1. GUIA DOCENT DE L’ASSIGNATURA DIDÀCTICA DE LA LLENGUA
CATALANA PER A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA (17524)
Curs: 2011-2012
Profs. Josep M. Baldaquí, Jordi Davó, Paül Limorti, Joan A. Montoya,
Cristina Torres
Aquesta assignatura té per objectius principals augmentar les competències
lingüística i didàctica necessàries per a l’ensenyament-aprenentatge de la llengua
i de la literatura catalanes en Educació Primària. Això implica el domini de la
varietat estàndard de la llengua catalana en àmbits formals i acadèmics (en un
nivell B2+ del MECR) i la formació en didàctica de la llengua i de la literatura en
als diferents nivells de l’Educació Primària del sistema educatiu valencià. Els
continguts de l’assignatura se centren en la didàctica de la llengua catalana (com
a L1 o com a L2) en el marc de programes educatius plurilingües.
És una assignatura del segon curs (que consta de 3 crèdits teòrics i 3 de pràctics)
del grau de Mestre en Educació Primària. Aquesta assignatura proveirà els futurs
mestres de les competències professionals necessàries en didàctica de la llengua i
de la literatura i està directament relacionada amb la resta d’assignatures del
mòdul didàctic i disciplinar i del mòdul optatiu impartides pel Departament de
Filologia Catalana, que formen part de l’itinerari per a aconseguir la Capacitació
Docent en Valencià o el Diploma de Mestre de Valencià.
1. Competències de l’assignatura
1.1 Competències generals del títol
• CG1: Identificar necessitats d’informació, buscar-la, analitzar-la, processar-
la, valorar-la, usar-la i comunicar-la de forma eficaç, crítica i creativa.
• CG2: Planificar, organitzar i gestionar processos, informació, resolució de
problemes i projectes. Tindre iniciativa, esperit emprenedor i capacitat de
generar noves idees i accions.
• CG3: Mostrar habilitats lingüístiques orals i escrites per a ensenyar
(llengües oficials de la Comunitat Valenciana i llengües estrangeres) i
habilitats de comunicació en diferents nivells i registres.
• CG4: Fer ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació per a
aprendre, comunicar-se i compartir coneixement.
• CG5: Treballar en equip, col·laborant i liderant quan siga necessari.
• CG6: Valorar la diversitat com un fet natural i integrar-la positivament.
1.2. Competències específiques
• CE1: Conéixer l'organització de les escoles d'educació primària, i si és el cas
els centres i aules de formació de persones adultes, i la diversitat d'actors i
accions que implica el seu funcionament. Col·laborar amb els diferents
1

2. sectors de la comunitat educativa i de l'entorn i treballar en equip amb els
companys com a condició necessària per a la millora de l'activitat
professional, compartint coneixements i valorant experiències.
• CE3: Organitzar l'ensenyament en el marc dels paradigmes epistemològics
de les matèries del títol, utilitzant de forma integrada els coneixements
disciplinaris, transversals i multidisciplinaris adequats al respectiu nivell
educatiu, mostrant la comprensió dels objectius d'aprenentatge de les àrees
de coneixement que estableix el currículum d'educació primària.
• CE4: Motivar i potenciar el progrés escolar de l’alumnat en el marc d’una
educació integral i promoure el seu aprenentatge autònom, partint dels
objectius i continguts propis de cada nivell educatiu, amb expectatives
positives del progrés de l’alumnat. Tot això renunciant als estereotips
establits i externs a l’aprenentatge, i desenvolupant estratègies que eviten
l’exclusió i la discriminació.
• CE5: Identificar i recolzar l'alumnat amb què es treballa perquè no
aconsegueix el seu potencial d'aprenentatge o té dificultats de
comportament, emocionals o socials. També saber com sol·licitar
assessorament als diferents serveis i especialistes per a atendre la diversitat
de necessitats educatives especials.
• CE7: Dissenyar i desenvolupar projectes educatius, unitats de programació,
entorns, activitats i materials, incloent-hi els digitals, que permeten adaptar
el currículum a la diversitat de l’alumnat i promoure la qualitat dels
contextos en què es desenvolupa el procés educatiu, de manera que es
garantisca el seu benestar.
• CE9: Integrar les tecnologies de la informació i comunicació en les activitats
d’ensenyament i aprenentatge guiat i autònom.
• CE10: Utilitzar l'avaluació en la seua funció pedagògica i no sols
acreditativa, com a element regulador i promotor de la millora de
l'ensenyança, de l'aprenentatge i de la pròpia formació, assumint la
necessitat de desenrotllament professional continu mitjançant la reflexió,
l'autoavaluació i la investigació sobre la pròpia pràctica.
• CE12: Expressar-se oralment i per escrit amb la fluïdesa i la correcció
necessàries en llengua catalana i castellana per a desenvolupar
l’ensenyament en l’etapa de primària, i també utilitzar la llengua estrangera
com a llengua vehicular en algunes situacions de l’aula.
• CE13: Potenciar i liderar el desenrotllament i implementació, en el centre
escolar a què pertanga, de propostes curriculars en alguna àrea curricular en
què posseïsca una major qualificació i responsabilitzar-se de dinamitzar els
processos de la millora de la qualitat en aqueixa àrea.
1.3 Objectius formatius /competències de l’assignatura
1. Analitzar i valorar la situació sociolingüística valenciana i la seua
importància per a un tractament adequant de l’ensenyament i
l’aprenentatge de les llengües a l’escola. (CG6)
2

3. 2. Conèixer els continguts del currículum d’Educació Primària de la
Comunitat Valenciana, especialment els de l’apartat: "Valencià: llengua i
literatura". (CE3)
3. Analitzar i valorar els objectius i els efectes dels diferents programes
d’educació plurilingüe en general i, en particular, conèixer els principis
bàsics i la metodologia dels programes d’immersió lingüística. (CG6, CE1,
CE5)
4. Conèixer les característiques bàsiques del tractament de la diversitat en
les classes de llengua i de la gestió de la diversitat lingüística i cultural.
(CG6, CE5)
5. Conèixer, analitzar i aplicar les diferents metodologies i enfocaments
didàctics per a l’ensenyament de segones llengües. (CG6, CE5)
6. Conèixer, analitzar i posar en pràctica els principals mètodes de
l’aprenentatge inicial de la lectura i l’escriptura. (CG1, CG3)
7. Adquirir una competència comunicativa oral i escrita en un nivell B2+
del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües, especialment
en l’àmbit d’ús professional, i utilitzar de forma correcta i precisa el lèxic
específic de la lingüística i de la didàctica de llengües. (CG3, CE12)
8. Descriure i analitzar les habilitats lingüístiques i dissenyar i avaluar
seqüències didàctiques per al treball de les habilitats lingüístiques
(comprensió oral, expressió oral, interacció oral, comprensió lectora i
expressió escrita) en l’Educació Primària. (CE7)
9. Conèixer les aportacions dels principals enfocaments gramaticals a
l’ensenyament de les llengües i ser capaç d’elaborar activitats adequades
per a l’ensenyament i l’aprenentatge de les competències lingüístiques
(lèxica, gramatical, semàntica, fonològica, ortogràfica i ortoèpica),
sociolingüístiques i pragmàtiques en la Educació Primària. (CE3)
10. Realitzar i avaluar unitats didàctiques temàtiques, projectes de treball i
tallers adequats a un determinat tipus de programa d’educació
plurilingüe en el primer cicle de l’educació primària. (CG4, CG5, CE3,
CE7, CE9, CE10, CE13)
11. Conèixer les característiques principals de la literatura oral i escrita i les
tècniques per fomentar la lectura literària a les aules d’Educació
Primària. (CE3)
12. Dissenyar, posar en pràctica i avaluar activitats i projectes de treball
d’animació lectora i de taller de literatura. (CG4, CG5, CE3, CE4, CE7,
CE10, CE13)
3

4. 1.4. Objectius de l’assignatura / competències
És vàlida per a tots els objectius formatius de l’assignatura la matisació següent:
→ L’alumnat ha d’assolir el nivell B2+ en català del MECR, que es concreta de la
manera següent:
1. Expressar-se clarament i sense fer la impressió d’haver de limitar el que vol dir.
2. Utilitzar un repertori lingüístic suficient per a poder fer descripcions clares,
expressar el seu punt de vista i desenvolupar una argumentació.
3. Produir textos amb riquesa de vocabulari, tant sobre temes relatius al treball
docent i l’ensenyament de llengües com sobre temes més generals. Variar la
formulació per tal d’evitar repeticions freqüents.
4. Produir textos amb correcció gramatical; encara es poden cometre
equivocacions ocasionals o errors no sistemàtics i petites faltes sintàctiques, però
seran rares i sovint es corregiran retrospectivament.
5. Emprar una pronunciació i una entonació clares, naturals i genuïnes.
6. Produir un escrit continu, clar i intel·ligible que seguisca les convencions de la
composició i de l’organització textual.
7. Expressar-se de manera apropiada en situacions diverses, especialment de
caràcter acadèmic, i evitar errors greus de formulació.
8. Comunicar-se amb espontaneïtat i fer-ho sovint amb una fluïdesa i una facilitat
d’expressió remarcables, fins i tot en discursos complexos i llargs.
9. Utilitzar amb eficàcia una gran varietat de connectors per a indicar clarament
les relacions entre les idees.
10. Escriure textos clars i detallats sobre una extensa gamma de temes relacionats
amb la seua àrea d’interés i amb els contextos educatius. Sintetitzar i avaluar la
informació i els arguments procedents de fonts diverses.
11. Comprendre el llenguatge oral estàndard i els discursos col·loquials més
habituals, cara a cara o vehiculat a través de mitjans de comunicació, tant si es
tracta de converses com de discursos sobre temes familiars i no familiars
relacionats amb la vida personal, social, acadèmica o professional.
12. Llegir amb un alt grau d’autonomia, adaptar l’estil i la velocitat de lectura a
diferents textos i objectius i utilitzar les referències convenients de manera
selectiva. Tenir un vocabulari de lectura ampli i actiu, tot i que hi haja alguna
dificultat amb les expressions poc freqüents.
13. Utilitzar la llengua amb fluïdesa, correcció i eficàcia en una gamma extensa de
temes d’ordre general, educatiu, professional i relatius al temps lliure, i indicar
clarament les relacions entre les idees. Comunicar-se espontàniament amb un
bon domini gramatical sense que faça la impressió que ha de limitar el que vol dir
i utilitzar un grau de formalitat adaptat a les circumstàncies.
4

5. 2. Continguts teòrics i pràctics
Tema 1. L’escola i la llengua
- La llengua: vehicle i matèria de l’aprenentatge.
- Llengua i societat: L1, L2, LE.
- El model de llengua de l’escola.
- La competència comunicativa.
- Les actituds lingüístiques.
- Els currículums de llengua a primària i la seua concreció.
Tema 2. Aspectes psicolingüístics i sociolingüístics de l’educació
plurilingüe
- Plurilingüisme i de multilingüisme: concepte d’educació plurilingüe.
- Els avantatges de ser plurilingüe. La competència plurilingüe.
- Bases psicolingüístiques i sociolingüístiques de l’educació plurilingüe.
Tema 3. L’educació plurilingüe al País Valencià
- Disseny i situació actual del sistema educatiu valencià no universitari.
- El futur: de l’educació bilingüe a l’educació plurilingüe.
Tema 4. Metodologia de l’educació plurilingüe
- El tractament integrat de llengües (TIL)
- El tractament integrat de llengua i continguts (TILC)
- Dos casos particulars de TILC: els programes d’immersió lingüística i
l’aprenentatge lingüístic de l’alumnat nouvingut.
Tema 5. L’aprenentatge inicial de la lectoescriptura
- Mètodes basats en el desxifrat i mètodes basats en la construcció del sentit.
- El model maduracionista.
- L’enfocament constructivista.
Tema 6. Enfocaments metodològics del treball de les habilitats
lingüístiques
- L’enfocament comunicatiu: l’ensenyament i aprenentatge de la competència
comunicativa.
- Les aportacions de la gramàtica del text a l’ensenyament de llengües.
- El Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües.
Tema 7. El treball de les habilitats lingüístiques (1)
- El treball de les habilitats orals: comprensió, interacció, expressió i
interpretació.
- L’avaluació de la llengua oral.
5

6. Tema 8. El treball de les habilitats lingüístiques (2)
- El treball de les habilitats escrites: comprensió, expressió i traducció.
- L’avaluació de la llengua escrita.
Tema 9. Didàctica de la literatura en l’educació primària
- El concepte de competència literària.
- La literatura infantil actual: concepte i gèneres.
- La lectura literària. La biblioteca escolar i la biblioteca d’aula.
- Les activitats d’animació a la lectura.
- Els tallers de literatura.
3. Pla d’aprenentatge
3.1. Tipus d’activitats
a) Classe teòrica (30 h presencials)
En les classes presencials teòriques s’explicaran i es debatran els continguts
teòrics de l’assignatura i es realitzaran activitats d’aula referides als aprenentatges
teòrics utilitzant distints recursos docents.
b) Classe pràctica (30 h presencials)
En les classes pràctiques es faran activitats en grup referides als continguts
aplicats de la matèria: anàlisi de casos, resolució de supòsits pràctics, comentari
de textos específics, anàlisi i elaboració de seqüències i unitats didàctiques, etc.
La realització dels treballs de grup té com a finalitat aplicar les competències
adquirides a la resolució de situacions docents referides a la didàctica de la
llengua i de la literatura així com destacar la importància de l'aprenentatge
cooperatiu i reforçar l'individual.
Així mateix, la tutorització grupal de l’alumnat servirà com a mitjà per a la
coordinació dels estudiants en les tasques i les activitats de grup.
c) Activitats formatives no presencials (90 h)
Durant les 90 hores d’activitats formatives no presencials l’alumnat preparà les
classes teòriques, realitzarà els treballs, tant els individuals com els col·lectius,
resoldrà dubtes mitjançant les tutories individuals (presencials i no presencials) i
estudiarà els continguts de la matèria per a la prova final teoricopràctica.
6

7. 3.2. Desenvolupament setmanal de les activitats
CRONOGRAMA ORIENTATIU DE L’ASSIGNATURA
UNITAT DIDÀCTICA ACTIVITATS PRESENCIALS ACTIVITATS NO PRESENCIALS
SETMANA
SETMANAL (h)
SETMANAL (h)
TOTAL
TOTAL
DESCRIPCIÓ DESCRIPCIÓ
Tutoria de grup / Classe de Altres / Estudi per a la
1 1 (1)+2+(1) 5
teoria / Classe pràctica preparació de classes
Estudi per a la preparació
Classe de teoria / Classe
2 2 2+(2) de classes i elaboració de 5
pràctica
treballs pràctics i ressenyes
Estudi per a la preparació
Classe de teoria / Classe
3 3 2+(2) de classes i elaboració de 5
pràctica
treballs pràctics i ressenyes
Estudi per a la preparació
Classe de teoria / Classe
4 4 2+(2) de classes i elaboració de 5
pràctica
treballs pràctics i ressenyes
Estudi per a la preparació
Classe de teoria / Classe
5 4 1+(3) de classes i elaboració de 5
pràctica
treballs pràctics i ressenyes
Estudi per a la preparació
Classe de teoria / Classe
6 5 2+(2) de classes i elaboració de 5
pràctica
treballs pràctics i ressenyes
Estudi per a la preparació
Classe de teoria / Classe
7 5 1+(3) de classes i elaboració de 5
pràctica
treballs pràctics i ressenyes
Estudi per a la preparació
Classe de teoria / Classe
8 6 1+(3) de classes i elaboració de 5
pràctica
treballs pràctics i ressenyes
Estudi per a la preparació
Classe de teoria / Classe
9 7 2+(2) de classes i elaboració de 5
pràctica
treballs pràctics i ressenyes
Estudi per a la preparació
Classe de teoria / Classe de classes i elaboració de
10 7 2+(2) 5
pràctica treballs pràctics. Tutories
individuals
Estudi per a la preparació
Classe de teoria / Classe de classes i elaboració de
11 8 1+(3) 6
pràctica treballs pràctics. Tutories
individuals
Estudi per a la preparació
Classe de teoria / Classe de les classes i la prova
12 8 2+(2) 7
pràctica final i elaboració de treballs
pràctics. Tutories individuals
Estudi per a la preparació
Classe de teoria / Classe de les classes i la prova
13 9 1+(3) 8
pràctica final i elaboració de treballs
pràctics. Tutories individuals
Estudi per a la preparació
Classe de teoria / Classe de les classes i la prova
14 9 2+(2) 9
pràctica final i elaboració de treballs
pràctics
Estudi per a la preparació
Classe teoria / Tutoria de les classes i la prova
15 9 1+(1)+(2) 10
grupal / Prova final final i elaboració de treballs
pràctics
TOTAL HORES 24/(36) 60 90
TOTAL D’HORES DE TREBALL DE L’ESTUDIANT = CRÈDITS ECTS x 25 HORES 150
7

8. C. METODOLOGIA
Aquesta assignatura té un caràcter teoricopràctic. A més del desplegament dels
continguts conceptuals de la matèria, hi tindran gran importància les pràctiques,
realitzades en grup, sobre diferents aspectes de la didàctica de la llengua i de la
literatura catalanes en el context valencià. Dins d’aquestes pràctiques tindran una
importància especial la realització de seqüències didàctiques i d’unitats
didàctiques de llengua i de literatura (organitzades com a unitats temàtiques,
tasques o projectes de treball) on s’haurà de tenir en compte el tractament del
català com a L1 o L2 dins del context dels programes educatius plurilingües.
També es preveu la lectura i comentari (oral o escrit) d’una obra sobre la matèria.
4. Avaluació
4.1. Sistema general d’avaluació
Amb el procés d’avaluació es pretén que l’alumnat demostre haver assolit els
objectius teòrics i pràctics de l’assignatura. L’avaluació tindrà en compte els
aspectes següents:
a) Avaluació formativa. Resultat de l’avaluació de la participació i els treballs
realitzats durant les activitats formatives presencials i del treball realitzats en les
activitats formatives no presencials. L’avaluació formativa exigeix un compromís
d’assistència de l’estudiant i es basa en el treball de classe teòric i pràctic més el
treball autònom (activitats formatives no presencials). Per tant, es durà a terme al
llarg del procés d’ensenyament-aprenentatge i per a optar a l’avaluació formativa
caldrà assistir amb regularitat a classe (mínim del 80% del temps presencial) i
haver realitzat i presentat els treballs pràctics de l’assignatura.
b) Proves finals. Hi haurà una prova final oral i escrita que ens permetrà saber si
el procés d’aprenentatge avaluat formativament ha obtingut el resultat esperat.
4.2 Instruments i criteris d’avaluació
En el cas de l’alumnat que assistisca regularment a classe i lliure les activitats
formatives (treballs i pràctiques de curs) en el termini fixat, la distribució de
l’avaluació serà 60% avaluació formativa i 40% per a les proves finals. Els treballs
que s’hauran de realitzar al llarg del curs i la seua ponderació en la nota final de
l’assignatura es faran públics en el campus virtual durant la segona setmana del
curs, després d’haver sigut presentats a l’alumnat.
En el cas de l’alumnat que per motius justificats no assistisca regularment a classe
haurà de fer: a) examen final específic, teòric i pràctic (60% de la nota final); b)
presentar unes pràctiques específiques de l’assignatura adaptades al fet que no ha
pogut assistir a classe i realitzar una entrevista amb el professorat sobre el
contingut de les pràctiques presentades (40% de la nota final). El contingut
d’aquestes pràctiques específiques es farà públic en el campus virtual durant la
segona setmana del curs.
8

9. Per a tots els alumnes de Didàctica de la Llengua Catalana per a l’Educació
Primària, l’acreditació d’un nivell B2+ en llengua catalana és una condició
necessària per a poder aprovar l’assignatura.1
5. Bibliografia i recursos
Tema 1. L’escola i la llengua
CASSANY, D., LUNA, M. & SANZ, G. (1993) Ensenyar Llengua. Barcelona, Graó.
DÖRNYEI, Z. (2008) Estratègies de motivació en l’aula de llengües. Barcelona, UOC.
FERRANDO, A. coord., CUENCA M. J., PÉREZ SALDANYA, M. & IIFV (2002) Guia d'usos
lingüístics 1. Aspectes gramaticals. València, Institut Interuniversitari de
Filologia Valenciana.
Tema 2. Aspectes psicolingüístiques i sociolingüístiques de l’educació
plurilingüe
BAKER, C. (1997) Fundamentos de educación bilingüe y bilingüismo. Madrid,
Càtedra, 1997.
PASCUAL GRANELL, V. (2006) El tractament de les llengües en un model d’educació
plurilingüe per al sistema educatiu valencià. València, Conselleria de
Cultura, Educació i Esports [el llibre està disponible en format pdf en
aquest enllaç: < http://www.edu.gva.es/ocd/sedev/val/vp_tl.htm >].
RUIZ BIKANDI, U. et alt. (2000) Didáctica de la segunda lengua en educación infantil
y primaria. Madrid, Síntesis.
VILA I MENDIBURU, I. coord. & SIGUAN I SOLER, M. (1998) Bilingüisme i educació.
Barcelona, EDIUOC - Proa.
Tema 3. L’educació plurilingüe al País Valencià
PASCUAL GRANELL, V. (2006) El tractament de les llengües en un model d’educació
plurilingüe per al sistema educatiu valencià. València, Conselleria de
Cultura, Educació i Esports [el llibre està disponible en format pdf en
aquest enllaç: < http://www.edu.gva.es/ocd/sedev/val/vp_tl.htm >].
PASCUAL GRANELL, V. (2010) L’escola valenciana. Un model d’educació plurilingüe i
intercultural per al sistema educatiu valencià. València, FEV. [Document.
Està disponible en format pdf a:
<http://www.fev.org/lesclaus/model_escola.pdf>
<http://www.iifv.ua.es/uem/Model_escola_plurilingue.pdf> ]
1
Segons la ORDEN ECI/3857/2007, (BOE 29/12/2007, p. 53748), els estudiants d’Educació Primària han
d’haver adquirit al finalitzar el grau el nivell C1 del Marc Comú de Referència per a les llengües en la
llengua castellana i, si escau, en l’altra llengua oficial de la comunitat”. Aquesta exigència està
arreplegada en les Instruccions per a l’acreditació de competències en valencià dels alumnes de la
Universitat d’Alacant (BOUA 02/03/2010): “Els estudiants de Mestre d'Infantil i Mestre de Primària,
d'acord amb les ordres que regulen aquests estudis, han d'acreditar preceptivament el nivell C1 de
valencià”. D’acord amb aquesta normativa, el Departament de Filologia Catalana de la Universitat
d’Alacant va acordar (23-12-2010) demanar un nivell de llengua B2+ per als alumnes de l’assignatura
“Didàctica de la Llengua Catalana per a l’Educació Primària” com a requisit necessari per a aprovar
l’assignatura, requisit que ha estat avalat pel Defensor Universitari en consulta realitzada el 15-02-2011.
9

10. UNITAT PER A L’EDUCACIÓ MULTILINGÜE (UEM): <http://www.ua.es/uem/> ]
Tema 4. Metodologia de l’educació plurilingüe
GUASCH, O. & als. (2010) El tractament integrat de les llengües. Barcelona, Graó.
MONTÓN SALES, M. J. (2002) La integració de l’alumnat immigrant al centre escolar.
Barcelona, Graó, 2002.
PASCUAL GRANELL, V. (2006) El tractament de les llengües en un model d’educació
plurilingüe per al sistema educatiu valencià. València, Conselleria de
Cultura, Educació i Esports [el llibre està disponible en format pdf en
aquest enllaç: < http://www.edu.gva.es/ocd/sedev/val/vp_tl.htm >].
PASCUAL GRANELL, V. (2006) “Components i organització d’una unitat amb un
tractament integrat de llengua i continguts en una L2”. Caplletra. Revista
Internacional de Filologia, 45, p. 121-152.
Tema 5. L’aprenentatge inicial de la lectoescriptura
BONALS, J. (1994) Assessorar l’aprenentatge de l’escriptura. Una aplicació de la
proposta teberoskyana a la comarca del Berguedà. Barcelona, PPU - Consell
Comarcal del Berguedà.
DÍEZ DE ULZURRÚN PAUSAS, A. coord. et alt. (1998) L’aprenentatge de la lectoescriptura
des d’una perspectiva constructivista. 2 vols. Barcelona, Graó.
TEBEROSKY, A., amb la col·laboració de T. COLOMER (2001) Proposta constructivista
per aprendre a llegir i a escriure. Barcelona, Vicens Vives.
RUIZ BIKANDI, U. et alt. (2000) Didáctica de la segunda lengua en educación infantil
y primaria. Madrid, Síntesis.
Tema 6. Enfocaments metodològics del treball de les habilitats
lingüístiques
CASSANY, D., LUNA, M. & SANZ, G. (1993) Ensenyar Llengua. Barcelona, Graó.
CUENCA, M. J. (1992) Teories gramaticals i ensenyament de llengües. València,
Tàndem.
DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (2003) Marc europeu comú de
referència per a les llengües: aprendre, ensenyar avaluar. Barcelona, Entitat
Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions, [el llibre està disponible en
format pdf en aquest enllaç:
<http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/marc/index.htm>].
Tema 7. El treball de les habilitats lingüístiques (1)
CASSANY, D., LUNA, M. & SANZ, G. (1993) Ensenyar Llengua. Barcelona, Graó.
DOLZ, J. (2006), Per a un ensenyament de l’oral. Iniciació als gèneres formals a
l’escola. València/Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia
Valenciana i Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
PALOU, J. , BOSCH, C., coords. et alt. (2005) La llengua oral a l’escola. 10 experiències
didàctiques. Barcelona, Graó.
RUIZ BIKANDI, U. et alt. (2000) Didáctica de la segunda lengua en educación infantil
y primaria. Madrid, Síntesis.
10

11. SOLÉ, I., (1992) Estrategias de lectura. Barcelona, Graó.
VILÀ I SANTASUSANA, M., coord. (2002) Didàctica de la llengua oral formal.
Continguts d’aprenentatge o seqüències didàctiques. Barcelona, Graó.
XARXA TELEMÀTICA EDUCATIVA DE CATALUNYA (XTEC): <http://www.xtec.es/>
Tema 8. El treball de les habilitats lingüístiques (2)
CASSANY, D., LUNA, M. & SANZ, G. (1993) Ensenyar Llengua. Barcelona, Graó.
CASSANY, D., (1987) Descriure escriure. Com s’aprèn a escriure. Barcelona,
Empúries.
CASSANY, D. (1993a) La cuina de l’escriptura. Barcelona, Empúries.
CASSANY, D. (1993b) Reparar l’escriptura. Didàctica de la correcció de l’ escrit.
Barcelona, Graó.
CAMPS, A. (1994) L’ensenyament de la composició escrita. Barcelona, Barcanova.
CAMPS, A. comp. et alt. (2003) Seqüències didàctiques per aprendre a escriure.
Barcelona, Graó, 2003.
COLOMER, T. & CAMPS, A. (1991) Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre. Barcelona,
Rosa Sensat - Edicions 62.
GRUP DE RECERCA D’ÉCOUEN & JOSETTE JOLIBERT, coord., (1992) Formar infants
productors de textos. Barcelona, Graó.
GUASCH, O. (2001) L’escriptura en segones llengües. Barcelona, Graó.
RÍOS, I. & SALVADOR, V. (2008) L’ensenyament del discurs escrit. Alzira,
IIFV/Bromera.
RUIZ BIKANDI, U. et alt. (2000) Didáctica de la segunda lengua en educación infantil
y primaria. Madrid, Síntesis.
XARXA TELEMÀTICA EDUCATIVA DE CATALUNYA (XTEC): <http://www.xtec.es/>
Tema 9. Didàctica de la literatura en l’educació primària
ALCOVERRO, C. (1993) Llegir per escriure, escriure per llegir: tallers literaris a
l'ensenyament secundari. Barcelona, Barcanova.
COLOMER, T. (1998) La formació del lector literari. Barcelona, Barcanova.
COLOMER, T. (1999) Introducción a la literatura infantil y juvenil. Madrid, Síntesis.
FLUIXA, J. A. (1995) Jocs i estratègies d’animació a la lectura. València, Conselleria
de Educació i Ciència.
LLUCH, G., (1998) El lector model en la narrativa per a infants i joves. Barcelona –
Castelló - València, Univ. Autònoma de Barcelona/Univ. Jaume I/Univ. de
València.
XARXA TELEMÀTICA EDUCATIVA DE CATALUNYA (XTEC): <http://www.xtec.es/>
11