2. A partir del segle XVIII es començà a traslladar a la força un important nombre d’habitants de l’Àfrica cap a les colònies del Nou Món per esclavitzar-los. És important entendre que la música és el que va unir individus separats que en molts casos no es podien comunicar verbalment (dialectes diferents, llengües diferents...). Tot i que les formes musicals fossin diferents entre una tribu i una altra, tots els elements esmentats eren comuns i entre ells el més important era el RITME.
3.
4.
5.
6. Les worksongs Work song: cançó de treball. En general, es basa en la repetició de frases, sovint en dialectes africans. El ritme és constant, sovint fet amb les eines de treball (pic, pala, falç…) que faran la funció d’instrument de percussió, i la melodia és simple, carregada de força interpretativa per tal de fer més acceptable el treball dur.
7.
8. Espiritual negre o gospel: cançó col·lectiva religiosa. El diumenge era el dia que imposadament els esclaus negres no treballaven i es reunien en grup. L’església era el pretext perfecte d’unió i comunió real d’un poble que feia i encara fa misses llarguíssimes basades en la música constant. Sovint els primers espirituals eren cançons dels «blancs», molt més ritmades i canviades a sonoritats diferents. Música basada en el cos: mans, peus i veu. El temps és mitjà i ràpid.
9.
10.
11. La concentració més gran d’esclaus es formà al Sud dels Estats Units. Quan s’abolí l’esclavitud (1865, amb la 13a esmena a la Constitució dels EUA), molta gent de color va anar a viure a Nova Orleans, una gran ciutat amb un port comercial i militar molt important, amb un barri portuari, anomenat Storyville, on era relativament fàcil trobar feina. La possibilitat de comprar alguns instruments de segona mà va fer aparèixer moltes bandes musicals, que sovint competien entre elles pels carrers en unes desfilades plenes de ball i ritme.
12.
13.
14. L' estil Nova Orleans A imitació de les bandes de carrer, i tot incorporant els elements rítmics i sonors del blues, el gospel, el ragtime..., es va començar a gestar una música basada en instruments de banda: trompeta, trombó, tuba, clarinet, bombo, caixa…Aquest estil de música va començar a agradar molt als blancs, que la copiaren i la començaren a fer seva amb el nom de Dixieland. La única diferència era el nom i el color de la pell dels músics!
