2. ADAPTACIÓ A L’ENTRENAMENT I COMPETICIÓ A ALTES TEMPERATURES
-L’Entrenament intens a un clima normal (22º) produeix canvis en les glàndules
sudorípares, donant com a resultat un llindar de suor més ràpid (dissipen millor
el calor que les persones no entrenades)
-Un esportista entrenat requereix mínim 4 dies per
aclimatar-se. Curiosament l’esportista sua més, però
la concentració de sodi és menor.
-La deshidratació afecta al sistema termoregulador, es
redueix l’aportació de sang al múscul i es produeixen
desajustaments cardiovasculars que ens poden
conduir fins al cop de calor.
-Una deshidratació del 5% pot representar una
disminució del rendiment del 50%

3. L’increment de la temperatura corporal pot ser un dels factors més
importants que produeix fatiga.
En un experiment amb ciclistes
(González-Alonso 1999), observaren
que els ciclistes que realitzaven un test
amb la temperatura corporal
baixa(36ºC) aguantaven més temps
pedalant que els iniciaren el tests a
38,2ºC (63’vs28’)
Per quin motiu quan fa calor incrementa la FC?
Quan les pèrdues de suor són gran es perd part del volum de sang
circulant. Això fa que es perdi la pressió a l’omplir de sang el cor, el que
incita un increment de la FC per mantenir un flux constant

4. EL COP DE CALOR
És una situació extrema en què l'organisme arriba a un estat de deshidratació i
trastorn circulatori. Requereix una temperatura corporal de més 40,5º
CAUSES
Motivació excessiva
Teoria del doble cop (el dia
després d’un dia d’extenuació)
Calor i humitat
Deshidratació
Falta d’aclimatació
Massa corporal (persones obeses
estan més exposades)

5. SIGNES INICIALS DEL COP DE CALOR
Irritabilitat, desorientació, apatia, bel·ligerància, inestabilitat emocional
o conducta irracional... Fatiga desmesurada, vòmits, calfred, pell de
gallina, descoordinació...

6. PREVENCIÓ DEL COP DE CALOR
Cal mantenir el cos el màxim fred possible (ombra, ventiladors amb
aigua gelada, reduir la durada i la intensitat de l’entrenament, evitar les
hores de màxima exposició al calor...).
Beure sensatament
Aclimatar-se al calor

7. ADAPTACIÓ A L’ENTRENAMENT I COMPETICIÓ A BAIXES TEMPERATURES
-Durant la temporada d’hivern un futbolista es pot trobar amb: vasoconstricció
de la pell, acompanyada de tiritona per conservar calor corporal, fet que pot
provocar una disminució de la coordinació i la destresa. D’altra banda pot haver-
hi congelació dels dits i orelles, asma induït...fatiga prematura.
HIPOTÈRMIA
-Quan la pèrdua de calor és més gran que la producció de calor metabòlic. Els
símptomes inclouen tremolors, eufòria, confusió...

8. La primera vegada que els efectes de
l’altitud criden l’atenció d’entrenadors i
esportistes fou en els Jocs
Panamericans de Mèxic (1955).
Tretze anys més tard, Jocs Olímpics de Mèxic (1968)
confirmen els indicis sobre els efectes negatius de l’altitud en
les proves de fons, i de l'avantatge obtinguda en les de
velocitat i llançament.

9. CONSIDERACIONS BÀSIQUES EN LA PLANIFICACIÓ DE
L’ENTRENAMENT EN ALTITUD
L’Exposició a la hipòxia beneficiarà a aquells esports amb una
durada de treball de 1-2’ a hores.
S’estableix com a una altura de residència ideal aquella que
sigui superior a 2000m., però inferior a 3000m. (danys col·laterals)
La durada de l'estància ha de ser com a màxim de 3-4
setmanes. Es considera que la capacitat d’alliberar de
eritropoyetina de forma endògena es manté elevada durant
dues setmanes. La durada d’aquest efecte positiu és d’un
parell de mesos.
L’ideal és entrenar a nivell del mar (permet entrenar a màxima
intensitat) i anar a dormir en alçada.
Lectura article Arturo Casado

10. Hematies
Són els glòbuls vermells, responsables de transportar l’hemoglobina i l'oxigen.
Valor normal entre 4.300.000 y 5.900.000/mL. Si ens trobem valors per sobre pot
ser degut a factors diversos:
-Tabaquisme: el tabac disminueix l’oxigen de la sang i això provoca un increment
de producció de glòbuls vermells.
-Insuficiència respiratòria: per exemple pacients que tinguin bronquitis crònica.
-Viure en alçada: resposta del cos a una menor pressió parcial d’oxigen.
Valors per sota ens indiquen anèmia (pot ser per falta de ferro, vitamina B12, o àcid
fòlic)

11. Hemoglobina
És una proteïna que es troba a l’interior dels
hematies i que transporta oxigen. Valor normal
entre 12,5 y 17gr/L.
Hematòcrit
És el percentatge ocupat per glòbuls vermells del volum total de la sang. Els valors
normals es mouen entre 40 i 50% (lleugerament inferior en les dones)
Eritropoyetina (EPO): és una hormona glicoproteïca que
estimula la formació d’eritrocits.

12. Volum Eritrocitari Mitjà (VCM)
Indica el tamany dels glòbuls vermells. Si són molt grans pot ser provocat per un
dèficit de vitamina B12 o d’àcid fòlic, i si són molt petits és possible que l’individu
pateixi talasemia (malaltia que sol provocar valors d’hematies molt alts però en
canvi tenen els glòbuls vermells petits), o bé dèficit de ferro.
Hemoglobina Corpuscular Mitja
Indica la quantitat d’hemoglobina que hi ha a cada glòbul vermell.

13. EFECTES DE L’ENTRENAMENT EN ALTITUD
POSITIUS NEGATIUS
Increment de glòbuls vermells i de
l’hemoglobina
Increment de la viscositat de la
sang (+ despesa cardíaca)
Increment de la mioglobina en les
cèl·lules musculars
Increment de la respiració
Capil·larització a nivell de la
musculatura esquelètica
Disminució de l’amortidor
bicarbonat en sang, degut a la
major eliminació respiratòria del
CO2
Multiplicació de les mitocòndries i
dels enzims oxidatius

14. Per evitar els efectes negatius...
Lectura article Raul / Mancebo
Viure a la vall i entrenar a la muntanya.
Viure en una casa enriquida amb nitrogen (baixa concentració
d’oxigen)
Tenda de Nitrogen
Càmera d’hipobaria
EPO

15. - L’entrenament en altitud mostra els millors resultats a les tres
setmanes de finalitzar el període d’exposició.
- L’ideal és entrenar a nivell del mar i viure en altitud.
-Es poden millorar les marques en resistència fins a un 3%
-Existeixen individus que no responen a aquest estímul.

16. Existeixen molts components químics que sols o combinats amb
d’altres redueixen o alteren la funció de l’aparell respiratori.
Ozó
Gas generat per descàrrega elèctrica o per
reacció fotoquímica degut a la irradiació
ultravioleta. (a vegades s’utilitza com a
antisèptic en instal·lacions públiques o
piscines). Si sobrepassem un nivells mínims
provoca alteracions en la respiració:
-Irritació de la mucosa respiratòria alta
-Broncoconstricció
-Disnea
-Increment de la freqüència respiratòria
-Mal de cap
...

17. Dióxid de Nitrogen NO2
Provoca una oxidació de les membranes de les
cèl·lules de les vies aèries i l’alliberament de
radicals lliures.
Es forma durant la combustió de derivats del
pretoli (pics a primera hora del dia i de la
tarda), zona de fumadors, estufes de querosè,
cuines de gas
Recomanacions per a esportistes:
-Preveure l’arribada al lloc de competició un mínim de tres dies abans
-Tractament amb antioxidants de forma oral
-Utilització de medicació preventiva de la tos post-esforç
-Fer profilaxis de la bronconconstricció (encara que no siguin asmàtics)
-No competir...

18. El Monòxid de Carboni (CO) i el tabac
La importància del consum de tabac per part d’un esportista es centra
en dos compostos principals: el CO i la Nicotina
Es produeix una variació en l’intercanvi
de gasos, alterant la possibilitat de
transport sanguini d’oxigen cap al
múscul. Això farà que el múscul es
fatigui més ràpid i es recuperi més tard.
La nicotina provoca un increment de la
FC i la pressió arterial. També afavoreix
l’adhesió de les plaquetes entre si a la
zona interna dels capil·lars arterial,
incrementant el risc de trombos.

19. El tabac incrementa en més d’un 10% la despesa energètica basal.
Limita els esforços sostinguts a intensitats altes
En les dones es relaciona amb fractures per estrès
El Cannabis
En el rendiment esportiu provoca
més fatigabilitat, empitjorament del
temps de recuperació, dificultat
d’adaptació cardíaca, intensa
sensació de deshidratació.
A nivell nerviós provoca pèrdua de
motivació, canvis d’estat d’ànim,
alteració en la percepció de
l’esforç, alteració de la coordinació
Facilita l’aparició de problemes psiquiàtrics, incrementa la possibilitat de patir
depressió i ansietat. A nivell social, una 10% del que han provat el Cannabis acaben
tenint problemes de dependència amb aquesta i d’altres drogues.

20. Obstrucció aguda i reversible de les vies respiratòries. L’exercici físic
d’intensitat elevada i llarga durada pot provocar una crisi.
Asma
Per minimitzar-ho:
-Prendre la medicació abans de fer l’exercici
-Bon escalfament (són bons els ambients
calents i humits)
-Procurar que l’exercici sigui intervàlic
-Portar la medicació broncodilatadora
Són factors agreujants els ambients freds
i secs, mentre que els càlids i humits
poden minimitzar els símptomes. També
poden incrementar la seva incidència la
contaminació de l’aire, el polen, àcars,
fongs, infeccions virals...

21. Diabetis
Controlar la dosis apropiada d’insulina, la durada i nivell de l’entrenament,
l’estat nutricional...
Amb Diabetis del tipus 2: ingesta de CH 1-2h. abans de l’exercici, durant
l’exercici ingesta de CH de ràpida absorció...
Portar sempre sucre o glucosa i ingerir-ne al primer símptoma
d’hipoglucèmia.
Cal evitar deshidratar-se
La pràctica regular d’exercici físic beneficia als pacients amb diabetis
Cal però...