2. L’imperi romà
Fundació de Roma: 753 a.C.:
◦ Fundació històrica: Poblament d’un dels
set turons, el Palatí, al voltant del riu
Tíber.
3. L’imperi romà
◦ Fundació mitològica: Mite de Ròmul i Rem.
Inici del període de la Monarquia de
Roma
4. L’imperi romà
La ciutat de Roma i els seus territoris
van anar creixent per conquestes.
Cap al 270 a.C Roma dominava tota
la península itàlica.
5. L’imperi romà
Cap al 214 a.C, i en el marc de les
guerres púniques que enfrontaven a
romans i als cartaginesos d’Aníbal
Barca, els romans van ocupar la
península ibèrica.
6. L’imperi romà
L’arribada dels romans a la península
va començar a Empúries, antiga
colònia grega.
En poc temps van conquerir la meitat
de la península, tot expulsant els
cartaginesos.
La van anomenar Hispània, i la van
dividir
en
diferents
províncies.
Inicialment dues: Citerior i ulterior, i
després tres: Tarraconensis, baètica i
Lusitània.
10. Barcino
Abans dels romans, la zona de l’actual
Barcelona estava poblada pels íbers
Laietans. Tenien diferents poblats, el
més important a Montjuïc.
Els comerciants que hi arribaven a
vendre, anomenaven l’esplanada sota
els turons: “Bàrkeno”, en íber, “lloc de
l’esplanada”.
11. Barcino
Mites fundacionals:
◦ Uns relacionats amb Hèrcules, quan
després d’una tempesta perd les seves
naus.
La
novena
nau
(“barca
nonna”), Hèrcules la recuperà prop d’un
turó, Montjuïc. Als tripulants els agradà el
lloc, i amb Hèrcules hi van fundar una
ciutat amb el nom de la nau: Barca nona.
12. Barcino
Mites fundacionals:
◦ L’altre mite vincula la ciutat als
cartaginesos, cap al 230 a.C, a mans
d’Amílcar Barca, pare d’Aníbal. La ciutat
doncs agafa el nom del llinatge familiar:
Barkenon Nova
16. Barcino
La ciutat neix al voltant del Mons
Tàber, turó de l’actual barri gòtic de
Barcelona.
Es funda com la majoria de noves
ciutats romanes, a partir de la forma
que prenien els assentaments militars
(castrum)
19. Barcino
Urbanisme:
◦ Parts:
Cardo Maximus (N a S)
Decumanus Maximus(E a O) (origen etrusc)
Cardines i Decumani ( de l’intersecció d’ells en surt la
quadrícula, típica de les colònies gregues del sud
d’Itàlia, d’Hipòdam de Milet: planta hipodàmica)
Fòrum: cor de la ciutat, centre polític, comercial i
religiós.
Torres bastiones
Termes
Ager: Les terres dels voltants: repartides inicialment
entre veternas jubilats de l’exèrcit.
21. Barcino
Aqüeductes:
◦ L’aigua era una element bàsic.
◦ Dos aqüeductes abastien Barcino:
Un provinent del riu Besòs.
L’altre provinent de les aigïes de Collserola.
◦ El castelum aquae era el dipòsit que
recollia l’aigua i la redistribuia cap a tres
dipòsits més petits, i des d’ells, per
canonades de plom o d’obra, cap a les
fonts públiques o termes.
26. Barcino
Muralla:
◦
◦
◦
◦
◦
9 metres d’altura
Perímetre: 1270 metres
74 torres
4 portes (al centre de cada costat)
Al segle IV s’hi construí una nova muralla
adosada a l’antiga.
◦ Portes amb passos centrals pel trànsit
rodat, i laterals per viandants
◦ Intervalum: carrer que separava les cases i la
muralla i que donava la volta a tota la ciutat.
29. Barcino
Necròpolis:
◦ Com a tota ciutat romana, les vies
d’accés a la ciutat estaven envoltades
d’espais funeraris.
◦ Les
de
la
Plaça
Vil·la
de
Madrid, corresponien a gent d’origen
humil.
31. Barcino
Termes:
◦ Es trobaven al fòrum, construides al 125
d.C. per la família Minici Natal, molt
propera a l’emperador.
◦ Actualment sota la plaça Sant Miquel.
◦ Lloc d’oci i socialització per a famílies
patrícies o plebeus adinerats.
35. Barcino
Domus romana
◦ Parts:
Vestibulum: entrada principal
Atrium: Centre de la casa, cobert, excepte per la part
del compluvium, que donava llum i ventilació i deixava
caure l’aigua a l’impluvium, bassa que recollia l’aigua.
Tablinium. Situat darrera l’atri, despatx del pater
familias.
Cubicula: dormitoris
Tabernae: habitació exterior que es podia llogar com a
botiga.
Peristilium: jardí envoltat d’un porxo amb columnes.
Triclinium: menjador. Nom del moble que utilitzaven
oer jaure.
Cisterna: Espai per guardar aigua de la pluja.
42. Barcino
Economia:
◦ A l’ager:
Vi i cereals.
◦ Pesca i especialment les ostres.
◦ Ferro de les mines de Gavà i el gres de
Montjuïc, el material constructiu per a la
major part de les edificacions de Bàrcino.
◦ El comerç va ser un motor econòmic de la
ciutat. El Llobregat era una important via
de comunicació cap a l'interior.
43. Barcino
Dia a Dia:
◦ Gàrum: Salsa a base de peix, es posava a molts menjars.
S’obtenia del premsat amb sal de peixos, visceres de peix,
i altres restes d’animals marins, que s’adaobava durant
setmanes. També s’hi posaven herbes aromàtiques. Com
que els romans no feien servir sal, el garum donava gsut
als plats.
44. Barcino
Dia a Dia:
◦ Vi: Els romans produien raïm per menjarlo, però sobretot pel vi. A Barcino s’ha
trobat l’espai on es produia vi que
s’extreia de les vinyes properes.
45. Barcino
Dia a Dia:
◦ Triclinium: El triclinium era tant l’espai de
la domus destinat a menjar, com el moble
en el qual els seus participants
s’estiraven.
