Circuit d’atenció a les dificultats de llenguatge oral
Llei d'infància 14/2010. Quins treballs no estem fent...
2. Llei d’Infància 14/2010:
Quins deures no estem
fent?
Carme Piqué i Anguera – Treball Social
Francesc Domingo i Salvany – Pediatria
ABS Balaguer.
3. Robert Anselme Debré
1882-1978
“No hi ha feina més noble en aquest
món que tenir cura dels infants”
(CIE, Paris)
"Nos enfants, c’est notre éternité."
6. Medicina vs Treball social
Formació en: Formació en:
Verticalitat Transversalitat
Parcialitat Globalitat
Especialitat Escola
Què li passa Com ho viu el pacient,
al pacient? la seva família i el seu
entorn?
7. Medicina vs Treball social
Cerca: Cerca:
Dificultats Resiliència
Limitacions Capacitats
Errors Encerts
Allò negatiu Allò positiu
En l’individu En la família
Individual Ecològic
8. Què fa una assistent social?
“L’assistent social és aquella persona que cerca el
vessant positiu de cada situació i la part millor que
totes i cadascuna de les persones tenim”
Carme Piqué i Anguera, 1997.
10. Pediatria social …
…o quan les causes són socials, però les
conseqüències són pediàtriques.
Llei d’Infància 14/2010
18. “La professió del Treball Social promou el canvi social, la
resolució de problemes en les relacions humanes i
l’empoderament i l’alliberació de les persones per a
augmentar el seu benestar. Utilitzant teories del
comportament humà i dels sistemes socials, el Treball
Social intervé en els aspectes on les persones
interactuen amb els seu entorn. Els principis dels drets
humans i els de la justícia social són fonamentals pel
Treball Social”
Definició internacional de Treball Social. AIETS i la FITS Juliol 2001
19. MARC INTERNACIONAL
Conveni Europeu per a la salvaguarda dels drets humans i les llibertats
fonamentals (4/11/1950).
• Declaració Universal dels Drets de l’Infant
(20/12/1959).Nacions Unides.
La protecció especial del menor com a membre de la societat.
L'interès superior de l'Infant
• Convenció sobre els Drets de l’Infant
(20/11/89)/Vinculant
Art.3: d'Interès superior de l'Infant.
Arts.7 i 9: Dret del menor a conèixer els seus pares i a ser pujat per ells.
Art.19. Dret del menor a viure sense cap tipus de maltractament i , l’obligació dels
Estats de garantir aquest dret.
20. Llei d’Infància 14/2010
Com s’hi arriba? (Preàmbul –
pp 17 i ss)
• Convenció dels Drets de l’Infant 1989
• Estatut d’Autonomia de Catalunya - Art 40.3
• Llei 11/1985 de Protecció de menors:
–Prevenció de la delinqüència infantil i juvenil
–Tractament de la delinqüència infantil i juvenil
–Tutela dels menors quan no hi ha pàtria potestat o no
s’exerceix adequadament
…/…
21. Llei d’Infància 14/2010
Com s’hi arriba?
(Preàmbul – pp 17 i ss)
…/…
• Convenció dels Drets de l’Infant 1989
• Estatut d’Autonomia de Catalunya - Art 17
• Llei 11/1985 de Protecció de menors
• Llei 37/1991 de Mesures de protecció de
menors desemparats i sobre l’adopció
• Llei 8/1995 d’Atenció i Protecció d’Infants i
Adolescents (però els menors desemparats quedaven a la Llei
37/1991)
22. Llei d’Infància 14/2010
Com s’hi arriba? (Preàmbul –
pp 17 i ss)
…/…
• Convenció dels Drets de l’Infant 1989
• Estatut d’Autonomia de Catalunya - Art 17
• Llei 11/1985 de Protecció de menors
• Llei 37/1991 de Mesures de protecció de menors desemparats i sobre
l’adopció
• Llei 8/1995 d’Atenció i Protecció d’Infants i Adolescents
• Llei 9/1998 del Codi de família (els infants desemparats , iguals
drets que els altres infants)
• 27/2001 de Justícia Juvenil (responsabilitat penal dels menors
infractors)
23. Llei d’Infància 14/2010
Com s’hi arriba? (Preàmbul –
pp 17 i ss)
…/…
• Convenció dels Drets de l’Infant 1989
• Estatut d’Autonomia de Catalunya - Art 17
• Llei 11/1985 de Protecció de menors
• Llei 37/1991 de Mesures de protecció de menors desemparats i sobre
l’adopció
• Llei 8/1995 d’Atenció i Protecció d’Infants i Adolescents (però els menors
desemparats quedaven a la Llei 37/1991)
• Llei 9/1998 del Codi de família (els infants desemparats, iguals drets que els
altres infants)
• Llei 27/2001 de Justícia Juvenil (responsabilitat penal dels menors infractors)
» Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les
oportunitats en la infància i l’adolescència
24. EPIDEMIOLOGIA:
• El primer estudi sobre el qual es tenen dades
de maltractaments infantils és de l’any 1988 en
que la incidència de maltractament infantil a
Catalunya era de 5,09 per mil habitants.
• En un darrer estudi de l’any 1999 es va veure
que la pevalença dels infants maltractats o en
situació de risc detectats amb diferents graus
de sospita era del 18,02 per mil en la població
catalana de menys de 18 anys. Aquestes
dades coincidien amb les d’altres estudis
realitzats a l’Estat espanyol
25. El 80,2%, la figura mal tractadora és el pare i la mare
biològics que actuen de forma individual (33,6% la mare
i el 19,8%, el pare) o com a parella (46,6%)
En general la causa més important de maltractament és la
incapacitat educativa, i cal remarcar que es deguda a
una manca d'interès o be a limitacions psíquiques o
intel·lectuals del mal tractador.
26. Les dades d’aquest darrer estudi indiquen que les edats més
baixes són les que reben menys maltractaments. A partir de 4-
5 anys s’inicia una tendència a l’alça que es manté fins
d'interval de 10-15 anys. El maltractament en els nens es
superior que el de les nenes (54,1%) front al 45,9%.
Tenint en comte l’entorn del nen maltractat, s’observa que en un
41,1% dels casos les famílies estan estructurades, el
nombre més important de casos es dona en una parella recent
formada. El 72,6% de les mares i el 43,3% dels pares tenen
una edat inferior als 40 anys i un nivell d’instrucció
inferiors a la mitjana general.
28. PROTOCOLS A CATALUNYA:
• Protocol Clinicoassistencial de maltractaments aguts a
l' infància(2006). 2 ed. 2008.
• Protocol Marc d’actuacions en casos d’abusos sexuals i altres
maltractaments greus als infants i adolescents( 2006)
• Protocol d’actuacions per prevenir la mutil.lació genital
femenina (2002-2007)
• DGAIA: Equips funcionals d’ifancia. Sini@
Pla d’atenció integral a la infància i l'adolescència de
Catalunya (Pd'IIAC), EVAMI, EAIA, UDEPMI,ETCA
RUMI (1997). Nacional.
30. Llei
dels drets i les oportunitats
de la infància i l’adolescència.
14/2010, de 27 de maig
31. Llei
dels drets i les oportunitats
de la infància i l’adolescència.
14/2010, de 27 de maig
• Titol I. Disposicions directives, principis i
actuacions de les administracions publiques.
• Titol II. Drets de les persones infants i
adolescents.
• Titol III. Prevenció en general.
• Titol IV Protecció pública davant dels
maltractaments a persones infants i adolescents.
• Titol V. La protecció a la infància i l’adolescència
en situacions de risc o desemparament.
• Titol VI. Infraccions i sancions
32. Llei d’Infància 14/2010
Conceptes que inclou la Llei
(pp 26 i ss)
• PROMOCIÓ …” encara que “res vagi malament"
• PREVENCIÓ ... de les situacions perjudicials.
• ATENCIÓ …quan les coses “comencen a anar
malament” = RISC.
• PROTECCIÓ …quan les coses “ja van malament.”
• PARTICIPACIÓ
33. Temes clau de la Llei
• Protecció pública davant els maltractaments infantils
• Nou model de protecció de la infància i l'adolescència
• Temps límit per oposar-se al desemparament i la protecció
• Noves modalitats d'acolliment: especialitzat i permanent
• Foment de la participació de la infància i l'adolescència
• Transversalització de les polítiques d'infància i adolescència
• Prevenció
34. Protecció pública davant els maltractaments infantils
La Llei dels drets i les oportunitats en la infància i
l'adolescència prioritza que en casos de maltractament
familiar sigui la persona maltractadora qui deixi la llar,
en lloc de l'infant
35. També vol evitar que en cas d'abús o maltractament, els
infants hagin de declarar dues vegades davant del jutge i
fa un èmfasi especial a la protecció de l'infant i
l'adolescent davant la victimització secundària.
37. Nou model de protecció
La Llei implanta un model nou de protecció i fa una
separació entre situacions de risc social i
desemparament. La declaració de desemparament ja no
és l'únic títol que habilita la intervenció protectora dels
poders públics, sinó que es reserva per a aquells casos
d'especial gravetat en què cal separar l'infant o
adolescent del seu nucli familiar.
38. Temps límit per oposar-se al
desemparament i la protecció
La norma també estableix un temps límit per oposar-se
judicialment a les resolucions de desemparament i a les
mesures de protecció. D'aquesta manera, s'evita que els
infants hagin de patir situacions d'incertesa. En el cas de
l'acolliment preadoptiu, que és el pas previ obligatori
abans de l'adopció, el termini que tenen els progenitors
per oposar-s'hi és de dos mesos.
39. Noves modalitats d'acolliment
L'acolliment familiar permanent es durà a terme quan el
desemparament sigui pràcticament definitiu, però no sigui
possible l'adopció o no es consideri l'opció més favorable
per al infant i adolescent.
40. L'acolliment familiar en unitat convivencial d'acció
educativa estarà adreçat a infants i adolescents tutelats
que requereixen una atenció més especialitzada: infants i
adolescents amb necessitats educatives especials (per
causes psíquiques, físiques o sensorials), amb malalties
cròniques i/o trastorns de conducta, i grups de germans.
41. Foment de la participació de la
infància i l'adolescència
Per promocionar la participació dels infants i adolescents,
la Llei crea un Consell Nacional de la Infància.
42. La norma també crea la figura del procurador de la
infància i l'adolescència per tal de donar plena efectivitat
al dret dels infants i adolescents tutelats per la Generalitat
de ser escoltats. Aquesta figura s'encarregarà de la
inspecció i l'atenció de les sol·licituds i queixes dels
infants i adolescents tutelats, així com de realitzar
recomanacions i propostes en aquest àmbit.
43. Transversalització de les polítiques d'infància i
adolescència
La Llei fomenta una revisió global del dret i de les
polítiques públiques des del prisma de l'interès superior
de la infància i l'adolescència. En aquest sentit, tota
política i tota norma hauran de ser avaluades des de la
seva perspectiva per garantir que inclouen els objectius i
les accions pertinents adreçades a satisfer les seves
necessitats. Aquesta nova política també planteja la
necessitat de dissenyar polítiques públiques adreçades a
tota la infància, i no únicament a la infància en risc.
44. D'altra banda, la normativa comporta refer conceptes i
formes de veure el món, pensar des d'un altre paradigma
que consideri les condicions, les situacions i les
necessitats de les persones infants i adolescents en tots
els àmbits, donant preeminència al seu interès com a
valor superior de l'ordenament jurídic.
45. S'estableix, a més, un sistema d'atenció als infants que
es basi en criteris de treball estructurats en xarxa, en què
les diferents administracions públiques implicades en la
prevenció, la detecció i la protecció de les situacions de
risc i de desemparament actuïn de manera integrada, en
un àmbit territorial concret.
46. Prevenció
El concepte de prevenció té una importància clau, entès
com el conjunt d'actuacions socials anticipatòries per
evitar situacions no desitjades i per afavorir les situacions
favorables. Les administracions públiques han de
desenvolupar les actuacions necessàries per prevenir les
situacions que són perjudicials per al benestar o el
desenvolupament integral dels infants i adolescents.
48. Així, la Llei defineix la prevenció del risc social, que té per
objecte aquelles situacions que afecten conjunts d'infants
o adolescents de forma global, en les quals concorren
indicadors o factors de risc que fan palesa la probabilitat
que aquests infants o adolescents puguin resultar
perjudicats en el seu desenvolupament o benestar.
També determina que la prevenció de la desprotecció
infantil, té per objecte aquelles situacions en les quals
concorren indicadors o factors de risc que fan palesa la
probabilitat que l'infant o adolescent que els pateixi resulti
en un futur desatès en les seves necessitats bàsiques.
49. Les ciències humanes i socials ens han de proporcionar
aquells indicadors i factors de risc que ens han de
permetre conèixer i actuar conforme a aquest
coneixement, tant en les actuacions adreçades a conjunts
amplis de població de forma genèrica, com en aquelles
destinades a atendre casos concrets de manera
personalitzada.
50. Dins d'aquest marc, la Llei dedica un article a la
prevenció de la mutilació genital femenina i determina
com s'ha d'actuar si se'n detecta un cas.
52. Article 102. Són situacions de risc:
a) La manca d'atenció física o psíquica de l’infant o l’adolescent que
comporti un perjudici lleu per a la salut física o emocional.
b) La dificultat greu per a dispensar l'atenció física i psíquica adequada
per part dels progenitors o dels titulars de la tutela o de la guarda.
c) La utilització del càstig físic o emocional que en perjudiqui el
desenvolupament.
d) Les mancances que puguin produir la marginació, la inadaptació o
el desemparament de l’infant o l’adolescent
53. e) La manca d'escolarització en edat, l’absentisme i l'abandó escolar.
f) El conflicte obert i crònic entre els progenitors, separats o no, quan
anteposen llurs necessitats a les de l’infant o l’adolescent.
g) La incapacitat o la impossibilitat de controlar la conducta de l’infant o
l’adolescent que provoqui un perill evident de fer-se mal o de perjudicar
terceres persones.
h) Les pràctiques discriminatòries contra les nenes o les noies, que
comportin un perjudici per a llur salut mental i física, incloent-hi el risc
de patir la mutilació genital femenina i la violència exercida contra elles.
i) Qualsevol altra circumstància que, en el cas que persisteixi, pugui
evolucionar i derivar en el desemparament de l’infant o l’adolescent.
56. Article 105. Són situacions de desemparament:
a) L’abandonament.
b) Els maltractaments físics o psíquics, els abusos sexuals, l’explotació o
altres situacions de la mateixa naturalesa.
c) Els perjudicis greus al nadó causats per maltractament prenatal. S’entén
per maltractament prenatal la manca de cura del propi cos, o la ingestió
de drogues durant el procés de gestació, i també el produït
indirectament al nadó per la persona que maltracta la dona en procés
de gestació.
d) L’exercici inadequat de les funcions de guarda que comporti un perill greu
per a l’infant o l’adolescent.
e) El trastorn o l’alteració psíquica o la drogodependència dels progenitors,
que repercuteixi greument en el desenvolupament de l’infant o
l’adolescent.
57. f) El subministrament a l’infant o l’adolescent de drogues, estupefaents o qualsevol
altre substància psicotròpica o tòxica.
g) La inducció a la mendicitat, la delinqüència o la prostitució i també qualsevol forma
d’explotació econòmica.
h) La desatenció física, psíquica o emocional greu o cronificada.
i) La violència masclista o l’existència de circumstàncies en l’entorn sociofamiliar de
l’infant o adolescent, quan perjudiquin greument el seu desenvolupament.
j) L’obstaculització de les actuacions d’investigació i també la negativa a participar en
l'execució de les mesures adoptades en situacions de risc.
k) Les situacions de risc que determinin la privació dels elements bàsics per al
desenvolupament integral de la personalitat.
l) Qualsevol altra situació de desatenció o negligència que atempti contra la integritat
física o psíquica de l’infant o l’adolescent.
58. Article 37. Responsabilitat en la criança i la formació
• 3. Les administracions públiques han de vetllar per la
protecció dels infants i els adolescents en el cas de mal ús de
la potestat parental, tutelar o de la guarda, i també perquè els
pares, els titulars de la tutela o els que en tenen la guarda
disposin de les oportunitats i dels mitjans d’informació i
formació adequats per a ajudar-los a complir llurs
responsabilitats envers els infants i adolescents. Igualment,
han de posar especial atenció en les necessitats dels infants i
adolescents de famílies monoparentals i en l’àmbit de famílies
pertanyents als grups menys afavorits o que viuen en situació
de pobresa.
59. Article 24, 2)
1.Les administracions implicades han de col·laborar i actuar
coordinadament. Els serveis públics estan obligats a facilitar
la informació requerida pel departament competent en
matèria de protecció dels infants i els adolescents a fi de
valorar quina és la situació, i a portar a terme les actuacions
de col·laboració necessàries per a protegir-los.
2.Les dades que es poden cedir entre administracions sense
consentiment de la persona afectada són les econòmiques,
laborals, socials, educatives, de salut, policials i penals dels
menors i de llurs progenitors, tutors o guardadors.
60. Infants i adolescents amb mesura
de protecció a CAT. 2011
Total: 7.217 menors
FAMILIA NATURAL: 2.944 (40,79%)
FAMILIA ALIENA: 1.572 (21,78%)
ACOLLIMENT EN CENTRE: 2.701 (37,42%)
61. Infants i adolescents amb mesura
de protecció a LLEIDA. 2012
• BENESTAR SOCIAL TUTELA :193 menors
• DGAIA- Protecció: 449 menors:
62. EL SISTEMA CATALÀ DE PROTECCIÓ A
LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA
• Circuit Ordinari.
1. Els SBAP fan la primera avaluació del cas/ EAIA
2. Els EAIA fan la valoració i la intervenció.
3. Si és determina que l'Infant no pot ser atès en el
seu nucli familiar,es proposa mesura protectora a
la DGAIA
4. Es realitza l’atenció immediata i transitòria dels
menors que han de ser separats del seu nucli
familiar.
63. Circuit per atendre situacions
d’intervenció preferent
1. Avaluació de la situacions per part dels EAIA per
si cal un internament o si es pot reconduir el cas
cap un procediment ordinari.
2. Allotjament provisional en un centre d’acolliment o
en una família d’acolliment d’urgència.
3. Derivació a l’Institut Català d’Acolliment i de
l’Adopció (ICAA).
64. ORGANISMES DE
REFERENCIA
• EQUIPS D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I
L’ADOLESCÈNCIA (EAIA)
• DIRECCIÓ GENERAL D’ATENCIÓ A LA
INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA (DGAIA)
• INSTITUT CATALA DE L’ACOLLIMENT I DE
L’ADOPCIÓ (ICCAA)
65. UNITAT DE DETECCIÓ I`PREVENCIÓ DEL
MALTRACTAMENT INTANTIL UDEPMI
• Atenció inmediata.tf. 24H. BARCELONA
• Tf. de la Infància 900 300 777
• Activació i/o derivació als EVAMI o EAIA.
• Coordinació directa del cas amb les unitats d’altres
departaments implicats en la detecció (Xarxa de
centres sanitaris, Mossos D’esquadra, centres
educatius i serveis socials de primària), així com en
l’àmbit judicial i de la Fiscalia.
66. EQUIPS DE VALORACIÓ DE
MALTRACTAMENTS INFANTILS
EVAMI
• Són els equips de valoració de maltractaments
infantils detectats a l’àmbit sanitari.
• Psicòleg-Treballador Social.
• Tenen la funció de assessorar, valorar i informar
dels casos de maltractaments o sospita de
maltractaments notificats des de l’Hospital, CAP o
altres serveis sanitaris.
• Retenció hospitalària, d'ingrés en un centre
d’acolliment mentre es diagnostica la situació.
67. Detecció de situacions de
maltractament o abús:
XARXA D’INTERVENCIÓ EN SITUACIONS DE DETECCIÓ D’UNA
RISC I/O MALTRACTAMENTS A LA INFÀNCIA I SITUACIÓ DE
XARXA
L’ADOLESCÈNCIA.
.
POSSIBLE
MALTRACTAMENT
ÀMBIT EDUCACIÓ: CIRCUIT D’ACTUACIÓ EN
. Centres educatius públics, concertats i privats. SITUACIÓ DE
.EAP MALTRACTAMENT LLEU
.Educació amb lleure CONSULTA DELS O MODERAT
INDICADORS
ESTABLERTS EN EL
PROTOCOL D
AMBIT DE SEGURETAT CIUTADANA E
.Policia local R
.Mossos d’Esquadra CIRCUIT D’ACTUACIÓ EN
I CASOS DE SOSPITA
CONTRAST AMB V FONAMENTADA DE
ÀMBIT SOCIOSANITARI PROFESSIONALS DE A
.CAP de salut MALTRACTAMENT I7O
LA XARXA C ABÚS GREUS
. Centres Hospitalaris
I
.Programa salut-escola
O
ÀMBIT D’ATENCIÓ DE SERVEIS SOCIALS
VALORACIÓ DEL RISC
.Serveis Socials Bàsics CIRCUIT D’ACTUACIÓ EN
I DE LA GRAVETAT
.EAIA SITUACIO DE CERTESA
DE MALTRACTAMENT O
ÀMBIT D’ATENCIÓ PSICOLOGICA, PSIQUIÀTRICA ABÚS GREUS
I PRECOÇ
.CDIAP
.CSMIJ, CSMA ACTUACIÓ EN
CAS FUNCIÓ DE LA
ALTRES SERVEIS DEL MUNICIPI GRAVETAT
El professional que detecta un cas és qui activa la xarxa i lidera el procés
per situar l'Infant/família en un o altre circuit.
68. QUE ÉS EL TREBALL EN XARXA ?
Treballar en xarxa vol dir :
pensar, comunicar-nos i actuar conjuntament,
compartint objectius i recursos,
unificant capacitats i esforços,
relacionant les nostres accions.
[2]