SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 6
Downloaden Sie, um offline zu lesen
Mica Alvarez.
Història de la filosofia.
2n. Batxillerat.

1. PAS DEL MITE AL LOGOS. _______________________________________________
Es sol dir que l'inici de la filosofia radica en el pas del mite al logos, és a dir, en el pas
d'explicacions o respostes tradicionals i arbitràries a explicacions lògiques i racionals.
Els grecs protagonistes d'aquest pas o salt van fundar el que s'anomena filosofia.
Els grecs disposaven de gran nombre de mites; nosaltres, també. Disposem de mites
que compleixen tant la funció explicativa com la funció exemplificadora.
A Millet (Grècia), al segle VI abans de Crist, els primers filòsofs van començar a
qüestionar-se tant les explicacions que donaven els mites com les pautes de conducta
que oferien. Eren uns homes a qui els atreia fer-se preguntes, que notaven
incoherències en els relats mítics del seu entorn, que constataven relats diferents en
pobles diferents. Aquests homes, dominats per la curiositat i per una actitud crítica,
són els que protagonitzaren el que es coneix com a miracle grec: el pas del mite al
logos. Per a ells, aquest pas significava desconfiar de les imaginatives narracions o
explicacions populars i, amb una mirada nova, observar i analitzar la natura, tot
intentant descobrir en ella les causes dels esdeveniments; per això, en lloc de parlar
de divinitats començaren a inventar conceptes. Amb els mites, el món era caòtic i
arbitrarien canvi, amb la visió racional del món, aquest esdevé ordenat i regit per unes
lleis estables i fixes que es poden descobrir.
Filosofia: afany (ganes de saber).
Per exemple: quan un nen descobreix que els Reis Mags són els pares.
2. SOFISTES I SÒCRATES. __________________________________________________
Sofistes: Personatges amb gran formació retòrica i cultural, que es van establir a
Atenes amb la finalitat d’impressionar i convèncer als altres amb els seus discursos; Al
principi aquesta paraula havia significat simplement hàbil o destre en qualsevol ofici.
Més tard passà a significar savi en general i, després, cap a mitjan segle V aC ja
significava tècnic en saviesa i que sabia ensenyar-la. I, com que allò que ensenyaven
els sofistes era l’”areté” (virtut) política, i aquesta es basava sobretot en el domini del
llenguatge, a la fi el mot “sofista” passà a significar simplement mestre de retòrica.
Sòcrates:Va néixer i viure a Atenes. Va viure l’esplendor i l’inici de la posterior
decadència d’Atenes. Va morir condemnat a mort quan tenia 71 anys. La filosofia era
per a Sòcrates una manera de viure, una recerca constant, un examen de si mateix i
dels altres.
SOFISTES_______________________________________________________________
1. Trets generals:
 Eren mestres ambulants provinents de Grècia (no d’Atenes). Tenien un saber
enciclopèdic i cobraven per ensenyar el que sabien.
2. Com pensaven?






No estaven interessats pel cosmos, però sí que ho estaven per l’home i la política.
Dominaven el llenguatge retòric, oratòric i erístic.
Entenien la virtut com a èxit social.
Eren ateus i agnòstics. Utilitzaven la llei com a convecció.
Utilitzaven el relativisme, l’escepticisme i el convencionalisme.
3. Quin mètode feien servir?





Saben de tot i poden elaborar un discurs improvisat convincent sobre qualsevol
assumpte.
Fan monòlegs davant de grans auditoris, ja que són experts oradors i saben
persuadir el públic.
Són antilògics, defensen una tesi i saben justificar els discursos dèbils.
4. Quins objectius tenien?






Triomfar en assemblea, és a dir, tenir èxit polític i social.
Captar joves ambiciosos per obtenir diners.
La veritat no és important, el que és important és el cas en concret.
Ensenyar a parlar en públic.

SÒCRATES __________________________________________________________
1. Trets generals:





Va néixer i viure a Atenes.
Diu no ensenyar res.
Admet no saber res.
No cobra per explicar les seves idees.
2. Com pensava?




Tenia interès per la ètica i la política de l’home.
Restaura el valor del llenguatge (definició universal i la inducció)





Entenia l’areté com la saviesa o el coneixement.
Era creient.
La llei és el reflexe de la llei objectiva natural.
Creia en l’antirelativisme i l’intel·lectualisme.
3. Quin mètode feia servir?






Reconeix la seva ignorància només sé que no sé res.
Fa servir el diàleg per parlar amb persones concretes.
Utilitza la filosofia en la busquedacol·lectiva de la veritat.
Fa servir la Maièutica en dues fases: la irònica (descobreix la pròpiaignorància) i la
maièutica (construeix la definició).
4. Quins objectius tenien?






Convèncer que la virtut és saviesa.
Està obert a tot el món.
Es converteix en la consciència de la societat davant els accessos de la tirania i la
democràcia.
Busca la veritat de forma col·lectiva.

PRESOCRÀTICS __________________________________________________________
Tales:Va ser un filòsof i científic grec. Va néixer i va morir a Milet, polis grega de la
costa Jònia. Va ser l'iniciador de l'escola filosòfica milèsia a la qual pertanyen també
Anaximandre i Anaxímenes.
Anaximandre: Va ser un filòsof joni considerat el primer científic, en usar
l'experimentació com a mètode demostratiu. Va néixer cap a l'any 610 a. C. a la ciutat
jònia de Milet i va morir aproximadament en el 546 a. C.1 2 Deixeble i continuador de
Tales, company i mestre d'Anaxímenes.
Anaxímenes:va ser un filòsof grec. Va néixer a Milet. Va ser deixeble de Tales i
d’Anaximandre, coincidint amb ell que el principi de totes les coses - arché-és infinit,
encara que, a diferència del ápeiron del seu mentor, ens parla d'un element concret:
l'aire.
Heràclit:va ser un filòsof grec. Va néixer cap a l'any 535 a. C. i va morir cap al 484 a. C.
Era natural d'Efes, ciutat de la Jònia, a la costa occidental de l'Àsia Menor. No queden
més que fragments de les seves obres, i en gran part es coneixen les seves aportacions
gràcies a testimonis posteriors.
Parmènides:va ser un filòsof grec. Va néixer entre el 530 a. C. i el 515 a. C. a la ciutat
d'Elea, colònia grega del sud de Magna Grècia (Itàlia). Parmènides va escriure una sola
obra: un poema filosòfic en vers èpic.
Pitàgores: va ser un filòsof i matemàtic grec considerat el primer matemàtic pur. El
pitagorisme va formular principis que van influir tant en Plató com en Aristòtil i, de
manera més general, en el posterior desenvolupament de la matemàtica i en la
filosofia racional a Occident.
PLATÓ _________________________________________________________________
Plató va ser un filòsof grec que va Nascut el 427 a. C. a Atenes o Egina. Plató es deia en
realitat Aristocles. Va rebre l'apel · latiu amb què el coneixem i que significa "esquena
ampla" per la seva corpulència. Durant la seva joventut va arribar a ser bicampió
olímpic de lluita.
Pertanyia a una família noble. El seu pare, Aristó, es deia descendent del rei Codro,
l'últim rei d'Atenes. La seva mare Períctiona, descendia de la família de Soló, l'antic
legislador grec. Era a més germana de Càrmides i prima de Critias. Plató va tenir dos
germans, Glaucó i Adimant, i una germana, Potone.
Va tenir una educació acurada en tots els àmbits del coneixement. De jove, Plató va
tenir ambicions polítiques però es va desil · lusionar amb els governants d'Atenes. És
possible que s'iniciés en la filosofia amb els ensenyaments del heracliteàCràtil. Quan
compte vint anys té lloc la trobada amb Sòcrates que comptava llavors 63 anys i es
convertirà en el seu únic mestre fins a la seva mort.
Proclamat deixeble de Sòcrates, va acceptar la seva filosofia i la seva forma dialèctica
de debat: l'obtenció de la veritat mitjançant preguntes. Sembla que va ser testimoni de
la mort del seu mestre. Tement per la seva vida, va abandonar Atenes algun temps i va
viatjar a Itàlia, Sicília i Egipte.
L'any 387 Plató va fundar a Atenes l'Acadèmia, institució sovint considerada com la
primera universitat europea. Es donaven matèries com astronomia, biologia,
matemàtiques, teoria política i filosofia. Aristòtil va ser el seu alumne més destacat.
Davant la possibilitat de conjugar la filosofia i la pràctica política, va viatjar a Sicília
l'any 367 aC per ser tutor del nou governant de Siracusa Dionís el Jove. L'experiment
va fracassar. Plató va tornar a Siracusa l'any 361 aC, però un cop més la seva
participació en els esdeveniments sicilians va tenir poc èxit.
És el primer pensador grec l'obra s'ha conservat íntegrament, i Aristòtil va transmetre
fins i tot fragments del seu ensenyament oral en l'Acadèmia, pel que sembla
discordant amb els seus escrits. Els seus escrits adoptaven la forma de diàlegs,
exposant idees filosòfiques, es discutien i es criticaven en el context d'una conversa o
un debat en què participaven dues o més persones. El primer grup d'escrits de Plató
inclou 35 diàlegs i 13 cartes.
Va passar els últims anys de la seva vida donant conferències a l'Acadèmia i escrivint.
Va morir pròxim als 80 anys a Atenes l'any 348 o 347 aC.
ARISTÒTIL ______________________________________________________________
Aristòtil Filòsof i científic grec Nascut a Estagira (Macedònia) al 384 a. C.. Fill de
Nicòmac, metge de Amintes II. Va viatjar a Atenes amb 17 anys amb intenció d'assistir
a l'Acadèmia de Plató. Aristòtil va ser deixeble seu i d'altres pensadors com Eudoxo
durant els vint anys que va estar a l'Acadèmia.
En morir Plató, l'any 347 aC, viatja a Assos, ciutat d'Àsia Menor en què governava el
seu amic Hermias, al que va servir com a assessor, casant-se més amb la seva neboda i
filla adoptiva, Pitia. Després de ser executat Hermias a les mans dels perses en el 345
aC, Aristòtil es va traslladar a Pella, capital de Macedònia, on va ser tutor del fill menor
del rei, Alejandro, que seria conegut com Alexandre III el Gran. L'any 335 aC, en accedir
Alejandro al tron, va tornar a Atenes i va fundar la seva pròpia escola: el Liceu.
Com a gran part dels debats es desenvolupaven mentre passejaven pel Liceu, el centre
va ser conegut com a escola peripatètica. Va resumir tot el saber de la seva època,
però va brillar especialment en les ciències naturals descriptives. Va ser autor de la
primera classificació dels animals, pare de l'anatomia comparada i mestre d'altres
científics, com el botànic Teofrast, el seu successor al Liceu.
Va rebutjar la teoria atòmica de Demòcrit i va sostenir que la matèria s'origina en la
barreja de quatre propietats fonamentals: calent, fred, humit i sec, que es combinen
entre si per donar lloc als quatre elements o essències: terra, aigua, aire i foc, als quals
va afegir un cinquè (la cinquena essència o èter), que formaria els cossos celestes.
Va demostrar per diversos mètodes l'esfericitat de la Terra i va sostenir que aquesta
està situada al centre de l'univers. És el primer a classificar les ciències, que va dividir
en teòriques (matemàtiques, física i metafísica), pràctiques (ètica, política i economia) i
poètiques (poètica, retòrica, etc.). En aquesta classificació no s'inclou la lògica,
descoberta per ell, ja que és l'instrument per al recte discórrer en totes elles. També va
inventar el sil · logisme, instrument fonamental del pensament occidental.
Aristòtil va escriure llibres de divulgació, dels quals només es conserven fragments, i
altres de notes, per al cercle dels seus iniciats, dels quals queden 47. L'edició
d'Andrònic de Rodes (h. el 70 a. AC) és la base del Corpus aristotelicum, tal com ha
arribat a nosaltres, que es compon dels següents títols o col · leccions: "Organon"
(tractats de Lògica), "física "" del cel "," de la generació i la corrupció "," Meteorologia
"," Metafísica "," Història dels animals "," Dels moviments dels animals "," de la
generació dels animals "," política "," L'ànima "," Moral a Nicòmac "," Moral a Eudem
"," Retòrica "," Poètica "i" Parva Naturalia ".
Aristòtil va morir a l'illa d'Eubea al 322 a. C., per causes naturals.

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt? (20)

Protàgores i gòrgies
Protàgores i gòrgiesProtàgores i gòrgies
Protàgores i gòrgies
 
Els sofistes
Els sofistesEls sofistes
Els sofistes
 
Presentació digital de la primera unitat didàctica: introdució a la filosofia...
Presentació digital de la primera unitat didàctica: introdució a la filosofia...Presentació digital de la primera unitat didàctica: introdució a la filosofia...
Presentació digital de la primera unitat didàctica: introdució a la filosofia...
 
4_Plató
4_Plató4_Plató
4_Plató
 
01 El Saber FilosòFic
01 El Saber FilosòFic01 El Saber FilosòFic
01 El Saber FilosòFic
 
5_Transició: de Plató a Descartes
5_Transició: de Plató a Descartes5_Transició: de Plató a Descartes
5_Transició: de Plató a Descartes
 
0_Introducció filosofia presocràtica
0_Introducció filosofia presocràtica0_Introducció filosofia presocràtica
0_Introducció filosofia presocràtica
 
Plató
PlatóPlató
Plató
 
5ª classe
5ª classe5ª classe
5ª classe
 
Sofistes
SofistesSofistes
Sofistes
 
Sòcrates i sofistes. Coneixement
Sòcrates i sofistes. ConeixementSòcrates i sofistes. Coneixement
Sòcrates i sofistes. Coneixement
 
Plató prova
Plató provaPlató prova
Plató prova
 
Barroso isidoro hf_2013 (1)
Barroso isidoro hf_2013 (1)Barroso isidoro hf_2013 (1)
Barroso isidoro hf_2013 (1)
 
3_Sòcrates
3_Sòcrates3_Sòcrates
3_Sòcrates
 
La teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de PlatóLa teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de Plató
 
Problemes filosòfics
Problemes filosòficsProblemes filosòfics
Problemes filosòfics
 
Positivisme
PositivismePositivisme
Positivisme
 
Hel·lenisme
Hel·lenismeHel·lenisme
Hel·lenisme
 
Sofistes i Sòcrates
Sofistes i SòcratesSofistes i Sòcrates
Sofistes i Sòcrates
 
L'hel·lenisme
L'hel·lenismeL'hel·lenisme
L'hel·lenisme
 

Ähnlich wie Historia de la filo

Filo trabajo
Filo trabajoFilo trabajo
Filo trabajoRoiger
 
Treball Filo
Treball FiloTreball Filo
Treball Filoalexcrak
 
Tema 2. Els sofistes i Sòcrates
Tema 2. Els sofistes i SòcratesTema 2. Els sofistes i Sòcrates
Tema 2. Els sofistes i SòcratesJesús Gómez
 
Plató 1. Introducció
Plató  1. IntroduccióPlató  1. Introducció
Plató 1. IntroduccióJesús Gómez
 
Introducció a la filosofia
Introducció a la filosofiaIntroducció a la filosofia
Introducció a la filosofiaPolhansi
 
Tema 1. Els primers filòsofs i científics
Tema 1. Els primers filòsofs i científicsTema 1. Els primers filòsofs i científics
Tema 1. Els primers filòsofs i científicsJesús Gómez
 
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y EpicurismoFilosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y EpicurismoDebora Fuente Vaquero
 
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009epsasocial1
 
Filo recuperació
Filo recuperacióFilo recuperació
Filo recuperacióMarcosGonz
 
Eticaaaaaaaaa!!!!
Eticaaaaaaaaa!!!!Eticaaaaaaaaa!!!!
Eticaaaaaaaaa!!!!soblme
 
Filosofia presocràtica
Filosofia presocràticaFilosofia presocràtica
Filosofia presocràticafiloinfanta
 
Filòsofs de la història del pensament
Filòsofs de la història del pensamentFilòsofs de la història del pensament
Filòsofs de la història del pensamentGuillem Mellado
 

Ähnlich wie Historia de la filo (20)

Filo trabajo
Filo trabajoFilo trabajo
Filo trabajo
 
Introducció a la Filosofia
Introducció a la FilosofiaIntroducció a la Filosofia
Introducció a la Filosofia
 
Les Ciències I La Filosofia Greco Romana
Les Ciències I La Filosofia Greco RomanaLes Ciències I La Filosofia Greco Romana
Les Ciències I La Filosofia Greco Romana
 
Treball Filo
Treball FiloTreball Filo
Treball Filo
 
Tema 2. Els sofistes i Sòcrates
Tema 2. Els sofistes i SòcratesTema 2. Els sofistes i Sòcrates
Tema 2. Els sofistes i Sòcrates
 
Plató 1. Introducció
Plató  1. IntroduccióPlató  1. Introducció
Plató 1. Introducció
 
Introducció a la filosofia
Introducció a la filosofiaIntroducció a la filosofia
Introducció a la filosofia
 
Tema 1. Els primers filòsofs i científics
Tema 1. Els primers filòsofs i científicsTema 1. Els primers filòsofs i científics
Tema 1. Els primers filòsofs i científics
 
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y EpicurismoFilosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
 
Relativisme
RelativismeRelativisme
Relativisme
 
Treball filosofia
Treball filosofiaTreball filosofia
Treball filosofia
 
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
 
Filo recuperació
Filo recuperacióFilo recuperació
Filo recuperació
 
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
 
Hel·lenisme
Hel·lenismeHel·lenisme
Hel·lenisme
 
Eticaaaaaaaaa!!!!
Eticaaaaaaaaa!!!!Eticaaaaaaaaa!!!!
Eticaaaaaaaaa!!!!
 
Filosofia presocràtica
Filosofia presocràticaFilosofia presocràtica
Filosofia presocràtica
 
Filòsofs de la història del pensament
Filòsofs de la història del pensamentFilòsofs de la història del pensament
Filòsofs de la història del pensament
 
Filòsofs
FilòsofsFilòsofs
Filòsofs
 
Helenisme ii
Helenisme iiHelenisme ii
Helenisme ii
 

Mehr von Micaela Alvarez

Fabula de galatea y polifemo
Fabula de galatea y polifemoFabula de galatea y polifemo
Fabula de galatea y polifemoMicaela Alvarez
 
La nep i el naixement de l'urss
La nep i el naixement de l'urssLa nep i el naixement de l'urss
La nep i el naixement de l'urssMicaela Alvarez
 
La construccion filosofica de la ciudadania
La construccion filosofica de la ciudadaniaLa construccion filosofica de la ciudadania
La construccion filosofica de la ciudadaniaMicaela Alvarez
 
Dossier comptabilitat nacional
Dossier comptabilitat nacionalDossier comptabilitat nacional
Dossier comptabilitat nacionalMicaela Alvarez
 
Resumensaludyenfermedadcmc 100420082959-phpapp01
Resumensaludyenfermedadcmc 100420082959-phpapp01Resumensaludyenfermedadcmc 100420082959-phpapp01
Resumensaludyenfermedadcmc 100420082959-phpapp01Micaela Alvarez
 
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._tirant
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._tirantEl segle d_or_de_la_literatura_catalana._tirant
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._tirantMicaela Alvarez
 
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._ausias_march
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._ausias_marchEl segle d_or_de_la_literatura_catalana._ausias_march
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._ausias_marchMicaela Alvarez
 
Tema 6 literatura_renacentista
Tema 6 literatura_renacentistaTema 6 literatura_renacentista
Tema 6 literatura_renacentistaMicaela Alvarez
 

Mehr von Micaela Alvarez (17)

El desastre del 98
El desastre del 98El desastre del 98
El desastre del 98
 
Història tema 4
Història tema 4Història tema 4
Història tema 4
 
La ciutat industrial
La ciutat industrialLa ciutat industrial
La ciutat industrial
 
Mito galatea y_polifemo
Mito galatea y_polifemoMito galatea y_polifemo
Mito galatea y_polifemo
 
Fabula de galatea y polifemo
Fabula de galatea y polifemoFabula de galatea y polifemo
Fabula de galatea y polifemo
 
Exercicis logica
Exercicis logicaExercicis logica
Exercicis logica
 
La nep i el naixement de l'urss
La nep i el naixement de l'urssLa nep i el naixement de l'urss
La nep i el naixement de l'urss
 
0 b1ffla0810
0 b1ffla08100 b1ffla0810
0 b1ffla0810
 
La construccion filosofica de la ciudadania
La construccion filosofica de la ciudadaniaLa construccion filosofica de la ciudadania
La construccion filosofica de la ciudadania
 
Unidad 07
Unidad 07Unidad 07
Unidad 07
 
Dossier comptabilitat nacional
Dossier comptabilitat nacionalDossier comptabilitat nacional
Dossier comptabilitat nacional
 
Resumensaludyenfermedadcmc 100420082959-phpapp01
Resumensaludyenfermedadcmc 100420082959-phpapp01Resumensaludyenfermedadcmc 100420082959-phpapp01
Resumensaludyenfermedadcmc 100420082959-phpapp01
 
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._tirant
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._tirantEl segle d_or_de_la_literatura_catalana._tirant
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._tirant
 
La literatura medieval
La literatura medievalLa literatura medieval
La literatura medieval
 
Tema 3 resum
Tema 3 resumTema 3 resum
Tema 3 resum
 
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._ausias_march
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._ausias_marchEl segle d_or_de_la_literatura_catalana._ausias_march
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._ausias_march
 
Tema 6 literatura_renacentista
Tema 6 literatura_renacentistaTema 6 literatura_renacentista
Tema 6 literatura_renacentista
 

Historia de la filo

  • 1. Mica Alvarez. Història de la filosofia. 2n. Batxillerat. 1. PAS DEL MITE AL LOGOS. _______________________________________________ Es sol dir que l'inici de la filosofia radica en el pas del mite al logos, és a dir, en el pas d'explicacions o respostes tradicionals i arbitràries a explicacions lògiques i racionals. Els grecs protagonistes d'aquest pas o salt van fundar el que s'anomena filosofia. Els grecs disposaven de gran nombre de mites; nosaltres, també. Disposem de mites que compleixen tant la funció explicativa com la funció exemplificadora. A Millet (Grècia), al segle VI abans de Crist, els primers filòsofs van començar a qüestionar-se tant les explicacions que donaven els mites com les pautes de conducta que oferien. Eren uns homes a qui els atreia fer-se preguntes, que notaven incoherències en els relats mítics del seu entorn, que constataven relats diferents en pobles diferents. Aquests homes, dominats per la curiositat i per una actitud crítica, són els que protagonitzaren el que es coneix com a miracle grec: el pas del mite al logos. Per a ells, aquest pas significava desconfiar de les imaginatives narracions o explicacions populars i, amb una mirada nova, observar i analitzar la natura, tot intentant descobrir en ella les causes dels esdeveniments; per això, en lloc de parlar de divinitats començaren a inventar conceptes. Amb els mites, el món era caòtic i arbitrarien canvi, amb la visió racional del món, aquest esdevé ordenat i regit per unes lleis estables i fixes que es poden descobrir. Filosofia: afany (ganes de saber). Per exemple: quan un nen descobreix que els Reis Mags són els pares. 2. SOFISTES I SÒCRATES. __________________________________________________ Sofistes: Personatges amb gran formació retòrica i cultural, que es van establir a Atenes amb la finalitat d’impressionar i convèncer als altres amb els seus discursos; Al principi aquesta paraula havia significat simplement hàbil o destre en qualsevol ofici. Més tard passà a significar savi en general i, després, cap a mitjan segle V aC ja significava tècnic en saviesa i que sabia ensenyar-la. I, com que allò que ensenyaven els sofistes era l’”areté” (virtut) política, i aquesta es basava sobretot en el domini del llenguatge, a la fi el mot “sofista” passà a significar simplement mestre de retòrica. Sòcrates:Va néixer i viure a Atenes. Va viure l’esplendor i l’inici de la posterior decadència d’Atenes. Va morir condemnat a mort quan tenia 71 anys. La filosofia era per a Sòcrates una manera de viure, una recerca constant, un examen de si mateix i dels altres.
  • 2. SOFISTES_______________________________________________________________ 1. Trets generals:  Eren mestres ambulants provinents de Grècia (no d’Atenes). Tenien un saber enciclopèdic i cobraven per ensenyar el que sabien. 2. Com pensaven?      No estaven interessats pel cosmos, però sí que ho estaven per l’home i la política. Dominaven el llenguatge retòric, oratòric i erístic. Entenien la virtut com a èxit social. Eren ateus i agnòstics. Utilitzaven la llei com a convecció. Utilitzaven el relativisme, l’escepticisme i el convencionalisme. 3. Quin mètode feien servir?    Saben de tot i poden elaborar un discurs improvisat convincent sobre qualsevol assumpte. Fan monòlegs davant de grans auditoris, ja que són experts oradors i saben persuadir el públic. Són antilògics, defensen una tesi i saben justificar els discursos dèbils. 4. Quins objectius tenien?     Triomfar en assemblea, és a dir, tenir èxit polític i social. Captar joves ambiciosos per obtenir diners. La veritat no és important, el que és important és el cas en concret. Ensenyar a parlar en públic. SÒCRATES __________________________________________________________ 1. Trets generals:     Va néixer i viure a Atenes. Diu no ensenyar res. Admet no saber res. No cobra per explicar les seves idees. 2. Com pensava?   Tenia interès per la ètica i la política de l’home. Restaura el valor del llenguatge (definició universal i la inducció)
  • 3.     Entenia l’areté com la saviesa o el coneixement. Era creient. La llei és el reflexe de la llei objectiva natural. Creia en l’antirelativisme i l’intel·lectualisme. 3. Quin mètode feia servir?     Reconeix la seva ignorància només sé que no sé res. Fa servir el diàleg per parlar amb persones concretes. Utilitza la filosofia en la busquedacol·lectiva de la veritat. Fa servir la Maièutica en dues fases: la irònica (descobreix la pròpiaignorància) i la maièutica (construeix la definició). 4. Quins objectius tenien?     Convèncer que la virtut és saviesa. Està obert a tot el món. Es converteix en la consciència de la societat davant els accessos de la tirania i la democràcia. Busca la veritat de forma col·lectiva. PRESOCRÀTICS __________________________________________________________ Tales:Va ser un filòsof i científic grec. Va néixer i va morir a Milet, polis grega de la costa Jònia. Va ser l'iniciador de l'escola filosòfica milèsia a la qual pertanyen també Anaximandre i Anaxímenes. Anaximandre: Va ser un filòsof joni considerat el primer científic, en usar l'experimentació com a mètode demostratiu. Va néixer cap a l'any 610 a. C. a la ciutat jònia de Milet i va morir aproximadament en el 546 a. C.1 2 Deixeble i continuador de Tales, company i mestre d'Anaxímenes. Anaxímenes:va ser un filòsof grec. Va néixer a Milet. Va ser deixeble de Tales i d’Anaximandre, coincidint amb ell que el principi de totes les coses - arché-és infinit, encara que, a diferència del ápeiron del seu mentor, ens parla d'un element concret: l'aire. Heràclit:va ser un filòsof grec. Va néixer cap a l'any 535 a. C. i va morir cap al 484 a. C. Era natural d'Efes, ciutat de la Jònia, a la costa occidental de l'Àsia Menor. No queden més que fragments de les seves obres, i en gran part es coneixen les seves aportacions gràcies a testimonis posteriors.
  • 4. Parmènides:va ser un filòsof grec. Va néixer entre el 530 a. C. i el 515 a. C. a la ciutat d'Elea, colònia grega del sud de Magna Grècia (Itàlia). Parmènides va escriure una sola obra: un poema filosòfic en vers èpic. Pitàgores: va ser un filòsof i matemàtic grec considerat el primer matemàtic pur. El pitagorisme va formular principis que van influir tant en Plató com en Aristòtil i, de manera més general, en el posterior desenvolupament de la matemàtica i en la filosofia racional a Occident. PLATÓ _________________________________________________________________ Plató va ser un filòsof grec que va Nascut el 427 a. C. a Atenes o Egina. Plató es deia en realitat Aristocles. Va rebre l'apel · latiu amb què el coneixem i que significa "esquena ampla" per la seva corpulència. Durant la seva joventut va arribar a ser bicampió olímpic de lluita. Pertanyia a una família noble. El seu pare, Aristó, es deia descendent del rei Codro, l'últim rei d'Atenes. La seva mare Períctiona, descendia de la família de Soló, l'antic legislador grec. Era a més germana de Càrmides i prima de Critias. Plató va tenir dos germans, Glaucó i Adimant, i una germana, Potone. Va tenir una educació acurada en tots els àmbits del coneixement. De jove, Plató va tenir ambicions polítiques però es va desil · lusionar amb els governants d'Atenes. És possible que s'iniciés en la filosofia amb els ensenyaments del heracliteàCràtil. Quan compte vint anys té lloc la trobada amb Sòcrates que comptava llavors 63 anys i es convertirà en el seu únic mestre fins a la seva mort. Proclamat deixeble de Sòcrates, va acceptar la seva filosofia i la seva forma dialèctica de debat: l'obtenció de la veritat mitjançant preguntes. Sembla que va ser testimoni de la mort del seu mestre. Tement per la seva vida, va abandonar Atenes algun temps i va viatjar a Itàlia, Sicília i Egipte. L'any 387 Plató va fundar a Atenes l'Acadèmia, institució sovint considerada com la primera universitat europea. Es donaven matèries com astronomia, biologia, matemàtiques, teoria política i filosofia. Aristòtil va ser el seu alumne més destacat. Davant la possibilitat de conjugar la filosofia i la pràctica política, va viatjar a Sicília l'any 367 aC per ser tutor del nou governant de Siracusa Dionís el Jove. L'experiment va fracassar. Plató va tornar a Siracusa l'any 361 aC, però un cop més la seva participació en els esdeveniments sicilians va tenir poc èxit. És el primer pensador grec l'obra s'ha conservat íntegrament, i Aristòtil va transmetre fins i tot fragments del seu ensenyament oral en l'Acadèmia, pel que sembla discordant amb els seus escrits. Els seus escrits adoptaven la forma de diàlegs,
  • 5. exposant idees filosòfiques, es discutien i es criticaven en el context d'una conversa o un debat en què participaven dues o més persones. El primer grup d'escrits de Plató inclou 35 diàlegs i 13 cartes. Va passar els últims anys de la seva vida donant conferències a l'Acadèmia i escrivint. Va morir pròxim als 80 anys a Atenes l'any 348 o 347 aC. ARISTÒTIL ______________________________________________________________ Aristòtil Filòsof i científic grec Nascut a Estagira (Macedònia) al 384 a. C.. Fill de Nicòmac, metge de Amintes II. Va viatjar a Atenes amb 17 anys amb intenció d'assistir a l'Acadèmia de Plató. Aristòtil va ser deixeble seu i d'altres pensadors com Eudoxo durant els vint anys que va estar a l'Acadèmia. En morir Plató, l'any 347 aC, viatja a Assos, ciutat d'Àsia Menor en què governava el seu amic Hermias, al que va servir com a assessor, casant-se més amb la seva neboda i filla adoptiva, Pitia. Després de ser executat Hermias a les mans dels perses en el 345 aC, Aristòtil es va traslladar a Pella, capital de Macedònia, on va ser tutor del fill menor del rei, Alejandro, que seria conegut com Alexandre III el Gran. L'any 335 aC, en accedir Alejandro al tron, va tornar a Atenes i va fundar la seva pròpia escola: el Liceu. Com a gran part dels debats es desenvolupaven mentre passejaven pel Liceu, el centre va ser conegut com a escola peripatètica. Va resumir tot el saber de la seva època, però va brillar especialment en les ciències naturals descriptives. Va ser autor de la primera classificació dels animals, pare de l'anatomia comparada i mestre d'altres científics, com el botànic Teofrast, el seu successor al Liceu. Va rebutjar la teoria atòmica de Demòcrit i va sostenir que la matèria s'origina en la barreja de quatre propietats fonamentals: calent, fred, humit i sec, que es combinen entre si per donar lloc als quatre elements o essències: terra, aigua, aire i foc, als quals va afegir un cinquè (la cinquena essència o èter), que formaria els cossos celestes. Va demostrar per diversos mètodes l'esfericitat de la Terra i va sostenir que aquesta està situada al centre de l'univers. És el primer a classificar les ciències, que va dividir en teòriques (matemàtiques, física i metafísica), pràctiques (ètica, política i economia) i poètiques (poètica, retòrica, etc.). En aquesta classificació no s'inclou la lògica, descoberta per ell, ja que és l'instrument per al recte discórrer en totes elles. També va inventar el sil · logisme, instrument fonamental del pensament occidental. Aristòtil va escriure llibres de divulgació, dels quals només es conserven fragments, i altres de notes, per al cercle dels seus iniciats, dels quals queden 47. L'edició d'Andrònic de Rodes (h. el 70 a. AC) és la base del Corpus aristotelicum, tal com ha arribat a nosaltres, que es compon dels següents títols o col · leccions: "Organon"
  • 6. (tractats de Lògica), "física "" del cel "," de la generació i la corrupció "," Meteorologia "," Metafísica "," Història dels animals "," Dels moviments dels animals "," de la generació dels animals "," política "," L'ànima "," Moral a Nicòmac "," Moral a Eudem "," Retòrica "," Poètica "i" Parva Naturalia ". Aristòtil va morir a l'illa d'Eubea al 322 a. C., per causes naturals.