Sistema nerviós i drogues

1. Relació i coordinacióhumanes I. 3r ESO

2. 1. Conèixer quins són els sistemes de coordinació i relació del nostre cos. 2. Distingir entre el control nerviós i el control hormonal. 3. Reconèixer els diversos nivells d’integració nerviosa. 4. Entendre com funciona el sistema nerviós. 5. Conèixer les principals malalties relacionades amb el sistema nerviós 7. Analitzar les conseqüències personals i socials que es deriven del consum de drogues. 8. Estudiar el valor llindar en la percepció d’un estímul. OBJECTIUS

3. Estudi dels sistemes de coordinació i relació. Distinció entre el sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric i comprensió de com funcionen. Anàlisi del sistema endocrí: quines glàndules el formen, quines hormones actuen i com funciona. Reconeixement de malalties del sistema endocrí i del sistema nerviós. Anàlisi de l’actuació dels diferents mecanismes de coordinació i les funcions respectives. Interpretació de dibuixos anatòmics i esquemes de causa i efecte. Anàlisi de problemes senzills amb l’ús de bucles de retroalimentació i diagrames de flux. Consciència dels efectes perjudicials del consum de drogues. Apreciació del grau de complexitat de la relació i la coordinació CONTINGUTS

4. a) Identificar els dos sistemes involucrats en la coordinació i la relació en el cos humà, i explicar la funció que exerceixen. b) Distingir entre el control hormonal i el control nerviós, i saber com es coordinen els dos sistemes. c) Reconèixer els diversos elements que intervenen en la coordinació. d) Descriure les cèl·lules del sistema nerviós i definir l’impuls nerviós. e) Descriure anatòmicament els òrgans del sistema nerviós central i del sistema nerviós perifèric, i explicar-ne les funcions. f) Explicar els actes voluntaris i els actes reflexos. g) Relacionar les alteracions més freqüents del sistema nerviós. h) Identificar els efectes perjudicials de determinades conductes, com el consumde drogues, l’estrès i les pressions dels mitjans. CRITERIS D’AVALUACIÓ

5. SISTEMA NERVIÓS

7. Què són les drogues? Són substàncies químiques que poden produir diverses alteracions en l’organisme, principalment sobre el sistema nerviós, i que en molts casos causen trastornsmolt greus a l’individu que les pren i a la societat en conjunt. La via d’entrada al cosés molt diversa, ja que tant pot ser peringestió de pastilles o líquids, comper inhalació o injecció de substàncies,entre d’altres. Què és la síndrome d’abstinència? Vulgarment anomenada «mono», és una sensació d’un profund malestar físic (vòmits, suor, tremolor, etc.) i psíquic (tristesa, ansietat, por, nerviosisme, etc.), que les persones addictes presenten quan no consumeixen la droga de la qual són dependents. És especialment greuen el cas de l’heroïna, però aquests símptomes apareixen amb qualsevol droga; fins i tot, com ja saps, el tabac causa síndrome d’abstinència. Què és l’addicció? Es coneix vulgarment com a «estar enganxat». Una persona addicta és una persona «enganxada». L’addicció és la necessitat imperiosa de consumir una determinada droga i que es manifesta al cap de poc temps de començar a consumir-la. També es coneix com a dependència. L’addicció pot arribar a ser tan extrema que alguns drogoaddictes declaren que només viuen per aconseguir la droga, tot i que la volen deixar. En molts casos, aquestes persones ho perden tot, fins i tot la família, i, el que és més important, el control de la seva vida. Un addicte és una persona que necessita ajuda. Preguntes i respostes sobre les drogues

8. Què és la dependència física? És la necessitat que presenta una persona addicta de prendre una determinada dosi de droga per evitar el malestar físic que li produeix el fet de no prendre-la. Què anomenem dependència psíquica? És la necessitat que presenta una persona addicta de prendre sovint una determinada dosi de droga per aconseguir els efectes plaents que proporciona aquesta droga en l’organisme i, a més, alleujar els efectes desagradables que li produeix el fet de no prendre-la. Què és la tolerància? És l’adaptació de l’organisme a la droga, de tal manera que la persona addicta necessita incrementar progressivament el consum de droga per obtenir els mateixos efectes. L’addicte entra en una espiral de consum molt difícil de trencar.

9. Pel que fa a les sinapsis, els botons sinàptics secreten unes substàncies anomenades neurotransmissors, que s’alliberen a l’espai sinàptic. A continuació, el neurotransmissor actua sobre el receptor de la membrana de la neurona postsinàptica. Els neurotransmissors més importants són els següents: – Substància P. – Encefalines i endorfines. Alguns botons sinàptics alliberen neurotransmissors inhibidors que deprimeixen l’activitat de la neurona. NEUROTRANSMISSORS EXCITADORS • Acetilcolina. • Noradrenalina. • Adrenalina. • Àcid glutàmic. NEUROTRANSMISSORS INHIBIDORS • Àcid gamma-aminobutíric (GABA). • Glicina. • Dopamina. • Serotonina. DADES SORPRENENTS

10. PREGUNTES