi ha pròpia de Catalunya juntament amb l’aranesa. ningú que l’assimili a una cuina que no sigui la catala- na. Fins aquí mes o menys tothom hi està d’acord. Un cop dit això i veient el que es desprèn del con- veni signat, l’octubre del Ara analitzem la literatura. Tot i que encara hi ha 2005, entre l’Institut Ramon gent que en discrepa, en general s’està d’acord en Llull i la Fira Internacional la definició de que literatura catalana és la que s’es- del Llibre de Frankfurt, es criu en català, s’escrigui on s’escrigui, i literatura pot assegurar que la cultura castellana o espanyola es la que s’escriu en castellà convidada era la catalunye- o espanyol. sa, inclosos Marsé i Mendo- La gran discrepància apareix en el moment en què za, i al mateix temps oberta s’ha de definir la cultura catalana. Mentre que uns a tots els territoris de parla mantenen que ho és tot, n’hi ha d’altres que defen- catalana. Torno a dir, que sen que és només una part. La meva opinió és que és això és el que es desprèn totes dues coses i que tothom te raó. M’explicaré. del conveni signat el 2005. Névoa es el nom artístic de la Núria Piferrer, una Però com va dir el president cantant catalana que es dedica al gènere del fado Montilla, si la cultura catalana hi ha estat convida- portuguès; Miguel Poveda és un cantant també da, és precisament perquè, a Catalunya, es fa litera- català, de Badalona, que es dedica al flamenc; Ro- tura en català. ger Mas també es un cantant català, que fa cançó Com a conclusió final i degut al fet que l’IEC no d’autor en català. Per tant, en tant que ciutadans de ens permet utilitzar el terme catalunyès, jo proposo Catalunya, tots tres fan cultura catalana. Ara bé, si tendir a anomenar la cultura de caràcter territori- agafem una gravació de tots tres i la presentem a al, com a “cultura de Catalunya” (tots recordarem algú que no els coneix, segurament ens dirà que la l’expressió del president Tarradellas “ciutadans de Névoa fa cultura portuguesa, el Poveda andalusa i Catalunya”com a fórmula integradora) i la cultura el Mas catalana, i no s’equivocarà. pròpia de Catalunya, la que s’ha desenvolupat a l’en- El problema rau en el fet que a casa nostra, com a torn de la llengua, anomenar-la “cultura catalana”. molts altres països, coincideix l’adjectiu que defi- Per cert, vàreu veure la interpretació que va fer la neix el territori amb el de la llengua. Per il·lustrar Maite Martín del “Paraules d’amor” a la inauguració la situació contrària, a on no coincideixen els dos de la fira de Frankfurt? Realment encantadora, a mi adjectius, se m’acudeix l’exemple de Filipines. Allà em va posar la pell de gallina i és que aquesta dona es parla la llengua tagal, i per tant una cosa es la té una veu magnífica, però sobretot és impresionant cultura filipina (que inclou tot allò que es fa a les el sentiment que li posa com només els andalusos ho illes en tagal, anglès o en el que sigui), i una altra es saben fer; bé, i ara també els catalans …vull dir els la cultura tagal, que és la pròpia de les Filipines. catalunyesos. No ho sé, és igual, el que si que sé és que Tornant cap a casa, imaginem-nos ara que els ciu- a mi la Maite Martín em va agradar molt. tadans de Catalunya ens diguéssim catalunyesos. Aleshores podríem fer afirmacions del tipus “la Jaume Lligadas Vendrell Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007
  • 10. La vivenda, un dret segrestat ivenda, PISO 40 m2 - 1 hab. – 177.900 €- 29.600.000 pts. P ossiblement aquest pot ser el valor mínim, a Viladecans i a tota el àrea metropolitana, neces- sari per gaudir d’un dret reconegut en la Consti- tució Espanyola. No és un pis nou i és molt petit, però encara així, per a molta gent és un somni difícil de complir. Si vols escollir una altra manera d’accedir a la vivenda i mires l’anunci del costat per escollir un pis de lloguer, et posen una barrera si no tant alta, sí igual de difícil ja que situen el valor mensual del lloguer a partir dels 700 €. Amb la gran quantitat de persones que cobren sous de menys de 1.000 €, i l’encariment progressiu de les hipoteques, és impossible començar a pensar en tenir algun dia un pis si no treballes vint hores al dia. Actual- ment, l’article 47 de la Constitució no es compleix i po- dríem parlar d’un dret segrestat. Amb aquest escenari el nostre govern ha impulsat el “Pacte per l’Habitatge” amb una sèrie de mesures per afavorir i facilitar l’accés a una vivenda digna. El debat estava servit i els grups de la dreta del nostre Parlament no han trigat a demostrar per a qui governen. Han prioritzat el dret d’uns pocs a mantenir vivendes tancades, afavorint l’especulació, per sobre de l’intent de solucionar el problema de la gran majoria de la gent. Un dels grups polítics que més s’ha oposat a la llei ha estat CiU, el grup que va governar durant 23 anys i que va fer molt poc per assegurar el dret a la vivenda. Podem veure quantes vivendes socials han fet a Viladecans en aquest pe- ríode. A sobre critiquen un dels aspectes de la nova llei, el lloguer forçós de les vivendes buides durant molt temps, sense explicar per què ells van defensar i aprovar el 2002 l’ús de l’expropiació de solars si portaven més de dos anys sense edificar. Podríem parlar en el cas dels polítics de CiU, de contradicci- ons, electoralisme o bé podríem parlar del veritable tarannà i que utilitzen els vots per afavorir els que més tenen. Miguel de la Rubia Trastorns del son El dimecres d’aquesta propera setmana, dia 14, es realitzarà a les 18:00h una conferència sobre els trastorns del son a càrrec del personal del EAP Maria Bernades al Club Sant Jordi (Dos de Maig, 46). Aquesta conferència vol donar a coneixer a la població en general, hàbits i recursos per solucionar els problemes de son que puguin tenir. Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007 10
  • 11. Ho confesso... S empre m’han agradat etaris o empleats, veure com es els locals antics. Ente- relacionen amb els clients habi- nent com a tals esta- tuals i, en definitiva, el trànsit de bliments comercials, la gent. Com en un viatge en el botigues, bars i cafès que res- temps, entrar en aquesta mena piren i viuen de temps passats. d’establiments em fa recordar i No n’hi ha gaires, almenys a també em provoca certa nostàl- Viladecans, on he vingut a viu- gia. Serà per aquells anys d’ado- re fa poc. Quan viatjo pel país lescència en què acompanyava i en trobo perduts pels carrers els avis a mercat i, de passada, a majors o per les places, sempre un parell o tres de botigues i bars miro de ficar-hi el nas, compro d’estil “antiquat”. alguna cosa o em prenc algun Al cap i a la fi també formen un glop i intento passar desaper- patrimoni històric a preservar, cebut. M’encanta convertir-me són part de la nostra memòria no en espectador de la quotidiani- escrita, d’uns temps que s’eva- tat d’aquests espais. Perquè em poraran quan els propietaris relaxa, són espais que transpi- tanquin o canviïn d’amos i remo- ren tranquil·litat i remeten a un delin la botiga per fer-hi un pub passat gairebé oblidat per la fe- d’ambient o obrir-hi una oficina rocitat dels nostres dies. bancària. Petits illots enmig d’un Penso en el Motoclub de Tarragona mar de mediocritat. (tot una institució a la capital amb Josep Ginjaume en Jesús, amic per sempre des- prés de tants esmorzars, darrera la barra amb un somriure sota el nas), en aquell bar-societat (com li en deien en temps de guerra) d’Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, amb cadires “preconstituci- onals” i una colla d’homes jugant a la botifarra que et repassen de dalt a baix només d’entrar. O en aquella granja prop de la plaça del Pi de Barcelona on fan uns su- ïssos divins! O en el bar de Falset, al Priorat, amb hostal al damunt i un restaurant d’estar per casa on serveixen un dinar com el que et prepararia l’àvia. O en aque- lla botiga descoberta recentment prop de casa, Cal Ginestar, on ve- nen fruits secs, espècies i aliments derivats: sembla que res no hagi canviat en els darrers trenta anys! Us invito a entrar-hi, per si no ho heu fet encara. M’agrada escoltar en silenci el funcionar d’aquests locals, els sorolls precisos dels seus propi- Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007 11