Plató i la polis justa

1. Unitat 3: Què podem fer?
(política platònica 2)
La polis justa. La república.

2. Qüestions:

3. Intel·lectualisme polític
• L´obra de Plató no pot deslligar-se del temps que la va
veure nàixer. L´obra platònica és abans de tot una
meditació sobre el fracàs de la democràcia d´Atenes.
• Plató confessa a la Carta VII que fou la decepció que li
produí el mal funcionament de la política del seu temps
la que desvetllà la seva inclinació per la filosofia. Fou,
més concretament, el fet de la condemna a mort del seu
mestre Sòcrates.
• La seva obra, escrita en forma de diàleg, està dedicada a
la memòria del seu mestre. L´objectiu era construir a
través de la filosofia un ordre social que mai no afavorís
condemnes injustes com la que va patir Sòcrates.

4. Intel·lectualisme polític
• Plató portarà l´intel.lectualisme moral del seu
mestre fins a les seves conseqüències últimes. Com el seu
mestre, considerava que la causa de la crisi d´Atenes era
de caràcter moral: la ciutat recuperaria el seu prestigi si
els filòsofs, els savis, aconseguien el poder o les
autoritats es deixaven guiar pels consells de la filosofia.
• Segons Plató, el manteniment i la construcció d´un
ordre social just havia d´estar en mans d´aquells que
són coneixedors del significat de la paraula justícia, la
virtut superior. Només els filòsofs, per tant, podien
dictar les lleis més adequades per a la ciutat.
• (llegiu text Carta VII en
https://sites.google.com/site/cavernicoles/una-polis-justa )

5. Intel·lectualisme polític
• Argument analògic (la confiança en els experts).
• Aquest argument qüestionava el principi d´isonomia
política de la democràcia defensat per Protàgores.
• “Si ens embarquem en una nau tripulada per ignorants en l´art de la navegació, el
més segur és que acabem naufragant.
De la mateixa manera, no podem confiar la conducció de la nau de l´Estat, el govern
de la ciutat, aquells que desconeixen el que significa el bé polític.”
• Així com en l´àmbit de la tècnica cal cedir el
comandament als experts, en l´àmbit polític també: el
govern ha d´estar en mans de qui coneixen el Bé (la
justícia col·lectiva) i els mitjans per assolir-lo.

6. Intel·lectualisme polític
Intel·lectualisme moral
• Sòcrates Intel·lectualisme polític
• Només és virtuós i es
• Plató
comporta correctament qui
• Només pot governar amb
coneix la virtut, el bé.
justícia qui coneix la justícia.
Plató presentà la seva filosofia com el remei que podia salvar la
ciutat.
Amb la filosofia com a fonament del poder polític, el ciutadà quedà en
disposició d´aconseguir allò que la sofística no pogué donar-li: la
veritable perfecció moral.
La filosofia platònica neix com aaresposta aala crisi moral ii
La filosofia platònica neix com resposta la crisi moral
política que vivia la polis grega.
política que vivia la polis grega.

7. Moral, psicologia i política
• Aquesta reorganització interna
• Per instaurar l´ordre a la prenia com a base una psicologia
ciutat, calia abans la que dividia l´ànima en tres
reorganització moral dels tendències:
individus que la constituïen, és
1. tendència racional (raonament)
a dir, una reestructuració
2. tendència irascible (coratge)
interna dels ciutadans.
3. tendència apetitiva (desig)
Plató suposa que per naturalesa hi ha persones diferents que es
caracteritzen pel predomini relatiu del desig, el coratge o la raó en les
seves ànimes. Si es destina a la producció i consum de béns als
ciutadans en què predomina el desig, a la defensa i el manteniment de
l'ordre a aquells en què predomina el coratge i el govern a aquells en
els quals predomina el raonament, s'haurà fet un pas endavant
fonamental en l'establiment de la ciutat justa.

8. Moral, psicologia i política
• La tendència racional (la raó) és la
Aquestes tres tendències són anomenades
que impulsa l´ànima a retornar al
ànimes, a cada ànima li correspon un tipus
món espiritual del qual és
de virtut diferent:
originària.
• La tendència irascible (el coratge)
indueix l´ànima a posar en
pràctica accions temeràries, fins al
punt de posar en perill la pròpia Ànima racional prudència
existència. Ànima irascible fortalesa
Ànima apetitiva temprança
• La tendència apetitiva (el desig)
està lligada a les activitats
reproductives, fisiològiques i
productives de l´existència
humana.

9. Moral, psicologia i política
• La justícia individual, la • Si la justícia individual s
virtut suprema, s´aconseguirà ´aconsegueix quan la part
quan les tendències inferiors irracional se sotmet a la guia
de l´ànima quedin de la raó, la justícia
subordinades a la tendència col·lectiva, la justícia de la
superior, la racional. L ciutat, s´havia d´aconseguir
´harmonia de les tres virtuts quan els ciutadans millors, els
conduirà a la justícia. filòsofs, els que acostumen a
fer servir més la raó,
aconsegueixin el poder i
aquest fos respectat per la
resta de ciutadans.

10. Moral, psicologia i política
• Sòcrates com se sent incapaç
d´aportar cap argument
• Segons la psicologia platònica, en cada
ésser humà predomina un tipus d raonable, intenta justificar
´ànima o tendència de l´ànima. aquesta psicologia en un mite,
Aquesta creença explica la desigualtat el mite dels metalls, una
natural de les capacitats humanes que
mentida (una noble mentida).
podia ser el fonament d´una
estructuració social: uns han nascut
per a filòsofs, uns altres per a guerrers • La mentida només en alguns
i uns altres per a treballadors.
casos, quan està al servei d
• Però en què es fonamenta aquesta
´una finalitat més important
creença en la desigualtat natural (en aquest cas la construcció d
humana? Hi ha alguna prova lògica o ´una ciutat justa), li és al
empírica a partir de la qual pot filòsof, tot i que sembli
convèncer Sòcrates als seus
contradictori, legítim i útil fer-
interlocutors?
la servir (414 b-415d).

11. Moral, psicologia i política
Filòsof (or) governar
Mite dels metalls Guerrer (plata) Defensar la ciutat
• La psicologia que fonamenta la
jerarquització social està Treballador Tasques
fonamentada en una mentida (un (bronze) productives
mite)
• Principi de la noble mentida: la
mentida és acceptable si s´utilitza al • Llegiu el mite dels
servei d´un objectiu superior, la metalls en
justícia. (per exemple, està justificat
enganyar els enemics de la ciutat) https://sites.google.com/site/cavernicoles/una-polis-justa
• Les desigualtats no són heredables.
Les classes socials en la ciutat
perfecta no són tancades. Compareu el mite dels metalls amb el mite
• Una de les funcions importants dels de Prometeu en el Protàgores. Què intenta
filòsofs és supervisar la cria i la defensar cadascun dels mites?
selecció de les futures elits
governants (educació).

12. Moral, psicologia i política
• La justícia col·lectiva s
´aconseguirà quan cadascú
faci el que li és més propi.
Un cop assignats els sectors cívics a les persones corresponents, s´ha de cuidar
que cada sector exerceixi la seva funció adequadament. Els governants han de
manifestar el seu saber amb prudència (428d), els guerrers han de posar de
manifest el seu coratge de manera valerosa i no temerària (430 e), els productors
han de satisfer els seus desitjos amb temprança (432 a). Si cada sector s'ocupa
dels seus propis assumptes i els exerceix d'acord amb la seva virtut pròpia, llavors
el tot funcionarà harmònicament. Aquesta harmonia és la justícia (433 a, 434 b).

13. Moral, educació i política
• L´educació dins l´estat
• La justícia a la ciutat estarà
dissenyat per Plató tindrà com
assegurada quan tothom a objectiu fonamental l
accepti la funció que li ´enfortiment d´aquesta
correspon, el lloc social al que societat jerarquitzada.
la naturalesa li ha destinat.
• Cada individu, ateses les seves
• En el fons, la imatge de l´estat
capacitats innates, des d
no deixa d´ésser una imatge ´infant havia d´ésser educat
engrandida de l´ànima per a la futura funció social
individual humana i l´ànima que havia de desenvolupar.
individual una imatge a petita
• El mite de la caverna, per
escala de l´estat.
exemple, volia il·lustrar l
´educació especial que havia
de rebre el filòsof.

14. Moral, educació i política
• La pedagogia filosòfica estava
descrita com un procés en què
l´aspirant a filòsof de forma
gradual havia de preparar i
acostumar la seva ànima a la
contemplació dels objectes
més sublims: les idees.
• L´educació estava al servei d
´un sistema polític que
pretenia que els individus
acceptessin el lloc social que la
naturalesa i posteriorment la
societat els havia prefixat.

15. Com organitzar el rusc humà
• Ensenyament grec tradicional: Transmissió dels mites
elaborats per la poesia d´Homer i d´Hesíode. Aquests mites
donen una imatge negativa dels herois, que haurien de ser els
models de conducta, i dels déus, sovint responsables de
comportaments violents i immorals. En un moment de la República,
concretament en el llibre X, justifica l´expulsió dels poetes de la
societat justa, perquè la poesia és l´activitat que més s´oposa als
principis bàsics de la seva filosofia: la paraula poètica s´adreça a les
passions en comptes de la raó i promou comportaments
extremadament allunyats al ideal moral que propugna la filosofia
platònica. (veure pàgina 46 del llibre)

16. Com organitzar el rusc humà
• Ensenyament sofista: Transmissió d
´estratègies i metodologies útils per a l
´aconsecució de l´èxit davant els tribunals i les
assemblees (la matèria més important és la
Retòrica). El comportament del deixeble del
sofista s´acomodarà millor a les decisions
promogudes per la utilitat egoista que no pas a
les que depenen de la veritat.

17. Com organitzar el rusc humà
• Ensenyament platònic: Fonamentat en una
teoria psicològica segons la qual els individus
neixen amb unes tendències congènites que són
el punt de partida d´una educació orientada a la
classificació dels individus en tres classes socials
ben diferenciades i separades, cadascuna
obligada a complir unes funcions específiques
amb les que s´assegura la perpetuació i el
funcionament harmònic i just del grup social.

18. Com organitzar el rusc humà
• Aquest ensenyament desenvolupa un pla d
´estudis ajustat als diferents moments en què es
divideix el procés dialèctic explicitat per Plató al
mite de la caverna i la metàfora de la línia. L
´objectiu final és formar una classe dirigent
(guardians-filòsofs-reis) que no identifiqui el
poder amb interessos personals, compromesa i
fidel exclusivament als interessos comuns,
generals del col·lectiu.

19. Com organitzar el rusc humà
psicologia educació moral política
Plató distingeix Potencia i El control i l´ús Tot això té com a
tres tipus canalitza les tres adequat de objectiu la
humans a partir tendències d cadascuna de les classificació dels
de les tres ´acord amb les tendències ciutadans en tres
tendències necessitats de la expressa tres classes socials.
innates societat perfecta. formes diferents
dominants en el de virtut.
seu
comportament
(mite dels
metalls).
La justícia col·lectiva és el resultat del treball harmònic existent entre
aquestes quatre vessants.

20. FORMACIÓ EDAT CLASSE PART MATÈRIES OBJECTIUS
SOCIAL DIALÈCTICA
Formació de la part
sensible de l´ànima
CARÀCTER FINS ALS 20 TOTES LES 1i2 MÚSICA
ANYS CLASSES
EDUCACIÓ SOCIALS Formació de la part
GENERAL EDUCACIÓ
irascible de l´ànima:
disciplina corporal,
FÍSICA higiene i dieta
saludable
3 MATEMÀTIQUES Preparació per a
20 –30 anys
la Dialèctica
30-35 anys Preparació per a
3 la contemplació
de la idea de Bé
35 anys GUARDIANS 4 Contemplació de
INTEL·LIGÈNCIA
la idea de Bé
EDUCACIÓ 5 Preparació per al
SUPERIOR A partir dels
retorn al fons de
35 anys DIALÈCTICA la caverna.
Servei al
col·lectiu
50 anys Només aquells Guiar a la
guardians que 5 societat segons el
han sobreviscut i model de la idea
han destacat en la de Bé
seva tasca socials (transformar-la,
i filosòfica millorar-la,
moralitzar-la)