2. Definició, Períodes i Difusió
El gòtic el moviment artístic que es desenvolupa a l’Europa
Occidental als segles XII, XIII, XIV i a la primera meitat del XV.
El gòtic es divideix en tres períodes:
Període de formació (segona meitat s.XII): Es barregen trets
gòtics amb característiques romàniques. (=gòtic de
transició)
Període de plenitud (s.XIII i s.XIV): Màxim esplendor.
Període final (s.XV): augmenta extraordinàriament
l'ornamentació (=gòtic flamíger)
Difusió:
Va néixer a França des d’on es va difondre per Occident, on
es van aixecar edificis més alts i religiosos.
3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
És un art on es combinen temes religiosos i temes
profans -civils i domèstics- .
Reflexa els valors de la classe social burgesa, que
ajuda i rep el suport de la Monarquia, a les ciutats.
És un art essencialment urbà.
Té una finalitat decorativa més que didàctica.
Naturalisme: S’intenta representar la realitat d’una
manera proporcionada i tant realista com els fos
possible als artistes.
Obres de gran tamany; de dimensions monumentals.
5. Característiques de l’Arquitectura (I)
La Catedral gòtica:
L’edifici principal va ser la Catedral
També es van construir Esglésies i Monestirs i edificacions
d’Arquitectura civil com Palaus i Cases senyorials -per a
nobles i grans burgesos-, Ajuntaments -per al govern de la
ciutat- i Llotges -per als mercaders-.
Edificacions altes i de murs estrets.
Verticalitat: la catedral gòtica mostra sobretot línies
verticals. Desapareix l'horitzontalitat i l'alçada arriba a
extrems inconcebibles.
Molt il·luminades :Els interior s'il·luminen amb llums de
colors a través dels vitralls. També hi contribueixen a la
lluminositat els rosetons o rosasses (finestres circulars).
6. Característiques de l’Arquitectura (II)
(Segueix )
La planta va continuar sent, essencialment, de creu llatina
però es redueix la llargària del transsepte.
En algunes construccions va aparèixer la planta de 3 naus
longitudinals sense creuer.
Utilització d’un nou arc, més alt i lleuger, que rep el nom
d’apuntat o ogival.
Ús d’un nou tipus de volta que substitueix la volta de canó.
La volta de creueria: formada per la intersecció de 2 arcs
apuntats. El pes del sostre cau sobre els nervis i es projecta
sobre els pilars o columnes.
Per contenir la força de les voltes, als murs exteriors,
s’usaven un sistema d’arcbotants i de contraforts, que
repartien el pes.
7. (Segueix )
Com a decoració exterior es feien servir pinacles de forma
cònica o piramidal , fletxes , agulles i gàrgoles
La portalada gòtica tindrà els mateixos elements constructius i
decoratius que la romànica. Es diferenciarà per:
A)l’ús de l’arc ogival,
B)per l’amplitud i grandària de la porta d’entrada -apareixeran dues
portalades laterals , a banda i banda de la principal, que donaran pas a
les naus laterals.
C)per l’ús ocasional d’una rosassa amb vitralls , en lloc del timpà
D)per l’ús d’una superfície triangular que corona l’arquivolta i que rep el
nom de gablet.
Es mantindrà l’ús d’absís, absidioles, contraforts, claustres…
Els interiors estan poc decorats (capitells senzills).
Característiques de l’Arquitectura (III)
9. Estructura
esquelètica
formada per quatre
pilars units a quatre
arcs ogivals i dos
arcs ogivals que es
creuen en diagonal,
anomenats nervis.
El punt on es
creuen els nervis és
la clau de volta..
Volta de creueria
Volta de
creueria
nervis
pilars
clau de volta
arc ogival
11. Planta d’una catedral
o església gòtica
Forma de creu,però el
transepte no es nota tant
com en el romànic.
Façana occidental
Façana meridional
absis i absidioles
Torre campanar
Volta de creueria
pilar
transepte
creuer
Deambulatori o girola
14. Pinacle
•Element decoratiu que
corona el contrafort
Arcbotant o Arc boterell
•Arc exterior que des del
contrafort suporta part de la
façana de la nau central
Rosassa
•Gran obertura circular a la
façana principal recobert
amb vitralls, que permet
l’entrada de la llum per
il.luminar l’interior
Contrafort
•Mur que suporta part del
mur de les naus laterals i la
pressió dels arcs boterells
73. L’objectiu principal de l’escultura era essencialment decorar
les façanes de les esglésies i palaus.
A diferència del romànic, la finalitat didàctica està
menys present.
A partir del segle XIII, l’escultura gòtica es va fent més
naturalista (realisme en les representacions, sensació de
moviment i volum) i expressiva, trencant els esquemes de
rigidesa i esquematisme del romànic.
Continua depenent de l’arquitectura, però a partir del
segle XIV es fa més habitual l’escultura exempta,
independent de la construcció, en els interiors dels temples
–retaules- o en monuments de caràcter funerari.
Característiques de l’Escultura (I)
74. A partir del segle XIV, les obres escultòriques se signaran
per part dels autors.
Materials: Pedra, marbre, bronze i fusta policromada
Tipus:
Portalades
Capitells i Gàrgoles
Escultures exemptes
(independents de
l’edifici)
Característiques de l’Escultura (II)
1. Al Timpà
2. A les arquivoltes
3. Als Brancals
4. Al mainell
1. Per als retaules de les
esglésies
2. Monuments funeraris
75. Continua la temàtica religiosa.
Judicis finals.
Temes d’escenes bíbliques: Anunciació, Ascensió,
Nativitat.
Temes passionals.
Escultura funerària.
La mare de Déu i els apòstols
Representació de reis i nobles.
Creixent interès per la natura: vegetació i temes
naturals, animals.
Animals mitològics i fantàstics.
Característiques de l’Escultura (III)
76. Detall de la Verge del Mainell de
la portada de la Verge daurada
d’Amiens (1243)
Escultura amb la seva policromia
(projecció visual)
Escultura. Portalades (I)
CATEDRAL DE’AMIENS
77. Portada oest, porta esquerra,
brancal (1230-1260)
CATEDRAL DE REIMS
Escultura. Portalades (I)
78. Timpà “el judici final” a
Notre Dâme (París)
Timpà de Chartres
Brancal amb la Verge Blanca
de la Catedral de Lleó
79. Timpà de la portalada del Sarmental.
Catedral deBurgos
80.
81. Escultura. Capitells i Gàrgoles (II)
Picapedrer. Cap de bou Músic amb sac de gemecs. Soldat Cap humà amb doble cos d'au.
Ocell i un altre animal
Personatge barbat amb ales. Cap de monste orellut amb ales. Caïm i Abel. Adam i Eva treballant
Vegetació Personatge amb un ocell a la ma i cos
amb un segon cap d'animal
87. La pintura gòtica s’inicia a Itàlia al segle XIII. Els dos centres creatius
van ser Florència i Siena.
La burgesia es converteix en un dels clients principals de les obres
pictòriques i els pintors es comencen a organitzar en gremis.
La pintura serà l’art que més canviarà en el gòtic:
Realisme i minuciositat en les representacions.
Major naturalitat i expressivitat en els personatges: sensació de moviment i
cares que transmeten sentiments i emocions.
Colors brillants, daurats d’influència oriental.
Desapareix el resseguit amb línia negra i prenen importància les formes i els
colors.
S’estudia millor l’espai, incorporant la perspectiva, la llum i la degradació de
colors.
Introducció de fons i paisatges a les obres.
Característiques de la Pintura
88. Suports:
Pintures en fusta
Miniatures (pintures que il·lustren els llibres religiosos).
Tècniques:
S’introdueix la tècnica del tremp –amb clara d’ou. Sobre fusta.
S’introdueix la tècnica de l’oli –especialment a la pintura flamenca-
Motius:
Escenes bíbliques i dels evangelis i vides de sants.
La Crucifixió de Crist.
Escenes de la vida quotidiana.
A partir del segle XIV, els quadres se signaran per part dels autors:
Cimabue, Giotto, Van Der Weyden, Jan Van Eyck o El Bosch
Característiques de la Pintura (II)
a) Sobre taules –a l’altar darrera el
mossèn-. Apareixen els tríptics
b) Retaules als absis.
89. Mare de Déu de Sant Francesc
Els primers pintors: CIMABUE (1.240-1.302)
90. Mare de Déu amb nen
Els primers pintors: CIMABUE (1.240-1.302)
96. Diferents frescos de Giotto. A la cantonada
superior esquerra la “Fugida a Egipto”, en la
superior dreta el “Sant enterrament”, a
l’esquerra inferior “la Ressurrecció de Llàtzer”.
Capella Scrovegni, Padua. 1306.
100. JAN VAN EYCK (1390-1441)
“El Matrimoni Arnolfini”
101. Santa Margarida (pel
drac), patrona dels
naixements o Santa
Marta (per l’escombra)
patrona de la llar
Firma i data: “Johannes
de Eyck fuit hic 1434”
Giovanna Cenami.
Està embarassada
(però no van tenir
fills)
Gos, símbol de la
fidelitat
Sabates. Caminar
descalços és prova de la
celebració d’una cerimònia
religiosa. A més es creia
que caminar descalços
assegurava la fertilitat
Giovanni Arnolfini
Fruita de luxe,
taronges
Rosari, regal
habitual del nuvi a
la núvia
Llum amb una sola
espelma, símbol de
l’ull de Déu
Jan Van Eyck. Matrimoni Arnolfini.
Una cerimònia matrimonial. Un quadre ple de símbols
102. Estacions del
Via Crucis
Mirall convex. El quadre
representa una cerimònia
matrimonial que es podia
celebrar sense la presència de un
sacerdot. Bastava amb la
presència de dos testimonis que
es veuen reflectits en el mirall, a
més a més dels contraents. Un
dels testimonis va ser Jan Van
Eyck segons diu a dalt.
110. DICCIONARI
- Arcbotant: arc que transmet l’empenta de la volta
de creueria, de la nau central als contraforts.
-Arc ogival: Arc format per l'encreuament de dos
arcs de mig punt i que resulta una llança més o
menys apuntada.
- Contrafort: Pilar que fa cos amb un mur i li fa de
reforç.
111. - Pilar: element arquitectònic vertical, de suport,
aïllat i massís, sobre el qual descansa una volta,
una coberta o alguna altra càrrega.
- Pinacle: element arquitectònic terminal acabat
generalment en punta.
- Rosassa: Finestral circular vidrada, que es troba
generalment a la façana occidental de les esglésies,
a sobre de les portes.
-Retaule: Conjunt de taules pintades, que
generalment representen escenes religioses,
col·locat darrere l'altar.
112. - Taula: fusta plana i de poc gruix pintada, que
generalment representa escenes.
- Tremp: el més freqüent per pintar sobre fusta era
el tremp d’ou: 2 parts de rovell, 1 aigua i 2 parts
pigment . Utilitzat en la policromia dels retaules.
- Vitrall: Vidriera de colors d'alguns finestrals,
construïda segons un disseny o dibuix previ i
manegada generalment amb plom sobre un bastidor
metàl·lic.
-Volta de creueria: consisteix en el creuament
entre arcs apuntats que formen una estructura de
nervis Els panys que queden entre els arcs
s’omplen amb fines lloses de pedra
Trifori: Galeria estreta que se situa sobre les naus
laterals d'una església amb obertures sobre la nau
central. El conjunt d'aquestes obertures també rep
el nom de trifori.
