1. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9
CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B
UNITAT 9 Seguiu les instruccions
OBJECTIUS
1. Tindre la competència que permeta a l’alumnat la recepció i producció de textos
instructius, en les llengües vehiculars de l’àmbit educatiu.
2. Desenrotllar criteris i analitzar produccions que faciliten l’apropiació de la
terminologia específica de les ciències tècniques.
3. Usar recursos de les TIC que contribuïsquen a la recepció, producció i intercanvi de
textos i de corpus terminològics.
TAULA
0. Qüestionari inicial i tasca
1. Introducció
2. El text instructiu en ciències tècniques.
2.1. Finalitat del text instructiu
2.2. Estructura del text instructiu
2.3. Característiques generals
2.4. Forma verbal en imperatiu
3. Llenguatges de ciències tècniques
3.1. L’aula de tecnologia
4. El suport visual en els textos acadèmics.
4.1. Simbologia gràfica: esquemes, guions, il•lustracions...
4.2. Els suports multimèdia i digitals
5. L’anàlisi crítica de les TIC. Impacte de les TIC en la ciència
1

2. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9
0. QÜESTIONARI INICIAL I TASCA
QÜESTIONARI INICIAL
Marqueu l’opció correcta:
V F
1. Els textos expositius són propis de l’àmbit acadèmic, en canvi els instructius
pertanyen únicament a l’àmbit social.
2. La finalitat del text instructiu és instruir l’interlocutor per a fer-lo més culte.
3. La finalitat del text instructiu és guiar l’interlocutor per a fer alguna cosa.
4. A l’entorn acadèmic el text instructiu s’usa per igual en totes les àrees i
matèries d’estudi.
5. Els textos instructius es diferencien d’altres modalitats, com ara els expositius o
els argumentatius, únicament per la intenció.
6. Una recepta de cuina no pot considerar-se un text instructiu perquè no conté
llenguatge científic.
7. La concisió és més pròpia dels textos instructius que no la disertació.
8. Com ocorre amb l’expositiu o l’argumentatiu, un text que dóna pautes a seguir
també necessita de l’adequació, la coherència i la cohesió.
9. Els llenguatges específics són ús exclussiu dels erudits, que han abordat la
matèria des de la universitat.
10. La utilització dels llenguatges tècnics en un àmbit especialitzat aconsegueix
que el text tinga més precisió lèxica.
11. La terminologia pròpia de disciplines com ara l’Agricultura, o la Mecànica,
pertanyen a un registre més col—loquial que la corresponent a les especialitats de
la Medicina o l’Enginyeria, per exemple.
12. Les il—lustracions, esquemes, símbols, que de vegades acompanyen un escrit,
no poden considerar-se text.
13. La incorporació de les TIC a l’aprenentatge-ensenyament ha d’aconseguir que
les persones que es formen puguen adquirir una capacitat més crítica.
14. Encara estem molt lluny de sistematitzar en mitjans tecnològics els reculls de
terminologia que sempre hem consultat en llibres i revistes de paper.
15. Tot allò que l’alumnat de Secundària escriu o produeix amb l’ordinador, abans
ho hauria de saber fer manualment.
16. El xat distorsiona tant l’estudi dels joves que els hauríem de recomanar deixar
d’utilitzar-lo fins que acaben l’etapa acadèmica.
17. Una manera de motivar l’alumnat en el coneixement i aplicació de les noves
tecnologies és treballar amb aules virtuals des dels nostres centres.
2

3. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9
֠ TASCA
Amb l’objectiu que pugues fer aprofitament d’idees i continguts apareguts al llarg de la unitat,
presentem a continuació la tasca que hauràs de realitzar en acabar aquesta unitat. Recorda
que les tasques, des d’un punt de vista didàctic, pretenen aconseguir un producte que siga
funcional, coherent i ben construït sobre el propòsit demanat, de rellevància social i d’acord
amb models reals.
Has d’elegir l’elaboració d’una tasca, entre les tres possibilitats següents:
TASCA FINAL A
Elabora el text per al reglament de funcionament del teu centre, que celebra una jornada
cultural i festiva, on estiga disposat quines instruccions han de seguir tant l’alumnat com la
resta de comunitat educativa (professorat, famílies, etc.). Pensa i contextualitza l’objectiu i
activitats de la jornada abans de redactar el reglament.
TASCA FINAL B
Has elaborat un joc on-line per al teu alumnat. Cal que el presentes a l’aula i, per tant, has de
preparar un text amb les instruccions que hauran de seguir els usuaris, per tal de poder entrar
i usar-lo correctament. El contingut del joc pot estar relacionat amb la teua matèria docent.
TASCA FINAL C
Confecciona el manual de funcionament i ús d’un aparell (real o inventat) amb unes funcions
específiques, els components del qual han d’estar relacionats amb l’àrea de la teua
especialitat.
El format final del producte pot ser redactat i imprés o també pots fer una presentació en
alguna de les modalitats tecnològiques, amb imatges, música, vídeo, enllaços web... que
acompanyen les instruccions que cal seguir i mostren amb claredat les possibilitats de l’usuari.
Recorda: Fes aprofitament de les característiques, informacions, orientacions i suggeriments
que hem donat al llarg de la unitat didàctica. Fixa’t en els textos model i en els referents
textuals reals a què hem fet referència. Acorda amb el professor/professora l’orientació final
que aplicaràs i comparteix amb els companys i les companyes idees prèvies. No oblides usar
els recursos TIC que siguen idonis per al format que has elegit.
3

4. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9
1. INTRODUCCIÓ
Després d’haver treballat en unitats anteriors els textos expositius i els textos argumentatius,
en aquesta unitat tractarem una altra modalitat que ofereix la tipologia textual: els textos
instructius, o directius, els quals pretenen ensenyar l’interlocutor a fer alguna cosa.
En un altre apartat, els llenguatges de les diferents ciències tècniques han de ser coneguts i
aplicats en àmbits acadèmics, per aconseguir l’adequació i precisió dels textos que correspon
al rigor dels discursos cientificotècnics.
La ciència, l’entenem com a conjunt de sabers que són adquirits per un procés sistemàtic,
basat en l’observació dels fets naturals. Per tant, podríem dir que la ciència tracta d’explicar el
món. La tècnica és un conjunt de sabers pràctics o de procediments encaminats a obtenir un
resultat. Requereix destresa manual i intel—lectual, i generalment intervé l’ús d’eines. Les
tècniques solen transmetre’s per generacions. Cal recordar, en canvi, que sol usar-se en comú
la denominació de discurs cientificotècnic, o de textos cientificotècnics.
En la mesura en què algunes matèries curriculars, impartides a les aules, pertanyen a alguna
d’aquestes branques científicotècniques, el professorat tenim una responsabilitat clara en el
coneixement i aplicació didàctics, en el guiatge i control lingüístic de l’alumnat i en la millora
de la productivitat textual i dels llenguatges específics usats a l’aula.
4

5. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9
2. EL TEXT INSTRUCTIU EN CIÈNCIES TÈCNIQUES
Els textos instructius tenen una finalitat: ensenyar l’interlocutor a fer alguna cosa. Totes les
marques lingüístiques que presenten i la seua estructura general es relacionen amb aquesta
finalitat particular. L’adequació és la propietat en virtut de la qual l’emissor selecciona les
fórmules lingüístiques idònies segons el context, per aconseguir que la finalitat s’assolisca.
Estructuralment segueixen l’ordre lògic dels fets, amb una informació objectiva i precisa, i, en
moltes ocasions, amb una disposició temporal. La modalitat és exhortativa o imperativa, per
tant abunden el mode imperatiu, les perífrasis d’obligació i l’ús de la segona persona (singular
o plural). També és freqüent l’aparició de les negacions per a les prohibicions i la presència
d’elements que ordenen clarament el discurs, com ara numerals o altres marques gràfiques
semblants.
La tipologia de textos
instructius (àmbit
cientificotècnic) que
tractem participa més
del vessant divulgatiu,
en què els destinataris
no han de ser per
necessitat especialistes.
A l’apartat 2.4 de la
unitat veurem quins
d’aquests textos són
els més paradigmàtics.
2.1. FINALITAT
Els textos instructius, en general, compleixen la missió d’orientar, dirigir, ordenar, d’oferir
pautes i consells per aconseguir un objectiu. En general aquests textos introdueixen un
enunciat o una proposició que determina quin contingut trobarà l’interlocutor: com aconseguir
quelcom. Despleguen els passos ordenadament i inciten a orientar la conducta i a portar a
terme les accions.
2.2. ESTRUCTURA
Activitat 1
Acabeu d’arribar a un centre educatiu on no havíeu treballat mai. En el camí de la porta
d’entrada al vostre departament heu trobat indicacions, en cartells, avisos al tauler d’anuncis,
5

6. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9
notes a la sala de professors, senyals d’orientació a l’alumnat, etc. Feu un llistat dels que
estaven enunciats com a instrucció. Posteriorment, amb el conjunt de la classe, compartiu el
resultat i comproveu en quants heu coincidit.
L’estructura del text instructiu acumula una sèrie de passos. No jerarquitza en idees principals
i secundàries, sinó que es respecta una successió temporal perquè el procés tinga efectivitat.
Aquesta tipologia de textos segueix unes pautes característiques molt generals entre ells, com
ara l’ordre lineal i la concisió dels seus missatges. Tanmateix, a l’hora d’organitzar-ne
l’estructura podem trobar alguna variació, depenent del producte textual:
a) en format de redacció discursiva, amb un progrés sintàctic acumulatiu, basat en
connectors lingüístics que enllacen la informació, o també en juxtaposició, signes
ortogràfics.
b) per atenendre a una disposició més segmentada, ajudant-se d’elements gràfics
que encapçalen i distribueixen els enunciats de les instruccions, a manera de guió o
esquema: ordinals, numerals, guionets, punts volats, lletres, símbols, etc.
Activitat 2
Llegiu el text següent i responeu, per parelles, a les preguntes plantejades.
a) Determineu el tipus d’estructura, segons les dues opcions (a, b) de modalitat comentades;
b) Extraieu del text expressions per justificar que estem davant d’un text instructiu.
c) Digueu quines categories lingüístiques es repeteixen més.
Rovellons amb cloïsses
Ingredients:
Rovellons: 1 quilo.
Farina: un pessic, o dos.
Pinyons: un grapadet.
Vi blanc: un gotet mitjà, de certa qualitat
Cloïsses: la quantitat a gust
All: una dent.
Oli, sal i un pessiguet de pebre negre.
Preparació:
En una cassola, de fang preferiblement, poseu oli. Quan l’oli estiga calent, però no brusent, poseu-li l’all
trossejat i, abans que es creme, afegiu els rovellons, nets i tallats. Removeu els rovellons i poseu la
farina i els pinyons.
Quan la farina estiga una mica cuita, que pren coloret, incorporeu el vi, i si cal li afegiu també mig gotet
d’aigua, això dependrà de si els rovellons estan molt secs o tendres.
Quan els rovellons estiguen quasi fets, li afegiu el pebre negre i la sal, al nostre gust.
Pràcticament a punt d’apagar el foc, li poseu les cloïsses, o el molusc que hàgeu comprat. Apagueu el
foc, poseu-li una tapadora i que les cloïsses s’acaben d’obrir amb el baf de la cassola.
Ho podeu servir amb julivert trossejat, que li dóna6un aspecte estètic més elegant.

7. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9
2.3. CARACTERÍSTIQUES
Les característiques al—ludides en les pàgines anteriors, poden ajudar-nos a proposar a
l’alumnat quins requisits ha de complir una producció oral o escrita, quan l’objectiu de la
transmissió d’informació és directiva o instructiva. En general, podem dir que són:
1. El destinatari té un perfil molt concret (busca, a través del text, ser guiat en un
procés de fases o passos a seguir per realitzar correctament una tasca, amb més o
menys complexitat).
2. La funció predominant en aquest tipus de textos és la funció conativa. Per això la
presència d’oracions imperatives i exhortatives.
3. La sintaxi és plena de frases simples.
4. Els textos directius acostumen a ser esquemàtics i concisos.
a) L'esquematisme consisteix a presentar uns continguts destacant-ne les línies
principals, mitjançant les paraules imprescindibles i la disposició gràfica dels textos.
b) La concisió consisteix a expressar només allò que és estrictament necessari per a
la comprensió dels continguts. Sol repercutir en l'absència de comentaris i digressions i
en l'absència de caracteritzadors.
5. Les flexions verbals es refereixen al destinatari (concret –segona persona– o
genèric –infinitiu o tercera persona–).
6. Els connectors que indiquen ordre tenen un fort paper cohesionador (primerament,
tot seguit, finalment, després...). Són nexes importants.
7. Destaca, entre els signes de puntuació, l'ús del punt (seguit o a part) i –en segon
lloc– del punt i coma.
8. Aquests textos adquireixen unes presentacions estereotipades.
9. La forma verbal bàsica per expressar les instruccions és l'imperatiu. Però també hi ha
altres possibilitats, segons els diferents graus de formalitat entre l'emissor i el
receptor, la intenció que es persegueix o la situació. Aquestes altres possibilitats
d'expressar instruccions són, principalment, la persona i el nombre de la forma verbal
que s'empre, la utilització de diferents temps verbals i l'ús de verbs específics per a
expressar la instrucció (caldre, haver de, etc.). L'ús combinat d'aquests recursos
gramaticals permet d'intensificar o suavitzar la sensació d'imposició o d'ordre de les
instruccions.
10. Per a expressar la manera com s'han de fer les accions, es poden usar: adverbis i
locucions adverbials de manera, adverbis en -ment, preposicions + nom, oracions
introduïdes per nexes modals (com, com si, segons, etc.) verbs que, pel seu significat,
indiquen manera i gerundis.
11. Per expressar la finalitat d'una acció, es poden usar: la preposició per a + nom,
oracions introduïdes per nexes finals o locucions finals (perquè, a fi que, per tal que, a
fi de, per tal de, com + infinitiu) i verbs que, per la seua significació, indiquen finalitat
(perseguir, proposar-se, pretendre...)
12. Per indicar instruments podem fer servir: per mitjà de, mitjançant, amb...
13. Els missatges s'elaboren sempre amb un codi, que és el conjunt de signes o senyals
de significat convencional i les regles per a la seua utilització. A més del codi lingüístic,
n'hi ha d'altres que se serveixen de dibuixos, imatges, gràfics, etc.
7

8. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9
El llenguatge que utilitzem en el text instructiu contempla:
o Concisió
o Perífrasi d’obligació
En
o Verb en imperatiu
síntesi o Connectors textuals
o Claredat en l’exposició
o Expressió ordenada i completa
o Precisió i propietat en el vocabulari
o Formes cultes de la llengua
o Ús de símbols propis...
Connectors (i locucions) bàsics. Indiquen:
Ordre: primerament, en primer lloc, tot seguit, després, finalment, etc.
Comparació: com, com si, segons, a la manera de, etc.
Finalitat: perquè, a fi que, per tal que, per tal de, a fi de, amb l’objecte de, etc.
Instrument: mitjançant, per mitjà de, amb, a través de, etc.
(Vegeu més connectors en les unitats 6, 7, 8)
2.4. LA FORMA VERBAL EN IMPERATIU
L’imperatiu és el mode verbal que s’utilitza,
generalment, en textos instructius. La llengua
també té altres recursos útils per a guiar i per a
expressar recomanacions, ordres o suggeriments.
Segons la relació de proximitat que puguem
establir entre els interlocutors, i per la intenció
que perseguim en cada ocasió, una ordre es pot
atenuar-se i passar a ser un consell o un
suggeriment.
guardeu silenci
heu de guardar silenci
cal que guardeu silenci
“feu el favor de caldria que guardàreu silenci
guardar silenci” hauríeu de guardar silenci
cal guardar silenci
caldria guardar silenci
Construccions imperatives amb estructura verbal:
Apaga els mistos Has d’apagar Caldria que apagares Cal apagar
Cal que apagues Hauries d’apagar Caldria apagar
8

9. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9
Les estructures que usem en valencià són les següents:
Verb en imperatiu Haver de + infinitiu Caldre + que + verb Caldre + infinitiu
Caldre + que + verb Haver de + infinitiu (auxiliar en present o
(auxiliar en present) (auxiliar en condicional) condicional)
En anglés, les perífrasis “haver de + infinitiu” i “caldre que + verb” “caldre + infinitiu” es
tradueixen per la construcció “have to + infinitiu”, però hi ha excepcions en alguns temps
verbals.
HAVE TO (general): implica que l'obligació ve de fora
MUST (emfàtic): implica que el qui parla ha decidit que alguna
cosa és necessària; emfatitza el desig o l'autoritat del qui
parla.
PRESENT + INFINITIU
BE SUPPOSED TO (impersonal): indica que l'obligació no ve
del qui parla.
HAVE GOT TO (informal): és sinònim de have to encara que
no més s'utilitza en anglés oral
FUTUR WILL HAVE TO + INFINITIU
PASSAT
HAD TO + INFINITIU
PERIFRÀSTIC
PRETÈRIT
HAVE HAD TO + INFINITIU
INDEFINIT
HAD TO
PRETÈRIT
WAS/WERE SUPPOSED TO: quan es tracta d'una obligació + INFINITIU
IMPERFET
passada que no es va complir o no sabem si es va complir.
WOULD HAVE TO: quan es tracta d'una hipòtesis
CONDICIONAL SHOULD: quan expressa consell, obligació moral o conclusió + INFINITIU
probable
Must + infinitiu també s'utilitza per a parlar del que sembla probable (deure + infinitiu)
Be supposed to també s'utilitza per indicar el procediment normal o recomanable.
L'imperatiu en anglés s'utilitza per a donar ordres directes i instruccions. També es fa servir
en les senyals i els cartells, per a fer invitacions, donar consell als amics de manera informal.
Es construix amb l'infinitiu sense el pronom personal. Per a donar-li un gir més formal, més
educat, afegim Do. Si ens incloem en la frase imperativa, afegirem Let's davant del verb.
2.5. TIPUS DE TEXTOS INSTRUCTIUS.
Podem establir diferents gèneres de textos instructius, si ens atenem als diferents àmbits on
s'apliquen, bé siga el professional, acadèmic o científic, divulgatiu, etc. En el quadre següent
hem concentrat els més paradigmàtics.
9

10. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9
Manuals d’ús Llibres amb les nocions essencials d’una matèria, que en permet la
consulta àgil
Vademècums Manual o tractat que consulten professionals, com ara els metges
per conéixer composicions o indicacions de medicaments
Guies Llibre o document que dóna unes indicacions per orientar algunes
accions
Lleis, ordres, decrets Normes establertes per al manteniment correcte de la societat i
els seus individus
Reglaments Conjunts de regles a complir en l’execució d’una llei
Protocols Procediments a seguir en certs àmbits socials
I també: prospectes farmacològics, receptes cuina, experiments químics, cartells solidaris...
Activitat 3
a) Digues esquemàticament en quins àmbits situes els gèneres de text instructiu de la graella
anterior. Posa exemples concrets, textos que hages usat, i comenta en quines situacions
els has utilitzat.
b) Elabora un vocabulari essencial, que pots iniciar ara, amb les paraules que necessitaràs
utilitzar en l’elaboració de la tasca final. Amb l’opció escollida, pensa quin document has de
produir, amb quina finalitat, quins apartats inclouries... i comença a reunir la terminologia
que et serà útil. Després de l’esborrany que faràs a continuació, pots usar com a eina de
procés textual les plantilles per a base de dades del teu ordinador, per exemple l’Excel, on
podràs ordenar, canviar, ampliar i sistematitzar la compilació.
10

11. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9
INSTRUCCIONS D’ÚS DEL LABORATORI DE QUÍMICA
http://www.uv.es
Model de funcionament del laboratori de laboratori. El professor nomenarà per a cada
Química. sessió de pràctiques dos estudiants
(...)Els estudiants han d'estudiar el contingut encarregats de la neteja dels llocs d'ús comú,
de les pràctiques i contestar les preguntes com ara balances, bombes de buit, pots de
prèvies abans del començament de cada sessió. recollida de residus, etc.
Aquest treball de preparació es qualifica al En netejar una peça es començarà per eliminar
començament de cada sessió de laboratori per els residus sòlids, si n’hi ha, utilitzant una
mitjà de la realització d’un seminari en el qual vareta de vidre. No es llancen productes sòlids
el professor tractarà molt especialment dels a la pica fins i tot en el cas que siguen solubles
possibles aspectes de perillositat, toxicitat i en aigua. Es dipositen sempre al contenidor de
mesures de seguretat que s'hauran d'observar residus.
en la realització de cada pràctica. Quan hi haja restes de productes orgànics en
la peça que es neteja és convenient dissoldre'ls
Advertències generals i neteja al laboratori. amb acetona i vessar la dissolució al flascó dels
Tant en començar com en acabar la sessió de residus. Abans de fer-ho consulteu el
pràctiques cada estudiant ha de comprovar que professor. Després es renta amb aigua i
disposa de tot el material necessari per detergent i s'aclareix, primer amb aigua de
realitzar-la. Si no és així, ha de comunicar-ho al l'aixeta i després amb aigua desionitzada. Si
professor. En el cas de trencament de algun material no queda net, es repeteix el
material, cal comunicar-ho al personal tècnic procés.
del laboratori perquè el substituïsquen. El material net es deixa escórrer.
Està terminantment prohibit traure material El material volumètric no s'eixuga mai amb
del laboratori sense permís. l'estufa. Una vegada net s'aclareix amb la
El treball de laboratori requereix una neteja dissolució que es desitja mesurar. Les buretes
escrupolosa tant del material utilitzat com de particularment s'han de deixar netes i boca
la taula de laboratori. El material ha de per avall amb la clau oberta per evitar
netejar-se abans d’utilitzar-lo i immediatament obturacions.
després de cada operació. En finalitzar cada L'aigua és un bé escàs. Per favor, eviteu
sessió de laboratori, l'estudiant ha de netejar despeses innecessàries tant d'aigua com de
el seu lloc de treball abans d'abandonar el paper.
Activitat 4
Respon a les preguntes següents en un full i després compara les respostes amb un company.
a) A qui va adreçat el text anterior i quin objectiu pretén?
b) Hi trobes senyals identificatius del text instructiu? Quins?
b) Selecciona el lèxic específic que trobes en el text, corresponent a l’àrea a què pertany el text del
manual d’ús.
11

12. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9
PRESENTACIÓ DEL NOU VADEMÈCUM DE
FECSA-ENDESA
Activitat 5
D’acord amb l’aplicació del nou Vademècum per a
(per parelles i gran grup)
instal—lacions d’enllaç en baixa tensió, publicat en el DOGC
núm. 4.827 de 22 de febrer de 2007, el qual s’aplicarà a
En el text que acabes de llegir es
partir de l’1 de setembre de 2007, el Gremi, conjuntament concentra tot un camp lèxic
amb Endesa i FERCA, ha organitzat unes jornades relacionat amb el text instructiu.
informatives per anunciar als instal—ladors les novetats Subratlleu-lo i relacioneu-lo amb
tècniques i administratives que comporta la seua aplicació. els subgèneres comentats al punt
Amb aquesta norma queda automàticament derogada la anterior.
resolució de 24 de febrer de 1983 que aprovava les anteriors
Normes Tècniques Particulars d’instal—lacions d’enllaç en el
subministrament d’energia elèctrica.
La importància del Vademècum
El Vademècum és una guia elaborada per Fecsa-Endesa,
també amb la col—laboració de la ponència elèctrica de
FERCA. És una eina molt útil per a l’instal—lador autoritzat
en Baixa Tensió, ja que estableix les característiques que
han de tenir les instal—lacions d’enllaç destinades a
subministrar l’energia elèctrica des de la xarxa de
distribució de Fecsa-Endesa a les instal—lacions interiors del
client.
Normalitza els subministraments individuals, amb
centralització de comptadors i subministraments especials
(enllumenat exterior, casetes de l’ONCE, recintes
firaires...) i també estableix criteris sobre la ubicació i Activitat 6
realització de les instal—lacions.
El Vadèmecum es basa en la següent Reglamentació: Aprofitant la setmana de descans
laboral, tu i la teua parella heu
Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió aprovat per acordat un intercanvi d’habitatge.
Decret 842/2002 de 2 d’agost en el BOE núm. De 18 Vosaltres anireu a una cabana
setembre de 2002. danesa i l’altra parella vindrà a la
Instruccions Tècniques Complementàries al Reglament vostra casa, a gaudir de la bona
Electrotècnic per Baixa Tensió. (ITC-BT) climatologia mediterrània.
Normes UNE de Referència en el Reglament Electrotècnic
per Baixa Tensió. Deixa escrites unes recomanacions
Condicions Tècniques i de Seguretat de FECSA ENDESA; per guiar als visitants en el bon ús
Norma Tècnica Particular per les Instal—lacions d’Enllaç en de les instal—lacions i aparells de la
Baixa Tensió. casa.
La Revista de l’instal—lador.
Gremi d’Instal—ladors de Girona
http://www.elgremi.cat (adaptació)
12

13. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9
CAMPANYA “DETENIR LA INVASIÓ”
Universitat de València, www.jardibotanic.org (fragment)
13

14. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9
3. LLENGUATGES TÈCNICS
Quan passem a la següent unitat coneixereu conceptes bàsics sobre Terminologia. Abans, però,
estarà bé que avancem trets característics del camp terminològic científic.
La terminologia científica, segons alguns estudis (Gutiérrez Rodilla, 1998) tendeix cap a les
característiques de la precisió, la neutralitat emocional i una relativa estabilitat.
- Per a la precisió ha d'existir una delimitació prèvia del significat, un significat monosèmic -encara que
siga relatiu- en una disciplina concreta i una relació entre els termes del sistema que coincidisca amb la
relació entre conceptes. La falta de precisió entorpeix la traducció i, per tant, l'intercanvi d'informació
científica.
- La neutralitat emocional intenta evitar valors afectius i de subjectivitat.
- I finalment, resulta desitjable l'estabilitat, la manutenció de la qual es fa difícil a causa de els propis
avanços científics del dia a dia. Els problemes que plantegen la sinonímia, la polisèmia i l’homonímia, o les
denominacions d’argot, permeten qüestionar la utilitat de la terminologia científica, sense oblidar el
transvasament d'elements entre la llengua comuna i el vocabulari de la ciència, creant fins i tot corpus
lèxics intermedis, o la mobilitat de termes entre les diferents disciplines científiques.
3.1. L’AULA DE TECNOLOGIA
Tot seguit veureu un exemple d’organització de l’aula de tecnologia per al nivell 1r ESO, a través
d’una aula virtual on, entre altres coses, s’organitza les instruccions d’ús, bon funcionament i
mesures de seguretat que ha de seguir l’alumnat. Els textos següents formen part de la pàgina
dedicada a les eines.
Guia d'Eines de l'Aula de Tecnologia
L'espai de treball, l'aula-taller de Tecnologia, ens pot servir també com a recurs didàctic.
El coneixement de les eines i màquines-eina que hi podem trobar és un dels primers aspectes
que han de treballar els alumnes així com les normes de seguretat tant pel que fa a la feina al
taller com, més en concret, a l'ús de les eines.
14

15. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9
Propostes i orientacions per al bon funcionament de l'Aula de Tecnologia
Mesures de Seguretat
Les normes de seguretat són una necessitat i tots estem obligats a conéixer-les i a complir-les en
el nostre benefici i en de les persones que treballen amb nosaltres.
La prevenció és el resultat d'una constant atenció i interés, com també de la voluntat de
coneixement i de convenciment personal per evitar un accident.
El més important és...
Hem de tenir la seguretat com a:
- norma
- guia i pauta
Hem de treballar amb:
- coneixement
- confiança
- habilitat
- mètode
I recorda que...
Sempre que dubtes demana ajuda al professor/a
Utilitza sempre l'eina més adeqüada al treball que vols fer
No empres mai una eina perillosa que no estigues segur de saber utilitzar. Parla amb el
professor/a
Torna sempre el que utilitzes al lloc on estava
Elements de protecció
Només parlarem dels dos més importants, tot i que n'hi ha d'altres.
Les ulleres
• Els models homologats poden utilitzar-se damunt de les ulleres graduades
• Són resistents als impactes i tenen protecció lateral
Els guants:
• de cuir
• de lona
Xavier Rosell
www. auladetecnologia.com (adaptació)
15

16. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9
Activitat 7 (en grups reduïts)
a) Seguidament veureu una mostra de vocabulari corresponent a diferents matèries. Hi apareixen
quatre columnes, amb quatre llengües diferents. Heu d’emplenar les caselles buides i, per a
aconseguir-ho, heu de compartir en grups reduïts aquelles paraules que conegueu. Quan ja no
pugueu seguir perquè la resta us resulten desconegudes, féu una recerca a casa, a través d’un
buscador d’Internet, de vocabularis plurilingües. També podeu ajudar-vos de les pàgines web
recomanades en les nostres unitats.
b) Finalment trobareu una graella amb les quatre llengües en blanc. Utilitzeu-la per a col—locar lèxic
de la vostra matèria docent.
Matemàtica
VALENCIÀ CASTELLÀ ANGLÉS FRANCÉS / altres
angle angle
càlcul random
diagrama diagram
el—lipse ellipse
Equació equation
estadística statistic
geometria geometry
logaritme logarithm
pentàgon pentagon
percentatge percentage
piràmide pyramid
polígon polygon
radi radius
rectangle rectangle
restar subtraction
simètric symmetric(al)
suma sum
tangent tangent
teorema theorem
triangle triangle
vector vector
Geografia
VALENCIÀ CASTELLÀ ANGLÉS FRANCÉS / altres
atles atlas
barranc barranco
meandre meandro
Orient Oriente
Occident Occidente
Pol Nord Polo Norte
Pol Sud Polo Sur
tectònica de plaques tectónica de placas
topografia topografía
transalpí transalpino
16

17. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9
Física
VALENCIÀ CASTELLÀ ANGLÉS FRANCÉS / altres
acceleració accélération,
desplaçament déplacement
energia énergie
força force
freqüència fréquence
Interval intervalle
longitud longueur
moviment mouvement
pressió pression
trajectòria trajectorie
treball travail
velocitat vitesse
Química
VALENCIÀ CASTELLÀ ANGLÉS FRANCÉS / altres
àcid acid
àcid acidic
àtom atom
butà butane
enzim enzyme
fòsfor phosphorous
heli helium
hidrocarbur hydrocarbon
hidrogen hydrogen
magnesi magnesium
manganès manganese
mercuri mercury
metanol methanol
microscopi microscope
molècula molecule
morfina morphine
níquel nickel
oxigen oxygen
partícula particle
proteïna protein
.............
VALENCIÀ CASTELLÀ ANGLÉS FRANCÉS / altres
17

18. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9
4. EL SUPORT VISUAL EN ELS TEXTOS ACADÈMICS
Home de Vitruvi, Tothom coincidim a creure que el suport visual, gràfic, audiovisual, és
Leonardo Da Vinci. un ressort sempre positiu quan es pretén fer entendre un missatge.
Un estudi dels
Els textos acadèmics tenen en aquesta funció de l’aprenentatge-
cànons de la figura d
l’home. ensenyament la característica vinculant a la necessitat de potenciar el
rigor de la comunicació, tant siga oral o escrita, en el mateix escenari
comunicatiu o per via telemàtica.
En les edicions didàctiques, sobretot des dels nivells de Primària i
Secundària, la presentació dels textos no solament busca el
reforçament de la comprensió, sinó també motivar la millor
receptivitat de l’alumnat jove, gràcies a elements com ara la imatge
gràfica als llibres de text, o els gifs animats, el color i els vídeos en
les consultes a la xarxa electrònica.
En el cas de l’atenció lingüística, a l’alumnat nouvingut el suport de la
imatge és una eina bàsica per facilitar l’adquisició de vocabulari i per
establir connexions més ràpides entre significant i significat.
Davant d’un lector o d’un auditori, les presentacions dels textos
redactats solen acompanyar-se de gràfiques
18

19. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9
4.1. SIMBOLOGIA GRÀFICA i MULTIMÈDIA: ESQUEMES, GUIONS,
IL—LUSTRACIONS, SÍMBOLS, FOTOGRAFIA, DISSENY, PROGRAMARI...
FORMES: línies, diagrames,
bafarades, marcs, senyalitzadors...
TAULES d’elements i símbols
Text
10 0
80
60 Est
Text Text Text 40 O est
N ord
20
0
1r t r i m. 2 n t r i m. 3 r t r i m. 4 t t r i m.
ESQUEMES GRÀFIQUES
EINES INFORMÀTIQUES
19

20. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9
MAPES i FOTOGRAFIES
VOCABULARIS VISUALS http://www.aula2005.com
4.2. ELS SUPORTS MULTIMÈDIA I DIGITALS
Un sistema de comunicació multimèdia (o hipermedia) està format per un conjunt d'informacions
codificades de diverses formes (vídeo, àudio, textos...), però inserides en un mateix suport. En la
majoria dels casos, la informació multimèdia ja no es presenta linealment, com passa en el visionat
d'una cinta de vídeo. No obstant, emmagatzemar digitalment imatges o sons implica utilitzar grans
quantitats de memòria. L'aparició dels discs òptics i de les tècniques de compressió de dades han
estat factors fonamentals a l'hora de resoldre aquest problema.
La digitalizació d'un text, imatge o so es basa en obtenir mostres del senyal analògic, per
quantificar-les i codificar-les. Aquesta operació consisteix a seleccionar un conjunt de porcions del
senyal, i transformar-les en informació digital. Els senyals digitals només tenen dos nivells: "1" i
"0" (obert o tancat). Per tant, s'obté una codificació teòricament lliure de sorolls i interferències, i
una informació susceptible de poder ser processada informàticament. Un bit és la unitat
d'informació més petita que existeix en informàtica i correspon a un 0 o a un 1. 1 byte són 8 bits. I
un caràcter tipogràfic (per exemple, la lletra "a") resulta de la combinació d'aquests huit voltatges
(1 byte). L'associació entre aquesta combinació de bits i uns signes convencionals està definida per
un codi.
Carles Tomàs Puig
www.iua.upf.es (adaptació)
20

21. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9
5. L’ANÀLISI CRÍTICA DE LES TIC
EINES WEB 2.0 GENERADOR NUMÈRIC PROGRAMARI LLIURE
MOTOR DE CERCA I
TRADUCTORS, CORRECTORS PISSARRA DIGITAL DIRECTORI DE WEB
JORNADES FORMATIVES
L’arribada de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) no ha començat
precisament ara. Però tampoc podem dir que s’haja avançat molt en la integració d’aquest
fenomen a les aules. Actualment, i després de la regulació dels currículums educatius que inclouen
les competències bàsiques en els nivells d’ensenyament obligatori, entre les quals trobem el
Tractament de la informació i competència digital, és ja una necessitat educativa i una demanda
social.
Que les TIC transformen la nostra societat és un fet cert, i en això coincideixen tots els autors. I
també ho és que la urgència d’una solució al repte tecnològic en les escoles; però, al seu torn, hem de
reflexionar sobre el paper crític i imaginatiu del professorat, tractant de no perseguir un tecnos
fantasma (diguem: XML, Flash, Pissarra Digital o Web 2.0). El futur educatiu està on estava, i
l'educació que aposta pel coneixement compartit ha de romandre sempre alerta als cants de sirena.
La tecnologia està ací per a nosaltres, com una potent eina, però els objectius educatius han de ser
establits pels de sempre: els humans que ens dediquem a aquesta professió incerta i canviant.
Tecnologías de la información (traducció)
Vicent Campos i Francesc Llorens
21

22. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9
5.1. IMPACTE DE LES TIC EN L’EVOLUCIÓ TECNOCIENTÍFICA
Les TIC han donat un gran impuls a totes les tecnologies ja existents i han incrementat el seu
potencial de manera prou important. L'impacte que aquest desenvolupament general de les
tecnologies ha tingut en tots els àmbits de la societat ha estat i és realment decisiu.
L'impacte en l'àmbit de la ciència i la tècnica ha estat cabdal. L'evolució tecnocientífica viu marcada
per la constant incorporació de les noves aplicacions de les tecnologies de la informació i la
comunicació als seus diferents camps d'actuació. Les TIC s'han incorporat en diferents camps de
l'àmbit tecnocientífic. Les aplicacions han estat molt diverses i constants. Per fer-nos una idea de
quin ha estat l'impacte d'aquesta incorporació ara en veurem uns quants exemples.
A) Les TIC i la planificació, distribució i organització del treball
Les tecnologies de la informació i la comunicació han provocat una evolució accelerada dels
sistemes productius amb objectius com l'optimització dels recursos i la disminució de costos,
complementat amb una millora de la gestió del factor humà. Concretem:
Planificació,distribució i organització del treball.
Organització de recursos humans:
• Organització industrial: tasques específiques per departaments (compres, vendes,
distribució, producció,control d'estocs, màrqueting...).
• Organització i creació de nous recursos productius:
• Disseny assistit per ordinador (CAD).
• Disseny industrial i evolució dels sistemes de representació.
• Simuladors.
Exemples:
Com organitzar una empresa. Organització i distribució de tasques i recursos. Com treballarem?
Com ens comunicarem? Tindrem una intranet per a la nostra empresa? Tindrem també una web
corporativa? Alguns dels treballs es podran fer des de casa, amb connexió a la xarxa, per telèfon?
B) Les TIC i les biotecnologies
Les disciplines cientificotècniques que estudien els éssers vius estan en constant desenvolupament
i creixement. L'impacte de les TIC en aquest camp ha estat enorme.
Destaquem-ne alguns exemples:
Recerca farmacèutica (producció de nous medicaments).
Noves tècniques medicoquirúrgiques (endoscòpia, quimioteràpia...).
Enginyeria genètica (estudi de l'ADN i el seu codi; producció d'aliments modificats
genèticament...).
Jesús Campa i Xavier Rosell
www.xtec.es/fie/materials_curriculars
Activitat 8
Feu debat amb els vostres alumnes sobre com ha influït l’ús de les TIC en la comunicació i en el
seu aprenentage. Seguidament pengeu les conclusions a la pàgina web o blog de l’institut.
22

23. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9
Tot seguit llegiu la informació sobre paquets de programari lliure multiplataforma, que poden ser útils per a la
creació de materials docents:
GIMP INKSCAPE KOMPOZER OPEN OFFICE
Edició de fotografia i Disseny gràfic Creació i gestió de de Paquet ofimàtic
imatge de mapa bits. vectorial. Equivalent a pàgines web (senzill). general. Equivalent a
Equivalent a Corell Draw Equivalent: FrontPage Microsoft Office.
Photoshop
AUDACITY KINO AVIDEMUX MEDIA CODER
Programa d’edició i Programari d’edició Tasques simples Conversió entre
enregistrament de so digital de vídeo per a d’edició de vídeo formats d’àudio i
Linux védeo
HAND BRAKE JCLIC EXE-LEARNING CMAP TOOLS
Convertir formatsDVD Activitats educatives Creació de continguts Creació de mapes
a MPEG-4/DivX/XviD multimèdia educatius en format conceptuals
SCORM
PROGRAMARI LLIURE PER A EDUCACIÓ
Més informació: http://cent.uji.es
23