Informe sobre la inversió estrangera a l'àrea de Barcelona i Catalunya realitzat per Acc10 el novembre del 2009.

2. BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP
La Inversió estrangera a l'àrea de Barcelona i Catalunya
I. Carranza, Isabel, ed. II. Rodríguez, Imma (Rodríguez
López), ed. III. Diamante, Giulia, ed. IV. ACC1Ó V.
LA INVERSIÓ
Barcelona. Sector de Promoció Econòmica
1. Inversions estrangeres – Barcelona 2. Inversions
estrangeres – Catalunya
339.727.22(467)
ESTRANGERA
A L’ÀREA DE
BARCELONA
Avís legal:
I CATALUNYA
Aquesta obra està subjecta a la llicència
Reconeixement-No Comercial-Compar-
tir-Igual 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública
sempre que se’n citi l’autor i no se’n faci un ús comercial. La
creació d’obres derivades també està permesa sempre que es
difonguin amb la mateixa llicència. La llicència completa es pot
consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/
EDICIÓ
Ajuntament de Barcelona
Sector de Promoció Econòmica
Llacuna 162, 1a planta
08018 - Barcelona
T. +34 93 256 39 29
proeconomica-ajbcn@bcn.cat
Generalitat de Catalunya
ACC1Ó
Invest in Catalonia
Passeig de Gràcia, 129
08008 - Barcelona
T. + 34 93 476 72 00
catalonia@acc10.cat
PricewaterhouseCoopers
Pablo López Romero
Elena Casas Martínez
COORDINACIÓ
Isabel Carranza - Ajuntament de Barcelona
Imma Rodríguez - Invest in Catalonia - ACC1Ó
Giulia Diamante - Planificació i Anàlisi - ACC1Ó
DISSENY I MAQUETACIÓ
Index
IMPRESSIÓ
Cevagraf, S.C.C.L.
D.L.:
Barcelona, Novembre de 2009
Núm. d’exemplars: 1.000

3. Dinàmica i oberta, emprenedora i cosmopolita, Actualment hi ha més de 2.700 empreses estran- Tinc el plaer de presentar-vos la 5a edició de seguir endavant amb el seu canvi de model pro-
Barcelona ha estat i continua sent receptiva a la geres a l’àrea de Barcelona, amb un grau de fide- l’estudi “La inversió estrangera a l’àrea de Barce- ductiu i liderar l’atracció d’inversió estrangera de
inversió estrangera. L’economia de la ciutat, que litat i consolidació elevat que les impulsa a lona i Catalunya”, que s’elabora conjuntament, i sectors i països emergents. Les activitats inten-
està ubicada en una regió metropolitana densa i reinvertir en el nostre territori. Cada vegada hi ha de manera biennal, entre Invest in Catalonia sives en coneixement i d’alt valor afegit prenen
de gran vitalitat, es caracteritza per la diversifica- més empreses amb visió de futur que escullen d’ACC1Ó i Promoció Econòmica de l’Ajuntament especial importància en les estratègies de crei-
ció de les activitats amb una base industrial signi- Barcelona per instal·lar-s’hi i que mostren uns al- de Barcelona. Sense dubte, la inversió estrangera xement de negoci per a les empreses i repre-
ficativa i un predomini del sector serveis. I un dels tíssims percentatges de satisfacció. En aquest al nostre país, i l’opinió dels empresaris al res- senten, al mateix temps, un factor de
objectius de Barcelona és preservar de manera sentit, les empreses ja establertes solen fer noves pecte, són aspectes clau que han de contribuir a competitivitat per a l’atracció i el manteniment
molt activa aquesta diversificació econòmica inversions en el marc d’una aposta estratègica de la millora de la competitivitat de les empreses ca- de la inversió estrangera. La disponibilitat i la in-
adaptant-la a les noves demandes i superant els creixement cap a activitats amb més valor afegit. talanes i, en definitiva, de Catalunya. versió en infrastructures científiques i tecnològi-
nous reptes per mantenir-ne l'atractiu i la compe- ques, juntament amb les polítiques i els
titivitat en un món global. La inversió estrangera a l’àrea de Barcelona, de la La situació estratègica del nostre país al sud incentius públics a la recerca i al desenvolupa-
qual presentem l'estudi en la seva cinquena edi- d’Europa, la qualitat de vida de què gaudim i el ment, esdevenen alguns dels aspectes més va-
Al llarg dels segles, la ciutat s’ha anat reinventant ció, és una clara aposta de les administracions pú- nostre esperit emprenedor són factors que con- lorats per les empreses a l’hora de prendre la
per ajustar-se a les necessitats de cada etapa i bliques per fidelitzar i incrementar el flux inversor tribueixen a que Catalunya sigui un dels territoris decisió ferma d’establir-se al nostre territori.
obrir-se al món. Barcelona, de llarga tradició in- forà. Avui dia, Barcelona aposta de manera ferma europeus més atractius per a la inversió estran-
dustrial, aposta amb força per l’economia del co- i decidida per un model de creixement econòmic gera. El fet que més de 3.000 empreses estran- Confio plenament en que Catalunya està prepa-
neixement i la sostenibilitat partint de les bases basat en la innovació i la creativitat i plenament in- geres hi estiguin establertes i que es generés un rada per fer front als reptes de la globalització i el
sòlides que ofereix una localització immillorable serit en l’economia del coneixement. D'altra flux total d’inversió estrangera directa de 3.458 canvi tecnològic i, al mateix temps, és capaç
com a porta del sud d’Europa i del Mediterrani. banda, la nostra ciutat té un clar paper proactiu per milions d’euros, l’any 2008, confirma la capacitat d’aprofitar les oportunitats que genera la situació
Una ciutat atractiva per al desenvolupament em- potenciar el talent i la creativitat, l’oferta per a de Catalunya, i de Barcelona, per atraure inversió actual. El Govern català, orientat a fomentar el
presarial, la iniciativa emprenedora i el talent in- noves activitats econòmiques i la qualitat de vida estrangera d’alt valor afegit i talent internacional. desenvolupament de nous projectes empresa-
ternacional, amb una recerca capdavantera, una dels ciutadans i les ciutadanes. rials, seguirà impulsant la cooperació amb el sec-
creativitat que supera fronteres i una qualitat de Tot i així, en una situació com l’actual, en què l’ac- tor privat per afavorir el creixement del nostre
vida admirada arreu. tivitat econòmica mundial ha experimentat un re- territori i assegurar, així, el benestar de tots el
Jordi Hereu trocés com a conseqüència de la crisi financera i, ciutadans i ciutadanes.
La regió metropolitana de Barcelona, que acull 4,9 Alcalde de Barcelona alhora, la competència és creixent a escala global,
milions d’habitants en una àrea de 3.236 km2, té Catalunya s’ha d’esforçar per seguir sent una des-
un arrelat teixit empresarial amb tradició industrial tinació atractiva per a la inversió estrangera, apro- Josep Huguet i Biosca
i força diversificat que constitueix un nucli molt im- fitant al màxim els avantatges que li representa el Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa
portant d’atracció d’inversió estrangera. La desig- fet de disposar d’un teixit empresarial diversificat,
nació, produïda recentment, de Barcelona com a competitiu i proveïdor de serveis, junt amb un ca-
seu del Secretariat de la Unió per la Mediterrània pital humà amb una alta qualificació tècnica.
reforçarà encara més el lideratge de la ciutat en
aquesta àrea i impulsarà la instal·lació d’empreses Paral·lelament, a més de seguir apostant per la
capdavanteres que voldran beneficiar-se de les inversió estrangera tradicional, Catalunya ha de
noves oportunitats de negoci.

4. ÍNDEX
CONCLUSIONS PRINCIPALS 06 LA IED EMERGENT A
DE L’ESTUDI CATALUNYA: CAPTACIÓ DE
TALENT I ASSOLIMENT
DE MASSA CRÍTICA
5.1 Dinàmiques del teixit empresarial dels 51
01 05 sectors emergents. Un apunt sobre les
aliances local-global
5.2 Rol dels clústers com a generadors 52
de noves activitats econòmiques
5.3 Avantatges competitius de 56
INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI Catalunya i l’àrea de Barcelona en
I CONTEXT ECONÒMIC relació a la IED emergent
2.1 Introducció a l’estudi 12 5.4 El capital humà 60
2.2 Enfocament metodològic i marc 13 5.5 L’accés a finançament: capital risc 61
conceptual de l’estudi i ajuts públics
02 2.3 Oportunitats de la IED per a
Catalunya en un entorn de canvi
econòmic mundial
15 5.6 Altres elements d’entorn 64
ANÀLISI GEOGRÀFICA DE LA IED
SITUACIÓ ACTUAL DE LA IED A CATALUNYA
AL MÓN I A CATALUNYA 6.1 Europa i els EUA 71
3.1 Situació actual de la IED al món 20 6.2 Àsia 73
3.2 L’increment de la competència 22 6.3 Els països mediterranis 76
03
en l’atracció de la IED
3.3 Situació actual de la IED a
Catalunya i l’àrea de Barcelona
23
06 6.4 Comparativa geogràfica en relació amb
l’entorn: punts crítics, reptes i oportunitats
78
ANNEXOS
LA IED TRADICIONAL A 7.1 Metodologia de l’estudi 84
CATALUNYA: CONCENTRACIÓ
EN PUNTS CLAU DE LA CADENA 7.2 Índex de figures, taules i gràfics 88
DE VALOR 7.3 Fonts emprades 89
7.4 Glossari de termes 91
07
4.1 Dinàmica del teixit empresarial 31
04
en els sectors madurs. L’aposta
per les activitats d’alt valor afegit
i intensives en coneixement
4.2 El model de negoci de les empreses 34
dels sectors madurs. L’oportunitat
de la R+D+i
4.3 Avantatges competitius de 36
Catalunya i l’àrea de Barcelona
en relació a la IED tradicional
4.4 El capital humà 41
4.5 Altres elements d’entorn 42

5. 01
Els resultats fruit del treball de camp dels grups de discussió,
de les entrevistes a actors rellevants i de l’anàlisi de diverses
bases de dades especialitzades en la IED han permès reco-
llir les consideracions més destacades pel que fa a la situa-
ció actual i prevista de la IED, als reptes que presenta per a
CONCLUSIONS l’àrea de Barcelona i Catalunya en termes de competitivitat
i als aspectes que ens fan ser optimistes per posicionar Ca-
PRINCIPALS talunya com a territori d’atracció d’inversió preeminent en
els propers anys.
DE L’ESTUDI

6. 10
03 hi ha més de 3.100 empreses 06 emergent a Catalunya i a l’àrea de 09
A Catalunya La IED Les empreses europees i nord-americanes
estrangeres instal·lades i va comptar amb Barcelona està consolidant sectors de la posen l’accent en un conjunt d’oportuni-
un flux total d’IED de 3.458 milions d'eu- nova economia com la biotecnologia, les tats per a l’àrea de Barcelona i Catalunya
ros el 2008. energies renovables i les TIC, al voltant de orientades a continuar augmentant el seu
L’àrea de Barcelona aglutina de mitjana al clústers orientats a l’assoliment de massa atractiu:
voltant del 75% dels projectes d’IED a Ca- crítica d’inversió i de talent emprenedor.
PRINCIPALS CONCLUSIONS talunya, i el 2008 en va assolir el 87%. En biotecnologia, l’àrea de Barcelona està es- • La contribució pública al desenvolupament
En els darrers 5 anys, els projectes rela- devenint un referent internacional en creació de la nova economia a través d’iniciatives fo-
cionats amb les TIC representen més del de noves empreses amb un ritme de creixe- calitzades en els factors més rellevants per a
01 i l’àrea de Barcelona són cap- 20% del total i, juntament amb els ser- ment del 30%, per sobre de la mitjana europea. les empreses provinents d’aquests països i
Catalunya veis a les empreses i productes de con- que inverteixen en sectors com la biotecno-
davanteres en els rànquings de localitza- sum, sumen el 50% dels projectes d’IED logia, la nanotecnologia, etc.
cions més atractives per fer negocis. No desenvolupats. 07
obstant això, la disminució del volum Els avantatges competitius de Catalunya i •L’aposta pels valors de l’emprenedoria i l’in-
d’IED a escala global que s’ha registrat en l’àrea de Barcelona en relació amb la IED tercanvi internacional com a diferenciació i
el darrer any implica més competència 04 sectors madurs, l’R+D+i constitueix emergent es concentren en: posicionament del territori dins d’Europa.
entre els territoris per a la seva captació, En els
consolidació i manteniment. una estratègia de creixement del negoci • La disponibilitat d’infraestructures tec- • La major difusió de l’oferta disponible de
per a les empreses, i també un factor de nològiques. Un 59% de les empreses estran- serveis i ajuts a l’abast de les empreses es-
competitivitat per a l’atracció i manteni- geres dels sectors emergents consultades trangeres en procés d’implantació a Cata-
02 ment de la IED a l’àrea de Barcelona i Ca- consideren adequades les infraestructures tec- lunya.
Les estratègies de foment de la competi- talunya. El 2008 la inversió industrial va nològiques a Catalunya.
tivitat a Catalunya i a l’àrea de Barcelona créixer un 2,2% i el 38% del total de la IED
es produeixen en un entorn de compe- rebuda a Catalunya ha anat destinada a la in- • L’existència d’una xarxa d’empreses re- 10empreses asiàtiques destaquen els
tència creixent a escala global i en un dústria. Així, l’aposta de Catalunya per man- lacionades a escala local i global i proveï- Les
marc de canvi de model productiu a es- tenir la producció ha d’actuar com un factor dores de serveis. avantatges competitius de Catalunya que
cala local. En aquest sentit, es constaten d’arrossegament de l’activitat d’R+D+i de les intervenen en les decisions d’inversió de
línies d’actuació diferenciades: companyies dels sectors madurs. • Un estil de vida atractiu per a professio- les companyies d’aquesta àrea:
nals qualificats i emprenedors internacio-
Mantenir la IED tradicional en els sectors nals. Les empreses dels sectors emergents L’existència d’un teixit empresarial com-
05
• •
madurs, i apostar per activitats de valor participants presenten uns nivells de satis- petitiu que ofereix suport i proveïment de
afegit i intensives en coneixement. Els avantatges competitius de Catalunya i facció del 90% respecte de l’oferta cultural, serveis afins a les seves activitats, com a fac-
l’àrea de Barcelona en relació amb la IED esportiva i lúdica de l’àrea de Barcelona i Ca- tor altament determinant per a aquestes em-
•Captar i consolidar la IED emergent en tradicional es concentren en: talunya. preses. Més d’un 80% de les empreses
els sectors de la nova economia i en l’em- asiàtiques participants es declaren satisfetes
prenedoria. • La preparació tècnica del capital humà. •Una administració orientada a propiciar o molt satisfetes amb el grau de concentra-
Un 75% de les empreses estrangeres de el desenvolupament de nous projectes ció d’empreses de sectors relacionats.
Catalunya i l’àrea de Barcelona disposen d’un sectors madurs consideren alt o molt alt el empresarials.
teixit empresarial de sectors madurs que nivell dels tècnics i universitaris. • La disponibilitat d’informació sobre els as-
està apostant per l’R+D+i, la tecnologia i la pectes diferencials de Catalunya i Barcelona
logística. Aquests sectors han de constituir • Polítiques i incentius relacionats amb 08 humà disponible a l’àrea de Bar- pel que fa a cultura del treball, valors, la im-
la llavor per a l’atracció i consolidació de la l’R+D+i i la inversió en infraestructures El capital plicació de l’administració en el clima de ne-
IED dels sectors emergents, com ara la bio- científiques. celona i a Catalunya constitueix un factor de gocis, etc., a causa de la seva percepció
tecnologia, les energies renovables o les TIC. competitivitat per si mateix, i presenta uns d’Europa com a unitat homogènia.
Per afavorir aquesta dinàmica, les adminis- • L’accés a infraestructures de transport i nivells de satisfacció del 87% per part de les
tracions públiques incideixen en factors de logística d’alta capacitat. El 63% de les em- empreses consultades pel que fa al grau de • La divulgació de casos d’èxit de llançament
competitivitat de l’entorn local, particular- preses estrangeres de sectors madurs parti- qualificació universitària i preparació tèc- de negocis amb capital asiàtic, la qual cosa
ment: les infraestructures, el capital humà, cipants en l’estudi manifesten que el nivell de nica. Es tracta, a més, d’un element d’entorn aporta experiències de referència per a nous
l’accés a finançament, el marc normatiu i la les infraestructures i l’accessibilitat és l’adequat. sobre el qual poden incidir les administra- inversors.
qualitat de vida, entre d’altres. cions pel que fa a la creació de sinèrgies
• La cooperació público-privada. entre el món empresarial i l’acadèmic.
08 09

7. 02
INTRODUCCIÓ A
L’ESTUDI I CONTEXT
ECONÒMIC

8. 02 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI I CONTEXT ECONÒMIC
2.1 2.2
Introducció a l’estudi Enfocament metodològic i
marc conceptual de l’estudi
L’àrea de Promoció Econòmica Internacional de • Una part inicial en què es presenten les conclu- D’acord amb el cens d’empreses estrangeres a L’estudi sobre la IED a Catalunya parteix d’un
l’Ajuntament de Barcelona i Invest in Catalonia sions principals de l’estudi, i on es desglossen Catalunya, actualment hi ha més de 3.100 com- marc conceptual propi ideat per a aquesta edició
(Generalitat de Catalunya - ACC1Ó) han emprès aquelles fortaleses i potencials de creixement de panyies estrangeres establertes al territori català, i al qual s’adapta l’estructura de capítols presen-
l’elaboració de la 5a edició de l’estudi “La inversió l’economia catalana com a pol d’atracció d’inversió que representen aproximadament un terç de les tada anteriorment. Aquest marc conceptual par-
estrangera a l’àrea de Barcelona i Catalunya” estrangera directa. empreses estrangeres existents a Espanya1. En teix de la hipòtesi (vegeu figura 1) que podem
amb la col·laboració de PricewaterhouseCoopers. termes de concentració geogràfica a Catalunya, definir diferents tipologies d’IED segons el grau
• Una secció de tipus quantitatiu sobre les grans cal dir que, aproximadament, el 90% de les em- de maduresa dels sectors productius i empreses
La present edició, a diferència de l’anterior, de juny xifres en l’àmbit macro del context actual i re- preses estrangeres de Catalunya es troben dins que estan implantades al territori. A cadascuna de
del 2007 veu la llum en un context d’incertesa per
, cent de la IED a Catalunya i al món i els seus l’àrea de Barcelona. A efectes d’aquest estudi, l’à- les tipologies d’IED se li pot associar un objectiu
a la Inversió Estrangera Directa (d’ara endavant trets definitoris. rea de Barcelona fa referència a la realitat me- principal, i un focus d’actuació específic. Aques-
IED) i per a les economies catalana i mundial. Par- tropolitana de Barcelona, entenent com a tal els tes diferents estratègies associades perseguei-
tint d’aquesta premissa, l’estudi posa l’accent en • Un apartat dedicat a la IED tradicional a Cata- límits administratius de la ciutat més les 7 comar- xen en termes agregats l’increment de projectes
aquells aspectes diferencials de l’economia cata- lunya, entenent com a tal, aquella originada per ques que l’envolten: el Barcelonès, el Maresme, i fluxos d’IED en tot el territori.
lana que han fet i han de seguir fent del nostre empreses de sectors consolidats amb una madu- el Garraf, el Baix Llobregat, el Vallès Oriental, el
país i la ciutat de Barcelona un referent mundial a resa contrastada i per part de països amb una pre- Vallès Occidental i l’Alt Penedès.
l’hora d’atraure projectes empresarials i fluxos sència a Catalunya perllongada en els anys.
d’IED d’arreu del món. L’èmfasi, en aquesta part, s’ha posat en els prin-
cipals reptes per tal de consolidar la inversió i els
Malgrat la situació conjuntural esmentada, les ten- punts de la cadena de valor que tenen un major
dències apuntades els darrers anys en relació amb recorregut en els propers anys: l’R+D+i i la logís- FIGURA 1. MARC CONCEPTUAL DE LA IED
la producció industrial, la convergència de les eco- tica i distribució.
nomies més avançades envers la nova economia
i l’organització en xarxes complexes mantenen el • Una secció dedicada a la IED emergent a Cata- ELEMENTS DE L’ENTORN RELACIONATS AMB LA IED DONATS A ESCALA GLOBAL
seu vigor i la seva vigència. lunya, sobretot tenint en compte els sectors de > Evolució de la conjuntura macroeconòmica mundial
la nova economia que estan cridats a protagonitzar > Evolució dels inflows i outflows de la IED al món
> Estratègies de captació/manteniment de la IED per part dels competidors de Catalunya
Amb tots aquests elements sobre la taula, el po- el futur econòmic a Catalunya i al món: biotecno-
sicionament de l’economia de l’àrea de Barcelona logia, energies renovables i TIC, particularment.
i, per extensió, de tot Catalunya, com a pol d’a- Dins d’aquesta secció, la figura de l’emprenedo-
TIPOLOGIA IED OBJETIU PRINCIPAL FOCUS D’ACTUACIÓ ELEMENTS DE L’ENTORN A
tracció d’IED presenta importants reptes de futur, ria internacional hi té una menció destacada. ESCALA LOCAL SOBRE ELS
i també un horitzó d’oportunitats. En aquest sen- QUALS INCIDIR
tit, tal com tracta l’estudi en les seves diverses • Per últim, s’inclou un apartat que inclou l’anàlisi + MADUR
CONCENTRACIÓ EN > ROL DE LES ADMINIS-
GRAU DE MADURESA DELS SECTORS PRODUCTIUS
seccions, Catalunya ha de fer compatible, en el geogràfica de la IED a l’àrea de Barcelona i Ca- TRADICIONAL MANTENIMENT PUNTS CLAU DE LA TRACIONS PÚBLIQUES
futur més immediat, la seva capacitat per mante- talunya, on es tracta, d’una banda, la inversió dels CADENA DE VALOR
> CAPITAL HUMÀ
nir els fluxos d’entrada d’IED en els sectors deno- països amb una presència històrica i consolidada a
> ACCÉS A FINANÇAMENT
minats tradicionals i al mateix temps apostar, de Catalunya i, de l’altra, aquells amb una importància
EMERGENT CAPTACIÓ I ASSOLIMENT DE > INFRAESTRUCTURES
manera decidida, pels sectors denominats emer- creixent en l’economia catalana i, de manera es- CONSOLIDACIÓ MASSA CRÍTICA
gents i que protagonitzaran l’impuls de l’economia pecial, els països del continent asiàtic i els de la > MARC NORMATIU
mundial en els anys que vénen. riba mediterrània. En darrer lloc, es comparen els > OFERTA DE SERVEIS I
QUALITAT DE VIDA
trets definitoris i les oportunitats diferenciades EMPRENEDORIA CAPTACIÓ TALENT
Pel que fa pròpiament a la publicació, ACC1Ó i l’Àrea que plantegen. INTERNACIONAL > CLIMA DE NEGOCIS
- MADUR
de Promoció Econòmica Internacional de l’Ajuntament
NOTA: S’entén per escala local, en contraposició a global, l’àmbit objecte de l’estudi: l’àrea de Barcelona i Catalunya.
de Barcelona han optat per donar un gir notable tant Font: Elaboració pròpia PwC.
a la metodologia de realització de l’estudi, que es co-
menta més endavant, com a la seva estructura. Així,
el cos de l’informe, presenta les parts següents:
1 El juliol del 2009, hi havia censades un total de 3.124 empreses.
Invest in Catalonia.
12 13

9. 02 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI I CONTEXT ECONÒMIC
L’entorn en el qual les empreses prenen decisions Com s’ha apuntat anteriorment, un punt diferen- PART 2
respecte a la IED a Catalunya és un context que té cial de l’estudi respecte a edicions prèvies ha Recollida de dades primàries a través de qüestionaris a les empreses participants, dividits en
un doble vessant, i que està format per elements estat l’enfocament innovador de la seva metodo- els següents 8 eixos d’entorn i un total de 32 variables, valorades segons el nivell d’importàn-
que podem considerar d’escala local. El rol de- logia de treball. En aquest sentit, el recurs a l’en- cia atorgada i el grau de satisfacció en l’actualitat:
senvolupat a escala local té implicacions directes questa via qüestionari a una mostra representativa • Entorn de la inversió
en aspectes tan decisius com la disponibilitat de d’empreses ha deixat pas a l’ús de tècniques que • Costos de la inversió
tot tipus d’infraestructures, el grau d’excel·lència permeten captar amb més sensibilitat aspectes • Capital humà
del capital humà del territori o l’existència d’un de- més qualitatius de la situació actual, reptes i opor- • Cultura de l’entorn de treball
terminat clima de negocis. D'altra banda, a escala tunitats que encaren empreses estrangeres signi- • Infraestructures
global també hi ha factors que poden incidir de ficatives a Catalunya. Els elements principals • Oferta de serveis
manera determinant en la presa de decisions es- d’aquesta nova metodologia són: • Entorn legal i fiscal
tratègiques per part de les companyies en relació • Finançament
amb la futura IED, com ara les estratègies més o
menys agressives i innovadores que altres territo- • Entrevistes personalitzades a empreses per tal de complementar els grups de discussió i realitzar
ris puguin exercir de cara a atreure nova IED. estudis de cas.
QUADRE 1. METODOLOGIA ABREUJADA DE L’INFORME
Per últim, s’ha mantingut l’anàlisi de les dades del punt de vista de les tendències sectorials i
secundàries present en altres edicions i que geogràfiques d’evolució de la IED al llarg del
• Entrevistes en profunditat a 8 agents facilitadors. Han estat cambres de comerç, consolats es- aporta una perspectiva de context rellevant des temps.
trangers i altres institucions de referència en l’àmbit de la IED.
La funció d’aquests agents ha estat de contrast de l’enfocament del treball i de identificació dels
aspectes diferencials que caracteritzen la IED a Catalunya.
• Realització de grups de discussió o workshops sectorials i geogràfics, agrupant-los en dos
grans grups, segons si es tracta de sectors o mercats de la IED de tipus tradicional o bé emer-
gent. En total, s’han realitzat 6 workshops, amb la presència agregada de 45 empreses:
2.3
Oportunitats de la IED per a Catalunya
IED SECTORS TRADICIONALS
1. Punt de la cadena de valor R+D+i: tendències i reptes de futur en un entorn de canvi econòmic mundial
2. Punt de la cadena de valor Logística i Distribució: tendències i reptes de futur
3. Aspectes diferencials de la IED de les empreses dels EUA i el Canadà
La IED constitueix un element clau en la ràpida in- El creixement significatiu en el volum de la IED du-
IED SECTORS EMERGENTS tegració econòmica que hem viscut els darrers rant les dècades recents i la seva extensió plane-
4. Aspectes diferencials de la IED de les empreses asiàtiques anys a escala mundial. La IED representa un tària reflecteix tant un increment de la grandària
5. Aspectes diferencials de la IED en els sectors emergents mitjà per crear vincles estables, directes i dura- com del nombre de transaccions i projectes d’IED,
6. Emprenedors internacionals dors entre economies. Així mateix, la IED esdevé i també un increment de la diversificació de les
un instrument important per al desenvolupament empreses en diverses economies i multiplicitat de
Aquests grups de discussió s’han estructurat de la següent manera: del teixit empresarial local, i pot ajudar a millorar sectors. Tradicionalment són les grans empreses,
la posició competitiva tant de l’economia d’aco- corporacions i holdings multinacionals els que
PART 1 llida com d’aquella que inverteix més enllà de les desenvolupen un rol predominant en les esmen-
Aspectes diferencials dels sectors i geografies concernits, com ara: seves fronteres. tades transaccions globals. Tanmateix, els darrers
• El dinamisme del teixit empresarial anys hi ha el consens que les empreses de petita
• Els factors clau de competitivitat de l’economia de Catalunya i l’àrea de Barcelona En concret, la IED facilita la transferència de i mitjana grandària han tingut un rol de rellevància
• L’aposta per les activitats de valor afegit tecnologia i de know-how entre les econo- creixent en el camp de la IED2 .
• El rol dels clústers mies. En el mateix sentit, proporciona oportuni-
• Les experiències en el camp de la col·laboració público-privada tats a l’economia del país que emet la inversió
per a la promoció dels seus productes de ma-
nera més extensa en els mercats internacionals.
2 OCDE: Benchmark Definition of Foreign Direct Investment,
4th Edition, abril del 2008.
14 15

10. 02 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI I CONTEXT ECONÒMIC
L’any 2007 els fluxos emissors i receptors d’IED
, no és ni nou ni recent, segons el qual totes les En aquest context, les estratègies envers la cap- Promoció Econòmica Internacional de l’Ajunta-
mundial van incrementar-se en més d’un 50% economies avançades estan protagonitzant una tació, el manteniment i la consolidació de la IED ment de Barcelona, Invest in Catalonia (ACC1Ó)
respecte de l’any 20063. Igualment, el nombre evolució accelerada dels seus sistemes produc- han d’adaptar-se a les noves necessitats de con- i PricewaterhouseCoopers volen agrair a totes
de projectes d’IED a tot Europa va incrementar tius envers la nova economia. Catalunya, en qua- sum, pautes productives i condicionants d’entorn, les persones, empreses i institucions que han
un 5% amb relació al 2006, i un 95% amb rela- litat d’economia avançada, no és una excepció, energètics i mediambientals, principalment. participat i col·laborat al llarg de les diferents
ció al 20024. Pel que fa al moment actual, cal i protagonitza la seva pròpia evolució en relació fases del projecte amb les seves opinions i la
tenir en compte que l’evolució en el temps de amb els seus sectors productius. Catalunya i I’àrea de Barcelona en particular afron- seva bona predisposició.
les xifres globals de la IED va estretament re- ten el doble repte d’augmentar la seva competiti-
lacionada amb l’evolució de la situació eco- L’economia catalana, de forta empremta indus- vitat com a pol d’atracció d’IED i, alhora, mantenir
nòmica i financera. Així doncs, una vegada trial, està esdevenint al llarg de les darreres tres i millorar el grau de satisfacció dels empresaris ja
s’hagin produït els ajustos necessaris en el pa- dècades una economia cada cop més basada en establerts al territori.
norama macroeconòmic mundial, una recupe- el coneixement, i la societat catalana depèn de
ració de certa magnitud en els diversos manera més directa de la producció, la difusió i El document que s’introdueix aquí pretén ser
indicadors, que les principals institucions l’ús massiu del coneixement i la informació. En una eina de treball per donar compliment als
pronostiquen per al 20105, hauria de portar aquest sentit, s’estan produint moviments de objectius acabats d’enunciar i reflectir el posi-
associats increments dels fluxos i dels pro- fons des de la perspectiva de la terciarització de cionament de Catalunya com a pol d’atracció de
jectes d’IED arreu. Aquest entorn d’ajust eco- les activitats industrials i de la “industrialitza- la IED en el context global. Per això, l’Àrea de
nòmic global coincideix amb un altre procés, que ció” de les activitats de serveis.
3 www.oecd.org
4 European Investment Monitor 2008 Report.
5 ElFons Monetari Internacional pronostica per al 2010 un creixement mun-
dial del 2,5% del PIB, respecte a una contracció de l’1,4% per al 2009.
http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2009/update/02/pdf/0709.pdf
16 17

11. 03
SITUACIÓ ACTUAL
DE LA IED AL MÓN
I A CATALUNYA

12. LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • SITUACIÓ ACTUAL DE LA IED A CATALUNYA I AL MÓN
03
L’evolució temporal de la IED no resulta aliena a la progressió de
l’activitat econòmica en el temps, sinó més aviat una conseqüència
d’aquesta. En aquest sentit, el present capítol fa un breu repàs a les
dades més actualitzades dels fluxos d’IED que els diferents territoris
i regions mundials reben de forma individual i també agregada.
Aquesta anàlisi és fonamentalment de tipus quantitatiu. Segueix una
breu reflexió sobre les tendències descrites recentment en les dife-
rents estratègies existents al món per atreure IED, lligades o no a
l’evolució macroeconòmica. Per últim, una anàlisi aprofundida de la
realitat de Catalunya aporta les conclusions principals i esbossa els
diferents rostres que presenta la inversió feta al territori per part de
les empreses estrangeres.
3.1
Situació actual de la IED al món
Després d’experimentar un augment molt notable publicades per UNCTAD revelen una xifra agre- Com a fet rellevant, cal destacar que la disminució cosa repercutirà en la recuperació dels fluxos
en els primers anys del segle XXI, i que la xifra gada dels fluxos d’IED d’1,6 bilions de dòlars, la de la IED ha estat més acusada en el cas de les d’IED en termes mundials.
agregada de fluxos d’inversió estrangera directa qual cosa representa una reducció del 10% res- economies desenvolupades. En canvi, en els paï-
generats o rebuts a les diferents regions mundials pecte de l’any anterior. sos en vies de desenvolupament o en transició, Una anàlisi tant de la inversió originada com de la
arribés al seu màxim l’any 2007 les darreres dades
, l’impacte ha estat, per ara, molt més reduït. rebuda per part de les diferents regions reflecteix
el domini d’Europa, que representa al voltant de
De cara a l’exercici 2010, hi ha un notable consens la meitat dels fluxos d’entrada i sortida d’IED. Pel
GRÀFIC 01. LA IED AL MÓN PER REGIONS (2008) entre les principals institucions de referència a es- que fa estrictament als fluxos de recepció d’IED,
cala mundial a l’hora d‘afirmar que la situació ma- la regió d’Àsia i Oceania en rep gairebé una cin-
INVERSIÓ DE L’EXTERIOR INVERSIÓ A L’EXTERIOR croeconòmica reiniciï la via del creixement, la qual quena part, quasi el doble de la que origina.
100% 0,3% Àfrica
2,9% 2,6%
Llatinoamèrica
6,9% 9,8% Àsia i Oceania GRÀFIC 02. DISTRIBUCIÓ DE LA CAPTACIÓ DE LA IED A NIVELL GLOBAL (2003-2008)
2,6% Sud-est Europa i CEI (3)
17,5% 8,1% Altres països desenvolupats (2)
75% 10.000 (En nombre de projectes)
Nord d’Amèrica
4,7% 16% Europa (1)
9,1%
8.000
(1) Europa: Àustria, Bèlgica, Bulgària, Xipre,
50% 13% República Txeca, Dinamarca, Estònia,
Finlàndia, França, Alemanya, Grècia,
6.000
Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Luxemburg,
Lituània, Malta, Països Baixos, Polònia,
46% 61% Portugal, Romania, Eslovàquia, Eslovenia,
Espanya, Suècia, Gran Bretanya, Gibraltar, 4.000
25% Islàndia, Noruega i Suïssa
(2) Altres països desenvolupats: Austràlia,
Israel, Japó, Nova Zelanda
2.000
(3) CEI: Comunitat d'Estats Independents
(Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Geòrgia,
Kazakhstan, Kirguizistan, Moldàvia, Rússia,
0% Tadjikistan, Turkmenistan, Ucraïna i Uzbekistan) 0
Font: base de dades UNCTAD FDI/TNC Xina EUA Índia Gran França Rússia Alemanya Espanya Polònia Romania Font: base de dades OCO Monitor
Bretanya
20 21

13. LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • SITUACIÓ ACTUAL DE LA IED A CATALUNYA I AL MÓN
03
Per països, més d’una quarta part dels projectes
d’IED de tot el món procedeixen dels EUA, men-
buts, fet que explicita la transcendència dels
nous països emergents en el panorama econò-
3.3
tre que Alemanya en genera una dècima part. Per
a l’agregat acumulat dels anys 2003-2008, Es-
mic mundial. En aquesta classificació, Espanya
ocupa el 8è lloc.
Situació actual de la IED a Catalunya
panya origina una quota del 2,5% mundial. i l’àrea de Barcelona
En canvi, pel que fa al volum d’IED, Espanya ocupa
La Xina, els EUA i l’Índia ocupen les 3 primeres la setena posició a nivell mundial, i la quarta a
posicions pel que fa al nombre de projectes re- Europa, amb una quota del 3,9% del total. Catalunya desenvolupa un rol de lideratge en l’a- Històricament, Catalunya ha estat una destinació
tracció de la IED global, tant dins del context es- d’alta prioritat per a les empreses estrangeres en
panyol com en el panorama europeu. Així ho recerca de noves localitzacions per als seus ne-
corroboren diversos estudis, com l’European In- gocis. Els projectes d’IED que s’hi duen a terme
vestment Monitor 2008, que situava el territori de es desenvolupen en una alta diversitat de sec-
Catalunya com la 4a localització més atractiva tors, des dels més tradicionals als més innova-
3.2 per ubicar un negoci, en una classificació que en- dors, la qual cosa demostra l’habilitat del territori
capçala la regió de Greater London. Específica- per acollir iniciatives empresarials estrangeres
L’increment de la competència ment, en relació amb l’àrea de Barcelona, un d’un ampli espectre.
en l’atracció de la IED estudi9 recent de Cushman & Wakefield situa la
ciutat al 4rt lloc d’un rànquing de 34 ciutats euro-
pees de referència per fer negocis i que avalua una
àmplia gamma de factors d’entorn.
No tota la IED presenta les mateixes caracterís- Tot això és rellevant tant per a la captació de nova
tiques. Diferents tipus de companyies presenten inversió com per al manteniment de la IED ja im-
diferents raons per invertir més enllà de les fron- plantada al territori, en què la millora dels serveis
teres en què estan establertes. Igualment, d’atenció i seguiment per part dels governs lo-
aquestes mateixes companyies valoren la deci- cals poden assegurar la retenció de llocs de tre-
sió inversora de diverses maneres i tenen dife- ball en l’economia.
rents prioritats a l’hora de seleccionar la
localització de la inversió. De fet, aquestes raons Per últim, nous enfocaments més eficients dels
i prioritats han canviat molt en els darrers anys. tradicionals serveis de promoció a la inversió, la
provisió d’informació i serveis diversos d’acom-
Molts governs consideren la IED en termes del panyament poden assegurar l’èxit de les oficines
nombre de llocs de treball creats; en canvi, la IED de promoció de la IED en un moment en què les
pot tenir un elevat nombre d’impactes importants, diverses administracions públiques han d’afrontar
tant directes com indirectes. Aquests impactes ajustos pressupostaris importants.
varien segons el tipus d’IED que s’atrau, el nivell
de desenvolupament econòmic del país, els vin- Altres consideracions fruit de diversos estudis8
cles entre la IED i l’economia domèstica i la me- apunten al fet que, independentment de la ten-
sura en què la promoció de la IED està integrada dència de l’activitat econòmica global, per a la qual
en l’estratègia de l’economia del país receptor de la IED constitueix un pilar fonamental, les com-
la inversió.6 panyies d’arreu del món estan estenent la seva
recerca envers nous mercats i avantatges com-
El fet que la porció de la IED al món es redueixi petitius. En altres paraules, l’amplitud geogràfica
provoca automàticament un augment de la com- en la destinació dels fluxos de la IED, sense con-
petència per a un nombre menor de projectes. En sideracions sobre la magnitud d’aquests, va en
aquest context, l’habilitat dels diferents governs i, augment, juntament amb la creació de riquesa i
dins d’aquests, dels organismes de promoció, per noves oportunitats en parts del món que fins ara
tal d’influir en les decisions d’inversió a través de eren poc receptores d’inversió.
donar informació puntual del país i dels sectors
productius, així com de fer els esforços necessa-
ris en l’acompanyament a empreses, serà més
crucial que mai.7
6 Foreign Investment Promotion Center – World Bank
7 Global Investment Promotion Benchmarking 2009: Summary Report. World Bank Group
22 8 IBM Plant Location International 23
9 Cushman & Wakefield: European Cities Monitor 2009

14. LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • SITUACIÓ ACTUAL DE LA IED A CATALUNYA I AL MÓN
03
En línia amb l’evolució agregada mundial i les prin- rebuda la darrera dècada. En aquest sentit, els flu- GRÀFIC 04. EVOLUCIÓ DE LA IED BRUTA A CATALUNYA (2003-2008)
cipals economies desenvolupades, la catalana ha xos totals d’IED adreçats a Catalunya el 2008 van
presentat una pauta de comportament similar en ser de 3.458 milions d’euros10. 4.500 (En milions d’euros)
relació amb els fluxos d’inversió estrangera directa
4.000
3.500
GRÀFIC 03. EVOLUCIÓ DEL CREIXEMENT DE LA IED MUNDIAL I LA IED A CATALUNYA EN ELS
DARRERS 10 ANYS 3.000
2.500
0,0%
2.000
1.500
5,0%
1.000
0,0% 500
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 0
2003 2004 2005 2006 2007 2008 Font: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio
Nota: Inclou les inversions en ETVEs i no ETVEs
5,0%
IED a Catalunya TAULA 01.
IED Mundial
0,0% L’atractiu de Catalunya com a àrea d’atracció NOMBRE D’EMPRESES ESTRANGERES
ESTABLERTES A CATALUNYA
Font: base de dades UNCTAD FDI/TNC i Ministerio de Industria, Turismo y Comercio d’IED es recolza en una força laboral amb una
elevada capacitació professional i una de- PAÍS D’ORIGEN 2006 2008
manda molt sofisticada, d’elevada capacitat ad-
Alemanya 705 537
El 90% de la inversió estrangera rebuda a Cata- dels EEUU (9,8%), el Regne Unit, Alemanya i quisitiva. A més, Catalunya s’ha posicionat com
lunya prové de la UE-27 un 4,4% de la resta de
, Itàlia que aporten cadascun el 6%. a plataforma d’accés privilegiada per a altres França 519 671
l’OCDE i un 5,6% de la resta del món. Segons mercats de l’Amèrica Llatina, l’Europa conti- Estats Units d'Amèrica 399 392
el criteri d’inversions provinents de països d’o- La inversió bruta estrangera a Catalunya el primer nental o l’Orient Mitjà, no solament per factors
Itàlia 356 360
rigen últim, França, amb 627 milions d’euros i trimestre de 2009 (dades provisionals) assoleix culturals i de situació geogràfica, sinó també per
un increment del 219,8%, encapçala el rànquing 160,4 milions d’euros i representa el 7,5% del les oportunitats estratègiques que ofereixen em- Holanda 198 224
d’inversors amb més d’una quarta part (29,5%) total registrat el 2008 i el 14,5% de la inversió preses catalanes i espanyoles presents en Japó 148 153
del volum assolit el 2008. En segon lloc se si- realitzada a Espanya en aquest període. aquests territoris.
Regne Unit 140 147
tuen els Països Baixos (amb un 19,1%) seguits
Pel que fa al nombre d’empreses estrangeres es- Suïssa 111 107
tablertes a Catalunya el 2008, aquest era de més Bèlgica - Luxemburg 87 90
de 3.100. Com reflecteixen la taula i el gràfic se-
Dinamarca 67 73
güents, els països amb major presència a Cata-
lunya quant al nombre d’empreses són França, Suècia 62 58
Alemanya, els EUA i Itàlia. Portugal 46 53
Àustria 44 58
Canadà 28 25
Finlàndia 20 19
Noruega 15 18
Altres 55 139
Total 3.000 3.124
10 Ministerio de Industria, Turismo y Comercio Font: Invest in Catalonia
24 25

15. LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • SITUACIÓ ACTUAL DE LA IED A CATALUNYA I AL MÓN
03
En línia amb la importància creixent dels sec- ríem parlant de sectors d’alt valor afegit i apor-
La comparativa entre els anys 2006 i 2008 denota En relació amb l’àrea de Barcelona, l’anàlisi del tors emergents, cal dir que els actius que l’àrea tació tecnològica, amb un elevat component de
una pauta d’estabilitat pel que fa al nombre agre- nombre de projectes d’IED captats any rere any, de Barcelona i Catalunya ofereixen a la IED estan qualitat, diferenciació, R+D+i o disseny.
gat d’empreses. No en va, el 40% d’aquestes reflecteix que aquests representen almenys un evolucionant. Actualment, hi destaquen activitats
companyies han estat desenvolupant activitats 75% del total de projectes a Catalunya i l’any i niche markets que van en consonància amb el ni-
a Catalunya durant més de 10 anys, la qual cosa 2008, aquesta tendència va arribar a una proporció vell avançat del seu desenvolupament. Així esta-
mostra una alta fidelització de les inversions en- del 87%.
vers el territori i el manteniment de la competitivi-
tat de la zona. GRÀFIC 07. SECTORS AMB MAJOR CAPTACIÓ D’IED A CATALUNYA (2003-2008)
60 (En nombre de projectes)
GRÀFIC 05. DISTRIBUCIÓ DELS PROJECTES D’IED A L’ÀREA DE BARCELONA I CATALUNYA (2003-2008)
100 (En nombre de projectes) 40
Resta de Catalunya
75
Àrea de Barcelona (*)
20
50
(*) Barcelonès, Maresme, Garraf,
Baix Llobregat, Vallès Oriental, 0
Vallès Occidental, Alt Penedés Software i Serveis Productes Alimentació Farma- Químic Tèxtil Transport Serveis Automoció
25
TIC Empresarials de Consum i Tabac cèutic Financers
Font: base de dades OCO Monitor
0
2003 2004 2005 2006 2007 2008 Font: base de dades OCO Monitor D’altra banda, en analitzar el nombre de projectes Per últim, segons la tipologia d’IED, i discernint
d’IED iniciats a Catalunya durant els darrers 5 anys entre l’originada per les Entitats de Tinença de Va-
segons el sector, veiem que el software i les TIC lors Estrangers (ETVE) i les no ETVE o IED pro-
protagonitzen més del 20% d’aquests i que, jun- ductiva, l’anàlisi mostra com el 2008 a Catalunya
Atenent al nombre de projectes captats segons la s’han centrat en les activitats de fabricació, màr- tament amb els serveis a les empreses i els pro- es va produir un augment notable en la proporció
branca d’activitat, ens trobem que el 57% dels queting, comerç minorista i logística. ductes de consum, representen la meitat dels de la inversió via ETVE, i es va arribar a constituir
projectes desenvolupats des del 2003 al 2008 projectes d’IED desenvolupats. més d’un terç del total de la IED rebuda.
GRÀFIC 08. INVERSIÓ ETVE I NO ETVE A CATALUNYA
GRÀFIC 06. LA IED A CATALUNYA PER BRANCA D’ACTIVITAT (2003-2008)
100 (En %)
120 (En nombre de projectes) 6%
15%
ETVE (milions d’euros)
75 37% No ETVE (milions d’euros)
80
50 85% 94% 63%
40
25
0
0
2006 2007 2008 Font: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio
Fabricació Comercial i Comerç Logística Head- Serveis R+D Contact Altres Disseny Construcció Volum d’inversió
Màrqueting Minorista quarters Empresarials Centres 0,5 0,2 1,2
Font: base de dades OCO Monitor en ETVE (mM€)
26 27

16. 04
LA IED TRADICIONAL A
CATALUNYA: CONCENTRACIÓ
EN PUNTS CLAU DE LA
CADENA DE VALOR

17. 04 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • LA IED TRADICIONAL A CATALUNYA
La inversió estrangera tradicional a Catalunya és originada per em- FIGURA 3. ELEMENTS I ACTORS CLAU EN LA IED TRADICIONAL
preses de negocis i sectors consolidats. En aquest sentit, sol prove-
nir fonamentalment d’economies avançades. La IED tradicional es
ELEMENTS D’ENTRADA
caracteritza també perquè les empreses que s’instal·len al país > Acceleració del procés de terciarització de la indústria
hoste, en aquest cas, l’àrea de Barcelona i Catalunya, solen respon- > Aposta per la competitivitat basada en el coneixement i el valor afegit
dre a un esquema tradicional de casa mare-filial, per la qual cosa el
centre decisori radica lluny del país receptor de la IED. Un altre as-
SECTORS MADURS ÀMBITS PRIORITARIS PER A OFERTA DE CATALUNYA I
pecte propi de la IED tradicional té a veure amb el fet que el know- LES EMPRESES GENERADORES L’ÀREA DE BARCELONA
OBJECTIU PRINCIPAL: DE LA IED TRADICIONAL
how que requereix està igualment consolidat i és disponible amb MANTENIMENT
> INCENTIUS EN RELACIÓ A L’R+D+i > INFRAESTRUCTURA DE
una certa facilitat en un ventall ampli de localitzacions. FOCUS D’ACTUACIÓ: TRANSPORT
CONCENTRACIÓ EN > INFRAESTRUCTURES
PUNTS CLAU DE LA > CAPACITACIÓ PROFESSIONAL
> AGILITAT I EFICÀCIA EN LA RELACIÓ
Per al cas català, històricament la raó principal d’atracció de la IED CADENA DE VALOR AMB LES ADMINISTRACIONS > eADMINISTRACIÓ
havia estat el cost com a factor competitiu. Amb tot, si aquest esce- > FÓRMULES DE PARTENARIAT > INCENTIUS I AJUTS
nari va ser perfectament vigent al llarg de bona part de la segona R+D+i > CAPITAL HUMÀ CAPACITAT > COL·LABORACIÓ PÚBLICO-PRIVADA
meitat del segle XX, la competència més gran en el si de la UE i la LOGÍSTICA > INFRAESTRUCTURA TECNOLÒGICA
provinent d’altres localitzacions més exòtiques ha fet que, en l’ac-
tualitat, deixés de ser-ho en gran part. Font: Elaboració pròpia PwC
Els subapartats següents mostren la relació entre cions que s’impulsen per part de la resta d’actors
l’evolució de l’economia catalana en els seus di- econòmics del territori per tal d’assegurar i retenir
ferents sectors productius i els canvis que la IED amb garanties la inversió de caire tradicional.
Així doncs, en el cas de la IED tradicional a Cata- d’atracció d’inversió, com poden ser l’R+D+i o la tradicional està protagonitzant quant a la redefini-
lunya, s’està apostant per aquells punts de la ca- logística. Per aquest motiu, s’han dut a terme dos ció de la estratègia i les noves necessitats de les
dena de valor que permeten mantenir i workshops amb empreses focalitzats en aquests empreses. Igualment, també tracten aquelles ac-
incrementar la competitivitat del país com a pol dos aspectes.
FIGURA 2. LA CADENA DE VALOR I LA IED TRADICIONAL 4.1
Dinàmica del teixit empresarial en els
sectors madurs. L’aposta per les activitats
R+D
d’alt valor afegit i intensives en coneixement
COMPRES I OPERACIONS LOGÍSTICA I MARQUETING POST
L’àrea de Barcelona i Catalunya en general pre- tendències de fons, fonamentalment un canvi
APROVISIONAMENT DISTRIBUCIÓ I VENDA VENDA
senten una evolució pròpia d’economia industrial estructural progressiu en favor de la terciarit-
Font: Elaboració pròpia PwC envers una economia basada en el coneixement. zació de l’economia, l’increment del capital
Aquest procés, iniciat ja fa dècades, s’està ac- tangible i, especialment, la major i creixent re-
celerant de manera decisiva els darrers anys grà- llevància dels processos lligats a la innovació.
cies als importants avenços tècnics i a altres
30 31