1. MARTA RAMÍREZ,VICTORIA PORTEIRO 4TB.

2. Manuel de Pedrolo Manuel de Pedrolo començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic i llegit sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la seva mort les seves fermes conviccions ideològiques, convertint-se en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es va mostrar especialment crític amb els partits polítics catalans.

3. BIOGRAFIA Manuel de Pedrolo (l'Aranyó 1918 - Barcelona, 1990). Manuel de Pedrolo neix a l'Aranyó (la Segarra), l'any 1918, en una família de propietaris rurals procedents de Cervera que s'havia traslladat a l'Aranyó per dificultats econòmiques en la gestió de les seves terrres. Ofre de mare,passa la infantesa a Tàrrega, on el seu pare era el president d'Acció Catalana, i estudia el batxillerat a l'escola dels escolapis i els acaba a Barcelona on s'havia traslladat el 1935. Inicia estudis de Medicina, que no va continuar.Va ser un militant de la CNT, participa en la Guerra Civil on després de bastant temps el destinen a Valladolid on escriu la seva primera novel·la, inèdita i qualificada per ell mateix "de molt dolenta". Des del primer moment escriu en català, llengua que manté en tota la seva prolífica obra, a pesar de la censura que pateix i les dificultats per publicar que té en els primers anys. De tota manera, aconsegueix, gràcies a la seva constància i capacitat de creació, ser el narrador més llegit de la postguerra.Després de fer diversos oficis retorna a Barcelona a l'any 1946 ja cassat amb Josefina Fabregat, que era una noia obrera,(La família d'ell s'havia negat rodonament a acceptar la seva tria,esperaven una pubilla, que els refés l'economia i estigués a l'"alçada" de tota la seva titulació nobiliària).Allà a Barcelona comença a escriure amb regularitat.

4. Es guanya la vida treballant en una oficina d'informació i amb feines editorials: assessor literari, corrector i traductor i poc temps desprès té una filla,Adelais.

5. Més tard, trobarà la manera de sobreviure amb dues dedicacions que li donaran més satisfaccions i li permetran de tenir temps per llegir i escriure, treballa a l'editorial Albor, de Ferran Canyameras, on fa de tot, sobretot de "negre" literari: traduccions no firmades, textos d'encàrrec escrits amb pseudònim. I també fa de detectiu privat: seguiments, entrevistes i informes que destaquen per la seva precisió i una bona percepció psicològica. Hi ha dos temes importantíssims en el seu pensament que van tenir la seva traducció adient en els seus escrits: l'alliberament de la dona i l'independentisme d'esquerres dels Països Catalans. Comença a escruire incansablement sobre actuacions concretes del govern espanyol i sobre la política del govern de la Generalitat, amb el qual serà molt crític.La vida retirada que duïa sempre s'accentuava encara més,només acceptava entrevistes si parlen de la independència de Catalunya. Cap diari, cap revista, cap emissora de ràdio, i encara menys la televisió catalana.Pedrolo, que estimava intensament el seu país, no veia que la nova democràcia avancés cap a l'alliberament ple que ell volia i decepcionat per la situació va anar entrant en una profunda depressió.La seva obra, cada vegada més complexa, ja no tenia aquell acolliment que havia tingut,i a la universitat ja no s'estudiava. Deixa d'escriure novel.les i redactarà un Diari on continua exposant les seves idees, inserint petits contes o poemes i ens fa testimonis de la seva malaltia que durarà més d'un any i acabarà sent definitiva.Va morir el 26 de juny de 1990, als setanta-dos anys.

6. LA NOVEL·LA DETECTIVESCA La literatura anglesa,és la primera potència mundial de la novel·la detectivesca. La novel·la detectivesca és el gènere novel·lístic centrat en la investigació d'un delicte, generalment l'assassinat, per part d'un protagonista (sovint individual), un "detectiu", que pot ser, bàsicament, un simple afeccionat, un professional de caire privat o un funcionari policial. La novel·la detectivesca és un dels grans gèneres que conformen la novel·la de gènere i constitueix una de les lectures de major èxit popular.Així doncs, i atès que en aquest gènere sovint hom anomena detectiu tot investigador de crims (afeccionat, civil professional o policia), emprem novel·la detectivesca com a terme genèric amb què designar tot el gènere, el lector habitual del gènere sap de sobres que aquesta definició és purament académica perquè els models actuals de la novel·la dita policíaca o de sèrie negra o thriller comprèn un camp molt més ampli i unes formes molt més variades.

8. Qui cristal·litzarà les característiques definitòries de la novel·la-enigma fins a dur-la a la maduresa serà Arthur Conan Doyle,amb el seu Sherlock Holmes,tal vegada el personatge de ficció més cèlebre de la literatura mundial, sempre acompanyat del fidel doctor Watson,tot i que la seva segona obra,El gos dels Baskerville va reflectir més l'eperit d'aquest génere.En quant a escriptors més relevants d'aquest mateix génere cal nombrar a Agatha Mary Clarissa Miller Christie,que ha estat segurament, l'escriptora anglesa de novel·les de misteri més important i innovadora. A catalunya un dels escriptors més importants de la novel·la dectetivesca va ser MANUEL DE PEDROLO. Literat avantguardista alhora apassionat de la novel·la de gènere i militant incansable per la normalització de la lectura en català. En el camp específic de la novel·la detectivesca publica L'inspector arriba tard (1960), Joc brut (1965) i Mossegar-se la cua (1968) i fa nombroses traduccions.

9. SUBGÈNERES DE LA NOVEL·LA DETECTIVESCA Els subgèneres principals de la novel·la detectivesca són els següents: * Novel·la-enigma : tracta el crim com a misteri a resoldre, la qual cosa permet desplegar les dots excepcionals de l'investigador, més o menys excèntric, en general; d'aquesta manera, el centre d'interès és la investigació en si, per damunt del crim. Sovint es desenvolupa en ambients sofisticats de classe alta i tendeix a retratar el crim com a incident aïllat i estrictament individual, mer parèntesi en un statu quo immutable i bàsicament just. * Novel·la policíaca : protagonitzada per funcionaris de la policia, en retrata els procediments. * Novel·la negra: de voluntat realista i sovint crítica, no defuig els aspectes sòrdids del crim i el tracta com a símptoma de la societat que el fa possible.