1. LA SESSIÓ Unitat bàsica i operativa del procés d’entrenament. A partir d’ella que podem aconseguir els objectius proposats en els diferents nivells de programació. És l’espai de temps en el qual es porten a terme les activitats

2. ESTRUCTURA TRADICIONAL TRES PARTS: ACTIVACÍÓ PART PRINCIPAL TORNADA A LA CALMA CRITERIS FISIOLÒGICS

3. ESTRUCTURA MODERNA CINC PARTS: ACTIVACIÓ- ESCALFAMENT PART PRINCIPAL (assoliment objectius) TORNADA A LA CALMA INFORMACIÓ ANÀLISI RESULTATS

4. 1-INFORMACIÓ Amb la finalitat d’informar als jugadors dels objectius que es volen aconseguir i de les activitats que es portaran a terme. Aquesta fase ha de reunir les característiques de brevetat, simplicitat i claredat. També hem de tenir clar que és el primer mitjà que utilitza l’entrenador per motivar als seus jugadors, i que la informació cal adaptar-la a les condicions i característiques del grup.

5. 2- ESCALFAMENT Conjunt d’exercicis que realitzem per preparar a l’organisme per realitzar una activitat física. 1-Prevenir possibles lesions originades per la realització d’esforços violents. 2- Posar l’organisme en disposició per a realitzar el màxim rendiment. 3- Preparar psicològicament l’esportista per l’exercici que realitzarà. 4- Recordar el treball tècnic aconseguit; i aprenentatge d’habilitats senzilles OBJECTIUS

6. EFECTES DE L'ESCALFAMENT Augment de la temperatura corporal : Augmenta la irrigació sanguínia per vasodilatació Disminueix la viscositat muscular i això farà millora la contracció - relaxació Augment de les capacitats elàstiques del múscul de l’ individu Millora la coordinació muscular Augment potencial o d’acció dels enzims que accelera l’ inici de les vies energètiques Activació dels aparells cardiovascular i respiratori: Arribarem a un nivell òptim cardiorespiratori per realitzar l’activitat física posterior Activació del sistema nerviós central i perifèric: Augmenta la coordinació Accelera la velocitat de reacció (capacitat de respondre a un estímul en el menor temps possible) Estimula la destresa i habilitat Augmenta l’agilitat

7. CONDICIONANTS L’EDAT : Els nens requereixen menys temps d’escalfament TIPOLOGIA D’ENTRENAMENT : Entrenaments d’intensitat alta han d’incloure un escalfament exigent. EL BIORITME: L’escalfament del matí ha de ser més llarg i progressiu que el de la tarda. LA TEMPERATURA: Els dies de fred l’escalfament pren major rellevància. LA MODALITAT ESPORTIVA: La durada de l’escalfament és inversament proporcional a la de l’activitat.

8. NORMES S’ha de realitzar abans d’iniciar la classe. Incrementa la tª corporal però no produeix fatiga (¿?) Ha de ser progressiu Pot tenir fases anaeròbies alàctiques (màx. intensitat, durada màxima 6-7” ) A la primera part predominen els continguts generals. A la part final farem tasques que tenen a veure amb l’objectiu de la sessió d’entrenament o competició. IMPORTANT: aspectes motivacionals L’escalfament d’entrenament: pot tenir major quantitat i intensitat, conté un component secundari d’entrenament.

9. FASES Posada en acció Estiraments Exercicis genèrics Exercicis específics Recuperació

10. FORA DE L'ENTRENAMENT ESPORTIU UTILITZAR JOCS O FORMES JUGADES TASQUES NO DEFINIDES (LLIURES) S’INCLOU MATERIAL COM A UN ELEMENT DE MOTIVACIÓ S’UTILITZEN REFORÇAMENTS POSITIUS

11. 3- ASSOLIMENT D'OBJECTIUS En ella hi portarem a terme el treball principal de la sessió, amb la finalitat d’assolir els objectius principals i secundaris que ens hem plantejat 4- TORNADA A LA CALMA Jocs,estiraments, recuperació i relaxació 5- ANÀLISI RESULTATS Presenta diverses possibilitats, des d’un comentari breu del que ha passat a la sessió, fins a un procés de reflexió, anàlisi i discussió. És important que els “nens” acabin motivats .

12. EL DIA A DIA... REFLEXIONS 1- CAL TENIR PENSADA I ESCRITA LA SESSIÓ !!!!! 2- NO M’AGRADA PERDRE EL TEMPS…ORGANITZACIÓ ( arribar amb temps, muntar els exercicis, preparar el material…) 3- FORMACIÓ DE GRUPS…opcions: (decideix l’entrenador, decideixen els jugadors, decideix l’atzar…) 4- INSTAL·LACIONS I MATERIAL (no deixar pilotes al camp, qui es fa responsable del material?, atenció amb el material fix!…) EXEMPLE

13. L'ORGANITZACIÓ DE LA SESSIÓ EN FUNCIÓ DE: 1- FORMACIÓ DE GRUPS 2- CONDICIONS INSTRUMENTALS 3- CONTROL DE LA ORGANITZACIÓ

14. 1- FORMACIÓ DE GRUPS CONCEPTES CLAUS… que marcaran el desenvolupament de la sessió COHESIÓ El grau en què els membres d’un grup el troben atractiu. Es basa en una semblança percebuda entre les persones. Els grups que tenen poca cohesió han de mantenir-se mitjançant alguna pressió externa...ex: club de futbol, centre escolar...a diferència de la família, amistats...

15. MORAL La barreja del sentiment de confiança i optimisme de cadascun dels membres del grup...i depèn, en gran part, de la cohesió Qualsevol frustració o problema influirà sobre la moral del grup CLIMA SOCIAL Ve determinat per “l’atmosfera emocional” que preval en un determinat grup. Pot ser cordial, fred, amigable, hostil, tranquil, tibat...

17. L'ELECCIÓ DELS MEMBRES DEL GRUP 3 OPCIONS Professor i classe El professor escull Els alumnes escullen Petits o dif. integració Óptim per posar en marxa la formació de grups Bàsic en el rendiment esportiu Normalment inconvenients Cal molt bona cohesió Bot de confiança als alumnes.... PERÒ...

18. CRITERIS PER A LA FORMACIÓ DELS GRUPS A L’ATZAR No hi ha motiu específic És el recurs més utilitzat en la vessant lúdica, o davant el desconeixement del grup QUINES OPCIONS CONEIXEU? QUINS AVENTATGES I INCOVENIENTS HI TROBEU? Ordre llista, colors samarreta, 1-2 (trampa)...(pràctica), en funció de la distribució del grup Ràpid i funcional, desigualtat

19. EMOCIONALS Elecció segons afinitat per amistat, concepte de si mateixos (bons o dolents), relació familiar... Sol ser més habitual en les primeres edats...tot i que aquesta afinitat emocional sempre perdura. ATENCIÓ...POSSIBLE FONT DE CONFLICTES

20. FUNCIONALS Segons criteris d’igualtat o desigualtat. Es pot utilitzar per evitar desequilibris en les formes jugades, o bé per atendre la diversitat Es poden formar en funció de: l’edat, el sexe, la talla, el pes, la força, l’actitud, l’aptitud... HOMOGENIS HETEROGENIS

21. UN PETIT APUNT... COM S’ESCULLEN ELS RESPONSABLES DE “PARAR”?

23. PER NOSALTRES... QUÈ ÉS EL MÉS IMPORTANT?

24. Un niño muere asfixiado por accidente en un colegio de Barcelona La víctima, de siete años, estaba jugando con una cuerda en el gimnasio J ESÚS GARCÍA - Barcelona - 04/06/2009 Muere el niño que resultó herido al caerle una portería de fútbol en Girona El menor, de 12 años y de origen marroquí, estaba ingresado desde el pasado viernes, cuando sufrió el accidente AGENCIAS - Barcelona - 23/10/2003 ACCIDENTE MORTAL EN SANLUCAR DE BARRAMEDA Muere un niño al caerle encima una portería de fútbol en Cádiz La estructura se mantenía en pie con una débil sujección al suelo El Ayuntamiento asegura no tener constancia del mal estado del parque 24/03/2004 EFE

25. EL ACCIDENTE MORTAL OCURRIÓ ESTE JUEVES EN ALCORCÓN Un chaval de 15 años fallece al caerle encima una portería Un adolescente de 15 años murió hoy en Alcorcón (Madrid) al caerle encima una portería de fútbol sala, informó la Policía Municipal. La portería que le cayó encima anoche en el Polideportivo de Chiva (Valencia) a un niño de 13 años causándole la muerte no estaba fijada, según manifestaron a Europa Press fuentes del Polideportivo. Un niño, herido grave tras caerle encima un banquillo móvil en un campo de Las Rozas El chaval, de los alevines del Atlético, estaba jugando con otros compañeros

26. SUCESOS | En Sabadell Un niño de nueve años fallece tras caerle encima un banquillo de fútbol Peligro de accidente en una instalación deportiva municipal CONRADO CRESPO 7 de octubre de 2008.- En la instalación deportiva del ayuntamiento en la Avenida de Brasil se han instalado unas porterías caseras realizadas a partir de tuberías de hierro y que representan un peligro real para los usuarios de la misma.

27. 2.2- EL MATERIAL LA SEVA IMPORTÀNCIA RAU EN: FACILITA L’ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS FACILITA LA MOTIVACIÓ FACILITA L’ORGANITZACIÓ I EL CONTROL DE LA SESSIÓ (¿?) FACILITA EL PROCÉS SOCIAL DE L’ALUMNE

28. Característiques i consideracions Qualitat- Preu Durada Perillositat Polivalent Adquisició Inicieu una activitat poliesportiva i us deixen llibertat per adquirir nou material. Què compraríeu?

29. L'utilizació del material Organització Tenir previst el material que utilitzarem. (Preparació) Organitzar el transport, muntatge i recollida del material (col·laboració dels participants... Cal tenir-ho previst abans) Cal tenir en compte les mesures de seguretat (lesions per mal ús... xuts incontrolats, entrebancades...) Facilitat de circulació. El material no pot dificultar el desplaçament dels participants.

30. Emmagatzematge Si disposem de sala de material: cal que sigui pròxima al lloc de l’activitat, amb sortida amplia, i espai suficient per a la bona distribució. Cal ordenar el material per especialitat. Es recomanable guardar-lo en carros enreixats (facilitat de transport i observació del deteriorament) Si som responsables del material cal realitzar un inventari (i tenir-lo al dia).

31. 2.3- ELS FACTORS AMBIENTALS Climatologia de la sessió Prenen rellevància quan no disposem d’una instal·lació coberta. Així hem de tenir en compte situacions com: - PLUJA: cal tenir recursos com la utilització dels mitjans audiovisuals o el treball dels valors (nens) - FRED: màxim dinamisme, evitant els temps d’espera - VENT: no es pot treballar amb material lleuger (ex. Pilotes...) - HUMITAT: incrementa el risc de caigudes SEMPRE CAL TENIR UN PLA B

32. L’hora del dia Cal tenir presents els ritmes circadians, també anomenat rellotge biològic. Consisteix en el ritme biològic d’aproximadament 24 hores. Aquest ritme proporciona la sincronització de la nostra conducta i dels nostres estats corporals.

33. 2.4- LA DURADA DE LA SESSIÓ Hem d’aconseguir el màxim temps de pràctica possible. Factors que al condicionaran: Organització i control de les normes . (Desplaçaments, canviar-se, compliment d’horaris, ordre...) El desenvolupament de la sessió (massa informació, masses correccions tècniques, transport i muntatge del material...)

34. 3- EL CONTROL DE LA SESSIÓ 3.1- QUÈ CAL CONTROLAR I QUAN FER-HO ABANS DE LA SESSIÓ - Aspectes formals: desplaçaments, vestuaris, puntualitat, equipació. - Aspectes tècnics-pedagògics: previsió del que es vol fer i com fer-ho. Objectius, continguts i tasques. Previsió de les estratègies pedagògiques. Atenció preferent als criteris d’organització (formació de grups, preparació de les instal·lacions i el material, distribució del temps...) DURANT LA SESSIÓ Adaptacions de que estava previst a les situacions reals (disposició dels alumnes, factors ambientals, situacions imprevistes...)

35. 3.2- QUI CONTROLA? - EL PROFESSOR: li corresponen totes les qüestions bàsiques. No necessàriament ha de ser l’únic actor protagonista - L’ ALUMNE: responsabilitat personal - EL GRUP: pot ser un bon mitjà de control i organització - LA SITUACIÓ DE PRÀCTICA: l’organització dels grups, la distribució del material, l’ocupació de l’espai, la pràctica de tasques - LA MOTIVACIÓ: elimina els problemes

36. 3.3- COM CONTROLAR? Accions de control: Directa El professor les pren en situacions de desordre col·lectiu o individual. No és adient utilitzar l’amenaça. Cal dirigir-se amb correcció i pel nom. El control de tots els alumnes és responsabilitat nostre.

37. Indirecta Moltes vegades el descontrol és degut a una informació insuficient, l’organització complicada de la tasca, mala distribució espacial... Podem actuar modificant: L’espai, les tasques (exercicis, jocs, formes jugades...), i la disposició del material. Immediates Lligades amb les directes, es prenen just quan sorgeix el problema Retardades En fred, després de l’anàlisi i la reflexió de la situació

38. PENSAMENTS... Temps útil de participació motriu Progressió de la implicació motriu i cognitiva Preveure el principi de la individualització (tasques complexes) Tenir en compte l’aprenentatge significatiu Preparar el material i recursos especials Coherència general en tota la planificació

41. LES COSES SEMBLEN BEN FETES... FINS QUE ALGÚ LES FA MILLOR