Smart Classrooms. Los sistemas inteligentes: retos, oportunidades y riesgos ...
Projecte LingüíStic De Catalunya 2007
1. Projecte Lingüistic Plurilíngüe i multicultural Reflexions per a la difusió, l’aplicació i l’increment d'accions integrades per a i l’escola inclusiva i la cohesió social Neus Lorenzo i Galés 4 Juliol, 2007 (Jornades de Llengües Estrangeres, Lleida)
10. Què passarà en el futur? …2014 !!! incertesa dubte, inquietud Diàleg, debat, intercanvi d’opinions Suspicàcia, prevenció, enuig, por, agressivitat Construcció col·lectiva del coneixement Justificació: reptes en contínua transformació La millor manera de predir el futur, es inventar-lo. Alan Kay, pioner de la informàtica
11. Planificar l’accés a les llengües des de l’escola “ Planificar no significa saber quina decisió prendrè demà, sinó quina decisió he de prendre avui per aconseguir allò que vull per a demà” (Peter Drucker) Objectius: missió estructural, visió contextual, acció descentralitzada
12. Visió de futur Una escola i una societat plural, diversa i plurilingüe, amb una escolarització plena i arrelada, capaç d’ampliar les oportunitats i les expectatives d’educació integral per a tothom, en un món global que entengui la diversitat com una riquesa del patrimoni col·lectiu. Objectius: missió estructural, visió contextual, acció descentralitzada Cohesió Projecció
13.
14.
15. Resultats PISA 2005 (Incorporació d’avaluació de Matemàtiques) Context Socioeconòmic dels centres: segons ingresos familiars Resultats de Matemàtiques (PISA) Més afavorit Menys favorit Proposta: Millora de resultats educatius en els centres Objectius: missió estructural, visió contextual, acció descentralitzada Germany OECD average Finland Sweden Australia Spain
16.
17.
18. Discriminació social de resultats - dif. ingresos - dif. resultats - dif. ingresos + dif. resultats + dif. ingresos - dif. resultats + dif. ingresos + dif. Resultats equitat compensació elitisme desigualtat Zona d’equilibri alt Zona d’equilibri baix
19. Model de transformació sistèmica Alteració-Canvi-Reforma REALITAT Si no saps on vas mai arribaràs on vols anar Accions contextuals, descentralitzades, flexibles, coherents Planificació: efectivitat, eficiència i millora permanent Innovació planificada Transformació
20.
21. Planificació coherent 2008: Any Internacional del Diàleg Intercultural Planificació: efectivitat, eficiència i millora permanent Font: Adaptat del Servei de Cohesió Social, SGLiC, departament d’educació Entorn social i cultural (local, internacional…) Activitats de centre Gestió a l’aula
22.
23. Planificació integrada Escola inclusiva Escola oberta Ensenyament-aprenentatge Pla de llengües Concurs d’oratoria, El gust per la paraula Proj. Puntedu, El gust per la lectura Proograma d’Aprenentatge Permanent (Comenius, Grundtvig…) Pojecte e-tweening, Pla Innovació de llengües estrangeres, Punt .edu Font: Objectius específics de la SGLiC, Departament d’educació
24. Planificació per objectius: la doble mirada Els indis americans no veien els velams dels vaixells espanyols fins que estaven a la platja… Els mancava experiència prèvia, referent cognitiu i construcció mental d’aquesta realitat. Pla per tasques -Pla Experimental de Llengües estrangeres -Concurs d’Oratòria -Comenius… Pla per objectius : -Incorporar les llengües d’origen i familiars -Assolir el domini d’almenys una tercera llengua curricular (superar el monolingüisme) -Vertebrar la societat en la llengua d’escolarització
25. Desenvolupament: implicació, professionalitat i treball en equip ESTRATÈGIES Multilingüisme Font: Servei de cohesió social, SGLiC Aula Competències en llengua vehicular i llengües curriculars Centre Integració de les llengües d’origen/familiars Entorn Promoció i valoració del patrimoni lingüístic col·lectiu Promoure accions positives de comunicació i interacció presencial i no presencial Suport per a activitats orals, de teatre, de lectura… El gust per la paraula, el gust per la lectura... Difusió de m a t e r i a l s, a c t i v i t a t s, o r i e n t a c i o n s, Projectes de les TIC a les TAC Intervenció en TV, ràdio, webs, blogs... Escola virtual per a famílies Garantir la difusió d’activitats de formació en llengües pel professorat Català, Castellà Anglès, Francès, Italià, Alemany CLIL, Altres llengües Projectes de recerca i experimentació EuroComRom Projectes internacionals Mobilitat Comènius, EduRegio Mobilitat formativa, accions Mass Media P r o g r a m e s d e s e n s i b i l i t z a c i ó multilíngüe Garantir el domini i ús de la llengua d’escolarització per a l’ampliacíó d’expectatives personals, acadèmiques i laborals Català, llengua vehicular Català: convivència i mediació als centres i a la comunitat Programes d’integració de recursos per a la comunicació (TIC…) P r o j e c t e d e b i b l i o t e q u e s PuntEdu Programes de suport i seguiment per alumnat, les famílies i els entorns específics Educar per a la interculturalitat i el plurilingüisme de la societat Prioritat de les llengües curriculars Programes d’innovació i d’incorporació de llengües d’origen/familiar Català per a la vertebració lingüística d’arrelament Pla d’Acció Tutorial: Consciència de la riquesa lingüística col·lectiva Ampliar les oportunitats de l’alumnat vers el multilíngüisme en llengües curriculars Pla de millora de l’anglès per l’alumnat i el professorat Pla de Francès, d’Italià, d’Alemany Pla d’Innovació de Llengües Estrangeres Concurs oratòria, Oràtor d’estiu Associacions Bilaterals PAP,,, P r o g r a m a Europeu d’Aprenentatge per a tota la vida (PAP 2007-2010) Treballs i projectes en una segona llengua estrangera (AICLE) Agermanament internacional de localitats
26. El Pla de llengües, un projecte de flexibilització No tothom ho pot fer tot… ni tots poden fer el mateix… La diversitat és un patrimoni col·lectiu
27. Descentralització del Pla de Llengües Aplicació territorial flexible, diversificada, estratègica, coherent
30. Pla de Llengües del Departament d'Educació Reflexions per a la difusió, l’aplicació i l’increment d'actuacions de futur. Neus Lorenzo i Galés XII Jornades de Llengües Estrangeres de Lleida, 18 d’Abril, 2007
Hinweis der Redaktion
Cal plantejar-se que l’escola ha canviat la societat ha canviat les necessitats de formació, d’informació, de transformació les expectatives del nostere alumnat, les expectatives dels seus pares, de les famílies les eines, els recursos del professorat els objectius, el perquè de tot plegat, ha canviat I l’escola dóna un servei socialitzador i educatiu que té la societat forma part del constructe socioeconòmic de la estructura político administrativa del nostre país de les bases institucionals, les entitats de socialització del contexct estructuraol i cojuntural dels nens, les famílies La Planificació d’accions curriculars i estructurals forma part de les obligacions i responsabilitats del departament d’educació La planificació en resposta a l’estudi de necessitats L’ús assenyat dels recursos, la eficacia (bí) i eficiència (barat) El desenvolupament del Pla, però, és cosa de tots. De Responsabilitat De Professionalitat. L’avaluació, també, és una obligació essencial de tot el procés
l’anomenada Llei Moyano , que en 1857 havia establert a Espanya un primer sil·labus unificat de continguts, amb coneixements de llengua, matemàtiques, història i ciències aplicades. Representava una ampliació substancial comparat amb els exercicis de gramàtica i retòrica que dos mil anys abans havien posat les bases dels estudis formals, i que a l’edat Mitjana havien donat lloc al Trivium i el Quatrivium recollits en el famós vers que resumia el currículum de tota persona educada: “Lingua, Tropus, Ratio, Numerus, Tonus, Angulus, Astra”, és a dir llengua, dialèctica, lògica, aritmètica, cant, geometria, i astronomia . Laudio Moyano Samaniego, Ministre de Foment, fou lartífex de la llei dEducació més llogava dEspanya, La Ley de Instrucción Pública del 9 de setembre de 1957 (visiteu el text íntegre a: http://www.personal.us.es/alporu/historia/ley_moyano_texto.htm). De fet, lanomenada Llei Moyano venia a consagrar les bases dun sistema educatiu nacional que fou proposat en la Constitució de les Corts de Cadiz de 1812 iniciat, prengué cos amb el Reglamento de 1821, i es començà a definir en el Plan del Duque de Rivas de 1836 (http://www.filosofia.org/mfa/fae836a.htm) i en el Plan Pidal de 1845 (http://www.personal.us.es/alporu/historia/plan_pidal.htm). El coneixement clàssic de grecs i romans fou qüestionat per laparició del pensament cristià medieval, malgrat els esforços de personatges com Alcuino de York (conseller de Carlomagno), Boecio o Casiodoro per estimular centres destudi i de reflexió. El Trivium o arts liberals (dels homes lliures, en oposició a les arts servils) i el Quatrivium o els quatre camins formaven les set branques del coneixement profà, sovint embolcallat de misticisme i religiositat. El Trivium sassociava a les lloances a la Santíssima Trinitat i el Quatrivium als quatre rius del Paradís. En el món àrab i jueu, en canvi, incorporava estudis i pràctiques com ara la Medicina i lAlquimia o la química. Per aprofundir, visiteu lenciclopèdia Catòlica a : http://www.newadvent.org/cathen/01760a.htm També les obres: - Charles Blaich, Anne Bost, Ed Chan, e Richard Lynch (2004) Defining Liberal Arts Education. Center of Inquiry in the Liberal Arts. - Sister Miriam Joseph (2002) The Triviuum: The Liberal Arts of Logic, Grammar, and Rhetoric. Paul Dry Books. - - Brand Blanshard (1973) The Uses of a Liberal Education: And Other Talks to Students. Open Court. Les set arts libertals es representaven amb la síl·laba inicial inicial que cada matèria.En el Trivium: Gram., loquitur; Día, verba docet; Rhe, verba ministrat . Es a dir: la gramática, lingua o llengua; la dialéctica, tropus o figures; la retórica, ratio o raó;En el Quatrivium Mus., canit; Ar., numerat; Ge., ponderat; As., colit astra. És a dir: la aritmética, numerus o nombres; la geometría, angulus o ángles; lastronomía, astra astres; la música, tonus o cants.Per a una informació ràpida, visiteu: http://gl.wikipedia.org/wiki/Artes_liberais
És un tret biològic, social, cultural, (ontogènesi, filogènesi) És una percepció subjectiva (identificar, discernir, diferenciar) És una riquesa objectiva (hibridisme)