Dossier premsa simfònics al palau 12 13

CONCERTS
SIMFÒNICS
AL PALAU
TEMPORADA 2012-2013

Rubén Gimeno
director titular

Comediants
artista resident

ORGANITZA I PATROCINA

CONCERTS SIMFÒNICS AL PALAU Temporada 2012-2013

SIMFÒNIC 1 SIMFÒNIC 2
Moz rt: Rèquiem d’ mbres El Beeth8ven més feliç
L’ lfa i l’ mega de M z rt Nozomi Nakagiri, piano
Orfeó Català (Josep Vila, director) (Guanyadora del premi del públic Concurs Maria Canals 2012)
Marta Mathéu, soprano Per determinar
Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano (Guanyador del Concurs de Piano Ricard Viñes 2012)
David Alegret, tenor Andrew Gourlay, director
Pau Bordas, baix J. Guinjoan Fanfara
Enrico Onofri, director F. Poulenc Concert per a dos pianos i orquestra
W. A. Mozart Simfonia núm. 10, en Sol major, K.74 L. van Beethoven Simfonia núm. 8, en Fa mayor, op. 93
S. Cárdenas The flower is a key (A Rap for Mozart)
W. A. Mozart Requiem, en Re menor, K. 626
22 de setembre de 2012, 19 h 6 d’octubre de 2012, 19 h

Fauré: Rèquiem de Llums Festival de valsos i danses
Cor de Cambra del Palau de la Música Xavier Puig, director
Veu blanca per determinar Valsos i polques de la família Strauss
Josep-Ramon Olivé, baríton amb bon humor, enginy i molt optimisme.
Rubén Gimeno, director
M. Ravel Le Tombeau de Couperin
G. Fauré Pavane, Op. 50
G. Fauré Rèquiem en Re menor, op.48
Amb la participació:

24 de novembre de 2012, 19 h 22 de desembre de 2012, 19 h

Cañizares: de Berlín a Aranjuez Gabriela Montero i l’Emperador de BeethoVen
Juan Manuel Cañizares, guitarra Gabriela Montero, piano
Paula Domínguez, cantaora Rubén Gimeno, director
Rubén Gimeno, director A. Copland Fanfare for the Common Man
M. de Falla El Amor brujo A. Ginastera Ballet Estancia, op. 8
I. Albéniz Catalonia G. Montero Expatria
J. Rodrigo Concierto de Aranjuez L. van Beethoven Concert per a piano i orquestra núm. 5,
op. 73k “Emperador”

19 de gener de 2013, 19 h 2 de febrer de 2013, 19 h

La 3a de B33thov3n i El Trio Ludwig: el TRIPLE de Beethoven
el millor intèrpret de Chopin Ludwig Trio
Ingolf Wunder, piano Rubén Gimeno, director
Rubén Gimeno, drector B. Casablancas Tres interludis (Obra d’encàrrec)
F. Chopin Concert per a piano i orquestra núm. 1, en Mi L. van Beethoven Simfonia núm.1, en Do major, op. 21
menor, op. 11 L. van Beethoven Triple concert per a violí, violoncel, piano i
L. van Beethoven Simfonia núm. 3, en Mi bemoll major, orquestra, en Do major, op. 56
op. 55, ―Heroica”

23 de març de 2013, 19 h 6 d’abril de 2013, 19 h

Abduraimov, o I L ♥ve Andrea Mtis !!
quan Txaikovski va ressuscitar Andrea Motis & Joan Chamorro group
Behzod Abduraimov, piano en versió simfònica
Rubén Gimeno, director Orquestra Simfònica del Vallès
J. Guinjoan Archipiélago (selecció) Rubén Gimeno, director
P. I. Txaikovski Concert per a piano i orquestra núm. 1
P. I. Txaikovski El trencanous (selecció)
25 de maig de 2013, 19 h 1 de juny de 2013, 19 h


CONCERT SIMFÒNIC 1 Dissabte, 22 de setembre de 2012, 19 h

Concert inaugural amb l’Orfeó Català

Moz rt: Rèquiem d’ mbres
L’ lfa i l’ mega de M z rt
Orfeó Català (Josep Vila i Casañas, director)
Marta Mathéu, soprano · Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano
David Alegret, tenor · Pau Bordas, baix
Orquestra Simfònica del Vallès
Enrico Onofri, director

Wolfgang A. Mozart Simfonia núm. 10, en Sol major, KV 74
Sergio Cárdenas The flower is a key (A Rap for Mozart)
Wolfgang A. Mozart Requiem, en Re menor, KV 626

Obrim temporada amb un dels finals més emocionants i misteriosos de la història de la
música: el Rèquiem de Mozart. A través del geni de Comediants, la Simfònica del Vallès i
l’Orfeó Català construirem escènicament l’Alfa i l’Omega de Mozart, des del seu baptisme
com a simfonista fins a la seva extremunció musical. El nostre mèdium serà el violinista i
director Enrico Onofri, primer violí d’Il Giardino Armonico, el conjunt barroc més referencial i
referenciat dels nostres temps.

Tot plegat escriu la promesa d’un concert teatralment viu sobre la mort i expressat
musicalment des d’aquell estil on les ombres obtindran una victòria única per meravellosa:
il·luminar-te les emocions.


CONCERT SIMFÒNIC 2 Dissabte, 6 d’octubre de 2012, 19 h

El Beeth8ven més feliç
Nozomi Nakagiri, piano (Guanyadora del premi del públic Concurs Maria Canals 2012)
Per determinar, piano (Guanyador del Concurs de piano Ricard Viñes 2012)
Andrew Gourlay, director

Joan Guinjoan Fanfara
Francis Poulenc Concert per a dos pianos i orquestra
Ludwig van Beethoven Simfonia núm. 8, en Fa major, op. 93

La Gioconda somriu des de fa segles. Per a altres, en canvi, somriure és un gest impossible.
Dels retrats que coneixem de Beethoven no n’hi ha cap on el geni es permeti aquesta
llicència (vet aquí per què en diuen, d’ell, ―el geni malhumorat‖). Tanmateix, hi ha un altre
Beethoven que sí que somriu però que no ha quedat registrat en cap retrat convencional...
i aquest és el Beethoven de la vuitena simfonia.

Per més que ho intentem, amagar somriures és imprescindible i, amb aquest concert, volem
retre un senzill homenatge a aquest saludable i preciós gest!

Ja ho sabeu: us convidem a prémer els llavis, tirar enrere –una mica enlairades– les
comissures del llavis i... ja està: tindreu un somriure IMPECABLE.


CONCERT SIMFÒNIC 3 Dissabte, 24 de novembre de 2012, 19 h

Fauré: rèquiem de Llums
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Josep Vila i Casañas, director)
Veu blanca a determinar
Josep-Ramon Olivé, baríton

Maurice Ravel Le Tombeau de Couperin
Gabriel Fauré Pavane, Op. 50
Gabriel Fauré Requiem en Re menor, op.48

Les ànimes d’amics de Maurice Ravel, morts a la primera Gran Guerra global, trobaran
repòs en el Rèquiem lluminós del compositor més dolç de la història de la música: Gabriel
Fauré. Un viatge al paradís del cel que Comediants, la Simfònica del Vallès i el Cor de
Cambra del Palau, inspirats pel nostre director titular, Rubén Gimeno, reconstruiran per
demostrar-te que la promesa d’un més enllà està molt més aquí del que mai et podries
imaginar.



CONCERT SIMFÒNIC 4 Dissabte, 22 de desembre de 2012, 19 h

Festival de valsos i danses
Xavier Puig, director

Valsos i polques de la família Strauss
amb bon humor, enginy i molt optimisme.

Any rere any repoblem els boscos del Nadal i ―Any nou‖ amb el festival de valsos i danses
portant el somriure pertot arreu.

Any rere any milers de persones gaudeixen del concert que per antonomàsia vol ser un
homenatge a l’enginy i al bon humor, vol ser un joc, vol ser generador de somriures a escala
planetària!

Any rere any ens posem la disfressa irreverent i la disfressa provocadora i desmuntem un
concert clàssic convertint-lo en un ―clàssic‖ dels concerts de la sorpresa amable i
evocadora.

Com les parelles d’enamorats que de tant en tant se sorprenen i es regalen un joc per fer
somriure l’altre, així nosaltres periòdicament regalem al nostre amor, que és el públic, que
ets tu, un joc per mantenir-nos enamorats i somrients.

Vine, ja veuràs...


CONCERT SIMFÒNIC 5 Dissabte, 19 de gener de 2013, 19 h

Cañizares: de Berlín a Aranjuez
Juan Manuel Cañizares, guitarra
Paula Domínguez, cantaora

Manuel de Falla El Amor brujo
Isaac Albéniz Catalonia
Joaquín Rodrigo Concierto de Aranjuez

La tragèdia de la mort d’un fill acabat de néixer es va transmutar en una de les tonades
més belles que mai ha nascut d’una guitarra. L’autor, Joaquín Rodrigo, estrenà l’obra a
Barcelona en aquest mateix Palau on el guitarrista català Juan Manuel Cañizares tornarà a
recrear-la amb el duende flamenc que contemplaren 500 milions d’espectadors d’arreu del
planeta quan la interpretà fa dos anys amb la Filharmònica de Berlín.

Ens diu Cañizares: “L’obra descansa en la partitura que és com La Bella dorment, i
l’orquestra i jo som el príncep blau que la besaran perquè es desperti‖.

No us perdeu aquesta història d’amor, aquests petons que desperten a la vida amors
embruixats de Falla i la Catalonia retratada per Albéniz.



CONCERT SIMFÒNIC 6 Dissabte, 2 de febrer de 2013, 19 h

Gabriela Montero i l’Emperador de BeethoVen
Gabriela Montero, piano

Aaron Copland Fanfare for the Common Man
Alberto Ginastera Ballet Estancia, op. 8
Gabriela Montero Expatria
Ludwig van Beethoven Concert per a piano i orquestra núm. 5, op. 73, “Emperador”

Hi va haver un emperador que creia tenir un vestit nou preciós i va voler que tot el país li ho
reconegués. I una nena va cridar: ―Però si va nu‖, i aleshores tot el país cridà: ―És veritat! Va
nu‖. I se’n rigueren, d’ell. Hi ha emperadors avui dia que volen convèncer tot un país que
tenen un vestit preciós. I per sort encara hi ha nenes que criden. ―Expatria‖ és el crit –
transparent i necessari– de la nena...

També hi ha emperadors que no moren mai, com el concert de Beethoven núm. 5, i que no
es dediquen a convèncer amb les paraules sinó únicament amb la bellesa... i per això,
precisament, no moren mai.

Gabriela Montero, tocada de la gràcia del cel en el món pianístic de la interpretació i la
improvisació, ve a conversar amb nosaltres, i amb vosaltres, sobre els vestits dels falsos
emperadors i sobre la bellesa.


CONCERT SIMFÒNIC 7 Dissabte, 23 de març de 2013, 19 h

La 3a de B33thov3n i el millor intèrpret de Chopin
Ingolf Wunder, piano

Frédéric Chopin Concert per a piano núm. 1 en Mi menor, op. 11
Ludwig van Beethoven Simfonia núm. 3, en Mi bemoll major, op. 55, ―Heroica”

El 2010 els experts que més saben de Chopin van declarar solemnement a través d’un
concurs que el pianista Ingolf Wunder era el millor del planeta traduint les emocions que
desprenen els concerts per a piano del compositor polonès. No us podeu perdre aquesta
oportunitat d’escoltar el millor intèrpret del músic més dolorosament romàntic del
romanticisme.

Completarem amb el gest heroic de reviure la primera simfonia monumental de la història,
l’Heroica de Beethoven, amb la qual descobrirem tot el que Napoleó podia haver sigut i no
va ser.


CONCERT SIMFÒNIC 8 Dissabte, 6 d’abril de 2013, 19 h

El Trio Ludwig: el TRIPLE de Beethoven
Ludwig Trio

Benet Casablancas Tres interludis (Obra encàrrec)
Ludwig van Beethoven Simfonia núm. 1, en Do major, op. 21
Ludwig van Beethoven Triple concert per a violí, violoncel, piano i orquestra, en Do
major, op. 56

Ja sabem que Deu és un triangle: Tres interludis, Trio Ludwig, Trio de Beethoven. Tres tresos.
Un triangle de tresos. Tres elevat a la tercera.

Si la matemàtica fos realment el lloc de la manifestació divina, aquest concert seria com un
anunci de l’epifania... Però potser no cal anar massa lluny.

Tot concert busca una vibració especial i única, una mena d’emoció purificadora, un estat
de gràcia entre intèrprets i públic. Una comunió artística.

Els ingredients els posem amb tot l’amor possible. Que esdevingui o no aquest estat de
gràcia, mai no es pot controlar... és com un miracle.

Però si passa...


CONCERT SIMFÒNIC 9 Dissabte, 25 de maig de 2013, 19 h

Abduraimov, o quan Txaikovski va ressuscitar
Behzod Abduraimov, piano

Joan Guinjoan Archipiélago (selecció)
II. Giocoso i VI.I Finale (pasacalle)
Piotr I. Txaikovski Concert per a piano i orquestra núm. 1
Piotr I. Txaikovski El Trencanous (selecció)

Només té vint-i-dos anys, però Behzod Abduraimov està destinat per la gràcia dels déus a
convertir-se en un dels grans pianistes d’aquest segle. No t’ho diem gratuïtament: ens
donaràs la raó després que et recordi allò que potser havies oblidat, que aquest és el
Txaikovski líric que més t’agrada.

La comèdia seriosa de Comediants ens descobrirà el Txaikovski més contista i juganer.
Danses dolces que culminen amb un Vals de les Flors per a perfumar-te la vida.


CONCERT SIMFÒNIC 10 Dissabte, 1 de juny de 2013, 19 h

I L ♥ve Andrea Mtis !!
Andrea Motis & Joan Chamorro Group en versió simfònica

I per acabar la temporada, us oferim un concert que és com una festa de la música, un
punt de trobada clàssic i jazzístic (com si el jazz no fos clàssic...), una confluència d’artistes
complementaris que es troben per fer el que més ens agrada, compartir emocions.

Andrea Motis, artista joveníssima que neix i es forma dintre del grup d’en Joan Chamorro, ja
un parell d’anys que commou mitja Catalunya amb la seva veu i les seves interpretacions.

L’Orquestra Simfònica del Vallès busca punts de trobada, ports, parades enriquidores en la
llarga travessia del mar inesgotable de la música.

Trobar-se per aprendre, per compartir, per gaudir, per créixer, per somriure.

Un viatge que vol ser una manera de viure. T’hi portem, si vols, de bon grat.


BIOGRAFIES

ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS
Rubén GIMENO, director titular
COMEDIANTS, artista resident

BEHZOD ABDURAIMOV
DAVID ALEGRET
PAU BORDAS
JUAN MANUEL CAÑIZARES
GEMMA COMA-ALABERT
COR DE CAMBRA DEL PALAU DE LA MÚSICA
PAULA DOMINGUEZ
ANDREW GOURLAY
LUDWIG TRIO
MARTA MATHÉU
GABRIELA MONTERO
ANDREA MOTIS & JOAN CHAMORRO GROUP
NOZOMI NAKAGIRI
JOSEP-RAMON OLIVÉ
ENRICO ONOFRI
ORFEÓ CATALÀ
XAVIER PUIG
INGOLF WUNDER


 ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS

L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) va néixer l’any 1987 en el si de l’Associació d’Amics
de l’Òpera de Sabadell. Un any més tard es convertí en l’única orquestra simfònica de
l’Estat espanyol organitzada empresarialment com a societat anònima laboral, en la qual
els seus músics i treballadors són alhora els propietaris i els accionistes.

Aquest funcionament peculiar, absolutament pioner al nostre país, converteix l'OSV en una
orquestra molt especial, una orquestra que viu, com cap altra, del seu públic, dels seus
concerts, de la seva qualitat...

La seva intensa activitat —més de cent actuacions l’any— se centra, per un costat, a la
ciutat de Sabadell, on l'OSV realitza la seva temporada de concerts simfònics i és alhora
l’orquestra titular del cicle Òpera a Catalunya, i, per l’altre, al Palau de la Música Catalana,
on s’ha consolidat el seu cicle Concerts Simfònics al Palau amb deu concerts anuals.

Com a reconeixement a la seva tasca de difusió i divulgació de la gran música simfònica,
l’any 1992 rebé el Premi Nacional de Música, atorgat per la Generalitat de Catalunya.

L'Orquestra Simfònica del Vallès és membre de l’Asociación Española de Orquestas
Sinfónicas (AEOS), l'associació que aplega les orquestres professionals espanyoles.

Han estat directors titulars de l’orquestra: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora, del
1993 al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005; i David
Giménez Carreras, del 2006 al 2009. Des del setembre del 2009, n’és el director titular Rubén
Gimeno.

L'OSV està patrocinada per Fundació Banc Sabadell, Unnim Obra Social, Ajuntament de
Sabadell i Bardet Grup, i rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya i de l’Institut Català de les Empreses Culturals.

Patrocinadors principals Patrocinador


 RUBÉN GIMENO, director titular

Rubén Gimeno és el director titular de l'Orquestra Simfònica del Vallès, formació amb la
qual va començar la seva marxa en la temporada 09/10.

Així mateix, ha estat director artístic de la Jove Orquestra de la Simfònica de Galícia durant
gairebé una dècada, tasca que va compaginar amb el càrrec de violinista de l'Orquestra
Simfònica de Galícia.

Com a director convidat ha col·laborat amb una gran part de les orquestres espanyoles,
com Orquestra Simfònica de Galícia, Orquestra Nacional d'Espanya, Orquestra Simfònica
de Tenerife, Orquestra d'Euskadi, Orquestra Simfònica de Castella i Lleó, Orquestra de
Màlaga, Orquestra de València, Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya,
Orquestra Ciutat de Granada i Oviedo Filarmónica, entre d'altres.

Fora de les nostres fronteres ha dirigit la Norrkoping Symphony Orchestra, Gavle Symphony
Orchestra, Orquestra de Cambra de Ginebra, Orquestra del MMCK (Japó) i l'Orquestra
Nacional de Colòmbia, col·laborant amb solistes de la categoria de Dimitri Sitkovetsky, Fazil
Say, Kirill Gerstein, María Bayo, Midori, Michel Camilo i d’altres.

La seva activitat en el camp de la lírica l'ha portat a dirigir les noves produccions del Teatre
Campoamor d'Oviedo de Marina, La Gran Via i Agua, azucarillos i aguardiente.

Ha dirigit Cádiz de Chueca amb l'Orquestra Simfònica de Galícia, i La del Soto del Parral al
Teatre de la Zarzuela. La temporada 2010-2011 va debutar dirigint els Contes de Hoffmann
dins del cicle d’Òpera a Catalunya.

El seu inici en la direcció va venir de la mà de James Ross, tot graduant-se a la Universitat
de Maryland. Posteriorment estudià al Conservatori d'Estocolm sota el mestratge de Jorma
Panula, i va rebre classes de mestres com Alan Gilbert, Esa-Pekka Salonen, Jukka Pekka
Saraste i Leonard Slatkin.

Ha enregistrat amb l'Orquestra Simfònica d'Euskadi per al segell Claus, dins de la seva sèrie
de compositors bascos.

Ha inaugurat la nova temporada de l’Òpera a Catalunya dirigint L'elisir d'Amore.


 COMEDIANTS, artista resident

Comediants és un col·lectiu format per actors, músics i artistes de tot tipus dedicat
completament al món de la creació.

En essència, el conjunt té fama internacional com a grup teatral, tot i que al llarg dels anys
ha anat acumulant una extensa producció en els camps més dispars: disseny, discos, llibres,
projectes festius petits, mitjans i grans, pel·lícules, disseny i confecció de vestuari, creació i
desenvolupament de material pedagògic o producció de sèries de televisió, per citar
algunes de les activitats en què l’equip ha desplegat, per iniciativa pròpia o aliena, la seva
particular forma d’expressió.

Des dels seus orígens Comediants ha estat unit al que podríem anomenar ―l’esperit festiu‖
de l’existència humana. Totes les seves creacions, rituals, cerimònies paganes, populars,
religioses o iniciàtiques, celebren el pas cíclic dels humans per la Terra. Les representacions i
espectacles van més enllà del fet purament teatral o musical i pretenen reactivar les
profundes arrels festives que ens uneixen com a espècie i ens connecten amb la natura de
la qual formem part.

Així, Comediants ha desenvolupat un treball que no té límits. Qualsevol lloc del nostre
planeta es pot convertir en un escenari (un carrer, una plaça o tot un barri, un gran riu, un
prat, l’aqüeducte de Segòvia, l’Estadi Olímpic, l’estació de metro de Times Square o
l’estany de Banyoles), qualsevol element pot ser objecte de dramatització (un got de llet,
un llit, un capgròs) i qualsevol tipus de llenguatge i forma d’expressió (mim, clown, comedia
dell’arte, titelles) es poden convertir en maneres immillorables d’arribar als espectadors de
diverses cultures a tot el món i sense distinció d’edat.

EL NOSTRE OBJECTIU
Proposar un ―Teatre dels sentits‖, una manifestació teatral de colors, olors i textures, però
també de provocació: la que implica recórrer a l’optimisme per fer front a determinades
realitats actuals. La provocació que implica el redescobriment d’allò quotidià envers la
imparable roda del temps. I finalment, la provocació del compromís amb el present: obrir
els ulls a la humanitat perquè torni a contemplar el món com una meravellosa ―Gran Casa
de Cultura i Amistat‖ que tots tenim el compromís de cuidar abans no sigui massa tard.


 BEHZOD ABDURAIMOV, piano
Behzod Abduraimov va néixer a Tashkent el 1990 i va començar a tocar el piano als cinc
anys. Va ser alumne de Tamara Popovich al Liceu Uspensky Central de l’Estat a Tashkent, i
actualment estudia al Centre Internacional per a la Música a la Universitat Park de Kansas
City amb Stanislav Ioudenitch.

Als divuit anys, Behzod va aconseguir un sensacional èxit en el Concurs Internacional de
Piano de Londres 2009, en què va guanyar el primer premi amb una emocionant
interpretació del Concert núm. 3 de Prokofiev. Arran d’aquest premi va ser convidat per la
Royal Philharmonic Orchestra i l’Orquestra Filharmònica de Londres, on va oferir una
actuació impressionant del Concert núm. 2 per a piano i orquestra de Saint-Saëns. També
va actuar a la Xina i Kuala Lumpur amb la Simfònica de Sydney sota la batuta de Vladimir
Ashkenazy, amb gran èxit de crítica. Després d’aquesta reeixida col·laboració, va ser
convidat al Bremen Musikfest 2010 i als Piano Olympics de Bad Kissingen (on va guanyar el
primer premi), al BOZAR de Brussel·les i al Wigmore Hall, on va tenir un triomfal debut al maig
del 2010.

Des de la seva primera actuació como a solista als vuit anys amb l’Orquestra Simfònica
Nacional d’Uzbekistan, Behzod ha ofert nombrosos concerts als EUA, Itàlia, Rússia i
Uzbekistan.

Amb un talent extraordinari, és un artista que ha cultivat la reputació de captivar el públic
amb les seves impressionants i electritzants actuacions. Durant aquesta temporada, ha fet
una gira de presentació del seu darrer disc amb Decca, que l’ha portat a tocar amb les
simfòniques d’Atlanta, Tòquio i Kansas City, Orquestra Nacional d’Ottawa, Orquestra de
Cambra de Lausana, Orquestra Filharmònica de Montecarlo i English Chamber Orchestra, i
properament farà una important gira australiana que inclourà concerts amb la Simfònica
de Sydney, Adelaide i West Australian Symphony, i recitals a Sydney, Melbourne, Brisbane i
Hong Kong. A l’abril del 2012 debutarà al Royal Albert Hall amb el Concert per a piano i
orquestra núm. 1 de Tchaikovski.

Més endavant, es presentarà en recital formant part de la Gilmore Rising Star, Vancouver
Recital Series, London’s International Piano Series i La Societa dei Concerti de Milà, i farà el
seu debut austríac al Klangraum, Waidhofen. Compta amb l’important suport de Vladimir
Ashkenazy i també col·labora amb Charles Dutoit, Pinchas Zuckerman, Michael Christie,
Krzysztof Urbanski, Michael Stern i Alexander Lazarev, entre d’altres.


 DAVID ALEGRET, tenor
Nascut a Barcelona, va estudiar al Conservatori Superior de Música d’aquesta ciutat i a la
Musik Akademie de Basilea. Ha cantat a Basilea, Hamburg, Salzburg, Lucerna, Praga,
Pesaro i Viena, entre altres ciutats. Reconegut com a gran especialista del repertori rossinià,
també ha cantat La Cenerentola (Volksoper de Viena, Hèlsinki, Roma, Trieste i a La Monnaie
de Brussel·les), Il turco in Italia (Staatsoper de Munic i Hamburg, i al Festival de Garsington a
Londres), Il barbiere di Siviglia (Zuric) i L’italiana in Algeri (Klagenfurt, Lisboa, Torí, París, Teatro
Real de Madrid i a l’Staatsoper de Viena). Recentment ha cantat al Gran Teatre del Liceu Il
burbero di buon cuore de Martín i Soler sota la direcció de Jordi Savall, i ha debutat a
Montpeller amb Semiramide de Rossini i al Festival Pergolesi‐Spontini de Jesi amb Lo frate
’nnamorato de Pergolesi amb l’orquestra Europa Galante sota la direcció de Fabio Biondi.
En el terreny de l’oratori ha cantat des de Monteverdi fins a Honneger, passant
especialment per Bach, Händel, Mozart i Haydn, en alguns dels auditoris més reconeguts
d’Europa, com el Queen Elisabeth Hall de Londres, el Palau de la Música Catalana o el
Musikverein i la Konzerthaus de Viena, entre d’altres.

Ha estat dirigit per batutes tan importants com Jordi Savall, Antoni Ros Marbà, Jesús López
Cobos, Víctor Pablo Pérez, Marc Minkowski, Fabio Luisi, Sebastian Weigle, Bruno
Campanella, Alberto Zedda, Riccardo Muti i Fabio Biondi.

Ha enregistrat El giravolt de maig de Toldrà amb Antoni Ros Marbà i l’OBC per al segell
Harmonia Mundi, La Clementina de Boccherini amb Pablo Heras per a Musica Antigua
Aranjuez, i l’esmentat Lo frate ’nnamorato de Pergolesi amb Europa Galante i Fabio Biondi
per a Unitel Classica.


 ANDREA MOTIS, veu, saxos soprano i alt i trompeta
(16 anys) Forma part, des de fa cinc anys, de la Sant Andreu Jazz Band (joves músics entre 7
i 18 anys), amb dos CD-DVD al mercat, anomenats ―Jazzing, live a Casa Fuster‖ i ―Jazzing
vol. 2‖, dirigits per Joan Chamorro), en què podem trobar músics de renom internacional
com Dick Oatts, Ken Peplowsky, Perico Sambeat, Matthew Simon, Ignasi Terraza, Bobby
Gordon i Esteve Pi, entre d’altres.

Va començar a cantar a principis del 2009 i va ser en aquesta època que va iniciar, amb
només 13 anys, la seva col·laboració amb Joan Chamorro (reconegut saxofonista i
pedagog). Des de llavors ha realitzat més de vuitanta concerts en festivals de jazz tan
importants com el de Barcelona, Terrassa, Girona, Tarragona, Sant Pol, Arenys de Mar i un
llarg etc.

El 2010, amb només 14 anys, va enregistrar el disc "Joan Chamorro Presenta Andrea Motis",
un treball on l’Andrea toca tots els seus instruments, però en què podem sentir especialment
la seva veu... Artista convidada en el Quincy Jones & The Global Gumbo All Stars al Festival
de Peralada 2011.

 JOAN CHAMORRO
(tots els saxos, clarinet, clarinet baix, flauta, corneta, contrabaix)
Forma part de la Big Band del Taller de músics. Col·labora amb la Big Band de Bellaterra, la
Big Band de John Dubuclet, la Big Band Jazz Terrassa, el Supercombo d’Eladio Reinon-Tete
Montoliu, l’Orquesta de Radiotelevisión Española, acompanya Manhattan Transfer i Stevie
Wonder, entre d’altres. Treballa en diversos projectes amb l’Orquestra del Teatre Lliure. Toca
en la majoria dels festivals del país. Ha treballat amb músics de gran renom, com Slide
Hampton, Tete Montoliu, Frank Foster, Gary Smulyan, Dick Oatts, Bebo Valdés, Teddy Edwars
i Frank Wess.

Treballa de forma estable a la Barcelona Jazz Orquestra, a la B.A.B d’Alfons Carrascosa, a la
Big Latin de R. Escale. Ha fet més de 35 enregistraments amb els millors músics, a nivell
mundial, amb el seu propi nom JOAN CHAMORRO (baritone rhapsody) 2009.

Projecte amb ANDREA MOTIS. Premis i nominacions d’Andrea Motis i Joan Chamorro amb la
Sant Andreu Jazz Band, grup considerat la millor proposta de jazz del 2009; la SAJB és la Big
Band més jove d'Europa. IX Edició Premis Arc de la Música 2011 Orquestres (a partir de vuit
components).

ANDREA MOTIS & JOAN CHAMORRO GRUP
Premi Arc de la Música en la categoria d’artista revelació per la seva proposta artística al
costat del músic Joan Chamorro. Nominacions amb la Sant Andreu Jazz Band: Premis AMJM
2011 (grup de l’any), Premi Arc de la Música en la categoria de jazz i blues Andrea
Motis&Joan Chamorro Group, amb Joan Chamorro Grup (premis Enderrock Jaç 2012,
artista de l’any)

Discografia: 2009, amb la Sant Andreu Jazz Band (JAZZING live at Casa Fuster); 2010, amb
Joan Chamorro (Joan Chamorro presenta Andrea Motis); 2010, amb la Sant Andreu Jazz
Band (JAZZING vol. 2 Live in Barcelona); 2011, amb la Miles Tribute Band dirigida per Joan
Chamorro (Sketches of Catalonia), i 2011, disc de la Marató de tv3 (amb Joan Chamorro
Quintet).

En preparació el nou cd-dvd de la Sant Andreu Jazz Band i també un nou cd amb el Joan
Chamorro Group. Programats per al 2012 més de quaranta concerts en els millors festivals
de jazz d’Espanya.


 PAU BORDAS, baix
Nascut a Barcelona, Pau Bordas estudia cant amb Maria Dolors Aldea, piano i música de
cambra amb Àngel Soler i percussió amb Xavier Joaquím.

El 1993 guanya el segon premi en el concurs de cant de Joventuts Musicals d'Espanya.

Del 1994 al 1996 estudia a la Royal Academy of Music de Londres amb els mestres Mark
Wildman, Iain Ledingham, Robert Spencer i Paul Esswood, obtenint l'Advanced Diploma
amb mèrits. Paral·lelament obté el Performer’s Diploma a la Guildhall School of Music and
Drama de Londres. Ha rebut classes magistrals de Robert Tear, Joan Pons, Paul Schilawsky i
Kemal Khan.

Ha format part del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana amb el director Jordi
Casas, del Cor del Festival de Música Antiga de Barcelona amb el director Philippe
Herreveghe, Al Ayre Español amb Eduardo López Banzo i amb la Capella Reial de
Catalunya amb Jordi Savall. També ha treballat sota la direcció dels mestres Gustav
Leonhart, Nigel Rogers, Christopher Hogwood, Josep Pons, Josep Prats, Ernest Martínez
Izquierdo, Lazlo Heltay, Salvador Brotons, James Ross, Juanjo Mena, Edmon Colomer,
Alberto Zedda, Rinaldo Alessandrini, Manel Valdivieso, Josep Vicent, Fabio Biondi, Monica
Hugget, Andrea Marcon i Eduardo López Banzo.

Ha actuat a les òperes Dido and Aeneas, L'incoronazione di Poppea, La Serva Padrona,
Apollo i Dafne, Acis Galatea i Polifem, Giulio Cesare, Die Zauberflöte (Papageno), Così fan
Tutte (Guglielmo), Il barbiere di Siviglia (Bartolo), Divinas Palabras, 1714 Món de Guerres.

En oratori ha interpretat, entre d'altres, Les vespres de Monteverdi, Passió segons Sant Joan,
Passió segons Sant Mateu. Oratori de Nadal, Magnificat, Gran Missa en Si menor, Cantates
11, 40, 78, 80, 106, 111, 140, 158 i 212 de Bach; Messies, Judes Machabeus, Alexander's Feast
de Händel; Missa en Do menor, Rèquiem de Mozart; La Creació, Missa Nelson,
Paukenmesse, Missa Sant Nicolau, Les set últimes paraules de Jesús, Missa Santa Cecília,
Oda per l'aniversari de la Reina Anna, Missa Creació de Haydn; Fantasia, Missa en Do Major
i la Novena de Beethoven; Missa en Si b de Schubert; Salm 115 i Elias de Mendelsohn,
Rèquiem de Brahms; Rèquiem de Fauré; Rèquiem de Duruflé; Missa de Sravinsky, El Retaule
del Maese Pedro de Falla; Tres cançons del Quixot de Ravel, Els amants de Terol de Bretón;
El vol de Lindberg de Kurt Weil; El Pessebre de Pau Casals.

També ha cantat de solista, entre altres, amb les següents formacions: Orquestra ciutat de
Barcelona, Orquestra del Teatre Lliure, Orquestra Simfònica de Sabadell, Orquestra
Simfònica de Granada, Orquestra Barroca Catalana, Orquestra de les Illes Balears,
Orquestra del Teatro de la Zarzuela, Orquestra Simfònica de Sevilla, Orquestra Barroca de
Sevilla, Orquestra Simfònica de Bilbao, Orquestra Nacional d'Andorra, Orquestra de la
Comunitat de Madrid, Percussionistes d'Amsterdam, Percussionistes de Barcelona i
Orquestra Barroca de Venècia, El Concert Espanyol, Europa Galante, Quartet Endellion.


 JUAN MANUEL CAÑIZARES, guitarra
Guanyador de prestigiosos premis com Premi Nacional de Guitarra (1982) i Premi de la
Música (2008).

Cañizares ha estat el primer i únic guitarrista flamenc convidat per l'Orquestra Filharmònica
de Berlín. En el seu Concert Europeu, Cañizares va interpretar Concierto de Aranjuez amb
aquesta orquestra dirigida per Sir Simon Rattle al Teatro Real.

Va col·laborar amb Paco de Lucía durant deu anys i també ha compartit escenaris i
enregistraments amb grans artistes com: Enrique Morente, Camarón de la Isla, Joan Manuel
Serrat, Alejandro Sanz, Mauricio Sotelo, Leo Brower, John Paul Jones, Peter Gabriel, Michael
Brecker, Mike Stern, Al Di Meola, Peter Erskine, The Chieftains, entre molts altres.

En la seva faceta com a compositor, ha compost músiques per al Ballet Nacional d'Espanya
i també diverses bandes sonores de pel·lícules com La Lola se va a los puertos amb Rocío
Jurado i Paco Rabal, i Flamenco de Carlos Saura.

Ha col·laborat en més d’un centenar de discos. En destaca la gravació del tema oficial del
relleu de la torxa olímpica 2004. Com a solista, ha publicat sis discos propis.

També dedica temps a la investigació i la docència del flamenc. Des del 2003 és professor
de Guitarra Flamenca a la prestigiosa Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

Darrerament, les seves gires s'han desenvolupat a tot el món, amb concerts en els millors
escenaris, en països com ara EUA, Mèxic, Argentina, Uruguai, Xile, Colòmbia, Cuba, Puerto
Rico, Gran Bretanya, Alemanya, França, Itàlia, Portugal, Holanda, Bèlgica, Luxemburg,
Montenegro, Finlàndia, Israel, Turquia, Marroc, Senegal, Tunísia i Japó, entre d'altres.


 GEMMA COMA-ALABERT, mezzosoprano
La mezzosoprano catalana Gemma Coma-Alabert ha captivat el públic a escala
internacional. La riquesa del seu color vocal i la seva vibrant interpretació dels personatges
a l'òpera, l'oratori i el recital han merescut l'estima sincera del públic de nombrosos països a
Europa, Àsia i Amèrica.

Ha actuat sovint al Gran Teatre del Liceu a Barcelona, destacant per exemple el seu paper
de Rossweise en l'òpera Die Walküre de Wagner al costat del prestigiós tenor Plácido
Domingo i amb Sebastian Weigle com a director. Després d'aquest èxit, va ser requerida en
la següent temporada del Liceu, en què va interpretar els personatges de Cloe en l'òpera
de Martín i Soler L'Arbore di Diana i La vendeuse de journeaux en l'òpera de Poulenc Les
mamelles des Tirèsies. Aquest mateix any va interpretar el paper d’Isaura en l'òpera Tancredi
de Rossini, al Théâtre des Champs Elysées (París).

Les interpretacions de Gemma Coma-Alabert abasten, a dia d'avui, més de trenta títols
d'òpera. Entre els seus nombrosos personatges interpretats mereixen ser destacats papers
com Carmen, Rosina, Dorabella, Fidalma, Mrs Herring i Isaura, en teatres com l'Òpera de
Rennes, Toulon, Bilbao, Montpeller, Aspen Opera Theater i Teatre Principal de Mallorca.

Ha actuat sota la batuta d'un gran nombre de directors. Entre ells figuren mestres de la talla
de Fabio Biondi, Harry Bicket, Antoni Ros-Marbà, Antonello Allemandi, Jean-Claude
Malgoire, Andrea Marcon, Ottavio Dantone, etc., Sense oblidar els directors d'escena: Peter
Brook, Francisco Negrín, Emilio Sagi, Massimo Gaspar, entre molts altres.

Gemma Coma-Alabert forma duo amb la cèlebre guitarrista americana Sharon Isbin,
guanyadora de dos premis Grammy. Amb ella ha realitzat diverses gires de concerts de
música espanyola als Estats Units, incloent-hi la ciutat de Nova York i més concretament el
seu prestigiós teatre Y92.

Col·labora assíduament amb les orquestres La Gran Ecurie et la Chambre du Roy (París),
San Juan Symphony (EUA) i Orquestra Simfònica del Vallès, entre d’altres.

Gràcies a la seva gran versatilitat, dins del repertori trobem obres com La passió segons Sant
Mateu de J.S. Bach, Juditha Triumphans de Vivaldi (Biennal de Venècia 2009), Rèquiem de
W.A. Mozart, El amor brujo de M. de Falla, Stabat Mater de Pergolesi i Magnificat de J.S.
Bach.

Nascuda a Girona en el si d'una família de músics, Gemma Coma-Alabert va començar els
seus estudis musicals amb el piano, la composició i el violoncel. Va estudiar al Conservatori
Nacional Superior de París, on el 2001 va obtenir el Primer Premi de final de carrera. Va
continuar estudis de perfeccionament a la Guildhall School of Music de Londres, a més de
rebre lliçons magistrals de la mà de grans figures de la lírica internacional com Montserrat
Caballé, Teresa Berganza, Renata Scotto o Susanne Mentzer.

Els seus projectes futurs inclouen el paper de Nicklaus a Les contes d'Hoffmann i Madame
Butterfly al Gran Teatre del Liceu, Tancredi al Teatre Royal de Versailles juntament amb
Jean-Claude Malgoire, així com un important paper a El Pessebre de Pau Casals, al costat
del director Lawrence Foster, al Festival de Música de Ràdio France, entre altres actuacions.

En referència a la seva discografia, trobem editats actualment deu enregistraments de
Gemma Coma-Alabert, amb les discogràfiques Harmonia Mundi, K617, Virgin i Naïve.
Aquest 2012 ha enregistrat amb la discogràfica Naxos un disc de música de Bottessini
juntament amb la London Philharmonic Orchestra, dirigits per Thomas Martin.
A més, ha participat en produccions de ràdio i televisió per a Art, Mezzo, France Musique,
Radio Nacional de España i Catalunya Ràdio. També ha gravat la banda sonora de la
pel·lícula Vatel, amb música d'Ennio Morricone.


COR DE CAMBRA DEL PALAU DE LA MÚSICA
CATALANA
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, fundat el 1990 per l’Orfeó Català, és un
dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Des de setembre del 2011 el seu
director és Josep Vila i Casañas, que combina aquest nou projecte juntament amb la
direcció de l’Orfeó Català.

A més de participar en els cicles de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, actua en
prestigiosos festivals i auditoris, amb les millors orquestres de l’Estat espanyol i amb
agrupacions com la Pittsburg Symphony, Le Concert des Nations, The Sixteen, La Petite
Bande, Scottish Chamber, Les Musiciens du Louvre, etc., sota les batutes de R. Alessandrini,
F. Brüggen, H. Chistophers, P. Dombrecht, Sir C. Davis, M. Jansons, S. Kuijken, J. López Cobos,
M. Minkowsky, S. Mas, V. Pablo Pérez, J. Pons, H. Rilling, A. Ros Marbà, o J. Savall, entre
d’altres.

Actualment rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de
la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música.

El cor és membre de The European network for professional chamber choirs (TENSO) des de
2010.


 PAULA DOMÍNGUEZ, veu
Paula Domínguez és una veu camaleònica que sap moure's en llibertat d'un estil a un altre,
del jazz al flamenc, passant pel blues, el rock i la música clàssica. Formada al Taller de
Músics de Barcelona, ha participat en nombrosos festivals i recentment va interpretar La
vida breve de Manuel de Falla amb l'Orquestra Simfònica de Galícia.

Neix a Màlaga el 1984 i als divuit anys decideix traslladar-se a Barcelona, on comença a
estudiar al Taller de Músics i va entrant en contacte amb el món professional a través de
diferents propostes i projectes, entre d’altres: primera aparició oficial en l'àmbit del flamenc
en el 16è Festival flamenc de Ciutat Vella de Barcelona (2009); forma part de l'Orquestra
Simfònica de Galícia com a cantaora a La vida breve de Manuel de Falla (abril del 2010),
sota la direcció de Víctor Pablo Pérez, compartint escenari amb la soprano María Bayo;
actuació amb temes propis soul-flamenc al Palau de la Música de Barcelona dins de la
programació del Festival Mas i Mas (agost 2010 i 2011), en els 30 Minuts de Música al Palau;
ha freqüentat les WTF Jam Sessions a la sala Jamboree de Barcelona, on ha coincidit amb
músics com Gary Willis, Llibert Fortuny, Armand Sabal Lecco, Kirk Kovington, Albert Bover i
Andreu Zaragoza, entre d’altres.

www.myspace.com/pauladominguez


 ANDREW GOURLAY, director
Andrew Gourlay és el director assistent de Sir Mark Elder i l’Orquestra Hallé, i director musical
de la Jove Orquestra Hallé. Com a guanyador de l’edició de 2010 del Concurs
Internacional de Direcció de Cadaqués, el seu primer premi li va garantir concerts amb 29
orquestres arreu del món, inclosa la Filharmònica Reial Flamenca i la Filharmònica de la BBC.

Nascut a Jamaica, Andrew Gourlay va créixer a les Bahames, Filipines, al Japó i Anglaterra.
Essent un trombonista i pianista de formació, el seu primer concert com a director
d’orquestra va tenir lloc a la Universitat de Manchester mentre estudiava al prestigiós curs
conjunt amb el Reial Col·legi de Música del Nord. Posteriorment, va guanyar una beca de
postgrau per estudiar direcció al Reial Col·legi de Música de Londres, on va preparar
simfonies de Bruckner per a Bernard Haitink i simfonies de Mozart per a Sir Roger Norrington.

L’any 2008, va ser escollit per dirigir l’Orquestra Simfònica de Londres en una classe magistral
pública amb Valery Gergiev; també va participar en diferents classes magistrals amb
Bernard Haitink. L’any 2010 va ser escollit per la revista Gramophone com el ―One to
Watch‖ (artista destacat), i el 2011 com a ―Estrella emergent: grans artistes del futur‖ per la
revista BBC Music Magazine.

Andrew Gourlay ha dirigit enregistraments amb l’Orquestra Simfònica de Londres,
l’Orquestra de Cambra Irlandesa i l’Orquestra Simfònica Escocesa de la BBC. Ha dirigit el
programa de l’emissora de ràdio BBC 3 ―Discovering Music‖ (Descobrint la música), com a
part del Festival de Jazz de Londres. L’any 2010 va substituir Sir Colin Davis en concert amb
la Jove Orquestra Barbican.

Els seus compromisos operístics han inclòs Rusalka i La tragèdia de Carmen, com a director
musical de personal de l’English Touring Opera, i Les noces de Fígaro a l’Escola Internacional
d’Òpera Benjamin Britten.

A part de les seves aparicions periòdiques en concerts amb l’Orquestra Hallé, els
compromisos recents i futurs com a convidat inclouen la Filharmònica de Londres, la
Simfònica de la BBC, la Simfònica Escocesa de la BBC i l’Orquestra Nacional de la BBC de
Gal·les, la Filharmònica Reial Flamenca, l’Orquestra Simfònica de Xile i orquestres de tot
Espanya.

Havent estat un trombonista professional fins als 25 anys, Andrew Gourlay va tocar amb
l’Orquestra Hallé, la Filharmònica de la BBC, l’Orquestra Nacional de la BBC de Gal·les, la
Filharmònica, la London Sinfonietta i l’Opera North, i va viatjar per Amèrica del Sud i Europa
com a membre de la Jova Orquestra Gustav Mahler sota la direcció de Claudio Abbado.
Els moments destacats com a músic de cambra van incloure guanyar el Concurs de Música
Royal Over-Seas League.

Andrew ha presentat el programa ―The Early Music Show‖ (El programa de música del matí)
a l’emissora de ràdio BBC 3 juntament amb diverses emissions a la mateixa emissora.


 LUDWIG TRIO
Hyo-Sun Lim, piano
Abel Tomàs, violí
Arnau Tomàs, violoncel
De recent creació –la seva primera actuació va ser el març del 2009–, el Ludwig Trio és
considerat una de les joves formacions de cambra més destacades de l’actualitat.

Està format pels germans Abel Tomàs al violí i Arnau Tomàs al violoncel, fundadors i
membres del Quartet Casals, i per la pianista Hyo-Sun Lim, guanyadora de nombrosos
concursos internacionals entre els quals destaca el Reina Elisabeth de Brussel·les. Aquesta
pianista té una llarga experiència en música de cambra, i ha col·laborat amb artistes de la
talla de Hilary Hahn o Mischa Maisky.

El Trio ha rebut influències dels mestres Rainer Schmidt, Gyorgy Kurtag, Mitsuko Uchida, Arie
Vardi, Gary Graffmann, Leonid Margarius, i dels membres del Quartet Alban Berg per a les
cordes. La seva vocació principal és aprofundir en l’obra de Beethoven, combinant-la amb
obres de compositors que s’hi han inspirat o l’han influenciat.

Al febrer del 2010, el Trio va realitzar el seu primer enregistrament, els trios op. 1 núm. 1 i op.
97, l’Arxiduc, de Beethoven, pel qual va rebre la ‖e‖ que la revista Scherzo atorga cada
mes als discos considerats ―excepcionals‖.

Els seus pròxims projectes inclouen una gravació del Triple Concert de Beethoven amb
Víctor Pablo Pérez i l’Orquestra Simfònica de Galícia.


 MARTA MATHÉU, soprano
Neix a Tarragona. Ingressa al Conservatori Professional de la seva ciutat natal, on cursa les
especialitats de piano, cant i orgue, i obté les màximes qualificacions. Cursa el Grau
Superior de Cant amb la catedràtica A.L. Chova al Conservatori Superior de Música de
València, on obté Matrícula d’Honor.

Ha rebut consells de Montserrat Caballé, Helena Obratzova, Ana María Sánchez, Enedina
Lloris, Isabel Penagos, Carmen Bustamante, Robert Expert, Miguel Zanetti i Wolfram Rieger.

Ha cantat en importants sales de concerts tant nacionals com internacionals sota la batuta
de directors com J. Casas, J. Vila, F. Ciofini, F. Biondi, Marzio Conti, G. Voronkov, M.
Papadopoulos, A. Leaper, M. Valdivieso, V. Pablo Pérez, A. Ros-Marbà, M. Corboz, E. Oue,
Sir N. Marriner, I. Bolton, i també en formacions de cambra i amb solistes com Roger
Vignoles, Albert Guinovart, Hiro Hurosaki, Francisco Poyato, Mac McClure, Trio Jess, Trio
Arriaga, entre d’altres.

Ha estat guardonada en concursos i festivals d’àmbit internacional; en destaca el segon
premi del Concurs Permanent de Joves Intèrprets de JJMM d’Espanya (2005), el primer
premi del X Certamen per a Veus Joves Manuel Ausensi (2007), el premi del públic en el VII
Concurs de Cant Montserrat Caballé (2007) i el segon premi, el Premi Mozart, el premi al
millor cantant espanyol i el premi del públic en la categoria femenina del XLV Concurs
Internacional de Cant Francesc Viñas, celebrat a Barcelona (2008). Ha rebut també el
Diploma al Mèrit Cultural de la Ciutat de Tarragona (2011) per la seva trajectòria artística
internacional.

Gràcies a la versatilitat de la seva veu, té a l’abast obres que abracen des del barroc fins a
la música contemporània, que li han permès d’estrenar òperes de J. Rodríguez-Picó, A.
García Abril o A. Gaos. Atreta també pel vessant d’actriu, ha participat en diferents
espectacles teatrals sota la direcció d'O. Grau i F. Madico, entre d’altres.

En el camp operístic va debutar en escena l’any 2008 dins el Festival Mozart amb Le nozze
di Figaro, amb direcció musical de Víctor Pablo Pérez i escenografia de G. Strehler. Des
d’aleshores ha interpretat, entre d’altres: Don Giovanni (Donna Anna) i La clemenza di Tito
(Servilia) de W.A. Mozart, Babel 46 (Berta) de X. Montsalvatge, Das Rheingold (Woglinde) i
Götterdämmerung (3a Norna i Gutrune) de R. Wagner i Jenufa (Die Richterin) de L.
Janacék.

Té al mercat diversos cd del segell Klassicat (Pour une larme i Amor de dona). També ha
enregistrat per a RTVE, TV3, Catalunya Música i RNE.


 GABRIELA MONTERO, piano
Les modernes interpretacions i improvisacions úniques que ofereix Gabriela Montero en
concert li han fet guanyar-se l'admiració del públic a tot el món. "Connecto amb el meu
públic d'una manera única –i ells connecten amb mi–, ja que la improvisació és una part
important del que sóc, és la manera més natural i espontània que tinc d'expressar-me". Tant
en recital com després d'un concert, sol convidar el seu públic a suggerir temes i melodies
perquè els improvisi.

La temporada 2011-2012 de Gabriela Montero inclou actuacions amb les Simfòniques
d'Atlanta i Pittsburgh, l'Orquestra de Cleveland, l'Academy of St. Martin in the Fields,
Simfònica de Ràdio Viena, Orquestra Simfònica Nacional de RTE, Orquestra Philharmonia,
Orquestra de Cambra de Zuric, l'orquestra de la Komischer Oper de Berlín i l'Orquestra
Simfònica Nacional Txeca. A més, oferirà recitals al Konzerthaus de Viena, Wigmore Hall de
Londres, Victoria Hall de Ginebra, CRR Concert Hall d'Istanbul i els Festivals de Ruhr, St. Denis,
Aldeburgh, Rheinfelden, Espinho i Lugano.

Com a continuació a la seva tasca d'improvisació, ha estat el seu desig durant molt temps
portar això un pas més enllà, cap a la composició. La Gabriela s'ha embarcat amb
entusiasme en aquesta nova faceta de la seva carrera component una nova obra per a
piano i orquestra. Aquesta composició va ser estrenada a Londres i en una gira per
Alemanya amb l'Academy of St. Martin in the Fields.

Els seus enregistraments inclouen, entre d’altres, un disc d'obres de Rachmaninov, Chopin i
Liszt. El llançament del seu següent CD, Bach and Beyond, va ser disc més venut en la llista
Billboard i va introduir als oients en la seva nova forma d'improvisar sobre el repertori clàssic.
El seu següent àlbum, Baroque, barreja també la manera tradicional d'interpretar amb la
improvisació, i va aconseguir dues nominacions als Grammy (Millor Àlbum Clàssic i Millor
Productor). Gabriela Montero va tornar a l'estudi de gravació al febrer del 2010 per
enregistrar el seu últim àlbum, titulat Solatino, un disc dedicat al repertori llatinoamericà,
inspirat en la seva Veneçuela natal. Després del llançament del disc, Montero va estar en
gira per diverses ciutats alemanyes a l'octubre del 2010. Cadascuna de les representacions
va ser gravada en directe per Abbey Road Live. Els millors talls d'aquestes representacions
van ser recopilats després en un disc titulat Live In Germany.

Al gener del 2010, Gabriela Montero va ser convidada al Fòrum Econòmic Mundial de
Davos, Suïssa, on va oferir un seminari per a un ampli públic sobre L'Art de la Improvisació. A
més, va ser convidada a parlar en el Sopar Cultural de Líders i el Seminari del poder de la
Música. Al gener del 2009, Montero va ser convidada a actuar a la cerimònia d'investidura
del president Obama a Washington DC. En aquesta ocasió històrica, va actuar amb el
cel·lista Jo-Jo Ma, el violinista Itzhak Perlman i el clarinetista Anthony McGill a Air and Simple
Gifts, del compositor John Williams. Altres moments destacats de la seva carrera han estat
les actuacions amb la Filharmònica de Nova York, Filharmònica de Los Angeles al
Hollywood Bowl, Orquestra Philharmonia al Royal Festival Hall, Filharmònica de Rotterdam,
Kremerata Baltica i l'Orquestra de Cambra UBS Verbier sota la direcció d'Antonio Pappano
al Festival del Sol de Toscana, a més de recitals al Festival d'Edimburg, Festival de Verbier,
Wigmore Hall, Klavier-Festival Ruhr, Kölner Philharmonie, Tonhalle Düsseldorf, Festival
Internacional de Música d'Istanbul, Festival de Bergen, Kennedy Center Washington DC,
Centre Nacional d'Arts d'Ottawa, Orchard Hall a Tòquio i el Festival Progetto Martha
Argerich a Lugano, on és convidada anualment. Fora de l'escenari, Montero ha actuat al
programa radiofònic de la NPR "Sing It and Wing It", on els oients truquen per proposar
melodies sobre les quals ella improvisa. Ha participat, a més, al programa de la CBS ―60
Minutes‖.

Nascuda a Caracas, Veneçuela, Gabriela va oferir la seva primera representació en públic
als cinc anys. Amb vuit anys va fer el seu debut en concert amb la Jove Orquestra Simón
Bolívar dirigida per José Antonio Abreu i va aconseguir una beca del Govern de Veneçuela
per estudiar als Estats Units. Actualment resideix a Boston amb les seves dues filles.


 NOZOMI NAKAGIRI, piano
Nozomi Nakagiri (Okayama, Japó, 1987) es va graduar com una de les millors de la seva
promoció a la Universitat Nacional de Belles Arts i Música de Tòquio (Japó). Va obtenir el
Premi Acanthus de Música, el Premi Ataka i el Premi Norio Ohga.

Al llarg de la seva trajectòria professional ha obtingut els següents premis:
2006 Concurs Musical Suita (Japó). 1r premi.
2010 Concurs Musical del Japó. 2n premi.
2011 Concurs Internacional de Piano Rosario Marciano (Viena). 2n premi i premi Sonja
Huber.
2012 Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona. 2n premi i premi del públic.

Ha tocat com a solista amb orquestres de la categoria de l’Orquestra Filharmònica de
Okayama, l’Orquestra Filharmònica de Kansai i l’Orquestra Filharmònica de Tòquio.

Ha fet recitals a Tòquio i ha participat en el projecte de la Universitat Nacional de Belles Arts
i Música de Tòquio PianoSeries 2010 "Chopin&Schumann&Liszt", i al Festival Chopin a
Omotesando (Japó), el 2011.

Premi de les Arts i la Cultura del Gran Premi Okayama.

Entre els professors que ha tingut cal destacar: Tazuko Ashida, Eva Poblocka i Yu Kakuno.

Actualment està estudiant un màster a la Universitat Nacional de Belles Arts i Música de
Tòquio (Japó).


 JOSEP-RAMON OLIVÉ I SOLER, baríton
Nascut a Barcelona el 1988, va iniciar els seus estudis musicals amb Mercè Salietti i
posteriorment ingressà a l’Escolania de Montserrat on, a part de la formació coral i vocal
que rebé, emprengué els estudis de grau mitjà de piano i violoncel, que continuà a l’Escola
de Música de Barcelona amb Ma Lluïsa Reñaga i Albert Attenelle, de piano, i Peter
Thiemann, de violoncel. El 2010 acabà els estudis superiors de direcció coral a l’ESMUC, sota
el mestratge de Josep Vila i Johan Dujick. Actualment cursa la carrera de cant clàssic a
l’ESMUC amb Mireia Pintó, de la qual rep classes des del 2007. També ha realitzat classes de
cant amb Francesc Garrigosa, Richard Levitt, Kurt Widmer i Rudolf Piernay, i ha rebut classes
de lied d’Assumpta Mateu, Francisco Poyato, Mireia Pintó i Alan Branch.

Com a baríton solista i en l’apartat d’oratori, ha interpretat Come ye sons of art i Ode for St.
Cecilia’s day de Purcell, Rèquiem de Brahms, Rèquiem de Fauré, Rèquiem de Bruckner,
Rèquiem i Vesperae Solenne de Confessore de Mozart, Missa en G-Dur de Schubert, Dixit
Dominus de Händel i Magnificat, Missa en Si menor, Cantates BWV 4, 62, 104, 131, 140 i 147 i
Weinachts Oratorium de J.S. Bach. En el vessant operístic ha cantat en les òperes Le nozze
di Figaro (Il Conte) de Mozart, Dido & Aeneas (Aeneas) de Purcell, Die Fledermaus (Frank)
de Strauss, Dialogues des Carmélites (Marquis de la Force) de Poulenc, La Serva Padrona
(Uberto) de Pergolesi, i ha actuat també en l’espectacle operístic Desig d’Òpera, que es va
representar al Teatre Versus l’any 2009. Finalment i en el camp del lied ha interpretat els
cicles Lieder eines fahrenden Gesellen de Mahler, An die ferne Geliebte de Beethoven i Die
Schöne Müllerin de Schubert, entre d’altres.

Ha treballat sota la batuta de Jordi Savall, Lluís Vilamajó, Gorka Sierra, Sigiswald Kujken, Jordi
Mora, Michael Thomas i Salvador Mas, entre d’altres, i també ha participat en importants
festivals europeus com la Settimane Baroche di Breschia, el Festival Anima Mundi de Pisa,
AMUZ Festival van Vlaanderen-Antwerpen i Le Folle Journée de Nantes.

L’any 2008 va ser guanyador del I Concurs per a Joves Cantants organitzat per l’ACPC i
l’any següent, del VII Certamen de Cant Líric de Premià de Mar. Va rebre el premi a la jove
promesa al 19è Concurs Mirabent i Magrans al juny del 2011 i al novembre del mateix any
va obtenir el 2n premi del Concurso Permanente de Juventudes Musicales de España. Ha
estat becat per la Fundació Victòria dels Àngels consecutivament del 2009 al 2011 i aquest
últim any també ha rebut la beca Anna Riera que concedeix l’ESMUC. Ha enregistrat per
als segells Columna Música i Musièpoca.

És membre actiu de la Capella Reial de Catalunya (Jordi Savall) i col·labora habitualment
amb grups com el Coro Barroco de Andalucía i el Collegium Vocale de Gent (Philippe
Herreweghe). El passat setembre va participar a l’Acadèmia Barroca Europea d’Ambronay
sota la direcció de Sigiswald Kujken interpretant la Missa en Si menor de Bach pels escenaris
més importants d’Itàlia, França, Bèlgica i Portugal, i a més va debutar al Liceu en un concert
organitzat per la Fundació Victòria dels Àngels.


 ENRICO ONOFRI, director
Enrico Onofri va néixer a Ravenna; des de molt jove va ser convidat per J. Savall com a
concertino de La Capella Reial de Catalunya, i ha actuat arreu del món amb ensembles
com Concentus Musicus Wien, Ensemble Mosaïques, Concerto Italiano, etc. És concertino i
solista d'Il Giardino Armonico des del 1987. Des del 2002 E. Onofri es presenta també com a
director, amb gran èxit, i rep les invitacions d'orquestres i festivals per tot Europa i Japó. Des
del 2005 és principal director de Diví Sospiro (orquestra barroca resident del Centre Cultural
de Belém a Lisboa) i l'any 2000 va fundar Imaginarium ensemble. Ha actuat a les més
reconegudes sales de concert de tot el món amb artistes com N. Harnoncourt, G.
Leonhardt, C. Coin, C. Bartoli, K. &. M. Labeque, etc. La majoria dels nombrosos cd que ha
gravat (Teldec, Decca, Naive, Zig Zag Territoires, Opus 111, Astrée, Nichion, etc.) han estat
guardonats amb els més prestigiosos premis internacionals. Des de l’any 2000 és professor
de violí barroc i d'interpretació de música antiga al Conservatori Bellini de Palermo. És
també convidat amb regularitat a oferir masterclasses per tot Europa i Japó. El 2011 va
rebre una invitació per oferir una classe magistral a la Juilliard School a Nova York.


 ORFEÓ CATALÀ
L’Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, té la seu al Palau de la Música
Catalana, a Barcelona, construït per iniciativa de l’Orfeó Català. Sense abandonar el
repertori a cappella, al llarg dels seus 120 anys d’història ha donat a conèixer les obres més
representatives de la literatura coral-orquestral clàssica, romàntica i moderna, la majoria de
les quals formen part del seu extens repertori i nodreix una activa programació de concerts.

L’empremta del fundador, Lluís Millet, va presidir la història dels primers cinquanta anys de
l’entitat. A la seva mort, en van ser directors titulars, successivament, Francesc Pujol, Lluís M.
Millet, Lluís Millet i Loras, Salvador Mas, Simon Johnson i Jordi Casas. Des del 1998 ho és Josep
Vila i Casañas.

Al llarg dels seus 120 anys d’existència, el cor de l’Orfeó Català ha guanyat un gran prestigi,
actuant als nuclis principals dels Països Catalans i de la resta de la Península, i als centres
musicals més destacats del Regne Unit, Alemanya, França, Suïssa, Itàlia, Cuba i Mèxic.
L’Orfeó ha col·laborat amb l’Orquestra Filharmònica d’Israel, Suisse Romande, Simfònica de
Montreal, NDR Hamburg, Austro-Hungarian Haydn Orchestra, Orchestra of the 18th Century,
i amb la majoria de les orquestres de l’Estat espanyol. L’Orfeó ha estat dirigit per grans
batutes, des de R. Strauss, F. Weingartner o P. Casals, fins a Z. Mehta, D. Barenboim, L.
Maazel, M. Rostropóvitx, Ch. Eschenbach, Ch. Dutoit, R. King, A. Fischer, F. Brüggen, G.
Rozhdestvenski, J. López Cobos, A. Ros Marbà, S. Mas, J. Pons, etc.

L’any 1999 l’Orfeó va consolidar el seu vessant pedagògic i formatiu amb la fundació de
l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que és l’encarregada de procurar una formació vocal i
musical completa als futurs cantaires de l’Orfeó.

Entre les activitats recents del cor, cal destacar una gira amb l’Orquesta Ciudad de
Granada i S. Mas (Les estacions de Haydn) i dues col·laboracions amb l’OBC a L’Auditori de
Barcelona i al Festival de Peralada (Segona Simfonia de Mahler i la Missa de Requiem de
Verdi). Ha enregistrat la Novena Simfonia de Beethoven amb l’Orquestra de Cadaqués i Sir
N. Marriner, ha realitzat una gira de concerts amb el Rèquiem alemany de Brahms amb
l’Orchestre du Capitole de Tolosa de Llenguadoc i T. Sokhiev i el novembre de 2011 va oferir
la interpretació de la Missa en Si menor de Bach amb The King’s Consort i Robert King en el
centenari de la estrena a l’Estat oferta per l’Orfeó Català al Palau de la Música Catalana.


 XAVIER PUIG, director
Nascut el 1973 i natural de Cervera (Lleida), comença els seus estudis musicals amb el piano
i el violí al Conservatori Municipal d’aquesta ciutat, per ampliar-los posteriorment al
Conservatori Professional de Badalona, on obté el Títol Superior de professor d’harmonia,
contrapunt i composició, sota el mestratge de M.A. Hurtado, M. Roger, B. Casablancas i
Josep Soler. Paral·lelament s'inicia en la direcció coral als Cursos Internacionals de Direcció
Coral de Lleida, on estudia amb els mestres Josep Prats, Johan Duijck, Laszlo Heltay i Jordi
Casas (1990-94). Rep també la lliçó magistral del professor Eric Ericson, organitzada per la
Fundació la Caixa. Continua la seva formació com a director coral als Cursos Europeus de
Direcció impartits pel professor Pierre Cao a Catalunya (1996-98), i a l’Academie
International de Pontarlier (França) (1997-98). S'introdueix en la direcció orquestral amb el
mestre Salvador Mas al Conservatori Superior de Barcelona (1994-95) i als Wiener Meisterkurs
de Viena (1999). El 1999 és admès a la Universität für Musik und Darstelende Kunst de Viena,
on durant tres anys cursa els estudis de Musikleitung (direcció musical) en l’especialitat de
direcció d’orquestra, sota el mestratge de Leopold Hager, Yuji Yuassa, Günther Theuring i
Howard Arman, entre d’altres. Al març del 2001 obté l’Erste Diplom d’aquest reconegut
centre. Al març del 2002 guanya el concurs celebrat a Conca per cobrir la plaça de
Director Assistent de la JONDE (Joven Orquesta Nacional de España), que desenvolupa fins
al 2004, i amb la qual va realitzar una gira l'estiu el 2002 dirigint concerts al prestigiós festival
alemany de Schleswig-Holstein i a la sala gran de la Konzerthaus de Berlín, a més de
l’Auditorio de León. Posteriorment (2005) ha dirigit la JONDE en un enregistrament de música
espanyola, amb obres d’Esplà i Gómez. Al juliol del 2003 guanya el concurs per a la plaça
de Director Assistent de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC),
càrrec que desenvolupa fins al juliol del 2005, i amb qui dirigeix sis diferents programes amb
obres de Mozart, Txaikovski i Britten. Actualment dirigeix la Murtra Ensemble, formació
orquestral de cambra resident a l’Auditori de Sta. Coloma de Gramenet, amb qui cultiva el
repertori del segle XX, des de Falla a Berio, i amb especial atenció a la música catalana. És
director titular del Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados de Lleida (des del 2002),
amb el qual ha interpretat bona part del repertori cor-orquestral clàssic i la música popular, i
de la Coral Ginesta de Cervera. El mateix 2002 va fundar la companyia d’òpera de cambra
l'Òpera de tres rals, amb la qual ha actuat a la Fira de Tàrrega, al Teatre Lliure (en el marc
del Festival d'Òpera de Butxaca de Barcelona), i també en la temporada del Teatro de la
Maestranza de Sevilla, dirigint l’estrena a Espanya de l’òpera Savitri de G. Holst. Ha estat
director convidat per l’Orquestra Nacional d’Espanya (ONE), l’Orquestra i Cor de RTVE,
l’Orquestra Pablo Sarasate de Pamplona, la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE),
l’Orquestra de Granada, l’Orquestra de Cambra d’Andorra, l’Orquestra de Córdoba,
l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra Barroca Catalana, l’ensemble Kaleidoscop der
Nationen de Viena, l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, l’Orquestra
de Cambra de Cervera, l’Orquestra de Girona i l’Orquestra Terrassa48, formació amb qui
col·labora regularment, i amb qui recentment ha enregistrat un disc per al Centre Gerhard,
amb obres de Joan Manén. A nivell pedagògic, dirigeix l’assignatura de repertori orquestral
de l’Esmuc, on és professor de Direcció d’Orquestra Secundària i de nombrosos grups de
cambra. Els anys 2001-05 va ser director convidat en la Trobada de Joves Orquestres
d'Igualada, també dirigí l’Orquestra de la Diputació de Tarragona (2005-06), i diferents
encontres orquestrals als Conservatoris de Canàries, Musikene, Tarragona i Badajoz. Ha estat
professor dels Cursos de Direcció Coral de la FCEC i de la FESTCAT, a més del Curs
Internacional de Cervera. Ha enregistrat per a segells com Verso, Catalunya Música,
Universität für Musik-Wien, o Ars Harmonica-La mà de Guido, amb qui ha editat un disc de
música religiosa inèdita de Mompou i Blancafort.


 INGOLF WUNDER, piano
El pianista austríac Ingolf Wunder compta amb el reconeixement internacional des que el
2010 va participar en el Concurs Internacional de Piano Chopin a Varsòvia, mostrant els
seus grans dots com a intèrpret de les obres del gran compositor polonès. Wunder no només
va guanyar el Segon Premi del llegendari concurs de piano, sinó també altres premis com el
de Millor Concerto i el premi especial per la Fantasia Polonesa. La decisió del jurat va
derivar en un intens debat entre el públic que va tenir repercussió internacional. Com a
guanyador d'un premi en aquest concurs, el jove de vint-i-cinc anys segueix els passos de
molts altres reconeguts pianistes, com Martha Argerich, Krystian Zimerman, Vladimir
Ashkenazy, Mitsuko Uchida i Maurizio Pollini.

Nascut a Klagenfurt el 1985, Ingolf Wunder va començar la seva formació musical tocant el
violí amb quatre anys, encara que no va ser fins als catorze quan es va descobrir el seu gran
talent per al piano. Va estudiar als conservatoris de Klagenfurt i Linz, i més tard a la
Universitat de Música i Arts Interpretatives a Viena. Avui en dia, continua en contacte amb
el seu tutor, Adam Harasiewicz, el pianista polonès guanyador el 1955 del Concurs de Piano
Chopin. Amb catorze anys, Ingolf Wunder va debutar al Schubert hall del Konzerthaus a
Viena. Dos anys més tard, va interpretar el Concert de Piano núm. 3 de Prokofiev al Théâtre
des Champs-Élysées a París amb l'Orquestra Nacional de França i Emanuel Krivine. A més,
ha actuat amb l'Orquestra de Cambra Amadeus i amb l'Orquestra Nacional de Montpeller i
Jerzy Semkow. A l'agost del 2010 va actuar al Festival Internacional de Piano a La Rocque
d'Antheron.

Ingolf Wunder va començar el 2011, juntament amb els altres guanyadors del Concurs
Chopin, amb una reeixida gira per Japó amb l'Orquestra Filharmònica de Varsòvia sota la
direcció d'Antoni Wit, seguit de recitals de Chopin a Sant Petersburg, Virgínia i Vancouver.
Els pròxims plans per a aquest any inclouen la seva aparició en les més importants sales de
concert poloneses (Varsòvia, Cracòvia i Gdansk), així com a Tel Aviv, Konzerthaus de Viena,
Düsseldorf (Festival de Piano Ruhr), Eisenstadt (Esterházy Palace), Hamburg, Berlín, Oslo, Zuric
i Basilea.

Ingolf Wunder ha guanyat també amb anterioritat els més importants premis de altres
concursos, entre els quals els celebrats a Torí (Música Europea), Hamburg (Steinway),
Feldkirch ("Prima la música"), Asti (Concurs Musical de França), Casarza ("VI Trofeu
Internazionale") i Budapest (Liszt). Ha actuat per tot el món (Argentina, Àustria, Bèlgica, Xina,
Xipre, República Txeca, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Lituània, Luxemburg, Polònia,
Portugal, Rússia, Espanya, Suïssa i els Estats Units). Ha actuat a les sales més importants, entre
elles Tonhalle a Zuric, Musikverein a Viena, Konzerthaus a Berlín, Dortmund i la Laieszhalle a
Hamburg.

Al gener del 2011, Ingolf Wunder es va convertir en artista en exclusiva de Deutsche
Grammophon. El seu primer disc, un recital de Chopin, va sortir al mercat al juny del 2011.


 Entrades i Abonaments


 contacte Premsa

Núria Caralps Núria Llorach
Departament de Premsa Relacions Externes
Palau de la Música Catalana Orquestra Simfònica del Vallès
93 295 72 19 / premsa@palaumusica.cat 606 072 017 / nllorach@osvalles.com


Dossier premsa simfònics al palau 12 13

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (19)

Andere mochten auch

Andere mochten auch (20)

Ähnlich wie Dossier premsa simfònics al palau 12 13

Ähnlich wie Dossier premsa simfònics al palau 12 13 (18)

Mehr von Orquestra Simfònica del Vallès

Mehr von Orquestra Simfònica del Vallès (20)

Dossier premsa simfònics al palau 12 13