1. UNITAT 7
NUCLI, CICLE CEL·LULAR
I MITOSI

2. Unitat 7.
Nucli, cicle cel·lular
i mitosi
ÍNDEX
• NUCLI CEL·LULAR
• NUCLI INTERFÀSIC. L’EMBOLCALL NUCLEAR
• NUCLI INTERFÀSIC. EL NUCLEOPLASMA, LA CROMATINA
I ELS NUCLEOSOMES
• NUCLI INTERFÀSIC. EL NUCLÈOL
• PARTS DEL CROMOSOMA METAFÀSIC
• TIPUS DE CROMOSOMES
• EL CICLE CEL·LULAR
• PERÍODES DE LA INTERFASE
• MITOSI
• CITOCINESI
• ENLLAÇOS

3. NUCLI CEL·LULAR
Unitat 7.
Nucli, cicle cel·lular
i mitosi
• El nucli cel·lular és l’estructura de la cèl·lula que dirigeix les funcions cel·lulars.
• Totes les cèl·lules eucariotes presenten nucli diferenciat, i la majoria només en
tenen un.
• Al microscopi òptic, el nucli s’observa com una estructura més refringent que
la resta de citoplasma.
• El nucli es pot tenyir fàcilment amb colorants bàsics (blau de metilè o
hematoxilina).
• No és una estructura estàtica; al llarg del cicle cel·lular presenta dues
morfologies molt diferents, que reflecteixen dos estats fisiològics també
diferents:
Nucli interfàsic Nucli mitòtic
Nucli que presenten totes les cèl·lules
durant el període cel·lular anomenat
interfase.
Correspon a l’aspecte del nucli que
tenen les cèl·lules durant el procés de
divisió cel·lular.

4. NUCLI INTERFÀSIC. L’EMBOLCALL NUCLEAR
• És una doble membrana separada entre si per un espai perinuclear de 20-40 nm.
• La membrana nuclear externa és contínua amb la membrana del reticle
endoplasmàtic, i la membrana nuclear interna està en contacte amb el
nucleoplasma.
• L’embolcall nuclear presenta dues estructures pròpies:
Unitat 7.
Nucli, cicle cel·lular
i mitosi
Porus nuclears Làmina nuclear
Són estructures complexes que permeten
la comunicació del nucleoplasma amb el
citosol.
És una estructura situada a la
membrana nuclear interna en contacte
amb el nucleoplasma.

5. NUCLI INTERFÀSIC. EL NUCLEOPLASMA,
LA CROMATINA I ELS NUCLEOSOMES
Unitat 7.
Nucli, cicle cel·lular
i mitosi
Nucleoplasma Cromatina
• És el medi intern del nucli delimitat
per l’embolcall nuclear.
• Està constituït per una matriu
col·loïdal rica en proteïnes.
• Les proteïnes intervenen en la
duplicació de l’ADN, i també hi ha
proteïnes fibril·lars d’estructura
semblant al citosquelet que serveixen
de punts de fixació per a la cromatina
i el nuclèol.
• És el material genètic del nucli
cel·lular, formada sobretot per ADN,
proteïnes i, transitòriament, ARN.

6. NUCLI INTERFÀSIC. EL NUCLÈOL
Unitat 7.
Nucli, cicle cel·lular
i mitosi
Característiques
• És una estructura sense membrana, birefringent, situada a l’interior del nucli
de totes les cèl·lules eucariotes.
• La seva forma sol ser esfèrica, però pot tenir variacions segons el tipus i l’estat
fisiològic de la cèl·lula.
• Cada cèl·lula en té un o dos.
• La seva composició química és complexa, però està formada sobretot per ADN,
ARN i diferents proteïnes.
• Sols és visible durant la interfase cel·lular, i desapareix en els processos de
divisió cel·lular.

7. PARTS DEL CROMOSOMA METAFÀSIC
Unitat 7.
Nucli, cicle cel·lular
i mitosi
Cromàtides Cadascuna d’elles constituïda per un dúplex d’ADN i proteïnes
unides entre si per una constricció anomenada centròmer.
Centròmer Constricció del cromosoma en què s’uneixen les dues
cromàtides germanes.
Cinetocor Estructura del centròmer feta de proteïnes i que té forma
discoïdal. És un centre organitzador dels microtúbuls.
Braços Cada una de les parts de les cromàtides a partir del
centròmeter.
Telòmers Zones distals dels cromosomes.
Organitzador
nucleolar
Present només en els cromosomes compromesos en la formació
del nuclèol.
Satèl·lit Zona terminal del cromosoma, separada de la resta per una
constricció secundària; no tots els cromosomes en tenen.

8. TIPUS DE CROMOSOMES
Unitat 7.
Nucli, cicle cel·lular
i mitosi
Metacèntrics Quan el centròmer ocupa una posició central i els dos
braços són iguals.
Submetacèntrics Quan el centròmer està una mica desplaçat cap a un dels
extrems i els dos braços són desiguals.
Acrocèntrics Un cas exagerat de l’anterior, en què un dels braços és molt
més curt que l’altre.
Telocèntrics Quan el centròmer és terminal, de manera que només hi ha
un braç.

9. EL CICLE CEL·LULAR
Interfase Divisió cel·lular
O període sense divisió cel·lular, en què
hi ha una gran activitat bioquímica; és el
període més llarg del cicle, normalment
el 90 % del temps total. Inclou les fases
G1, S i G2.
Inclou la mitosi (o divisió del nucli) i
la citocinesi (o divisió del citoplasma).
Durant aquest període es formen les
cèl·lules filles.
Unitat 7.
Nucli, cicle cel·lular
i mitosi
• Conjunt de modificacions que experimenta cada cèl·lula des que es forma, a
partir de la divisió d’una cèl·lula mare, fins al moment en què acaba de dividir-
se per originar dues cèl·lules filles.
• El cicle cel·lular comprèn:

10. PERÍODES DE LA INTERFASE
Unitat 7.
Nucli, cicle cel·lular
i mitosi
Període G1 És el període de creixement del citoplasma i la síntesi de
proteïnes. No hi ha, però, síntesi d’ADN. Es dóna la duplicació de
centríols, si en té.
Període S Es caracteritza per la síntesi d’ADN nuclear. Al final d’aquest
període s’ha duplicat tot l’ADN i el contingut nuclear.
Període G2 Comença després de la duplicació de l’ADN i acaba quan s’inicia la
fase mitòtica. Persisteix la síntesi de diversos tipus d’ARN durant
aquest procés.

11. MITOSI
• Conjunt de processos pels quals un nucli haploide (n) o diploide (2n) produeix
dues cèl·lules filles amb el mateix nombre de cromosomes que la cèl·lula mare.
• Té per missió assegurar que els cromosomes (l’ADN) duplicats es reparteixin
uniformement en els dos nuclis fills, per garantir la transmissió de tota la
informació genètica.
• Per fer més fàcil l’estudi del procés, aquest s’acostuma a dividir en etapes.
Unitat 7.
Nucli, cicle cel·lular
i mitosi
Etapes
• Profase
• Prometafase
• Metafase
• Anafase
• Telofase

12. CITOCINESI
Consisteix en la divisió del citoplasma i comença per un procés anomenat
segmentació. No es dóna necessàriament després d’un procés de mitosi.
Unitat 7.
Nucli, cicle cel·lular
i mitosi
Cèl·lules
plurinucleades
Hi ha cèl·lules (algunes algues i fongs) que mantenen molts
nuclis i, en canvi, el citoplasma no es divideix.
En cèl·lules
animals
La segmentació sol començar en l’anafase o la telofase, i
consisteix en una estrangulació de la membrana
citoplasmàtica a la zona central de la cèl·lula, perpendicular a
l’eix del fus acromàtic, fins que arriba a dividir la cèl·lula en
dues cèl·lules filles.
En cèl·lules
vegetals
Consisteix en el dipòsit de paret cel·lular entre els dos nuclis
fills sense que hi hagi estrangulació de la membrana. Les
vesícules de l’aparell de Golgi (guiades pel fragmoplast)
transporten material des de la paret cel·lular fins a l’equador
de la cèl·lula. Cadascuna d’elles es fusiona amb la contigua,
formant la placa cel·lular precoç, envoltada de membrana.

13. ENLLAÇOS
• Cicle i divisió cel·lular
Unitat 7.
Nucli, cicle cel·lular
i mitosi

14. CRÈDITS
Direcció editorial
Dolors Rius
Coordinació d’àrea
Isaac Camps
Coordinació i continguts
multimèdia
Oriol de Bolós
Elena Vinent
Guions de les unitats digitals
Alicia Cañellas
Fotografies
Arxiu Hermes
Hermes Editora General, S. A.
Castellnou Edicions, 2008.
Castellnou Edicions
Pau Claris, 184
08037 Barcelona
http://www.castellnoudigital.com
Telèfon d’atenció al professorat:
902 90 36 46
Unitat 7.
Nucli, cicle cel·lular
i mitosi