5. INTRODUCCIÓ
1. Destinataris/àries
Aquest curs de llengua catalana de nivell Bàsic 2 va adreçat a aquelles persones adultes que
volen començar a usar la llengua catalana en contextos comunicatius que demanen un
domini bàsic de la llengua.
2. Metodologia
Aquest llibre de text utilitza una metodologia basada en l’enfocament comunicatiu per tas-
ques, d’acord amb el programa de nivell Bàsic de la Secretaria de Política Lingüística de la
Generalitat de Catalunya.
Entenem per tasques aquelles activitats que recreen situacions comunicatives reals en què l’a-
lumnat ha d’interactuar en llengua catalana amb els companys i companyes de classe per
aconseguir un objectiu.
Els parlants d’una llengua entenen, parlen, llegeixen i escriuen de forma indistinta durant
l’acte comunicatiu, segons quin sigui el seu objectiu. Per tant en aquest llibre de text no tre-
ballem les habilitats lingüístiques per separat, sinó de forma integrada a les tasques. El fet que
es posi èmfasi en una habilitat o en una altra depèn exclusivament del que hagi de fer l’a-
lumnat per aconseguir l’objectiu comunicatiu.
Aquest plantejament també ens porta a la conclusió que en un llibre de text basat en un enfo-
cament comunicatiu per tasques no són absolutament necessaris materials audiovisuals adap-
tats als coneixements de l’alumnat. El nostre objectiu consisteix a aconseguir que la com-
prensió, la parla, la lectura i l’escriptura s’adquireixin simultàniament i progressiva a partir de
la interacció en contextos comunicatius reals. Es pretén, en definitiva, que l’alumnat cons-
trueixi la seva competència comunicativa per mitjà de la reflexió sobre els paral·lelismes i les
diferències respecte de la seva llengua primera, per mitjà dels coneixements i les habilitats de
les persones amb qui interactuï i, evidentment, per mitjà del guiatge i dels referents que pugui
aportar el professorat. Els textos orals i escrits que qualsevol parlant d’una llengua utilitza com
a font de documentació per comunicar-se (pàgines web, ràdio, televisió, revistes, fullets...)
també seran de gran utilitat en determinades tasques per aconseguir aquest objectiu.
A més, els exponents lingüístics i els continguts gramaticals i lèxics estan treballats en aquest lli-
bre des d’un punt de vista purament funcional, mai com un objectiu en si mateixos. Que es
treballi un contingut en una unitat concreta i d’una manera determinada depèn exclusivament
de l’ús comunicatiu que n’ha de fer l’alumnat per aconseguir el seu objectiu en una tasca.
3. Les tasques
Cada unitat consta sempre d’una diagnosi inicial en què s’anuncia l’objectiu comunicatiu de la
unitat; de tres tasques intermèdies en què l’alumnat es prepara per aconseguir l’objectiu comu-
nicatiu i, finalment, de la tasca final, en què s’assoleix l’objectiu mitjançant els recursos adquirits.
5
6. L’objectiu comunicatiu de les tasques s’ha d’assolir en la majoria dels casos treballant junta-
ment en grup, la qual cosa incentiva l’alumnat a utilitzar la llengua per exposar i fer valer, si
és el cas, el seu punt de vista. En altres casos l’alumnat ha d’interactuar individualment amb
els altres membres de la classe per resoldre la tasca i fins i tot pot assumir determinats rols
quan el context comunicatiu ho demani.
Quan es portin a terme les tasques a classe el professorat ha de deixar interactuar l’alumnat
lliurement. Simultàniament, però, ha de guiar-lo individualment i col·lectiva, li ha de facilitar
quan sigui necessari els recursos perquè pugui assolir l’objectiu de la tasca i ha de solucionar
els conflictes que puguin sorgir pel fet d’interactuar en un context comunicatiu real. Finalment
ha d’actuar com el model lingüístic de referència de l’alumnat i ha d’ajudar-lo a adquirir els
coneixements lingüístics necessaris en cada tasca. A la guia de les tasques que segueix aques-
ta introducció s’especifica tot el que el professorat ha de tenir en compte perquè aquestes es
desenvolupin adequadament.
4. Els exponents lingüístics
Per portar a terme les tasques, l’alumnat ha de conèixer i utilitzar tota una sèrie d’exponents
lingüístics concrets, que trobareu especificats en cada tasca.
La selecció d’aquests exponents lingüístics s’ha dut a terme a partir de les necessitats expres-
sives que té qualsevol persona catalanoparlant en un context comunicatiu semblant al de la
tasca. Aquesta llista no pretén ser en cap cas exhaustiva i, per tant, cal que el professorat
fomenti i incentivi la capacitat comunicativa de l’alumnat i, alhora, l’ajudi a discriminar entre
els exponents lingüístics adequats al context i els que no ho siguin.
La manera de treballar els exponents lingüístics pot ser molt diversa i variada. Actualment hi
ha molt de material a l’abast del professorat per practicar-los. Nosaltres recomanem de crear
situacions comunicatives fictícies a l’aula en què calgui usar aquests exponents lingüístics de
forma contextualitzada i, alhora, controlada.
De totes maneres volem cridar l’atenció al professorat una vegada més en el fet que l’objec-
tiu de les tasques no és que l’alumnat reprodueixi aquests exponents, sinó que sàpiga asso-
lir l’objectiu comunicatiu plantejat. Els exponents lingüístics, per tant, són una eina més al
seu abast que l’ajudaran a assolir-lo de manera més fàcil. D’aquí que ens hàgim limitat a pre-
sentar-ne una llista.
5. La teoria i els exercicis de gramàtica i lèxic
Els exponents lingüístics de cada tasca presenten en la majoria dels casos particularitats gra-
maticals i lèxiques. El fet de treballar-les per mitjà d’explicacions teòriques i exercicis de pràc-
tica pot ajudar l’alumnat a fer-lo conscient de les regularitats existents i, així, facilitar la uti-
lització d’exponents nous adequats al context comunicatiu o bé l’aplicació en contextos
comunicatius diferents dels que ja s’han treballat.
Si a les tasques l’alumnat acostuma a treballar en grup, hem dissenyat les explicacions teòri-
ques i els exercicis de gramàtica i de lèxic perquè se segueixi el mateix sistema. En aquests
casos la funció del professorat serà guiar l’alumnat a deduir les respostes correctes per mitjà
6
7. del contacte personal que aquest darrer hagi pogut tenir amb la llengua catalana, per mitjà
de la comparació amb la seva llengua materna sigui o no propera al català o per mitjà de
deduccions lògiques a partir de la competència lingüística en llengua catalana que adquirei-
xi a mesura que avanci el curs. En aquest sentit és interessant de fomentar que l’alumnat
pugui també prendre el rol del professorat per ajudar la resta de companys en algun con-
tingut determinat. Tanmateix, cal que el professorat faci sempre les explicacions i els aclari-
ments que siguin necessaris per ajudar a comprendre i aplicar els continguts.
6. El material d’aula
El material d’aula consisteix en un conjunt de làmines en què es reprodueixen de forma aug-
mentada algunes de les imatges que s’utilitzen al llibre de text per treballar el lèxic més
significatiu del curs. El professorat pot utilitzar-les per treballar a l’aula aquest vocabulari amb
l’alumnat d’una forma més gràfica. Nosaltres, a més, recomanem de penjar-les a l’aula durant
la unitat o durant tot el curs, si hi ha la possibilitat, perquè l’alumnat pugui consultar-les pel
seu compte sempre que necessiti recordar una paraula. Aquestes làmines també poden ser
d’utilitat al professorat i a l’alumnat per repassar vocabulari en cursos més avançats.
7. L’avaluació
En aquest llibre de text també hem incorporat elements avaluatius que permeten a l’alum-
nat d’organitzar-se l’aprenentatge i fer-ne un seguiment.
Cada unitat comença amb la diagnosi, que serveix perquè l’alumnat conegui els continguts
de la unitat i valori quins coneixements previs en té per així poder-se organitzar de forma
més adequada i profitosa.
Al final de les tasques 1, 2 i 3 hem inclòs sempre un altre punt d’avaluació perquè l’alumnat
reflexioni sobre si el seu aprenentatge durant la tasca ha estat adequat i sigui conscient de
quines mancances té abans de continuar.
Cada unitat es clou amb un punt d’avaluació final, en què es motiva l’alumnat a autoavaluar-
se sobre el seu progrés i sobre les dificultats i mancances que té. L’objectiu d’aquest darrer
punt és, evidentment, que l’alumnat sigui conscient dels seus progressos i resolgui les man-
cances detectades abans de passar a la unitat següent.
Per la seva part, el professorat ha d’explicar per a què serveixen aquests punts d’avaluació,
ha de motivar l’alumnat a utilitzar-los, ha de fer-lo conscient dels avantatges de convertir-se
en aprenent autònom que sap regular el seu procés d’aprenentatge i, finalment, ha de com-
provar que aquestes autoavaluacions es corresponen amb les seves apreciacions sobre el pro-
grés d’aprenentatge de cadascun dels alumnes de classe.
En definitiva, aquest llibre de text pretén que l’alumnat adult de nivell B2 comenci a usar din-
tre de les seves possibilitats la llengua catalana en contextos comunicatius bàsics i, alhora, vol
fer-lo conscient de la necessitat de perfeccionar aquest aprenentatge fins a esdevenir un cata-
lanoparlant o una catalanoparlant capaç de comunicar-se de forma autònoma i conviure en
català amb els ciutadans i les ciutadanes que l’envolten.
7
8. UNITAT 1
LA NOSTRA EMPRESA
Diagnosi (pàgina 7)
En aquesta unitat, l’alumnat haurà de treballar en grup per constituir una empresa, però
també haurà d’actuar individualment per fer reivindicacions laborals que l’afectin directa-
ment dintre de l’empresa. Ara bé, el professorat ha d’evitar que les discussions s’allarguin in-
necessàriament.
Per tal que les decisions de cada grup siguin interessants per a la resta de la classe, l’alumnat
ha de tenir clar des del començament de la unitat que l’objectiu final és establir un acord de
col·laboració amb alguna altra empresa.
Tasca 1: Muntem l’empresa (pàgina 8)
Objectiu: constituir una empresa i decidir-ne el nom.
Desenvolupament de la tasca:
És molt important que el professorat participi en les presentacions del primer dia de classe per
així poder formar grups en què els membres tinguin unes mateixes afinitats laborals.
L’alumnat, per exemple, pot muntar empreses com una botiga, una empresa de neteja, una
empresa de publicitat, un restaurant, una oficina d’assegurances, etc. Qualsevol negoci en què
calguin 5 o 6 persones per fer-lo funcionar serà adequat.
Si no hi hagués afinitats laborals entre els membres de la classe, es pot demanar a alguns alumnes
que assumeixin un rol determinat. En cas que l’alumnat estigui mancat d’idees, el professorat
haurà de facilitar-los-en.
Cloeu la tasca fent que diversos alumnes expliquin a la resta de la classe a què es dedica la se-
va empresa i que presentin els membres que la formen.
El document que trobareu a continuació és per donar importància a la constitució de l’empresa,
donar realisme a l’activitat i familiaritzar l’alumnat amb el llenguatge administratiu i laboral.
Feu-ne una fotocòpia per a cada grup i ajudeu els alumnes a completar-lo.
8
9. DOCUMENT DE CONSTITUCIÓ D’EMPRESA
Dades de l’empresa
Nom:
Activitat econòmica de l’empresa:
Adreça:
Municipi:
Codi postal:
Telèfon:
NIF:
Plantilla de l’empresa:
Membres constitutius
Nom Cognoms DNI Nacionalitat
Les persones sotasignants certifiquen la certesa de les dades referents a l’empresa que con-
stitueixen i es comprometen a treballar plegats durant la unitat 1 del nivell Bàsic 2 per por-
tar a terme aquest projecte.
, d de
Signatures
9
10. Tasca 2: Les condicions laborals (pàgines 9-10)
Objectiu: arribar a acords sobre l’organigrama de l’empresa, el sou, l’horari i les vacances.
Desenvolupament de la tasca:
L’alumnat ha de treballar en grup. Cal que el professorat faciliti idees a l’alumnat sobre les pos-
sibilitats d’organització laboral (jerarquitzada o no jerarquitzada). En aquest sentit, caldria
proposar un model poc o gens jerarquitzat per tal de fomentar que l’alumnat treballi en igual-
tat de condicions i amb el mateix poder decisori, faci la tasca que faci dintre de l’empresa. Per
fomentar aquesta idea cal recordar als membres de cada grup que tots i totes són membres
fundadors i que, per tant, tenen llibertat d’opinió i de decisió encara que no ocupin un lloc
de comandament.
Pel que fa al sou, els horaris i les vacances, cal seguir el mateix criteri que acabem d’exposar,
sempre que els serveis que ha d’oferir l’empresa no quedin desatesos.
Cal cloure la tasca amb la posada en comú que es proposa a la tasca. També cal ressaltar les
semblances entre empreses perquè l’alumnat vagi pensant possibles acords de col·laboració.
Tasca 3: Què hauré de fer a la feina? (pàgina 11)
Objectiu: arribar a acords en la distribució de les feines que haurà de fer cada membre de l’em-
presa durant la jornada laboral.
Desenvolupament de la tasca:
Cada membre del grup ha d’exposar les activitats que voldrà dur a terme a l’empresa i arri-
bar a acords amb la resta de membres del grup quan hi hagi alguna activitat coincident.
Aquestes activitats han d’estar relacionades amb el lloc de treball assignat a la tasca 2.
El professorat només ha d’intervenir quan hi hagi discrepàncies que podrien allargar la tasca
innecessàriament.
També cal dir a l’alumnat que la descripció d’aquestes tasques no ha de ser excessivament
minuciosa, sinó que es tracta d’expressar les preferències de cadascú en aquest sentit i fer-les
compatibles amb les de la resta.
Cal cloure la tasca amb la posada en comú. El professorat pot intervenir-hi per ressaltar les sem-
blances i la compatibilitat entre les empreses de classe.
10
11. Tasca final: Voldreu treballar amb nosaltres? (pàgina 12)
Desenvolupament de la tasca:
Tal com s’especifica a la tasca, primer s’han de reunir els membres de cada empresa per de-
cidir quin projecte de col·laboració volen dur a terme.
En cas que l’alumnat estigui mancat d’idees proposeu-los projectes del tipus següent:
• Subministrament de béns i productes
• Anàlisi de la producció
• Reformes al local de l’empresa
• Disseny de la imatge corporativa
Per dur a terme la tasca cal que el grup es divideixi en dos. Uns hauran d’atendre les propostes
que les altres empreses volen fer-los i els altres faran la proposta a una altra empresa.
Abans d’iniciar les reunions, expliqueu als alumnes el protocol que cal seguir:
• Exposició del projecte
• Plantejament de dubtes i preguntes
• Aclariment de dubtes i preguntes
Estigueu atents al funcionament de les reunions per tal que hi intervinguin tots els alumnes.
Cal evitar que les persones amb més recursos lingüístics monopolitzin els torns de paraula.
Cal cloure la tasca fent la posada en comú i signant l’acord de col·laboració que trobareu a
continuació. Ajudeu els grups a emplenar-lo.
11
12. ACORD DE COL·LABORACIÓ ENTRE
i
, d de 200
REUNITS:
Per part de l’empresa :
1.
2.
3.
4.
5.
I per part de l’empresa :
1.
2.
3.
4.
5.
ACORDEN:
1.
2.
3.
I, en prova de conformitat, signen aquest document per duplicat.
(Signatures)
12
13. GRAMÀTICA
1. Els numerals (pàgina 13)
Completa i recorda-te’n
100 200 300
cent dos-cents tres-cents
400 500 600
quatre-cents cinc-cents sis-cents
700 800 900
set-cents vuit-cents nou-cents
1.000 2.000 3.000
mil dos mil tres mil
1.000.000 2.000.000 3.000.000
un milió dos milions tres milions
Ara practica-ho
L’any 2004, a Catalunya es van signar (751) set-cents cinquanta-un convenis col·lectius que pre-
veien un augment salarial mitjà del 3,06%. Aquests convenis van afectar (1.766.670) un mi-
lió set-cents seixanta-sis mil sis-cents setanta treballadors dels sectors de l’agricultura, la indús-
tria, la construcció i les empreses de serveis. El col·lectiu més nombrós és el dels treballadors
del sector serveis, en el qual l’any 2004 treballaven (1.073.426) un milió setanta-tres mil qua-
tre-centes vint-i-sis persones. A l’Estat espanyol, el total de convenis col·lectius pactats va ser
de (4.182) quatre mil cent vuitanta-dos i van afectar la xifra de (7.800.582) set milions vuit-cents
mil cinc-cents vuitanta-dos empleats, dels quals (3.774.005) tres milions set-cents setanta-qua-
tre mil cinc treballaven al sector serveis i (2.351.405) dos milions tres-cents cinquanta-un mil qua-
tre-cents cinc, a la indústria. En aquest cas, l’augment salarial mitjà va ser del 2,96%.
2. El pronom hi (pàgina 14)
Completa i recorda-te’n
–I tu encara treballes en aquella fàbrica de Martorell?
–Ui, no! Ja no hi treballo!
13
14. Ara practica-ho
Jo ø he treballat molts anys en una bugaderia industrial, però ara ja no hi treballo. En canvi, la
Simona fa més de cinc anys que hi treballa. Diu que fa moltes hores però que el sou està bé.
Ara treballo en una empresa de neteja. Cada dimarts i cada dijous ø vaig a unes oficines a nete-
jar. És pesat perquè hi he de ser a les sis del matí. Ah! I algun dissabte també hi vaig. I em paguen
hores extra, eh? Els altres dies de la setmana netejo les aules d’un col·legi. Al matí no hi tre-
ballo perquè fan classes i, per tant, hi he d’anar a les cinc de la tarda.
3. El pronom atributiu ho (pàgina 15)
Completa i recorda-te’n
–Un bon dependent ha de ser amable i aquest noi ho sembla!
Ara practica-ho
Per al nou restaurant necessito dos cambrers, però han de ser persones amables i també es-
pavilades. L’Eric ho sembla, però a vegades ø és massa seriós. En canvi, la Paula no ø és gens
tímida, però sempre ø està distreta. Ah! I han de ser puntuals. L’Eric ho és. També he de con-
tractar un maître responsable. El Santi ho és. Sí, crec que ø serà un bon maître. A la cuina ne-
cessito gent creativa. El Marc no ho és gens, però ø és molt treballador. L’Eduard sí que ho és.
L’altre dia va fer un plat espectacular. Segur que formen un bon equip. És clar que no sé si el
Marc està gaire interessat a canviar de feina. Almenys no ho sembla. Li hauré d’oferir un bon
sou. Si aconsegueixo un bon equip, serem un gran restaurant. I tant que ho serem!
4. El present dels verbs irregulars en -ndre (pàgina 16)
Completa i recorda-te’n
–Jo treballo en una sabateria i (atendre) atenc la clientela.
atendre
jo atenc
tu atens
ell, ella, vostè atén
nosaltres atenem
vosaltres ateneu
ells, elles, vostès atenen
14
15. Ara practica-ho
Jo sóc encarregada en una botiga on (vendre) venem roba per a dona i també per a home. Es-
tà sonant el telèfon! Que no el sentiu? Rosa, (respondre) respons el telèfon, si us plau? Com
que arribo molt puntual, primer de tot (encendre) encenc els llums de l’aparador. Una mica
més tard arriben els dependents i les dependentes, que (atendre) atenen la clientela. Ei! Mar-
ta i Lola, (prendre) preneu nota dels models que ja no tenim en estoc per fer la comanda, oi?
A la botiga hi treballen, a més, la Marta, la Rosa, el Bernat i la Lola. Ah! I la Ingrid, que és no-
va però (aprendre) aprèn molt de pressa.
5. El present dels verbs d’opinió (pàgina 17)
Completa i recorda-te’n
–Jo (pensar) penso que el Manel serà un bon dependent! A mi (semblar) em sembla que és el
candidat ideal!
–Sí, però jo (creure) crec que és una mica tímid. No (trobar) trobes?
semblar pensar
a mi em sembla jo penso
a tu et sembla tu penses
a ell, ella, vostè li sembla ell, ella, vostè pensa
a nosaltres ens sembla nosaltres pensem
a vosaltres us sembla vosaltres penseu
a ells, elles, vostès els sembla ells, elles, vostès pensen
trobar creure
jo trobo jo crec
tu trobes tu creus
ell, ella, vostè troba ell, ella, vostè creu
nosaltres trobem nosaltres creiem
vosaltres trobeu vosaltres creieu
ells, elles, vostès troben ells, elles, vostès creuen
Ara practica-ho
–Jo (creure) crec que el Miquel serà un bon dependent! No (trobar) trobes, Marisa?
–A mi (semblar) em sembla que és un xicot molt amable, però el cap de vendes (pensar) pen-
sa que li falta empenta. I vosaltres què (creure) creieu?
15
16. –Nosaltres ho hem estat comentant i (semblar) ens sembla que no és el millor candidat. Vos-
altres que coneixeu el Paco no (trobar) trobeu que és molt més dinàmic?
–Sí, és veritat! Però tant la Rosa com jo (pensar) pensem que el Miquel té una gran formació
en màrqueting. A més, a tots els venedors (semblar) els sembla que és un bon company de feina.
–Enric, tu tens l’última paraula. Qui (creure) creus que és el millor candidat?
6. El futur dels verbs en -ar i en -ir (pàgina 18)
Completa i recorda-te’n
–Avui comencem a treballar al supermercat. Jo (cobrar) cobraré a la caixa!
–I jo (repartir) repartiré les comandes a domicili!
cobrar repartir
jo cobraré jo repartiré
tu cobraràs tu repartiràs
ell, ella, vostè cobrarà ell, ella, vostè repartirà
nosaltres cobrarem nosaltres repartirem
vosaltres cobrareu vosaltres repartireu
ells, elles, vostès cobraran ells, elles, vostès repartiran
Ara practica-ho
Demà obrim el supermercat i tothom ha de saber quina és la seva feina. L’Helena (despatxar)
despatxarà a la peixateria i el Paco i la Maria (encarregar-se) s’encarregaran de la carnisseria i
la xarcuteria. Raquel i Mihaela, vosaltres (cobrar) cobrareu els clients a la caixa i els (oferir) oferireu
el servei de repartiment a domicili. Tu, Miquel, (fer) faràs les comandes i (reposar) reposaràs
els productes. Ah! I si cal (substituir) substituiràs la Mihaela i la Raquel. El Ramon i el Paco (repar-
tir) repartiran els encàrrecs a domicili, però només el Paco (conduir) conduirà la furgoneta, perquè
fa més anys que té carnet de conduir. Estic segur que tots junts (treballar) treballarem com un
equip i que (complir) complirem amb la nostra feina. Recordeu que us (exigir) exigiré puntu-
alitat. Ah! Jo, com que sóc l’encarregat, (manar) manaré.
7. El futur dels verbs en -er i en -re (pàgines 19)
Completa i recorda-te’n
–Jo de gran (ser) seré pintor!
–D’acord, però (aprendre) aprendràs a no embrutar les parets, oi?
16
17. ser aprendre
jo seré jo aprendré
tu seràs tu aprendràs
ell, ella, vostè serà ell, ella, vostè aprendrà
nosaltres serem nosaltres aprendrem
vosaltres sereu vosaltres aprendreu
ells, elles, vostès seran ells, elles, vostès aprendran
Ara practica-ho
Després d’un mes de vacances, demà tots nosaltres (reprendre) reprendrem la feina a la pastis-
seria. Tu, Remei, (respondre) respondràs el telèfon. Ja saps que per al cap de setmana tenim
molts encàrrecs. Enric i Pep, (ser) sereu puntuals, no? A primera hora han d’estar enllestits els
croissants i les ensaïmades. Jo (atendre) atendré els clients i l’Anna (ser) serà l’encarregada d’em-
bolicar els pastissos. Ja sabeu que hi ha dos xavals nous a l’obrador, però segur que de segui-
da (aprendre) aprendran com funcionen els forns.
8. El futur dels verbs irregulars voler i poder (pàgina 20)
Completa i recorda-te’n
–Isabel, (voler) voldràs escombrar la botiga abans de plegar?
–D’acord, però demà (poder) podré plegar una mica abans?
voler poder
jo voldré jo podré
tu voldràs tu podràs
ell, ella, vostè voldrà ell, ella, vostè podrà
nosaltres voldrem nosaltres podrem
vosaltres voldreu vosaltres podreu
ells, elles, vostès voldran ells, elles, vostès podran
Ara practica-ho
–Maria, quan (voler) voldràs fer vacances aquest any?
–M’agradaria fer-les el mes de juliol. Quan les (voler) voldran fer les altres companyes?
–Ui, a l’agost, segur!
–Però, si m’he de quedar sola a la botiga, no sé si tota sola (poder) podré ocupar-me de tot.
–No pateixis! Segur que l’Anna també (voler) voldrà fer vacances al juliol i entre totes dues
(poder) podreu atendre els clients i portar els comptes. A l’agost no arriba gènere nou!
–Perfecte! I a la tarda (poder) podrem obrir a les sis en lloc d’obrir a les cinc? És que, amb la
calor que fa, no ve ningú tan aviat.
–Ja en parlarem.
17
18. 9. El present i el futur de la perífrasi d’obligació (pàgines 21-22)
Completa i recorda-te’n
–Vinga, que tenim molta feina! Avui hem de netejar els vidres.
–Doncs si no tenim temps de netejar les aules haurem de fer-ho demà.
present del verb haver futur del verb haver
jo he de netejar jo hauré de netejar
tu has de netejar tu hauràs de netejar
ell, ella, vostè ha de netejar ell, ella, vostè haurà de netejar
nosaltres hem de netejar nosaltres haurem de netejar
vosaltres heu de netejar vosaltres haureu de netejar
ells, elles, vostès han de netejar ells, elles, vostès hauran de netejar
Ara practica-ho
Pep, avui has d’escombrar i fregar el terra del restaurant. Si no tens temps de netejar les
copes, ho hauràs de fer demà. Vosaltres, Luisa i Marc, heu de netejar els vidres i demà haureu
de treure la pols de les ampolles. La Maria no us podrà ajudar perquè avui ha de netejar les
neveres i demà haurà d’encarregar-se de fer el menú. On són el Santi i el Rashid? No es recor-
den que han d’anar a la bugaderia a buscar les estovalles i els tovallons nets? I demà a primera
hora hauran de parar les taules, perquè tenim una reserva al migdia. Jo no tinc temps d’aju-
dar-vos perquè he de repassar la comptabilitat i demà hauré d’atendre els proveïdors. Vinga,
tots a la feina! Avui hem d’enllestir-ho tot.
Completa i recorda-te’n
–Just el dia que inaugurem la botiga arribeu tard. Que no sabeu que cal arribar puntual? A par-
tir d’ara, caldrà treballar fort si volem que el negoci funcioni!
present del verb caldre futur del verb caldre
cal arribar puntual caldrà arribar puntual
Ara practica-ho
A veure, nois! Tenim molta feina! Per començar, cal descarregar les totxanes del camió. També
cal tallar rajoles per començar a enrajolar els lavabos. Ah! I cal fer les regates, que demà vénen
els electricistes. La setmana vinent, caldrà enguixar les parets. I també caldrà posar el sòcol.
18
19. 10. El present de la perífrasi de probabilitat (pàgina 23)
Completa i recorda-te’n
–Tu fas de forner? Ui, suposo que deu ser molt pesat treballar de nit, oi?
deure
jo dec ser
tu deus ser
ell, ella, vostè deu ser
nosaltres devem ser
vosaltres deveu ser
ells, elles, vostès deuen ser
Ara practica-ho
Hola! Jo sóc nou i començo avui a treballar. Tu deus ser l’encarregada, no? Molt de gust! Ui,
vosaltres deveu ser els peixaters, vestits amb davantals i botes d’aigua. Ah! Aquelles noies
deuen ser les caixeres i aquell xaval vestit de blanc deu ser el carnisser. Però suposo que devem
ser més gent treballant aquí, no? Bé, ja ens anirem coneixent! Per on començo? Jo dec ser el
reposador, oi? Doncs au, a la feina!
19
20. LÈXIC
1. Els oficis (pàgina 24)
Completa i recorda-te’n
policia periodista bomber
recepcionista
grum
taxista
20
21. jutge
advocada
professor / mestre
conserge
netejadora administrativa
Completa i repassa
-er/-era -ista -or/-ora altres
bomber/bombera periodista netejador/netejadora policia
taxista professor/professora grum
recepcionista jutge/jutgessa
advocat/advocada
conserge
administratiu/
administrativa
mestre/mestra
21
22. 2. La descripció dels oficis (pàgina 26)
Respon i recorda-te’n
Comentari per al professorat: És recomanable que el professorat formuli a un/a alumne/a
cada pregunta del qüestionari per anar comentant el significat d’aquests adjectius. Per fomen-
tar el debat, es recomana també que l’alumnat faci primer una posada en comú per parelles
o per petits grups i que després n’exposi els resultats a la resta de companys i companyes.
3. L’organigrama de l’empresa (pàgina 27)
Completa i recorda-te’n
president/a
gerent/a
director/a
subdirector/a
cap cap
cap d'Informàtica
de Relacions Laborals de Manteniment
secretari/ària tècnic/a operari/ària
22
23. 4. Les qualitats a la feina (pàgina 28)
Respon i recorda-te’n
Comentari per al professorat: És recomanable que el professorat formuli a un/a alumne/a
cada pregunta del qüestionari per anar comentant el significat d’aquests adjectius. Per fomentar
el debat, es recomana també que l’alumnat faci primer una posada en comú per parelles o
per petits grups i que després n’exposi els resultats a la resta de companys i companyes.
5. El món laboral (pàgina 29)
Completa i recorda-te’n
Es necessita comercial per a empresa d’assegurances
Alta a la seguretat social
Horari flexible
Les persones interessades han d’enviar el currículum a l’apartat 2.671
Necessitem dependent/a per a botiga de mobles
Amb o sense experiència
Incorporació immediata
Es busca cuiner/a
S’ofereix jornada laboral de 8 h i vacances a l’agost
Es necessita electricista
Contracte fix
Sou a convenir
23
24. UNITAT 2
L’HABITATGE QUE TANT HE SOMIAT
Diagnosi (pàgina 31)
En aquesta unitat, l’alumnat ha d’interactuar individualment per vendre i comprar un habitatge.
Per tal que la unitat funcioni correctament, és convenient que l’alumnat comenci a pensar amb
antelació l’habitatge en què els agradaria viure, quin preu estarien disposats a pagar, quina dis-
tribució els agradaria que tingués, etc.
També s’han de pensar un preu de venda versemblant de l’habitatge en què viuen actualment
i quins elements de l’habitatge actual poden fer-lo atractiu a possibles compradors o com-
pradores.
Si hi hagués alumnes que manifesten que no tenen habitatge propi o que el que tenen ac-
tualment ja els satisfà, cal animar-los a assumir un rol inventat per tal que puguin participar
plenament en la tasca.
Tasca 1: Com hauria de ser l’habitatge dels meus somnis? (pàgines 32-33)
Objectiu: assabentar-se de les ofertes d’habitatges que s’adapten més als desigs i preferències
personals i informar de les característiques de l’habitatge propi a les altres persones.
Desenvolupament de la tasca:
Per tal que la tasca no s’allargui excessivament, cal proposar a l’alumnat que limiti les llistes
de característiques de l’habitatge a aquelles que en facilitin la compra o la venda de forma més
ràpida. També cal que aquestes característiques siguin versemblants, especialment el preu.
Com que és molt difícil que cada alumne/a de classe conegui totes les ofertes de la resta de
companys i companyes, és convenient que entre tots s’ajudin a trobar un habitatge que s’a-
dapti a les preferències de cadascú.
Per cloure la tasca, uns quants alumnes voluntaris poden explicar quins habitatges han selec-
cionat.
Tasca 2: Quines reformes hi hauria de fer? (pàgina 34)
Objectiu: assabentar-se de les prestacions dels habitatges que s’adapten més als desigs i pre-
ferències personals i decidir les reformes que s’hi haurien de fer. A continuació facilitar aques-
ta mateixa informació sobre l’habitatge propi a altres persones.
24
25. Desenvolupament de la tasca:
En aquesta tasca, l’alumnat només ha d’interactuar amb aquelles persones que ofereixen un
habitatge que els interessa i, alhora, amb les persones que s’interessin seriosament per l’ha-
bitatge propi.
És possible que, durant aquesta tasca i la següent, l’alumnat s’assabenti de noves ofertes. En
aquests casos caldria recomanar de cenyir-se a les ofertes conegudes per tal de no dispersar-
se i allargar la tasca excessivament.
Feu la posada en comú. Mentrestant, l’alumnat ha d’anar decidint l’habitatge que li agrada-
ria comprar.
Tasca 3: Com hauria de ser el barri? (pàgina 35)
Objectiu: assabentar-se de les característiques generals de la zona o el barri on estan situats
els habitatges que s’adapten més als desigs i preferències personals i facilitar aquesta mateixa
informació sobre l’habitatge propi a altres persones.
Desenvolupament de la tasca:
Cal seguir el mateix procediment que en la tasca anterior.
Al final, cada alumne hauria de tenir bastant clar quin habitatge vol comprar i, a més, hauria
d’haver trobat algun comprador o compradora per al seu.
Tasca final: Avui em compraré l’habitatge que tant he somiat! (pàgina 36)
Desenvolupament de la tasca:
L’alumnat ha de treballar per parelles per tal d’arribar a un acord final de venda de l’habitat-
ge antic i, a continuació, per arribar a un acord de compra de l’habitatge nou.
Durant la tasca, l’alumnat ha d’utilitzar totes les estructures lingüístiques treballades a la uni-
tat per comprovar que l’habitatge que vol comprar compleix veritablement totes les seves ex-
pectatives. També ha de facilitar aquesta mateixa informació a les persones interessades en el
seu habitatge actual.
Digueu-los que no siguin massa exigents ja que la tasca es pot allargar excessivament.
Cloeu la tasca fent que els alumnes descriguin l’habitatge que s’han comprat.
Si hi hagués algú que no ha pogut vendre el seu habitatge o no se n’ha comprat cap, pot ex-
plicar-ne també les raons.
El professorat ha de fer veure la utilitat pràctica de tots els continguts apresos i animar les per-
sones de classe a posar-los en pràctica en situacions reals.
25
26. GRAMÀTICA
1. Els interrogatius (pàgines 37-39)
Completa i recorda-te’n
–Què portes a la mà?
–Les claus de la meva nova casa!
–Que t’has comprat un pis?
–Sí, per fi m’he decidit!
–Quin banc t’ha concedit la hipoteca? Quina agència immobiliària t’ha venut el pis? Quins mo-
bles t’hi enduràs? Suposo que no em deixaràs sense sofà!
–Tranquil! El pis ja està moblat!
–Quines són les teves tovalloles? Jo ja no me’n recordo!
–I qui serà el primer a venir a sopar a la teva nova casa?
–Tu, pesat!
–On és el pis?
–És molt a prop! Podràs venir sempre que vulguis!
–Va, explica’m més coses! Com és?
–És molt gran!
–I quan vas decidir comprar-te un pis?
–Ja fa temps que em rondava pel cap!
–Quant temps fa que busques pis? És assolellat? Quanta llum hi ha? Quants banys hi ha?
I d’habitacions, quantes n’hi ha?
–Anem-hi i així pararàs de fer preguntes!
Ara practica-ho
–Així què us heu comprat? Un pis, una casa…?
–No, un àtic.
–Ah, caram! I com és?
–Home, és petit però és molt acollidor.
–Quantes habitacions hi ha?
–Hi ha dues habitacions i un menjador molt gran.
–I que hi ha terrassa?
–Sí, i tant!
–Quants metres quadrats té?
–Em sembla que uns 25.
26
27. –I on és?
–A l’avinguda dels Països Catalans, a prop del Centre Cívic.
–Ja deveu tenir ganes d’anar-hi a viure! Quan us hi traslladeu?
–Mira, demà mateix ve el camió de les mudances.
Completa i repassa
adverbis interrogatius
de lloc de manera de temps
on com quan
pronoms interrogatius
per referir-se a coses per referir-se a persones
què qui
adjectius interrogatius per referir-se tant a coses com a persones
masculí singular masculí plural femení singular femení plural
quin quins quina quines
adjectius interrogatius de quantitat
masculí singular masculí plural femení singular femení plural
quant quants quanta quantes
2. Els quantitatius (pàgines 40-41)
Completa i recorda-te’n
–El meu barri m’encanta. No hi trobo a faltar res però la veritat és que hi ha massa trànsit.
–Ah! I ara hi fan obres. Així que hi ha molt soroll.
–També és veritat que hi ha poques botigues: només un forn de pa i una fruiteria.
–Tampoc no hi ha gaires papereres. Això sí! No hi ha gens de delinqüència.
–I ara me’n vaig al centre de la ciutat, perquè al meu barri no hi ha cap farmàcia.
Ara practica-ho
El meu barri és molt tranquil perquè hi ha pocs veïns i no hi ha gens de trànsit. No hi ha res
que m’agradi tant com la tranquil·litat! A més, és un barri molt net. Jo diria que hi ha massa
papereres: n’hi ha una a cada tres passes! Però no hi ha gaires contenidors per al vidre: només
n’hi ha dos en tot el barri i sempre estan plens. Ah! No hi ha cap supermercat, però hi ha un
forn de pa i una carnisseria.
27
28. Completa i repassa
invariable
massa
masculí singular masculí plural femení singular femení plural
molt molts molta moltes
masculí singular masculí plural femení singular femení plural
poc pocs poca poques
singular plural
gaire gaires
invariables
gens
cap
res
3. Les preposicions de lloc (pàgina 42)
Completa i recorda-te’n
–El pis és en un carrer molt cèntric. Concretament a l’avinguda de Lluís Companys.
–Hi ha un altre pis en venda al carrer Robert Graves.
–Ah, sí! He vist l’anunci. És un edifici amb moltes torretes de flors als balcons, oi?
Ara practica-ho
Ara visc en un pis als afores i m’agradaria viure en una zona més cèntrica. M’han dit que hi ha
un pis en venda al passeig Marítim, però un pis en aquest barri deu ser molt car. També m’a-
gradaria viure al nucli antic, però segur que hauria de fer reformes al pis. Ah! Estan construint
un edifici a la rambla de Sant Joan i un altre al carrer de Sant Jordi. Així que potser sí que tro-
baré la casa dels meus somnis.
4. El pronom en i el verb haver-hi (pàgina 43)
Completa i recorda-te’n
–Que hi ha pàrquing?
–No, no n’hi ha.
Ara practica-ho
–Au, va, explica’m com és el pis! Que hi ha terrassa?
–Sí, hi ha una terrassa enorme. Però l’edifici té una pega!
–Una pega? Que no hi ha ascensor?
–Sí que n’hi ha. Uf, només faltaria, vivint al cinquè pis... El que passa és que no hi ha pàrquing.
–Com que no hi ha pàrquing? Quants anys té l’edifici?
28
29. –Home, deu tenir quinze anys!
–I no n’hi ha cap a prop?
–M’han dit que n’hi ha un dues cantonades més avall, però no sé quant en demanen de lloguer!
–A prop de casa meva n’hi ha un i el lloguer de la plaça costa 90 euros.
–Però casa teva és lluny! No m’interessa. Prefereixo llogar una plaça al pàrquing que hi ha al
carrer Antoni Gaudí!
5. L’ús dels verbs ser i haver-hi (pàgina 44)
Completa i recorda-te’n
–Agafa les claus de casa! Em sembla que són damunt de la taula.
–No, aquí hi ha les claus del cotxe.
Ara practica-ho
A prop de casa meva hi ha una fruiteria i un forn de pa, però no hi ha cap carnisseria. Fixa’t
que la carnisseria més propera és al carrer Marià Fortuny. I, és clar, és molt lluny. A la canto-
nada hi ha un quiosc, però al barri només hi ha una farmàcia i és a la plaça de la Font. La me-
va oficina també és lluny. Així que hi vaig en autobús. La parada és al capdavall del carrer. Ah!
I el videoclub és just al carrer del darrere.
6. El condicional dels verbs en -ar i en -ir (pàgina 45)
Completa i recorda-te’n
–L’àtic és preciós! Però segur que a l’estiu hi deu fer molta calor! Jo hi (instal·lar) instal·laria ai-
re condicionat.
–Doncs jo (construir) construiria una barbacoa a la terrassa.
instal·lar construir
jo instal·laria jo construiria
tu instal·laries tu construiries
ell, ella, vostè instal·laria ell, ella, vostè construiria
nosaltres instal·laríem nosaltres construiríem
vosaltres instal·laríeu vosaltres construiríeu
ells, elles, vostès instal·larien ells, elles, vostès construirien
Ara practica-ho
Per fi ens hem comprat la casa dels nostres somnis. Hi hauríem de fer algunes reformes, però
no ens posem d’acord. Jo (fer) faria obres al bany, però tu (preferir) preferiries reformar la cui-
na. La Júlia i la Mireia, les petites de la casa, (pintar) pintarien la seva habitació de color blau.
A més, tu i el Manel (construir) construiríeu una piscina al jardí. En canvi, l’avi Alfons hi (plan-
tar) plantaria rosers, que són la seva passió. Només estem d’acord en una cosa: tots ens hi (tras-
lladar) traslladaríem avui mateix.
29
30. 7. El condicional dels verbs voler i poder (pàgina 46)
Completa i recorda-te’n
–Jo (voler) voldria una casa gran, assolellada i amb jardí!
–Però ni tu ni jo (poder) podríem pagar una casa així!
voler poder
jo voldria jo podria
tu voldries tu podries
ell, ella, vostè voldria ell, ella, vostè podria
nosaltres voldríem nosaltres podríem
vosaltres voldríeu vosaltres podríeu
ells, elles, vostès voldrien ells, elles, vostès podrien
Ara practica-ho
El petit de la casa (voler) voldria viure en una casa amb gronxadors al jardí. Així (poder) po-
dria jugar amb els seus amics. Però la Maria i jo (voler) voldríem viure en un àtic. Oi, Maria? Tu
(voler) voldries un àtic amb una terrassa ben gran i així (poder) podries prendre el sol a l’estiu.
Però suposo que amb els nostres sous no (poder) podríem pagar la hipoteca d’un àtic. I tu i el
Pep no (voler) voldríeu comprar un àtic al centre de la ciutat? No sé per què us entesteu a viu-
re als afores quan (poder) podríeu vendre la casa i comprar un pis cèntric. Els vostres fills són
grans i segur que (voler) voldrien viure a la ciutat perquè així (poder) podrien sortir amb els amics
sense preocupar-se de l’hora de tornada. Sí, és clar, jo també (poder) podria vendre el pis, pe-
rò no (voler) voldria perdre els diners que hi hem invertit en reformes.
8. El condicional de la perífrasi d’obligació (pàgina 47)
Completa i recorda-te’n haver
jo hauria de reformar
–Aquesta és la casa dels meus
tu hauries de reformar
somnis, però hauríem de refor-
ell, ella, vostè hauria de reformar
mar el bany.
–Aquesta és la casa dels teus som- nosaltres hauríem de reformar
nis? Doncs a la casa que jo vull hi vosaltres hauríeu de reformar
hauria d’haver una gran terrassa. ells, elles, vostès haurien de reformar
Ara practica-ho
La casa dels meus somnis hauria de ser gran i assolellada. A més, hi hauria d’haver almenys tres
habitacions. Si fos una casa de segona mà, hauria d’estar ben conservada. L’edifici no hauria
de tenir gaires veïns, perquè a mi m’agrada la tranquil·litat. Si no hi hagués jardí, hi hauria
d’haver terrassa. Ah! I a la cuina hi hauria d’haver rentaplats.
30
31. LÈXIC
1. La descripció de l’habitatge i de l’entorn (pàgina 48)
Completa i recorda-te’n
– Comprar mobles seria una despesa massa important. Per això busco un pis moblat.
– I la cuina hauria d’estar completament equipada.
– El menjador de casa és petit. Per això voldria un pis amb un menjador ben gran.
– I si no és nou, almenys hauria d’estar reformat.
– Jo visc en un pis vell però m’agradaria comprar-me’n un de nova construcció.
– Vull un pis assolellat perquè en un pis fosc com el meu hi fa més fred.
– A més, hauria de ser un pis cèntric perquè ja estic cansat de viure als afores.
– I si al final m’he de comprar un pis als afores, almenys el barri hauria d’estar ben comunicat
amb el centre de la ciutat.
– Ah! I les voreres haurien de ser ben amples, perquè al meu carrer les voreres són estretes i
no puc passar amb el carro de la compra.
– El meu barri és molt sorollós. Així que vull comprar-me un pis en un barri ben tranquil.
– Però els mobles no haurien de ser antics sinó ben moderns.
2. Les prestacions de l’habitatge (pàgina 49)
Completa i recorda-te’n
Àtic en venda
Dues habitacions, terres de gres, menjador, cuina de gas ciutat reformada, bany, gran terras-
sa de 60 metres quadrats
Casa d’una planta
Només 5 anys d’antiguitat, tota reformada, quatre habitacions, menjador amb llar de foc, jar-
dí i garatge
Estudi d’obra nova
Una habitació, cuina-menjador independent i terrassa, climatitzat amb calefacció i aire condi-
cionat, acabats de primera qualitat. Preu mensual del lloguer: 450 €
Pis de segona mà
Quart pis amb ascensor, tres habitacions amb parquet al terra i armaris encastats, dos banys,
menjador, cuina equipada, possibilitat de plaça de pàrquing
31
32. 3. L’entorn i el mobiliari urbà (pàgina 50-51)
Completa i recorda-te’n
el parc l’arbre
el banc
la font
la parada d’autobús
la paperera
la boca de metro
la cabina de telèfons
32
33. l’escola
la farmàcia
el fanal
els gronxadors
la vorera
el senyal de trànsit
la bústia
el pas de vianants
el contenidor
el semàfor
33
34. UNITAT 3
EM POTS AJUDAR?
Diagnosi (pàgina 53)
És convenient que el professorat prepari amb antelació algun material per donar idees a l’a-
lumnat per solucionar els problemes dels altres grups. Poden ser útils els llibres, les revistes o
les pàgines web sobre bricolatge, mecànica o medicina familiar. És recomanable que siguin en
català, però també pot ser útil material en altres llengües.
En cas que no hi hagi mitjans tècnics ni possibilitats de tenir-hi accés, el professorat pot adop-
tar el rol de persona experta en el tema i fer recomanacions que siguin versemblants.
També cal tenir en compte que en aquesta unitat és més important la versemblança en les
solucions proposades que l’exactitud i el detall. També cal tenir present que en la majoria de
casos l’alumnat pot triar entre solucionar o prevenir un problema. En aquest darrer cas, les
causes del problema donen les pautes per prevenir-lo.
Tasca 1: Se m’ha espatllat la rentadora (pàgina 54)
Objectiu: demanar ajuda per resoldre un problema domèstic recent i trobar conjuntament una
solució als problemes domèstics que plantegen els altres grups.
Desenvolupament de la tasca:
Cal donar idees a les persones que no hagin tingut cap problema domèstic recent o a qui no
se li n’acudeixi cap. No cal que sigui un problema que hagin tingut necessàriament tots els
membres del grup, sinó que més aviat es tracta de trobar-ne un d’hipotètic que pugui passar
a la llar i que sigui més o menys difícil de solucionar.
Durant el desenvolupament de la tasca cal recordar a l’alumnat que utilitzi el perfet.
Finalment cal ajudar l’alumnat a trobar solucions als problemes domèstics dels altres grups. Re-
cordeu que és més important recórrer al sentit comú i a la prevenció que no pas trobar solu-
cions que requereixin una gran habilitat manual o tècnica.
Cloeu la tasca amb la posada en comú i feu que l’alumnat utilitzi les diferents persones del perfet.
34
35. Tasca 2: Se’m va rebentar la roda del cotxe (pàgina 55)
Objectiu: demanar ajuda per resoldre o prevenir una avaria del cotxe succeïda en el passat i
trobar conjuntament una solució als problemes que plantegen la resta de grups.
Desenvolupament de la tasca:
El desenvolupament és idèntic al de la tasca 1. En aquesta ocasió, però, cal recordar que cal
buscar una avaria que hagi succeït fa força temps per tal de fomentar l’ús del passat en els ex-
ponents lingüístics.
Tasca 3: No em trobava gens bé (pàgina 56)
Objectiu: demanar ajuda per prevenir una malaltia lleu succeïda en el passat i buscar con-
juntament la manera de prevenir les que plantegin els altres grups.
Desenvolupament de la tasca:
Com a les altres tasques, cal ajudar els grups a trobar una malaltia en cas que no tinguin ide-
es. Recordeu-los també que ha de ser una malaltia o una molèstia lleu. És convenient d’evitar
malalties greus o llargues que puguin incomodar algú de classe.
A l’hora de descriure’n els símptomes recordeu-los d’utilitzar l’imperfet.
Doneu-los idees també per trobar la manera de prevenir o alleujar les malalties dels altres grups.
Tasca final: Què m’aconselles? (pàgina 57)
Desenvolupament de la tasca:
Els alumnes han d’interactuar a l’aula fins que s’hagin entrevistat amb algú de cada grup.
En cas que no hi hagi acord als grups a l’hora de decidir quina és la millor solució, podeu in-
tervenir-hi per donar la vostra opinió i facilitar així un acord.
Ajudeu l’alumnat a redactar el text de les solucions escollides i reviseu-ne l’ortografia abans de
penjar-los a l’aula. Utilitzeu la plantilla que teniu a continuació per facilitar-los la feina.
35
36. SOLUCIONS, PREVENCIONS I REMEIS
Membres del grup:
Avaria domèstica:
Solució:
Avaria del cotxe:
Solució:
Malaltia lleu:
Prevenció:
36
37. GRAMÀTICA
1. Els adverbis de temps (pàgines 58-59)
Completa i recorda-te’n
Són les onze de la nit i l’Elisabet està molt cansada, perquè avui, com cada dimecres, ha anat
a classe de català. El curs és cada dilluns i cada dimecres de les vuit del vespre a tres quarts de
deu de la nit. Així que abans-d’ahir també hi va anar. Sort que el dimarts no té classe perquè
ahir a dos quarts de vuit va haver de portar el cotxe al taller. Ah! I demà s’ha d’aixecar aviat
perquè a les vuit en punt té visita al CAP amb la metgessa de família. Sort que demà passat ja
és divendres i anirà a sopar amb la colla.
Completa i recorda-te’n
El Daniel està molt content perquè aquesta setmana es posa a treballar a la botiga. A més, la
setmana vinent comença el curs de català. Ja s’hi va apuntar la setmana passada. Sort que el
mes passat va anar a Bolívia a veure la família, perquè aquest mes està molt atrafegat. Ah! I el
mes vinent haurà de portar el cotxe al taller i després a la ITV.
2. L’ús de bé/malament, ben/mal, bo/dolent i bon/mal (pàgines 60-61)
Completa i recorda-te’n
–Ei, Ramon! Quant temps sense veure’t! Estàs bé?
–Doncs fa dies que em trobo malament.
–Ja et vaig dir que un constipat mal curat porta complicacions!
–Sí, noi! Estic ben fotut!
–A mi em van receptar unes pastilles per a la tos molt bones! De seguida em vaig trobar bé!
–Doncs a mi m’han receptat un xarop que té un gust molt dolent. És fastigós!
–Però has anat al metge, no? Perquè la veritat és que fas mala cara!
–Sí, el Dr. Martínez és un bon metge! Però no hi ha res que curi un constipat!
Ara practica-ho
–Ei, xaval! Tens mal color! Que no et trobes bé?
–No gaire. Fa dies que dormo malament.
–Jo conec un remei molt bo per a l’insomni. T’has de beure un got de llet calenta amb un ra-
jolí de conyac. Segur que t’aixeques ben descansat!
–Ah!, no està mal pensat! És una bona idea!
–Però vigila! Només un rajolí i que el conyac no sigui d’aquell tan dolent de garrafa, que si no
aniràs a dormir gat.
37
38. Completa i repassa
adverbis de manera darrere del verb
bé malament
adverbis de manera davant d’un participi
ben mal
adjectius darrere del nom
masculí singular masculí plural femení singular femení plural
bo dolent bons dolents bona dolenta bones dolentes
adjectius davant del nom
masculí singular masculí plural femení singular femení plural
bon mal bons mals bona mala bones males
3. Els pronoms de complement indirecte (pàgines 62-63)
Completa i recorda-te’n
–Bon dia, doctora! He vingut perquè a mi em fan molt de mal tots els ossos!
–Digues a la doctora què et passa a tu!
–Ara li fa vergonya parlar, però té vòmits.
–Ja ho veu! A tots ens fa mal alguna cosa!
–Nenes, a vosaltres us fa mal la panxa, no?
–Ah! I al meu marit i al meu sogre també els fa mal la panxa! Vol dir que tots els de casa te-
nim un virus?
Ara practica-ho
A la feina aquests dies estem tots malalts. A la Maria i a mi ens fa mal l’estómac i tenim nàu-
sees. L’Enric també tenia mal d’estómac i li van dir que era un virus. Ha estat un munt de dies
de baixa. A vosaltres no us fa mal l’estómac, no? Espero que aquest virus no s’encomani! A tu
et fa mal el queixal del seny, oi? Prepara’t, perquè a mi em van arrencar un queixal no fa gai-
re i m’ho vaig passar molt malament. Ah! I per postres tinc els bessons a casa, perquè a tots
dos els fa mal l’orella!
38
39. 4. La combinació de pronoms (pàgines 64-65)
Completa i recorda-te’n
–Aquesta casa és un desastre! Ahir se’m va espatllar el rentaplats i avui se m’ha espatllat la ren-
tadora!
–A la cuina sembla que hi hagi fantasmes. A tu ahir se’t va trencar un got i avui se t’ha tren-
cat un plat!
–La setmana passada a la Mireia se li va espatllar l’ordinador!
–Ah! I avui ens haurem de dutxar amb aigua freda perquè se’ns ha espatllat l’escalfador!
–No se us deu haver trencat cap mirall a vosaltres, no? Mira que és mala sort!
–I per postres, als veïns de dalt se’ls ha inundat la casa i ara tenim goteres!
Ara practica-ho
Estic amoïnat perquè als veïns de dalt se’ls va rebentar una canonada de l’aigua i ara a nosal-
tres se’ns ha escrostonat la pintura del sostre per culpa de la humitat. Per acabar-ho d’adobar,
avui mentre anava a treballar se m’ha punxat una roda del cotxe. I només fa un mes que el
vaig portar al taller perquè se’m van espatllar els amortidors. A més a la Raquel se li ha trencat
la clau dins del pany i ara l’haurem de canviar. Un dineral, vaja! A vosaltres se us ha acabat ai-
xò d’estar tot el dia connectats a Internet perquè no sé d’on sortiran els calés per pagar-ho tot.
No sé com tens la barra de queixar-te perquè ahir la grua se’t va emportar el cotxe i perquè
avui se t’ha espatllat el vídeo!
5. El perfet (pàgines 66-67)
Completa i recorda-te’n
–Hola, Pep! Com ha anat el cap de setmana?
–Malament, perquè he estat malalt i m’he quedat al llit!
estar quedar-se
jo he estat jo m’he quedat
tu has estat tu t’has quedat
ell, ella, vostè ha estat ell, ella, vostè s’ha quedat
nosaltres hem estat nosaltres ens hem quedat
vosaltres heu estat vosaltres us heu quedat
ells, elles, vostès han estat ells, elles, vostès s’han quedat
39
40. Ara practica-ho
Avui tota la família hem anat d’excursió, però hauria valgut més que ens haguéssim quedat a
casa. Per començar s’ha rebentat una roda del cotxe. A més, jo he caigut. Mira! Tinc el peu
tot inflat! Vosaltres no rigueu, que ja heu rigut prou abans! I tu, en lloc de venir a ajudar-me,
has seguit jugant amb la canalla. Ah! I amb el fred que feia els nens s’han constipat.
Completa i recorda-te’n
–Com és que (arribar) has arribat tard aquest matí?
–Resulta que (perdre) he perdut les claus del cotxe. Així que m’havia d’aixecar aviat per aga-
far l’autobús, però com que aquesta nit (dormir) he dormit malament (fer) he fet tard. Ni tan
sols (prendre’s) m’he pres un cafè! No tenia temps! En definitiva, aquest matí (ser) ha sigut
desastrós!
Ara practica-ho
Com que tant la Maria com jo (adormir-se) ens hem adormit, no (poder) hem pogut esmorzar.
A més jo (perdre) he perdut l’autobús i (haver) he hagut d’escoltar l’esbroncada del director.
Després per fi (prendre’s) m’he pres un cafè però (tacar-se) m’he tacat els pantalons i vosaltres
(riure’s) us heu rigut de mi. Un cop a casa, els nens (barallar-se) s’han barallat. Sort que des-
prés tots dos (fer) han fet les paus. Ah! I a l’hora de sopar (fondre’s) s’ha fos la bombeta. Avui
(aprendre) he après que quan un s’aixeca amb el peu esquerre val més tornar al llit.
Completa i repassa
-at -it -ut -gut -es/-ès altres
tacat adormit perdut pogut pres fet
barallat hagut après fos
rigut
6. El passat (pàgina 68)
Completa i recorda-te’n
–Ei, Laura! Ahir no (venir) vas venir a esmorzar!
–És que (adormir-se) em vaig adormir!
40
41. venir quedar-se
jo vaig venir jo em vaig adormir
tu vas venir tu et vas adormir
ell, ella, vostè va venir ell, ella, vostè es va adormir
nosaltres vam venir nosaltres ens vam adormir
vosaltres vau venir vosaltres us vau adormir
ells, elles, vostès van venir ells, elles, vostès es van adormir
Ara practica-ho
La setmana passada el Marc i jo (tenir) vam tenir un petit accident de cotxe. Jo conduïa i no
(veure) vaig veure un senyal d’stop. Quan el Marc (adonar-se) es va adonar que venia un altre
cotxe, ja era massa tard i el nostre flamant Citroën (topar) va topar amb el cotxe que venia per
l’esquerra. Per sort només (trencar-se) es va trencar un far i (abonyegar-se) es va abonyegar el
para-xocs. Reconeix, Marc, que tu (enfadar-se) et vas enfadar molt amb mi. Just quan vosal-
tres ens (trucar) vau trucar al mòbil estàvem fent els papers per a l’assegurança. Sort que
aquelles noies no (fer-se) es van fer mal i tot (quedar) va quedar en un petit ensurt.
7. L’imperfet (pàgina 69)
Completa i recorda-te’n
–La setmana passada vas estar malalt, no? Com et trobes?
–Més bé. Però la setmana passada (esternudar) esternudava contínuament i (tenir) tenia mol-
ta febre. Dissabte encara no (saber) sabia si podria venir a treballar.
esternudar saber
jo esternudava jo sabia
tu esternudaves tu sabies
ell, ella, vostè esternudava ell, ella, vostè sabia
nosaltres esternudàvem nosaltres sabíem
vosaltres esternudàveu vosaltres sabíeu
ells, elles, vostès esternudaven ells, elles, vostès sabien
tenir
jo tenia
tu tenies
ell, ella, vostè tenia
nosaltres teníem
vosaltres teníeu
ells, elles, vostès tenien
41
42. Ara practica-ho
La setmana passada, tant jo com la Mireia (estar) estàvem malaltes i (dormir) dormíem molt.
Per tant, els de casa (espavilar-se) s’espavilaven com (poder) podien. La Mireia (tenir) tenia la
varicel·la, però (millorar) millorava molt de pressa. Quan vosaltres, de petits, vau passar la va-
ricel·la (tenir) teníeu molta més febre i no (menjar) menjàveu gens. Jo (estar) estava constipa-
da però (prendre’s) em prenia un antigripal molt bo i de seguida em vaig trobar bé. Tu (es-
ternudar) esternudaves i (tenir) tenies mocs, però no vas agafar el constipat tan fort com jo.
8. L’imperfet del verb ser (pàgina 70)
ser
Completa i recorda-te’n jo era
tu eres
–Ei, xavals! Ahir us vaig telefonar i no éreu a casa!
–No, és que érem a casa d’uns amics, que ens van ell, ella, vostè era
convidar a sopar! nosaltres érem
vosaltres éreu
ells, elles, vostès eren
Ara practica-ho
Ahir, mentre el Nelson i jo érem a casa sols vam sentir l’alarma del cotxe. La veritat és que la
va sentir el Nelson perquè jo era a la dutxa. El Marc i la Josune no hi eren. Així que vam bus-
car pertot arreu, però la clau no era enlloc. Com que tu i el Paco éreu al cine teníeu el mòbil
desconnectat. Al cap d’una estona vam sentir que arribava algú. Sort que eres tu i que tenies
les claus del cotxe!
9. L’imperfet dels verbs dir i fer (pàgina 71)
Completa i recorda-te’n
–Ahir, mentre (fer) feia el dinar, em vaig tacar el jersei nou!
–Jo ja t’ho (dir) deia, que a la cuina s’ha de portar sempre davantal!
dir fer
jo deia jo feia
tu deies tu feies
ell, ella, vostè deia ell, ella, vostè feia
nosaltres dèiem nosaltres fèiem
vosaltres dèieu vosaltres fèieu
ells, elles, vostès deien ells, elles, vostès feien
42
43. Ara practica-ho
Ahir a la nit, mentre jo (fer) feia una truita per sopar, els nens (dir) deien que volien veure els
dibuixos animats del Shin-Chan i el Miquel (dir) deia que necessitava calés per anar-se’n de cap
de setmana. Ja (fer) feia estona que m’estaven atabalant i tu no (dir) deies res. Vaja, que et (fer)
feies el sord! I just en aquell moment ens vam quedar a les fosques. Vosaltres (dir) dèieu que
hi havia fantasmes i l’avi i jo (dir) dèiem que devia ser per culpa dels veïns, que (fer) feien obres
a casa. Tots plegats (fer) fèiem tant d’escàndol que al final els veïns van sortir al replà. Just quan
jo (dir) deia que calléssiu vam sentir que picaven a la porta. Quan vaig obrir, els veïns, amb
una llanterna a la mà, ens van dir que no havíem de patir, que la tempesta ja s’allunyava i que
aviat tornaria l’electricitat. Sort que quan vaig tancar la porta i us vaig mirar tots (fer) fèieu la
mateixa cara d’avergonyits que jo.
10. L’ús del perfet, el passat i l’imperfet (pàgina 72)
Completa i recorda-te’n
–Mira! Ahir quan (tornar) tornava cap a casa en moto (tenir) vaig tenir un accident!
–Doncs aquest matí jo (caure) he caigut d’una escala mentre (netejar) netejava els vidres.
Ara practica-ho
Quina ratxa que porto! La setmana passada (espatllar-se) es va espatllar la rentadora i fins
aquest matí no (venir) han vingut els del servei tècnic a arreglar-la. A més, dissabte, quan la Ma-
ria i jo (anar) anàvem a fer la compra setmanal (punxar-se) es va punxar una roda del cotxe i no
(trobar) trobàvem el gat. Així que (conduir) vaig conduir fins al pàrquing de casa amb la roda
punxada i després (anar) vam anar al supermercat a peu. No saps com (pesar) pesava la com-
pra! Fins dilluns no (poder) vaig poder portar el cotxe al taller. Ah! I avui, just mentre (obrir) obria
la porta de casa, (trucar) han trucat del col·legi de la petita per dir-me que (fer-se) s’ha fet mal
jugant. Així que (haver) he hagut de portar-la a Urgències. Sort que no (ser) ha sigut res important.
43
44. LÈXIC
1. Les avaries (pàgines 73-74)
Completa i recorda-te’n
Avui el Josep ha tingut un mal dia. Quan s’ha aixecat ha vist que se li ha escrostonat la pintu-
ra del sostre i se li ha esquerdat una paret. Segur que deu ser per la humitat! Volia escoltar la
ràdio, com cada matí, però no se li ha engegat. Potser se li han acabat les piles! Mentre esmorzava
se li ha trencat un got. A més, se li ha espatllat la rentadora i se li ha embussat l’aigüera. Men-
tre era a la feina, se li ha rebentat una canonada i se li ha inundat la casa. A la nit, mentre es
feia uns ous ferrats, se li ha incendiat la paella i mentre sopava se li ha fos la bombeta del llum
del menjador. Un mal dia!
44
45. 2. Les eines (pàgina 75)
Completa i recorda-te’n
la barrina
la cola el martell
la cinta adhesiva
el tornavís
els claus de ganxo
els tacs
els cargols les alicates
la brotxa
el paper de vidre
el pinzell
els claus
el trepant la clau anglesa
45
46. 3. El cotxe (pàgines 76-77)
Completa i recorda-te’n
el parabrisa el retrovisor
el maleter
el capó
el tub d’es-
capament
la porta
el dipòsit de
la roda la gasolina
el para-xocs
l’intermitent el far la llanta la finestreta
el volant
el clàxon
el pedal de
l’accelerador
la direcció el canvi
de marxes
el pedal de
l’embragatge
el pedal
del fre
el fre de mà
el gat
46
47. el carburador la bateria
la corretja de distribució
la bugia
els amortidors
47
48. 4. Els senyals de trànsit (pàgina 78)
Completa i recorda-te’n
calçada circulació aparcament circulació en
sense sortida prohibida prohibit tots dos sentits
cediu avançament paviment gir
el pas prohibit relliscós prohibit
pas de intersecció amb
entrada visibilitat
prioritat de pas
prohibida vianants reduïda
de la dreta
detenció revolt intersecció de sentit velocitat
obligatòria perillós giratori obligatori màxima
sentit intersecció amb
obligatori prioritat de pas
48
49. 5. La farmaciola (pàgina 79)
Completa i recorda-te’n
l’alcohol
l’aigua oxigenada
les càpsules
el cotó fluix
les benes
l’esparadrap
les gases
el iode
les tiretes
la pomada
les pastilles
les estisores
les pinces el xarop
49
50. 6. Les malalties i els petits accidents (pàgines 80-81)
Completa i recorda-te’n
– Doncs jo tinc un bon constipat. Tinc molta tos i com que no he deixat de fumar tinc el pit
carregat.
– Em sembla que tinc la grip. Atxim! Ai, quin esternut! A més, tinc febre i mal de gola.
– El petit ha caigut de la bicicleta. Ja ho veu! S’ha pelat els colzes i els genolls i com que s’ha
donat un bon cop al cap li ha sortit un nyanyo.
– A veure si em toca ja, que tinc un mareig i unes nàusees!
– Uf! Espero que el lavabo no estigui ocupat! Ja torno a tenir vòmits.
– Uf! A veure si el metge em recepta alguna cosa per tallar la diarrea.
– Que sóc badoca! He relliscat i m’he torçat el turmell. Em sembla que m’he fet un esquinç.
– Jo he tingut un accident de moto. Ja ho veus! A banda d’aquest blau a l’ull i del trenc que
m’he fet a la cella, m’he trencat el canell.
– Doncs jo avui cuinant m’he fet un tall al dit i una bona cremada a la mà!
– Ui! Quin mal de queixal! Quin flegmó m’ha sortit!
50
51. UNITAT 4
VIATGEM PER CATALUNYA
Diagnosi (pàgina 83)
En aquesta unitat, l’alumnat haurà de treballar en grup per organitzar un viatge a una comar-
ca catalana i haurà d’obtenir informació a partir de textos orals i escrits reals. El professorat,
per tant, haurà de treballar conjuntament amb els grups per facilitar-los la manera d’obtenir
la informació que necessitin.
El millor sistema per aconseguir-la és a través d’Internet. Seria molt interessant, doncs, que
durant els dies que duri aquesta unitat hi pogués haver un o dos ordinadors a l’aula que hi
estiguessin connectats. Si no és possible per raons tècniques, el professor o la professora els
l’haurà de facilitar impresa. També es poden consultar prospectes turístics o informatius.
Caldrà ajudar l’alumnat a resoldre els problemes de comprensió dels textos que consultin.
Cal també estar alerta i guiar-los directament cap a la informació que necessiten perquè la
consulta no s’allargui innecessàriament. En cada tasca se citaran algunes fonts per obtenir
la informació de forma directa i fàcil.
Tasca 1: Quina comarca visitarem? (pàgines 84-85)
Objectiu: arribar a un acord pel que fa a la comarca que els membres del grup voldrien
visitar i determinar la manera d’arribar-hi.
Desenvolupament de la tasca:
Abans de començar, el professorat o bé els mateixos alumnes poden explicar algun viatge
que hagin fet a alguna comarca catalana. També és interessant de presentar el mapa de les
comarques de Catalunya i les capitals, així com donar informació de la comarca en què els
alumnes viuen en aquest moment.
Si teniu la possibilitat, pengeu a l’aula un mapa comarcal de Catalunya o dels Països Catalans.
Per decidir els itineraris es pot utilitzar un mapa de carreteres. Tota aquesta informació es
troba també a l’Atles de l’Enciclopèdia Catalana, que podeu portar a l’aula perquè l’alumnat
el consulti.
Durant la discussió per grups, cal motivar-los a utilitzar el passat o el perfet. Les persones que
no hagin viatjat mai per Catalunya hauran d’utilitzar el condicional.
Si en algun grup no hi ha acord, poden decidir la comarca per votació.
Cloeu la tasca fent la posada en comú.
51
52. Tasca 2: Què hi farem si fa bon temps? (pàgines 86-87)
Objectiu: decidir les activitats del viatge segons les condicions meteorològiques de la comar-
ca triada.
Desenvolupament de la tasca:
Abans de començar la tasca és convenient de fer una breu introducció sobre el paper dels
consells comarcals en la gestió comarcal. També cal apuntar breument les principals carac-
terístiques climàtiques de les principals zones geogràfiques de Catalunya. Trobareu informa-
ció al lloc web del Servei Meteorològic de Catalunya (http://www.meteocat.com).
Per trobar el lloc web de qualsevol consell comarcal només cal apuntar el nom de la comar-
ca en un cercador. El web de la comarca acostuma a ser el primer o el segon lloc web tro-
bat. En tots els casos hi trobareu informació sobre les activitats turístiques i culturals de cada
comarca. En alguns casos, el web del consell comarcal permet accedir als webs dels diferents
pobles que componen la comarca.
Remarqueu als alumnes que no es tracta de buscar informació molt detallada. Si observeu
algun grup que cau en aquest error, ajudeu-los a generalitzar. També heu d’intervenir si
algun grup no arriba a cap acord per excés d’informació. Podeu fer-ho expressant les vostres
predileccions o bé la vostra experiència personal.
Acabeu la tasca fent que els grups expliquin a la resta de la classe les activitats que han selec-
cionat.
Tasca 3: Què hi menjarem? (pàgina 88)
Objectiu: elaborar un menú amb els plats característics de la comarca triada.
Desenvolupament de la tasca:
En gairebé tots els webs dels consells comarcals hi ha informació sobre restauració i gastrono-
mia típica de la zona. En algunes ocasions és possible visitar la pàgina web d’alguns restaurants
de la zona. El professorat també pot ajudar l’alumnat a partir de l’experiència personal.
Per saber els ingredients d’un plat determinat només cal apuntar-ne el nom al cercador i en
la majoria dels casos obtindreu la recepta ràpidament. El mateix nom del plat en moltes oca-
sions és prou transparent. No oblideu que l’objectiu és elaborar un menú i saber els ingredi-
ents principals del plat, no pas aprendre a cuinar-los.
Si no hi ha possibilitat de trobar informació autèntica sobre la gastronomia de la zona, l’alum-
nat es pot inventar un menú genèric que vagi en consonància amb la situació geogràfica de
la comarca.
52
53. Ajudeu l’alumnat amb el vocabulari que no conegui. Ensenyeu-los també a deduir significats
a partir de la seva llengua materna (si és possible) o del context. Procureu tenir diccionaris
bilingües a l’aula perquè l’alumnat s’acostumi a utilitzar-los.
Cloeu la tasca fent la posada en comú.
Tasca final: Organitzem el viatge (pàgina 89)
Desenvolupament de la tasca:
Deixeu que l’alumnat elabori el cartell al seu gust. Digueu-los també quina informació és ne-
cessari que contingui.
En aquesta guia trobareu una plantilla per a l’alumnat que estigui poc inspirat.
Cada grup ha d’arribar a un acord sobre quin és el viatge més interessant de dur a terme.
Recordeu que cada grup és un vot.
53
54. VIATGE A
Organitzat per .
Dies: .
Mitjà de transport i desplaçament:
Activitats programades:
1.
2.
3.
4.
Consideracions climatològiques:
Menú de degustació:
Primer plat:
Segon plat:
Postres:
Preu aproximat, tot inclòs:
Apunteu-vos al nostre viatge!
No us en penedireu!
54
55. GRAMÀTICA
1. Les preposicions de direcció (pàgines 90-91)
Completa i recorda-te’n
Per anar de / des de Montblanc a / fins a Tarragona hem de passar per Valls. Tardarem una
mitja hora perquè de / des de la capital de la Conca a / fins a Tarragona hi ha una mica més
de trenta quilòmetres. Un cop a Tarragona podem anar cap al sud de la Costa Daurada a
menjar-nos una bona graellada de peix.
Ara practica-ho
Podríem anar de / des de Girona a / fins a Figueres per l’autopista. Però si agafem la carretera
que va a / cap a la Bisbal d’Empordà podríem parar a Púbol, per visitar el castell que Dalí va
regalar a Gala. Un cop allà podem tirar per la carretera que va a / fins a Castelló d’Empúries
passant per Sant Pere Pescador i, de / des de Castelló d’Empúries, podem anar a / fins a
Figueres, per visitar el Museu Dalí, o a / fins a Cadaqués, a la casa que tenia Dalí a Portlligat,
i després continuar cap al cap de Creus.
2. Els adverbis de lloc (pàgines 92-93)
Completa i recorda-te’n
–damunt/sota Després de passar per damunt del pont hi ha un desviament.
–a la dreta/a l’esquerra Ara hem de tirar a la dreta i de seguida arribarem al poble.
–a prop/lluny Vinga, ànim! Ja som a prop del poble!
–endavant/endarrere Que s’acaba la gasolina? Doncs amb la gana que tenim ara no podem
tirar endarrere. Segur que sortint del poble trobarem una altra gasolinera!
–dalt/baix Mireu el far que hi ha dalt del penya-segat!
–al capdamunt/al capdavall A la tarda podríem anar a visitar el castell que hi ha al capdamunt
de la muntanya.
–al centre/als afores Ah! I segons la guia als afores del poble hi ha una ermita.
–davant/darrere M’han dit que a la fonda que hi ha davant de l’església s’hi menja molt bé.
–amunt/avall Després de dinar, anirem carrer Major avall fins al port.
55
56. 3. Les comparacions (pàgina 94)
Completa i recorda-te’n
–Quina nevada! Aquí hi neva més que al sud.
–Sí, aquí hi fa menys fred que als Pirineus.
–Això sí! Hi fa tant vent com a tot Catalunya!
Ara practica-ho
Mira la previsió del temps! Demà a Osona farà sol. En canvi, als Pirineus hi nevarà. Ja se sap
que sempre hi neva més que a Vic. Demà a Osona es preveu una temperatura màxima de 6º.
Déu n’hi do! En canvi, a la costa de Barcelona i Tarragona les temperatures màximes seran
de 14º. És clar, sempre hi fa menys fred que aquí. Ui! Mira, a la Costa Daurada es preveu vent
de força 7. Gairebé tant com a l’Empordà.
4. El present dels verbs conèixer i saber (pàgina 95)
Completa i recorda-te’n
–Ei, Mihail! Tu (conèixer) coneixes el Priorat?
–No, no el (conèixer) conec. Només (saber) sé que hi fan bon vi!
conèixer saber
jo conec jo sé
tu coneixes tu saps
ell, ella, vostè coneix ell, ella, vostè sap
nosaltres coneixem nosaltres sabem
vosaltres coneixeu vosaltres sabeu
ells, elles, vostès coneixen ells, elles, vostès saben
56
57. Ara practica-ho
–Per què no anem a la muntanya? Vosaltres (conèixer) coneixeu la Cerdanya? Jo (conèixer)
conec un hostal a Puigcerdà que és molt acollidor.
–També podríem anar a la Vall d’Aran! Nosaltres no (conèixer) coneixem la comarca i diuen
que el paisatge és preciós! No recordo a quin poble, però hi ha un refugi on ens podríem
allotjar. Em sembla que el Pep i la Laura (saber) saben on és.
–I si anem al Pallars? A vosaltres us agraden els esports d’aventura, no? I no (saber) sabeu que
és un lloc ideal per practicar-ne?
–Res d’esports d’aventura, que el Ronald i jo no (saber) sabem nedar. Jo proposo que anem
a la Garrotxa! Ei, Maria, (saber) saps que en aquesta comarca hi ha volcans com el de
Montsacopa o el de Santa Margarida?
–Fantàstic! A més, em sembla que l’Íngrid i el Hans (conèixer) coneixen una casa rural a prop
d’Olot.
–Ei, jo vull anar a la platja! I si anem al Baix Ebre? M’han dit que hi ha unes cales fantàstiques.
Segur que el Jaume (saber) sap com arribar-hi i (conèixer) coneix algun restaurant on podem
menjar un bon arròs.
–Em sembla una bona idea. També podríem anar al delta de l’Ebre. Tu (conèixer) coneixes la
zona?
–Mireu, nois! Jo només (saber) sé que tenim moltes idees però ens hauríem d’anar decidint!
57
58. LÈXIC
1. El paisatge (pàgines 96-97)
Completa i recorda-te’n
el turó
la serra
el prat
el bosc
la vall
58
59. el cap el mar
el penya-segat
el golf
la platja
la cala
el riu
la muntanya
el llac
la cova el camp
l’estany l’hort
59
60. 2. Els llocs d’interès turístic (pàgines 98-99)
Completa i recorda-te’n
el castell
l’ermita
l’aqüeducte
el mirador
el monestir
60
61. el far
el port
el campanar
l’església
el museu
la catedral
l’estàtua
el palau
el celler
el pont
les ruïnes
el mas
61
62. 3. Les vies de circulació (pàgines 100)
Completa i recorda-te’n
el coll
el camí el túnel
el peatge la pista forestal
el revolt
el sender
la carretera
el desviament
l’autopista
l’autovia
l’àrea de servei
62
63. 4. El clima (pàgina 101)
Completa i recorda-te’n
A la Vall d’Aran es preveu neu en cotes altes. La temperatura mínima baixarà i a la nit farà
força fred. Al Pallars i a l’Alt Urgell es preveu pluja i fins i tot alguna calamarsada. Al Segrià
caldrà anar amb compte a la carretera perquè hi haurà boira i perill de gelada. A les comar-
ques del Vallès, al Barcelonès, al Maresme i al Garraf hi haurà núvols a primera hora del matí
i es preveu algun ruixat, però a poc a poc s’obriran clarianes. El sol serà el protagonista al
Montsià i al Baix Ebre, on farà molta calor. Al Baix Camp, al Tarragonès i al Baix Penedès farà
molta xafogor a causa de la humitat i no es descarta algun xàfec a última hora de la tarda. A
l’Empordà farà vent durant tot el dia i al Berguedà, Osona i el Bages es preveu una forta tem-
pesta amb llamps i trons.
63
64. 5. La gastronomia catalana (pàgines 102-105)
Completa i recorda-te’n
Ingredients principals:
farina, sucre, oli, confitura
de cabell d’àngel i ous.
pastissets
64
65. Ingredients principals: col, Ingredients principals:
patates, cansalada i alls. farina, sucre, ous, oli, llet,
llevat, matafaluga i canyella.
trinxat de la Cerdanya
bunyols de l’Empordà
Ingredients principals:
cargols, pebre, sal i oli.
cargols a la llauna
Ingredients principals:
escarola, ceba, tonyina,
bacallà, anxoves i olives. La
salsa es fa amb nyores, alls,
ametlles, oli, vinagre i sal.
Ingredients: xató
calçots. La salsa es fa amb
ametlles i avellanes, toma-
ques, alls, nyores, bitxo,
oli, vinagre i sal.
calçots
Ingredients principals:
ametlles, sucre, canyella
i aigua.
menjarblanc
65
66. Completa i recorda-te’n
esqueixada de bacallà pa amb tomàquet
faves a la catalana fideus rossejats
peus de porc sèpia amb mandonguilles
66
67. escudella i carn d’olla
coca amb recapte capipota
arròs negre canelons
crema catalana escalivada
67
