1. P A U L A E S G L E A S , 1 B A T - B
M A T È R I A : E D U C A C I Ó F Í S I C A
ACTIVITAT FÍSICA I
SALUT 20/6/13
2. ÍNDEX
La Salut
L’activitat física i el sedentarisme
Malalties degeneratives de les societats
desenvolupades
a) Obesitat
b) Malalties cardiovasculars
• Hipertensió
c) Osteoporosi
d) Malalties del sistema nerviós i demències
e) Alzheimer
f) Parkinson
Reflexió personal
Bibliografía i Webgrafía
3. LA SALUT
• La salut és l’estat de l’organisme lliure de malalties,
que exerceix normalment totes les seves funcions.
• Segons la OMS, "La salut és l'estat de complet
benestar físic, mental i social i no només l'absència
de malaltia i minusvalidesa".
• En la salut, com en la malaltia, existeixen diversos
graus d'afectació i no hauria de ser tractada com
una variable dicotòmica. També es pot definir com
el nivell d'eficàcia funcional o metabòlica d'un
organisme tant a nivell micro (cel·lular) com a nivell
macro (social).
4. L’ACTIVITAT FÍSICA I EL
SEDENTARISME
L’activitat física està definida com tot tipus de moviment corporal
que realitza l’esser humà durant un determinat període de temps.
L’activitat física influeix molt positivament sobre els següents òrgans i
sistemes:
• Aparell Circulatori , manté
l’elasticitat arterial i millora el funcionament del cor. Disminueix el
risc de malalties del cor.
• Sistema Respiratori: Augmenta l'eficàcia pulmonar i disminueix el
risc de malalties com l’asma (controla les crisis asmàtiques).
• L’Aparell Locomotor: millora la capacitat física, augment del to
muscular, facilita la calcificació dels ossos, major possibilitat de
moviment i elasticitat i disminueix el risc de degradament del
sistema ossi i articular, evitant lesions musculars o desviaments de
columna.
• El Sistema Nerviós: millora la coordinació, allibera tensions,
afavorint el descans i la relaxació. Disminueix el nivell d’ansietat i
agressivitat.
• El Metabolisme: elimina greix i el colesterol i disminueix el risc
d’obesitat.
• La Pell: ajuda a mantenir la pell neta i cuidada i disminueix el risc
de
malalties de la pell.
5. L’ACTIVITAT FÍSICA I EL
SEDENTARISME (PART 2)
El sedentarisme és una forma de vida en que
predomina la inactivitat física. Les conseqüències
negatives del sedentarisme són moltes, en veiem
les principals:
• A nivell de l'aparell locomotor, el sedentarisme
afavoreix l'aparició de trastorns posturals i mal
d’esquena. La musculatura perd força, costa
més fer esforços, la fatiga apareix abans i es
crea un cercle viciós, ja que el cansament porta
a una major inactivitat, per tant: sedentarisme.
• Si no fem exercici és fàcil que guanyem pes.
L'excés de pes porta a l'obesitat que alhora
provoca l'aparició de patologies com per
exemple la diabetis. De fet, l'obesitat es
considera un dels grans problemes mèdics del
segle XXI.
• A nivell de l'aparell circulatori, el cor perd
eficiència, bombeja menys sang i per tant ha de
bategar més ràpidament. També poden
aparèixer trastorns en el transport d'oxigen, en la
tensió arterial i la salut dels vasos sanguinis.
6. MALALTIES DEGENERATIVES DE LES
SOCIETATS DESENVOLUPADES
• OBESITAT: L'obesitat és una malaltia
crònica causada per factors molt diversos,
tant genètics com ambientals, i que
provoca un excés d'acumulació de greix al
cos. No es tracta d’un simple problema
estètic, sinó que constitueix una veritable
amenaça per a la nostra salut, ja que
incrementa les possibilitats de patir altres
malalties com diabetis, colesterol,
hipertensió, malalties articulars, de la
vesícula biliar, coronàries i respiratòries,
entre d'altres.
• La majoria dels investigadors han conclòs
que la combinació d'un consum excessiu
de nutrients i l’estil de vida sedentària són la
principal causa de la ràpida acceleració
de l’obesitat en la societat occidental.
7. OBESITAT (PART 2)
Recomanacions en el tractament de l'obesitat:
• La primera regla en matèria d’obesitat és no permetre's engreixar-se. Per
prevenir-la haurem de portar una dieta equilibrada i fer exercici de manera
regular, en funció de l'edat i de les característiques individuals (per exemple
practicar gimnàstica, natació o simplement caminar).
• Per aprimar-se, és fonamental portar una dieta equilibrada, menjant de tot
però amb moderació i en funció de les necessitats energètiques de cada un.
Els àpats hauran de repartir-se en 4 o 5 al dia, evitant picar entre hores. S’ha
de moderar el consum de greixos animals saturats, augmentar el consum de
fruites, verdures i peix, procurar menjar a poc a poc i mastegar bé.
• Els beneficis d’una pèrdua de pes, encara que sigui petita, en una persona
obesa, compensen amb escreix l’esforç, ja que es redueix el risc de patir
moltes malalties.
• El tractament de l'obesitat és un tractament per a tota la vida. Requereix
esforç, constància i estar disposat a modificar els hàbits alimentaris. No s’ha
de confiar en productes "miracle" ni en les dietes "màgiques" que aconsellen
persones no expertes. El consell alimentari ha de ser sempre individualitzat.
8. HIPERTENSIÓ
• Hipertensió és el terme emprat per
descriure la pressió arterial alta. La
pressió arterial és una mesura de la
força exercida contra les parets de
les artèries a mesura que el cor
bomba sang a través del cos.
• La pressió arterial normal és quan
mesura menys de 120/80 mmHg la
majoria de les vegades.
• La pressió arterial alta (hipertensió)
és quan la pressió arterial és
de140/90 mmHg o per sobre la
majoria de les vegades.
9. HIPERTENSIÓ (PART 2)
• SÍMPTOMES: La major part del temps no hi ha símptomes. En la majoria de les persones, la
hipertensió arterial es detecta quan van al metge o se la fan mesurar en una altra part.
Com que no hi ha cap símptoma, les persones poden desenvolupar cardiopatia i
problemes renals sense saber que tenen hipertensió arterial. Si una persona té un mal de
cap fort, nàusees o vòmits, confusió, canvis en la visió o sagnat nasal, pot tenir una forma
greu i perillosa d'hipertensió arterial anomenada hipertensió maligna.
• CAUSES: Molts factors poden afectar la pressió arterial, com quina quantitat d'aigua i sal
un té en l'organisme, l'estat dels ronyons, del sistema nerviós o els vasos sanguinis i els
nivells de diferents hormones en el cos.
• TRACTAMENT:
- Consumir una alimentació cardiosaludable i beure molta aigua
- Fer exercici regularment
- Deixar de fumar
-Reduir la quantitat d'alcohol que pren.
-Reduir la quantitat de sal que consumeix
-Reduir l'estrès.
-Romandre en un pes corporal saludable
10. OSTEOPOROSI
• L'osteoporosi és una malaltia dels
ossos que condueix a un major
risc de fractura. En l’osteoporosi
la densitat mineral òssia està
reduïda, la microarquitectura de
l’os es trenca i s’alteren la
quantitat i varietat de proteïnes
en l’os.
• Tenint en compte la seva
influència en el risc de fractura
per fragilitat òssia, l'osteoporosi
pot afectar significativament
l’esperança de vida i la seva
qualitat.
11. OSTEOPOROSI (PART 2)
• Prevenció: Endarrerir l'envelliment de l'esquelet requereix un estil de vida saludable basat
fonamentalment en tres eixos:
- Aportar suficient calci a la dieta.
- Optimitzar l'absorció i la fixació del calci al ossos
- Fer exercici físic moderat
- Prevenint les caigudes
- Tractant malalties o circumstàncies personals que les evitin.
- Evitant situacions de perill
• Tractament: Hi ha diversos medicaments usats per tractar l'osteoporosi, en funció del
sexe. Aquests poden ser classificats com a agents antiresortius o anabòlics de l'os. Els
agents antiresortius treballen principalment mitjançant la reducció de la resorció òssia,
mentre que els agents anabòlics desenvolupen els ossos. Un problema important és
aconseguir que els pacients amb osteoporosi segueixin el tractament a llarg termini; el
cinquanta per cent dels pacients no ho fan, i la majoria el suspenen al primer any.
12. MALALTIES DEL SISTEMA NERVIÓS I
DEMÈNCIES
• ALZHEIMER: És la demència més comuna.
És incurable, degenerativa i terminal. En
general es diagnostica en persones
majors dels 65 anys, malgrat que hi ha
casos d’aparició precoç.
• Símptomes: Són diferents per a cada cas,
però n'hi ha molts de comuns. En la
primera etapa o fase inicial, el símptoma
és la pèrdua de memòria, així com la
dificultat per recordar les coses apreses
recentment. A mesura que la malaltia
avança comença la segona fase, en la
qual hi ha una pèrdua del llenguatge,
dificultat per vestir-se i realitzar activitats
quotidianes. La malaltia continua i arriba
a la fase avançada, en la qual el malalt
perd l'autonomia pròpia, es torna confós,
irritable, agressiu, amb canvis d'humor,
depressiu i amb angúnies i ansietat.
13. ALZHEIMER (PART 2)
• CAUSES: Les causes no són clares. En l'actualitat coexisteixen diverses hipòtesis. La
primera i més antiga, proposa que l'Alzheimer ve causat per un baix nivell d'un
neurotransmissor que es diu acetilcolina i llavors les cèl·lules cerebrals no fan una sipnasis
correcta, és a dir, no hi ha una bona connexió entre les cèl·lules del nostre cervell. La
segona hipòtesis es basa en el fet de que un gen de la proteïna del parell 21 produeix un
excés d'unes substàncies que es diuen amiloides, la qual cosa provoca desordres
neurodegeneratius en el cervell.
• TRACTAMENT: Els tractaments que s'utilitzen actualment per enfrontar-se a la malaltia
causen petits beneficis, però encara no hi ha tractament que pugui retardar o detenir la
malaltia.
• a) Tractament farmacèutic: Aquest tractament intenta millorar la qualitat de vida del
malalt i ajudar a reforçar els processos d'atenció i memòria.
• b) Intervenció psicològica: La intervenció psicològica va destinada al comportament,
la cognició i els sentiments dels malats. Els psicòlegs tracten de millorar les capacitats
cognitives i afectives de les persones amb Alzheimer així com estimular-les i donar sentit a
les seves vides.
14. PARKINSON
• La malaltia de Parkinson és un trastorn
degeneratiu del sistema nerviós central
que té com a símptomes principals
tremolor de repòs (a les mans, els
braços, les cames i la mandíbula o el
cap), rigidesa (engarrotament de les
extremitats i el tronc), lentitud en els
moviments i inestabilitat postural
(deteriorament de l'equilibri).
• La malaltia de Parkinson és alhora
crònica, progressiva i multisistèmica: els
símptomes empitjoren amb el temps. A
mesura que es tornen més pronunciats,
els pacients poden tenir dificultat per
caminar, parlar o fer tasques senzilles.
15. PARKINSON (PART 2)
• SÍMPTOMES: Es caracteritza per una rigidesa muscular, pèrdua dels
moviments automàtics primaris, inestabilitat, tremolors i altres símptomes.
Pel que fa als aspectes no motors, es veu que el malalt de Parkinson
presenta depressió i ansietat, té alteracions cognitives i trastorns del son.
També tenen dolor a les extremitats. Pateixen anomalies cognitives i
també els afecta a la parla.
• TRACTAMENTS: No hi ha un tractament curatiu de la malaltia de
Parkinson, però sí mesures estabilitzadores i control dels símptomes. El
tractament farmacològic per a la malaltia de Parkinson inclou tres
categories: fàrmacs que funcionen directament o indirectament per
augmentar el nivell de dopamina al cervell ; fàrmacs que actuen sobre
altres neurotransmissors corporals per alleugerir símptomes com ara les
tremolors i la rigidesa muscular, i medicaments que ajuden a controlar els
símptomes no motors de la malaltia, com ara la depressió i l'ansietat.
• En les fases avançades de la malaltia el tractament és més complicat.
La cirurgia s'utilitza en les persones amb la malaltia avançada per a qui
la teràpia farmacològica ja no és suficient. Els estudis en les últimes
dècades han portat a grans progressos en les tècniques quirúrgiques.
16. REFLEXIÓ PERSONAL
• La veritat és que feia un temps portava una vida
sedentària, basada en el sofà i el menjar “basura”.
Però ja porto un temps, gairebé des de principi de
curs, que practico exercici físic casi cada dia i
menjo més sa. Tenint en compte totes les malalties i
conseqüències que pot comportar el no fer
exercici, em sento orgullosa i segura que encara
que em costi, valdrà la pena en un futur.
• També m’he donat compte de que moltes formes
de prevenir malalties o curar-les són l’exercici físic.