1. Paula Carballo Luque 1ABat.<br />ANTOLOGIA DE LA POESIA CATALANA<br />BLOC I<br />Part obligatòria:<br />Fer el comentari complert d'un poema:<br /> COM SÉ QUE ES BESA<br />- Breu introducció sobre l'autor:<br />Joan Salvat - Papasseit:<br />Joan Salvat i Papasseit va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.<br />A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis és de lectura obligada a l' ensenyament secundari de Catalunya.<br />- Mètrica:<br />MARSEILLE PORT D'AMOUR A8<br />NOTRE DAME DE LA GAR DE PRIEZ POUR NOUS B15<br />RESA UNA NOIA EN MON BATELL: C9<br />«oh viens tout près de moi d5<br />puis pose avec émoi E8<br />tes lèvres sur ma bouche F11<br />- dans un baiser farouche g5<br />je serai toute à toi!» H7<br />SOTA LES VELES LA CAPTINDRÉ I9<br />Com sé que es besa j5<br />la besaré k4<br />marineret qui no vigila -- corsari ve i li pren l'aimia L17<br />si no li duia cap cançó-- corsari ve i li pren l'amor M16<br />Es tracta d'un cal·ligrama. L’esquema mètric d’aquest poema es: A8, B15, C9, d5, E8, F11, g5, H7, I9, j5, k4, L17, M16. No té rima. Els versos estan dispersats, hi ha paraules en llibertat i versos trencats.<br />- Interpretació del contingut:<br />El mariner es troba en la seva barca, en el port de Marsella, desitjant una noia el seu costat. El mariner es dirigeix directament a la dama proposant-li una relació amorosa. Amb aquesta proposta la dama accepta amb un apassionat petó. <br /> <br />A continuació el poeta escriu una oració en llibertat que la remarca escrivint-la amb majúscules. En aquesta oració explica la seducció amb un sopar romàntic. <br /> <br />Seguidament , el poeta expressa la incertesa de besar i finalment es decideix. <br /> <br />Finalment els dos últims versos representa una amenaça. Perquè si el marinet no controla i no li ofereix tot l’amor a la seva dama vindrà un altre mariner i li prendrà. <br />Quan observem el cal·ligrama podem interpretar un vaixell veler dividit en quatre parts: el casc que ens situa geogràficament el lloc dels fets, el port de Marsella; el mar ( les línies blaves); el vaixell dibuixat mitjançant la primera estrofa; un primer pal amb la bandera que explica que una dama prega al marinet que aconsegueixi el seu amor amb l’oració: “ RESA UNA NOIA EN MON BATELL”; el segon pal que explica l’acció de la seducció amorosa amb l’oració: “ SOTA LES VELES LA CAPTINDRÉ” i finalment les veles que accentuen que hi ha el perill de la presència de corsaris que poden prendre la dama. <br />- Figures retòriques:<br /> corsari ve i li pren l'aimia<br /> Anàfora<br /> corsari ve i li pren l'amor<br /> Epítet dans un baiser farouche (en un feroz beso)<br />- Comentari personal:<br />Mai havia vist un poema escrit en cal·ligrama, i al principi m'ha sigut difícil d'interpretar. Però a mida que l'he anat entenen m'ha agradat, com ha sabut lligar el text amb el dibuix del vaixell, i com tot tenia un significat. Em sembla un poema molt elaborat, i en el que el poeta Joan Salvat- Papasseit a lligat d'un manera molt harmoniosa el significat de la barca del dibuix, amb el significat amorós del text, donant així referència a un amor mariner.<br />Realitzar aquests exercicis:<br />19. Cançoneta incerta.<br /> - Carner ens parla d’un camí que pot ser la vida. Quin és el sentiment predominant que transmet el poema? El camí de la vida és igual per tothom? Analitza els versos des d’aquest punt de vista.<br />El poema esta escrit des d'un punt de vista incert, plantejant incògnites, i preguntes que el poeta no ha sabut respondre. Transmet un sentiment d'inseguretat davant els problemes que planteja la vida, i un sentiment d'incertesa per no saber com afrontar-los. La vida no es igual per a tothom però si que es cert que hi ha preguntes que tots ens fem, per que al cap hi a la fi, tots som molt semblants i tenim els mateixos dubtes e incògnites.<br />Josep Carner, parla en aquest poema amb la innocència d'un nen, fent preguntes que tots ens fem sobre la vida, i es que mai sabem el que la vida ens depara, on acabarà aquest camí. <br />20. Bèlgica<br /> - Explica amb les teves paraules com és el país de què parla Carner i les qualitats que posseeix.<br /> Parla d'un país ple de pau i d'harmonia un país d'en somni. Un país amb un ordre civil, on no hi hagués fam, on la gent fos hospitalària, on els nens poguessin viure la seva infància feliços, on la modernitat urbana i la naturalesa convinguessin en harmonia, un país on es valores a cada persona per la labor que, un país on tots els habitants visquessin en el respecte i l'estima.<br />23. Tot l’enyor de demà<br /> - El poema ens descriu una escena quotidiana i uns personatges també quotidians. Fes-ne la descripció<br />Parla un personatge que esta malalt al llit i explica el que es trobarà demà quan surti al carrer, diu que veurà a la noia que porta la llet, que duu un davantal, i que te una rialla fresca. També parla del noi que ven els diaris, que puja i baixa corrent els tramvies. I el carter, que diu que sinó no li deixa cap carta li angoixa. També veurà els avions, les dones del barri que de bon mati ja van amb presses al mercat plenes de bosses, l'adroguer que mol el cafè i desprèn un aroma molt agradable.<br />El poeta se'n penedeix de tot el que no ha fet el que no ha menjat ni begut m'entres era al llit, i parla amb l'esperança d'aixecar-se demà i poder apreciar la vida, que abans no valorava.<br />25. Vinyes verdes vora el mar...<br /> - Fes una llista de tots els colors que apareixen al poema, dels elements que els connoten. Separa els colors freds dels calents. Existeix una gradació cromàtica? Demostra-ho i interpreta el seu sentit<br />En aquest poema apareixen els colors: Verd, blau, negre.<br />Si que hi existeix una graduació cromàtica ja que les vinyes es van enfosquin. Aquesta gradució es pot apreciar en les següents estrofes:<br />Vinyes que dieu adéu<br />al llagut i a la gavina,<br />i al fi serrellet de neu <br />que ara neix i que ara fina...<br />Vinyes que dieu adéu!<br />Vinyes verdes del meu cor...<br />Dins del cep s'adorm la tarda,<br />raïm negre, pàmpol d'or,<br />aigua, penyal i basarda.<br />Vinyes, verdes del meu cor...<br />26. Aiguamarina<br /> - Quina visió de la vida ens reflecteix el poema? <br />- Comenta el significat de totes les metàfores que hi trobis<br />Es una visió de 'carpediem', viure el moment, i sabes valorar les coses bones que ens dona la vida.<br />Ser lliure com una ala - ser lliure com un ocell, amb la llibertat de volar, i la pròpia llibertat de viure sense regles.<br />Encendre el foc del pensament- obrir la ment, encendre aquella bombeta metafòrica que ens dona les idees, per poder viure de forma lliure sense enveja, ni enemics.<br />Comprendre indistintament rosa i espina- comprendre de la mateixa forma rosa i espina per molt diferents que siguin, ja que la rosa fa referència a l'amor i les espines al dolor i son dos coses que van lligades. (metonímia)<br />I el teu amor transparent com una aiguamarina - El seu amor es pur i transparent com l'aigua del mar.<br />27. Que jo no sigui més...<br /> - Fes-ne un resum i interpreta el poema a partir de la informació que cerquis.<br />El poeta parla amb si mateix reflexiona sobre la seva soledat, diu que no vol seguir mirant la vida com un espectador sinó formar-hi part, tot el que desitja es un somni per a ell que s'esfuma de les seves mans, es fixa en un miner avar, i diu que si ens fiquéssim al seu cor veuríem que te més que ell, que estrany de si mateix i altiu amb els demes es limita a mirar el mar. Per terminar fa una ultima reflexió i es pregunta sinó serà la vida del el ocell la que a ell li pertanyi, sinó serà el seu destí ser un ocell reial.<br />28. Súnion<br /> - Cerca informació. Fes-ne un resum i interpreta el poema a partir d’aquesta informació.<br />- Separa tots els substantius dels verbs i dels adjectius. Estableix un camp semàntic amb els noms i intenta interpretar el resultat tenint en compte el comentari que has fet en la pregunta anterior.<br />Súnion es un cab que hi ha al sud-est Atenes, antigament utilitzat per localitzar els vaixells que arribaven a la ciutat.<br />En aquest poema el poeta descriu aquest cab com un lloc meravellós, on des d'allà tot es controla 'rei de la mar i del vent'. Te un record feliç d'aquest lloc,parla de l'escultura i la descriu amb grandesa i noblesa. Temple mutilat, ja que hi ha columnes soltes, les altres han caigut al mar. Diu que ell tot ho vigila, fa girar el rumb als mariners nomes per l'embriac del seu nom, tots l'admiren per la seva força la mateixa que el salva de les ruïnes, i així mateix el fan tan pur.<br />Substantius: Súnion, sol, rei, mar, vent, record,sal,marbre,temple, columnes, salt, onada, eternitat, altura,mariner, rumb, embriac, garriga, certesa, deus, exiliat, arbredes, fortuna, ric , ruïna.<br />Adjectius: lluny, alegria, lleial, feliç,exaltada, absolut,noble, antic, mutilat, fons, blanc, nua, fosques, súbitament, precís, fantasmal, força, pur.<br />Verbs: evocaré, crit ,desdenyós, rient, dormen, vetlles, veu, girat, cercar-te, albirar, coneix, salva, ha donat.<br />Camp Semàntic:<br />deus eternitat teologia<br />garriga arbredes paisatge mediterrani <br />fortuna ric riquesa<br />onada vent mariner mar <br />ruïna marbre temple columnes arqueologia <br />29. El pendís<br /> - Després de llegir el poema, jutja si és encertada l’opinió de Joan Fuster:”El poema ve suscitat per lleus motivacions felices: un record, una vivència, un esdeveniment familiar, sempre embolcallat amb ressonàncies joioses...per a Clementina Arderiu la vida reposa en la convicció que el món és bo i que ella té un lloc just i alegre”. Justifica la teva resposta.<br />- Busca i copia el poema de José Agustín Goytisolo “Palabras para Julia” i compara’l amb el d’Arderiu.<br />Jo crec que no esta encertada aquesta opinió ja que ella no parla de cap record familiar ni feliç, sinó de la vida en general, que em de saber valorar-la, i que a vegades es com un precipici però em d'afrontar els problemes i seguir endavant, perquè sinó caurem.<br />El poema diu que ella valorava l'esser i el sentir, i que no comprenia com la gent no valorava aquestes dues coses, però ara es com si hi sigues en una pendent, fa un pas endavant i en llisca sis, i si defalleix cou pel pendís, diu així qui si se'n vol salvar de la caiguda a de caminar sense mirar enrere.<br /> PALABRAS PARA JULIA<br />Tú no puedes volver atrás porque la vida ya te empuja como un aullido interminable. <br />Hija mía es mejor vivir con la alegría de los hombres que llorar ante el muro ciego. <br />Te sentirás acorralada te sentirás perdida o sola tal vez querrás no haber nacido. <br />Yo sé muy bien que te dirán que la vida no tiene objeto que es un asunto desgraciado. <br />Entonces siempre acuérdate de lo que un día yo escribí pensando en ti como ahora pienso. <br />La vida es bella, ya verás como a pesar de los pesares tendrás amigos, tendrás amor. <br />Un hombre solo, una mujer así tomados, de uno en uno son como polvo, no son nada. <br />Pero yo cuando te hablo a ti cuando te escribo estas palabras pienso también en otra gente. <br />Tu destino está en los demás tu futuro es tu propia vida tu dignidad es la de todos. <br />Otros esperan que resistas que les ayude tu alegría tu canción entre sus canciones. <br />Entonces siempre acuérdate de lo que un día yo escribí pensando en ti como ahora pienso. <br />Nunca te entregues ni te apartes junto al camino, nunca digas no puedo más y aquí me quedo. <br />La vida es bella, tú verás como a pesar de los pesares tendrás amor, tendrás amigos. <br />Por lo demás no hay elección y este mundo tal como es será todo tu patrimonio. <br />Perdóname no sé decirte nada más pero tú comprende que yo aún estoy en el camino. <br />Y siempre siempre acuérdate de lo que un día yo escribí pensando en ti como ahora pienso.<br />Tenen molt a veure aquests dos poemes ja que els dos parlen de les coses bones i dolentes de la vida, José Agustín Goytisolo potser ho fa d'una forma mes clara, i Clementina Arderiu d'una forma mes metafòrica, però el que es clar es que els dos ens diuen que hem de valorar les coses bones que ens dona la vida i sabes afrontar les dolentes, sense rendir-nos ni mirar enrere<br />JOAN SALVAT-PAPASSEIT<br />4251960822960Joan Salvat i Papasseit va néixer a Barcelona el 16 de maig de 1894. Conegut sobretot com a poeta, és autor també d'articles, manifestos, i altres proses de caire polític i social. <br />La seva vida va ser intensa i marcada per una tuberculosi que el conduiria precoçment a la mort. Va tenir una infància desafortunada. El seu pare, que era fogoner de vaixell, va morir d'accident en alta mar.<br /> Amb set anys, Salvat-Papasseit va passar a viure a l'Asilo Naval Español, que estava instal·lat al port de Barcelona. Quan tenia uns dotze anys, va sentir el desig d'incorporar-se a l'Església i comença a créixer el seu idealisme. Un any després, va entrar d'aprenent en una adrogueria i, més endavant, en un taller d'escultura religiosa. Volia aprendre l'ofici, però s'havia de resignar a fer tasques rutinàries al taller.<br /> En les estones lliures escrivia pensaments de caràcter polític. L'ànsia de conèixer l'ofici el va animar a fer unes classes d'escultura a la Llotja. Poc desprès va iniciar una relació amb Carmen Eleuterio i Ferrer, amb qui es va casar el 1918.<br /> Els anys anteriors al seu matrimoni, Salvat queda influït per les idees anarquistes i socialistes, signades per Gorki i Nietzsche. S'introdueix en els cercles nacionalistes. Durant aquest període col·labora en publicacions de caire anarquista i revolucionari.<br /> El 1914 s'afilia a les Joventuts Socialistes i col·labora a 'Justícia Social', de Reus; sovinteja els locals bohemis; entra a la redacció de la revista quot;
Los Miserablesquot;
, adopta el pseudònim 'Gorkiano', per la fascinació que li havien produït els llibres de Maxim Gorki.<br /> És l'època (1915-1916) en què treballa durant mig any de vigilant nocturn al port. El març de 1916, arran de l'article quot;
Un pueblo, Portugalquot;
aparegut a quot;
Los Miserablesquot;
, és condemnat a dos mesos i un dia a la presó. Després segueix col·laborant en revistes d'aquest caire com i comença a escriure poemes en català. Mes tard, va conèixer a l'Eugeni d'Ors, amb el qual compartia l'aversió pública contra la guerra mundial. Precisament és d'Ors qui el presenta al propietari de les Galeries Laietanes, on el poeta va entrar a treballar com a encarregat de la secció de llibreria, cosa que li proporciona una certa estabilitat econòmica.<br /> L'any 1916 coneix el pintor i teòric Torres-Garcia i l'artista uruguaià Rafael Barradas, que l'introdueixen en el món de les avantguardes: futurisme i vibracionisme.<br /> L'any 1917 és la primera vegada que Salvat-Papasseit disposarà d'un espai propi per difondre les seves idees i aprofitarà per publicar uns aforismes titulats quot;
Mots-propisquot;
. Comença a deixar enrere la seva etapa més combativa i a poc a poc es va forjant el poeta avantguardista.<br /> L'any 1917 publica el seu primer poema quot;
Columna vertebral: sageta de focquot;
i ideològicament comença a desvincular-se del pensament polític. <br />L'any 1918 edita l'únic número de la revista quot;
Arc-Voltaicquot;
. En aquesta publicació d'influències futuristes ja apareix el títol del primer llibre de poemes: Poemes en ondes hertzianes. <br />L'estiu d'aquell any, arran d'una grip, comença a manifestar-se en el poeta una tuberculosi, que el durà sis anys després a la mort. S'estableixen a viure a Sitges. Més tard fa una cura de repòs en una masia de Matadepera.<br /> El 1919, neix Salomé, la seva primera filla. Això el va animar a escriure les proses infantils Els nens de la meva escala,(1921). Aviat torna a les Galeries Laietanes i comença un període de gran activitat. Fa noves coneixences i enceta un nou període com a llibreter i editor. <br />Publica el seu primer llibre Poemes en ondes hertzianes (1919), on és ben clara la fascinació que van exercir en ell, els futuristes italians. <br />L'any 1920 va fer una breu estada a París, fet que influeix en el llibre L'irradiador del port i les gavines. Col·labora assíduament en la pàgina de lletres d'quot;
El dia de Terrassaquot;
i publica com a pamflet quot;
Contra els poetes en minúscula. Primer manifest futurista catalàquot;
. <br />L'any 1921 edita la revista Proa, de la qual només sortiran dos números i col·labora a quot;
La Publicidadquot;
. Apareix el seu segon llibre de poemes L'irradiador del port i les gavines. <br />38354004604385Al desembre d'aquell mateix any és internat a un sanatori de Madrid, des d'on escriurà els poemes plens d'exaltació nostàlgica de Catalunya. Les conspiracions (1922). Aquell mateix any neix Núria, la seva segona filla. Però la malaltia avança i Salvat-Papasseit comença un peregrinatge per diferents sanatoris d'Andorra i la Catalunya Nord.<br /> La gesta dels estels (1922) i El poema de la rosa als llavis (1923). Tot i la malaltia, feia plans esperançadors i la seva activitat no s'aturava. <br />El febrer de 1924, mor la seva filla Núria; la tuberculosi pulmonar de Salvat-Papasseit entra en una fase crítica i el visiten els amics escriptors i pintors, a alguns dels quals mostra poemes inèdits que guardava sota el coixí. <br />Mor el 7 d'agost de 1924, a casa seva, al carrer de l'Argenteria, de Barcelona. <br />La ciutat de Barcelona recorda Joan Salvat-Papasseit amb un monument al Moll de la Fusta, al peu del qual hi ha reproduït el poema quot;
Nocturn per a acordióquot;
que fa referència a l'època en què l'autor va fer-hi de vigilant nocturn. <br />Moviment literari del autor: Joan Salvat-Papasseit.<br />VANGUARDISME<br />Cap a principis del segle XX es van produir una sèrie de moviments, pretenent destruir les concepcions artístiques del segle XIX, amb propostes revolucionaries. La seva finalitat era renovar el llenguatge artístic d'una forma radical, perquè consideraven que les formes artístiques anteriors ja no comunicaven res i alhora desitjaven generar una nova relació entre l'art i els canvis tecnològics, científics i socials que s'estaven produint. A aquests moviments se'ls va anomenar Vanguardies. <br />Alguns dels moviments avantguardistes proposaven acabar amb tot el que havia dut l'home a l'escepticisme i la mort. Per aconseguir aquest objectiu consideraven necessari destruir la cultura del mon burgès jutjant-la amb la parodia, la burla i qüestionant el seu concepte de l'art. Pel que fa a les estratègies discursives, van usar les mes variades: escriptura automàtica a traves de la que l'artista escrivia seguint el que l'inconscient li dictava; intervenció de l'atzar en l'elecció de paraules, el collage; utilització de sons, onomatopeies, paraules inventades fusionant termes; jocs amb aspectes concrets del llenguatge; versos lliures sense rima, d'extensió variable; etc.<br />L'avantguarda literària a Catalunya s'acostuma a estructurar en tres períodes entre els quals hi ha, més o menys llargs, espais d'emmudiment.<br />-El primer període que, cronològicament, correspon a la segona europea, pot emmarcar-se entre el 1916-1924, és a dir, fins a la mort de Joan Salvat-Papasseit. Durant aquests anys es donen a conèixer les primeres obres dels nostres poetes avantguardistes. El mateix Papasseit divulga les seves reflexions.<br />-El segon període engloba dotze anys, des de 1926 al 1938. Es caracteritza per la influència del surrealisme francès. El pintor Dalí apareix com a gran revolucionari, ocupa l'atenció del públic.<br />-El tercer període, és posterior a la Guerra Civil Espanyola, es troba en una situació de difícil permanència. Es produeix a partir del 1948 i ocupa bona part dels anys cinquanta. Un grup d'artistes plàstics anomenat Dau al set assumeix el protagonisme. Les plataformes des de les quals es propulsaven les proclames avantguardistes eren, fonamentalment, les revistes que van tenir, lògicament, una vida efímera. Editades i subvencionades pels seus mateixos autors, sovint de migrades possibilitats econòmiques, anaven destinades, inevitablement, a un públic minoritari per definició.<br />