1. En memòria al meu germà, 5 Octubre 1969 – 21 Setembre 2005 Roger Miralles, una persona excepcional.
2.
3. Estimat Roger, estimat germà, T’escric quatre ratlles amb la certesa que no les llegiràs, però amb l’esperança que, d’alguna manera, sàpigues que t’estimo. Tinc tantes coses a dir-te, tantes converses i vivències pendents, al teu costat, que em dol només de pensar-ho.
4. Et duc al cor i a l’ànima. Et penso en cada moment important de la meva vida. I t’enyoro, ara més que mai. Trobo a faltar, molt especialment, el seu somriure, el so de la teva veu, les teves paraules. La teva mirada sincera i transparent, la teva manera de protegir-me i guiar-me per la vida.
5. Voldria haver-te dit molts més cops que t’estimo. Que ets un pilar fonamental de la meva existència. Que sense tu res no és el mateix. El món s’ha tornat més lleig i més fosc des que la teva llum no l'il·lumina. I d’això tot just avui, fa cinc anys.
6. Cinc anys des que vas prendre la terrible però encertada decisió. Tot un lustre des que vas demostrar a la societat, egoista, que encara hi ha gent que val la pena. Cinc anys han passat des que vas donar la teva vida per no esquinçar la de moltes altres famílies.
7. I en aquest temps, la resta, ens hem fet més grans. A casa tot hem après, en major o menor mesura, a caminar sense tu, incapacitats, com qui viu sense un braç o una cama. Del cop certer que s’endugué tota esperança, els pares no s’han refet.
8. I nosaltres tres, hem anat tirant, hem anat fent. T’has perdut els naixements de la Sofia, na Gala, la Clàudia i l’Aleix. Aquest darrer, el més petit, és el meu fill, el teu nebot. No saps tot el que hauria renunciat perquè el coneguessis... .
9. Per exprés desig meu, porta en el seu nom, compost, part de la teva essència. Digues-li homenatge, si vols, només va ser un petit gest per cridar que et penso cada segon que passa. Avui només volia agrair-te haver estat tan bon germà. Gràcies per haver-me fet millor persona. La teva germana petita que t’estima, Nerea. 21 Setembre 2010