1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
16 Any 2
15 de novembre 2008
Publicació independent d’informació i opinió
Un model que s’enfonsa
La tempesta ja convertida en huracà no passa i la pluja de notícies ens van sorprenent dia rere
dia. Però, tornant de la meteorologia al dia a dia, veiem que el que ha estat per a alguns el sistema
econòmic i polític menys dolent, en aquests moments és un sistema tocat.
Aquest model està fallant i aquesta vegada possiblement no es tracti només d’un reajustament
del sistema mateix. Un model inspirat en l’egoisme i el guany sense escrúpols. Un model voraç i
depredador està portant les economies personals, locals i globals per un camí desconcertant.
L’especulació en les finances i en la vivenda durant anys al nostre país junt amb una conjuntura in-
ternacional com la que vivim, ens ha portat a una situació molt greu. N’hi ha hagut uns quants que
s’han inflat de guanyar diners, sobretot banquers i especuladors de l’habitatge (bastants construc-
tors i negociants immobiliaris). Però, a la vegada que aquests guanyaven sense parar, uns altres es
veien cordats a unes hipoteques impossibles de pagar. Tenim l’economia tocada, però no només la
financera, també la productiva, i veiem com les empreses, aprofitant el moment, deslocalitzen la
seva producció i la llista d’aturats augmenta dia rere dia.
Ara, aquells poders públics als quals no els anava gens malament aquest model, veuen com tot
cau com si fos un castell de cartes, i es preocupen d’anar a socórrer aquells que tant havien gua-
nyat, mentre que, per una altra banda, volen fer reformes d’acomiadament dels treballadors.
A Viladecans, no hem viscut fora d’aquest model, i en pocs anys hem vist créixer de forma exa-
gerada la quantitat d’edificis de vivendes i el seu preu. Això semblava que no tenia límit. Un clar
exemple d’aquest tipus de model l’hem vist néixer i créixer sobretot per sobre de l’estació del tren
amb aquelles gegantines torres de vivendes amb preus també gegants, que ara estan portant el
mateix camí que les economies actuals.
Tot això tindrà a la llarga o a la curta una repercussió sobre les nostres vides i possiblement tor-
narem a ser nosaltres una vegada més els que paguem els plats trencats. Sigui o no sigui així,
almenys, durant i després d’aquest episodi, hauríem de reflexionar sobre el món on vivim i el que
volem deixar als nostres fills.
Sumari Equip de redacció
Anna Besora
2 El cas Roca. Anna Besora M. Carmen Castellano
Maria Comas
3 Sobre els contenidors d’escombraries. Eduard Mondragón Encarnació Garcia
Josep Ginjaume
3 Festes de Nadal en temps de crisi. Maria Comas Josep Lligadas
4 La crisi, des de Càritas de Viladecans. Mercè Solé
Víctor J. Martínez
Miguel de la Rubia
5 Un descampat oblidat. Elisa Anton Mercè Solé
6 Desigualtats. Eduard Mondragón
La distribució d’aquest butlletí es fa
7 És possible la pau? Pepi Venegas per correu electrònic. Si no desit-
geu rebre’l només cal que ens ho
8 Qui dissenya Viladecans? Ricard Caba comuniqueu. I si voleu que li envi-
9 15a. Caravana Solidaria. Rosa Mercader em a un amic o amiga vostres, feu-
nos arribar la seva adreça. Gràcies.
9 Inmigrandes. Mª Carmen Castellano Si voleu enviar articles per publi-
10 Els climentons recuperen una talla. Jaume Lligadas car, tingueu en compte que han
d’anar signats i no sobrepassar
11 Tres coses a reclamar. Josep Lligadas les 40 ratlles o les 600 paraules.
12 Taula rodona pel voluntariat. Pepi Venegas El nostre correu electrònic:
puntviladecans@telefonica.net
13 Les nostres entitats: Casal Can Pastera. Jaume Cullerés
El nostre bloc:
14 Conèixer Viladecans: Sant Climent. Víctor J. Martínez http://puntviladecans.blogspot.com
15 El personatge: Maria Bernades. Vicenç Castelló

2. El cas Roca
L
a factoria Roca Radiadors ubicada als
municipis de Gavà i Viladecans, on
molts homes d’aquestes poblacions hi
han treballat i encara hi treballen, ha
causat silicosi des que es va posar en marxa fins
fa pocs anys. La silicosi és una malaltia dege-
nerativa dels pulmons produïda per diversos
tipus de pols. Han sigut molts els treballadors
que han patit aquesta malaltia i que els ha cau-
sat la mort. Molts d’ells ni tan sols la tenien re-
coneguda com a malaltia laboral, ja que afecta
d’una manera progressiva i la majoria es varen
morir quan ja estaven jubilats.
Aquesta situació ha sigut molt greu a la nostra
comarca, i mai ningú no s’ha preocupat d’aquest
fet. Què han fet els sindicats davant d’aquests ca-
sos? Què han fet els metges de l’Hospital que els
visitaven? Ni tan sols se’ls informava que era una
Aquests dies es parla de fer una estadística de les
malaltia laboral reconeguda ni els drets que això
tonyines que varen desaparèixer a la Mediter-
implicava.
rània per una determinada malaltia. No tinc res
Tampoc no es coneixen estadístiques de quantes contra les tonyines, ans al contrari, però no és més
persones han estat víctimes de la malaltia. Penso trist que dels treballadors de Roca que varen dei-
que es podria fer alguna cosa en aquest sentit si hi xar la vida per la seva família ni tan sols se n’hagi
hagués prou persones interessades en fer-ho. I jo parlat ?
hi estic. Si tu també hi estàs, pots posar-te en con-
tacte amb mi al telèfon 650.94.42.49 (Anna). Anna Besora i Torradeflot
Xerrada: El son dels infants
Per qué molts pares tenen problemes amb el son dels seus
infants? Necessiten els nens que se’ls ensenyi a dormir?
A càrrec de la Sra. Rosa Jové, psico-pedagoga i
autora del llibre Dormir sin lágrimas.
Diumenge, 16 de novembre del 2008, a les 11,30 h.,
a Can Batllori (c. Ernest Lluch, s/n. Viladecans)
Acte gratuït
organitzat
per Areola,
grup de suport
a l’alletament matern
Viladecans, punt de trobada - Núm. 16 - Novembre 2008 2

3. Festes de
Sobre els contenidors
Nadal en
d’escombraries
temps de
C
ada dia, de forma rutinària, agafem les bosses d’escom-
braries, dues o tres prèviament seleccionades, anem cap
als contenidors situats al carrer i aboquem al seu interior
les escombraries cadascuna al lloc que els correspon.
crisi
Bé, doncs aquest gest tan habitual i intranscendent per a la major part
de la població no ho és gens per al col·lectiu de la gent gran que, do-
nades les seves limitacions físiques, tenen greus dificultats per dur a
terme, amb tota normalitat, aquest deure ciutadà.
Aquesta problemàtica es dóna on hi ha els contenidors verds, amb
tapa a gran alçada i amb pedal per poder-los obrir. Les persones grans
fan veritables equilibris per tal de poder abocar les escombraries, ja
que s’han d’aguantar amb una sola cama pel fet d’enlairar l’altra per
tal d’obrir la tapa. Si a més porten el bastó per poder mantenir l’equi- Aquest any poden ser unes
libri, ja em direu... festes diferents, al meu parer
Aquests contenidors constitueixen encara, avui dia, la major part potser millors. El consumis-
del sistema de captació d’escombraries de Viladecans. Per tot això, me frenètic que es crea en
demano a tots aquells que tenen alguna responsabilitat en aquesta aquests dies penso que no ho
qüestió que tinguin una major sensibilitat cap a aquest col·lectiu que serà tant.
per raons òbvies mereixen un tracte especial i, apel·lant a aquest sen- Els que no estaran contents
timent, facin tots els esforços necessaris per tal d’eradicar la totalitat seran els nens i nenes, si els
d’aquests contenidors i els facin substituir per d’altres adaptats tal i han de retallar –tant el caga-
com ja s’ha fet en alguns barris de Viladecans. tió com el Pare Noel com els
A part de facilitar aquesta tasca a la gent gran millorarem, també, Reis– la quantitat de joguines
les condicions higièniques, estètiques i urbanístiques de les àrees on i regals que fins ara rebien.
s’implantin aquests nous contenidors, amb el consegüent reconeixe- Potser sigui el moment d’ex-
ment d’aquest esforç per part de la resta dels ciutadans i ciutadanes plicar-los, a una certa edat,
de Viladecans. que no es pot estirar més el
braç que la màniga, amb tot
Eduard Mondragón Condeminas
el que aquesta frase significa.
Han de saber quan les coses
canvien i adaptar-los a la situ-
ació. Per sort, aquesta última
generació no coneixen el que
són les privacions, però tam-
bé han d’aprendre que sense
tantes coses materials poden
ser feliços.
Educar-los en els valors hu-
mans, que siguin més tole-
rants: aquesta pot ser la mi-
llor inversió que podem fer
de cara a un millor futur per
a la humanitat.
Maria Comas Oriol
Viladecans, punt de trobada - Núm. 16 - Novembre 2008 3

4. La crisi, des de Càritas de
Viladecans
N
o fa gaire Locàlia es sense papers no poden ob-
va interessar per com tenir un contracte de treball.
vivíem des de Càritas Ara ve molta gent amb permís
de Viladecans tot això de residència i de treball que
de la crisi. Vaig pensar que ben- acaba de perdre la feina. L’in-
vingut reportatge, però que pot- crement és notable. I el que
ser era una mica prematur. Per- nosaltres els podem oferir no
què parlem molt de la crisi, però és gens adequat, perquè no
em semblava que els efectes no és bo que, qui té alternatives
es notarien d’una manera imme- legals, incrementi el gruix de
diata: el còctel d’atur, hipoteques l’economia submergida.
impagades, lloguers endarrerits, En un mes i mig hem gastat
deutes, pensava jo que segura- tant en subministraments com
ment es notaria més d’aquí uns en els set mesos anteriors. ¿Per
mesos, quan les famílies ja no quan les famílies tindran ga-
puguin fer de coixí, quan la cade- rantit un subministrament mí-
na d’empreses “tocades” s’hagi nim d’aigua i de llum? Aques-
eixamplat com una taca d’oli. ta hauria de ser una mesura a
Doncs bé, ja veig que no em gua- adoptar si es vol garantir els
nyaria pas la vida com a sibil·la, drets dels infants i de les per-
perquè m’he equivocat de mig a mig. No sé què sones amb dependència.
passarà més endavant, però de moment a Càritas Amb aquest panorama, necessitem efectius: més
ho hem notat de ple. diners i més persones voluntàries. Més diners per
En primer lloc, pel col·lapse dels Serveis Socials: fer front, des de la solidaritat, a les necessitats soci-
dos mesos de llista d’espera quan demanes hora. als que van sorgint. Molta gent està afectada per la
En segon lloc, per la realitat que ens arriba: moltes crisi, però encara som molts més els qui comptem
més demandes d’aliments, moltes més demandes amb feina fixa i habitatge segur. Faríem bé de te-
de feina, moltes més demandes de pagament de re- nir present la gent que no arriba a fi de mes, amb
buts d’aigua i de llum. un donatiu o fent-vos socis de Càritas amb la quota
En tercer lloc, per la disminució de donatius i pel que vosaltres mateixos considereu oportuna.Hem
retard de les administracions a pagar les subven- de ser tan exigents com calgui amb les administra-
cions, de tal manera que si continuem amb l’incre- cions públiques, però això no treu que nosaltres no
ment de despesa i la manca d’ingressos ens veurem puguem col·laborar-hi d’alguna manera. Si hi esteu
impossibilitats de donar resposta a una població interessats, podeu escriure a caritas@viladecans.
que es troba en situació molt vulnerable. net o bé fer algun ingrés al compte 2100 0280 16
0200126714 de Càritas de Viladecans. Tot ajut serà
Hem notat el retorn de molta gent. En els darrers benvingut.
anys, les persones que ateníem eren bàsicament
situacions molt cronificades –algunes famílies a la I necessitem també més persones que puguin do-
frontera de la marginació, jubilats amb pensions nar-nos un cop de mà en les classes de català i de
sota mínims–, persones estrangeres recentment ar- castellà per a persones estrangeres: fent alfabetitza-
ribades i encara no situades. La gent que no tenia ció, però també ajudant-nos a mantenir converses
impediments legals per treballar, anava fent, potser per practicar la llengua o tenint cura dels nadons
en precari, però amb força autonomia. Avui tornen, mentre les seves mares són a classe. És una feina
perquè han perdut la feina. Tornem a atendre famí- gratificant de veritat. Podeu trucar al 936301166
lies treballadores amb pocs recursos. (Aurora).
De les persones demandants de feina, nosaltres
ateníem les que no poden anar enlloc més perquè Mercè Solé
Viladecans, punt de trobada - Núm. 16 - Novembre 2008 4

5. Un descampat oblidat
L
es fotos que acompanyen aquest article
són les del descampat de sota casa, a l’in-
terior de l’illa de cases formada pels car-
rers del Sol, Sant Isidre, Jaume Abril i Pi i
Margall. Més o menys, la història ha anat així:
Des de fa 29 anys l’Ajuntament va dient que té pre-
vist netejar el descampat i fer-hi una plaça. Només
l’ha netejat dues vegades en tot aquest temps, i la
neteja va ser passar-hi una màquina. Dues vegades
hi han hagut d’intervenir els bombers, perquè el foc
agafava els arbres i feia por que arribés als pisos.
Al principi ens varen dir que una part proporcional
del terreny era de cada finca, després semblava que
no era així. Quan els interessa és una cosa, quan no
els interessa n’és una altra.
Els veïns varen cedir a l’Ajuntament la seva part
de terreny a canvi del compromís, per part de
l’Ajuntament, de mantenir net el terreny a l’espera
de fer-hi la plaça.
En un moment donat, l’Ajuntament va dir que hi
faria un MacDonalds, i per aquí no vam passar. Es
va sortir al carrer en pla de protesta i es va aconse-
guir que no ho fessin, però ja mai més l’Ajuntament
s’ha preocupat de mantenir net el terreny.
Es fa el que ells volen o res, i per fer-hi segons què,
més val que continuï tot com està. No volem cap
construcció al mig dels pisos, i tampoc una plaça
pública on es pugui fer xivarri i ens faci la guitza
tant de dia com de nit.
Elisa Anton
La Regidoria de Convivència i Cohesió
Social ens fa arribar la notícia de tres
actes per a les properes setmanes,
Tres actes interessants
que val la pena de tenir en compte:
16 de desembre. A la Bi-
blioteca. Cinefòrum so-
25 de novembre. A la
bre la pel.lícula “Las tor-
Torre del Baró. Acte 10 de desembre. A la tugas también vuelan”,
de les Dones Palesti- Biblioteca. Lectura pú- en commemoració del 60
nes: Lluita contra la blica de la Declaració aniversari de la Declara-
violència de gènere Universal dels Drets ció Universal dels Drets
i pel respecte dels Humans, en commemo- Humans.
Drets Humans. ració del seu 60 aniver-
sari.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 16 - Novembre 2008 5

6. Desigualtats
T
ot llegint la columna de Fernando Ónega
a La Vanguardia del 20-09-08 vaig quedar
bocabadat: es tracta del fet que una ins-
pectora d’hisenda pel sol fet de ser funci-
onària ha rebut un préstec per comprar-se la casa,
sense més aval que ser funcionària, mentre que a
la resta de ciutadans i ciutadanes d’aquest país
se’ls demana multitud de garanties a part de te-
nir un salari.
Com és possible que demanem un món més just
quan hi ha persones que tenen uns avantatges res-
pecte les altres per tan sols pertànyer a un deter-
minat col·lectiu? Com és possible que
mentre la major part dels treballadors Alguns podran dir que han estudiat
i treballadores estan sotmesos a la an- força i han hagut de fer i aprovar unes
goixa de perdre el seu lloc de treball hi difícils oposicions. És a dir, que el sol
hagi gent que viu tranquil·lament sense fet d’estudiar uns quants dies o mesos
preocupar-se gens ni mica per aquesta o anys ja dóna dret a tenir aquesta sèrie
circumstància? Com és possible que, d’avantatges que la resta no tenen? És
mentre la major part dels treballadors que la resta de ciutadans i ciutadanes
i treballadores d’aquest país estan sot- no fan oposicions cada dia per tal de de-
mesos a la pressió de donar resultats mostrar davant dels gestors de la seva
positius de la seva gestió dins l’empre- empresa que estan al dia amb tot allò que suposi un
sa on treballen, hi hagi gran quantitat de gent –no avanç en el coneixement de les coses? Mentre uns
dic tota, afortunadament– a la qual això els rellis- tenen l’obligació d’avançar dia a dia demostrant
ca? Com és possible que, mentre la gran majoria de que són vàlids, diligents i que aporten nous conei-
ciutadans i ciutadanes d’aquest país han d’anar a xements a les empreses, a uns altres ja els val el sol
la sanitat pública o, si vol un servei més diligent fet de fer una oposició per demostrar la seva vàlua
(no dic millor) i ràpid, hagin de pagar-se una mútua per tota la vida? És això just?
privada, hi hagi una gran part d’aquest col·lectiu
Ja és hora que des dels poders públics es facín totes
privilegiat que gaudeixi –directament– dels serveis
aquelles tasques necessàries per evitar aquestes de-
d’una mútua privada? Com és possible que hi hagi
sigualtats; només així, començant ben a prop nos-
un col·lectiu que pugui gaudir d’aquests, diguem-
tre, podrem aconseguir un món més just i digne per
ne, avantatges respecte dels altres treballadors i tre-
a tothom.
balladores?
Eduard Mondragón Condeminas
Viladecans, punt de trobada - Núm. 16 - Novembre 2008 6

7. És possible la pau?
E
l passat dia 21 de se- ció més veraç respecte a qüestions
tembre es va celebrar relacionades amb la guerra i les
el Dia Internacional forces armades, en estructurar el
per la Pau. Aquest és pacifisme amb una dimensió més
un dia per recordar i fer present oberta per evitar que l’anome-
que, encara que el concepte de nat “xoc de cultures/religions”
seguretat que ara es té s’ha anat sigui justificant perquè s’obrin
obrint als aspectes no militars, conflictes bèl·lics, en denunciar
encara hi ha conflictes armats al l’excessiva despesa militar i co-
nostre món que, per desgràcia, merç d’armes, amb el consegüent
representen un aspecte clau de increment de la industria d’ar-
la seguretat humana. mament a casa nostra i, en defi-
El sistema de seguretat col·lectiva nitiva, hem de parar atenció i for-
creat per la carta de Nacions Uni- mar part de tots aquells actes, per
des el 1945 i articulat al voltant petits que siguin, que ajudin a fer
de paràmetres basats en princi- que la nostra societat mantingui
pis com el de prohibició de l’ús el seu tarannà pacifista.
de la força (art. 2), es va desacti- Des del departament de Convi-
var després que la Guerra Freda vència i Cohesió Social volem
fes impossible la seva aplicació continuar contribuint a fer que es
i es generés un conjunt d’efectes mantingui el compromís per la
perjudicials per al manteniment pau, i per aquest motiu, en com-
de la pau i la seguretat internaci- memoració d’aquest dia 21 de
onals. Van començar a proliferar setembre, vam aportar activitats
els conflictes armats i el món va la pau? i no tenim una resposta
que mostren aquest compromís
ser testimoni d’una cursa d’ar- que ens ho asseguri. Però sí que
com ara espectacles infantils de
maments sense precedents (ar- podem fer més evident i posar
Pallassos Sense Fronteres (Una
mes nuclears, químiques i bio- de manifest el tarannà pacifista
escola de nassos) a la Festa Major
lògiques). Donat el fort impacte de la major part de la població,
o la xerrada-debat sobre el con-
que la Guerra Freda va tenir en el així com treballar per promoure
flicte Israel-Palestina on van in-
sistema de seguretat col·lectiva i el foment d’aquesta pau que tots
tervenir membres d’associacions
en la justificació de l’ús de la for- volem.
pacifistes compromesos com ara
ça, el Consell de Seguretat de les Catalunya té un dens historial Francesc Tobau de la Plataforma
Nacions Unides va anar ampliant pacifista que s’estén al llarg de “Aturem la Guerra”, Aritz Gar-
el concepte d’amenaça a la pau i tot el segle XX amb moments cia voluntari de la Xarxa d’Enllaç
seguretat internacionals. Però, valuosos de vivències pacifistes amb Palestina i Adriana Sabater,
tot i que aquest fet va comportar com per exemple l’activisme del brigadista de l’associació Catala-
prendre noves mesures per fer-hi Moviment Internacional Catò- na per la Pau.
front i sigui el Consell de Segure- lic per la Pau com a reintroduc-
Amb aquests i d’altres actes, així
tat qui ha de donar l’autorització tor del pacifisme a Catalunya, la
com la col·laboració amb enti-
per a l’ús de la força, controlar Marxa de la Llibertat, que es va
tats que mostren el seu tarannà
operacions militars, etc, conti- dur a terme l’estiu de 1976 o tam-
pacifista, continuarem contribu-
nua havent-hi casos en els quals bé els actes alternatius al Dia de
int amb el nostre gra de sorra a
estats i organitzacions regionals les Forces Armades, que es van
promoure el foment de la pau i
utilitzen la força sense aquesta portar a terme a Barcelona l’any
a fer que la resposta a la nostra
autorització, com va ser el cas 2000, com a protesta contra tals
pregunta sigui: Sí, és possible!
de Kosovo per part de l’OTAN o manifestacions bèl·liques. Tot i
d’Afganistan i Iraq per part dels així ens queda molta feina per fer Pepi Venegas
Estats Units. dins el compromís pacifista pel
Vist aquest panorama encara futur: hem de posar els esforços
ens fem la pregunta: és possible en treballar per cercar la informa-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 16 - Novembre 2008 7

8. Qui dissenya Viladecans?
E
l disseny i la planifica-
ció de creixement de
Viladecans, com tots
els municipis de l’àrea
metropolitana, sempre ha vin-
gut condicionat per ens públics
i privats de fora. Els nostres po-
lítics no són els qui planifiquen
el territori, tot i que són els cul-
pables per deixar-ho fer.
Ara el nostre equip de govern
presenta un Pla Local d’Habitat-
ge per a Viladecans, extret d’un
estudi de la diputació de Barce-
lona, que diu que Viladecans ne-
cessita 5.000 habitatges nous, en
un moment de crisi immobiliària,
potser per fer pujar la moral al
sector, això sí, amb plans parcials
als quals només hi tenen accés les
grans immobiliàries i constructo-
res que han canviat Viladecans, a Zona Industrial). I ja veurem qui al de les poblacions respectives.
pitjor, els darrers anys. Com per acabarà construint el nou barri I es comprometen a impulsar la
exemple Sacresa (la de les deu d’Oliveretes. Com veieu, la infor- constitució de taules locals d’ha-
torres de Vilamarina), La Colo- mació es ven a amics o al màxim bitatge, en col·laboració amb les
nial (que va fer el barri de Can postor. associacions veïnals, per tal de
Preciós i que promourà el sector Tot i així, per escenificar que fan garantir la participació ciutadana
de Can Torrents), Mas Vilano- les coses políticament correctes, en la discussió dels plans locals
va (que va fer Can Guardiola, i els nostres polítics s’omplen la d’habitatge o en la consulta dels
que pertany al Grup Vertix, i que boca parlant de participació ciu- informes consultius dels nous de-
acaba d’associar-se amb Emrey, tadana creient que la participació senvolupaments per habitatge.
constructora d’Enric Reyna, pre- es tracta que el poble parli i digui Per tot això, que ara se’ns presen-
sident l’associació de Promotors el que vulgui, que ells ja faran. ti i es digui que s’obre un període
i Constructors) o Proinosa (la del Però el que realment cal és que es participatiu del pla local d’ha-
Parc de negocis i que acaba de pensi, es debati i es proposi, però bitatge de Viladecans fa riure,
comprar, a l’empresa Unión De- això els fa molt de por... pànic jo quan ja es presenta amb un estu-
rivan que marxa de Viladecans, diria. di supramunicipal al darrera, de
una finca a tocar de la carretera Segons diu el Pacte Nacional per discutible veracitat, que l’avala,
C-245, just on l’equip de govern l’Habitatge de Catalunya 2007- i que difícilment farà que ningú
té en projecte una megarecon- 2016, els ajuntaments, mitjançant ho canviï... ni tan sols fent servir
versió urbanística on hi tenen ca- els plans locals d’habitatge, les la taula local d’habitatge que no
buda uns 675 habitatges, hotels i memòries socials o instruments sabem si s’atreviran a crear.
zona comercial, i que necessitarà equivalents, determinaran les Algú començarà a ser política-
una requalificació perquè actual- necessitats actuals i potencials ment incorrecte per començar a
ment està qualificada com a (22a) d’habitatge amb protecció ofici- canviar les coses?
Ricard Caba
Viladecans, punt de trobada - Núm. 16 - Novembre 2008 8

9. Una GRANDE obra:
INMIGRANDES
U
n dels darrers divendres Àtrium ens va oferir un gran es-
pectacle a la sala petita, la gran obra “Inmigrandes” de l’ar-
tista d’origen argentí Pepe Garamendy.
Una obra que començava amb un joc de l’artista amb el pú-
blic, fent una mirada crítica a la utilització exagerada dels telèfons mò-
bils, i que va continuar abordant el que suggeria el nom de l’obra: la
immigració.
Ens va delectar durant una hora i mitjà amb el seu monòleg, fent paròdia
de la hipocresia de la societat espanyola davant de la inmigració d’avui
en dia. En ell sortien frases com “Jo no sóc racista, però...” i ja us podeu
imaginar el racisme que amaga el però; parlava de nous veïns a la co-
munitat, i en un to irònic deia: “Que us pensàveu que seria la Jennifer
López?”, etc...
Va fer una repassada als diferents grups de nous veïns: els marroquins, els llatins, els de l’Europa del Est,
els xinesos, etc., sempre amb una actuació que provocava una riallada continuada.
Per últim va demanar un fort aplaudiment, però no va ser gaire ampli degut el reduït nombre de persones
que érem a la sala. Crec que la gent s’hauria de plantejar que els espectacles bons no només es fan a la sala
gran, i des de aquí animar a Àtrium a continuar oferint aquest tipus d’espectacles.
Mª Carmen Castellano
15a. Caravana Solidaria
L
a Asociación Viladecans pel Sàhara estamos pre-
parando la caravana para los campamentos de re-
fugiados saharauis de Tindouf en el Sáhara. Es un
proyecto solidario que tiene como objetico básico
hacer una campaña participativa dirigida a todos los ciuda-
danos de Cataluña. Será de gel, champú y sobre todo pasti-
llas de jabón, tan necesarios para una buena higiene.
Una vez empaquetados los productos y cargados al camión se
llevan a un almacén central y desde allí al puerto con destino
a los campamentos.
Este es un proyecto gestionado a nivel de Cataluña (Asocia-
ción Catalana de Amigos del Pueblo Saharaui, ACAPS), que
cuenta con el soporte de la Delegación del Frente Polisario en
Cataluña.
Todas las personas que quieran colaborar pueden llevar uno
o más de estos productos al Auditorio Pablo Picasso.
Rosa Mercader
Viladecans, punt de trobada - Núm. 16 - Novembre 2008 9

10. Els climentons recuperen una talla
policromada de Sant Llorenç
A
nys enrere, el carrer Sant Climent. La resta del retau-
de les Canals era el le que representava escenes del
nom que rebia l’ac- martiri del Sant, malauradament,
tual carrer de Jaume segueix perdut.
Abril. Els viladecanencs segui-
Els climentons Jaume Vendrell i
en aquest camí per anar fins el
Roser Pausas, en fan la següent
lloc de les canals, on es trobava
descripció:
l’ermita de Sant Llorenç, situa-
da a la confluència dels termes “Pel que fa a la seva antiguitat,
de Viladecans, Gavà i Sant Cli- tenim registrat que l’any 1508,
ment, a tocar de la riera del ma- l’església està en força mal estat i
teix nom. que el retaule és fet de nou. Sense
poder assegurar que es tracta del
A la banda de Viladecans es troba
mateix altar de què parla el docu-
la masia de Can Tries, avui “res-
ment d’aquesta data, les caracte-
taurant Can Feral”, documentada
rístiques de la imatge que ens ha
al segle XVI i aleshores propietat
arribat responen clarament a les
de Pere Sbert. L’actual nom de
característiques de la talla religi-
la masia ens ve de Joseph Trias, consta que pertany al comú i que osa popular catalana del XVI.
que en va ser propietari al segle aquest la cedirà a un particular.
XVIII. La talla policromada de Sant Llo-
L’ultima constància que tenim renç, de 95 cm. d’alçada, apareix
Darrere de Can Tries, en terme de de l’existència de l’ermita és de articulada i turgent i en podem
Sant Climent, encara avui es po- la Visita pastoral de l’any 1818. apreciar l’estructura anatòmica
den observar les restes de l’ermi- Després d’aquest any es devia del cos. El drapejat i els plecs de la
ta de Sant Llorenç de les Canals, iniciar un procés d’abandona- túnica són suaus i versemblants.
que trobem documentada al se- ment i ruïna fins a la seva desa- Les proporcions són harmonio-
gle XIV. parició. Tota aquesta informació ses. La imatge presenta una ac-
A la Visita pastoral de 1508, hi la trobem ampliament recollida titud d’espontaneïtat i la roba
consta la presència d’un ermità en el llibre Les arrels històriques de que la vesteix s’adorna de motius
que hi vivia i en tenia cura, i tam- Viladecans de Josep Eixarch. florals i vegetals de coloració na-
bé l’obligació del rector de Sant De l’ermita de Sant Llorenç, es tural, tot buscant un imatge real.
Climent de celebrar-hi un ofici van conservar les columnes que Una corona daurada retoca el cap
cantat el 10 d’agost, dia de Sant avui es troben a l’entrada de la de la figura, que amb la seva mà
Llorenç. El 1773, el bisbe Josep masia de Can Tries; en una d’elles dreta aguanta la graella, símbol
Climent en prohibeix el culte, a hi ha un petit gravat que simbo- del martiri del Sant.
causa del seu estat lamentable: litza les graelles de Sant Llorenç. La imatge apareix encabida en
“Per quant la Hermita de San També en aquesta mateixa masia una fornícula de fusta, també po-
Llorenç està molt derrocada e in- es va conservar el retaule de fusta licromada i embellida amb dues
decent, tant en lo material de ses policromada en forma de tríptic figures de querubins en les can-
parets com en lo formal de son i amb una imatge del Sant, que tonades superiors”.
altar (…) manam al Curat desta es trobava a l’ermita desde el se-
parroquia que no celebre la san- gle XVI. Actualment, el retaule Jaume Lligadas Vendrell
ta missa fins a tant no sia adoba- es donava per perdut, feia ja uns
da la dita Hermita y son altar”. quants anys que no se’n sabia res,
Pocs anys després, a la Visita de fins aquest estiu que els actuals
1787, l’ermita ja es troba altre cop propietaris de Can Tries van lo-
en condicions de celebrar-hi mis- calitzar la imatge amb la fornícu-
sa, en aquesta mateixa Visita hi la i n’han fet donació al poble de
Viladecans, punt de trobada - Núm. 16 - Novembre 2008 10

11. Tres coses que l’Ajuntament faria bé
de reclamar
O
sigui, tres coses que caldria arreglar i que, tot i que afecten als ciuta-
dans i ciutadanes de Viladecans, em sembla que no són de competència
municipal. Però, encara que no ho siguin, estaria bé que l’Ajuntament
instés a qui correspongui perquè ho arreglin. Perquè tots plegats esta-
ríem millor. Són coses no pas complicades, o sigui que si es volgués, es podrien
resoldre fàcilment.
1. Indicar l’entrada de l’autopista. Quan un surt de Viladecans pel carrer
Segle XXI amb intenció d’entrar a l’autopista, si no s’ho sap bé, és molt fàcil que es
passi el trencall per on ha de tombar per agafar-la. Servidor té com a referent la nau
de Marcelo Vilá per saber quan ha de tombar. Però
seria molt més senzill per a tothom si hi hagués un
indicador que digués “Autopista C-32”, o qualsevol
altra indicació similar. El carrer Segle XXI és un lloc
de pas important, i segurament que ho serà més en
el futur. Doncs estaria bé senyalitzar-lo adequada-
ment.
2. Posar un rètol al tanatori. Quan un pas-
sa pel davant del tanatori de Cornellà, s’adona de
seguida que allò és, efectivament, un tanatori. Un
gran rètol a la façana ho indica. En canvi, el tanatori
de Viladecans, Gavà i Castelldefels s’ha d’endevinar
per la senyalització de la carretera i per la forma de
l’edifici. Sobretot per a la gent que no hi ha estat mai
i hi va per primer cop, aquell edifici perdut enmig
d’una zona mig descampada i sense cap indicació
visible, crea desconcert i fa que aquells moments ja
de per si complicats ho siguin més. Ens cal un rètol
ben visible a la façana del nostre tanatori.
3. Assegurar que la megafonia de l’estació funcioni bé. Quan es do-
nen avisos per megafonia a l’estació de Renfe de Viladecans, la majoria de vegades
no s’entenen. El so és massa baix, i no gens nítid. A l’època dels constants retards
provocats per les obres de l’AVE, normalment la megafonia funcionava bé. Però ara
ja fa temps que no. Per sort, com que actualment no hi ha gaires problemes de retards
i coses així, els usuaris no patim gaire per aquesta deficiència. Però no costaria gens
mirar què passa i arreglar-ho. Que som a l’any 2008, i a vegades encara tenim funci-
onaments propis del segle XIX!
Josep Lligadas Vendrell
Viladecans, punt de trobada - Núm. 16 - Novembre 2008 11

12. Taula rodona pel voluntariat
A mb la finalitat de
promoure el voluntariat, els
valors sobre els quals es fo-
namenta i d’oferir la possi-
bilitat de participació activa
del ciutadà en aquest tema,
el passat dia 16 de setembre
el Departament de Convivència
La Sra. Irene
i Cohesió Social de l’Ajunta-
Montferrer va obrir l’acte amb
ment de Viladecans va convidar
una primera presentació amb la queden per cobrir, així com dels
a participar d’una taula rodona
qual ens va mostrar el món del aspectes positius que fan que la
a representants d’associacions i
voluntariat i els valors que repre- seva tasca sigui gratificant i ne-
entitats de Viladecans que te-
senta, ens va presentar la AIV i la cessària per a la ciutadania.
nen contemplada i porten a ter-
raó de ser de la exposició Expo- Aquesta taula rodona va ser una
me una tasca de voluntariat.
val. de les activitats programades amb
La taula rodona es va portar a
Després d’aquesta primera in- la intenció de reactivar la reflexió
terme dins el marc de l’exposició
tervenció es va portar a terme respecte els “valors” a la societat
de l’Associació Internacional de
les intervencions de les persones i ajudar a promoure el món del
Voluntariat (AIV) denominada
convidades en representació de voluntariat mitjançant l’exemple
Expoval; una exposició que ens
les diferents entitats i associaci- de persones que fan tasques com
aporta eines de sensibilització
ons. Així, moderats pel Sr. Lluís a voluntaris a la nostra ciutat.
respecte el món del Voluntariat
Martí i Bosch, van formar part de Va ser una bona oportunitat per
Social, difon valors i dóna a co-
la taula el Sr. Diego Fernandez de apropar a tothom l’associacionis-
nèixer experiències i exemples
Fundación Espejo, la Sra. Mont- me del municipi i convidar a par-
de persones que han viscut, de
serrat Pastor i la Sra. Cloti Garcia ticipar-hi de forma activa.
forma destacada, els valors fo-
de Caritas, el Sr. Alfonso López
namentals de la nostra societat i Pepi Venegas
d’Amnistia Internacional, i el Sr.
han contribuït a millorar-la. Ubi-
Álvaro Sabater de l’Associació de
cada a la sala d’exposicions de la
Pensionistes i Jubilats.
Biblioteca municipal, la jornada
va tenir com a convidats, a més Cadascun dels representants de
dels representants de les entitats les entitats van poder donar a co-
i associacions, dos representants nèixer trets respecte el funciona-
de la AIV, la Sra. Irene Montferrer ment de la seva organització, dels
i el President de la Associació, Sr. problemes que es troben com a
Lluís Martí i Bosch. voluntaris i de les mancances que
Viladecans, punt de trobada - Núm. 16 - Novembre 2008 12

13. les nostres entitats
Casal Can Pastera
D
es de feia anys que es reclamava un
local per a la gent gran a l’anomenat
Poblat Roca. Fins i tot l’any 1991 es va
presentar a l’Ajuntament un escrit fir-
mat per nou associacions de veïns amb el segell
de cada una d’elles reivindicant el local.
Finalment, el mes de gener de 2005, l’Ajuntament
va demanar als veïns del Poblat Roca si ens podíem
fer càrrec de posar-lo en funcionament, i ho vam
acceptar amb la condició que la Junta provisional
s’hauria de formar amb membres de les associacions
del barri de Ponent, o sigui Hispanitat, Can Palmer,
Congrés, Can Batllori, Polígon Hospital i Moré del
Castillo, i amb el compromís que en deu o com a
màxim dotze mesos, es faria una assemblea general
per elegir una Junta per part de tots els socis.
El dia 18 de juny va tenir lloc la inauguració, presi-
dida per l’alcalde Jaume Montfort, i a partir d’aquell
moment es van iniciar les gestions per fer activitats,
que a poc a poc han anat augmentant.
Les primeres activitats van començar el mes de
setembre del mateix any, amb la gimnàstica, ioga,
balls de saló, ball per a la gent gran que es fa tots els
dissabtes de les 17,30 a les 20 hores, i també jocs de
taula, dòmino, cartes, escacs i parxís. Poc despres es
van iniciar també les excursions, i actualment hi ha
també dos grups de fer ganxet, pràctiques de català
parlat, sessions de memòria, alfabetització, i tots els
divendres un entretingut bingo de les 17 a les 19
hores. Fem dues festes populars, que són la revetlla
de Sant Joan i la nit de Cap d’Any, que comença
després de menjar el raïm a casa. En el mes de maig
es fa l’assemblea general ordinària i dia del soci, ciutadana. I també al llarg de l’any es fan diverses
amb un bon pica-pica. També hi ha perruqueria que xerrades amb els professionals del CAP 1 de Vi-
va començar el 2006. ladecans, amb diversos temes segons les estacions.
Aquest any s’ha posat la vacuna de la grip durant
També es fan actes de convivència entre el col.legi
dos dies.
Doctor Fleming i els socis i sòcies del Casal, amb
ball entre els avis i els nens i nenes, i també xocola- El Casal Can Pastera té actualment 612 socis. I he
tades i castanyades. Està previst de continuar col. de dir en nom de la Junta que estem satisfets del
laborant i augmentar aquestes activitats. treball que estem fent, i amb ganes de continuar-lo
millorant i augmentant.
També s’han fet xerrades-col.loqui amb els mossos
d’esquadra sobre temes de prevenció i seguretat Jaume Cullerés
Viladecans, punt de trobada - Núm. 16 - Novembre 2008 13

14. conèixer viladecans
Els nostres veïns.
Sant Climent de Llobregat
S
ituat entre les rieres de Les Comes, del
Querol i Salom, i entre les muntanyes
de Sant Ramon, Pedres Blanques, Costa
Fustera, Coll de la Creu i el Padró, Sant
Climent de Llobregat és el nostre veí més petit,
possiblement el més desconegut i sens dubte tan
interessant com la resta. I sobretot, per a nosaltres
viladecanencs, és el nostre origen: Viladecans va
formar part del seu municipi i de la seva parrò-
quia fins al segle XVIII, que no és poc.
Sant Climent té una història mil·lenària molt vin- diferents varietats de la fruita perquè tothom les
culada a un dels seus edificis més representatius, pugui assaborir.
l’església. Construida al segle X (1058), encara man- Des de la nostra revista us recomanem una visita
té part del campanar originari. Testimoni del pas pels seus carrers, on gaudireu d’espais on el temps
del temps i de l’evolució de la vila, pot presumir sembla haver-se aturat per deixar-nos contemplar
de ser l’únic d’estil romànic que es conserva a la racons tan interessants com el carrer Maimó. Cal
comarca. La resta de l’edifici ha estat sotmès a di- destacar-hi sobretot el casal de Can Pinet, conegut
ferents remodelacions, la darrera important al se- antigament com Cal Viscarri. Es fàcil de reconèixer-
gle XVIII. L’edifici està construït en bona part amb lo ja que les seves estances formen un pont damunt
lloses i carreus de llicorella, material molt utilitzat del mateix carrer, que uneix les dues parts de la fin-
en tota la zona. L’estructura, tot i les reformes, s’ha ca.
anat conservant. Està formada per una sola nau co- Tal i com passa a la nostra vila, podem també rea-
berta amb arc de mig punt i capelles laterals entre lizar un recorregut per diferents masos, situats tant
els contraforts. al centre del poble com als voltants. Alguns d’ells,
Alhora, al costat de la sagristia s’hi troba un peculi- d’origen medieval, conserven molt bé la fisonomia
ar Museu d’Eines de Pagès on ens podem apropar a típica de les cases de pagès d’aquesta zona.
les tradicions i estil de vida rural que durant molts L’escut de Sant Climent representa una àncora d’or
segles han estat presents en el dia a dia dels seus sota una corona que atorga a la vila la categoría de
habitants. poble. Son diferents els significats que té l’àncora
A Sant Climent no es pot parlar del món pagès sen- dintre els escuts heràldics. Un d’ells fa referència
se fer esment del seu producte més representatiu: a un antic reconeixement donat als habitants d’un
la cirera. La seva qualitat la diferència de la resta lloc per haver realitzat un bé a la comunitat.
de cireres i el seu prestigi l’ha dut a ser un referent
dintre del sector agrícola. Es per això molt recoma- Víctor J. Martínez
nable visitar la seva Festa de les Cireres, celebrada
el primer cap de semana de juny. Allà s’hi exposen
Viladecans, punt de trobada - Núm. 16 - Novembre 2008 14

15. El personatge
Maria Bernades, la senyora Maria
M
aria Bernades mon de 1926 va fer que la riera
Guardiola va néi- de Sant Climent es desbordés i
xer a Tàrrega el 3 moltes cases al voltant de la riera
de juliol de l’any van quedat negades i plenes de
1900, filla de Jaume Bernades fang. Des del 31 d’agost fins que
Virgili i Antònia Guardiola Cas- la Maria va tornar a Viladecans el
tellà, que es casaren a Tàrrega el fang es va solidificar, i això va fer
dia 2 de setembre de 1899. que la Maria pensés que la casa
La Maria era la gran de sis ger- que havia llogat no tenia rajoles
mans. Als quinze anys fou envia- al terra –segurament no totes les
da a casa d’uns rics fabricants de cases dels primers anys del segle
Sabadell com a dama de compa- XX estaven enrajolades– i que tan
nyia i allà, un dia, va tenir una re- bon punt fos possible, si la feina
velació que marcaria el seu futur: anava bé, es canviaria a una al-
va somniar que havia de ser lle- tra casa amb millors condicions.
vadora. Dit i fet, als vints any es Amb el temps i a força d’escom-
trasllada a Barcelona per realitzar brar va descobrir les rajoles.
a l’Hospital Clínic els estudis de La Maria va començar a treballar
la que seria la seva professió du- a Viladecans com a titular de la
rant gairebé cinquanta anys. Va plaça de llevadora el dia 21 de
finalitzar els estudis d’obstetrícia desembre de 1926. A primers de amb el seu pare Bernat i la seva
l’any 1924 com a primera de la gener de 1927 va ajudar a néixer germana Maria s’havien traslla-
seva promoció. al carrer del Raval el primer vi- dat des del carrer de la Poca Fa-
La intenció de Maria Bernades ladecanenc dels molts que ajuda- rina a l’altre costat de la riera, a
era quedar-se a viure a Barcelo- ria a venir al món. Precisament tocar de la masia de Can Cargol.
na, però per això necessitava una aquesta primera feina la va fer En aquest lloc hi van construir vi-
feina com a llevadora al Clínic. molt a prop d’on havia viscut venda pròpia i una fusteria que
El 1926, i mentre esperava la va- el que després seria el seu ma- bàsicament dedicaven a la cons-
cant ja que totes les places eren rit, l’Isidre Solina i Bosch (1883- trucció de carros. Abans de casar-
cobertes, una persona l’informà 1980), viladecanenc de soca-rel. se van fer construir la primera
que a Viladecans hi havia feina El festeig amb l’Isidre no va ser planta de la vivenda per anar a
de llevadora perquè s’esperava fàcil, ja que la Maria era una viure la parella. L’Isidre i la Ma-
que el poble creixés molt a par- dona que vivia sola i a més no ria es van casar el dia 19 de gener
tir d’aleshores. Fou així com la tenia família a Viladecans. En de 1928, i van tenir una filla, la
Maria, després de fer un viatge aquella època no era ben vist que Maria Teresa.
a Viladecans acceptà i es va pre- una dona amb les seves circums- Segurament Viladecans no era
sentar a les oposicions per optar tàncies mantingués una relació un poble gaire encisador aquells
a la plaça. Sempre podria agafar formal amb un pretendent. Per anys, ja que el pare de la Maria,
l’autobús i fer un tomb fins a Bar- solucionar-ho calia trobar un lloc en Jaume Bernades, va comentar
celona, va pensar. i persones de confiança del poble el primer cop que va venir, que
Va buscar casa de lloguer i en va que fossin ben vistes. La Maria “si mai em perdia que no em
trobar una en condicions al carrer va demanar permís a la gent de busquessin a Viladecans”. Ell era
de les Sitges, una de les cases de Cal Pinet –lloc on anys després de Tàrrega i és de suposar que la
cal Ramonet, davant de l’actual hi va haver el bar Ramblas– per diferència entre les dues poblaci-
poliesportiu. La casa que havia tal de poder parlar amb l’Isidre, ons era abismal (seria interessant
llogat era una casa petita i sen- quan la feina ho permetia. conèixer l’opinió d’un targarí a
zilla, però l’aiguat de Sant Ra- L’Isidre feia anys que juntament l’actualitat).
Viladecans, punt de trobada - Núm. 16 - Novembre 2008 15

16. 2.178, l’any 1930 quasi 3.000 i al
1940 vam arribar a 3.803.
D’anècdotes no n’hi van mancar
al llarg de la seva vida laboral. La
senyora Maria es va jubilar als 69
anys amb la satisfacció d’haver
complert el seu somni: ser lleva-
dora. Va morir el 10 de desembre
de l’any 2000 amb 100 anys al po-
ble que la va acollir professional-
ment l’any 1926 i on va sempre
ben rebuda. L’any 2003, el consis-
tori de Viladecans decideix posar
el nom de Maria Bernades Guar-
diola al CAP del Pla dels Màrtirs
del Setge de 1714 en memòria de
la seva persona i de la seva tasca
a la població.
La Maria tingué ocasió de demos- si es dobla la xifra amb 60 nous Vicenç Castelló Solina
trar la seva fermesa de caràcter viladecanencs. L’índex de pobla-
més d’un cop davant de situaci- ció de Viladecans va començar a
ons difícils, com una vegada que créixer enormement per aquelles
el futur pare la va amenaçar de dates mercès a l’arribada de la
mort si li passava alguna cosa a immigració del llevant espanyol
la criatura, a la qual cosa respon- als anys vint. Al 1920, hi havia
gué enviant-lo a la cuina a bullir 1.551 habitants, el 1929 ja érem
aigua.
No li agradava caminar i només
un cop havia sortit d’excursió,
quan era jove, amb una colla del
seu poble que es feia dir “Encara
que plogui”, lema que anuncia-
ven amb una pancarta que sem-
pre portaven a les seves sortides.
La Maria es va cansar tant que
mai més va voler tornar a fer ex-
cursions. Ella sempre deia que
“a cavall” anava a tot arreu, ca-
minant enlloc. Quan era cridada
per fer la seva feina, ella sem-
pre hi arribava mitjançant algun
transport, normalment amb taxi,
però quan era impossible anar-hi
així, aleshores el transport podia
ser a sobre del carro de pagès a
tocar dels fems o de la càrrega del
camp o a braços del futur pare si
hi havia un pas difícil.
Durant molts anys la Maria, la
“senyora Maria” com tothom
la coneixeria amb el temps, va
ser l’única llevadora del poble.
Quan va arribar a Viladecans el
desembre de 1926, van néixer 36
criatures, però l’any següent qua-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 16 - Novembre 2008 16