Viladecans, Punt de Trobada. Publicació independent d'informació i opinió

1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
26 Any 3
15 d’octubre de 2009
Publicació independent d’informació i opinió
La situació de Roca
Abans de les vacances d’aquest any l’empresa Roca presentava un ERE amb el qual pre-
tén acomiadar 713 treballadors de l’empresa i uns 341 a la factoria de Gavà- Viladecans.
A Viladecans, aquest ERE ni és el primer ni el de la primera empresa que aquesta male-
ïda crisi s’ha cobrat, però, aquest cas, el de l’empresa Roca, té una importància cabdal
a l’hora d’analitzar el futur del nostre teixit industrial i el cost social que pot suposar
per a la nostra vila i la veïna Gavà l’acomiadament d’aquesta quantitat de treballadors
en aquesta factoria. A ningú no se li escapa que aquesta empresa és la que dóna feina a
més ciutadans i el dany gravíssim que pot suposar per al global de les dues poblacions
el deixar moltes famílies sense ingressos i de retruc afectar negativament al comerç local
i tot el sector serveis.
Sobre la responsabilitat social d’aquesta empresa, què dir? Doncs parlem d’una les mul-
tinacionals catalanes més importants que té factories a molts països i que ara, oblidant la
seva historia a Gavà i Viladecans, prefereix un guany ràpid i sense escrúpols que mante-
nir en l’empresa aquells que amb seu esforç l’han feta gran.
La representació dels treballadors no sol·licita sinó que exigeix l’anul·lació dels acomia-
daments i també demana un pla industrial per donar viabilitat a aquesta empresa, per-
què no es converteixi en un futur en un gran magatzem.
Els treballadors i els sindicats de Roca, amb els Ajuntaments i la ciutadania de les nos-
tres poblacions, no poden perdre aquesta batalla i s’ha de fer enrere aquest ERE que pot
suposar el principi del final d’aquesta factoria de Roca.
Sumari
2 Jornada de la xarxa Parlar per Conviure. Laura Barrio
Equip de redacció
3 Formar part d’ASDIVI. Mercè Ginés Anna Besora
4 Todos, todas somos (dis)capacitados. Susana Gallego M. Carmen Castellano
Maria Comas
5 Atura’t! Ricard Caba Encarnació Garcia
6 Benvinguts a la república independent del periodisme Josep Ginjaume
comarcal. Marc Pidelaserra Josep Lligadas
Víctor J. Martínez
7 Català per a persones novingudes. Idoia Baixench Miguel de la Rubia
7 Saint Herblain - Viladecans. Montse Pastor Mercè Solé
La distribució d’aquest butlletí es fa
8 Sóc dona, sóc diferent. Bàrbara Lligadas per correu electrònic. Si no desit-
geu rebre’l només cal que ens ho
9 ¿Per què serveix el teatre?Jordi Lligadas comuniqueu. I si voleu que li envi-
em a un amic o amiga vostres, feu-
10 Noa a l’Àtrium. Xavier Ramírez nos arribar la seva adreça. Gràcies.
11 La Roca es mobilitza Si voleu enviar articles per publi-
car, tingueu en compte que han
12 No ho entenc... Jordi Mazón d’anar signats i no sobrepassar
les 40 ratlles o les 600 paraules.
13 Socialisme en retrocés. Carles Lozano
14 Les nostres entitats: Raíces de Andalucía. Josefina Delgado El nostre correu electrònic:
puntviladecans@telefonica.net
15 Conèixer Viladecans: La inauguració de la nova seu de l’Ajun-
El nostre bloc:
tament a la Torre Modolell. Jaume Lligadas http://puntviladecans.blogspot.com
17 El personatge: Paquita Térmens, la història de Cal Menut.
Josep Lligadas

2. Grup Tres Torres Viladecans Divendres 30 d’octubre,
a les 7 del vespre,
a la sala d’exposicions
de la Torre del Baró
Presentació del llibre
Viladecans 1930-1980.
La mirada d’Antònia Doñate
de Josep Lligadas Vendrell
Presentarà l’acte:
Maria Victòria Herrero, vicepresidenta del Grup Tres Torres
Parlaran:
Maria Salmerón, tinenta d’alcalde i regidora de Patrimoni Cultural
Andreu Comellas, fill d’Antònia Doñate
Josep Lligadas, autor del llibre Grup Tres Torres
Jornada de la xarxa
Parlar per Conviure
El passat 3 d’octubre es va celebrar a Can Batllori una jornada de formació i difusió del voluntari-
at lingüístic de Viladecans. La jornada es va dividir en dues parts. La primera era per a voluntaris
lingüístics i consistia en dues hores on un professor va aportar recursos i mètodes per dur a terme
la tasca de voluntariat. La segona era oberta a voluntaris, alumnes i a la gent de Viladecans en
general. En aquesta segona part, que va durar una hora aproximadament, voluntaris i alumnes
de diferents parts de la ciutat van explicar les seves experiències. Tot i així es va notar força l’ab-
sència de públic, ja que en la segona part de la jornada, oberta a tothom, amb prou feines podien
comptar-se trenta persones.
Considero que la feina d’integració i ajut que duem a terme els voluntaris és important en una
societat cada cop més plural i tinc la sensació que la gent no està conscienciada que la llengua
és l’eina més necessària per obrir fronteres. A Viladecans hi ha molta publicitat distribuïda so-
bre aquesta tasca, fent crida tant a voluntaris com a alumnes, però encara queda molt per fer en
aquest aspecte. Va ser un matí força enriquidor, ja que la tasca de voluntaris i ajuntament és real-
ment important, i a mi personalment, el voluntariat em fa créixer com a persona.
Laura Barrio Aguilar
Viladecans, punt de trobada - Núm. 26 - Octubre 2009 2

3. Formar part d’ASDIVI
P
er a mi formar part un altre munt de possibilitats. He als usuaris més grans: joves i
d’ASDIVI (Associació pogut assistir a xerrades, confe- adults. L’objectiu és donar sentit
de Disminuïts de Vila- rències, dinàmiques de grup... al seu temps lliure i diversificar
decans) ha estat de gran que m’han enriquit i m’han do- les activitats d’oci fent-les d’una
ajut. En primer lloc per assumir nat noves habilitats socials i emo- part més saludables i d’una altra
el problema de tenir un fill amb cionals per tirar endavant amb més enriquidores. En un principi
greus dificultats en el desenvolu- els conflictes que m’han sorgit. el nois i noies més autònoms po-
pament, i més tard per portar una Gràcies a ASDIVI tant la meva fi- dran decidir i programar les acti-
vida més o menys normalitzada. lla com jo hem pogut gaudir d’ac- vitats dins els límits que els mo-
El gran avantatge d’estar associat tivitats per omplir el temps d’oci: nitors puguin oferir, comptant
a un col·lectiu que té inquietuds manualitats, reforç escolar, dansa, amb la rendibilitat dels recursos
i problemes semblants als teus és esplai... L’Esplai dóna la possibili- que ofereix ASDIVI i els del propi
que et sents molt acompanyat. tat als infants i joves discapacitats municipi.
La discapacitat és un camí difícil de fer activitats lúdiques, excur- No fóra honrat dir que associar-
i són molts els moments que ne- sions, sortides, colònies... Tenim se només comporta beneficis, és
cessites d’un guia. En definitiva la immensa sort de comptar amb ben sabut que l’entesa dins un
ha estat un lloc on han acollit monitors de lleure voluntaris que col·lectiu a vegades és difícil.
molt bé la meva filla, on he tro- programen i porten a terme acti- Malgrat que això també és part
bat recursos i he rebut el suport vitats educatives que promouen de la vida social: escoltar altres
emocional que necessitava. l’autonomia i potencien les capa- criteris i opinions, posar-te al lloc
Per una banda tens un ajut molt citats que els nostres fills posse- de l’altre, cedir a vegades, fer
valuós que consisteix en l’experi- eixen. També s’ha ofert sempre concessions, negociar, fer de me-
ència dels pares veterans. Quan et en paral·lel activitats per a pares: diador... Ja veieu que no defallim,
trobes amb persones que ja han gimnàstica, ioga, manualitats... trobem sempre el positiu, il·lusió
recorregut part del teu camí, que D’altra banda ASDIVI possibilita i energies, però massa sovint ens
et poden assessorar sobre temes emprendre iniciatives conjuntes, falta el bàsic: els diners per mate-
jurídics, assistencials, ajuts econò- reclamar drets o fomentar valors rialitzar les iniciatives.
mics, consells per solucionar i fer de solidaritat en la comunitat. Des Després d’explicar-vos què tro-
front als problemes de la teva vida d’ASDIVI se seguiran impulsant baràs si véns a formar part d’AS-
quotidiana, etc., és molt d’agrair. diversos projectes per millorar la DIVI voldria acabar convidant-te
Moltes vegades quan un decau i li integració i convivència amb la a fer-nos una visita: necessitem
manca la força i energia que un fill discapacitat: centre ocupacional, moltes mans i idees. La visita la
disminuït requereix, tenir a prop casals d’estiu, esport, lectura, re- pots fer real o virtual ja que dis-
una espatlla on recolzar-se o algú vista, ludoteca, casals de Nadal i posem d’un lloc web www.asdivi.
que t’escolti, no té preu. Setmana Santa, Esplai, pisos tute- entitatsviladecans.org. Agrairem
Un altre punt a favor és que he lats, Espai de trobada... el suport de qualsevol viladeca-
tingut accés a l’assessorament de Aquest últim és molt necessari: nenc o viladecanenca, entitat o
professionals (advocats, psicò- consisteix en crear un lloc d’en- empresa que ens vulgui aportar
legs...) ja que ASDIVI està asso- contre i programació del temps recursos humans o econòmics.
ciat a Cordibaix i això ens obre lliure en els dies laborables per Mercè Ginés
Viladecans, punt de trobada - Núm. 26 - Octubre 2009 3

4. Todos, todas somos (dis)CAPACITADoS
E
l pasado domingo 4 de octubre desde el Centro Ocu-
pacional Caviga y la Asociación de Padres del mismo,
organizamos una salida muy ambiciosa y diferente a las
realizadas anteriormente. Una vez al año se tiene la cos-
tumbre de reunirnos profesionales, familiares y usuarios para
pasar un día todos juntos, haciendo una visita turística, después
pegarnos un buen atracón de comida y acabar con una tarde de
baile. Nuestro propósito este año era pasar un día no sólo de
ocio, sino poder enriquecernos en otros muchos aspectos.
Esta vez escogimos el Centro Esplai en el Prat de Llobregat para
este evento. Después de todo el trabajo realizado de organización
y el riesgo que teníamos de que la jornada no satisfaciera las ex-
pectativas de los familiares, puedo decir que fue todo un éxito.
En el Centro Esplai estaba todo preparado, tal y como acordamos.
Para los familiares, el día trascurrió entre ponencia y ponencia,
dándonos al final de la jornada múltiples agradecimientos por el
nuevo formato. Mientras, los usuarios y las usuarias estuvieron
haciendo actividades dirigidas por monitores del Centro Esplai,
en las cuales se lo pasaron muy bien, logrando pasar un día lúdi-
co-formativo todos juntos en otro escenario fuera del taller.
Contamos con la presencia del psicólogo Tomás Castillo, el cual
nos dio una visión muy positiva de las personas con discapaci-
dad puesto que... ¿quién de nosotros no es discapacitado o lo será
en un futuro? ¿Acaso es algo malo la diversidad en las personas?
¿Y lo enriquecedor que supone ello? Todos, con nuestros puntos
fuertes y nuestros puntos débiles conseguimos mejorarnos como
personas gracias a esta diversidad.
Otro de los conferenciantes fue Eric Villalón, uno de los expedi-
cionarios que logró llegar hasta el Polo Sur junto a dos compañe-
ros más, todos ellos con algún tipo de discapacidad. Con esta ex-
periencia nos demostraron que todos, en la medida de lo posible,
somos capaces de alcanzar metas que ni siquiera imaginábamos.
También tuvimos un espacio para trabajar con las familias en el
proyecto que queremos llevar a cabo: se trata de grupos de apoyo
familiar, donde las familias puedan beneficiarse unas de otras a
raíz de las experiencias vividas, las cuales muchas serán similares
y otras podrán hacer abrir los ojos a futuras vivencias. También
será un espacio donde puedan resolver dudas, recibir orienta-
ción, así como información sobre temas que les preocupen.
No olvido mencionar que también se comió estupendamente y
que comenzamos el día con una buena chocolatada para empezar
con buen sabor de boca.
Esperamos que este tipo de jornada pueda tener el mismo éxito
en futuras ocasiones y que suponga para los usuarios y usuarias,
familiares y profesionales una forma de prosperar en sus vidas,
tanto a nivel personal como a nivel profesional.
Susana Gallego
Viladecans, punt de trobada - Núm. 26 - Octubre 2009 4

5. Atura’t!
E
l passat dimecres, pi, donen joc als culpables de
dia 7 d’octubre, es tot plegat, i emmascaren una
va escenificar l’au- necessitat de seguir creixent i
diència pública, con- creixent perquè deuen creure
vocada per l’alcalde de Vila- que la solució a la crisi passa
decans, per donar compte del per apostar pel mateix siste-
Pla d’Acció Municipal (PAM), ma que ha omplert les but-
ara que estan a mig mandat. xaques a uns pocs, que ens
A més l’acte va donar punt i ha endeutat en excés a molt
final al procés de “participa- altres i ens ha fet viure una
ció” del Pla Local d’Habitat- falsa felicitat a tots plegats.
ge de Viladecans (PLHV).
Hi ha altres maneres d’enca-
En definitiva, vam sortir total- rar el futur, tant o més ago-
ment descol·locats. D’una banda el PAM, segons Ells, sarades i atrevides com les que Ells proposen. A tall
l’equip de govern, ha acomplert el 7’5% de les seves d’exemple, el decreixement. El decreixement és saber
accions, i gairebé el 80% estan en procés d’aconse-
aturar-se i canviar el rumb en el moment que hem ar-
guir-se, mentre que el 12’5% restant, ho donen com a
ribat massa lluny. És escollir la simplicitat quan s’evi-
impossible. Es van congratular de la situació, perquè
dencia que l’abundància no ens fa feliços.
el PAM va “vent en popa”, i ho justifiquen perquè
van plantejar uns objectius realistes i tocant de peus El model econòmic actual, segons el prestigiós eco-
a terra, cosa ben estranya perquè estem acostumats nomista francès Serge Latouche, ha fracassat (la fa-
que s’omplin la boca de promeses electoralistes difí- llida de les finances i l’economia mundial i el canvi
cilment assumibles. Serem bons i ens alegrarem, i els climàtic en són la mostra més dramàtica) i els hu-
desitjarem un bon final de mandat. mans podem aprofitar aquest col·lapse per canviar
les regles de joc, deixar de créixer i créixer, i apostar
Però d’altra banda, van presentar les respostes i
per una “societat autònoma i ecònoma”. Latouche
conclusions del PLHV, un document que en grans
proposa una sèrie d’objectius per dur a la pràctica
línies pretén aconseguir encabir, dins la ciutat, 4.880
el decreixement, el que ell anomena les 8 “R”:
habitatges nous els propers deu anys, segons Ells,
per anar assolint el 15 % del total d’habitatges de • Revaluar els valors en què creiem i al voltant
Viladecans que han de tenir algun tipus de protec- dels quals organitzem la nostra vida.
ció social, segons marca la llei, i fer possible que els • Reconceptualitzar la nostra mirada sobre el
joves de Viladecans, tot i l’existència de prop de món (per exemple, repensar conceptes com la
3.000 pisos buits a la ciutat, no hagin de marxar de riquesa o la pobresa).
la ciutat per manca de pisos. A més, el PLHV disse- • Reestructurar el sistema de producció i les rela-
nya estratègies per reformar els edificis antics, i do- cions socials en funció del canvi de valors.
tar la ciutat d’equipament d’habitatges dotacionals • Redistribuir les riqueses i l’accés al patrimoni
per a joves i gent gran. cultural.
Llàstima que els pocs que vam fer l’esforç de parti- • Relocalitzar: tota la producció que es pugui fer
cipar en el “procés participatiu” no ens sentim reco- a escala local per a les necessitats locals, hauria
neguts, ni complaguts, en les respostes a les nostres de ser realitzada localment.
aportacions, ni en les conclusions del PLHV, en defi-
nitiva una altra pantomima per omplir l’expedient. • Reduir l’impacte sobre la biosfera dels modes
de producció i de consum.
Ens volen fer corresponsables d’uns projectes, que
venen plens de bones intencions, però que conjun- • Reutilitzar els aparells i els béns d’us, en lloc de
tament amb els projectes faraònics de Vilamarina, llençar-los.
el Pla de Llevant a Oliveretes, el Parc Aeroespacial i • Reciclar el rebuig de la nostra activitat.
de la Mobilitat-Delta Parc, el Parc de Negocis, l’edi- Més informació: http://decreixement.net/node/1108
fici Bitàgora, el Barça Parc, i el Parc de Delta, que
Ricard Caba i Calbet
segons Ells, faran que la ciutat pugui sortir enfor-
tida de la crisi, oferint feina dins el mateix munici-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 26 - Octubre 2009 5

6. Benvinguts a la república
independent del periodisme comarcal
F
eu un exercici: sabeu 30 municipis al Baix Llobregat, jans comarcals que hi ha, que
quin és l’escàndol po- cadascú amb la seva revista men- pretenen cohesionar la comarca
lític més gros de Sant sual, el 60% també amb ràdio i acostar les diverses realitats lo-
Climent de Llobregat? pròpia, i una desena tenen te- cals de tots els municipis a tot-
O sabeu quantes persones saben levisions, ja sigui en analògic o hom, estan directament “com-
parlar català a la comarca? O sa- per internet. Quin és el resultat? prats” pels consistoris. Comprats
beu quin és el municipi amb més Que ningú no pot contestar a les amb subvencions molt sucoses
endeutament bancari del Baix? tres preguntes que he formulat al que permeten: 1- Que el mitjà en
Si? Ho sabeu? Felicitats doncs, principi. qüestió no desaparegui; i 2- Que
perquè això no ha sortit publicat No sé si la coneixereu, però la apareguin les informacions que
enlloc. I és que els periodistes figura del “cap de comunicació” l’ajuntament vol. És una extorsió:
que intentem explicar el que pas- d’un ajuntament és l’agutzil més si no publiques el que et dic, no
descarat de la llibertat de premsa. tens pasta, i per tant desaparei-
Fa quatre dies els regidors d’ICV xes. Així de democràtic.
de l’ajuntament de Sant Feliu van Segurament, publicacions com
demanar la dimissió de la perso- Llobregat Media i la Premsa del
na responsable de comunicació Baix (els mitjans on treballo)
del consistori, perquè fa anys que desapareixeran, perquè no in-
no apareix cap informació seva teressa que expliquem les coses
a la ràdio municipal. O que algú que els ajuntaments no volen
pregunti a la Plataforma Salvem que s’expliquin, i per tant no te-
Oliveretes, per exemple, perquè nim ni un duro. Però mentres-
cap dels seus articles de denún- tant, s’ha de reivindicar el paper
cia han aparegut a la revista de dels pocs mitjans independents
Viladecans. Quin sentit té fer pe- que tenim, tots fets des del col-
sa a la comarca amb total llibertat riodisme a la comarca? laboracionisme i per la idea ro-
i independència som una espècie Els ciutadans del Baix Llobregat màntica que la informació és un
en extinció a la nostra comarca. estan ofegats d’informació, però servei públic, i tothom té dret a
Bé, si és que alguna vegada han tota és parcial i interessada. Des saber el que passa sense que les
existit. La Transició democràtica que vaig decidir que volia fer un notícies passin per tres-cents fil-
va ser l’anihilació de la lliber- mitjà de comunicació comarcal tres.
tat d’expressió en tota regla, per independent, mai no m’hagués Per cert, l’alcalde de Sant Climent
molt que diguin el contrari, però imaginat que suposaria intentar ha expulsat a tots els regidors i
des que els ajuntaments van de- trencar un “establishment”, que governa en solitari el poble, no-
cidir que tenien “l’obligació de- no sabia ni que existia. A part més el 30% dels habitants de la
mocràtica” d’informar als veïns dels mitjans locals, que són tots comarca parla català habitual-
i veïnes, el que van aconseguir públics i expliquen el que l’ajun- ment, i Sant Boi té un deute de
és desinformar-los del tot. Som tament de torn vol, els pocs mit- gairebé 50 milions d’euros.
Marc Pidelaserra
Viladecans, punt de trobada - Núm. 26 - Octubre 2009 6

7. Saint Herblain - Viladecans
Dissabte 26 i diumenge 27 de setembre
A
finals de juny, respon-
sables de la xarxa Par-
Taller de Sardanes... a l’Entrellaça de
lar per Conviure em
van demanar si podria
Viladecans. Juny 2009
anar a Saint Herblain per fer un
taller de català. La idea em va
agradar i vaig acceptar l’encàr-
rec. Dies més tard em trucà l’Ol-
ga per concretar tots els detalls,
i aqui va començar la història.
M’ha acompanyat l’Anna, amb
ella hem passat el cap de setma-
na a França intentant ensenyar la
nostra llengua.
Enguany a Saint Herblain han ce-
lebrat una trobada amb d’altres i l’altre per adults. Els que van flabiol, i tota la cobla va sonar, i
països i cultures d’arreu del món voler acostar-se al nostre taller en els que van tenir el gust d’apren-
anomenada “Goûts et Couleurs”, van sortir amb unes bones noci- dre la nostra dansa ho van poder
amb espectacles, intercanvis ons i coneixements de Catalunya fer. Pel que fa als companys que
culturals, concerts, projeccions, i del català, els donàrem material ensenyaven el joc de les bitlles
mercat d’artesania, llibres, jocs i nostre i el cedit per Normalitza- catalanes van fer un munt d’ho-
restauració. Ens vàrem barrejar ció Lingüística de Viladecans. El res practicant amb les persones
enmig d’haitians, turcs, bretons... taller dels petits es feia dins d’un que ho desitjaven.
tots presentant el bo i millor de autocar com si comencéssim un Tots hem tornat contents d’haver
la seva cultura, menjars, balls, viatge a Catalunya, era ben ori- fet la nostra feina, donar conèixer
músiques, jocs, artesania... L’or- ginal, els nens i nenes alguns la nostra llengua i la nostra cul-
ganització va ser prou bona per acompanyats pels pares van pas- tura.
lligar tots els actes que es van fer sar-s’ho bé i segur que algunes
entre el dissabte i el diumenge. El Per acabar dir que la família on
paraules dels contes i les can-
lloc, “La Carrière”, és un paratge vam estar i ens va acollir va ser
çons que els vam explicar i cantar
preciós enmig de la natura just a extraordinària, no podríem mi-
els recordaran. En acabar els vam
la riba d’un llac; això feia que no- llorar el tracte i tot el que ens van
donar contes i pósters.
més mirant l’entorn ja et sentis- donar i ensenyar. Tant l’Anna com
Voldria remarcar que amb nosal- jo pensem que ara sí que ja tenim
sis integrada dins d’aquell munt tres van venir tres persones que
d’activitats programades. un lligam amb Saint Herblain que
van fer el taller de sardanes i dues mai no voldríem trencar.
El nostre taller de català va tenir pel taller de les bitlles. Tots ells
dues parts: una per la mainada van fer la seva feina, la tenora, el Montse Pastor i Pujadó
Català per a persones novingudes
La Secretaria per la Immigració de la Generalitat de Catalunya ens ha concedit l’alfabetització al català
de 20 persones del nostre municipi, que no sàpiguen ni llegir ni escriure en català ni en cap llengua
llatina preferiblement. La formació és totalment gratuïta.
Els cursos s’impartiran a l’Escola d’Adults de Viladecans els dimarts i els dijous de 10 a 12h. L’inici és el
proper 6 d’octubre i finalitza el 15 de desembre.
Cal posar-se en contacte amb Rakel Zamora o Pepi Venegas per tlf: 936351800 o al correu electrònic
convivencia@viladecans.cat.
Idoia Baixench Rodríguez
Regidora de Convivència i Cohesió Social
Viladecans, punt de trobada - Núm. 26 - Octubre 2009 7

8. Sóc dona, sóc diferent
Q
uan jugava al pati de l’escola Aquest és per a mi un feminisme mal entès.
jo era de les que de tant en tant Per a mi no és vàlida aquesta concepció de
m’apuntava a jugar a futbol, pèrdua de valors femenins per adaptar-se al
no era cap gran jugadora, però món masculí. Trobo una llàstima que les do-
m’agradava sentir que jo també podia fer nes masculinitzin els seus patrons per pros-
el que feien els nois, que podia ser tinguda perar professionalment. Que Carme Chacón
en compte en aquell grup del sexe oposat. faci campanya electoral embarassada és una
Amb els anys he anat prenent consciència imatge de normalització molt potent, però que
de l’existència dels gèneres d’una forma renunciï a gaudir de tota la baixa de materni-
més racional, més reflexiva i més madura; tat és un pèssim exemple a seguir. El que hau-
però sovint penso en aquella reivindicació ria d’haver fet és aprofitar la seva condició de
que jo feia des de ben petita. “mare pública” per reivindicar una baixa de
De manera inconscient sabia que la socie- maternitat més àmplia, un mínim de sis me-
tat es dividia en dues, i no volia ser exclosa sos, que és el temps mínim que la OMS reco-
d’enlloc. Per què per ser nena només podia mana que les mares haurien de donar el pit.
jugar a la corda –per sort, a la meva escola, Per a mi la diversitat és riquesa. Les dones
també hi havia nens que hi jugaven–? Però i els homes som diferents, i això és riquesa.
anem més enllà, parlem una mica més dels Per què destruir riquesa? Hem de treballar
patis de les escoles. Aquells i aquelles que perquè les dones i els homes tinguem igual-
hàgiu anat a escoles mixtes, feu un croquis tat d’oportunitats i les dones puguem arri-
mental de la divisió de l’espai. Segurament, bar allà on ens mereixem arribar, sense que
la majoria de vosaltres obtindreu quelcom la nostra condició de dones sigui una limita-
semblant a un gran espai reservat per al fut- ció. Hem de tenir clar que el gènere és una
bol dels nois, i les noies mirant d’esbargir- construcció cultural, i que com a tal es pot
se al perímetre del pati mentre rebien cops deconstruir i tornar a construir. No és hora
de pilota acompanyats de comentaris com de redefinir els rols de gènere? No hauria de
“t’haguessis apartat!”. Algú em podria dir... ser el segle XXI el segle de l’arribada de la
doncs que aquestes noies facin com tu feies, dona al poder? El segle de la corresponsa-
que juguin a futbol. Però... per què han de bilitat? El segle de la feminització del món?
jugar a futbol? I si no els ve de gust? No se- Doncs, posem-nos-hi a treballar. Fem-ho des
ria més just que l’espai es distribuís d’una de la nostra quotidianitat, des del nostre dia
altra manera o què es fessin rotacions? a dia. Si ens ho creiem, ho farem!
Bàrbara Lligadas
Emmeline i Christabel
Pankhurst, dues de les su-
fragistes britàniques que
aconseguiren el vot per
a la dona al seu país.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 26 - Octubre 2009 8

9. ¿Per què serveix el teatre?
El teatre serveix per vèncer la timidesa, aprendre a vocalitzar, posar límits al xerraire, donar seguretat
a qui se senti insegur. Serveix per un munt de coses: per a tot el que he dit i per molt més.
També hi ha exercicis que serveixen per saber-se moure sobre un escenari, especialment als que estan
despistats i distrets. No importa qui ho fa millor o pitjor. El més important és tenir sang, donar tot el
que tens. Es poden fer gags de dues o tres persones: un pessebre vivent amb humor. O bé la teva pròpia
obra de teatre. I si la pots representar, ni que sigui a l’escenari d’una escola, molt millor!
Jordi Lligadas Vendrell
Viladecans, punt de trobada - Núm. 26 - Octubre 2009 9

10. Noa a l’Àtrium
R
ecentment han apare- http://www.bdsmovement.
gut als principals mit- net/- i explica que no es tracta de
jans de comunicació boicotejar els israelians, però que
desinformacions sobre tampoc es pot actuar com si la si-
l’oportunitat de boicotejar la tuació fos normal.
actuació de Noa en els actes de També, dintre de la defensa dels
l’onze de setembre. Uns quants drets humans, hi ha la contro-
aclariments i una opinió no esta- vèrsia sobre l’estratègia. Es pot
ria de més. percebre en el text del militant
Fa poc el Fons Públic de Pensions pacifista israelià Uri Avnery «La
noruec es va retirar d’un grup plegaria de Tutu» contrastat amb dignificació del estat d’Israel pas-
electrònic israelià. Les decisions l’article del Dr. Neve Gordon a sa per donar suport al boicot.
d’aquell Fons es prenen en base Los Angeles Times on es fa una És dins d’aquest entorn que apa-
a les recomanacions d’un Consell crida a un ampli boicot mundial reix el boicot cap a Noa o a qual-
d’Ètica. Elbit, l’esmenta’t grup a Israel. Tots dos són companys sevol activitat cultural, esportiva,
electrònic, proporciona un siste- en les manifestacions contra el etc., considerada com una ambai-
ma de vigilància per el mur de mur d’Israel i per la convivència xada cultural del govern israelià.
separació israelià. «Barak proteste entre israelians i palestins, però, Sectors d’esquerres, també dintre
contre le retrait d’un Fonds norvé- en l’estratègia, discrepen. d’ICV, consideren que en con-
gien d’un groupe israélien» La mi- Interessant és també l’aportació tractar-la, la Generalitat, com a
nistra noruega de finances va dir d’un altre jueu, el Dr. Jacob M. mínim, no se suma a una deter-
que no es poden finançar empre- Rabkin, profesor d’història a la minada forma de pressió perquè
ses que contribueixen de forma Universitat de Montreal. Obser- l’estat d’Israel assumeixi la carta
directa a les violacions del Dret va que Theodore Herzl, funda- dels drets humans. En el cas de
Humanitari Internacional. La dor del sionisme, considerava els Noa s’ha agreujat amb les seves
Norvège adhére à la campagne d’em- antisemites com amics i aliats, opinions/experiències personals
bargo contre Israel pour violation du aquests es volien alliberar dels que és tan lliure de tenir com de
droit humanitaire. jueus, i aquells els volien agru- callar. La seva popularitat pro-
Un fons d’inversió d’Estats Units par a Israel. És poc coneguda la cedeix exclusivament de la seva
es va retirar del fons Leviev sota cordial cooperació de la l’alema- excel·lència com a artista.
el criteri que ajuda a construir co- nya nazi amb el sionisme. Molts Dintre de les opinions, considero
lònies jueves en les zones ocupa- jueus així ho van veure i es van oportú fugir de la superficialitat
des. BlackRock divests from Leviev, oposar al sionisme des de el seu que porta al simplisme i a l’im-
an ‘NYT’ adversiter (and guess who començament. Jueus canadencs properi. El tema es prou delicat i
doesn’t report it). es manifesten en contra de l’abús difícil. Estic a favor de qualsevol
S’està desenvolupant una cam- de poder d’Israel. Encarnen la forma de pressió contra l’estat
panya contra el projecte Agre- diversitat de la vida jueva i des- d’Israel, no pas contra els israe-
xo en Séte per ser considerat un menteixen l’antisemitisme. Són lians. Crec que la Generalitat no
aval a la colonització israeliana molts més els jueus israelians que havia d’haver contractat el sím-
en contra del dret internacional. han marxat cap el Canadà, que bol Noa per a un acte polític/
Agrexco à Séte: une caution à la co- els jueus canadencs que s’han identitari. D’altra banda, que la
lonisation israelienne? establert a Israel. El doctor Rab- cantant Noa porti la seva sensibi-
Busqueu a internet. Hi ha moltes kin diu que cal eliminar el mite litat artística i la seva esplèndida
noticies de boicots institucionals de que l’estat d’Israel representa veu a l’Àtrium serà un goig per
i també de la societat civil. els jueus del món, que la crítica al els viladecanencs. Procuraré es-
estat jueu no és una forma d’an- tar a primera fila, i que se senti
Naomi Klein, la autora de “La
tisemitisme. a gust.
doctrina del chock”, també està a
favor de la campanya BDS (Boi- Són molts els israelians que con-
sideren que un dels camins per la Xavier Ramírez
cot, Desinversions y Sancions),
Viladecans, punt de trobada - Núm. 26 - Octubre 2009 10

11. La Roca es mobilitza
Viladecans, punt de trobada - Núm. 26 - Octubre 2009 11

12. No ho entenc...
P 4
reguntar és humà, i un ri en el govern, que està obligat a No entenc que l’alcalde
acte que crec que cal fo- fer per llei. No és un procés real d’un municipi com Vi-
mentar, sobretot entre de participació. ¿Per què aquesta ladecans hagi de tenir a
el jovent. Personalment por a que la gent s’expressi amb disposició un cotxe privat,
no crec que hi hagi preguntes arguments sòlids? i un xofer particular. I no un cot-
estúpides. Potser n’hi ha de mal xe qualsevol: un de gamma alta
formulades, innocents, o tedio- i d’importació, dels que emeten
ses. Potser algunes de les que jo molts gasos pel tub d’escapa-
formulo tot seguit no agradin a ment. I ho entenc menys en plena
algú, les trobin fora de mida, o crisi econòmica, i en un municipi
fins i tot demagogues. Però els on l’atur és dels més alts de Cata-
asseguro que només són fruit de lunya. L’alcalde hauria de donar
la meva ignorància. M’agradaria exemple, i moure’s en transport
que algú mes les respongués. O si públic, com es fomenta des de
més no, a que serveixin de refle- les diferents administracions. No
xió. En aquest número del Punt crec que els seus deures siguin
de Trobada en poso unes quantes, i tan importants que el transport
en el proper continuaré amb unes públic li ocasioni grans perjudi-
quantes més : cis. I si no, en taxi. No ho entenc.
1 3
No entenc perquè el pla No entenc per què els fa- ¿Que no hem de contribuir tots a
d’habitatge de Viladecans nals del parc de la Marina, minimitzar la despesa pública, i a
diu que fins al 2019 s’han i el passeig de la Riera de evitar l’escalfament del planeta?
5
de fer 4.880 habitatges a Sant Climent contenen No entenc el perquè del
Viladecans, si actualment hi ha llums amb vapor de mercuri, al- projecte del Barça Parc,
3.000 pisos buits (segons el mateix tament contaminant, mentre que al llindar de la zona pro-
estudi), i que s’hagi de construir la resta del municipi són de va- tegida de les Filipines i el
el barri d’Oliveretes i destrossar por de sodi, més netes i amb un Remolar. Hi ha molts altres pro-
una zona agrícola i forestal, amb consum baix. Ho he preguntat jectes, més sostenibles que el que
2.749 habitatges (tot i que segons diverses vegades sense que nin- l’equip de govern “ecologista”
el Pla parcial només en projecti gú me’n doni una raó clara. ¿Hi vol tirar endavant amb el Barça.
2.377). ¿Per què fer aquest barri té a veure que el disseny d’aquest Projectes en què no cal posar un
amb tant de pis buit? ¿Per què parcs sigui dels arquitectes Batlle- totxo, basats en l’educació a la
aquest increment irracional? No Roig, i que tinguin patentat ells ciutadania, i sobretot als més jo-
ho entenc. mateixos aquests fanals? ¿Hi té ves, dels valors de la zona, úni-
2
No entenc com es pot dir alguna cosa a veure que aquests ca. Projectes que podrien ser de
procés de participació arquitectes han treballat per la Di- referència a Europa, basats en
ciutadana del Pla d’habi- putació i per molts ajuntaments l’educació ambiental, i que sens
tatges, on només van ha- de l’àrea metropolitana, com pel dubte atrauria milers i milers
ver-hi 13 aportacions per correu Barça a Sant Joan Despí, sempre d’escolars d’arreu de Catalunya.
electrònic (on 4 d’elles demana- posant els seus fanals? ¿Hi té al- A més a més d’un turisme ornito-
ven informació sobre els pisos de guna cosa a veure amb el fet que lògic no gens menyspreable. Però
protecció oficial), i una reunió que aquest despatx d’arquitectes està no, l’equip de govern no sap fer
donava la sensació de dirigida i vinculat amb antics i històrics res més que projectes faraònics,
controlada per persones pròxi- dirigents del PSC? ¿Per què fa buits de contingut i d’idees, i se-
mes a l’equip de govern, que sal- uns anys es va fer una inversió guir tirant de la construcció. Pro-
taven a la més mínima oposició o i esforç municipal important en jectes del segle passat, caducs en
proposta raonada. El pla de parti- substituir els llums de mercuri aquest segle XXI. ¿Per què no es
cipació ciutadana actual no deixa pels de sodi, i ara en aquesta zo- plantegen diferents projectes, i
de ser un acte més de propagan- nes de nova construcció es posen que la ciutadania els triï?
da municipal de l’equip majorita- milers de bombetes de mercuri?
Jordi Mazon Bueso
No ho entenc.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 26 - Octubre 2009 12

13. Socialisme en retrocés
L
es eleccions celebrades en els darrers patero va guanyar al 2008 amb el 43% de vots,
anys tant al nostre país com arreu d’Eu- va perdre les europees amb un 38%, a quatre
ropa han mostrat una tendència clara: en punts del PP. A més, l’enquesta del CIS d’aquest
molts casos, els diversos Partits Socialistes juliol indica per primer cop que el 67,8% dels
estan perdent suport electoral de forma continua- espanyols tenen “poca o cap confiança” en Za-
da, que s’ha atribuït a la inexistència d’un discurs patero.
d’esquerres que mereixi credibilitat, especialment • A nivell català, José Montilla va arribar a la Ge-
en context de crisi econòmica, que no estan sabent neralitat amb només el 26,8% dels vots, 235.000
gestionar els diferents governs socialistes (de fet, menys que Maragall tres anys abans. Com tots
ja només queden set presidents socialistes en els sabem, gràcies al suport d’Esquerra i Iniciativa,
vint-i-cinc països de la Unió Europea: els d’Espa- Montilla és president tot i haver rebut 139.600
nya, Gran Bretanya, Portugal, Grècia, Àustria, Es- vots menys que Artur Mas. I les últimes en-
lovènia i Eslovàquia). Observem-ho amb més de- questes mostren que en les pròximes eleccions
teniment: municipals Barcelona pot fer un tomb històric
• Les eleccions europees del passat mes de juny i donar la primera victòria en 30 anys a Xavier
el Grup del Partit Socialista Europeu ha perdut Trias i Convergència i Unió.
33 diputats, quedant en només el 25% dels eu- Per què baixen els socialistes arreu? A part de la
roparlamentaris. S’han donat resultats tan de- poca credibilitat dels seus líders en alguns països, el
cebedors com el de França, on el Parti Socialiste retrocés socialista es deu a que no hi ha una respos-
ha compartit el segon lloc amb Els Verds, molt ta d’esquerres a la crisi; l’habitual confrontació dre-
lluny del partit de Sarkozy. ta-esquerra ha quedat superada perquè els governs
• Aquest fet és un reflex del que passa en els prin- socialistes no tenen receptes diferents dels liberals o
cipals països: descens d’un 11 per cent del SPD els conservadors. La recerca d’un referent ha portat
alemany a les eleccions del setembre, enfons- a intentar adoptar Barack Obama com a abanderat,
ament del Partit Laborista britànic (tot apunta tot i que les seves polítiques s’han de qualificar com
a que Gordon Brown perdrà el govern en les a liberals.
eleccions de 2010). Però l’exemple més clar el Alguns pensaran que Viladecans, on el PSC ha
d’Itàlia, on el mal record de l’últim govern de guanyat totes les eleccions des de 1982, és un món
centre-esquerra fa possible un líder tan desau- apart. Però apuntem només una dada: en les úl-
toritzat i reprovable com Berlusconi continuï times municipals (2007) el PSC va retrocedir dels
derrotant-los. 11.239 vots a només 9.133; és a dir, va perdre 2 de
• El nostre país també reprodueix aquesta ten- cada 10 votants.
dència: tot i que nivell estatal, el PSOE de Za-
Carles Lozano
Viladecans, punt de trobada - Núm. 26 - Octubre 2009 13

14. les nostres entitats
Raíces de Andalucía
E
l pasado domingo 4 de octubre se ha celebrado la primera Ro-
mería de Viladecans organizada por el Centro Cultural Raíces
de Andalucía. La Romería por ser la primera ha tenido gran
éxito de asistencia, en parte debido a las buenas relaciones que
tenemos con diferentes entidades culturales tanto de la ciudad de Vi-
ladecans como de la provincia, y en parte al buen hacer de nuestros
socios. El motivo de organizar la Romería en estas fechas y no en el
mes que la teníamos pensado ha sido por varios imponderables ajenos
a nuestra voluntad.
Raíces de Andalucía, está todo el año potenciando cualquier evento que
nos acerque a nuestra querida tierra andaluza, como por ejemplo:
• En el mes de febrero y año tras año desde nuestra fundación, allá
por el 2004, Raíces presenta la Semana Cultural en Viladecans, don-
de celebramos el Día de Andalucía con una exposición so-
bre la Cruz de Mayo, y presentando un gran espectáculo
flamenco con los cuadros de Raíces.
• En el mes de marzo tuvo lugar el II Concurso de Saetas
denominado Ciudad de Viladecans, con gran acogida, y
los trabajos presentados de gran calidad.
• En el mes de abril nuestro cuadro de baile participó por
invitación en varias casetas de la Feria de Abril catalana y
en la festividad de Sant Jordi presentamos un stand donde
varios socios de Raíces leyeron poemas.
• En el mes de mayo, durante la Feria de San Isidro, cola-
boramos con un stand donde se degustó el célebre “rebuji-
to” andaluz y nuestros cuadros flamencos realizaron una
exhibición de arte.
• También y como cada año fuimos invitados por la Casa de Andalu-
cía de Blanes a su romería.
• Se terminó el curso con la actuación de todos los componentes de
los cuadros en un espectáculo flamenco que tuvo gran afluencia de
público.
• En el mes de septiembre colaboramos varias entidades en la presen-
tación del Mamut de Viladecans.
• En ese mismo mes y durante la fiesta mayor de Viladecans, por in-
vitación de su Ayuntamiento nuestros cuadros flamencos actuaron
en la plaza de Europa.
• Tenemos previsto en próximas fechas realizar una peregrinación a la
Ermita de Sant Ramon.
Josefina Delgado
Para contactar con nosotros:
Correo electrónico: raices.de.andalucia@ya.com
Nos reunimos los martes de 6 a 8 en la plaza de la Hispani-
dad y los miércoles de 6 a 8 en el auditorio Pablo Picasso.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 26 - Octubre 2009 14

15. conèixer viladecans
La inauguració de la nova seu de
l’Ajuntament a la Torre Modolell
A
l’any 1920, el dia 8 de
setembre, diada de
Festa Major, es va in-
augurar la nova seu de
l’Ajuntament al palau de Mag-
dalena Modolell, cedit al poble
de Viladecans pels marmessors
de la seva herència. La festa va
comptar amb la presència d’Àn-
gel Guimerà i els ciutadans van
poder visitar la Casa de la Vila
en jornada de portes obertes els
dies 10 i 11. Tot plegat va servir
per celebrar, encara que de forma
avançada, la Diada Nacional de
l’onze de setembre.
El diari “La Veu de Catalunya” en Andreu Samaranch Àngel Guimerà
l’edició de tarda del dia 14 i del matí
del 15, en fa la següent crònica: Es cantaren “Els Segadors” i es do- cans tres anys abans, però seguia
naren visques a Catalunya. mantenint la condició de mar-
A Viladecans.
A la galeria de la Casa de la Vila es messor de l’herència Modolell.
En aquesta vila es va celebrar la Di-
va servir un xampany d’honor, que Des del primer moment es va opo-
ada Catalana.
presidí don Angel Guimerà. sar que l’Ajuntament s’instal·lés
Al matí hi hagué un solemne ofici a a Can Modolell perquè, segons
El Batlle del poble don Roc Mas, va
la Parròquia, molt ben engalanada. el seu entendre, contravenia les
donar mercès als concorrents i a les
Mossèn Eduard Roman, vicari de representacions nacionalistes dels al- disposicions testamentàries de
la dita Parròquia, féu un parlament tres pobles. Magdalena Modolell. Samaranch
brillant, que acabà cantant les belle- defensava que l’edifici havia de
A la tarda es féu la processó, essent
ses de la llengua pàtria. ser centre catòlic i per això va
pendonista el senyor Bassols i cor-
A la tarda tingué lloc el descobri- donistes don Adolf Ros i don Josep demandar als seus companys de
ment d’unes làpides que porten els Feliu. marmessoria en considerar que
noms d’en Prat de la Riba i Angel no es respectava la voluntat de la
A la nit es va aviar un magnífic cas- difunta.
Guimerà, a dos carrers que conver-
tell de focs artificials, i va tenir lloc a
geixen a la Plaça. Mossèn Samaranch descriu així
l’envelat la representació de “L’àni-
Després de descobrir les làpides el ma és meva” per la companyia “No- l’acte d’inauguració de la nova
digne batlle va parlar en nom de lla”, ocupant una de les llotges en seu de l’Ajuntament:
l’Ajuntament; don Adolf Ros, advo- Guimerà, la comissió organitzadora La procesion del apostolado se es-
cat assessor de la corporació, va fer d’aquesta Diada ha donat mercès a tableció en septiembre, y nunca se
un patriòtic parlament; i en repre- don Ramon Taxonera i altres perso- suspendió hasta que en 1920 dege-
sentació dels Presidents de la Man- nes de la colònia estiuenca per llur neró en un acto politico separatista
comunitat i Diputació, el nostre ben cooperació. inaugurando la Casa Torre Modolell
volgut diputat senyor Bassols en bri- como Casa Consistorial, presidiendo
Mossèn Andreu Samaranch, ca-
llants paràgrafs clogué l’acte, essent la fiesta el diputado Sr. Bassols en
pellà de tarannà integrista, havia
molt aplaudit. representación de la Diputación y
renunciat a la rectoria de Vilade-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 26 - Octubre 2009 15

16. Mancomunidad celebrando una dia- punt per inaugurar el nou Centre
da catalana organizada por los seño- Catòlic al mateix temps que la
res Taxonera, que acabó con un tris- nova seu de l’Ajuntament. Però
te incidente, puesto que uno de los mossèn Andreu Samaranch es va
concurrentes al festín de Baltasar Sr. oposar novament a aquesta de-
Consul (Juez Suplente) asistiendo cisió de la majoria de l’herència,
a la procesión cívica religiosa cuyo demandant per segona vegada
pendonista era Bassols, víctima de als seus companys marmessors i
un ataque de apoplegia, se desploma aconseguint que el Tribunal Ecle-
al paso frente al Convento convertido siàstic paralitzés el procés sense
en Casal Catolich (nacionalista mas que es pogués dur a terme la in-
que católico, que habia de inaugu- auguració del nou Centre.
rarse en el dia siguiente), falleciendo Aquesta estranya situació de te-
aquella misma noche, mientras sus nir un local amb sala de teatre i
compañeros y correligionarios asis- no poder-lo fer servir per ordre
tian a la función teatral de “L’ANI- del jutge la trobem reflectida en
MA ES MEV A”, de Guimerá, que Enric Prat de la Riba
la visita pastoral de 15 de gener
presidia, y a cuyo personaje así como de 1921:
a Prat de La Riba dedicaron las dos dria anar uns anys enrera, con-
… está en formación un Centro Ca-
calles afluentes a la plaza, sustitu- cretament fins el 1910.
tólico cuyos reglamentos obran en
yendo al efecto, la antiquísima de És en aquest any, quan Magdale- esa Secretaria de Cámara desde 15
San Juan. na Modolell encarrega a l’arqui- de Agosto de 1920 y que a pesar de
Firmo Cònsul i Borrull, va morir tecte Josep Azemar la construcció tener ya local adecuado y estar ins-
el dia 10 de setembre de 1920 a d’un edifici al carrer de l’Estrella critos buen número de socios no ha
l’edat de 48 anys víctima d’una per a escola catòlica de nenes. A podido inaugurarse por causas aje-
embòlia. Samaranch va conside- la seva mort l’edifici ja era acabat, nas a la voluntad del Señor Ecónomo
rar que aquesta mort era un càstig però en no trobar cap congrega- y del pueblo.
diví, quan la compara amb la de ció de monges que se’n volgués
Finalment hi va haver un període
Baltasar rei dels caldeus, que va fer càrrec, la majoria dels mar-
en què el Convent va poder ser
morir la nit després d’organitzar messors van optar per instal·lar
utilitzat com a Centre Catòlic,
un banquet amb concubines i ado- en aquest edifici, que aleshores ja
però la història va acabar com
rant déus pagans. Fixeu-vos que tothom anomenava “Convent”,
molt probablement ja us heu ima-
la processó es va celebrar el dia 8, el Centre Catòlic que Magdalena
ginat: Samaranch va guanyar el
però Samaranch, per fer-s’ho ve- Modolell havia previst en la clàu-
plet i el convent es va convertir
nir bé, va avançar més d’un dia la sula sisena de la seva memòria
l’any 1930 en el col·legi de la Sa-
mort de Firmo Cònsul. testamentària.
grada Família.
Per entendre el perquè Sama- Després de fer les obres neces-
ranch destaca el fet de que Firmo sàries per dotar les instalacions Jaume Lligadas Vendrell
Cònsol es desplomés al passar d’una sala per fer teatre i projec-
per davant del “Convent”, cal- cions de cinema, tot va quedar a
Viladecans, punt de trobada - Núm. 26 - Octubre 2009 16

17. El personatge
Paquita Térmens,
D
arrere de la masia
de Cal Menut hi ha
molts segles d’histò-
ria. Al segle XIII ja es
la història de Cal Menut
parla d’una casa en aquell lloc.
I ara la història continua. Ara,
al segle XXI, aquella masia està
identificada amb una persona
que hi ha viscut 76 anys: des de
l’11 de desembre de 1922, en què
hi va néixer, fins a finals de 1998.
Paquita Térmens ens desgrana el
record d’aquella vida dura i feliç
alhora.
- Comencem pel nom. Cal Menut, de
què ve?
- N’hi ha que diuen que ve d’un
que era molt petit. Però a mi l’àvia
de la casa que hi havia allà al cos-
tat sempre m’havia dit que venia
de que les minyones que hi havia
allà, en el temps de la guerra dels
francesos, per portar recados a la níem a baix a Marina. A la masia, ha els ametllers, també n’hi van
Font del Ferro, que eren família quan la meva mare es va casar, a plantar. I quan hi van posar les
amb els amos d’aquí, els Amat, hi més de sembrar patates i alguna torres de la Enher, van fer un dis-
feien anar un vailet que tenien. I altra cosa pel gasto, hi havia ar- barat dels grossos. Vam estar cinc
així la casa va ser anomenada la bres de tota mena i sobretot olive- anys peleiant per poder cobrar.
casa del vailet, del menut. Això res. Els cirerers els van començar Perquè ens van fer malbé tot el
m’havien explicat. a plantar cap a l’any 22, quan camp. I a més, aquella torre feia
- Des de quan hi vau ser, vosaltres, vaig néixer jo. por. Des de baix a la carretetra
com a masovers? - Abans no hi havia cirerers, allà. no ho sembla, però vista des de
- Alguns potser sí, però hi havia la finestra del quarto on dormí-
- Nosaltres no érem masovers,
sobretot oliveres, vinya, garro- em nosaltres, feia por, i senties el
érem arrendataris. Des del meu
fers... Hi havia un camp, al final brunzit dels fils...
avi. El pare ja havia nascut allà.
Abans hi vivien els amos, els de tot, tocant ja a la pedrera, on - Com a arrendataris, quant havíeu
Amat. Els meus avis vivien en hi ha els bombers de Sant Cli- de pagar als amos?
una de les cases petites del carrer ment, que tot eren oliveres. I les - Cada any per Sant Joan
de les Sitges, i després, quan els van arrencar i allà van començar pagàvem. Per la casa i per la ma-
Amat van deixar Cal Menut, ells a plantar cirerers. I també en un joria dels camps, pagàvem un
hi van anar. tros entre la riera i la carretera, on tant en metàl·lic, i per un dels
- I el nom de Can Sala que ara també es veu que hi havia un camp de camps pagàvem una part de la
s’utilitza? tennis dels senyors que anaven collita.
a estiuejar a Sant Climent, i allà - I aquí també hi entraven els camps
- Can Sala eren els amos. Els amos
també n’hi van plantar. I a partir de la Marina?
es deien Amat, però eren de Can
d’aquí van anar-ho plantant tot.
Sala. Però el nom que n’hi deia - No, els camps de la Marina eren
tothom era Cal Menut. - Tot això ho va fer la teva família. d’un altre amo. Com que anàvem
- Parlem de la teva vida a la masia. - Sí, els meus pares. Eren els únics a vendre, ens anava bé tenir una
De què vivíeu? de Viladecans que tenien una mica de tot. Portàvem cireres de
quantitat tan gran de cirerers. So- la masia i verdures d’allà baix.
- Vivíen de la terra que portàvem
bre la masia, més amunt d’on hi - I per anar a vendre, com es feia?
allà dalt, i una altra terra que te-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 26 - Octubre 2009 17

18. - No! I això sempre va ser un pro-
blema: per rentar, per beure... Te-
níen el pou que donava a la cui-
na, però no era suficient. Havíem
d’anar a buscar l’aigua amb por-
tadores... Vam fer un altre pou a
fora, però es va contaminar. Al
final la dúiem del llac de Cal Gi-
nestar.
- I llum tampoc no n’hi teníeu.
- No, tampoc. Era una calamitat.
Per allà al costat hi passava la lí-
nia que va a Sant Climent, i no-
saltres no vam tenir llum fins als
anys 70.
- I com ho fèieu?
- Amb carburo. Llum de carburo
i espelmes. Jo vaig tenir tots dos
fills amb llum de carburo...
- Això va anar canviant amb les - I això, fins fa poc més de trenta
portàvem al Forn del Mig, aquí a
èpoques. La mare m’explicava anys.
Viladecans.
que, quan jo tenia tres mesos, ja - Sí. Jo crec que ens haurien de
- I també venien ramats.
em portava al mercat de Sant An- donar un premi. Ni aigua ni llum.
- Sí, venien ramats de Castellar I tot era perquè l’amo no volia.
toni, que hi anaven amb el carro
de n’Hug. Es passaven aquí tot Hem tingut uns amos que per
i el burro. Em deixava al bar que
l’hivern pasturant a la muntanya, cobrar, de seguida. Però la finca
hi havia a l’entrada del mercat, i
i també venien a prop de la masia no se l’han estimada. Perquè si
quan estava de vendre m’anava a
a menjar-se les fulles dels amet- se l’haguessin estimat com ens
buscar, i cap a Viladecans.
llers que queien... I a vegades, l’hem estimat nosaltres, les coses
Després, quan vaig anar a vendre que se’n tornaven, ens donaven
jo, que sobretot en temps de les ara no estarien així. Ens van arri-
un xai. bar a dir que abans la donarien
cireres hi anàvem cada dia, uns
- I on dormien? a la Generalitat que vendre’ns-la
dies al Born i uns altres a Sant
Antoni, ens llevàvem a quarts de - Abans de la guerra havien dor- a nosaltres. Perquè nosaltres la
3 de la matinada per agafar l’au- mit a vegades a Cal Menut, però volíem comprar, però ells mai no
tobús que venia de Gavà, i la il- després anaven a una masia de van voler.
lusió era trobar seient per poder Sant Climent. - I per què no van voler?
dormir una mica. - Aigua corrent, no n’hi teníeu.
- Una de les feines que també tocava
fer era aclarir el bosc.
- Sí, un cop l’any venia un pèrit i
marcava quins arbres calia tallar.
I llavors venien de Torrelles uns
boscaters, i s’hi passaven qua-
tre o cinc dies, i s’estaven a casa
mentre feien la feina. Ells sopa-
ven a la vora del foc, nosaltres a
la taula, xerràvem una estona, i
després ells se n’anaven a dormir
a la pallissa. La llenya la portà-
vem a Gràcia, on hi tenia un forn
una filla del Forn del Mig. I du-
rant l’any nosaltres esporgàvem
els pins, i en fèiem costals, i els
Viladecans, punt de trobada - Núm. 26 - Octubre 2009 18

19. donar-los als porcs. I els indiots,
abans d’anar a col·legi, cada dia
anàvem a portar-los a la Verdera,
amb una canya. I després de pas-
turar els indiots, cada dia quatre
viatges al col·legi, perquè el mig-
dia anàvem a dinar a casa...
- I els indiots, on els dúieu a ven-
dre?
- Jo no hi anava, però els duien a
Barcelona, a la Rambla de Cata-
lunya, per Nadal. Si no els podi-
en vendre, les porteres dels pisos
els hi deixaven guardar per l’en-
demà. I els que al final quedaven
sense vendre, cap a casa, i ens els
menjàvem nosaltres.
- I la guerra, com la vau viure?
- Venia molta gent a dormir a
dintre casa. A terra tot eren ma-
talassos. I me’n recordo de tota la
gent que venia. També venia gent
de Barcelona. I nosaltres dormí-
em tots a l’habitació de la mare.
- Venien per por dels bombardejos?
- Sí. El dia qui hi va haver els
bombardejos a Viladecans, sen-
ties la gent pujar per la carretera
plorant i cridant...
- I ara què passarà, amb Cal Me-
nut?
- I jo què sé! I tot plegat, al final des de la cuina fins a baix. Per - I jo què sé! No en sé res de res...
l’han deixat perdre. La casa, els allà pujàvem l’aigua, amb vuit Jo vaig guardant tots els retalls de
camps de cirerers... No s’ho han esglaons i trenta metres de corda. diari i tots els papers que parlen
estimat. I se l’han venut de mala El forat aquell el van descobrir en que allò és patrimoni, o no sé quin
manera. fer el pou, que el va fer el Peret nom li van posar... Doncs si és
- Parlem de les coses que hi havia del Sèbio. I es veu que anava a així, per què ho ha deixat perdre,
dintre la casa. parar a un amagatall que el devi- l’Ajuntament? Si la casa hagués
en haver fet a la guerra dels fran- estat aquí al mig del poble, segur
- La premsa. Que suposo que no
cesos o a la dels carlistes. que no ho haurien deixat perdre.
se la podran endur, perquè si po-
guessin, se l’endurien. - Les guerres aquestes devien afectar Però essent allà, costa més, hi ha
molt tota aquella zona... més gasto... Però ara, que volen
- Tu l’havies vist fer servir?
- El pare em deia que a Sant Ra- que les criatures sàpiguen el que
- Sí, de quan encara teníem vi- es feia abans i tot això... doncs
mon hi havia unes basses on s’hi
nya. Fèiem vi per nosaltres, per allà dalt hi ha moltes coses! Allà
amagaven no sé si els francesos o
la casa. Sí, encara me’n recordo a la masia hi ha fins i tot un cup
els carlistes.
de com feien anar el cargol aquell enrajolat! I com el forn que hi ha
ençà i enllà. - Què més recordes?
allà a casa no n’hi ha cap altre a
- Quines altres coses maques recor- - La matança del porc, que era
Viladecans... I el celler... Hi ha
des d’aquella casa? una festa que venia tota la famí-
moltes coses per poder ensenyar.
lia. I també els indiots, que els
- Home, per mi totes eren ma- I l’era, i els corrons que no sé si
anàvem a pasturar a la Verdera.
ques! Allò era casa meva, i m’ho encara hi són... Uns pels altres,
Anàvem a arreplegar glans a la
estimava molt! També recordo el ho han deixat perdre.
roureda, en aquells roures que
pou, amb aquell forat que hi va
hi ha més enllà de la bòbila, per Josep Lligadas Vendrell
Viladecans, punt de trobada - Núm. 26 - Octubre 2009 19