1. ADQUISICIÓ D’UNA L2
Els estudis que fins ara més es coneixen com experiències escolars
són fets als Canadà (anglès – francès) model del qual es va partir
per dissenyar el PIL aquí a Catalunya on la L1 i L2 eren dues
llengües romàniques.
A l’estat espanyol hi ha l’experiència de l’aprenentatge de L2
euskera per a alumnes de llengua familiar castellana.
Totes aquestes experiències són les que ara per ara ens poden
servir de punt de partida per tenir una visió global de quins són els
processos i dificultats dels aprenents que han d’adquirir una L2 dins
l’àmbit escolar.
La realitat actual de les aules planteja un nou context lingüístic la
L1de l’alumnat és molt divers , en una mateixa aula hi ha alumnes
de llengua romànica i d’altres de llengua no romànica... Aquesta
realitat fa que dos dels principis bàsics d’un PIL no és compleixin :
comprendre la L1 de l’alumnat per poder satisfer les seves
demandes i conèixer la seva estructura per poder incidir en els
diferencials i específics del català respecte la L1
L’ensenyant actualment:
- No comprèn la llengua de molts dels alumnes i per tant li és
difícil establir una comunicació verbal i satisfer les necessitats
primeres dels aprenents.
- No coneix l’estructura de totes les llengües dels alumnes
nouvinguts i per tant quins són els trets diferencials, específics
i comuns de cada llengua en relació al català per poder
establir una bona seqüència de continguts.
- No coneix tots els tres característics de cada una de les
cultures .
...
INTRODUCCIÓ
Aprendre implica un procés conscient i intern.
Aprendre és construir esquemes de coneixement, tot
relacionant la nova informació amb la que ja es té.
S’aprèn interactuant.
1

2. Aprendre una llengua també implica per l’aprenent un procés llarg i
una presa de consciència d’aquest aprenentatge. L’alumnat
nouvingut té una immediatesa per iniciar-se en aquest procés . En
poc temps ha d’ assolir una competència comunicativa suficient,
basada en el nivell llindar ( Llengua oral) per poder participar
de la vida de l’aula, l’escola i accedir als continguts curriculars.
D’aquí se’n després l’objectiu del taller.
Aquest procés no cal dir que és diferent en cada persona ja que
hi intervenen molts factors personals, ambientals, socials...
En aquest procés l’aprenent per arribar ha ser competent en una
llengua ha de dominar els diferents components del llenguatge
verbal i dominar perfecteament les quatre habilitats: escoltar, parlar
( codi oral) llegir i escriure (codi escrit). ( Components del
llenguatge verbal i competència comunicativa )(esquema)
1. Principis bàsics per a l’aprenentatge d’una llengua
1. NECESSITAT
2. UTILITAT,
3. ENFOCAMENT DIDÀCTIC ADEQUAT
1. Què la persona la vulgui aprendre : necessitat o
curiositat (realitat de l’alumnat a qui van dirigits aquest
tallers).
2. Què vegi que aquest aprenentatge li és útil: seguir el
ritme de la classe, poder-se moure per l’escola... carrer
3. Què l’aprenentatge s’enfoqui de manera adequada als
dos objectius primers.
A aquests tres principis és important afegir-n’hi un altre :
el prestigi.
2. Consideracions a tenir en compte
- No hi ha llengües que siguin més riques, ni més lògiques, ni
de més fàcil adquisició que unes altres. Els conceptes fàcil o
difícil estan relacionats amb la L1.
2

3. - El paper de la L1 en l’adquisició de L2 és molt complex. Tant
pot retardar o accelerar el procés d’adquisició de L2 però no
augmentar o disminuir les dificultats. No totes les dificultats
s’expliquen per la influència de la L1. La proximitat o llunyania
del component lingüístic de L1 i L2 tant pot dificultar com
afavorir l’adquisició de L2.
- Totes les llengües tenen una gramàtica: normativa, no
normativa
- No hi ha veritats absolutes en l’ensenyament d’una llengua
però els estudis que s’han fet fins diuen que l’ensenyament-
aprenentatge de segones llengües s’ha de basar EN
INTERACCIONS COMUNICATIVES QUALITATIVES I
QUALITATIVES.
3. Factors que influeixen en l’adquisició de la l2
(esquema factors) comentar els tres elements sense entrar en
l’interllengua.
CONCEPTES:
Input
Output
Característiques personals
INPUT
Informació que rep l’aprenent.
L’adquisició de L2 depèn en gran manera de la
quantitat( necessària però no suficient) i de la qualitat
de l’INPUT. L’aprenent n’abstreu les regles que constitueixen la
L2.
Ha de ser comprensible ( fonètica, semàntica, morfologia sintaxi) i
correcte.
S’ha d’adequar a la ZDP de l’alumnat.
Ha de tenir unes condicions perquè l’aprenent seleccioni i
assimili. No tot s’incorpora. L’aprenent selecciona les paraules,
3

4. frases estructures que li criden l’ atenció o li són necessàries. D’una
frase només es poden retenir unes 10 paraules.
Una llengua es va adquirint quan es comprèn el que s’escolta o es
llegeix. La resta es soroll. El context i les ajudes no verbals de
l’interlocutor ajuden a comprendre.
Per fer progressar a l’aprenent en el domini de L2 aquest ha de tenir
cada cop un grau superior de dificultat.
OUTPUT
És la quantitat de producció de l’aprenent.
Per poder parlar bé una llengua, és important posar a prova
“fer hipòtesis” “autoregular-se” fer errors forma part del
procés.
Ha de ser quantitatiu.
Es pensa amb significats ( idees) i es parla amb sintaxi. La dificultat
en la producció d’una L2 és el pas del significat a la sintaxi.
Els processos de comprensió i expressió no són simètrics.
Una consideració important dels alumnes d’IT és que haurà
d’aprendre al mateix temps la llengua oral i la escrita.
( PIL inici del procés molta incidència en llengua oral i poca en
l’escriptura)
CARACTERÍSTIQUES PERSONALS
Edat:
No hi ha acord. Positiu quan més aviat s’inicia i l’exposició a la
L2 es total millor.
- Més petits més avantatges en l’adquisició de la fonètica.
- Més grans més avantatges en l’adquisició de la sintaxi.
Aptitud :
Recursos cognitius , capacitat d’aprendre independent de la
4

5. intel·ligència que es tingui.
No hi ha una relació directe entre intel.ligència i adquisició
d’una llengua. Independent de la que és tingui, totes les
persones poden arribar a assolir un nivell raonable de
competència comunicativa.
Diferencia entre:
- Destresa cognitiva acadèmica
- Destresa en habilitats comunicatives.
Motivació: necessitat, funcionalitat...
Actituds :
És molt important
Factor de tipus sociolingüístic.
Imatge que té l’aprenent de la llengua i la cultura que ha
d’aprendre i de la seva pròpia llengua. No hi ha necessitat de
renunciar a la seva cultura. Temor a perdre identitat.
Imatge que té l’ensenyant de respecte per la L1 i la
cultura de cada aprenent.
Personalitat:
El llenguatge està lligat a factor cogitius i emocionals-
afectius . Aprenent : molta - poca autoestima, tímid, impulsiu,
reflexiu...
Estratègies :
Fa referència a la persona. Mecanismes , recursos
tècniques que la persona té per resoldre una situació un
problema... ja sigui d’aprenentatge o de la vida de cada dia
( memòria, cognitives, visuals...)
5. CONSIDERACIONS BÀSIQUES PER A L’ENSENYAMENT -
APRENENTATGE D’UNA L2
5.1 Una llengua s’aprèn fent la servir.
“Com diu l’Ignasi Vila la llengua a més de la seva funció
representativa serveix no només per comunicar-se sinó també per
compartir. Només hi ha llenguatge en el moment que hi ha
5

6. persones que fan coses juntes, i per tant tenen necessitat de dir-
se coses. Per aquest motiu un aprenent de L2 abans que res haurà
de tenir el desig de fer coses amb els altres, de compartir i per tant
per comunicar-se. “ Aquest desig “motivació intrínseca “ potser que
l’alumnat de L2 per molts factors no el tingui i l’escola l’haurà d’anar
potenciant tot creant situacions motivadores que generin realitats
comunicatives. Interaccions entre els alumnes i els alumnes i
l’ensenyant.
1r aspecte important : crear situacions motivadores per
l’aprenent que el portin a la comunicació amb els altres.
La interacció és bàsica.
L’escola ha de potenciar la convivència perquè els infants
vulguin fer coses junts.
La comunicació afectiva és bàsica perquè sorgeixi la
comunicació verbal ( és universal), obre el canal de la verbal.
5.2 Una llengua s’aprèn dins d’un context : ús de la llengua amb
diversos usos i funcions.
Les persones comparteixen i per tant es comuniquen en un context
determinat que el proporciona l’entorn natural. Per tant es bàsic
que l’aprenentatge d’una L2 es doni dins de contextos reals
(funcionalitat) però com que aquest aprenentatge, els alumnes
immigrats la major part el portarà a terme dins l’edifici de l’escola, i
aquest només és un sol context , aquesta haurà de crear contextos
artificials que reprodueixin els contextos reals necessaris perquè
l’aprenent aprengui a comunicar-se en situacions d’us diverses.
(activitats: racons, jocs de rol, sortides reals...)
Quan s’aprèn una llengua des d’una franja de l’estàndard per
repetició, de manual diguem-ne, l’aprenent no adquireix uns bons
nivells de creativitat amb la nova llengua i això el porta a parlar
sempre igual i a no acabar d’entendre els parlants natius. Un natiu
té l’element de creació innat, té capacitat d’inferir i de crear
llenguatge i quan parla crea per això costa d’entendre per algú de
fora. Si el natiu no sap una paraula fa jocs de creativitat: és una
cosa que s’assembla a.... D’aquí la necessitat de fer servir diferents
registres i diferents materials i diferents situacions, les quals quan
més vivencials més efectives.
Context: casa, carrer, menjador, botigues, classe...
Diferències de llenguatge:
Registres lingüístics : gèneres primers ( restructiu) gèneres segons
6

7. ( formal)
Gèneres primers es produeixen en situacions d’intercanvi verbal
espontani. Hi ha poc control metalingüístic.
Gèneres segons: apareixen en circumstàncies d’intercanvi cultural.
Es construït fruit del desenvolupament. Té unes característiques
pròpies que ha d’aprendre (Currículum)
El llenguatge que ha de fer servir l’alumnat a l’escola correspon als
gèneres segons.
2n aspecte: creació de diferents contextos que comportin l’ús
de la llengua en situacions diverses: aprenentatge de
diversitat de camps semàntics ( paraula i concepte) , diversitat
d’estructures lingüístiques, diversitat d’estructures
sintàctiques
6. PROCÉS D’ADQUISICIÓ
Fases del procés (esquema)
1. Període d’imitació : L’aprenent en un inici repeteix tot allò
que l’ensenyant li diu sense cap tipus de control, i moltes
vegades sense tenir consciència del significat del
component lingüístic que està repetint. però de mica en
mica anirà establint hipòtesis formals ( fonètica, morfologia i
sintaxi) i funcionals. És una etapa molt satisfactòria per
l’aprenent. És a dir, l’alumne anirà creant una gramàtica
mental pròpia de com ell creu que funciona la nova llengua.
Les activitats han de ser molt ritualitzades i pautades:
formats ( estructures que es van repetint en la mateixa
situació de forma constant “hàbits o rutines”.
Han d’anar acompanyades de molt reforç no lingüístic. Han
de provocar i facilitar les produccions verbals.
2. Període intermedi o interllengua : Successió d’estadis
dinàmics i inestables que porten l’aprenent de la L1 a la L2.
L’aprenent utilitza la llengua significativament i en
situacions comunicatives a partir de la gramàtica mental
que ell va creant, la interllengua. Aquesta interllengua és
7

8. plena de barreges amb la pròpia llengua, de buits de tot
tipus, de deficiències fonètiques, lexicals ,
morfosintàctiques, de males associacions, etc. Tot plegat
són temptejos, aproximacions propis del procés d’aquisició i
ús de la nova llengua.
Aquí, els errors que l’alumne fa tenen molta importància ja
que són el reflex el que ell sap de la llengua, del que ell
creu de com funciona la nova llengua, són els símptomes
del progressos dels aprenents. Per tant, els mestres hem de
veure els errors comesos pels alumnes com a aliats
nostres. L’error no és negatiu ni l’hem de valorar ni
transmetre com un valor negatiu. Ara bé, s’han d’aplicar
tècniques de correcció per superar la producció d’errors i
evitar fossilitzacions.
Quan l’alumna fa un error, que no sigui un lapsus, és
perquè la gramàtica mental que ell s’ha fet de la llengua, en
aquest determinat aspecte, és incorrecte. La correcció que
vulgui millorar el seu català ha d’anar a modificar aquest
punt de la seva gramàtica per fer-lo coincidir amb la
gramàtica mental del parlant nadiu.
( situar el concepte a l’esquema factors).
Una presència intensa d’input - output i una correcció fa
evolucionar el tempteig cap a la forma definitiva. Acosta la
interllengua a la llengua catalana. La correcció pot ser
implícita o explícita. L’ensenyant ha de determinar a cada
moment i segons cada aprenent el tipus de correcció que és
més vàlid.
Evidentment un estímul fluix ajuda a millorar, a fer avançar
la interllengua.
La retroalimentació ha de ser positiva perquè sigui afectiva.
3. Consolidació del sistema de L2
Adquisició de vocabulari.
Es freqüent que en la primera etapa de l’adquisició de L2
aquests alumnes tinguin poc vocabulari.
La paraula representació d’una idea, sinó es té la idea no
es fa servir la paraula ( signe lingüístic = significant+
significat). Molta part de l’alumnat immigrat no només haurà
de conèixer les noves paraules sinó que al mateix temps haurà
de construir el concepte ja que l’objecte o idea a què fa
referència no existia a la seva cultura d’origen.
8

9. Tipus d’alumnat:
1. Té el concepte no té la paraula (idioma ) Pot tenir molt
vocabulari. Com més camps semàntics hagi assolit de la L1
més significats o idees tindrà adquirides i per tant només
haurà d’aprendre el significat en la nova llengua.
1. No té el concepte (llenguatge) Pobre de vocabulari.
Cal assegurar el concepte, no hi ha prou amb la paraula ( no
llistes de paraules)
- Diferències quant a l’ús. L2 pot mostrar-se poc eficaç en
determinades situacions.
- Possibilitat freqüent de barreja de codis tant a nivell
fonològic, lexical o/i morfosintàctic Aquest fenomen no es
pot considerar un dèficit de llenguatge sinó una característica
del procés d’adquisició d’una L2. Aquesta barreja es produirà
de manera diferent en cada aprenent. S’utilitza com a
estratègia per a comunicar-se quan encara no té prou
consciència dels dos codis.
7. ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ LINGÜÍSTICA . PAPER DEL
MESTRE (esquema)
8. CONSIDERACIONS METODOLÒGIQUES :
- Objectiu de l’ensenyament és la llengua oral, però es pot
utilitzar la llengua escrita com a referent.
- Cada sessió o grup de sessions han de tenir un objectiu
concret.
- S’han de programar activitats tant per adquirir la
competència pragmàtica com la competència lingüística.
- S’han d’avaluar sistemàticament el procés dels aprenents
per anar regulant l’ensenyament. És important adequar
l’aprenentatge a la seva ZDP.
9

10. - El primer contacte amb la llengua no es pot basar en la
dificultat.
- El procés s’ha d’iniciar amb uns aprenentatges molt
elementals, intensius i amb molta interacció ensenyant
- aprenent.
- Durant el procés d’aprenentatge l’aprenent haurà de prendre
consciència i reflexionar (metalingüística)
- És important conèixer en la mesura que es pugui els trets
diferencials i específics de les diferents llengües en relació al
català , per treballar especialment el diferencials i específics
de la L2 en relació a la L1.
- S’ ha de valorar l’esforç de l’aprenent.
- Cal tenir expectatives positives del grup.
- Tipus d’agrupaments :
a) Llengua: No està del tot comprovat quin són els
agrupaments que millor funcionen (si tots els
alumnes són d’una mateixa llengua entre ells
acaben relacionant-se amb L1) si són de llengües
diferents, la llengua comuna que el integrarà serà el
català.
b) Edats: És aconsellable que no siguin massa
distants.
c) Nombre : no massa gran.
10