Publicació independent d'opinió

1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
29 Any 4
15 de gener de 2010
Publicació independent d’informació i opinió
El mil·lenari:
una esplèndida oportunitat
En el seu butlletí de maig de 2008, el Grup Tres Torres feia un primer toc d’alerta sobre un
fet important: l’any 2011 farà mil anys que apareix per primer cop una referència escrita
on surt el nom de la nostra ciutat, Viladecans. El comte Ramon Borrell i la seva muller Er-
messenda el 29 d’abril del 1011 fan un recompte de terres i, entre altres, parlen del “locum
nominatum Canis Vallis Sancti Clementis”, que traduït vol dir “el lloc anomenat la Vall del
Gos, de Sant Climent”, o que segons una altra traducció seria “el lloc anomenat Canis, de la
Vall de Sant Climent”, sense que quedi clar si en aquest segon cas “Canis” vol dir “Gos” o
es refereix a un nom d’origen desconegut. Però el que és segur que d’aquest “Canis Vallis”
ve el nostre Viladecans.
Fa mil anys que vam sortir a la llum per escrit. Fa mil anys que formem part de la història
documentada. Llavors ben poca gent hi devia haver per aquí: alguns pocs pagesos que
miraven de sobreviure com podien. Però en tot cas, d’aquí venim nosaltres. I com que això
és molt important, el Ple Municipal del passat 17 de desembre va aprovar, per unanimitat,
que valia la pena celebrar-ho i que per fer-ho es crearia una comissió ciutadana que ho
preparés.
Des d’aquesta revista ens alegrem de totes dues decisions. Ens alegrem de la celebració del
mil·lenari, perquè sens dubte serà una bona eina per fomentar la cohesió i l’autoestima ciu-
tadana. I ens alegrem que, a diferència del que és habitual en moltes actuacions municipals,
les celebracions es preparin amb la participació de tots aquells que vulguin aportar-hi idees
i col·laboració, perquè això fa que la ciutat sigui més de tots, més rica, més viva. Visca el
mil·lenari de Viladecans!
Sumari Equip de redacció
Anna Besora
M. Carmen Castellano
2 Presentació de la coordinadora d’entitats “El Ma- Maria Comas
mut de Viladecans” Josep Ginjaume
Josep Lligadas
3 El principi del plaer i el principi de la realitat/3. Miguel de la Rubia
José Luis Atienza Mercè Solé
4 XVI Caravana Solidaria para el Sáhara. Rosa Mer-
cader La distribució d’aquest butlletí es fa
per correu electrònic. Si no desit-
4 Els reis d’Orient llegeixen el Punt de Trobada geu rebre’l només cal que ens ho
comuniqueu. I si voleu que li envi-
5 Per Nadal, pessebres. Josep Lligadas Roset em a un amic o amiga vostres, feu-
nos arribar la seva adreça. Gràcies.
6 Ballada de sardanes l’1 de geber Si voleu enviar articles per publicar,
tingueu en compte que han d’anar
7 El personatge. Joan Prunera. Josep Ginjaume signats i no sobrepassar les 40 ratlles
o les 600 paraules. Els hauríem de
9 Les nostres entitats: La Plataforma Salvem Oli- tenir abans del dia 8 de cada mes.
veretes. El nostre correu electrònic:
11 Conèixer Viladecans: El cementiri, segona part. puntviladecans@telefonica.net
Jaume Lligadas El nostre bloc:
http://puntviladecans.blogspot.com

2. Divendres 22 de gener de 2010
a les 7 del vespre
a la Torre del Baró
Presentació de la Coordinadora d’Entitats
El Mamut de Viladecans
El Mamut ens vol explicar els seus projectes,
i ens convida tots i totes a participar-hi
Amb la intervenció de:
Marcel Ramon i Mercè Solé
El Mamut de Viladecans
Nicolau Guanyabens
Les Santes de Mataró
Salvador Palomar
Carrutxa de Reus
La Festa continua
Viladecans, punt de trobada - Núm. 29 - Gener 2010 2

3. El principi del plaer
i el principi de la realitat/3
S
obre el projecte Barça hi hem de celebrar moderadament. i així Viladecans té sobre el paper
ha més polèmica que so- En els últims anys s’ha construït una situació estratègica clau com
bre Txigrinski. Els grups una unanimitat, si es vol precà- a modest pulmó verd del Delta.
ecologistes que ni gover- ria, però en qualsevol cas valuo- Té una superfície important pro-
nen ni tenen ganes de governar, sa, de que el Remolar i les zones tegida per la Xarxa Natura 2000
pensen que és un projecte evita- naturals no són una càrrega per i una part de les seves terres for-
ble posant-hi molta voluntat po- Viladecans. Deu anys enrere, fins men part del Parc Agrícola del
lítica i poc pressupost. Els ecolo- i tot quatre anys enrere, aquesta Baix. Sobre el paper, perquè so-
gistes amb el verd destenyit per unanimitat no existia. I aquesta bre la realitat gairebé no es ges-
exposar-se al sol de la realitat, ho unanimitat, mèrit de tots i mèrit tiona, perquè manquen recursos
viuen com un fet inevitable, una de ningú, al ser un valor com- per conservar, reparar i rehabili-
opció que millora al comparar-se partit, és un valor polític, però tar les infraestructures naturals.
amb altres alternatives pitjors, sobretot és un valor ciutadà gens Quan aquest terreny envoltat de
l’alternativa real de passat, ser menyspreable. potencials violadors no es gestio-
camp de golf, o l’alternativa real na, es degrada. Fàcilment sucum-
En un entorn metropolità alta-
de futur, ser zona de serveis de beix a l’assalt de les infraestruc-
ment urbanitzat, temptadora-
l’aeroport. Els més votats de la tures, les activitats il·legals o dels
ment accessible i proper a Bar-
ciutat ho viuen com un fet abso- abocadors incontrolats.
celona, tenir un territori amb els
lutament desitjable que pot do-
valors naturals del nostre litoral Una reflexió estratègica rigoro-
nar activitat econòmica, llocs de
i les nostres zones humides és un sa hauria de tenir en compte la
treball i situar Viladecans en po-
fet excepcional en un món que legalitat urbanística, el planeja-
sitiu en el mapa de Catalunya.
valora més les excepcions que les ment, per encertar a gestionar-lo
Hi ha dues posicions fàcils de regles. també a favor de la millora glo-
portar, perquè la conclusió coin- bal de l’espai agrícola i costaner.
El valor de l’excepció en un pai-
cideix totalment amb el particu- Els projectes haurien de garantir
satge de ciutats metropolitanes
lar model teòric i emocional de la el bon veïnatge ambiental i la
pastades les unes de les altres,
realitat. El no dels uns els hi surt complicitat amb els valors natu-
potser no és un xec directe als
de dins, el sí dels altres té el pes rals del Delta. Per una vegada les
pressupostos, però pot posar ros-
sumat del desig i l’evidència. La plusvàlues generades haurien de
tre, nom i cognoms a Viladecans,
sensibilitat ecologista que gover- ser egoistes: destinar-se majorità-
com no ho podrà fer mai cap cos-
na podria quedar atrapada en el riament a defensar la pervivència
tosíssima campanya d’imatge.
dubte hamletià: no pot donar un agrícola i la qualitat natural de la
no des de la realitat, ni un sí des Un cop més l’excepció també aquí
confirma la regla: l’existència de nostra excepció.
de l’emoció. Dona el sí des d’una
parcial incomoditat. Una inco- terrenys urbanitzables veïns. Tot José Luis Atienza
moditat condemnada a estar en-
tre dos focs, però que com la fam
obliga a espavilar-se, a pensar, a
sospesar, com intervenir en la re-
alitat.
Aquests dies ha sortit a la prem-
sa la forta oposició de la pagesia,
dels ajuntaments, a l’ampliació
del parc natural del Montgrí. Es
viu la protecció com una càrrega,
com un peatge que pot benefici-
ar la biosfera, però que fa perdre
valor econòmic al territori prote-
git. Aquí vivim un fet positiu que
Viladecans, punt de trobada - Núm. 29 - Gener 2010 3

4. XVI Caravana Solidaria para el Sáhara
E
l movimiento solidario de la Caravana de este año 2010
es de aceite, arroz y lentejas. Junto con el Frente Polisa-
rio de Cataluña estamos organizando la recogida para
ayudar al pueblo saharaui donde malviven unos 180.000
saharauis. Un año más solicitamos la ayuda a los ciudadanos y
ciudadanas de Viladecans para que participen en este proyecto
tan necesario.
Tenemos dos puntos de
recogida, uno en el Pablo
Picasso y el otro en la ca-
lle Ángel Guimerá, 3, de
lunes a viernes desde las
9 hasta las 20 horas hasta
finales de marzo, donde
daremos por terminada
la recogida.
Gracias anticipadas en
nombre de Viladecans
pel Sàhara.
Rosa Mercader
Els reis d’Orient llegeixen
el Punt de Trobada
S
í, sí. Un membre de la redacció va tenir l’oportuni-
tat de constatar-ho mentre la vigília de Reis s’espe-
rava al vestíbul de l’Hospital. Amb gran sorpresa
veié entrar ses Majestats per la porta, que es van
adreçar a ell i el van identificar com un dels promotors
del Punt de Trobada. Confirmat, doncs, reben el Punt i el
llegeixen.
El nostre redactor, que deu ser republicà, va quedar estupe-
facte i anava repetint amb una certa falta de respecte: “Però
tu qui ets?”, fins que una nena que s’ho mirava el va asses-
sorar degudament: “És Melcior, que no ho veus?”.
És que no en sabem, de quedar bé amb les autoritats. No
n’aprendrem mai.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 29 - Gener 2010 4

5. Per Nadal, pessebres
P
er aquest temps de Nadal el Cen-
tre Cultural Sant Joan munta
cada any a l’església parroquial
de Sant Joan un pessebre tradici-
onal, que aquest any ha anat a càrrec de
Rafel Calvet i Esparducé. També presenta
una exposició de diorames de l’Associació
de Pessebristes de Sant Feliu de Llobregat.
Tant el pessebre com els diorames els po-
deu visitar fins al proper 2 de febrer, festa
de la Candelera.
I, un any més, el Centre organitza un Con-
curs de Pessebres. Aquest any se n’han
presentat vint. El primer premi ha estat per
a Imma Serrano, el segon per a Antonio
Rosselló Lidón i el tercer per a Joan Arit-
zeta. El jurat ha estat format per Celedo-
nio Peinado, Eduard Mondragon, Conxita
Almirall, Lleó Mondragon i Clàudia Riera.
La deliberació ha estat molt renyida, per la
gran qualitat de tots els pessebres, i també
cal destacar la nombrosa participació, que
quasi ha doblat la dels anys anteriors. Des
d’aquí volem agrair a tots els participants
el seu esforç i dedicació.
Josep Lligadas Roset
1er. premi: Imma Serrano
2on. premi:
Antonio
Rosselló
3er. premi:
Joan
Aritzeta
Viladecans, punt de trobada - Núm. 29 - Gener 2010 5

6. Ballada de sardanes l’1 de gener,
a dos quarts de 8 del matí, a Begues,
amb la participació del grup de Viladecans
Viladecans, punt de trobada - Núm. 29 - Gener 2010 6

7. El personatge
Joan Prunera
Cap de la Comissaria de Districte dels
“No és cert que un augment
de l’atur comporti un aug- Mossos d’Esquadra a Viladecans
ment de la delinqüència”
El cos dels Mossos d’Esquadra es
va desplegar a Viladecans el no- hem creat tota l’estructura de ser-
vembre de 2007. Ho va fer per la veis que donem a Viladecans.
porta gran, estrenant comissaria I quins són aquests serveis?
a l’avinguda Lluís Moré en uns Per exemple, fem seguretat ciu-
antics terrenys municipals i subs- tadana amb els escamots de re-
tituint la Policia Nacional. Més acció, que activem al rebre una
de dos anys després hem cregut trucada al 112 o al 088 per donar
interessant conversar amb el mà- resposta a un determinat requeri-
xim responsable a Viladecans, ment, a un robatori, una baralla
per fer balanç i compartir quatre en un bar, etc... A més a més, hem
pinzellades sobre la seguretat a donat forma a l’estructura que
la nostra ciutat. En Joan Prune- ens mana la nostra organització:
ra (Gavà, 1964) ens rep en unes a Viladecans això passa per una
instal·lacions ben equipades i –el oficina de denúncies, una OAC
més important– amb les portes (Oficina d’Atenció al Ciutadà)
obertes a tota la ciutadania tots on recollim denúncies les 24 ho-
els dies de l’any. Amb vocació de res els 365 dies de l’any. A més a
servei públic. més, oferim el servei de l’Ofici- cada dia en els cotxes amunt i
Com valoreu els vostres primers dos na d’Atenció a la Víctima (OAV) avall.
anys a Viladecans? amb una companya que està es- Us heu sentit ben rebuts?
Aquests dos anys bàsicament el pecialitzada sobretot en delictes
Sí, la veritat és que sí. La ciutada-
que hem fet és conèixer el terri- de violència domèstica, violència
nia de Viladecans ens ha acollit
tori, conèixer la ciutat. Nosaltres de gènere i delictes amb víctimes
en general molt bé i també, no cal
som seguretat ciutadana i avui especialment vulnerables, com
dir-ho, l’Ajuntament que ens ha
en dia tot el món de la segure- poden ser persones de la terce-
facilitat tot el que hem necessitat
tat ciutadana gira al voltant de ra edat. Per un costat tenim tot
i la Policia Local. La rebuda ha si-
la prevenció. Per fer una bona això de la recollida de denúncies
gut molt positiva.
prevenció has de conèixer el teu i els escamots de reacció. L’altre
territori. Des del principi ens và- gran bloc és el Grup de Proxi- Quins són els principals tipus de de-
rem establir a Viladecans i Sant mitat, juntament amb l’Oficina lictes que es cometen o es denuncien
Climent de Llobregat, perquè de Relacions amb la Comunitat. a Viladecans?
també fem la seguretat ciutadana S’encarreguen d’establir els con- Aquí el delicte que durant aquests
de Sant Climent. Per tant, el pri- tactes amb tots els operadors de dos anys ha tingut una certa con-
mer que fem és conèixer el terri- Viladecans, associacions de ve- tinuïtat és el robatori interior de
tori. Per això comptem amb l’ajut ïns, Ajuntament... amb tothom. vehicle, és el delicte més fàcil que
de la Policia Local. Evidentment Grups d’industrials, empresaris, hi ha i, per tant, el que sempre es
el cos de la Policia Nacional que el gremi de la restauració i tam- manté. I, a més a més, tenim el
havia treballat aquí abans tam- bé amb col·lectius com el gitano robatori amb força, amb les seves
bé ens va facilitar dades, més o i el magrebí. Durant aquests dos puntes: hi ha etapes en què no en
menys ens va fer cinc cèntims de anys hem donat forma a tot això, tenim per prevenció o perquè els
la percepció i de la realitat de la a muntar aquesta comissaria, autors es desplacen a altres llocs,
seguretat ciutadana. I això és el sense oblidar els grups de reac- però tard o d’hora a Viladecans
que hem anat fent. A més a més, ció que són els Mossos que veieu tenim alguns robatoris amb for-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 29 - Gener 2010 7

8. ça. La violència domèstica també uns minuts a comprar el pa. Són treballarà perquè mentre hi hagi
és un delicte que va fent, hi ha mesures importantíssimes per aquests locals i vingui gent a con-
una certa continuïtat en el temps. evitar l’acció dels delinqüents. sumir substàncies psicotròpiques
També probablement perquè hi Viladecans sovint surt als mitjans de tindrem aquesta problemàtica.
ha més consciència a l’hora de comunicació per la presència al seu També hi ha una tasca important
denunciar i perquè s’està fent polígon de dos afterhours, sovint dels companys de Trànsit que
una bona feina de prevenció i co- associats a conductes, per dir-ho munten controls d’alcoholèmia
municació a través dels diversos així, incíviques. Com esteu abordant i el drogotest just a la sortida
operadors, des dels Mossos fins aquesta realitat? d’aquests locals cada cap de set-
als serveis socials de l’Ajunta- mana. És una manera de contro-
La problemàtica d’aquests locals
ment. lar aquestes conductes.
és coneguda: el consum de subs-
Aquest escenari és diferent al que tàncies estupefaents a l’interior, L’altre problema que no és patrimo-
es dóna en altres pobles i ciutats del que també es tradueix a l’exteri- ni exclusiu de Viladecans és el de la
nostre entorn? or, en el consum a la via pública prostitució a peu de carretera, sobre-
No, a Viladecans estem plena- i unes conductes incíviques. A tot als laterals de l’Autovia de Cas-
ment “integrats” al que és l’àrea més a més, sovint hem d’avisar telldefels. També s’han sentit rumors
metropolitana. Evidentment hi l’ambulància perquè dugui algú que degut al tancament del prostíbul
ha zones com el cas antic de Bar- a l’Hospital degut al seu estat. Riviera l’activitat es volia traslladar
celona i zones amb urbanitzaci- També va associada a algun tipus a la nostra ciutat. Què feu en aquest
ons i nuclis aïllats que tenen les de delicte com el robatori interi- àmbit?
seves especificitats, però nosal- or de vehicles dels clients; hi ha És difícil perquè es tracta de la uti-
tres estem dins del que és l’àrea gent que aprofita per robar. Des lització d’una via pública, contro-
metropolitana. del principi de ser a Viladecans lem la zona per evitar que hi hagi
Heu notat un increment dels delictes vàrem veure aquesta problemà- accidents però és via pública i no
en els últims mesos que es pugui re- tica i el que fem és mantenir una podem actuar més enllà. Nosal-
lacionar amb la crisi? presència policial per evitar això. tres tenim un coneixement absolut
El servei d’urgències de l’Hospi- d’on estan les prostitutes, qui són,
No, per estadístiques no hi ha
tal de Viladecans els diumenges com es diuen, les seves dades...
relació. Ens hem trobat repunts
pel matí no parava de sol·licitar- però per la seva pròpia seguretat.
concrets, que de vegades ens arri-
nos dotacions per problemes A vegades pateixen robatoris amb
ben uns individus que fan un de-
derivats de persones totalment violència i intimidació. El control
terminat robatori i durant aque-
desbocades. A part també hi ha que fem és per mantenir la segu-
lla setmana ens ha incrementat
hagut intervencions de la Uni- retat ciutadana de la qual també
aquell tipus de delicte, però des-
tat d’Investigació de Gavà, hem elles en són beneficiàries. De totes
prés se’n van. No obstant, la per-
fet dispositius... Tot això ens ha maneres, no s’ha detectat cap in-
cepció –per exemple– del sector
portat a una percepció objectiva crement de la prostitució a Vilade-
comercial és que un augment de
d’una disminució d’aquesta pro- cans en relació amb el tancament
l’atur és igual a un augment de la
blemàtica. S’està treballant i es del Riviera.
delinqüència i això és només una
percepció, no una realitat, perquè Josep Ginjaume
no hi ha dades que ho corrobo-
rin.
Quines recomanacions doneu?
L’autoprotecció és importantís-
sima, les mesures de seguretat.
Nosaltres donem consells a co-
merciants, a domicili... El més
important és una bona mesura de
seguretat. Per exemple, en el cas
del comerç és important que els
comerciants tanquin bé el seu ne-
goci al migdia, quan van a dinar.
N’hi ha que només tanquen amb
clau la porta i no baixen la persi-
ana. Cal baixar les persianes. Cal
passar la clau, encara que baixem
Viladecans, punt de trobada - Núm. 29 - Gener 2010 8

9. les nostres entitats
La Plataforma Salvem Oliveretes
L
a Plataforma Salvem solucionen els problemes, i van
Oliveretes neix l’any fer precipitar ràpidament els es-
2003, quan un grup de deveniments.
veïns, veïnes i entitats Les assemblees de Salvem Olive-
de Viladecans comencen a reunir- retes, que continuen fent-se peri-
se al veure que l’equip de govern òdicament, han fet el seguiment
de l’ajuntament de Viladecans tant del Pla de Llevant (que vol
(PSC + ICV-EUiA) va aprovar un construir un nou barri de 2.749
augment d’edificabilitat del pro- habitatges a la zona agrícola fo-
jecte d’Oliveretes, zona agrícola restal d’Oliveretes + 500 a Can
forestal a la falda de la muntanya rent transformació de Viladecans
Torrents), com també del Pla Lo-
de Sant Ramon, després d’una dels últims anys, sense que la ciu-
cal d’Habitatge (que planifica
compensació amb els habitatges tadania hi hagi pogut intervenir,
4.884 habitatges nous en 10 anys)
que havien d’anar a la riera de i lluitant perquè aquesta “seva
i del Barça Parc (que vol cons-
Sant Llorenç (on hi ha ara la bas- democràcia” es transformi en la
truir tot un mega-projecte lúdic i
sa de laminació, on es van trobar democràcia que tots plegats ens
esportiu, just al costat de la reser-
el Mamuts). Juntament amb la mereixem.
va natural del Remolar-Filipines,
complicitat del nou govern de molt discutit aquí –en el Vilade- Cosa que no ha estat gents fàcil,
la Generalitat de Catalunya, van cans Punt de Trobada–). fins i tot s’ha denunciat i rebut re-
desenterrar el projecte urbanístic solucions favorables del síndic de
Les assemblees també han servit
que vol construir un nou barri a greuges de Catalunya per la man-
per treballar tot contrastant infor-
Oliveretes. Un projecte que ha ca de transparència de l’equip de
mació, presentant instàncies i al-
estat aturat durant tres dècades, govern de l’ajuntament de Vila-
legacions, organitzant activitats,
des que el PGM 1976 (llei pre-de- decans.
xerrades, accions i sortides de
mocràtica), sense cap criteri me- No és gens fàcil fer implicar la
descoberta de l’entorn natural de
diambiental, va traçar una línia i ciutadania en les decisions mu-
Viladecans, intervenint en plens
va qualificar aquest territori com nicipals, tot i l’existència d’un
municipals –sempre que els ho
a urbanitzable, i que no es va reglament de participació ciuta-
han permès–, treballant conjunta-
desenvolupar abans per desavi- dana, obsolet en molts casos i in-
ment amb el col·lectiu en defensa
nences polítiques. Una resolució compatible per reglaments supe-
del territori del Baix Llobregat i
judicial, compartir el mateix co- riors que el condicionen. A més,
sobretot, conscienciant la ciuta-
lor polític de les institucions i un veure com l’equip de govern de
dania de la innecessària i incohe-
temps de gran boom immobiliari
Viladecans, punt de trobada - Núm. 29 - Gener 2010 9

10. l’ajuntament de Viladecans toreja qualsevol inicia-
tiva que vol qüestionar el que des del poder mu-
nicipal plantegen, fa que el treball del col·lectiu de
Salvem Oliveretes tingui encara mes raó de ser.
Conscients de tot plegat, l’assemblea de la Plata-
forma Salvem Oliveretes ha continuat informant
i qüestionant el creixement urbanístic i denunci-
ant els projectes i iniciatives que vulneren el sentit
comú i l’entorn natural de Viladecans.
Errors i èxits han marcat la trajectòria de Salvem
Oliveretes. L’èxit més constatable del que Salvem
Oliveretes ha aconseguit, és forçar l’equip de go-
vern a fer el Pla Especial de protecció de l’àmbit forestal
de Viladecans, actualment en exposició pública, grà-
cies al fet que, el novembre de 2007, Salvem Olive-
retes va demostrar i denunciar l’especulació urba-
nística existent a la muntanya de Sant Ramon per
part d’empreses com Global Inversiones Europeas,
Josel del Grup Nuñez i Navarro, etc... provocant
una moció conjunta de tots els partits polítics del
ple de l’ajuntament.
Podeu estar tranquils i tranquil·les, Salvem Olivere-
tes continuarà informant i denunciant tot d’allò que
l’equip de govern planteja irracionalment, i lluitant
per replantejar un model de ciutat insostenible i
agressiu amb l’entorn que no podem permetre.
El proper divendres, 5 de febrer, a les 18:30 h., es
realitzarà una xerrada a la biblioteca de Viladecans
sobre l’impacte del Barça Parc a la reserva natural
del Remolar on s’explicarà què és el Barça Parc i
s’exposaran les al·legacions que s’han presentat al Pots contactar amb la Plataforma a
projecte. salvemoliveretes@hotmail.com
Estem segurs que tenim el teu suport, comptem Les nostres raons a
amb tu. www.salvemoliveretes.org
Plataforma Salvem Oliveretes
Concert solidari
Dissabte, 16 de gener, a les 9 del vespre,
a la parròquia de Santa Maria Magdalena (Grup
Sant Jordi, 21)
Cor de Cambra de Cervelló
Dirigit per Josep Caballé
L’entrada serà una aportació voluntària i els diners recaptats es destinaran a projectes solidaris a Gua-
temala.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 29 - Gener 2010 10

11. conèixer càrrec del Grup Tres Torres
secció a
viladecans
El cementiri, segona part
E
n el darrer número que mossèn Samaranch s’obli-
situavem la creació dés de fer constar una data
del nou cementiri que s’ha d’entendre important.
de Sales a mitjans Tampoc creiem que la data fos
del segle XIX. Per afinar una desconeguda: hem de pensar
mica més en la data i al ma- que Samaranch va escriure la
teix temps ampliar les dades consueta trenta quatre anys
sobre la seva construcció, després de l’inici dels tràmits,
hem consultat la consueta de manera algú se’n devia re-
escrita per mossèn Sama- cordar del dia que es va beneïr.
ranch l’any 1900. Hem continuat la recerca en el
La consueta és un llibre en el llibre d’òbits, consultant totes
qual es recullen els costums les inscripcions des de 1866 fins
de la parròquia. Andreu Sa- a 1870 i tampoc hi hem trobat
maranch, a partir de consu- cap referència. Un tros de pa-
etes anteriors avui desapa- L’absis de l’ermita i, en primer terme, dues per entre les pàgines 141 i 142,
regudes, n’escriu una que ell tombes. a on es troben els òbits d’abril de
mateix titula “Història de la 1868, ens dóna la clau. Aquest
parròquia de Sant Joan de Viladecans”. tros de paper és una nota de mossèn Andreu Sa-
El capítol vuitè el dedica al cementiri nou de Sales maranch –la seva cal·ligrafia és inconfusible–, i diu:
i diu: “Bendecido 13 Abril (Lunes de Pascua) de 1868”.
1866 Construcció. Segons consta en un antich inven- Efectivament, el dia 13 d’abril de 1868 va ser dilluns
tari de la Ermita de Salas en el que es fa cunstar que de Pasqua, i com era costum es va celebrar l’aplec
posseix terras á ella anexas, se consigna la posibilitat de de l’ermita de Sales, celebració que es va voler fer
fer en las mateixas el nou Cementiri. coincidir aquell any amb la benedicció del nou ce-
mentiri.
En 1866 pues, una Comissio presidida per el Rector Rt.
Lluis Grau solicita al Sr Bisbe la porció de terreno necesari Si suposem que va entrar en funcionament un cop
per construhirlo, el cual fou concedit a precisa condicio de beneït, aleshores la primera sepultura del nou ce-
ser parroquial, estar garantits els drets de la Iglesia y cele- mentiri de Sales correspon a Carme Antonés i Fi-
bracio de funerals; y que el rector habia de tenir clau. guerola, de vint-i-set anys, morta el mateix dia tret-
ze i enterrada l’endemà dia catorze.
Concedit el terreno y permis per el Sr.Bisbe se alsaren
las parets cuberta sos gastos ab una suscripcio en diner, Dos anys després, el 1870, el cementiri va passar a
treball y transports. Ademes se desde anys se reservaban mans de l’ajuntament. Acabarem aquest article amb
productos del Cementiri Vell y se invertiren fondos de la la descripció que en fa Andreu Samaranch d’aquest
Obra. El Ajuntament com a tal no coopera en rés. fet.
A continuació fa esment dels preus dels nínxols que Incautació per el Municipi. En 1870 el Alcalde feu fer
ja s’havien fixat quinze anys abans. entrega [entregar] al rector de tot lo del Cementiri. Nom-
bra una Junta de la que era vocal nato el Rector. Consta
Drets de la Obra. Per acort de 17 febrer de 1851 entre Jun-
en acte una protesta de la municipalitat [municipalitza-
ta d’Obra, Ajuntament y propietaris; per cada nicho debia
ció] del Cementiri, puig es y ha de ser parroquial.
abonarse 10 pesetas a la Obra, y si era ab ossera 15 pst.
En 1885 el Sr Bisbe maná en decret de Sta Visita ques fes
Com fos que en 1875 alguns no volgueren pagar aques-
un reglament y fos presentat per sa aprobacio. En 1887
tos drets, la Junta d’Obra acudí al prelat y aquet al Sr.
se feu el reglament actual que tan sols fou aprobat pel Sr
Governador qui en resolucio de……………maná foren
Governador.
pagats els referits drets parroquials.
A la consueta no trobem cap referència a la data de Jaume Lligadas Vendrell
benedicció del cementiri. Se’ns fa estrany pensar
Viladecans, punt de trobada - Núm. 29 - Gener 2010 11