1. LA RESISTÈNCIA I LA FORÇA

2. RESISTÈNCIA CAPACITAT FÍSICA I PSÍQUICA DE SUPORTAR LA FATIGA . Weineck (1992) CLASSIFICACIÓ En funció de la via metabòlica utilitzada ens trobarem amb resistència aeròbica i resistència anaeròbica. A través de la via aeròbica existeix suficient oxigen per a la oxidació dels àcids grassos i del glucogen. En l’anaeròbica l’obtenció d’energia s’obté sense la presencia d’oxigen.

3. ANAERÒBICA AERÒBICA ALÀCTICA LÀCTICA GLUCÍDICA LIPÍDICA 0 5" 10" 45" 2' 10'-15' 30'-90' Hores Potència Potència Potència Capacitat Capacitat Capacitat Endurance

4. SISTEMES DE PRODUCCIÓ D’ENERGIA MUSCULAR VIA ANAERÒBICA ATP-CP (ANAERÒBIC ALÀCTIC) LES RESERVES D’ATP AL MÚSCUL SÓN MOLT LIMITADES 6”. LES RESERVES DE FOSFOCREATINA PASSATS COM A MÀXIM 20-25”. AMB 1’ DE REPÒS LES RESERVES ES RECUPEREN FINS UN 80-90%. GLUCÒLISI ANAERÒBICA (ANAERÒBIC LÀCTIC) S’UTILITZA EL GLUCOGEN MUSCULAR EMMAGATZEMAT AQUESTA VIA PRODUEIX UNA GRAN FATIGA MUSCULAR PER ACUMULACIÓ D’ÀCID LÀCTIC AL MÚSCUL I A LA SANG (ACIDOSI) S’UTILITZA ENTRE ELS 20” I ELS 2-3 MINUTS DE TREBALL INTENS.

5. Substància generada a les cèl·lules com a producte de la degradació de la glucosa, i especialment a les cèl·lules musculars durant l’exercici. Bloquegen metabòlicament la síntesi d’ATP Genera fatiga i dolor muscular L’ÀCID LÀCTIC

6. VIA AERÒBICA CICLE DE KREBS ß -OXIDACIÓ CONSISTEIX EN L’OXIDACIÓ DE LA GLUCOSA AMB L’OXIGEN QUE ENTRA A LA CÈL·LULA. (DE 3’ A 90’) Per cada molècula de glucosa se n’obtenen 36 ATP. CONSISTEIX EN L’OXIDACIÓ DELS ÀCIDS GRASSOS. REQUEREIX UNA PRESÈNCIA IMPORTANT D’OXIGEN. (hores) PÀJARA

7. CONCEPTES CLAUS Capacitat: És la quantitat total d’energia de la qual es disposa en una via metabòlica. Potència: La major quantitat d’energia per unitat de temps que pot produir-se a través d’una via energètica. Eficiència: El grau en què l’energia alliberada durant els processos metabòlics s’aprofita per a la realització d’un treball concret (economia d’esforç). (estretament vinculat amb la tècnica de l’esport)

9. Consum màxim d’oxigen (VO2max): El consum d’oxigen representa el volum d’oxigen consumit durant qualsevol tipus d’esforç, indicant la capacitat de l’organisme d’utilitzar l’oxigen. Aquest consum augment a mesura que incrementa la intensitat de l’exercici, fins que arriba a un punt on ja no ho pot fer més, tot i que segueixi incrementant la intensitat, és el que s’anomena VO2max. El consum d’oxigen reflexa la capacitat per captar, transportar i utilitzar oxigen, implicant per a tal fet les funcions respiratòries, hemàtiques, cardiovasculars i musculars .

11. Llindar anaeròbic: La intensitat de l’exercici o de treball físic per sobre de la qual comença a incrementar de forma progressiva la concentració de lactat en sang, a la vegada que la ventilació s’intensifica també d’una manera desproporcionada. Potència aeròbica màxima: La potència de càrrega amb la qual un subjecte arriba al seu VO2max. També se l’anomena Velocitat aeròbica màxima (VAM)

13. MÈTODES D’ENTRENAMENT Modelat Competició DE CONTROL Intensiu Les pauses de recuperació són completes De repeticions: llarg, mig i curt Intensiu / Extensiu Les pauses de recuperació són incompletes Interválic: llarg, mig i curt Existeixen pauses de recuperació entre els esforços FRACCIONATS Variable (Fartlek) Intensiu / Extensiu Es porta a terme sense pauses de recuperació Harmònic CONTINUS Característiques MÈTODES

19. F

20. GENERAL Apareixen elements coordinatius propis del futbol, amb o sense pilota, però sense cap altre element de tipus cognitiu o de decisió. Predominen les tasques individuals. DIRIGIDA Busca millorar d’acord amb les necessitats generals del futbol de competició. Hi trobarem activitats on hi seran presents elements tècnics bàsics del joc amb pilota i sense. S’inclouen, també tècnico-tàctiques amb un entorn més o menys estable (1x1,2x2...) ESPECÍFICA Persegueix que el jugador apliqui i optimitzi els requeriments necessaris per la seva demarcació dins del sistema i l’estil de joc proposats, arribant a superar el requeriments reals del joc COMPETICIÓ Crear situacions simuladores preferencials PROPOSTA TREBALL PLANTEJA UN EXERCICI PER TAL DE MILLORAR LA RESISTÈNCIA EN UN ESPORT COL·LECTIU, SEGONS LA ORIENTACIÓ DE LA SEVA CÀRREGA

21. GENERAL I

22. GENERAL II

24. DIRIGIT

26. ESPECÍFIC

27. EVOLUCIÓ I ENTRENABILITAT DE LA RESISTÈNCIA + Entrenament moderat (1/2 cops per setmana) ++ Entrenament mig (2/5 cops per setmana) +++ Entrenament de rendiment Grosser et al (1981). +++ ++ + ♀ +++ ++ + ♂ ANAERÒBICA +++ ++ ++ + + ♂ ♀ AERÓBICA 18-20 16-18 14-16 12-14 10-12 8-10

28. ASPECTES EVOLUTIUS DE LA RESISTÈNCIA DURANT EL PERÍODE DE CREIXEMENT NO HAN DE REALITZAR TASQUES DE LLARGA DURADA ( Zaichkowsky 1980) LES PRÀCTIQUES DE LLARGA DURADA AMB NENS ES REDUEIXEN A MINUTS(9-10minuts) (Diem 1978) CAL TENIR MOLT EN COMPTE ELS FACTORS MOTIVACIONALS, DONCS ES TRACTA D’UNA QUALITAT PSICOFÍSICA. EL TREBALL DE RESISTÈNCIA ABANS DE LA PUBERTAD NO SUPOSA MILLORES A L’ADOLESCÈNCIA. http://www.tv3.cat/videos/2941150/La-Marato-a-fons

29. LA RESISTÈNCIA EN EL FUTBOL “ La capacitat condicional que permet al futbolista suportar física i psíquicament els esforços derivats de les exigències variables que requereix la dinàmica del joc, mantenint el nivell rendiment adequat, en cada moment del partit i al llarg de tot el període competitiu ”. Arjol (2004) OBJECTIUS 1. INCREMENTAR LA CAPACITAT FÍSICA. 2. MILLORAR LA CAPACITAT DE RECUPERACIÓ. 3. REDUIR EL RISC DE LESIONS. 4. INCREMENT DE LA RESISTÈNCIA PSÍQUICA. 5. REDUCCIÓ D’ERRORS TÈCNICS I TÀCTICS. 6. VELOCITAT DE REACCIÓ CONSTANTMENT ALTA. 7. SALUT MÉS ESTABLE.

30. MÈTODES PER VALORAR LA RESISTÈNCIA TESTS DE CAMP Potència aeròbica màxima a partir de la determinació del VO2màx. Recórrer una distància d’anada i tornada de 20m. Al ritme que marca un cassette amb intervals decreixents d’un minut. Formula : Y= 31.025 + 3.238 (velocitat km/h) – 3.248 (edat) + 0.1536 (velocitat · edat) Y= VO2 màx. en ml / kg · min COURSE NAVETTE Determina l’ VO2màx. i valora la potència aeròbica Cobrir la màx. distància possible en 12 min. Formula : Y= 22.35 x – 11.288 Y= VO2 màx. en ml / kg · min X = distancia recorreguda km TEST DE COOPER

31. FORÇA CAPACITAT DEL SISTEMA NEUROMUSCULAR DE SUPERAR RESISTÈNCIES A TRAVÉS DE L’ACTIVITAT MUSCULAR (TREBALL CONCÈNTRIC), ACTUAR EN CONTRA DE LES MATEIXES (TREBALL EXCÈNTRIC), O BÉ MANTENIR-LES (TREBALL ISOMÈTRIC). Grosser i Muller (1989)

33. CONTRACCIÓ MUSCULAR

34. MOVIMENT? ELS MÚSCULS ESTAN INSERITS EN ELS OSSOS DAVANT UNA CONTRACCIÓ MUSCULAR ES MOBILITZEN LES PALANQUES ÒSSIES I ES PRODUEIX MOVIMENT

35. FUNCIÓ DELS MÚSCULS AGONISTES ANTAGONISTES RESPONSABLE DE MOURE LES PALANQUES ÒSSIES ES RELAXEN PER PODER ESTIRAR-SE I PERMETRE EL MOVIMENT

36. CONTRACCIONS ISOTÒNIQUES LA FIBRA MUSCULAR ES CONTRAU I MODIFICA LA SEVA LONGITUD CONCÈNTRICA EXCÈNTRICA LA LONGITUD DEL MÚSCUL DIMINUEIX LA LONGITUD DEL MÚSCUL AUGMENTA

37. CONTRACCIONS ISOMÈTRIQUES EL MÚSCUL ES CONTRAU, PERÒ NO HI HA MODIFICACIÓ DE LA SEVA LONGITUD

38. CONTRACCIÓ AUXOTÒNICA ?

40. FORÇA MÀXIMA FORÇA RESISTÈNCIA FORÇA VELOCITAT MÀXIMA FORÇA QUE POT DESENVOLUPAR UN MÚSCUL O UN GRUP MUSCULAR. APLICACIÓ D’UNA FORÇA A LA MÀXIMA VELOCITAT POSSIBLE QUE POT DESENVOLUPAR UN MÚSCUL O GRUP MUSCULAR (Ex: salts, llançaments...) CAPACITAT D’UN MÚSCUL O GRUP MUSCULAR DE SUPORTAR DURANT UN TEMPS LLARG CONTRACCIONS MUSCULARS REPETIDES.

41. CONCEPTES CLAUS MUSCULATURA TÒNICA MUSCULATURA FÀSICA PER LA SEVA POSICIÓ ARTICULAR HAN D’ESTAR ACTIUS DURANT MOLT DE TEMPS...AJUDEN A MANTENIR L’EQUILIBRI. TENEN TENDÈNCIA A ESCURÇA-SE I CAL ESTIRAR-LOS TREBALLEN SEMPRE A FAVOR DE LA GRAVETAT. ACTUEN MENYS I PER TANT TENEN TENDÈNCIA A PERDRE TO MUSCULAR. CAL TREBALLAR-LOS.

42. FACTORS DE PRODUCCIÓ DE LA FORÇA ESTRUCTURALS NERVIOSOS ESTIRAMENT HIPERTROFIA FIBRES RÀPIDES RECLUTAMENT COORDINACIÓ SINCRONITZACIÓ REFLEX MIOTÀTIC ELASTICITAT

46. ENTRENAMENT DE LA FORÇA MÀXIMA EXPLOSIVA RESISTÈNCIA Esforços repetits de Zatsiorsky,supersèries, pre i post fatiga, piramidals.... Esforços dinàmics, pliometria, contrastos, series repetides, pujades, arrastres, llastrats, dispositius elàstics Circuits intervàlics extensius i intensius, exercicis d’autocàrrega QUÈQUICOM

47. PROBLEMES... DE QUIN MATERIAL DISPOSO?

52. PLATAFORMA VIBRATÒRIA Transferència de vibracions mecàniques al sistema musculotendinós. Faciliten l’acció muscular provocada pel reflex tònic vibratori. Diversos estudis el consideren un mètode superior a l’entrenament clàssic a l’hora de millorar la força, la flexibilitat i la recuperació muscular.

53. EVOLUCIÓ I ENTRENABILITAT DE LA FORÇA EL NEN/A INCREMENTARÀ ELS SEUS NIVELLS DE FORÇA AMB * L’augment de la massa muscular, producte del creixement. * Millora de la coordinació motora, a partir de la millora dels paràmetres coordinatius. * Influència de les hormones, sobretot a partir de la secreció de la testosterona. * Efectivitat de les palanques. Durant el creixement els ossos creixen de forma prèvia als músculs, fet que condiciona una menor efectivitat de les palanques motores.

54. L’ENTRENAMENT DE LA FORÇA HA DE COMENÇAR A PLANIFICAR-SE A PARTIR DE: 7 anys, entre els 7 i 8 anys existeix una fase sensible on els estímuls de força ràpida i força resistència poden tenir un important efecte positiu en el nen (Borzi, 1986; Nadori, 1997; Hanh, 1998; Cerani, 1990) Empènyer, còrrer, traccionar, trepar... Moviments naturals Evitar grans càrregues per perill de malformacions, pèrdua de capacitat elàstica i risc de lesions. (estructures musculars i osteoarticulars molt plàstiques i dèbils)

55. Fins als 13 anys, la força no té un gran desenvolupament, no hi ha diferències entre sexes, i les seves millores es produeixen gràcies a factors nervisos (coordinació intramuscular) i al creixement fisiològic. NO FORÇA MÀXIMA Jocs de força i lluita, i circuits per estacions. Càrrega el propi pes corporal (treball ideal multillançaments i multisalts)

56. Entre els 14 i els 16 anys hi ha un fort increment de la força degut a l’augment de la massa musculars, de la velocitat de contracció, i de la millora de la coordinació intramuscular Transports, lastrats, traccions.. . Increment de les càrregues a partir del volum i no de la intensitat. A partir dels 17-19 anys comencem el treball amb peses!

57. +++ ++ + ♂ +++ ++ + ♂ EXPLOSIVA +++ ++ + ♀ +++ ++ + ♀ +++ ++ + ♂ RESISTÈNCIA +++ ++ + ♀ MÀXIMA 18-20 16-18 14-16 12-14 10-12 8-10

58. MANIFESTACIONS DE LA FORÇA EN EL FUTBOL

59. FORÇA DE DESPLAÇAMENT DESPLAÇAMENTS EN DIVERSOS SENTITS I AMB ACCELERACIONS I DESACCELERACIONS CONSTANTS A GRAN INTENSITAT (5,10,15 METRES) FORÇA DE SALT UN DEFENSA CENTRAL I UN DAVANTER CENTRE PODEN REALITZAR UNA MITJANA DE + 10 SALTS PER PARTIT

60. FORÇA DE COLPEIG COM A TERME MIG UN JUGADOR DE FUTBOL POT REALITZAR AL VOLTANT DE 50-70 CONTACTES AMB LA PILOTA (35.000 ANY). REQUEREIXEN GRANS APLICACIONS DE FORÇA LES PASSADES LLARGUES, ELS LLANÇAMENTS A PORTERIA, EL REBUTJOS... FORÇA DE LLUITA OPOSICIÓ CORPORAL DIRECTA AMB L’OPONENT (PROTEGIR PILOTA, DISPUTA, ENTRADES, CÀRREGUES...)

62. COMPTE!!!!! ABDOMINALS

63. AVALUACIÓ DE LES QUALITATS FÍSIQUES BÀSIQUES

64. TESTS PER AVALUAR LA FORÇA TEST DE SALT HORITZONTAL TEST SARGENT BATERIA TESTS BOSCO SQUAT JUMP // CONTRE MOUVEMENT JUMP // CONTRE MOUVEMENT JUMP BRAS // DROP JUMP // REACTIVITÉ // 15 SAUTS