Empfohlen
Empfohlen
Weitere ähnliche Inhalte
Was ist angesagt?
Was ist angesagt? (20)
Ähnlich wie El medi i la societat
Ähnlich wie El medi i la societat (20)
El medi i la societat
- 1. EL MEDI I LA SOCIETAT
- 3. 1.1 Els recursos naturals 1.1.1 Tipus de recursos naturals -Renovables -Crítics*: aigua, sòl, boscos, peixos, etc -Perennes: sol, vent, energia hidràulica, etc -No renovables -Consumibles: combustibles fòssils, etc -Recuperables: roques, etc. -Recicables: minerals metàl·lics (alumini, ferro, etc.) *Tenir en compte la seva capacitat de càrrega.
- 4. La importància geoestratègica sobre el control dels recursos degut a la seva distribució desigual, capritxosa.
- 6. El desequilibri entre el medi natural i la societat: consum abusiu Desforestació: procés de destrucció o pèrdua de la cobertura forestal o bosc.
- 7. Sostenibilitat ambiental: aprofitament sense comprometre el manteniment dels recursos al llarg del temps.
- 13. Mar d’Aral (Kazakhstan-Uzbekistan): desembre 1973, 68.000 km 2 aprox.
- 14. Mar d’Aral (Kazakhstan-Uzbekistan): abril 2012, 6.800 km2 aprox.
- 15. 1.1.2 Distribució dels recursos naturals Distribució desigual i heterogènia. Recursos minerals no energètics: no aptes per a produir energia. Recursos minerals energètics: aptes per a produir energia. Distribució de la producció de mercuri mundial.
- 18. Extracció a cel obert de bauxita
- 19. Extracció a cel obert de bauxita
- 20. Extracció a cel obert de bauxita
- 21. Extracció a cel obert de bauxita
- 22. Coure
- 23. Urani
- 24. Or
- 27. La desigual distribució de recursos i la dependència que se’n genera condueix al foment de les renovables.
- 28. 1.1.3 El sòl Capa externa de la terra estudiada per l’edafologia. Un 22% de la superfície terrestre és apte per a la l’agricultura moderna. El 83% de les terres potencialment aptes són a les zones forestals tropicals. Principals problemes -Erosió -Ocupació urbana -Pèrdua de fertilitat
- 29. El sòl com a espai habitable. -La superfície de la Terra és limitada i la població no ha parat d’augmentar; el sòl és un bé escàs. Modificació edàfica: impermeabilització. Els usos del sòl són, sovint, excloents.
- 31. 1.1.4 L’aigua dolça És un recurs tan escàs com essencial. Hi ha gran quantitat de conflictes geopolítics per la lluita per l’aigua. Segons la UNESCO, els conflictes interestatals actuals es produeixen principalment a l'Orient Mitjà (disputes derivades de l'Eufrates i el Tigris entre Turquia, Síria i Iraq, i el conflicte pel riu Jordà entre Israel, Jordània, Líban i els territoris palestins), a Àfrica (riu Nil relacionats amb conflictes entre Egipte, Etiòpia i Sudan), així com a Àsia Central (el conflicte del mar d'Aral entre Kazakhstan, Uzbekistan, Turkmenistan, Tadjikistan i Kirguizistan).
- 33. L’aigua com a recurs: disponibilitat d’aigua dolça. http://www.worldmapper.org/display.php?selected=102
- 34. Ús domèstic de l’aigua Ús industrial de l’aigua
- 35. Disponibilitat d’aigua: -Països posseïdors d’aigua -Països no posseïdors Al món: 5% de l’aigua es beu o ús domèstic 75% regadiu (Índia 93%) 20% industrial
- 39. 1.1.5 La biodiversitat Conjunt de totes les espècies animals i vegetals sobre la superfície terrestre. -La pèrdua actual de biodiversitat no té precedents i s’associa al desenvolupament humà. -Increment demogràfic i de consum, tant energètic com general. -Demanda d’energia: -Producció i distribució -Resultats de l’ús de l’energia
- 40. Empremta o petjada ecològica
- 41. Empremta o petjada ecològica http://www.worldmapper.org/display.php?selected=322
- 44. 1.1.6 Els boscos L’ecosistema més ric de planeta (45% de la superfície al Neolític) Quatre grans tipus de boscos (cada cop més complexos): -Boreal -Temperat -Subtropical -Tropical
- 45. Bioma: comunitat de plantes i animals característica d’un gran domini climàtic.
- 46. 1.2 La producció i el consum d’energia 1.2.1 Les fonts energètiques no renovables Els recursos energètics minerals o combustibles fòssils són, actualment, la principal font d’energia. Són de caràcter no renovable: reserves amb data d’esgotament.
- 47. El petroli -S’inicia la seva comercialització al s. XIX. -Ideal per a moure vehicles -Condiciona el nostre mode de vida, des de l’economia fins a l’ecologia (efecte hivernacle).
- 52. El carbó -Roca fòssil molt abundant i estesa al planeta. -Diverses capacitats de carbó en funció de la seva producció d’energia. -Antracita -Lignit -Torba
- 55. El gas natural -Format bàsicament per metà. -El menys contaminant dels fòssils. -Principalment s’utilitza per a generar electricitat o ús domèstic.
- 59. L’urani Es converteix en un mineral energètic després d’una transformació. No contribueix a l’efecte hivernacle, té altres riscos.
- 63. 1.2.2. Les fonts d’energia renovables Esgotament progressiu dels recursos energètics fòssils Costos creixents Impacte ambiental Necessitat de recerca Avantatges: -Descentralització -Impacte Desavantatges: -Difícilment alternativa amb el model de consum actual.
- 67. Energia hidroelèctrica Aprofitament de l’energia potencial o cinètica de l’aigua: turbines.
- 68. L’energia eòlica Aprofitament de la força cinètica del vent: aerogeneradors. -Minicentrals: ús autònom -Parcs eòlics: energia per a la xarxa Important la localització.
- 69. Parc eòlic offshore. Copenhague (Dinamarca)
- 72. L’energia solar Energia fotovoltaica -a través de dispositius semiconductors que en rebre radiació solar s'exciten, provoquen salts electrònics i una petita diferència de potencial tipus díode en els seus extrems. Fòrum de Barcelona La potència generada equival a la que necesiten 1000 llars i evitarà l’emissió de 440 tones de CO 2 a l’any.
- 73. Energia termosolar -Aprofitament de la radiació provinent del Sol per produir calor. Planta termosolar La Florida, Alvarado (Badajoz)
- 74. Altres recursos renovables Biomassa seca (llenya) Biomassa verda: fabricació de carburants Residus orgànics Energia geotèrmica Energia maremotriu
- 78. Consum d’energia a Espanya. 2008
- 80. 1.3. Sostenibilitat i impactes mediambientals 1.3.1. Un planeta amb límits Garantir la sostenibilitat dels recursos. Garantir l’equilibri ecològic: relacions estables entre espècies al llarg del temps.
- 81. L’evolució del creixement ens porta a una crisi ecològica global.
- 82. Sostenibilitat social: desenvolupament equitatiu, enfortint la cohesió social. Sostenibilitat ambiental: satisfer les necessitats Sostenibilitat econòmica: presents sense que sigui viable pel medi, comprometre les incloent els costos generacions futures. ambientals. Els tres pilars del desenvolupament sostenible.
- 83. 1.3.2. Impactes ambientals i crisi ecològica global -Caçadors i recol·lectors: impacte molt limitat -Agricultura i ramaderia: transformació d’àrees importants. -Era industrial: s’intensifica l’impacte* sobre el medi. *Desertificació (forma intensa): formació de desert induït per accions humanes.
- 84. Desertització: procés natural de formació de deserts. Desert del Nègueb, Israel.
- 85. Impacte ambiental de forma dispersa: emissió de gasos, pèrdua de biodiversitat, contaminació atmosfèrica. Escala global: -Augment temperatura de l’atmosfera: efecte hivernacle. -Conseqüències: freqüència/intensitat dels aiguats pèrdues de grans masses de gel modificació de les línies de costa -Producció massiva de residus: de tot tipus, especialment els de llarga durabilitat, és a dir, els nuclears. -Dispersió de materials plàstics: contaminació durant la fabricació. -Esgotament dels recursos naturals -Pèrdua d’espais naturals: augment de la urbanització.
- 89. 1.3.3. Desigualtats socials i medi ambient Refugiats del medi ambient (ecorefugiats), fugen de sequeres, inundacions o epidèmies. Insalubritat de l’aigua Contaminació dels sòls, aliments i aire Pautes de consum: barat, d’un sòl ús, excés d’embalatge. ->Costos de producció baixos. (ex.: el consum mitjà/hab de França és 300 vegades el de Bangla Desh) 1.3.4. Un altre model de desenvolupament Sostenibilitat econòmica (incloure els costos ambientals) Sostenibilitat ambiental Sostenibilitat social (la producció no pot crear pobresa ni desigualtat) Presa de consciència
- 90. 1.4 Els riscos ambientals i la seva prevenció 1.4.1. El medi i els riscos ambientals Per tal que els fenòmens naturals esdevinguin riscos naturals han d’estar associats a la presència humana. Quan afecten, en diem desastres naturals. Els causats per la societat són els riscos antròpics. Risc ambiental: riscos naturals, antròpics i de caràcter mixt. Factors a tenir en compte: -Magnitud (la dimensió) -Freqüència -Perillositat (la probabilitat del fenòmen) -Exposició (nombre de persones) -Vulnerabilitat (% de persones/béns que poden ser danyades)
- 92. Riscos antròpics -Activitats organitzades per la societat -Origen tecnològic: transport perillós -Associats a fenòmens naturals: incendis forestals -Origen divers: accidents de trànsit Prevenció de riscos ambientals -Actuar anticipadament: prevenir, evitar. Marc d’Acció de Hyogo (2005-2015): augmentar la resiliència, la capacitat de funcionar després d’una catàstrofe.
- 93. 1.4.2. Riscos ambientals a Catalunya Allaus: 36 morts i 44 ferits en els darrers 20 anys.
- 94. Esllavissaments: Fet lligat a l’increment de l’ocupació del sòl i l’urbanització, és a dir, a l’exposició.
- 95. Esllavissada a l’illa de Mallorca.
- 96. Inundacions: el fenomen natural que més es produeix a Catalunya. -Més del 15% de les zones urbanitzades a Catalunya hi estan exposades.
- 97. Terratrèmols
- 99. Prevenció dels riscos ambientals a Catalunya -INUNCAT -NEUCAT -SISMICAT -INFOCAT -PLASEQTA -TRANSCAT -PENTA
- 100. 1.4.3. Els riscos naturals a Espanya El clima mediterrani, sobretot, condiciona la situació. -Inundacions -Sequera -Desertificació: pèrdua de sòl per riuades, desforestació, manca de pluges
- 103. Incendis: el 87% són provocats. Probabilitat estructural de patir un incendi.