1. Col·lectiu de Doctorands del Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals. Espai, Poder i Cultura.
Grup de Lectura: La Crisi de la Baixa Edat Mitjana I. Interpretacions Generals (coord.: Pol Serrahima)
22 d’octubre, Edifici Rectorat, Aula 1.32A, 16.00h
La crisi, ¿problema demogràfic o d’estructura de classe?
Postan, M. M.; Hatcher, John, “Populationand Class Relations in Feudal Society”, Past and
Present, núm. 78, Feb. 1978, pp. 24-37 (versió castellana aAston, T.H., Philpin, C.H.E., eds., El
debate Brenner. Estructura de clasesagraria y desarrolloeconómico en la Europa preindustrial,
Crítica, Barcelona, 1988: 82-113).
Introducció
Aquest text fou una resposta a “Agrarian Class StructureandEconomicDevelopment in PreIndustrial Europe”, article que havia estat publicat per Robert Brenner dos anys abans (Past
and Present, núm. 70, Feb. 1976, pp. 30-75), en el qual es criticava el model explicatiu de la
crisi del feudalisme i el naixement del capitalisme que havien elaborat Postan, per una banda, i
Emmanuel Le Roy Ladurie per l’altra. Segons Brenner, aquests autors, en criticar i superar el
model “mercantil”, que explicava la fi de les estructures feudals mitjançant la irrupció del
comerç, havien caigut en un nou determinisme, en aquest cas, malthusià.
Brenner criticava la postura d’ambdós historiadors per haver explicat, Postan la crisi del
feudalisme (segles XIV-XV) i Le Roy Ladurie el naixement del capitalisme (segles XVI-XVII) per
factors demogràfics. Per Brenner, els canvis en la població no podien ser al centre de
l’explicació ja que, en regions diferents, els mateixos patrons demogràfics havien produït,
segons ell, resultats diferents. Brenner procurava demostrar que una idèntica caiguda de
població havia conduit a l’abolició de la servitud a l’Europa occidental i mentre que havia
portat a la seva recrudescència a l’oriental. De la mateixa manera, malgrat haver viscut un
increment demogràfic similar al d’Anglaterra, França no fou capaç de fer aflorar el mode de
producció capitalista de la mateixa manera que aquella.
Segons Brenner, l’element decisiu era la diferència en l’estructura de classe social existent en
aquestes regions. Només així, recuperant la dialèctica de classes com a element central del
relat era capaç d’explicar el perquè d’aquestes diferències. El seu text, ràpidament contestat i
discutit per autors de tota ideologia (també marxistes com GuyBois o RodneyHilton), va
desencadenar el que potser ha estat darrer dels grans debats al voltant del trànsit del
feudalisme al capitalisme.
La resposta de Postan i Hatcher
L’argumentari que esgrimeixen els autors de la resposta, va en dos sentits: el primer, matisar
les crítiques que Brenner realitzava a l’obra de Postan; el segon, criticar algunes de les
aportacions que realitzava el professor americà en el seu article.
Quant al primer aspecte, segons argumenten els autors, Brenner no va copsar adequadament
les tesis de Postan per diversos motius. Per començar, Postannega que de les seves tesis se’n
pugui desprendre que els canvis demogràfics fossin una força omnipresent i determinista, sinó
que afirma haver procurat, simplement establir lligams entre aquells i els moviments periòdics
i o les fluctuacions de l’economia. En segon lloc, perquè Brenner s’equivoca en qüestions
d’evidència històrica (p. 86), per exemple, quan afirma que la segona servitud a l’Europa
oriental coincidí amb la caiguda de la població (segons ells, fou posterior). Finalment, l’acusen
de mal interpretar els fonaments doctrinals i teòrics que critica, en reduir el pensament de
Malthus a la idea que els canvis en població i benestar són intermitents i, a continuació, reduir
les propostes de Postan a un reflex d’aquesta idea, quan el mateix Postan s’afanya a afirmar
que ell mateix ha remarcat incoherències entre el model malthusià i les seves troballes.

2. Col·lectiu de Doctorands del Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals. Espai, Poder i Cultura.
Grup de Lectura: La Crisi de la Baixa Edat Mitjana I. Interpretacions Generals (coord.: Pol Serrahima)
22 d’octubre, Edifici Rectorat, Aula 1.32A, 16.00h
Les seves objeccions a la proposta de Brenner són les següents: primer, es demanen per què
els camperols que habitaven en regions no senyorialitzades, que eren una proporció
significativa de la població, van patir també les conseqüències si no estaven inserits en la
mateix estructura social. Segon, demostren que la renda senyorial no era, ni tan representativa
sobre el total dels ingressos senyorials, ni tan elàstica com afirmava Brenner, de tal manera
que es fa difícil defensar que la crisi tingués el seu origen en l’augment de les exaccions
senyorials sobre la massa camperola indefensa. A més, expliquen, la tinença servil podia, en
moltes ocasions, ser precisament una protecció pels camperols, més que no pas la tinença
alodial.
Reflexions
Aquesta primera resposta a l’article de Brenner, realitzada per un dels historiadors les tesis del
qual havien estat més atacades per part del professor americà, marca una mica la tònica que
seguirà el debat. Brenner, teòric i expert en economia més que en història, havia procurat
criticar i, a continuació, construir un model explicatiu sobre el desenvolupament de l’economia
al llarg de mig mil·lenni amb una certa manca d’elements factuals sobre la taula. Per això, la
majoria de respostes que va rebre, procedents d’historiadors, no atacaven tant la base teòrica
del seu plantejament com algunes qüestions, com diu Postan, d’evidència històrica. Així, la
resposta de Postan i Hatcher és, en molts punts, impecable. Com afirmaria més endavant
GuyBois, “per evitar un excessiu èmfasi en els aspectes econòmics *demografia, productivitat
enfront de l’estructura de classes+, era necessari, paradoxalment, no donar-los menys
importància, sinó més”, tot el contrari del que havia fet Brenner. Amb tot, la virtut del seu text
seria, precisament, la d’impulsar una generació d’historiadors a aprofundir en el coneixement
dels aspectes econòmics de l’Europa preindustrial.