4. La Barcelona Medieval
• Posterior als romans – Alta Edat Mitjana
– Muralla romana va perdurar molt temps
– Espai interior per institucions i espais sagrats
– Perifèria classes populars
5. La Barcelona Medieval
• Baixa Edat Mitjana
– Creixement població
– Excés població for a
muralles
– Jaume I construeix
segona muralla
(s.XIII)
Muralla de Jaume I segle XIII
6. La Barcelona Medieval
• S. XIII i inicis XIV: Continuava el creixement
• Segona muralla va quedar petita
• Pere el Cerimoniós s.XIV construí la tercera
muralla
7. La Barcelona Medieval
• S. XIII i inicis XIV: Continuava el creixement
• Segona muralla va quedar petita
• Pere el Cerimoniós s.XIV construí la tercera
muralla
8. Els carrers medievals
• Estrets i petits
• Feina artesans al carrer
• Mercats improvisats
• Barri de la Ribera
9. La Pesta Negra
• Port de Barcelona 1348
• Va durar uns anys més els rebrots
• La població es va reduir un 40%
12. La Barcelona post setge 1714
• Decrets Nova Planta 1716
• Barcelona ciutat fortificada - reprimida
• Construcció Ciutadella (Verboom)
– Enderroc part del barri del Born
15. Context polític-social. XVIII i XIX
• Barcelona = Plaça forta militar
– Manteniment d’espais militars
• Muralles, torres, fortaleses…
– Imposicions producte de la Guerra de Successió,
difícils de superar
• Anti-catalanisme creixent
• Lluita de classes: Obrers vs. burgesia
• Procés d’industrialització accelerat
16. Condicions de vida intramurs s.XIX
• Alt creixement demogràfic
– 115.000 (1802) a 187.000 (1850)
• Muralles impedien expansió
– Creixement vertical única solució (edificis sobre
edificis)
• Altíssima densitat – manca d’higiene
– Epidèmies, malalties
– Infraestructures hidràuliques obsoletes
18. Barcelona pre-Cerdà
• Obres poc destacades fora muralles:
– Urbanització carrer Conde de Asalto (Nou de la
Rambla)
– Urbanització Hortes de Sant Pau
– Primeres vies connexió ciutat-entorn:
• Connexió Sants, Gràcia, Clot…
– Passeig Gràcia
– Passeig Sant Joan
19. Barcelona pre-Cerdà
Finals del segle XIX
Font: http://finestresdelamemoria.org/passeig-de-gracia-amb-la-serra-de-collserola-al-fons
20. Derrocament muralles
Moviment de protesta
contra el govern central
per enderrocar les
muralles, al 1854, producte
d’una epidèmia de còlera
21. Derrocament muralles
• Ajuntament solicità el derrocament al
Ministeri de la Guerra durant anys:
– Necessitats:
• Industrials
• Comercials
• Demogràfiques
• Turístiques
• 1854 fou autoritzat per Madrid:
– Exigència de mantenir:
• Ciutadella
• Montjuïc
• Muralla de Mar
29. Concurs Ajuntament Barcelona 1859
Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat
Arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, guanyador del concurs
30. Concurs Ajuntament Barcelona 1859
Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat
Arquitecte municipal Antoni Rovira
i Trias, guanyador del concurs
• Projecte radial fins municipis
del pla
• Àrea eixamplada entre
Gràcia i Casc antic
• Zones residencials espais
centrals, classes benestants
• Zones industrials (zones amb
aigua)
– Nord => Sant Martí
– Sud=> Sants
31. Ildefons Cerdà (1815-1876)
• Home polifacètic:
– Enginyer, urbanista, arquitecte,
jurista, economista, milicià…
• Família de comerciants osonencs
• Ideologia progressista, 1850,
diputat a les Corts per Barcelona
– Durant el Bienni progressita fou
comandant del batalló de sapadors
de la milícia nacional
32. Ildefons Cerdà (1815-1876)
• 1868 va ser vicepresident de la Diputació de
Barcelona
– Proclamació de la Primera República el 1873
• També fou president de la diputació
– Dimití 1874 pel cop d’Estat de Manuel Pavía.
• Morí mig arruiant pels impagaments del
Govern
34. El Pla Cerdà
• Trama ortogonal de 20 m d’amplada (40 anys
abans de la invenció de l’automòbil)
– Voreres de 5 m, i calçada de 10 m
• Vies de 50 m (transcendentals)
– Travessar ciutat i unir poblacions veïnes
• Xamfrans
– Illes de cases Octogonals, no quadrades, per
facilitar circulació a les cruïlles
35. El Pla Cerdà
• Edificis 4 pisos d’alçada
– Espais ajardinats entre ells
– Construcció només a dos costats de cada illa
• Projecte igualitari
– Divisió de la ciutat en:
• Barris (5x5 illes)
• Districtes (10x10 illes)
• Sectors (20x20 illes)
– Cadascun amb mateixos serveis: escoles, jardins, etc…
• Nou centre urbà: Plaça de les Glòries:
– Cruïlla vies transcendentals: Diagonal, meridiana i
gran Via)
37. El Pla Cerdà
• Opositors:
– Autoritats municipals
• El pla abastava 5 municipis
• Topava amb el concurs del 1859
– Rovira i Trias, projecte més pensat per classes benestants
– Propietaris dels terrenys
• Veien l’espai malbaratat, volien més construccions, més
beneficis
– Altres arquitectes
• Pla monòton
• Corrents d’aire!!
38. Hospital de Sant Pau, Domènech i Muntaner, detractor del Pla Cerdà
El Pla Cerdà
39. El Pla Cerdà
• Remodelacions al pla fetes per Cerdà el 1863
– Construcció a 3 o 4 costats de cada illa
– Integració ferrocarril semi-soterrat
– Macroïlles de 4x4 per posar:
• Trens, fàbriques i jardins.
40. El Pla Cerdà
• Finalment el projecte de Cerdà va ser imposat
per Madrid el 1860
– Era amic de Pascual Madoz, ministre de Foment
– Forces reticències del municipi i de classes
benestants:
• El van retallar:
– Illes quatre costats
– Més alçada dels edificis
– Eliminació interors d’illa ajardinats i oberts al públic.
41. El Pla Cerdà
• El pla Cerdà va oferir al Modernisme
arquitectònic un espai per portar a termetota
la seva creativitat
Casa Macaya, Puig i Cadafalch
Mançana de la discòrdia, Es tracta d'un conjunt de 5 edificis: casa
Lleó Morera de Domènech i Montaner, casa Mulleras d'Enric
Sagnier, casa Bonet de Marcel·lià Coquillat, casa Amatller de Puig
i Cadafalch i casa Batlló d'Antoni Gaudí.
42. Bibliografia
• Cartografia i món, https://cartografic.wordpress.com/tag/barcelona/
• Esdeveniments de Barcelona, http://goo.gl/bz4JbB
• Finestres de la memòria, http://finestresdelamemoria.org
• Cerdà, http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_23739348_1.pdf
• Les utopies socials i la construcció de la ciutat, http://goo.gl/RnWJ6j
