Presentació de Ana Ruiz i Dario Guirado de 1r de BAT A d’introducció a la unitat "Salut i malaltia" de CMC curs 2011-2012

1. Ana Ruiz
Darío Guirado

2. L’Organització Mundial de la Salut
(OMS) defineix la salut com un estat
de complet benestar físic, mental i
social, i no sols com l’absència de
malaltia.
La malaltia es pot definir com la
pèrdua transitòria o permanent del
benestar físic, psíquic o social.

3. La qualitat de vida es defineix com el seu grau de benestar, felicitat i satisfacció, que li
permet actuar i sentir la vida de manera positiva.
Un dels principals indicadors és l’esperança de vida, que és una estimació de la
mitjana d’anys que viuria un grup de persones nascudes en un any.

4. La salut està sotmesa a una sèrie de malalties, agressions i riscos que poden tenir
origen en diferents àmbits: l’ambient, l’organisme, els hàbits, l’entorn sociocultural…

5. Agressions ambientals físiques
• Radiacions ionitzants. Forma de energia que pot provocar canvies en les nostres cèl·lules.
• Sorolls. Pot provocar alteracions en el son i el comportament, així com una pèrdua auditiva.
• Variacions de temperatura. Les altes temperatures amb un excés d’humitat impedeixen l’evaporació de la
suor i la refrigeració que això suposa, pot ser letal. En el fred extrem també causa lesions.
Agressions ambientals químiques
• Contaminació de l’aire. Les activitats humanes modifiquen la composició de l’aire amb compostos que
afecten la salut.
• Contaminació dels aliments. Ingerir aliments contaminats pot tenir efectes negatius sobre la salut, tant a
curt termini com a llarg termini.

6. Les malalties infeccioses són aquelles causades per microorganismes: bacteris, virus
protozous i fongs. Els que ens poden causar malalties s’anomenen microorganismes
patògens.
- Els bacteris fabriquen toxines que es reparteixen a través de la sang i causen símptomes més greus
de la malaltia.
- Els virus en sortir de la cèl·lula, la destrueixen o bé l’afebleixen. La destrucció de les cèl·lules causa
la malaltia.
- Encara que sols unes vint espècies de protozous causen malalties en l’ésser humà, una quarta part
de la humanitat n’està afectada.
- Els fongs no acostumen a causar malalties en individus sans, sinó en els pacients que ja estan
afeblits per una altra malaltia.

7. Perquè aparegui una malaltia infecciosa, el microorganisme patogen ha d’entrar en el nostre cos.
Això passa de diverses maneres:
• Per contacte directe. El microorganisme passa d’una persona malalta a una altra de sana.
• Per mitjà de l’aigua. S’esdevé si l’aigua està contaminada per femta de persones o d’animals.
• Per mitjà dels aliments. Les fruites i les verdures es poden contaminar si es reguen amb aigua contaminada.
La carn i els ous es poden contaminar quan es manipulen de maner inadequada.
•Per mitjà d’animals. Els animals que poden transmetre malalties s’anomenen vectors. Un exemple: els
mosquits.

8. • Mecanismes inespecífics de defensa. Ens defensen davant de qualsevol
infecció.
• Mecanismes específics de defensa. Van dirigits contra cada
microorganisme concret que entri en contacte amb nosaltres. SISTEMA IMMUNITARI
Mecanismes inespecífics
• La pell. És una barrera infranquejable llevat que hi hagi una ferida.
• Les mucoses. Són els epitelis que recobreixen les cavitats corporals. Estan recoberts de moc i de
secrecions que destrueixen els microorganismes.
• La inflamació. És una resposta de l’organisme davant els microorganismes. La zona s’envermelleix,
s’infla, augmenta la seva temperatura i fa mal.
Mecanismes específics: el sistema immunitari
El component més important del sistema immunitari són els limfòcits:
1. Els limfòcits B i els anticossos: els anticossos són unes proteïnes que s’uneixen als antígens. Els
produeixen els limfòcits B. Els microorganismes queden coberts d’anticossos a fi que altres globus
blancs els destrueixin.
2. Els limfòcits T: reconeixen les proteïnes que un virus deixa quan infecta una cèl·lula i destrueixen les
cèl·lules en què es troben. També regulen el funcionament d’elements del sistema immunitari, però
són clau en la defensa de l’organisme.

9. Les infeccions bacterianes es tracten amb antibiòtics (substàncies que resulten
tòxiques per als bacteris).
El primer antibiòtic que es va descobrir va ser la penicil·lina. La va descobrir Alexander
Fleming el 1928 i va suposar una revolució en la medicina.
Avui dia hi ha antibiòtics per gairebé tots els tipus de bacteris.

10. Tractament contra malalties causades per protozous i fongs
Per al tractament de les malalties de les infeccions per protozous i fongs es fan servir,
respectivament, antiprotozoaris i fungicides. No són tan efectius com els antibiòtics i poden
resultar una mica tòxics per a les persones.
Tractament contra malalties causades per virus
És el nostre propi organisme el que ha de vèncer la infecció i eliminar el virus. En els últims anys
s’han desenvolupat fàrmacs eficaços contra alguns virus concrets, com el VIH, que causa la sida.
Aquests medicaments s’anomenen antivirals o antivírics.
Les vacunes
Les vacunes tenen l’objectiu d’immunitzar les persones contra una sèrie de microorganismes
patògens. Per fer-ho, s’injecta aquell mateix microorganisme, sigui mort o afeblit, o fins i tot
fragments.

11. Què és un tumor?
Un tumor és qualsevol alteració dels teixits que produeix un augment de volum. La major part dels tumors
són tumors beingnes. Són aquells que creixen localment, és a dir, es queden en el lloc en què s’han format,
ja que les seves cèl·lules no es desplacen.
Tumors malignes: el càncer
Un tumor maligne és aquell les cèl·lules del qual es poden desplaçar des del lloc inicial del tumor per
fer nous tumors en altres parts del cos. El càncer, que n’és un exemple, és una de les principals
causes de mort.

12. El tractament del càncer
• Cirurgia. Consisteix en l’extirpació de la massa tumoral. Cal extirpar tot el tumor perquè sigui efectiva.
• Radioteràpia. Consisteix en la utilització de radiacions per destruir les cèl·lules canceroses. La radiació
també danya els teixits normals.
• Quimioteràpia. Consisteix en l’administració de fàrmacs que causen la mort de les cèl·lules canceroses.
Aquests fàrmacs també afecten les cèl·lules normals.
• Tractaments hormonals. Consisteixen en la utilització de fàrmacs que contraresten els efectes de les
hormones que alguns càncers requereixen.
• Immunoteràpia. Consisteix en l’ús d’agents que reforcin el sistema immunitari, que s’encarregaria
d’eliminar el tumor.

13. En aquesta categoria s’inclou un ampli grup de trastorns. Les dues malalties més freqüents
dins d’aquest grup són la diabetis i l’obesitat.
Diabetis mellitus
És una malaltia crònica que es produeix per la deficiència total o parcial d’insulina, una hormona que
controla la concentració de la glucosa a la sang.
El tractament es basa en una dieta equilibrada, a fer exercici físic i a fer servir fàrmacs.
Obesitat
Es defineix com un excés de greix corporal que pot estar causat per múltiples factors: hereditaris, endocrins,
metabòlics o ambientals.
Les seves complicacions són importants i poden posar en risc la vida d’una persona. En aquest cas s’ha de
realitzar una intervenció quirúrgica a fi de resoldre el problema.

14. MALALTIES CARDIOVASCULARS
Què són les malalties cardiovasculars?
Són les malalties del cor i
dels vasos sanguinis. Les
més freqüents són: L’infart
de miocardi i l’accident
cerebrovascular.

15. Infart de miocardi: Es produeix
perquè una part del múscul cardíac
es queda sense aportament de
sang, normalment per oclusió de les
artèries coronàries que l’irriguen.
Accident cerebrovascular:
S’esdevé quan s’interromp el reg
sanguini d’una part del cervell,
normalment perquè un coàgul
obstrueix una artèria cerebral

16. Factors de risc de les malalties cardiovasculars
-Factors de risc no modificables: edat avançada, sexe masculí
o antecedents de malaltia cardiovascular en familiars propers.
-Factors de risc modificables: consum de tabac, hipertensió
arterial, diabetis, valors alts de colesterol a la sang, dieta
inadequada, sedentarisme, obesitat, estrès, ús d’anticonceptius
hormonals...

17. MALALTIES DE L’APARELL RESPIRATORI
L’aparell respiratori intervé en
l’intercanvi de gasos, que consisteix a
prendre oxigen i expulsar diòxid de
carboni. Les malalties pulmonars són
trastorns d’aquesta funció, existeixen
dos molt greus però la que més
destaca es el càncer de pulmó.

18. -Malaltia pulmonar obstructiva: -Malaltia pulmonar restrictiva:
A causa de l’estrenyiment o l’obstrucció
A causa de la pèrdua d’elasticitat dels
de les vies respiratòries disminueix el
pulmons disminueix el volum total d’aire
volum d’aire exhalat.
que contenen.

19. MALALTIES MENTALS
Els problemes de salut mental inclouen canvis en el pensament, l’estat d’ànim o el
comportament, quan aquets canvis són greus s’anomenen malalties mentals.
Esquizofrènia: És una malaltia greu en la qual el pacient veu distorsionada de manera
important la seva facultat de raonar i les seves percepcions.
Trastorns d’ansietat: És un grup de trastorns que tenen en comú una por o un temor
intensos .
Depressió: Tristesa excessiva i un desinterès en activitats lúdiques.
Anorèxia nerviosa: La persona està massa prima, però pensa que està molt grassa o que
s’engreixarà molt si menja amb normalitat, per això es nega a menjar o pren menys
calories de les que necessita.
Bulímia: Presenta episodis de menjar desmesuradament que van seguits de sentiments
de culpa, per la qual cosa intenta eliminar el que s’ha menjat.

20. Síndrome de dèficit d’atenció i hiperactivitat: Es diagnostica en nens amb problemes
en el control de l’energia i d’atenció. S’obliden del que han de fer, es distreuen
fàcilment, són molt inquiets i parlen massa.
Trastorns de la personalitat: Són diversos trastorns que es caracteritzen per patrons
rígids i no apropiats de comportament.
Demència: Consisteix en la pèrdua progressiva de les capacitats mentals,
fonamentalment la memòria.

21. El tractament de les malalties mentals
Avui dia hi ha tractaments efectius per a les malalties mentals. Hi ha nombrosos
tractaments farmacològics i psicològics que, juntament amb estratègies d’autoajuda i
el suport de la comunitat, permeten que els malalts mentals es curin del tot o, si més
no, experimentin una millora. Tots nosaltres també podem ajudar a contribuir en
aquesta millora, com?
-Tractar a la gent amb malalties mentals amb respecte i dignitat, sense discriminar-la.
- No etiquetar la gent pel seu diagnòstic.

22. Conductes addictives
La majoria de les definicions sobre el que és una adicció se centren en l’abús de
substàncies, també conegut com a drogodependència o drogoaddicció.
- Una persona pateix un trastorn per abús quan el seu ús interfereix amb la vida normal i
les activitats diàries d’aquella persona.
- Hi ha una dependència quan la persona passa la major part del temps en activitats
relacionades amb obtenir i consumir la droga.
- Els símptomes d’abstinència apareixen quan es deixa de consumir la substància, i són
específics per a cada droga.

23. Les drogues
Una droga és tota substància que, introduïda en l’organisme, és
capaç de produir canvis en el cervell que comporten alteracions del
comportament, condueixen a processos d’abús i dependència i
provoquen un impuls irreprimible a prendre la substància, sigui per
obtenir-ne els efectes o per evitar el malestar de l’abstinència.

24. Es classifiquen en tres grups, segons els seus efectes:
- Depressores del sistema nerviós: Produeixen somnolència, alentiment de les
reaccions i reducció de les freqüències cardíaca i respiratòria.
- Estimulants del sistema nerviós: Fan augmentar l’atenció, redueixen la son,
proporcionen una sensació de major rendiment físic i mental i fan perdre la
gana.
- Pertorbadores del sistema nerviós: Alteren les funcions psíquiques bàsiques,
de manera que dificulten la concentració, l’atenció, el raonament i la memòria i
alteren les percepcions.

25. EL DIAGNÒSTIC DE LES MALALTIES
Fases del diagnòstic
1- Entrevista clínica o anamnesi: El professional de la salut interroga el
pacient per recollir una sèrie de dades que pugin ser útils per al diagnòstic.
2- Exploració física: Consisteix en la recollida d’informació per mitjà dels
sentits, fonamentalment, la vista, l’oïda i el tacte.
3- Exploracions complementàries: Són diverses proves que sol·licita el
metge, el resultat de les quals pot confirmar o no els diagnòstics que
prèviament el metge ha sospitat després de l’entrevista i l’exploració del
malalt.

26. La història clínica
La història clínica és un document que es va elaborant al llarg del temps en la relació
entre el metge i el pacient on es recullen dades d’aquest, la seva evolució, el seu
tractament i la seva evolució.
Exploracions complementàries més utilitzades
Anàlisi de sang: aquesta prova
diagnòstica consisteix a extreure
sang del pacient per fer-ne una
anàlisi de diversos paràmetres. Es
fa servir per al diagnòstic de
múltiples malalties, per al control
rutinari de l’estat de salut i abans i
desprès d’una operació quirúrgica.

27. Tècniques de diagnòstic per imatge
Es tracta de diverses tècniques que ens permeten obtenir imatges dels òrgans interns del cos.
Cada una d’aquestes tècniques és més adequada per a certs usos i té uns riscos determinats
que el metge avalua.
Tècniques de registre de l’activitat elèctrica
Electrocardiograma (EEC): Registra de manera gràfica l’activitat elèctrica de la musculatura del
cor.
Electroencefalograma (EEG): Registra l’activitat elèctrica de les neurones del cervell.
Electromiograma (EMG): Registra l’activitat elèctrica dels músculs i de les fibres nervioses.

28. TRACTAMENT DE MALALTIES : FARMACS I MEDICAMENTS
Els medicaments són aquells productes que fem servir per guarir, alleujar, prevenir o
diagnosticar una malaltia. Els medicaments contenen un fàrmac o més d’un, que són les
substàncies que fan que els medicaments tingui les seves propietats.

29. Com actuen els fàrmacs
Els fàrmacs són capaços d’unir-se a algunes molècules que hi ha a l’interior de l’organisme,
anomenades receptors. Aquestes molècules solen ser proteïnes, i les seves funcions es
modifiquen quan els fàrmacs s’hi uneixen. Des que un fàrmac entra en el nostre organisme fins
que arriba als seus receptors ha de travessar diverses barreres.

30. TRACTAMENT DE MALALTIES: CIRUGIA
Què és un tractament quirúrgic
El terme tractament quirúrgic es molt ampli. Podem classificar-lo com a cirurgia major i
cirurgia menor:
Cirurgia major: per la seva importància i la seva complexitat podria donar lloc a complicacions
serioses després de la intervenció.
Cirurgia menor: inclou aquelles intervencions senzilles, de curta durada, que es realitzen en
teixits superficials i accessibles.

31. Els riscos de la cirurgia
En una intervenció quirúrgica hi ha riscos. Alguns són deguts al mateix estat del pacient.
D’altres, en canvi, són deguts a la cirurgia i a l’anestesia.