Jornada sobre la nova Llei de transparència i tercer sector de Joaquim Triadú

Jornada sobre la nova Llei
de transparència i tercer
sector
Joaquim Triadú
Barcelona, 18 de febrer de 2014

Jornada sobre la nova Llei de transparència i tercer sector
A) Nou marc normatiu
1.- Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern.
2.- Llei catalana de transparència (en tràmit al Parlament).
3.- Llei catalana del Protectorat de les Fundacions (en tràmit al Parlament).
4.- La reforma del Codi Penal en relació amb les persones jurídiques.
B) La transparència
1.- Què és?
2.- Les bones pràctiques del tercer sector.

C) La Llei de transparència en relació amb el tercer sector.
1.- A quines entitats del tercer sector s‟aplica la Llei?
2.- Obligacions: la publicitat activa.
3.- Límits a l‟obligació de publicitat activa.
4.- La normativa catalana en tramitació. Principals diferències.

Jornada sobre la nova Llei de transparència i tercer sector

D) La Llei de transparència en relació amb les AAPP.
1.- Quines son les dades que han de facilitar les AAPP?
2.- Com i quan demanar informació. Hi ha obligació de donar-la?
3.- El bon govern: règim sancionador
E) Aspectes generals.
1.- Entrada en vigor.
2.- Anàlisi comparat amb altres països.
E) Oportunitats (reflexions de futur).

1.- Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern.
La nova Llei de la transparència serveix per aprofundir més en l‟aplicació
d‟uns drets ja reconeguts per l‟ordenament, corregint deficiències i creant
un nou marc jurídic.
Objectius de la nova Llei de transparència
- Incrementar i reforçar la transparència en l‟activitat pública, que
s‟articula a través de:
▪ La publicitat activa.
▪ El dret d’accés a la informació pública.
- Establir les obligacions de bon govern que hauran de complir els
responsables públics, així com les conseqüències derivades del seu
incompliment.


2.- Llei catalana de transparència (en tràmit al Parlament).
• La Llei catalana de transparència pretén derogar els articles 27 i 28 de
la Llei 26/2010, de 3 d‟agost, de règim jurídic i procediment de les
administracions públiques de Catalunya.
• El legislador considera necessària una Llei que reguli els principis de
transparència, accés a la informació pública i bon govern, en
resposta a la demanda social creixent d‟exigència de major
transparència sobre les administracions i els processos de presa de
decisió.
• Per aquesta raó, la proposició de Llei neix amb la voluntat d'estendre el
seu àmbit d‟aplicació a tots els organismes públics de Catalunya,
tinguin o no caràcter administratiu.


3.- Llei catalana del Protectorat de les Fundacions (en tràmit al
Parlament).
El projecte de Llei preveu un seguit de mesures de foment dels controls
interns en el si de les entitats, de responsabilització dels patrons,
de col·laboració interadministrativa i institucional per tal de
coordinar les funcions de control i supervisió de les fundacions, i d‟altres que
persegueixen implementar una cultura de transparència, imparcialitat i nodiscriminació, en garantia dels diferents finançadors públics i privats.
El nou text també vol instaurar un règim sancionador amb la finalitat que
actuï com a mecanisme dissuasori de conductes il·legals i com a mesura de
confiança per als qui contribueixen al finançament de les fundacions.

4.- La reforma del Codi Penal en relació amb les persones
jurídiques.
La nova reforma del Codi Penal incorporarà un nou delicte que afecta a les
persones jurídiques i que pretén alliberar de responsabilitat a l‟entitat per
les actuacions dels seus representants o administradors.
Aquest delicte castigarà els representants legals o administradors de fet o
de dret de qualsevol persona jurídica o empresa, organització o entitat
sense personalitat jurídica, <que omita la adopción de las medidas
de vigilancia o control que resultan exigibles para evitar la
infracción de deberes o conductas peligrosas tipificadas como
delito, cuando se dé inicio a la ejecución de una de esas conductas ilícitas
que habría sido evitada o, al menos, seriamente dificultada, si se hubiera
empleado la diligencia debida>.


1-. Què és?

• La transparència no és ni un dret dels ciutadans ni una
facultat de l’Administració.
• La transparència és un principi de dret públic
caracteritzat per la màxima publicitat dels actes de
l’Administració i els seus organismes públics.
• L’accés a la informació i el reconeixement del dret a
la informació són manifestacions d’un Estat
transparent.

2.- Les bones pràctiques del tercer sector

Font: Observatori del Tercer Sector

C) La Llei de
transparència en relació
amb el tercer sector

C) La Llei de transparència en relació amb el tercer sector
1.- A quines entitats del tercer sector s’aplica aquesta Llei?
L‟article 3 de la Llei estableix que les disposicions del Títol primer, Capítol
segon, relatives a l’obligació de publicitat activa, seran aplicables
també a:
“Entitats privades que percebin durant el període d’un any
ajudes o subvencions públiques en una quantia superior a
100.000 euros o quan, almenys, el 40% del total dels seus
ingressos anuals tinguin caràcter d’ajuda o subvenció pública,
sempre que arribin com a mínim als 5.000 euros”.
Per tant, les ajudes i subvencions públiques rebudes en el període d‟un
any esdevé el criteri a seguir per determinar si una entitat del tercer sector
resta obligada al compliment de les disposicions de la Llei en matèria de
publicitat activa.


2.- Obligacions: la publicitat activa

• La publicitat activa obliga a les entitats del tercer sector afectades per
aquesta normativa a difondre públicament unes determinades
informacions sense necessitat que existeixi una sol·licitud prèvia per
part d‟un interessat.
• La Llei regula uns mínims que poden ser ampliats a través de
normativa autonòmica o sectorial.
• L‟accés a la informació haurà de ser gratuït. Principi d‟accessibilitat
universal.

La informació haurà de ser publicada a les seus electròniques o
pàgines web de les entitats i haurà de ser clara, estructurada i
entenedora per als interessats. Serà necessari estructurar mecanismes
per facilitar l‟accés, la reutilització i la qualitat de la informació publicada.
No obstant, la Llei preveu expressament que algunes entitats puguin
publicar la informació que se‟ls requereix a través dels mitjans que
l‟Administració de la qual rebin la major part d‟ajudes o subvencions posi
a la seva disposició. Aquests entitats han de ser:
-Entitats sense ànim de lucre.
-Que persegueixin objectius que siguin exclusivament d‟interès social o
cultural.
-Que el seu pressupost sigui inferior a 50.000 euros.


Informació que cal publicar
I.- Informació institucional, organitzativa i de planificació
Les entitats del tercer sector hauran d‟aportar informació relativa a les
funcions que desenvolupen, la normativa que els hi resulta d‟aplicació,
així com la seva estructura organitzativa.

A aquests efectes, hauran d„incloure un organigrama actualitzat que
identifiqui els responsables dels diferents òrgans, el seu perfil i trajectòria
professional.

II.- Informació econòmica, pressupostària i estadística
Les entitats del tercer sector han de fer pública, com a mínim, la
informació relativa als actes de gestió administrativa amb repercussió
econòmica o pressupostària que s‟indiquen a continuació:
a) Tots els contractes celebrats amb una Administració Pública
(identificació de l‟objecte, durada, import de licitació i d‟adjudicació,
les modificacions del contracte, i decisions de desistiment i renúncia
dels contractes). La publicació de la informació relativa als contractes
menors podrà realitzar-se trimestralment.
b) La relació dels convenis subscrits amb una Administració Pública
(identificació de les parts, objecte i durada del conveni, modificacions,
prestacions i obligacions econòmiques convingudes).


c) Les subvencions i ajudes públiques concedides per una
Administració Pública (import i objecte o finalitat).
d) Els pressupostos, amb descripció de les principals partides
pressupostàries i la informació actualitzada i comprensible del seu
estat d‟execució.
e) Els comptes anuals i, si escau, els informes d’auditoria de
comptes i de fiscalització per part dels òrgans de control extern.
f) Les retribucions percebudes anualment pels alts càrrecs i màxims
responsables de les entitats. També s‟hauran de fer públiques les
indemnitzacions que hagin percebut, si escau, en supòsits
d‟abandonament del càrrec.


3.- Límits a l’obligació de publicitat activa.
La Llei no estableix cap límit vinculat a la protecció de les dades de
caràcter personal.
Les úniques limitacions que apareixen en el text fan referència al dret
d‟accés a la informació pública, és a dir, al dret de tot ciutadà a sol·licitar
determinada informació a l‟Administració.
No obstant, el dret d’accés a la informació pública regulat a la
Llei no aplica a les entitats del tercer sector.

4.- La normativa catalana en tramitació. Principals diferències

I.- Pel que fa al tercer sector, la Llei estableix que resultarà d‟aplicació “a
les persones físiques o jurídiques que exerceixin funcions públiques o
potestats administratives, que prestin serveis públics o que percebin
fons públics per el seu funcionament o realització de les seves
activitats”.
Per tant, a diferència de la normativa estatal, totes les entitats del tercer
sector que rebin ajudes o subvencions públiques quedaran afectades per la
norma catalana.

II.- Les entitats del tercer sector afectades per la Llei catalana només
hauran de complir a priori aquelles obligacions relatives a publicitat
activa.

No obstant, a diferència de la Llei estatal, la Llei catalana estableix
expressament que serà l’Administració responsable qui haurà
de fer efectiu el compliment de dites obligacions.
A tal fi, les entitats del tercer sector que percebin fons públics hauran de
donar trasllat a l‟Administració de tota la informació relativa a les
activitats que portin a terme i que estiguin directament relacionades amb
la percepció de fons públics. Aquesta informació serà publicada per
l‟Administració en el Portal de la Transparència.

III.- Pel que fa als límits a les obligacions de transparència, la Llei
catalana estableix que seran aplicables els mateixos límits fixats per al
dret d‟accés a la informació pública i, de manera especial, aquells
relacionats amb la protecció de dades de caràcter personal.
En tot cas, el principi de transparència s‟haurà d‟interpretar i aplicar amb
caràcter preferent de manera que qualsevol limitació a la seva aplicació
haurà de tenir el seu fonament en un límit o excepció expressament
establerts per una norma amb rang de llei.
Les dades íntimes o que afectin a la vida privada no es publicaran, llevat
que l‟afectat ho consenteixi. Les dades de caràcter personal tampoc,
llevat que es tracti d‟informació directament relacionada amb
l‟organització, funcionament o activitat pública de l‟Administració.

D) La Llei de
transparència en relació
amb les AAPP

D) La Llei de transparència en relació amb les AAPP
1.- Quines son les dades que han de facilitar les AAPP?
A) Publicitat activa. A banda de la informació aplicable al tercer sector,
les Administracions també han de publicar la següent informació:
Informació institucional, organitzativa i de planificació
Identificació de plans i programes anuals i plurianuals on es fixin
els seus objectius concrets, així com les activitats, mitjans i temps previst
per a la seva consecució. També es valoraran i publicaran llurs resultats.
Informació econòmica, pressupostària i estadística
a) En matèria de contractació, es publicaran dades estadístiques sobre el
percentatge en volum pressupostari de contractes adjudicats a través
dels procediments previstos en la legislació de contractes del Sector
Públic.

b) Les resolucions d’autorització o reconeixement de
compatibilitat que afectin als treballadors públics, així com les que
autoritzin l‟exercici d‟activitat privada per part d‟alts càrrecs de
l‟Administració cessats.
c) Informació actualitzada sobre el grau de compliment dels objectius
d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

d) Les declaracions anuals de béns i activitats dels representants
locals. En tot cas, s‟ometran les dades relatives a la localització concreta
dels béns immobles i es garantirà la seguretat i privacitat dels seus
titulars.
e) La informació estadística necessària per valorar el grau de
compliment i qualitat dels serveis públics que siguin de la seva
competència.


Informació de rellevància jurídica
Les Administracions Públiques, en l‟àmbit de llurs competències, també
hauran de publicar:
a) Les directives, instruccions, acords, circulars o respostes a les
consultes plantejades per particulars o altres òrgans, en la mesura que
suposin una interpretació del Dret o tinguin efectes jurídics.

b) Els Avantprojectes de Llei i els projectes de Decrets Legislatius
dels quals en tinguin la iniciativa, així com els projectes de
Reglaments.
c) Les memòries i informes que integrin els expedients d'elaboració
dels textos normatius.
d) Els documents que hagin de ser sotmesos a un període d‟informació
pública durant la seva tramitació.

A més, les Administracions Públiques publicaran una relació de tots els
bens immobles que siguin de llur propietat o sobre els que ostentin
algun dret real.

L‟Administració General de l‟Estat promourà un Portal de la
Transparència que facilitarà l‟accés dels ciutadans a la informació referida
relativa a llur àmbit d‟actuació.
B) Dret d’accés a la informació pública.
A banda de la informació que hauran de publicar activament les
Administracions, totes les persones tenen dret a accedir a la informació
pública, en les condicions previstes a l‟article 105.b) de la CE.
Per informació pública s‟entén els continguts i documents, qualsevol
que sigui el seu format o suport, que estiguin en poder d‟alguna
Administració o organisme públic i que hagin estat elaborats o adquirits
en l‟exercici de llurs funcions.


2.- Com i quan donar informació. Hi ha obligació de donar-la?
Sol·licitud d‟accés a la informació
El procediment per l‟exercici del dret d‟accés s‟inicia amb la presentació de
la corresponent sol·licitud, que haurà de dirigir-se al titular de l’òrgan
administratiu o entitat que tingui la informació requerida. La
sol·licitud haurà d‟incloure:
-

La identitat del sol·licitant.
La informació que se sol·licita.
Una adreça de contacte, preferiblement electrònica, a efectes de
comunicacions.
La modalitat que es desitgi per accedir a la informació.

L‟interessat no està obligat a motivar la sol·licitud d‟accés a la
informació. L‟absència de motivació no pot ser per si mateixa causa de
rebuig de la sol·licitud.

Causes d‟inadmissió de la sol·licitud
a) Quan la informació que se sol·licita estigui en fase d‟elaboració o de
publicació general.
b) Quan la sol·licitud faci referència a informació que tingui caràcter
auxiliar o de suport como la continguda en notes, esborranys,
opinions, resums, comunicacions i informes interns o entre òrgans i
entitats administratives.

c) Quan es demani informació la divulgació de la qual requereixi d‟una
acció prèvia de reelaboració.
d) Quan la sol·licitud es dirigeixi a òrgans que no disposen de la
informació. En aquests casos, l‟Administració que acordi la inadmissió
haurà d‟indicar l‟òrgan que cregui competent.
e) Quan la sol·licitud sigui repetitiva o tingui caràcter abusiu.


Tramitació
• Si la sol·licitud es refereix a informació que no figura en poder de
l‟òrgan a la que es dirigeix, aquest la remetrà a l‟Administració
competent i n‟informarà a l‟interessat.
• Quan la sol·licitud no identifiqui de manera exacta la informació que es
demana, l‟Administració concedirà un termini de 10 dies a l‟interessat
perquè concreti la petició. En cas de no fer-ho, se‟l tindrà per desistit.
• Si la informació afecta a terceres persones, l‟Administració els donarà
un termini de 15 dies perquè formulin al·legacions.
• Si la informació ha estat elaborada per un òrgan diferent d‟aquell que
en té la custòdia, aquest últim li remetrà la sol·licitud perquè la
resolgui.


Resolució
• Les sol·licituds s‟hauran de resoldre i notificar als interessats en el
termini màxim d‟1 mes a comptar des de la recepció de la sol·licitud
per part de l‟òrgan competent per fer-ho. El termini es podrà ampliar a
2 mesos sempre que la complexitat o volum de la informació ho facin
necessari, i s‟informi al sol·licitant.
• Les resolucions desestimatòries, les que concedeixin accés parcial a la
informació o a través d‟una modalitat diferent de la sol·licitada, i les
que permetin l‟accés en cas d‟oposició d‟un tercer, hauran de ser
motivades.
• Transcorregut el termini indicat sense que s‟hagi dictat una resolució,
s‟entendrà que la sol·licitud ha estat desestimada.

Límits vinculats a la protecció de les dades personals
• Si la informació sol·licitada conté dades que la Llei considera
especialment protegides (ideologia de les persones, afiliació sindical,
religió, creences, origen racial, salut i sexualitat), l‟accés només podrà
autoritzar-se si existeix el consentiment de les persones
afectades.

• Pel que fa a la resta de dades personals, l’Administració haurà de
ponderar prèviament l’interès públic en la divulgació de la
informació i els drets dels afectats les dades dels quals
apareguin en la informació requerida.
• No hi haurà cap limitació en aquells casos en què prèviament s‟hagi
efectuat una dissociació de les dades de caràcter personal de manera
que no resulti possible la identificació de les persones afectades.


Règim d‟impugnacions
1) Les resolucions relatives a l‟accés a la informació pública podran ser
recorregudes directament davant la Jurisdicció Contenciosa
Administrativa.
2) Reclamació davant del Consell de Transparència i Bon Govern.
• Substitueix als recursos administratius previstos a la LRJPAC.
• Te caràcter potestatiu i és prèvia a la interposició d‟un recurs
contenciós administratiu.
• La reclamació s‟ha d‟interposar en el termini d‟un mes a comptar des
del dia següent a la notificació de la resolució o des que es produeixin
els efectes del silenci negatiu.
• El termini màxim per resoldre i notificar la resolució serà de 3 mesos,
transcorreguts els quals la reclamació s‟entendrà desestimada.

3.-El bon govern: règim sancionador
El Títol II de la Llei atorga rang de llei als principis ètics i d‟actuació que
han de regir la tasca dels alts càrrecs i assimilats de l‟Administració
General de l‟Estat. Igualment estableix un règim sancionador, en
consonància amb la responsabilitat a la que estan subjectes.

L‟article 3 de la Llei 5/2006, de 10 d‟abril, de conflictes d‟interessos de
membres del Govern i d‟alts càrrecs de l‟Administració, estableix que
tindran la consideració d‟alts càrrecs “els presidents, els directors i els
gerents de les fundacions públiques estatals, sempre que percebin
retribucions per l’exercici del seu càrrec, així com els titulars d’aquells
altres òrgans que els estatuts els hi atribueixin aquesta condició”.
Tipus d‟infraccions

- En matèria de gestió econòmica-pressupostària: persegueixen
la mala gestió o el mal ús dels fons públics.

- En matèria disciplinària: persegueixen la mala conducta,
l‟incompliment de deures, les negligències o les il·legalitats que es
puguin cometre en l‟exercici del càrrec.
Sancions. Les infraccions lleus seran sancionades amb una amonestació.
Si les infraccions són greus, s‟imposaran a l‟infractor alguna de les
sancions següents: la declaració de l‟incompliment i llur publicació en el
BOE, o la no percepció de la indemnització pel cas de cessament. Les
infraccions molt greus comportaran, en tot cas, les sancions previstes per
les infraccions greus. Els sancionats per infraccions molt greus seran
destituïts del càrrec i no podran ocupar-ne d‟altre durant un període de 510 anys.
Procediment. Es podrà iniciar d‟ofici, a instància d‟algun altre òrgan
administratiu o per denuncia dels ciutadans. Les resolucions seran
directament
recurribles
davant
dels
Tribunals
contenciosos
administratius.

E) Aspectes generals
1.- Entrada en vigor

Aplicació progressiva en diferents fases
11 de desembre de 2013: Entrada en vigor de les disposicions referides
al Bon Govern (Títol segon).

10 de desembre de 2014: Entrada en vigor de totes les disposicions
restants (Títol preliminar, Títol primer i Títol tercer).
10 de desembre de 2015: Data límit perquè els òrgans de les
Comunitats Autònomes i de les Entitats Locals puguin adaptar-se a les
obligacions que fixa la Llei.

2.- Anàlisi comparat amb altres països
Noruega: És un dels països amb més alt nivell de transparència
del món. Des del segle XIX es fan públiques les dades sobre els
ingressos, riquesa i impostos aplicables a cada un dels contribuents
del país.
Gap, una empresa tèxtil, és un altre exemple de transparència.
Anualment, aquesta societat publica una memòria on recull, entre
altres informacions, les violacions del seu codi de conducta per part
dels proveïdors.
Aquesta cultura de la transparència permet que la Llei que la
regula, vigent des del 1970, sigui molt més laxa. En ella s‟estableix
que el Defensor del Poble “recomana” a les Administracions que
publiquin certes informacions.


Regne Unit: També és un país exemplar en matèria de
transparència. La seva Llei, en vigor des del 2000, obliga a publicar,
per exemple, les dietes dels parlamentaris.
La Llei estableix un termini màxim de 20 dies perquè
l‟Administració remeti aquella informació que hagi estat sol·licitada
per un ciutadà sobre qualsevol institució pública.
Les sol·licituds es realitzen de manera telemàtica a través d‟un
portal web i existeix una comissió d‟informació i un tribunal
especialitzat en aquest àmbit.


Alemanya: De la mateixa manera que el Regne Unit, Alemanya
també publica informació econòmica dels seus parlamentaris.
A través de la seva Llei de llibertat d‟informació aprovada l‟any
2006, tot ciutadà té reconegut un dret d‟accés a qualsevol instància
pública i als projectes de gestió de l‟Administració alemanya.
També es pot obtenir tota la informació referent a contractes
públics, subvencions o sous públics, així com la d‟aquells que siguin
receptors de fons públics, excepte els receptors de subsidis.


Suècia: La seva Llei de transparència és la més antiga del món.
Fou aprovada l‟any 1766.
Malgrat que en el text no s‟incloguin mètodes molt actuals o
agressius, la cultura de la transparència està molt arrelada al país.
Es prohibeix al Govern la possibilitat de sancionar un funcionari o
ciutadà que aporti o faciliti informació a la premsa.

Totes les empreses estatals presenten una memòria anual de
sostenibilitat i aquestes poden ser auditades per tercers.

Estats Units: La Llei de llibertat d‟informació aprovada l‟any 1966
estableix que qualsevol ciutadà nord-americà o estranger pot
accedir a qualsevol document de l‟Executiu federal.
Cal pagar taxes que poden ser superiors als 200$ només per
presentar la sol·licitud i l‟Administració pot demorar la seva
resposta durant mesos.

Portugal: Existeix una Llei d‟accés als documents administratius
que permet als ciutadans conèixer informació pública.
Malgrat l‟oportunitat de realitzar sol·licituds, el Govern i les
Administracions públiques no estan obligades a informar sobre
llurs activitats.


Bèlgica: Tradicionalment ha estat un país amb greus problemes
burocràtics. Les mancances no provenen tant dels límits que puguin
existir per accedir a la informació per part dels ciutadans, com dels
mitjans de que disposa l‟Administració per atendre les peticions.

Israel: La Llei de llibertat d‟informació del 1998 permet que els
ciutadans sol·licitin informació i que les Administracions hagin de
resoldre dites sol·licituds en un termini màxim de 30 dies.
No obstant, la major part de les sol·licituds són rebutjades al·legant
motius de seguretat nacional o respecte al dret a la intimitat.

E) Reflexions de futur. Oportunitats

▪ Necessitat d‟elaborar un contracte social en el que s‟estableixin les
bases de les relacions entre el sector públic i el tercer sector. Bones
pràctiques. Creació d‟un grup d‟experts que redactin aquest contracte.
Adhesió voluntària al seu contingut.
▪ Creació/promoció d‟una federació d’entitats que permeti
canalitzar/assumir certes tasques que a dia d‟avui són assumides
individualment per les entitats. Optimització dels recursos.
▪ Evitar el minifundisme excessiu. Les entitats del tercer sector mantenen
una estructura burocràtica excessiva. Simplificació d’estructures.

Moltes gràcies

joaquim.triadu@es.pwc.com

Jornada sobre la nova Llei de transparència i tercer sector de Joaquim Triadú

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Ähnlich wie Jornada sobre la nova Llei de transparència i tercer sector de Joaquim Triadú

Ähnlich wie Jornada sobre la nova Llei de transparència i tercer sector de Joaquim Triadú (20)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (9)

Jornada sobre la nova Llei de transparència i tercer sector de Joaquim Triadú