1. Drames Rurals
Victor Català
Anna Clua Villas
Pol De La Cruz–Sánchez
Sheherezade Gómez
Mariona Rivera Atienza
2. Índex
• L’empelt.
• Personatges
• Argument
• Justificació del títol
• Punt de vista narratiu.
• Agonia
• Personatges
• Argument
• Justificació del títol
• Punt de vista narratiu.
3. L’Empelt
“La flameta, groga com or i fixa, fixa, se’l mirava a través dels vidres
entelats del fanal, mateix que fos un ull viu i intel·ligent”
4. Personatges.
• Principals:
• El Noi Ordis és un home molt treballador, bona persona, intel·ligent i destre
en tir. El seu germà és en Petit amb el que té un gran enfrontament.
• El Petit Ordis: és el segon fill de l’avi, considerat l’ovella negra de la família.
És un home brusc, sense escrúpols i violent. Al poble està considerat un home
que sempre se busca embolics i que tan sols vol al seu germà pels seus
interessos.
• Secundaris:
• L’avi Ordis: era considerat pel poble com un bon home feliç amb una família
estable. La seva primera dona va morir i la seva vida va donar un gir, es va
relacionar i casar amb una dona que li va portar a una vida de desgràcia.
• Pau: Li diuen el “sereno”. És amic del Noi i l’avisa de que li roben. És el
vigilant nocturn del poble.
• Mare del Petit: era una dona vella, lletja bruta d’una joventut negra i
rebregada. Tenia un deliri per l’alcohol, cosa que li feia adormir-se en
qualsevol moment i lloc.
5. Argument.
Un dia el sereno del poble va avisar al Noi de que havia vist a algú
aturat davant la porteta del pati, dos cops. El Noi es va estranyar, ja que
sabia que ningú gosava entrar a casa seva perquè ell estaria preparat per
defensar-se. Més tard, el Noi va anar al mercat i es topà amb el seu
germà. Aquest li va demanar llenya per la seva dona, i el Noi va dir-li
que anés a casa i agafés la que necessités. En arribar a casa, la dona del
Noi va parlar-li de la visita del Petit, i llavors ell va decidir anar a
registrar tota la casa. Al entrar al graner descobrí que la finestra estava
manegada per obrir-se, raó per la qual decidí vigilar-lo tota la nit.
Passada la mitja nit, va començar a escoltar uns sorolls estranys; algú
estava entrant al graner. L’hereu es va posar alerta, agafà l’escopeta i en
un impuls va envestir a l’intrús. El Noi, en reconèixer al seu germà,
primer es va quedar paralitzat, però seguidament el va assitiar i els
germans es van enfrontar. Finalment, el Noi decidí deixar-lo anar, el petit
va marxar i ell quedà desconsolat.
6. Justificació del títol.
• Empelt: Acció d'ajuntar dues o més parts de plantes
diferents de manera que el conjunt es comporti com una
sola planta.
• El títol del conte L’empelt queda justificat perquè l’acció
d’empeltar és unir una part d’un arbre a un altre, i l’avi
Ordis en la seva vida té la intenció d’unir als seus fills, els
quals són totalment diferents.
7. Punt de vista narratiu.
• És un narrador en 3ª persona i omniscient, és a dir, té una
visió àmplia i panoràmica . Explica una història de la qual
ho sap tot, fins i tot els pensaments i sentiments més
íntims dels personatges.
• Exemple:
“En Pau, el sereno del poble, amb el gec de les festes sobre
l’espatlla, tirà cap avall, a mesicar un sac de blat de moro
que li calia per acabar d’engreixar els vedells,i el Noi
Ordis, amb la vara de correig sota l’aixella, començà a
rodar ençà i enllà pel mercat”.
8. AGONIA
“El vent xiulava amb xiulets estridents que s’empaitaven com si
perseguissin l’un a l’altre en sa cursa adelerada cap a l’Infinit”
9. Personatges.
• Principals:
• En Minguet: Marit de la Bel, pagès, molt lleig i pobre. Està molt
enamorat de la seva dona.
• La Bel: Dona d’En Minguet. En el conte es troba en els últims
moments de la seva vida. Aquesta li ha de confessar un secret
abans de morir-se.
• Secundaris:
• Senyor Ramon: Doctor que atén a la Bel, la qual havia estat abans
criada de la seva casa. És el verdader pare de l’hereu.
• El Noi: Fill gran, és l’hereu i és el preferit de la Bel. El seu
verdader pare és el doctor.
• Janet: Fill petit a qui no tenen moltes consideracions. Es troba a la
guerra perquè no van poder pagar la quinta.
10. Argument.
En un dia de pèssim temporal, en Minguet està esperant l’arribada del
metge, el senyor Ramon. Al seu costat es troba la seva dona, la Bel, estirada al
llit sense poder moure's a causa de la seva malaltia, que ja s’apropa al seu
final.
Llavors la Bel recobra els sentits i comença a parlar amb En Miguet dient-li
que el seu final és proper i fa jurar al seu marit que la perdoni. En Miguet no
entén res, però igualment li jura que la perdonarà sigui quin sigui el seu pecat.
Aleshores la Bel confessa que estava embarassada abans de casar-se amb ell i
que el Noi no és d’En Minguet, també li confessa que el pare és el senyor
Ramon. Llavors En Miguet sent que tota la seva vida cau davant dels seus ulls
i comença a sentir un remolí de sentiments que el deixen impassible a les
súpliques de perdó de la Bel.
Davant de la passivitat d’En Minguet la Bel desespera pel seu perdó, ja que
veu que el seu final s’apropa. Inesperadament truca a la porta el senyor
Ramon, aleshores la Bel encara es desespera més, demanant també el perdó
pel metge. Finalment En Miguet els perdona a tots dos i resignant-se de tot el
que havia passat deixa entrar al senyor Ramon i al Noi a l’habitació com si res
hagués ocorregut.
11. Justificació del títol.
• Agonia: Període de transició entre la vida i la mort, que
apareix en la fase final de moltes malalties.
• El conte es centra en el patiment de la Bel, en el tram
final de la malaltia que pateix. Aquest sofriment el
causen els símptomes de la malaltia.
• També es pot entendre com el sentiment de traïció i
desesperació d’En Minguet cap a la confesió de la Bel.
12. Punt de vista narratiu.
• És un narrador en 3ª persona i omniscient, és a dir, té una
visió àmplia i panoràmica . Explica una història de la qual
ho sap tot, fins i tot els pensaments i sentiments més
íntims dels personatges.
• Exemple:
“Aleshores En Minguet sentí que se l’hi adreçava a dins
alguna cosa terrible i gegantina, una onada tremenda
d’una gran tempestat que feia estelles la seva vida com si
fos un bastiment vell i mal carenat”
