1. Col·lectiu de Doctorands del Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals. Espai, Poder i Cultura.
Grup de Lectura: La Crisi de la Baixa Edat Mitjana I. Interpretacions Generals (coord.: Pol Serrahima)
8 d’octubre, Edifici Rectorat, Aula 1.18, 16.00h
Les interpretacions marxistes
Sweezy, P., “Crítica”, a Hilton, R., ed., La transición del feudalismo al capitalismo, Crítica,
Barcelona, 1987: 43-77.
Introducció
El text que presentem avui va ser publicat originalment a la revista ScienceandSociety (vol. 14,
núm. 2, primavera, 1950, p. 134-167) com una crítica al segon capítol dels Studies in
theDevelopment of Capitalism (New York, International Publishers, 1946), publicats per
Maurice Dobbquatre anys abans. Aquests estudis procuraven integrar en el marc conceptual
marxista les darreres recerques en economia sobre els orígens i primers estadis del
desenvolupament del sistema capitalista. El segon capítol del text de Dobb, economista de
formació, molt teòric, procurava explicar la fi del feudalisme i els primers passos del
capitalisme i va ser respost per Sweezy en termes igualment força abstractes. Malgrat el recurs
de Sweezy a l’obra d’algun historiador (especialment Pirenne), l’objecte principal de la
discussió era, sobretot, conciliar les unes poques observacions empíriques que coneixien els
autors (de formació economistes i no especialistes en l’Edat Mitjana) amb el marc general de la
teoria marxista (aquest sí, abastament dominat per ambdós).
Definició de feudalisme per Dobb
Així, fa sentit que Sweezy comenci criticant de Dobb la incapacitat d’establir un model teòric
per definir el feudalisme, que segons Sweezy, Dobb fa equivaldre a la servitud (que també es
troba en sistemes, per exemple d’explotació colonial, que no són feudals). Per Sweezy, Dobb
cau en un primer error en no especificar que la seva definició se cenyeix només a l’Europa
occidental. Malgrat això, Sweezy, partint de les explicacions de Dobb sí que ofereix una sèrie
de característiques que defineixen i caracteritzen el sistema: el baix nivell tècnic; la producció
destinada a l’ús; el conreu de terres senyorials mitjançant la prestació obligatòria de serveis; la
descentralització política; les funcions judicials dels senyors.
A continuació, exposa com en aquest sistema, malgrat no hi imperi l’economia natural,
l’economia d’intercanvi hi té un paper reduït, no hi ha pressions per introduir avenços (sistema
de producció per l’ús) i l’única competència es genera entre senyors pel control de la terra,
cosa que condueix a una inestabilitat constant que, a diferència de la guerra en el sistema
capitalista, és empobridora, perquè, per les característiques intrínseques del sistema, només fa
que afavorir la mútua dependència entre vassalls i senyors.
La visió de Dobb sobre la teoria tradicional
La teoria tradicional sobre la fi del feudalisme definia l’auge del comerç com a causa de la
destrucció del sistema: l’economia d’intercanvi acabava amb l’economia natural. Per Dobb,
aquesta opinió quedava desautoritzada pel fet que a l’Europa Oriental, als segles XV i XVI,
sorgís una segona servitud malgrat hi hagués un auge comercial. Així, considerava Dobb, les
causes de la fi del feudalisme calia cercar-les en el propi sistema. Per ell, el creixement de les
necessitats d’ingressos senyorials havia conduït a la sobreexplotació de la força de treball, ja
que la ineficiència del mode de producció feudal no deixava altra sortida, i això havia acabat
conduint a l’abandonament de terres per part dels pagesos i la desestabilització del sistema.
Crítica a la teoria de Dobb
Per Sweezy, en canvi, calia fer matisos a aquesta opinió. El creixement de les necessitats
d’ingressos senyorials que conduí a l’abandonament de terres, segons Dobb, tenia 4 causes: 1)
el menyspreu dels serfs, que ideològicament permetia als senyors extorquir-los; 2) l’augment
demogràfic de la classe parasitària; 3) la guerra i el bandidatge; i 4) les extravagàncies cada cop

2. Col·lectiu de Doctorands del Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals. Espai, Poder i Cultura.
Grup de Lectura: La Crisi de la Baixa Edat Mitjana I. Interpretacions Generals (coord.: Pol Serrahima)
8 d’octubre, Edifici Rectorat, Aula 1.18, 16.00h
majors de les cases nobiliàries. Sweezy opina que l’increment de 1 i 3 és indemostrable, que 2
va anar acompanyat també d’un augment demogràfic de la classe servil i és, per tant
irrellevant i que 4, si bé és indubtable, no té una causa dintre del propi sistema, perquè segons
la teoria marxista existeix una primacia de la producció sobre el consum, cosa que faria
impensable que els béns de què volien gaudir les cases nobiliàries procedissin d’un sistema de
producció per l’ús. Per contra, calia tenir en compte la influència del comerç com a factor
extern.Paral·lelament, per explicar l’abandonament de les terres, Sweezy considera
indispensable esmentar el creixement de les ciutats, cosa que Dobb no fa, ja que les ciutats
eren el lloc cap a on anaven els pagesos que abandonaven les terres.
Aportacions de Sweezy a la teoria de Dobb
Observat tot això, Sweezy, que s’inspira en Pirenne, pretén explorar més a fons les relacions
entre comerç i economia feudal. El seu objectiu vindria a ser integrar les tesis de Pirenne a la
teoria marxista. Per fer-ho, apunta que, després d’esdevenir centres comercials, les ciutats
esdevenen centres de producció, paper que, a la llarga, acaba sent més important que el de
centre comercial. Així, a les ciutats es generen formes d’especialització i divisió del treball que
1) posen de manifest la ineficiència de l’economia feudal, 2) realcen la importància del valor
d’intercanvi dels productes, cosa que transforma l’actitud dels productors, 3) canvien els
gustos dels consumidors i 4) converteixen els nuclis urbans en pols d’atracció de camperols.
Però, si el triomf de l’economia d’intercanvi no implica l’abolició de la servitud a l’Europa
oriental, per quèa l’occidental, sí? Segons Sweezy, la possibilitat que els serfs marxessin obligà
els senyors a relaxar la pressió i, un cop comprovada la ineficàcia dels mètodes d’explotació
feudals, també els empenyé a canviar la forma d’explotació de les terres dominicatas. A
l’Europa Oriental, això no succeí perquè la baixa densitat de centres urbans permeté als
senyors recruar la seva pressió sobre els serfs. Així, el feudalisme cauria, no per la
sobreexplotació del treball, sinó justament per la seva incapacitat, a occident, de dur-la a
terme.
Caracterització del sistema econòmic dels segles XIV a XVI
La cronologia de tots aquests processos, per Sweezy, és indubtable, però això ens posa davant
d’un nou problema: quin és el sistema econòmic dels segles XIV al XVI? Segons Sweezy, Dobb
no es posa aquesta pregunta directament, però dóna a entendre que encara és feudal. En
canvi Sweezy considera que si definim com a feudal un sistema que conserva els noms i les
formes feudals, però que en realitat ja no practica la servitud, per exemple, l’estem
desproveint de la seva utilitat científica. Així, ell proposa parlar de producció precapitalista, un
sistema definit per la seva inestabilitat i inviabilitat, incapaç de desenvolupar una estructura
independent pròpia.
Observacions sobre el naixement del capitalisme
Finalment, Sweezy proposa dues matisacions, no sobre la fi del feudalisme, sinó sobre l’origen
del capitalisme. Sobre l’origen del capital, Dobb afirma que hi ha dues possibilitats: 1) que els
productors acumulin capital i esdevinguin comerciants; 2) que els comerciants prenguin part
en la producció. Segons ell, només 1 és revolucionària i és la que es va donar. Sweezy, citant
Marx, fa notar que el que defineix què és veritablement revolucionari no és l’origen social dels
primers capitalistes, sinó el fet que reinverteixin en formar empreses capitalistes.
Sobre l’acumulació originària, Dobb afirmava que s’havia donat en dos passos: 1) els burgesos
havien obtingut a bons preus béns i títols de riquesa; 2) els havien capitalitzat mitjançant la
venda. Amb prou bona lògica, Sweezy afirma que, si bé 1 és cert, 2, no. Per contra, la burgesia
va trobar altres formes de capitalitzar els seus béns que, per altra banda, no podia vendre
perquè no hi havia una altra classe social que li pogués comprar.