2. Salvador Espriu (La Selva 1913 – Barcelona 1985) És un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Tot i que es dóna a conèixer com a narrador, en poesia aconsegueix un ràpid reconeixement. També té un paper important en la recuperació del teatre català. Estudià Dret i Història Antiga a la Universitat de Barcelona. Publica les novel·les El doctor Rip (1931) i Laia (1932), els llibres de narracions, Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935) i Litizia i altres proses (1937), obres que l'acrediten com el narrador més original. La seva obra poètica compta amb Cementiri de Sinera (1946), Les hores i Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954), Final del laberint (1955), Les cançons d'Ariadna (1949), La pell de brau (1960), Llibre de Sinera (1963) i Setmana Santa (1971). Tot sovint revisa la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat. Traduït a nombroses llengües, el seu nom ha estat sovint en les propostes per al premi Nobel. El 1972 és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, 1974 rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona, el 1982. Nomenat doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. La construcció de la seva mitologia geogràfica té com a claus principals: Lavínia (Barcelona); Sinera (Arenys)…El 1985 va morir a Barcelona i és enterrat al cementiri d'Arenys de Mar, la seva mitificada Sinera. Va ser un dels membres fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
3. Obra poètica: Està considerada la més brillant i ambiciosa de la postguerra. Única dins la poesia catalana del segle XX pel seu caràcter original i per la seva riquesa i profunditat temàtica. És la síntesi de tradicions literàries. Destaca pel seu compromís cívic amb el país i la llengua.
5. Temes de la seva poesia: La poesia de Salvador Espriu s’articula la voltant de dos temes principals: 1-. La meditació sobre la condició humana: Centrada en els temes de la mort i la llibertat. La reflexió té el punt de partida en la mort d’amics i familiars i, sobretot, en l’experiència de la Guerra Civil, amb la destrucció i les morts que va comportar. Tema principal de la seva poesia. El tema de la mort es desenvolupa en motius temàtics més concrets com: - Visió pessimista i desesperançada del món. - Destí tràgic de l’home. - Pas del temps. - Solitud. - Record de la infantesa. - Mort com a alliberament.
6. 2-. La preocupació per Catalunya i el seu destí: Reflexiona sobre la història i el destí de Sephard (Espanya). Proposa la reconciliació entre els pobles i cultures que hi viuen. Tema de caire civil que ha esta relacionat amb el realisme històric. Fidelitat a la pàtria es tradueix en la recuperació del mots. Aquest tema es fa present, per exemple en el llibre “La pell de brau” (1960).
7. Registres de la seva poesia: Hi ha diversos registres en el conjunt de la seva obra poètica: Registre líric o elegíac: dominant en aquesta poesia, com a tema central té la reflexió sobre la mort. És remarcable el to elegíac de molts poemes en què el poeta expressa l’enyorança del món perdut a causa de la Guerra Civil Registre satíric:present en poemes en els quals el poeta remarca tot allò grotesc que hi ha en situacions, tipus i fets de la vida real i quotidiana Registre civil: en poemes en els quals Espriu s’adreça a la col·lectivitat amb un missatge de to moral molt elevat.
8. - Llegeix atentament aquests poemes d’Espriu: A A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol: recorda sempre això, Sepharad. Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills. Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats i l'aire passi com una estesa mà suau i molt benigna damunt els amples camps. Que Sepharad visqui eternament en l'ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda llibertat. La pell de brau
9. B No saps que les aixetes s’han fet perquè no hi ragi l’aigua, i les cases perquè passis més saludable fred, i els trens i els camins per al suport del meritori nivell de la general felicitat? Com que no vol mai ploure, es clar que no hi ha llum, i amb el diner no compres res del que vols i perversament necessites, excepte l’entrada per al futbol de les festes o per a la intangible cursa nacional. La pell de brau
10. C Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes pels rials de Sinera! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius. Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir. I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra Cementiri de Sinera
11. Classifica’ls amb l’ajut d’una taula d’acord amb els registres que acabem de veure. Digues, per tant, en cada cas, si es tracta de poesia elegíaca, satírica o civil.
