SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 72
Downloaden Sie, um offline zu lesen
Llei d'infància 14/2010. Quins treballs no estem fent...
Llei d’Infància 14/2010:
Quins deures no estem
           fent?

        Carme Piqué i Anguera – Treball Social
         Francesc Domingo i Salvany – Pediatria
                         ABS Balaguer.
Robert Anselme Debré
               1882-1978



“No hi ha feina més noble en aquest
  món que tenir cura dels infants”
             (CIE, Paris)




       "Nos enfants, c’est notre éternité."
Llei d’Infància 14/2010
Llei d’Infància 14/2010
Medicina      vs      Treball social

Formació en:           Formació en:

 Verticalitat        Transversalitat

 Parcialitat            Globalitat

Especialitat             Escola

Què li passa    Com ho viu el pacient,
al pacient?     la seva família i el seu
                       entorn?
Medicina          vs   Treball social
    Cerca:                 Cerca:

   Dificultats           Resiliència
  Limitacions            Capacitats
     Errors                Encerts
  Allò negatiu           Allò positiu
  En l’individu          En la família
   Individual              Ecològic
Què fa una assistent social?


“L’assistent social és aquella persona que cerca el
vessant positiu de cada situació i la part millor que
totes i cadascuna de les persones tenim”
                              Carme Piqué i Anguera, 1997.
Llei d'infància 14/2010. Quins treballs no estem fent...
Pediatria social …
 …o quan les causes són socials, però les
    conseqüències són pediàtriques.




Llei d’Infància 14/2010
Convenció dels Drets dels Infants.
                1989-2009
Llei d'infància 14/2010. Quins treballs no estem fent...
“Dedica’t únicament a fer el bé i,
   automàticament, el mal
      s’ensorrarà tot sol”

             Nachman de Breslau.
            “La cadira buida” (p 48)
“Evil exists because
good people do nothing”

   “La maldat existeix perquè
     la gent bona no actua”
Llei d'infància 14/2010. Quins treballs no estem fent...
Llei d'infància 14/2010. Quins treballs no estem fent...
Llei d'infància 14/2010. Quins treballs no estem fent...
“La professió del Treball Social promou el canvi social, la
resolució de problemes en les relacions humanes i
l’empoderament i l’alliberació de les persones per a
augmentar el seu benestar. Utilitzant teories del
comportament humà i dels sistemes socials, el Treball
Social intervé en els aspectes on les persones
interactuen amb els seu entorn. Els principis dels drets
humans i els de la justícia social són fonamentals pel
Treball Social”


Definició internacional de Treball Social. AIETS i la FITS Juliol 2001
MARC INTERNACIONAL
Conveni Europeu per a la salvaguarda dels drets humans i les llibertats
 fonamentals (4/11/1950).

• Declaració Universal dels Drets de l’Infant
  (20/12/1959).Nacions Unides.
La protecció especial del menor com a membre de la societat.
L'interès superior de l'Infant

• Convenció sobre els Drets de l’Infant
  (20/11/89)/Vinculant
Art.3: d'Interès superior de l'Infant.
Arts.7 i 9: Dret del menor a conèixer els seus pares i a ser pujat per ells.
Art.19. Dret del menor a viure sense cap tipus de maltractament i , l’obligació dels
  Estats de garantir aquest dret.
Llei d’Infància 14/2010
Com s’hi arriba? (Preàmbul –
                   pp 17 i ss)
• Convenció dels Drets de l’Infant 1989

• Estatut d’Autonomia de Catalunya - Art 40.3

• Llei 11/1985 de Protecció de menors:
  –Prevenció de la delinqüència infantil i juvenil
  –Tractament de la delinqüència infantil i juvenil
  –Tutela dels menors quan no hi ha pàtria potestat o no
  s’exerceix adequadament
                                              …/…
Llei d’Infància 14/2010
    Com s’hi arriba?
      (Preàmbul – pp 17 i ss)
                                …/…
• Convenció dels Drets de l’Infant 1989
• Estatut d’Autonomia de Catalunya - Art 17
• Llei 11/1985 de Protecció de menors

• Llei 37/1991 de Mesures de protecció de
  menors desemparats i sobre l’adopció

• Llei 8/1995 d’Atenció i Protecció d’Infants i
  Adolescents (però els menors desemparats quedaven a la Llei
  37/1991)
Llei d’Infància 14/2010
Com s’hi arriba? (Preàmbul –
                          pp 17 i ss)
                                     …/…
 • Convenció dels Drets de l’Infant 1989
 • Estatut d’Autonomia de Catalunya - Art 17
 • Llei 11/1985 de Protecció de menors
 • Llei 37/1991 de Mesures de protecció de menors desemparats i sobre
   l’adopció
 • Llei 8/1995 d’Atenció i Protecció d’Infants i Adolescents

 • Llei 9/1998 del Codi de família (els infants desemparats , iguals
     drets que els altres infants)

 • 27/2001 de Justícia Juvenil (responsabilitat penal dels menors
     infractors)
Llei d’Infància 14/2010
Com s’hi arriba? (Preàmbul –
                          pp 17 i ss)
…/…
• Convenció dels Drets de l’Infant 1989
• Estatut d’Autonomia de Catalunya - Art 17
• Llei 11/1985 de Protecció de menors
• Llei 37/1991 de Mesures de protecció de menors desemparats i sobre
  l’adopció
• Llei 8/1995 d’Atenció i Protecció d’Infants i Adolescents (però els menors
  desemparats quedaven a la Llei 37/1991)
• Llei 9/1998 del Codi de família (els infants desemparats, iguals drets que els
  altres infants)
• Llei 27/2001 de Justícia Juvenil (responsabilitat penal dels menors infractors)

          » Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les
          oportunitats en la infància i l’adolescència
EPIDEMIOLOGIA:
• El primer estudi sobre el qual es tenen dades
  de maltractaments infantils és de l’any 1988 en
  que la incidència de maltractament infantil a
  Catalunya era de 5,09 per mil habitants.

• En un darrer estudi de l’any 1999 es va veure
  que la pevalença dels infants maltractats o en
  situació de risc detectats amb diferents graus
  de sospita era del 18,02 per mil en la població
  catalana de menys de 18 anys. Aquestes
  dades coincidien amb les d’altres estudis
  realitzats a l’Estat espanyol
El 80,2%, la figura mal tractadora és el pare i la mare
  biològics que actuen de forma individual (33,6% la mare
         i el 19,8%, el pare) o com a parella (46,6%)


En general la causa més important de maltractament és la
  incapacitat educativa, i cal remarcar que es deguda a
    una manca d'interès o be a limitacions psíquiques o
               intel·lectuals del mal tractador.
Les dades d’aquest darrer estudi indiquen que les edats més
 baixes són les que reben menys maltractaments. A partir de 4-
      5 anys s’inicia una tendència a l’alça que es manté fins
   d'interval de 10-15 anys. El maltractament en els nens es
      superior que el de les nenes (54,1%) front al 45,9%.


Tenint en comte l’entorn del nen maltractat, s’observa que en un
    41,1% dels casos les famílies estan estructurades, el
 nombre més important de casos es dona en una parella recent
 formada. El 72,6% de les mares i el 43,3% dels pares tenen
     una edat inferior als 40 anys i un nivell d’instrucció
                 inferiors a la mitjana general.
SITUACIÓ DEL MALTRACTAMENT A CAT.

                   Casos detectats 1988
                           6000




                   Casos detectats 1998
                          21000




                                          27
PROTOCOLS                     A CATALUNYA:
• Protocol Clinicoassistencial de maltractaments aguts a
  l' infància(2006). 2 ed. 2008.

• Protocol Marc d’actuacions en casos d’abusos sexuals i altres
  maltractaments greus als infants i adolescents( 2006)

• Protocol d’actuacions per prevenir la mutil.lació genital
  femenina (2002-2007)

• DGAIA: Equips funcionals d’ifancia. Sini@
  Pla d’atenció integral a la infància i l'adolescència de
  Catalunya (Pd'IIAC), EVAMI, EAIA, UDEPMI,ETCA
  RUMI (1997). Nacional.
Llei d'infància 14/2010. Quins treballs no estem fent...
Llei
 dels drets i les oportunitats
de la infància i l’adolescència.
    14/2010, de 27 de maig
Llei
             dels drets i les oportunitats
            de la infància i l’adolescència.
                14/2010, de 27 de maig


• Titol I. Disposicions directives, principis i
  actuacions de les administracions publiques.
• Titol II. Drets de les persones infants i
  adolescents.
• Titol III. Prevenció en general.
• Titol IV Protecció pública davant dels
  maltractaments a persones infants i adolescents.
• Titol V. La protecció a la infància i l’adolescència
  en situacions de risc o desemparament.
• Titol VI. Infraccions i sancions
Llei d’Infància 14/2010
  Conceptes que inclou la Llei
           (pp 26 i ss)
• PROMOCIÓ       …” encara que “res vagi malament"

• PREVENCIÓ        ... de les situacions perjudicials.

• ATENCIÓ        …quan les coses “comencen a anar
                         malament” = RISC.
• PROTECCIÓ      …quan les coses “ja van malament.”

• PARTICIPACIÓ
Temes clau de la Llei
• Protecció pública davant els maltractaments infantils

• Nou model de protecció de la infància i l'adolescència

• Temps límit per oposar-se al desemparament i la protecció

• Noves modalitats d'acolliment: especialitzat i permanent

• Foment de la participació de la infància i l'adolescència

• Transversalització de les polítiques d'infància i adolescència

• Prevenció
Protecció pública davant els maltractaments infantils

La Llei dels drets i les oportunitats en la infància i
l'adolescència prioritza que en casos de maltractament
familiar sigui la persona maltractadora qui deixi la llar,
en lloc de l'infant
També vol evitar que en cas d'abús o maltractament, els
infants hagin de declarar dues vegades davant del jutge i
fa un èmfasi especial a la protecció de l'infant i
l'adolescent davant la victimització secundària.
Llei d'infància 14/2010. Quins treballs no estem fent...
Nou model de protecció

La Llei implanta un model nou de protecció i fa una
separació   entre   situacions de  risc   social   i
desemparament. La declaració de desemparament ja no
és l'únic títol que habilita la intervenció protectora dels
poders públics, sinó que es reserva per a aquells casos
d'especial gravetat en què cal separar l'infant o
adolescent del seu nucli familiar.
Temps límit per oposar-se al
desemparament i la protecció

La norma també estableix un temps límit per oposar-se
judicialment a les resolucions de desemparament i a les
mesures de protecció. D'aquesta manera, s'evita que els
infants hagin de patir situacions d'incertesa. En el cas de
l'acolliment preadoptiu, que és el pas previ obligatori
abans de l'adopció, el termini que tenen els progenitors
per oposar-s'hi és de dos mesos.
Noves modalitats d'acolliment
L'acolliment familiar permanent es durà a terme quan el
desemparament sigui pràcticament definitiu, però no sigui
possible l'adopció o no es consideri l'opció més favorable
per al infant i adolescent.
L'acolliment   familiar   en   unitat   convivencial   d'acció
educativa estarà adreçat a infants i adolescents tutelats
que requereixen una atenció més especialitzada: infants i
adolescents amb necessitats educatives especials (per
causes psíquiques, físiques o sensorials), amb malalties
cròniques i/o trastorns de conducta, i grups de germans.
Foment de la participació de la
   infància i l'adolescència
Per promocionar la participació dels infants i adolescents,
la Llei crea un Consell Nacional de la Infància.
La norma també crea la figura del procurador de la
infància i l'adolescència per tal de donar plena efectivitat
al dret dels infants i adolescents tutelats per la Generalitat
de ser escoltats. Aquesta figura s'encarregarà de la
inspecció i l'atenció de les sol·licituds i queixes dels
infants i adolescents tutelats, així com de realitzar
recomanacions i propostes en aquest àmbit.
Transversalització de les polítiques d'infància i
adolescència
La Llei fomenta una revisió global del dret i de les
polítiques públiques des del prisma de l'interès superior
de la infància i l'adolescència. En aquest sentit, tota
política i tota norma hauran de ser avaluades des de la
seva perspectiva per garantir que inclouen els objectius i
les accions pertinents adreçades a satisfer les seves
necessitats. Aquesta nova política també planteja la
necessitat de dissenyar polítiques públiques adreçades a
tota la infància, i no únicament a la infància en risc.
D'altra banda, la normativa comporta refer conceptes i
formes de veure el món, pensar des d'un altre paradigma
que consideri les condicions, les situacions i les
necessitats de les persones infants i adolescents en tots
els àmbits, donant preeminència al seu interès com a
valor superior de l'ordenament jurídic.
S'estableix, a més, un sistema d'atenció als infants que
es basi en criteris de treball estructurats en xarxa, en què
les diferents administracions públiques implicades en la
prevenció, la detecció i la protecció de les situacions de
risc i de desemparament actuïn de manera integrada, en
un àmbit territorial concret.
Prevenció

El concepte de prevenció té una importància clau, entès
com el conjunt d'actuacions socials anticipatòries per
evitar situacions no desitjades i per afavorir les situacions
favorables. Les administracions públiques han de
desenvolupar les actuacions necessàries per prevenir les
situacions que són perjudicials per al benestar o el
desenvolupament integral dels infants i adolescents.
Llei d'infància 14/2010. Quins treballs no estem fent...
Així, la Llei defineix la prevenció del risc social, que té per
objecte aquelles situacions que afecten conjunts d'infants
o adolescents de forma global, en les quals concorren
indicadors o factors de risc que fan palesa la probabilitat
que aquests infants o adolescents puguin resultar
perjudicats en el seu desenvolupament o benestar.
També determina que la prevenció de la desprotecció
infantil, té per objecte aquelles situacions en les quals
concorren indicadors o factors de risc que fan palesa la
probabilitat que l'infant o adolescent que els pateixi resulti
en un futur desatès en les seves necessitats bàsiques.
Les ciències humanes i socials ens han de proporcionar
aquells indicadors i factors de risc que ens han de
permetre conèixer i actuar conforme a aquest
coneixement, tant en les actuacions adreçades a conjunts
amplis de població de forma genèrica, com en aquelles
destinades a atendre casos concrets de manera
personalitzada.
Dins d'aquest marc, la Llei dedica un article a la
prevenció de la mutilació genital femenina i determina
com s'ha d'actuar si se'n detecta un cas.
Llei d'infància 14/2010. Quins treballs no estem fent...
Article 102. Són situacions de risc:

a)   La manca d'atenció física o psíquica de l’infant o l’adolescent que
     comporti un perjudici lleu per a la salut física o emocional.

b)   La dificultat greu per a dispensar l'atenció física i psíquica adequada
     per part dels progenitors o dels titulars de la tutela o de la guarda.

c)   La utilització del càstig físic o emocional que en perjudiqui el
     desenvolupament.

d)   Les mancances que puguin produir la marginació, la inadaptació o
     el desemparament de l’infant o l’adolescent
e) La manca d'escolarització en edat, l’absentisme i l'abandó escolar.

f) El conflicte obert i crònic entre els progenitors, separats o no, quan
    anteposen llurs necessitats a les de l’infant o l’adolescent.

g) La incapacitat o la impossibilitat de controlar la conducta de l’infant o
   l’adolescent que provoqui un perill evident de fer-se mal o de perjudicar
   terceres persones.

h) Les pràctiques discriminatòries contra les nenes o les noies, que
   comportin un perjudici per a llur salut mental i física, incloent-hi el risc
   de patir la mutilació genital femenina i la violència exercida contra elles.

i) Qualsevol altra circumstància que, en el cas que persisteixi, pugui
    evolucionar i derivar en el desemparament de l’infant o l’adolescent.
Llei d'infància 14/2010. Quins treballs no estem fent...
Llei d'infància 14/2010. Quins treballs no estem fent...
Article 105. Són situacions de desemparament:
a)   L’abandonament.

b) Els maltractaments físics o psíquics, els abusos sexuals, l’explotació o
    altres situacions de la mateixa naturalesa.

c) Els perjudicis greus al nadó causats per maltractament prenatal. S’entén
     per maltractament prenatal la manca de cura del propi cos, o la ingestió
     de drogues durant el procés de gestació, i també el produït
     indirectament al nadó per la persona que maltracta la dona en procés
     de gestació.

d) L’exercici inadequat de les funcions de guarda que comporti un perill greu
     per a l’infant o l’adolescent.

e) El trastorn o l’alteració psíquica o la drogodependència dels progenitors,
    que repercuteixi greument en el desenvolupament de l’infant o
    l’adolescent.
f) El subministrament a l’infant o l’adolescent de drogues, estupefaents o qualsevol
     altre substància psicotròpica o tòxica.

g) La inducció a la mendicitat, la delinqüència o la prostitució i també qualsevol forma
      d’explotació econòmica.

h) La desatenció física, psíquica o emocional greu o cronificada.

i) La violència masclista o l’existència de circumstàncies en l’entorn sociofamiliar de
      l’infant o adolescent, quan perjudiquin greument el seu desenvolupament.

j) L’obstaculització de les actuacions d’investigació i també la negativa a participar en
       l'execució de les mesures adoptades en situacions de risc.

k) Les situacions de risc que determinin la privació dels elements bàsics per al
     desenvolupament integral de la personalitat.

l) Qualsevol altra situació de desatenció o negligència que atempti contra la integritat
     física o psíquica de l’infant o l’adolescent.
Article 37. Responsabilitat en la criança i la formació



• 3. Les administracions públiques han de vetllar per la
  protecció dels infants i els adolescents en el cas de mal ús de
  la potestat parental, tutelar o de la guarda, i també perquè els
  pares, els titulars de la tutela o els que en tenen la guarda
  disposin de les oportunitats i dels mitjans d’informació i
  formació adequats per a ajudar-los a complir llurs
  responsabilitats envers els infants i adolescents. Igualment,
  han de posar especial atenció en les necessitats dels infants i
  adolescents de famílies monoparentals i en l’àmbit de famílies
  pertanyents als grups menys afavorits o que viuen en situació
  de pobresa.
Article 24, 2)


  1.Les administracions implicades han de col·laborar i actuar
coordinadament. Els serveis públics estan obligats a facilitar
la informació requerida pel departament competent en
matèria de protecció dels infants i els adolescents a fi de
valorar quina és la situació, i a portar a terme les actuacions
de col·laboració necessàries per a protegir-los.

  2.Les dades que es poden cedir entre administracions sense
consentiment de la persona afectada són les econòmiques,
laborals, socials, educatives, de salut, policials i penals dels
menors i de llurs progenitors, tutors o guardadors.
Infants i adolescents amb mesura
    de protecció a CAT. 2011

Total: 7.217 menors

FAMILIA NATURAL: 2.944 (40,79%)

FAMILIA ALIENA: 1.572 (21,78%)

ACOLLIMENT EN CENTRE: 2.701 (37,42%)
Infants i adolescents amb mesura
   de protecció a LLEIDA. 2012
• BENESTAR SOCIAL TUTELA :193 menors

• DGAIA- Protecció: 449 menors:
EL SISTEMA CATALÀ DE PROTECCIÓ A
    LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA
• Circuit Ordinari.

1. Els SBAP fan la primera avaluació del cas/ EAIA

2. Els EAIA fan la valoració i la intervenció.

3. Si és determina que l'Infant no pot ser atès en el
   seu nucli familiar,es proposa mesura protectora a
   la DGAIA

4. Es realitza l’atenció immediata i transitòria dels
   menors que han de ser separats del seu nucli
   familiar.
Circuit per atendre situacions
     d’intervenció preferent
1. Avaluació de la situacions per part dels EAIA per
   si cal un internament o si es pot reconduir el cas
   cap un procediment ordinari.

2. Allotjament provisional en un centre d’acolliment o
   en una família d’acolliment d’urgència.

3. Derivació a l’Institut Català d’Acolliment i de
   l’Adopció (ICAA).
ORGANISMES DE
          REFERENCIA

• EQUIPS D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I
  L’ADOLESCÈNCIA (EAIA)

• DIRECCIÓ GENERAL D’ATENCIÓ A LA
  INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA (DGAIA)

• INSTITUT CATALA DE L’ACOLLIMENT I DE
  L’ADOPCIÓ (ICCAA)
UNITAT DE DETECCIÓ I`PREVENCIÓ DEL
  MALTRACTAMENT INTANTIL UDEPMI


• Atenció inmediata.tf. 24H. BARCELONA

• Tf. de la Infància 900 300 777

• Activació i/o derivació als EVAMI o EAIA.

• Coordinació directa del cas amb les unitats d’altres
  departaments implicats en la detecció (Xarxa de
  centres sanitaris, Mossos D’esquadra, centres
  educatius i serveis socials de primària), així com en
  l’àmbit judicial i de la Fiscalia.
EQUIPS DE VALORACIÓ DE
  MALTRACTAMENTS INFANTILS
           EVAMI
• Són els equips de valoració de maltractaments
  infantils detectats a l’àmbit sanitari.

• Psicòleg-Treballador Social.

• Tenen la funció de assessorar, valorar i informar
  dels casos de maltractaments o sospita de
  maltractaments notificats des de l’Hospital, CAP o
  altres serveis sanitaris.

• Retenció hospitalària, d'ingrés en un centre
  d’acolliment mentre es diagnostica la situació.
Detecció de situacions de
                                   maltractament o abús:
XARXA D’INTERVENCIÓ EN SITUACIONS DE                    DETECCIÓ D’UNA
RISC I/O MALTRACTAMENTS A LA INFÀNCIA I                   SITUACIÓ DE
  XARXA
L’ADOLESCÈNCIA.
                     .
                                                            POSSIBLE
                                                        MALTRACTAMENT
                ÀMBIT EDUCACIÓ:                                                  CIRCUIT D’ACTUACIÓ EN
   . Centres educatius públics, concertats i privats.                                 SITUACIÓ DE
                        .EAP                                                     MALTRACTAMENT LLEU
                .Educació amb lleure                     CONSULTA DELS                O MODERAT
                                                           INDICADORS
                                                        ESTABLERTS EN EL
                                                            PROTOCOL         D
       AMBIT DE SEGURETAT CIUTADANA                                          E
                 .Policia local                                              R
              .Mossos d’Esquadra                                                  CIRCUIT D’ACTUACIÓ EN
                                                                             I       CASOS DE SOSPITA
                                                          CONTRAST AMB       V      FONAMENTADA DE
              ÀMBIT SOCIOSANITARI                       PROFESSIONALS DE     A
                    .CAP de salut                                                  MALTRACTAMENT I7O
                                                            LA XARXA         C         ABÚS GREUS
                . Centres Hospitalaris
                                                                             I
               .Programa salut-escola
                                                                             O

    ÀMBIT D’ATENCIÓ DE SERVEIS SOCIALS
                                                        VALORACIÓ DEL RISC
            .Serveis Socials Bàsics                                               CIRCUIT D’ACTUACIÓ EN
                                                         I DE LA GRAVETAT
                     .EAIA                                                         SITUACIO DE CERTESA
                                                                                  DE MALTRACTAMENT O
 ÀMBIT D’ATENCIÓ PSICOLOGICA, PSIQUIÀTRICA                                             ABÚS GREUS
                  I PRECOÇ
                    .CDIAP
                .CSMIJ, CSMA                              ACTUACIÓ EN
                      CAS                                 FUNCIÓ DE LA
        ALTRES SERVEIS DEL MUNICIPI                         GRAVETAT




      El professional que detecta un cas és qui activa la xarxa i lidera el procés
      per situar l'Infant/família en un o altre circuit.
QUE ÉS EL TREBALL EN XARXA ?


Treballar en xarxa vol dir :

pensar, comunicar-nos i actuar conjuntament,
compartint objectius i recursos,
unificant capacitats i esforços,
relacionant les nostres accions.
                                               [2]
moltes gràcies
CIRCUIT A: Actuació davant de situacions de risc
  social o de maltractament lleu o negligència.
CIRCUIT B:D’ACTUACIÓ EN CASOS DE SOSPITA FOMAMENTADA I
      ABÚS GREUS. SITUACIONS D’ATENCIÓ INMEDIATA
CIRCUIT C:D’ACTUACIÓ EN CASOS DE CERTESA DE
MALTRACTAMENT I ABÚS GREUS. SITUACIONS DE PROTECCIÓ
                     IMMEDIATA

Weitere ähnliche Inhalte

Ähnlich wie Llei d'infància 14/2010. Quins treballs no estem fent...

Inquiets Pel Coneixement_La Pornografia Infantil (Slideshare)
Inquiets Pel Coneixement_La Pornografia Infantil (Slideshare)Inquiets Pel Coneixement_La Pornografia Infantil (Slideshare)
Inquiets Pel Coneixement_La Pornografia Infantil (Slideshare)inquiets_pel_coneixement
 
2009 PdIIAC - El sistema de protecció a la infància a Catalunya
2009   PdIIAC - El sistema de protecció a la infància a Catalunya2009   PdIIAC - El sistema de protecció a la infància a Catalunya
2009 PdIIAC - El sistema de protecció a la infància a CatalunyaJordi Muner
 
Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a l...
Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a l...Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a l...
Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a l...Asociación SIENA
 
Primera Gen Pac4
Primera Gen Pac4Primera Gen Pac4
Primera Gen Pac4chuscon
 
Joan miquel-capell-protocol-violencia-genere
Joan miquel-capell-protocol-violencia-genereJoan miquel-capell-protocol-violencia-genere
Joan miquel-capell-protocol-violencia-genereSeguretat Catalunya
 
Pornografia Infantil
Pornografia InfantilPornografia Infantil
Pornografia Infantilerika
 
Pornografia Infantil Grup DEI2
Pornografia Infantil Grup DEI2Pornografia Infantil Grup DEI2
Pornografia Infantil Grup DEI2itorrasma
 
Pornografia Infantil
Pornografia InfantilPornografia Infantil
Pornografia Infantilerika
 
Algunes reflexions sobre la salut en joves i adolescents
Algunes reflexions sobre la salut en joves i adolescentsAlgunes reflexions sobre la salut en joves i adolescents
Algunes reflexions sobre la salut en joves i adolescentsJordi Bernabeu Farrús
 
Informe "Persones amb Discapacitat i la crisi del SARS-CoV2"
Informe "Persones amb Discapacitat i la crisi del SARS-CoV2"Informe "Persones amb Discapacitat i la crisi del SARS-CoV2"
Informe "Persones amb Discapacitat i la crisi del SARS-CoV2"Ajuntament de Barcelona
 
Llei 14 2010 Drets i les oportunitats en la infancia i adolescencia
Llei 14 2010 Drets i les oportunitats en la infancia i adolescenciaLlei 14 2010 Drets i les oportunitats en la infancia i adolescencia
Llei 14 2010 Drets i les oportunitats en la infancia i adolescenciaMari Nuñez
 
Tortura i linxaments taurins: violència contra la infància.
Tortura i linxaments taurins: violència contra la infància.Tortura i linxaments taurins: violència contra la infància.
Tortura i linxaments taurins: violència contra la infància.Jesús Frare Garcia
 
2010 PdIIAC - Estudi poblacional i de serveis a la infància i l'adolescènci...
2010   PdIIAC - Estudi poblacional i de serveis a la infància i l'adolescènci...2010   PdIIAC - Estudi poblacional i de serveis a la infància i l'adolescènci...
2010 PdIIAC - Estudi poblacional i de serveis a la infància i l'adolescènci...Jordi Muner
 

Ähnlich wie Llei d'infància 14/2010. Quins treballs no estem fent... (20)

Maltractament
Maltractament Maltractament
Maltractament
 
Inquiets Pel Coneixement_La Pornografia Infantil (Slideshare)
Inquiets Pel Coneixement_La Pornografia Infantil (Slideshare)Inquiets Pel Coneixement_La Pornografia Infantil (Slideshare)
Inquiets Pel Coneixement_La Pornografia Infantil (Slideshare)
 
Drets dels Infants
Drets dels InfantsDrets dels Infants
Drets dels Infants
 
2009 PdIIAC - El sistema de protecció a la infància a Catalunya
2009   PdIIAC - El sistema de protecció a la infància a Catalunya2009   PdIIAC - El sistema de protecció a la infància a Catalunya
2009 PdIIAC - El sistema de protecció a la infància a Catalunya
 
Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a l...
Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a l...Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a l...
Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a l...
 
Primera Gen Pac4
Primera Gen Pac4Primera Gen Pac4
Primera Gen Pac4
 
Joan miquel-capell-protocol-violencia-genere
Joan miquel-capell-protocol-violencia-genereJoan miquel-capell-protocol-violencia-genere
Joan miquel-capell-protocol-violencia-genere
 
Pornografia Infantil
Pornografia InfantilPornografia Infantil
Pornografia Infantil
 
Pornografia Infantil Grup DEI2
Pornografia Infantil Grup DEI2Pornografia Infantil Grup DEI2
Pornografia Infantil Grup DEI2
 
Pornografia Infantil
Pornografia InfantilPornografia Infantil
Pornografia Infantil
 
Bondia.cat 21/11/2013
Bondia.cat 21/11/2013Bondia.cat 21/11/2013
Bondia.cat 21/11/2013
 
Algunes reflexions sobre la salut en joves i adolescents
Algunes reflexions sobre la salut en joves i adolescentsAlgunes reflexions sobre la salut en joves i adolescents
Algunes reflexions sobre la salut en joves i adolescents
 
Valoració del menor madur
Valoració del menor madurValoració del menor madur
Valoració del menor madur
 
Informe "Persones amb Discapacitat i la crisi del SARS-CoV2"
Informe "Persones amb Discapacitat i la crisi del SARS-CoV2"Informe "Persones amb Discapacitat i la crisi del SARS-CoV2"
Informe "Persones amb Discapacitat i la crisi del SARS-CoV2"
 
Llei 14 2010 Drets i les oportunitats en la infancia i adolescencia
Llei 14 2010 Drets i les oportunitats en la infancia i adolescenciaLlei 14 2010 Drets i les oportunitats en la infancia i adolescencia
Llei 14 2010 Drets i les oportunitats en la infancia i adolescencia
 
Els Drets Dels Infants
Els Drets Dels InfantsEls Drets Dels Infants
Els Drets Dels Infants
 
Els Drets Dels Infants
Els Drets Dels InfantsEls Drets Dels Infants
Els Drets Dels Infants
 
Tortura i linxaments taurins: violència contra la infància.
Tortura i linxaments taurins: violència contra la infància.Tortura i linxaments taurins: violència contra la infància.
Tortura i linxaments taurins: violència contra la infància.
 
Dret de l'infant a l'educació
Dret de l'infant a l'educacióDret de l'infant a l'educació
Dret de l'infant a l'educació
 
2010 PdIIAC - Estudi poblacional i de serveis a la infància i l'adolescènci...
2010   PdIIAC - Estudi poblacional i de serveis a la infància i l'adolescènci...2010   PdIIAC - Estudi poblacional i de serveis a la infància i l'adolescènci...
2010 PdIIAC - Estudi poblacional i de serveis a la infància i l'adolescènci...
 

Mehr von Pediatriadeponent

Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdfPsicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdfPediatriadeponent
 
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024Pediatriadeponent
 
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?Pediatriadeponent
 
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdf
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes?  UVIC 2024.pdfSalut Planetària. Què podem fer des de les consultes?  UVIC 2024.pdf
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdfPediatriadeponent
 
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdfTira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdfPediatriadeponent
 
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdfPROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdfPediatriadeponent
 
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCALa alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCAPediatriadeponent
 
Dermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en PediatriaDermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en PediatriaPediatriadeponent
 
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de PonentPrevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de PonentPediatriadeponent
 
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Pediatriadeponent
 
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Pediatriadeponent
 
Nou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematurNou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematurPediatriadeponent
 
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...Pediatriadeponent
 
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtricaIndicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtricaPediatriadeponent
 
Canvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infànciaCanvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infànciaPediatriadeponent
 
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023Pediatriadeponent
 
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023Pediatriadeponent
 
Circuit d'atenció a la dislèxia
Circuit d'atenció a la dislèxiaCircuit d'atenció a la dislèxia
Circuit d'atenció a la dislèxiaPediatriadeponent
 
Dislèxia: què han de conèixer els professionals de Pediatria?
Dislèxia: què han de conèixer els professionals de Pediatria?Dislèxia: què han de conèixer els professionals de Pediatria?
Dislèxia: què han de conèixer els professionals de Pediatria?Pediatriadeponent
 
Circuit d’atenció a les dificultats de llenguatge oral
Circuit d’atenció a les dificultats de llenguatge oralCircuit d’atenció a les dificultats de llenguatge oral
Circuit d’atenció a les dificultats de llenguatge oralPediatriadeponent
 

Mehr von Pediatriadeponent (20)

Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdfPsicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
 
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
 
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
 
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdf
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes?  UVIC 2024.pdfSalut Planetària. Què podem fer des de les consultes?  UVIC 2024.pdf
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdf
 
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdfTira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
 
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdfPROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
 
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCALa alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
 
Dermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en PediatriaDermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
 
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de PonentPrevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
 
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
 
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
 
Nou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematurNou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematur
 
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
 
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtricaIndicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
 
Canvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infànciaCanvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infància
 
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
 
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
 
Circuit d'atenció a la dislèxia
Circuit d'atenció a la dislèxiaCircuit d'atenció a la dislèxia
Circuit d'atenció a la dislèxia
 
Dislèxia: què han de conèixer els professionals de Pediatria?
Dislèxia: què han de conèixer els professionals de Pediatria?Dislèxia: què han de conèixer els professionals de Pediatria?
Dislèxia: què han de conèixer els professionals de Pediatria?
 
Circuit d’atenció a les dificultats de llenguatge oral
Circuit d’atenció a les dificultats de llenguatge oralCircuit d’atenció a les dificultats de llenguatge oral
Circuit d’atenció a les dificultats de llenguatge oral
 

Llei d'infància 14/2010. Quins treballs no estem fent...

  • 2. Llei d’Infància 14/2010: Quins deures no estem fent? Carme Piqué i Anguera – Treball Social Francesc Domingo i Salvany – Pediatria ABS Balaguer.
  • 3. Robert Anselme Debré 1882-1978 “No hi ha feina més noble en aquest món que tenir cura dels infants” (CIE, Paris) "Nos enfants, c’est notre éternité."
  • 6. Medicina vs Treball social Formació en: Formació en: Verticalitat Transversalitat Parcialitat Globalitat Especialitat Escola Què li passa Com ho viu el pacient, al pacient? la seva família i el seu entorn?
  • 7. Medicina vs Treball social Cerca: Cerca: Dificultats Resiliència Limitacions Capacitats Errors Encerts Allò negatiu Allò positiu En l’individu En la família Individual Ecològic
  • 8. Què fa una assistent social? “L’assistent social és aquella persona que cerca el vessant positiu de cada situació i la part millor que totes i cadascuna de les persones tenim” Carme Piqué i Anguera, 1997.
  • 10. Pediatria social … …o quan les causes són socials, però les conseqüències són pediàtriques. Llei d’Infància 14/2010
  • 11. Convenció dels Drets dels Infants. 1989-2009
  • 13. “Dedica’t únicament a fer el bé i, automàticament, el mal s’ensorrarà tot sol” Nachman de Breslau. “La cadira buida” (p 48)
  • 14. “Evil exists because good people do nothing” “La maldat existeix perquè la gent bona no actua”
  • 18. “La professió del Treball Social promou el canvi social, la resolució de problemes en les relacions humanes i l’empoderament i l’alliberació de les persones per a augmentar el seu benestar. Utilitzant teories del comportament humà i dels sistemes socials, el Treball Social intervé en els aspectes on les persones interactuen amb els seu entorn. Els principis dels drets humans i els de la justícia social són fonamentals pel Treball Social” Definició internacional de Treball Social. AIETS i la FITS Juliol 2001
  • 19. MARC INTERNACIONAL Conveni Europeu per a la salvaguarda dels drets humans i les llibertats fonamentals (4/11/1950). • Declaració Universal dels Drets de l’Infant (20/12/1959).Nacions Unides. La protecció especial del menor com a membre de la societat. L'interès superior de l'Infant • Convenció sobre els Drets de l’Infant (20/11/89)/Vinculant Art.3: d'Interès superior de l'Infant. Arts.7 i 9: Dret del menor a conèixer els seus pares i a ser pujat per ells. Art.19. Dret del menor a viure sense cap tipus de maltractament i , l’obligació dels Estats de garantir aquest dret.
  • 20. Llei d’Infància 14/2010 Com s’hi arriba? (Preàmbul – pp 17 i ss) • Convenció dels Drets de l’Infant 1989 • Estatut d’Autonomia de Catalunya - Art 40.3 • Llei 11/1985 de Protecció de menors: –Prevenció de la delinqüència infantil i juvenil –Tractament de la delinqüència infantil i juvenil –Tutela dels menors quan no hi ha pàtria potestat o no s’exerceix adequadament …/…
  • 21. Llei d’Infància 14/2010 Com s’hi arriba? (Preàmbul – pp 17 i ss) …/… • Convenció dels Drets de l’Infant 1989 • Estatut d’Autonomia de Catalunya - Art 17 • Llei 11/1985 de Protecció de menors • Llei 37/1991 de Mesures de protecció de menors desemparats i sobre l’adopció • Llei 8/1995 d’Atenció i Protecció d’Infants i Adolescents (però els menors desemparats quedaven a la Llei 37/1991)
  • 22. Llei d’Infància 14/2010 Com s’hi arriba? (Preàmbul – pp 17 i ss) …/… • Convenció dels Drets de l’Infant 1989 • Estatut d’Autonomia de Catalunya - Art 17 • Llei 11/1985 de Protecció de menors • Llei 37/1991 de Mesures de protecció de menors desemparats i sobre l’adopció • Llei 8/1995 d’Atenció i Protecció d’Infants i Adolescents • Llei 9/1998 del Codi de família (els infants desemparats , iguals drets que els altres infants) • 27/2001 de Justícia Juvenil (responsabilitat penal dels menors infractors)
  • 23. Llei d’Infància 14/2010 Com s’hi arriba? (Preàmbul – pp 17 i ss) …/… • Convenció dels Drets de l’Infant 1989 • Estatut d’Autonomia de Catalunya - Art 17 • Llei 11/1985 de Protecció de menors • Llei 37/1991 de Mesures de protecció de menors desemparats i sobre l’adopció • Llei 8/1995 d’Atenció i Protecció d’Infants i Adolescents (però els menors desemparats quedaven a la Llei 37/1991) • Llei 9/1998 del Codi de família (els infants desemparats, iguals drets que els altres infants) • Llei 27/2001 de Justícia Juvenil (responsabilitat penal dels menors infractors) » Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència
  • 24. EPIDEMIOLOGIA: • El primer estudi sobre el qual es tenen dades de maltractaments infantils és de l’any 1988 en que la incidència de maltractament infantil a Catalunya era de 5,09 per mil habitants. • En un darrer estudi de l’any 1999 es va veure que la pevalença dels infants maltractats o en situació de risc detectats amb diferents graus de sospita era del 18,02 per mil en la població catalana de menys de 18 anys. Aquestes dades coincidien amb les d’altres estudis realitzats a l’Estat espanyol
  • 25. El 80,2%, la figura mal tractadora és el pare i la mare biològics que actuen de forma individual (33,6% la mare i el 19,8%, el pare) o com a parella (46,6%) En general la causa més important de maltractament és la incapacitat educativa, i cal remarcar que es deguda a una manca d'interès o be a limitacions psíquiques o intel·lectuals del mal tractador.
  • 26. Les dades d’aquest darrer estudi indiquen que les edats més baixes són les que reben menys maltractaments. A partir de 4- 5 anys s’inicia una tendència a l’alça que es manté fins d'interval de 10-15 anys. El maltractament en els nens es superior que el de les nenes (54,1%) front al 45,9%. Tenint en comte l’entorn del nen maltractat, s’observa que en un 41,1% dels casos les famílies estan estructurades, el nombre més important de casos es dona en una parella recent formada. El 72,6% de les mares i el 43,3% dels pares tenen una edat inferior als 40 anys i un nivell d’instrucció inferiors a la mitjana general.
  • 27. SITUACIÓ DEL MALTRACTAMENT A CAT. Casos detectats 1988 6000 Casos detectats 1998 21000 27
  • 28. PROTOCOLS A CATALUNYA: • Protocol Clinicoassistencial de maltractaments aguts a l' infància(2006). 2 ed. 2008. • Protocol Marc d’actuacions en casos d’abusos sexuals i altres maltractaments greus als infants i adolescents( 2006) • Protocol d’actuacions per prevenir la mutil.lació genital femenina (2002-2007) • DGAIA: Equips funcionals d’ifancia. Sini@ Pla d’atenció integral a la infància i l'adolescència de Catalunya (Pd'IIAC), EVAMI, EAIA, UDEPMI,ETCA RUMI (1997). Nacional.
  • 30. Llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència. 14/2010, de 27 de maig
  • 31. Llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència. 14/2010, de 27 de maig • Titol I. Disposicions directives, principis i actuacions de les administracions publiques. • Titol II. Drets de les persones infants i adolescents. • Titol III. Prevenció en general. • Titol IV Protecció pública davant dels maltractaments a persones infants i adolescents. • Titol V. La protecció a la infància i l’adolescència en situacions de risc o desemparament. • Titol VI. Infraccions i sancions
  • 32. Llei d’Infància 14/2010 Conceptes que inclou la Llei (pp 26 i ss) • PROMOCIÓ …” encara que “res vagi malament" • PREVENCIÓ ... de les situacions perjudicials. • ATENCIÓ …quan les coses “comencen a anar malament” = RISC. • PROTECCIÓ …quan les coses “ja van malament.” • PARTICIPACIÓ
  • 33. Temes clau de la Llei • Protecció pública davant els maltractaments infantils • Nou model de protecció de la infància i l'adolescència • Temps límit per oposar-se al desemparament i la protecció • Noves modalitats d'acolliment: especialitzat i permanent • Foment de la participació de la infància i l'adolescència • Transversalització de les polítiques d'infància i adolescència • Prevenció
  • 34. Protecció pública davant els maltractaments infantils La Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència prioritza que en casos de maltractament familiar sigui la persona maltractadora qui deixi la llar, en lloc de l'infant
  • 35. També vol evitar que en cas d'abús o maltractament, els infants hagin de declarar dues vegades davant del jutge i fa un èmfasi especial a la protecció de l'infant i l'adolescent davant la victimització secundària.
  • 37. Nou model de protecció La Llei implanta un model nou de protecció i fa una separació entre situacions de risc social i desemparament. La declaració de desemparament ja no és l'únic títol que habilita la intervenció protectora dels poders públics, sinó que es reserva per a aquells casos d'especial gravetat en què cal separar l'infant o adolescent del seu nucli familiar.
  • 38. Temps límit per oposar-se al desemparament i la protecció La norma també estableix un temps límit per oposar-se judicialment a les resolucions de desemparament i a les mesures de protecció. D'aquesta manera, s'evita que els infants hagin de patir situacions d'incertesa. En el cas de l'acolliment preadoptiu, que és el pas previ obligatori abans de l'adopció, el termini que tenen els progenitors per oposar-s'hi és de dos mesos.
  • 39. Noves modalitats d'acolliment L'acolliment familiar permanent es durà a terme quan el desemparament sigui pràcticament definitiu, però no sigui possible l'adopció o no es consideri l'opció més favorable per al infant i adolescent.
  • 40. L'acolliment familiar en unitat convivencial d'acció educativa estarà adreçat a infants i adolescents tutelats que requereixen una atenció més especialitzada: infants i adolescents amb necessitats educatives especials (per causes psíquiques, físiques o sensorials), amb malalties cròniques i/o trastorns de conducta, i grups de germans.
  • 41. Foment de la participació de la infància i l'adolescència Per promocionar la participació dels infants i adolescents, la Llei crea un Consell Nacional de la Infància.
  • 42. La norma també crea la figura del procurador de la infància i l'adolescència per tal de donar plena efectivitat al dret dels infants i adolescents tutelats per la Generalitat de ser escoltats. Aquesta figura s'encarregarà de la inspecció i l'atenció de les sol·licituds i queixes dels infants i adolescents tutelats, així com de realitzar recomanacions i propostes en aquest àmbit.
  • 43. Transversalització de les polítiques d'infància i adolescència La Llei fomenta una revisió global del dret i de les polítiques públiques des del prisma de l'interès superior de la infància i l'adolescència. En aquest sentit, tota política i tota norma hauran de ser avaluades des de la seva perspectiva per garantir que inclouen els objectius i les accions pertinents adreçades a satisfer les seves necessitats. Aquesta nova política també planteja la necessitat de dissenyar polítiques públiques adreçades a tota la infància, i no únicament a la infància en risc.
  • 44. D'altra banda, la normativa comporta refer conceptes i formes de veure el món, pensar des d'un altre paradigma que consideri les condicions, les situacions i les necessitats de les persones infants i adolescents en tots els àmbits, donant preeminència al seu interès com a valor superior de l'ordenament jurídic.
  • 45. S'estableix, a més, un sistema d'atenció als infants que es basi en criteris de treball estructurats en xarxa, en què les diferents administracions públiques implicades en la prevenció, la detecció i la protecció de les situacions de risc i de desemparament actuïn de manera integrada, en un àmbit territorial concret.
  • 46. Prevenció El concepte de prevenció té una importància clau, entès com el conjunt d'actuacions socials anticipatòries per evitar situacions no desitjades i per afavorir les situacions favorables. Les administracions públiques han de desenvolupar les actuacions necessàries per prevenir les situacions que són perjudicials per al benestar o el desenvolupament integral dels infants i adolescents.
  • 48. Així, la Llei defineix la prevenció del risc social, que té per objecte aquelles situacions que afecten conjunts d'infants o adolescents de forma global, en les quals concorren indicadors o factors de risc que fan palesa la probabilitat que aquests infants o adolescents puguin resultar perjudicats en el seu desenvolupament o benestar. També determina que la prevenció de la desprotecció infantil, té per objecte aquelles situacions en les quals concorren indicadors o factors de risc que fan palesa la probabilitat que l'infant o adolescent que els pateixi resulti en un futur desatès en les seves necessitats bàsiques.
  • 49. Les ciències humanes i socials ens han de proporcionar aquells indicadors i factors de risc que ens han de permetre conèixer i actuar conforme a aquest coneixement, tant en les actuacions adreçades a conjunts amplis de població de forma genèrica, com en aquelles destinades a atendre casos concrets de manera personalitzada.
  • 50. Dins d'aquest marc, la Llei dedica un article a la prevenció de la mutilació genital femenina i determina com s'ha d'actuar si se'n detecta un cas.
  • 52. Article 102. Són situacions de risc: a) La manca d'atenció física o psíquica de l’infant o l’adolescent que comporti un perjudici lleu per a la salut física o emocional. b) La dificultat greu per a dispensar l'atenció física i psíquica adequada per part dels progenitors o dels titulars de la tutela o de la guarda. c) La utilització del càstig físic o emocional que en perjudiqui el desenvolupament. d) Les mancances que puguin produir la marginació, la inadaptació o el desemparament de l’infant o l’adolescent
  • 53. e) La manca d'escolarització en edat, l’absentisme i l'abandó escolar. f) El conflicte obert i crònic entre els progenitors, separats o no, quan anteposen llurs necessitats a les de l’infant o l’adolescent. g) La incapacitat o la impossibilitat de controlar la conducta de l’infant o l’adolescent que provoqui un perill evident de fer-se mal o de perjudicar terceres persones. h) Les pràctiques discriminatòries contra les nenes o les noies, que comportin un perjudici per a llur salut mental i física, incloent-hi el risc de patir la mutilació genital femenina i la violència exercida contra elles. i) Qualsevol altra circumstància que, en el cas que persisteixi, pugui evolucionar i derivar en el desemparament de l’infant o l’adolescent.
  • 56. Article 105. Són situacions de desemparament: a) L’abandonament. b) Els maltractaments físics o psíquics, els abusos sexuals, l’explotació o altres situacions de la mateixa naturalesa. c) Els perjudicis greus al nadó causats per maltractament prenatal. S’entén per maltractament prenatal la manca de cura del propi cos, o la ingestió de drogues durant el procés de gestació, i també el produït indirectament al nadó per la persona que maltracta la dona en procés de gestació. d) L’exercici inadequat de les funcions de guarda que comporti un perill greu per a l’infant o l’adolescent. e) El trastorn o l’alteració psíquica o la drogodependència dels progenitors, que repercuteixi greument en el desenvolupament de l’infant o l’adolescent.
  • 57. f) El subministrament a l’infant o l’adolescent de drogues, estupefaents o qualsevol altre substància psicotròpica o tòxica. g) La inducció a la mendicitat, la delinqüència o la prostitució i també qualsevol forma d’explotació econòmica. h) La desatenció física, psíquica o emocional greu o cronificada. i) La violència masclista o l’existència de circumstàncies en l’entorn sociofamiliar de l’infant o adolescent, quan perjudiquin greument el seu desenvolupament. j) L’obstaculització de les actuacions d’investigació i també la negativa a participar en l'execució de les mesures adoptades en situacions de risc. k) Les situacions de risc que determinin la privació dels elements bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat. l) Qualsevol altra situació de desatenció o negligència que atempti contra la integritat física o psíquica de l’infant o l’adolescent.
  • 58. Article 37. Responsabilitat en la criança i la formació • 3. Les administracions públiques han de vetllar per la protecció dels infants i els adolescents en el cas de mal ús de la potestat parental, tutelar o de la guarda, i també perquè els pares, els titulars de la tutela o els que en tenen la guarda disposin de les oportunitats i dels mitjans d’informació i formació adequats per a ajudar-los a complir llurs responsabilitats envers els infants i adolescents. Igualment, han de posar especial atenció en les necessitats dels infants i adolescents de famílies monoparentals i en l’àmbit de famílies pertanyents als grups menys afavorits o que viuen en situació de pobresa.
  • 59. Article 24, 2) 1.Les administracions implicades han de col·laborar i actuar coordinadament. Els serveis públics estan obligats a facilitar la informació requerida pel departament competent en matèria de protecció dels infants i els adolescents a fi de valorar quina és la situació, i a portar a terme les actuacions de col·laboració necessàries per a protegir-los. 2.Les dades que es poden cedir entre administracions sense consentiment de la persona afectada són les econòmiques, laborals, socials, educatives, de salut, policials i penals dels menors i de llurs progenitors, tutors o guardadors.
  • 60. Infants i adolescents amb mesura de protecció a CAT. 2011 Total: 7.217 menors FAMILIA NATURAL: 2.944 (40,79%) FAMILIA ALIENA: 1.572 (21,78%) ACOLLIMENT EN CENTRE: 2.701 (37,42%)
  • 61. Infants i adolescents amb mesura de protecció a LLEIDA. 2012 • BENESTAR SOCIAL TUTELA :193 menors • DGAIA- Protecció: 449 menors:
  • 62. EL SISTEMA CATALÀ DE PROTECCIÓ A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA • Circuit Ordinari. 1. Els SBAP fan la primera avaluació del cas/ EAIA 2. Els EAIA fan la valoració i la intervenció. 3. Si és determina que l'Infant no pot ser atès en el seu nucli familiar,es proposa mesura protectora a la DGAIA 4. Es realitza l’atenció immediata i transitòria dels menors que han de ser separats del seu nucli familiar.
  • 63. Circuit per atendre situacions d’intervenció preferent 1. Avaluació de la situacions per part dels EAIA per si cal un internament o si es pot reconduir el cas cap un procediment ordinari. 2. Allotjament provisional en un centre d’acolliment o en una família d’acolliment d’urgència. 3. Derivació a l’Institut Català d’Acolliment i de l’Adopció (ICAA).
  • 64. ORGANISMES DE REFERENCIA • EQUIPS D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA (EAIA) • DIRECCIÓ GENERAL D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA (DGAIA) • INSTITUT CATALA DE L’ACOLLIMENT I DE L’ADOPCIÓ (ICCAA)
  • 65. UNITAT DE DETECCIÓ I`PREVENCIÓ DEL MALTRACTAMENT INTANTIL UDEPMI • Atenció inmediata.tf. 24H. BARCELONA • Tf. de la Infància 900 300 777 • Activació i/o derivació als EVAMI o EAIA. • Coordinació directa del cas amb les unitats d’altres departaments implicats en la detecció (Xarxa de centres sanitaris, Mossos D’esquadra, centres educatius i serveis socials de primària), així com en l’àmbit judicial i de la Fiscalia.
  • 66. EQUIPS DE VALORACIÓ DE MALTRACTAMENTS INFANTILS EVAMI • Són els equips de valoració de maltractaments infantils detectats a l’àmbit sanitari. • Psicòleg-Treballador Social. • Tenen la funció de assessorar, valorar i informar dels casos de maltractaments o sospita de maltractaments notificats des de l’Hospital, CAP o altres serveis sanitaris. • Retenció hospitalària, d'ingrés en un centre d’acolliment mentre es diagnostica la situació.
  • 67. Detecció de situacions de maltractament o abús: XARXA D’INTERVENCIÓ EN SITUACIONS DE DETECCIÓ D’UNA RISC I/O MALTRACTAMENTS A LA INFÀNCIA I SITUACIÓ DE XARXA L’ADOLESCÈNCIA. . POSSIBLE MALTRACTAMENT ÀMBIT EDUCACIÓ: CIRCUIT D’ACTUACIÓ EN . Centres educatius públics, concertats i privats. SITUACIÓ DE .EAP MALTRACTAMENT LLEU .Educació amb lleure CONSULTA DELS O MODERAT INDICADORS ESTABLERTS EN EL PROTOCOL D AMBIT DE SEGURETAT CIUTADANA E .Policia local R .Mossos d’Esquadra CIRCUIT D’ACTUACIÓ EN I CASOS DE SOSPITA CONTRAST AMB V FONAMENTADA DE ÀMBIT SOCIOSANITARI PROFESSIONALS DE A .CAP de salut MALTRACTAMENT I7O LA XARXA C ABÚS GREUS . Centres Hospitalaris I .Programa salut-escola O ÀMBIT D’ATENCIÓ DE SERVEIS SOCIALS VALORACIÓ DEL RISC .Serveis Socials Bàsics CIRCUIT D’ACTUACIÓ EN I DE LA GRAVETAT .EAIA SITUACIO DE CERTESA DE MALTRACTAMENT O ÀMBIT D’ATENCIÓ PSICOLOGICA, PSIQUIÀTRICA ABÚS GREUS I PRECOÇ .CDIAP .CSMIJ, CSMA ACTUACIÓ EN CAS FUNCIÓ DE LA ALTRES SERVEIS DEL MUNICIPI GRAVETAT El professional que detecta un cas és qui activa la xarxa i lidera el procés per situar l'Infant/família en un o altre circuit.
  • 68. QUE ÉS EL TREBALL EN XARXA ? Treballar en xarxa vol dir : pensar, comunicar-nos i actuar conjuntament, compartint objectius i recursos, unificant capacitats i esforços, relacionant les nostres accions. [2]
  • 70. CIRCUIT A: Actuació davant de situacions de risc social o de maltractament lleu o negligència.
  • 71. CIRCUIT B:D’ACTUACIÓ EN CASOS DE SOSPITA FOMAMENTADA I ABÚS GREUS. SITUACIONS D’ATENCIÓ INMEDIATA
  • 72. CIRCUIT C:D’ACTUACIÓ EN CASOS DE CERTESA DE MALTRACTAMENT I ABÚS GREUS. SITUACIONS DE PROTECCIÓ IMMEDIATA